9J<IM KFI@8  ,QIRUPH LE@:@G8C+ FEJLD ;<  IF>L<J        ,QIRUPH6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP       ZZZ VREUHGURJXHV QHW
*UDQROOHUVB$FFLy 0XQLFLSDO HQ HO &RQVXP GH URJXHVZZZ VREUHGURJXHV QHWZZZ IDFHERRN FRP VREUHGURJXHVZZZ WZLWWHU FRP VREUHGUR...
,QWURGXFFLy0DUF GH UHIHUqQFLD,QGLFDGRUV VRFLROzJLFV,QGLFDGRUV G¶DFWLYLWDW SUHYHQWLYD,QGLFDGRUV GH WUDFWDPHQW,QGLFDGRUV GH ...
1. Introducció                                                   Informe2011                               1. IntroduccióO...
1. Introducció                                                         Informe2011Presentació    Aquest és segon informe d...
1. Introducció                                                               Informe2011Justificació del projecte         ...
1. Introducció                                                              Informe2011    De fet, el coneixement primer, ...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                    Informe2011                 2. Marc de referènciaObservat...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                                   Informe2011MetodologiaFuncionament general...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                                    Informe2011                 Servei de Jov...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                                 Informe2011Control del procés de recollida d...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                                      Informe2011Recollida de la informació i...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                                   Informe2011Indicadors    •   L’Observatori...
2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers                    Informe2011             4. Indicadors de reducció de dany...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                    Informe 2011              3. Indicadors sociològics i    ...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                        Informe 2011Patrons de consumSituació...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                        Informe 2011Situació a Europa    Cànn...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                        Informe 2011Situació a Espanyaquesta ...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                                    Informe 2011Font: Pròpia....
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                          Informe 2011      La prevalença de ...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                          Informe 2011esCocaïna     1,1   1,6...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                       Informe 2011Situació a Catalunya: cons...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                       Informe 2011ESTUDES 2008 CatalunyaTaul...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                     Informe 2011    I lalcohol, com al conju...
3. Indicadors sociològics i patrons de consum                                       Informe 2011    •   Un percentatge imp...
4. Indicadors d’activitat preventiva                             Informe 2011                4. Indicadors d’activitat    ...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                      Informe 2011Prevenció del Consum...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                      Informe 2011Intervencions a secu...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                      Informe 2011     En total, duran...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                    Informe 2011                      ...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                            Informe 2011        "No em...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                 Informe 2011       Durant el 2010 sha dut a terme una...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                                         Informe 2011             Més ...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                   Informe 2011Intervenció preventiva en el festival m...
4. Indicadors d’activitat preventiva                                            Informe 2011PROTOCOL DE COORDINACIÓ ENTRE ...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial    Informe2011    5. Indicadors de tractament,              ...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                               Informe2011Servei Municipal d’...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                                     Informe2011  CAS  Inicis...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                                            Informe2011      ...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                                       Informe2011Perfil dels...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                                Informe2011     Pràcticament ...
5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial                      Informe2011Activitat assistencial     D...
6. Indicadors de reducció de danys                               Informe 2011   6. Indicadors de reducció de              ...
6. Indicadors de reducció de danys                                                                       Informe 2011Progr...
6. Indicadors de reducció de danys                                            Informe 2011Programa de Manteniment amb Meta...
7. Indicadors Sociosanitaris                                     Informe 2011        7. Indicadors SociosanitarisObservato...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                   Informe 2011Descripció TècnicaUna visió qua...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                                    Informe 2011Canvis en el h...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                                   Informe 2011         Folch ...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                                    Informe 2011Fets especials...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                                       Informe 2011Consideraci...
7. Indicadors Sociosanitaris                                                   Informe 2011                 Continuar en l...
8. Indicadors educatius                                          Informe 2011          8. Indicadors educatiusObservatori ...
8. Indicadors educatius                                          Informe 2011Incidència del consum de drogues als centres ...
8. Indicadors educatius                                                            Informe 2011Percepció de consum de drog...
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

1,761 views

Published on

Informe de l'OMCD de Granollers (Servei de Salut Pública i Consum) 2010

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,761
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
728
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Observatori Municipal de Consum de Drogues 2010

  1. 1. 9J<IM KFI@8 ,QIRUPH LE@:@G8C+ FEJLD ;< IF>L<J ,QIRUPH6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP ZZZ VREUHGURJXHV QHW
  2. 2. *UDQROOHUVB$FFLy 0XQLFLSDO HQ HO &RQVXP GH URJXHVZZZ VREUHGURJXHV QHWZZZ IDFHERRN FRP VREUHGURJXHVZZZ WZLWWHU FRP VREUHGURJXHV(ODERUDW UHGDFWDW L GLVVHQDW SHO6HUYHL GH 6DOXW 3~EOLFD L &RQVXP $MXQWDPHQW GH *UDQROOHUV3HUVRQD GH FRQWDFWH -RUGL %HUQDEHX )DUU~VMEHUQDEHX#DMXQWDPHQW JUDQROOHUV FDWĞŶĞƌ ϮϬϭϮ
  3. 3. ,QWURGXFFLy0DUF GH UHIHUqQFLD,QGLFDGRUV VRFLROzJLFV,QGLFDGRUV G¶DFWLYLWDW SUHYHQWLYD,QGLFDGRUV GH WUDFWDPHQW,QGLFDGRUV GH UHGXFFLy GH GDQV,QGLFDGRUV VRFLRVDQLWDULV,QGLFDGRUV HGXFDWLXV$OWUHV LQGLFDGRUV $SRUWDFLRQV GHOV HVSHFLDOLVWHV 8QD DOWUD YLVLy HVFULSFLy GHOV UHVXOWDWV
  4. 4. 1. Introducció Informe2011 1. IntroduccióObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 4
  5. 5. 1. Introducció Informe2011Presentació Aquest és segon informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers (OMCD). Una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del consum de drogues i dels seus problemes associats a Granollers. En aquest sentit, l’Observatori (OMCD) pretén dotar-se d’una sèrie d’indicadors que donin lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit que ens ocupa. La durada en el temps és, per tant, una condició indispensable per assolir l’objectiu plantejat de convertir l’Observatori en una eina de coneixement i consolidar-lo com un servei públic. En el present informe s’ha fet un recull dels indicadors i de les dades disponibles per tal de conèixer com són i com funcionen els sistemes d’informació dels serveis participants. L’OMCD, però, no és només una recopilació estadística, doncs vol esdevenir un instrument de coneixement, avaluació i assessorament per coordinar i impulsar noves i més eficaces actuacions públiques. L’OMCD vol ser un instrument al servei de la ciutat i de les persones responsables de les polítiques de prevenció. L’Observatori ha de permetre: 1. Millorar el coneixement i la informació sobre la incidència del consum de drogues a través de l’adequació dels sistemes de registre i avaluació. 2. Avaluar l’impacte de les actuacions tant assistencials com preventives que es duen a terme. 3. Identificar necessitats i camps d’actuació que no es cobreixen. Enguany, amb aquest segon informe, lObservatori pretén establir un pas definiu per convertir-se en un sistema estable dinformació periòdica sobre el tema que tractem i el territori on desenvolupem el nostre servei.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 5
  6. 6. 1. Introducció Informe2011Justificació del projecte La funcionalitat d’aquest projecte s’ha de buscar en els beneficis que n’obtingui la ciutadania en general, però molt especialment les persones consumidores de drogues com a individus i com a col—lectiu. El diagnòstic bianual que ofereix l’OMCD ha de servir també per conèixer i millorar el funcionament de tots i cada un dels serveis que aporten informació i establir així una dinàmica de superació constant.Figura 1: Utilitat pública de l’OMCD La creació al 2008 dun sistema d’informació permanent en relació a l’ús i el consum de les drogues ha aportat la informació necessària per avaluar la tendència i la intensitat del fenomen en un àmbit geogràfic concret al llarg d’un període de temps definit i que amb aquest segon informe podem comparar i contrastar els resultats. Un aspecte rellevant que seguim tenint molt en compte de lOMCD és la territorialitat i és que els sistemes d’informació rarament s’ajusten a l’àmbit local. I l’àmbit local permet millorar el temps de reacció enfront dels canvis de conducta. Dins d’un municipi, les reaccions enfront de qualsevol contingència es poden activar més àgilment. De la mateixa manera, ajuda a millorar el disseny de les actuacions municipals que es poden proposar a partir d’un major coneixement i anàlisi de la realitat de les drogodependències a Granollers.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 6
  7. 7. 1. Introducció Informe2011 De fet, el coneixement primer, i la coordinació i col—laboració després, són possibilitats que l’OMCD, per la seva manera de funcionar, ofereix als serveis que en formen part.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 7
  8. 8. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 2. Marc de referènciaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 8
  9. 9. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011MetodologiaFuncionament general El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. És, doncs, un instrument complex de coordinació però senzill en la seva elaboració estadística que, a més, ofereix referències de fàcil comprensió a partir de les quals la ciutadania pot extreure conclusions sobre l’evolució del fenomen. La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències que, a més, permet la fotografia d’aquest àmbit en dues direccions: Transversalment, ja que es tracten dades de diferents àmbits socials. Longitudinalment, perquè neix amb la voluntat de mantenir-se en el temps. El responsable tècnic de l’Observatori és el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. La Comissió Tècnica és el motor de l’Observatori, en la qual cooperen diferents serveis sociosanitaris de la ciutat (òrgan multidisciplinar). La Comissió Tècnica de l’Observatori la formen representants dels serveis següents: Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers. Equips d’Atenció Primària de Granollers (EAP Granollers Centre, EAP Sant Miquel, EAP Canovelles, EAP Les Franqueses). El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències, el CAS de Granollers. Una persona representant del col—lectiu de Farmàcies de Granollers. Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers (Atenció Primària). Mossos d’Esquadra. Policia Local. Centre de Salut Mental Adults Benito Menni (CSMA). Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Hospital de Granollers. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties Infeccioses. Altres serveis de la ciutat col—laboradors:Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 9
  10. 10. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD). Programa Dona x Dona datenció a les treballadores del sexe comercial. Centres educatius d’ensenyament secundari. Així, la Comissió Tècnica és l’òrgan de decisió i el centre de producció de la informació de la qual es nodreix l’Observatori. Sense aquesta Comissió, l’OMCD no seria possible ja que les persones que en formen part són les que han pres el compromís de vetllar pel bon funcionament del sistema. Aquest compromís significa que, a banda d’assumir la vocació de servei públic de l’OMCD, s’accepten els següents principis d’actuació: Qualsevol canvi entre responsables dels serveis o de les entitats proveïdores d’informació ha de ser notificat a la Comissió. La principal funció de les persones representants dels serveis és la d’aplicar i atendre les necessitats d’informació de l’OMCD, i introduir les millores necessàries en els processos de creació (enregistrament) de la informació en el seu origen. Són necessàries reunions de seguiment amb totes les persones representants de les entitats, per tal de consensuar les grans decisions de la Comissió i sobretot aprovar la informació abans de fer-la pública.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 10
  11. 11. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Control del procés de recollida de la informació La diferent naturalesa de la informació recollida obliga a fer un seguiment individualitzat de cada font per conèixer directament com es genera aquesta informació. S’estableixen mètodes de control i proves de consistència sobre els sistemes de recollida de dades per mantenir una dinàmica eficient en la generació d’indicadors vàlids. Sempre i quan sigui possible s’introdueixen millores tècniques i tecnològiques per perfeccionar els indicadors. La definició de cada un dels indicadors que configuren el sistema ha d’incloure qualsevol especificitat, circumstància o característica que condicioni els seus valors (resultats) o expressions. La interpretació dels resultats es fa amb coneixement i consciència d’aquests condicionants.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 11
  12. 12. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Recollida de la informació i publicació de l’informe Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final. Els sistemes de transmissió de la informació s’acorden amb cada un dels serveis integrants de la Comissió Tècnica. Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació. La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. En aquest sentit, la publicació de les dades a internet facilitaria l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals. Evidentment, aquesta possibilitat se sumaria a la tasca comunicativa pròpia del sistema d’informació, que ha de vetllar per donar a conèixer els resultats de l’anàlisi tant a la ciutadania de Granollers com als diferents agents directament o indirectament relacionats amb l’àmbit de l’OMCD.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 12
  13. 13. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011Indicadors • L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica de la droga. • Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot tenint en compte que és el segon any. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta. • Els indicadors s’han dividit en set grans grups: 1. Indicadors sociològics i patrons de consum 2. Indicadors d’activitat preventiva 3. Indicadors de tractament i activitat assistencialObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 13
  14. 14. 2. Marc de referència de l’OMCD de Granollers Informe2011 4. Indicadors de reducció de danys 5. Indicadors sociosanitaris 6. Indicadors educatius 7. Altres indicadors: indicadors policials 8. Indicadors de visions adolescentsObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 14
  15. 15. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 3. Indicadors sociològics i patrons de consumObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 15
  16. 16. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Patrons de consumSituació global LOficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (ONUDD) elabora anualment un informe que avalua levolució del problema de les drogues a partir de la informació facilitada pels representants de tots els Governs de lorganització. La ONUDD elabora estimacions de la prevalença anual de consum de drogues basades en els qüestionaris que responen tots els governs. Linforme Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2010) posa de manifest que entre un 3,5% i un 5,7% de la població mundial ha consumit alguna substància il—legal durant lany 2008 (entre 155 milions i 250 milions de persones). Daquesta proporció, dentre 129 i 190 milions de persones han consumit cànnabis alguna vegada, essent aquest el principal grup de consumidors de drogues. Els segueixen els consumidors de derivats de les amfetamines, els de cocaïna i els dopiacis.Gràfic 1: Consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys.Font: Informe Mundial sobre les Drogues 2010, ONUDD. El 10% i el 15% de les persones consumidores presenten problemes socials i/o sanitaris derivats del consum de drogues. Això indica que entre 16 i 38 milions de persones tenen problemes relacionats amb aquestes.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 16
  17. 17. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Europa Cànnabis- És la droga il—legal més consumida a Europa: segons dades de lObservatori Europeu de lesDrogues i les Toxicomanies (OEDT) de 2010, 1 de cada 5 europeus adults -entre 15 i 64 anys-(22,5% - 75,5 milions) ha consumitcànnabis almenys una vegada a la seva vida.- Sestima que al voltant de 23 milions deuropeus han consumit cànnabis en lúltim any, sent 12,5milions els que ho han fet en lúltim mes.- La taxa més alta de consumidors habituals ja no es troba a Espanya (7,1%) si no que es localitza ala República Txeca (8,5%), sent la població jove daquest país dentre 15 i 34 anys els que més enconsumeixen (16,7% lúltim mes i 28,2% lúltim any). Espanya, per altra banda, es troba per sota(13,4% lúltim mes i 18,8% lúltim any).- Aproximadament en el 21% de les demandes de tractament es menciona el cànnabis com a laprincipal raó per iniciar-lo.- La situació a la major part dels països dEuropa és estable i una mica a la baixa com és el cas dunsquants països entre els que sinclou Espanya. Però daltra banda hi ha països que estan augmentantla prevalença en el consum de manera acusada com es el cas Bulgària, Eslovàquia, Estònia, Itàlia ila República Txeca. Cocaïna- La cocaïna continua sent la segona droga il—legal més consumida a Europa desprès del cànnabis.Sestima que al voltant de 14 milions deuropeus i europees de 15 a 64 lha consumit alguna vegadaa la vida; 4 milions ho han fet en lúltim any i 2 milions en lúltim mes.- Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocaïna per a tots els intervals dedat.- El seu consum es troba principalment concentrat en joves (15-34 anys): dels 4 milions de personeseuropees que han consumit cocaïna lúltim any un 75% són joves (3 milions).- El consum de cocaïna entre la gent jove a Espanya (5,5% lúltim any i 1,9% lúltim mes) és superioral consum als Estats Units, fins ara els majors consumidors del món.- El 17% dels pacients en tractament indica el consum de cocaïna com la principal raó per iniciar-lo.A Espanya, el consum de cocaïna suposa el 46% de les demandes de tractament.- Pel que fa a altres substàncies, el consum dèxtasi es situa en 11 milions de persones a Europa quelhan consumit alguna vegada (8 milions entre 15 i 34 anys); 11 milions han consumit en almenys unaocasió amfetamines (7 milions entre 15 i 34 anys).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 17
  18. 18. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Espanyaquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) 20 A lEstat espanyol es fa, amb caràcter biennal, lEnquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES) promoguda per la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre drogues i en col—laboració amb les comunitats autònomes. Lenquesta explora el consum de drogues entre la població general de 15 a 64 anys resident en llars familiars. La mostra total de lenquesta és de 23.715 persones i la seva distribució per comunitats autònomes no és proporcional, motiu pel qual els resultats necessiten ser ponderats per poder retornar-los la seva proporcionalitat.Taula: Consum de substàncies psicoactives en els 30 dies abans de lenquesta entre lapoblacióespanyola de 16-64 anys, 1997-2007/08 1997 1999 2001 2003 2005 2007/08 Tabac 42,9 40,1 41,4 42,9 38,4 38,8 Alcohol 64 61,8 63,7 64,1 64,6 60 Cànnabis 4,6 4,5 6,4 7,6 8,7 7,2 Èxtasi 0,3 0,2 0,8 0,4 0,6 0,4 Al—lucinògens 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 Amfetamines/spee 0,2 0,3 0,6 0,2 0,4 0,3 d Cocaïna en pols 0,9 0,9 1,3 1,1 1,6 1,6 Cocaïna en base 0 0,1 0 0 0,1 0,3 Heroïna 0,1 0 0 0 0,1 0 Inhalables 0,1 0 0,1 0 0,1 0 Tranquil—litzants - - - - 2,7 4,7 Somnífers - - - - 2 2,5 Font: Informe EDADES 2007/08 Lalcohol continua sent la droga psicoactiva més consumida per la població, encara que es percep una disminució en la proporció de persones bevedores en els darrers 30 dies així com del percentatge de persones que semborratxen i de bevedors/es de risc. Comparant amb els resultats de 2005, sobserva també que el consum de tabac ha disminuït en tots els grups dedat i sexe, especialment en els homes. Evolució de la prevalença de consum diari de tabac en la població de 15-64 anyssegons sexe 1997-2007/08.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 18
  19. 19. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Font: Pròpia. Adaptació de les dades dEDADES 2007-2008.Taula: Prevalences de consum de drogues en els últims 12 mesos en la població de 15-64anys segons sexe (%) 1997 1999 2001 2003 2005 2007/2008 hom don hom don hom don hom don hom don Ho don es es es es es es es es es es mes esTabac 55 38,7 50,3 39,2 51,5 40,5 53 42,6 47,2 37,5 46 37,6Alcohol 86,4 70,5 83,2 67,2 85,2 70,9 84,5 68,4 84 69,2 80,4 66,4Cànnabis 10,7 4,7 9,6 4,3 13 5,5 16,2 6,3 15,7 6,6 13,6 6,6Èxtasi 1,2 0,5 1,2 0,5 2,8 0,7 2 0,8 1,8 0,6 1,6 0,5Al—lucinògen 1,4 0,4 0,8 0,4 1,2 0,2 0,9 0,3 1,1 0,4 0,9 0,3sAmfetamines 4,4 0,4 1 0,4 1,6 0,6 1,1 0,5 1,4 0,5 1,3 0,3Cocaïna 2,8 0,6 2,7 0,8 4 1,3 4,3 1,2 4,9 1,3 5,1 1,6Heroïna 0,4 0,1 0,2 0 0,2 0 0,2 0,1 0,2 0,1 0,1 0Tranquil—litza - - - - - - - - 2,6 5,2 4,7 9,1ntsSomnífers - - - - - - - - - - 2,8 4,3Tranquil—litza - - - - - - - - - - 0,9 0,9nts sensereceptaSomnífers/re - - - - - - - - - - 0,6 0,8ceptaFont: EDADES 2007/08 Respecte de les drogues il—legals: el cànnabis és la droga més consumida a Espanya, tot i que la tendència sestà invertint respecte daltres anys. La cocaïna es manté estable entre la població. En ambdues -cocaïna i cànnabis- ha augmentat ledat dinici en el seu consum.Cal destacar que el consum de alcohol i cànnabis ha disminuït per a tots els indicadors deconsum. Les persones menors de 35 anys són les que més drogues consumeixen. Sobretot les drogues il—legals, i es concentren en aquesta franja dedat les majors prevalences de consum. Ledat mitjana dinici en el consum de totes les drogues ha augmentat lleugerament, i es mantenen lalcohol i el tabac com les drogues que es consumeixen abans -16,8 i 16,5 anys respectivament- mentre que la més tardana es la dels tranquil—litzants o sedants, als 33,8 anys.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 19
  20. 20. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 La prevalença de consum de les diferents drogues és significativament més alta entre els homes que entre les dones, amb lúnica excepció de la ingesta de tranquil—litzants. Sobserva una major diferència en el cas de les drogues il—legals, encara que ha disminuït lleugerament la prevalença de totes elles, excepte en el cas de la cocaïna en base i els inhalants, encara que la diferència és molt petita. El policonsum es confirma com una constant de les persones que consumeixen drogues psicoactives il—legals, especialment entre consumidors/es de cànnabis, cocaïna i heroïna. Si bé la prevalença per a totes les drogues és més alta entre els homes que les dones, es constata una progressiva incorporació de les dones al consum, especialment en relació amb les substàncies de comerç legal: el tabac i lalcohol. Augmenta la percepció de risc davant la major part de les conductes de consum de drogues. En particular pel que fa al consum de cinc o sis unitats dalcohol diàries o el cap de setmana. Si es compara amb els resultats de lenquesta del 2005, sadverteix una disminució dentre tres i sis punts percentuals, depenent de la substància, en la percepció sobre la disponibilitat de les principals drogues il—legals, la qual cosa trenca la tendència ascendent seguida al llarg dels darrers anys. Cal destacar laugment de risc percebut davant el consum ocasional de cocaïna. La disponibilitat percebuda per a totes les substàncies ha disminuït després danys de constant augment. Per altra banda, les accions més valorades per lopinió pública per resoldre el problema de les drogues són -segons ordre dimportància- (1) leducació sobre drogues a lescoles, (2) el tractament voluntari dels consumidors i finalment, (3) el control policial.ESTUDES. Enquesta Estatal Sobre lÚs de Drogues en lEnsenyament Secundari 2008 Lenquesta Estatal Sobre lÚs de Drogues en lEnsenyament Secundari (ESTUDES) semmarca en una sèrie denquestes biennals que des de 1994 es dirigeixen a estudiants dEnsenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre estudiants de lESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic, amb la finalitat dobtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. Taula: Prevalença de consum en els últims 30 dies. 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Tabac 31,1 32,5 31,9 32,1 29,4 37,4 27,8 32,4Alcohol 75,1 66,7 68,1 60,2 56 65,6 58 58,5Tranquil—litz - - - - - - 3,6 5,1antsTranquil—litz 2,6 2,2 2,3 2,5 2,4 2,4 2,4 2,9ants sensereceptaCànnabis 12,4 15,7 17,2 20,8 22,5 25,1 20,1 20,1Èxtasi 2,1 2,3 1,6 2,8 1,9 1,5 1,4 1,1Al—lucinòge 2,6 2,8 2 2 1,2 1,5 1,3 1,2nsAmfetamin 2,3 2,6 2 2 2 1,8 1,4 1,2Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 20
  21. 21. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011esCocaïna 1,1 1,6 2,5 2,5 3,2 3,8 2,3 2Heroïna 0,2 0,3 0,4 0,3 0,2 0,4 0,5 0,6Inhalables 1,1 1,2 1,8 1,5 1,1 1,1 1,1 0,9volàtilsGHB - - - - - - - 0,5Font: ESTUDES 2008 Espanya Segons els resultats de lenquesta realitzada lany 2008, lalcohol i el tabac segueixen sent les drogues més consumides, seguides del cànnabis. El consum daltres substàncies està molt per sota daquestes. Respecte de lalcohol, sobserva una tendència a lestabilització, encara que també sobserva un augment en la prevalença de les borratxeres. Disminueix el consum experimental de tabac i es manté el consum diari. Segueix baixant la incorporació de noves persones que consumeixen de cànnabis. Continua la tendència a la baixa en el consum de cocaïna per a totes les freqüències encara que disminueix ledat de primer consum. La prevalença en el consum dèxtasi, amfetamines i al—lucinògens són les més baixes des de 1994 i es manté quasi sense variacions ledat dinici del consum. Augmenta el risc percebut davant del consum esporàdic de totes les drogues i la disponibilitat percebuda de totes les drogues continua disminuint.Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) 2009 Segons l’Observatori Espanyol sobre Drogues (OED) de 2009, sha detingut el descens en el consum de tabac observat fins al 2007. Continua disminuint la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques però continua augmentant la freqüència depisodis de consum intensiu. Segueix baixant el nombre de nous casos dinfeccions per VIH entre persones usuàries de drogues injectades. Encara que hi ha un nombre molt elevat de persones infectades en aquest grup. Es confirma el descens en el consum de cocaïna en pols inhalada, mentre que sembla créixer la prevalença en el consum de cocaïna fumada. Encara que hagi hagut un augment significatiu a partir de 2007 daquest tipus de cocaïna, aquesta encara no presenta problemes fora dels cercles de consum dheroïna (que és on ha augmentat). A més, la percepció de disponibilitat sha reduït i es manté la tendència iniciada lany 2004. Es confirma laugment de consumidors/es dheroïna injectada trencant la tendència a la baixa i sumant-hi nous consumidors/es dheroïna fumada. En general, segueix disminuint la mortalitat directament relacionada amb el consum de drogues il—legals. Però tot i així, persisteix un nombre elevat de persones mortes per aquesta causa.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 21
  22. 22. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011Situació a Catalunya: consum de drogues en l’àmbit juvenil La Fundació Institut Genus elabora aquest informe de caire qualitatiu que es consolida com una font dinformació sobre els patrons de consum i esdevé un sistema dalerta ràpida pel que fa a nous tipus de consum o de noves drogues emergents. Les seves conclusions aporten un coneixement ampli de les condicions, valoracions i actituds en relació amb el consum de drogues en làmbit juvenil. Lúltim informe de 2008 de lObservatori de Nous Consums de Drogues en lÀmbit Juvenil elaborat per lAssociació Institut Genus, posa de manifest que hi ha pocs canvis en els patrons de consum dels darrers anys. • El consum de tabac, alcohol i cànnabis, per a una part de població adolescent ja no és lúnic element del ritual de pas cap a la joventut. En els darrers anys, està agafant força el consum de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. • Continuen les referències a consums intensius dalcohol com a comportament normalitzat en el context de festa i augmenta la preocupació dels/les professionals davant daquest patró de consum. El consum de cànnabis sestanca i perd presència en lespai públic. • Sestà normalitzant el consum de cocaïna en diferents sectors de la població jove. És una substància “de moda” i està en constant difusió. • Lèxtasi està en lleuger ascens i el consum dspeed es manté estable. Augmenten els casos de persones que labandonen perquè prefereixen consumir cocaïna. • Encara que és un fenomen minoritari, augmenten les referències a la presentació de 2CB en pastilles. • La ketamina, encara que té una imatge poc positiva, continua experimentant un lleuger augment.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 22
  23. 23. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011ESTUDES 2008 CatalunyaTaula: Evolució de les prevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educaciósecundària de 14-18 anys alguna vegada.en els darrers 30 dies (%). Catalunya, 1994-2008 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008Tabac 31 34,8 32,6 34,1 29,5 31,3 30,9 37,3Alcohol 78,3 64,7 61 59,5 49,2 60,6 61,5 55,1Cànnabis 17,1 21,5 22,1 22,3 26,8 30,4 25,1 23,1Èxtasi 2,6 3,8 2,3 2,5 1,3 1,1 1,5 1,3Cocaïna 0,8 1,9 3,5 2 2,7 3,4 2,7 1,5Al—lucinòg 3,2 3,6 2 1,6 1,2 2 2 1ensAmfetamin 2,7 3,5 2,1 1,1 1,5 1,8 1,6 1,2es/speedInhalants 1,1 1,9 1,7 2 1,2 1,4 1,5 0,8GHB - - - - - - 1 0,3Heroïna 0,2 0,3 0,2 0,05 0,1 0,5 0,8 0,3Hipnoseda - - - - - - 4,9 6,1nts ambreceptaHipnoseda 2,8 2,7 2,6 2,4 2,6 2,7 3,5 3,1nts sensereceptaFont: Informe ESTUDES 2008 Els resultats de lenquesta a estudiants de educació obligatòria i post-obligatòria (ESTUDES) a Catalunya no mantenen grans diferències vers les dades de la resta de lestat Espanyol. Tot i que el consum de drogues legals i il—legals es superior a Catalunya. A ligual que en anys anteriors, les drogues més consumides per estudiants a Catalunya lany 2008 han estat lalcohol, el tabac i el cànnabis. Cal destacar que el consum dhipnosedants amb o sense recepta mèdica “alguna vegada” es situa en un 20%. Un 10,5% ho varen consumir sense recepta. La resta de consum de substàncies (cocaïna, èxtasi, al—lucinògens, amfetamines, substàncies volàtils, heroïna, etc.) va ser molt més minoritari. Hi ha una tendència a la baixa en la prevalença de consum de drogues en tots els grups dedat de consum considerats.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 23
  24. 24. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 I lalcohol, com al conjunt de lestat Espanyol, baixa la seva prevalença de consum al llarg del temps, però continuen augmentant les borratxeres intenses als caps de setmana. Cal destacar laugment del risc percebut, respecte lany 2004, en el consum esporàdic de totes les drogues, especialment del cànnabis, lèxtasi i la cocaïna.Resum dindicadors sociològics i patrons de consum.Població general (OED 2009) • Sha frenat el descens de consum de tabac observat fins 2007. • Està estabilitzada o en descens la proporció de persones consumidores de begudes alcohòliques, encara que ha augmentat la freqüència de episodis de consum intensiu. • Sha frenat el descens del nombre de persones que consumeixen droga per via parenteral admeses a tractament.?????????? • La mortalitat relacionada directament amb el consum de drogues il—legals està en descens, encara que persisteix un elevat nombre de morts daquest tipus. • Persisteix en les persones consumidores de drogues injectades percentatge alt dinfeccions per VIH, VHB i VHC, conductes sexuals i dinjecció de risc, però ha disminuït molt el nombre de nous diagnòstics dinfecció per VIH en aquesta població. • Sha frenat el descens de consum dheroïna i sembla que pot començar a augmentar. • Shan estabilitzat o comencen a descendir el consum de cocaïna i cànnabis i els problemes associats. • Ha augmentat el consum dhipnosedants i continua disminuint el consum i els problemes per consum dèxtasi, amfetamines i al—lucinògens.Estudiants (ESTUDES 2008 / ESTUDES 2008 Catalunya) • En general, el consum de drogues en la població dentre 14 a 18 anys continua sent experimental o ocasional. • Lalcohol i el tabac continuen sent les substancies més consumides, seguides del cànnabis i, a més distància, dels hipnosedants. • El consum daltres substàncies va ser molt inferior al de lalcohol, tabac, cànnabis i hipnosedants. • El consum de drogues il—legals es més freqüent en els nois mentre que el consum de tabac, alcohol i hipnosedants es més freqüent en les noies. • El consum tendeix a augmentar amb ledat i assoleix el seu màxim entre estudiants de 17 o 18 anys.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 24
  25. 25. 3. Indicadors sociològics i patrons de consum Informe 2011 • Un percentatge important dalumnes va consumir diverses drogues (policonsum). Sobserva una relació molt estreta entre alcohol, tabac i cànnabis. Entre estudiants que van consumir estimulants o al—lucinògens sobserva un consum elevat de tabac, alcohol i cànnabis. • Ha augmentat el risc percebut per a totes les drogues i pels diversos tipus de consum.Situació a Catalunya (Observatori de nous consums de drogues en làmbit juvenil 2009) • Els últims resultats posen de manifest que la majoria de joves consumidors/es veuen el consum de drogues compatible amb el seu estil de vida i el consideren normalitzat socialment. Destaca que la relació que sestableix entre el consum de drogues i la festa varia al llarg de la joventut. • La crisi econòmica ha afectat els patrons de consum dels joves. Els que han perdut la feina han hagut de moderar el consum o de deixar de fer-ho per motius econòmics. • El consum de tecnologies de la informació i la comunicació agafa pes com a ritual de pas cap a la joventut i se suma al consum de tabac i lalcohol. • Continua la tendència cap a consums elevats dalcohol en poc temps i aquesta conducta està normalitzada en el context lúdic. Aquest patró de consum és una de les prioritats de treball dels/les professionals. • El consum de cànnabis està disminuint, sobretot a partir dels 20 anys. També sobserva un descens en el consum diari en les persones que també fumen en horari laboral. • Es detecta un lleuger ascens del consum dèxtasi en pols i ketamina en entorns de festa. • El consum de cocaïna ha frenat la seva tendència a lalça. Persones afectadess per la crisi han reduït el consum, ho han abandonat o han començat a consumir speed. • La xarxa datenció es troba amb dificultats per arribar a joves susceptibles datenció per problemes amb alcohol o cocaïna. Aquests/es no es veuen com a persones malaltes i tenen un alt percentatge dabandonament.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 25
  26. 26. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 4. Indicadors d’activitat preventivaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 22
  27. 27. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Prevenció del Consum de Drogues als Centres Educatius Durant el curs 2009-2010 i 2010-2011 s’ha treballat l’acció preventiva en el marc d’intervenció als centres d’ensenyament del municipi. La finalitat ha estat elaborar una estratègia global de treball educatiu a l’escola per potenciar la prevenció entre la comunitat educativa.Intervencions a primària Realització de sessions a alumnes i sobre els usos responsables de les tecnologies de la informació i comunicació (“Estàs pantallat?”). Lobjectiu ha estat potenciar una acció preventiva que tingués com a finalitat (1) fomentar actituds que esdevinguin factors de protecció davant les pantalles: televisió, consoles de joc, mòbil i ordinador. (2) Afavorir l’ús responsable d’aquests elements de la seva quotidianitat. (3) Donar pautes per a una educació que eviti o redueixi pràctiques d’alteració de la consciència. Aquestes actituds –a més- serviran a nens i nennes per desenvolupar habilitats útils per tal d’enfrontar- se a les drogues, sense fer referència directa al tema. Les activitats han estat realitzades i dinamitzades per l’associació EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica). I s’han coordinat conjuntament entre el Servei de Salut Pública i Consum i el Servei d’Educació. Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2009-2010 Centre Curs Grups CEIP Pau Vila 6è primària 1 CEIP Ponent 6è primària 1 Col—legi Jardí 6è primària 2 CEIP Cervetó 6è primària 2 CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2 Escola Salvador Llobet 6è primària 2 Escola PIA 6è primària 4 CEIP Mestres Montaña 6è primària 4 CEIP Granulàrius 6è primària 2 CEIP Lledoner 6è primària 1 EDUCEM 6è primària 2 Taula: intervenció realitzada escoles primària curs 2010-2011 Centre Curs Grups CEIP Pau Vila 6è primària 2 Escola Salvador Llobet 6è primària 2 CEIP Granulàrius 6è primària 2 CEIP Ferrer i Guàrdia 6è primària 2 CEIP Ponent 6è primària 2 CEIP Mestres Montaña 6è primària 2 Escola PIA 6è primària 4 Escola el Jardí 6è primària 2 Escola Cervetó 6è primària 2Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 23
  28. 28. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Intervencions a secundàriaTaller i/o xerrades realitzades pel Servei de Salut Pública. Els objectius han estat els següents: (1) Oferir informació relativa a les diferents substàncies. (2) Potenciar reflexió crítica entorn el consum de drogues (3) Plantejar una imatge positiva i simpàtica de l’abstinència, i potenciar-la (4) Ajudar a resoldre situacions relacionades amb el tema –viscudes com a quotidianes -. En total, durant el curs 2009-2010 s’han realitzat 61 intervencions: 13 intervencions Parlem de tabac? 21 intervencions Parlem de cànnabis? 27 intervencions Parlem de drogues? Taula: intervencions, Parlem de tabac? Escola Curs Grups Cervetó Primer dESO 2 grups Escola PIA Primer dESO 4 grups Antoni Cumella Segon dESO 3 grups Escola Municipal del Treball Segon d’ESO 3 grups Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis? Escola Grups Grups Celestí Bellera Tercer dESO 3 grups Anna Mogas Tercer dESO 2 grups Educem Tercer dESO 1 grup EMT Tercer dESO 3 grups Estel Tercer dESO 1 grup Antoni Cumella Tercer dESO 4 grups Taula: intervencions, parlem de drogues? Escola Curs Grups Celestí Bellera 4t ESO 3 grups Celestí Bellera 1r batx 3 grups Celestí Bellera 2n batX 3 grup Escola PIA 3r ESO i 1r batx 4 grups Estel 4t ESO 1 grup Antoni Cumella 4t ESO 4 grups Educem Batx/CFGM 6 grupsObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 24
  29. 29. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 En total, durant el curs 2010-2011 s’han realitzat 78 intervencions: 9 intervencions Parlem de tabac? 9 intervencions Parlem de cànnabis? 42 intervencions Parlem de drogues? 18 intervencions Parlem de pantalles? NOVA ACTIVITAT. Taula: intervencions, Parlem de tabac? Escola Curs Grups Alumnes Educem Segon dESO 1 grups 30 Antoni Cumella Segon dESO 3 grups 90 Jardí Segon dESO 2 grups 68 Estel Primer d’ESO 1 grups 20 Carles Vallbona Primer dESO 2 grups 61 9 grups 269 Taula: intervencions, Parlem de Cànnabis? Escola Curs Grups Alumnes Anna Mogas Tercer ESO 1 grups 65 Centre Vallès UEC 3 grups 10 Cel—lestí Bellera Quart ESO 2 grups 88 Estel Tercer ESO 1 grups 30 Antoni Cumella Tercer ESO 2 grups 95 9 grups 288 Taula: intervencions, Parlem de drogues? Escola Curs Grups Alumnes Cel—lestí Bellera Quart ESO 3 grups 75 Anna Mogas Quart ESO 2 grup 60 Educem Quart ESO 1 grups 30 Estel Quart ESO 1 grup 18 Carles Vallbona Segon Batx 1 grup 25 Centre Vallès UEC 2 grups 12 Centre Vallès UEC 2 grups 15 Educem CFGM 3 grups 130 Educem PQPI 1 grup 15 Escola PIA Segon ESO 4 grups 125 Escola Municipal del Tercer ESO 3 grups 95 Treball Margaret CFGM 2 grups 35 Escola PIA Tercer ESO 4 grups 125 Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 25 Antoni Cumella Quart ESO 4 grups 95 Salvador Espriu HdS CSMIJ 8 grups 10 42 grups 890Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 25
  30. 30. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Taula: intervencions, Parlem de pantalles? Escola Curs Grups Alumnes Escola Municipal del Segon ESO 3 grups 95 Treball Estel Tercer ESO 1 grup 20 Anna Mogas Segon ESO 2 grups 65 Estel Primer ESO 1 grup 25 Anna Mogas Segon ESO 2 grups 60 Estel Quart ESO 1 grup 20 Centre Vallès Nouvinguts 1 grup 20 Antoni Cumella Segon ESO 3 grups 95 Escola Municipal del FO (CV) 1 grup 15 Treball Carles Vallbona Tercer ESO 2 grups 60 Margaret CFGM 1 grup 13 18 grups 488Projecte ALBA Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 09-10 Cervetó: 2 grups de 2on ESO, 59 alumnes. IES Escola del Treball: 3 grups 2on ESO, 87 alumnes. Jardí: 2 grups 3er ESO, 56 alumnes. L’Estel: 1 grup de 2on ESO i 1 grup de 4art ESO, 45 alumnes. Total centres: 4 Total alumnes: 247 Número i nom de centres que han realitzat la formació curs 10-11 Anna Mogas: 2 grups de 3eri 2 grups de 4art ESO, 111 alumnes. Cervetó: 2 grups 2on ESO, 55 alumnes. IES Antoni Cumella: 2 grups de 1er de Batxillerat, 56 alumnes. IES Celestí Bellera: 3 grups de 1er i 3 grups 3er ESO, 166 alumnes. IES Escola del Treball: 3 grups de 3er ESO, 82 alumnes. Jardí: 2 grups 3er ESO, 60 alumnes. L´Estel: 1 grup de 4art ESO, 15 alumnes. Total centres participants: 7 Total alumnes formats: 545 La valoració general de les monitores ha estat positiva, tant a nivell de participació de lalumnat com dimplicació del professorat. La valoració per part de responsables dels centres ha estat també bona o molt bona quant a aspectes dimplicació, organització i disponibilitat de la monitora per fer les xerrades, adaptació a la dinàmica del centre, qualitat de la xerrada, arribada i utilitat dels materials i implicació i valoració de lalumnat.Obra de teatre No em ratllisObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 26
  31. 31. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 "No em ratllis!" és una obra de teatre de petit format que duna forma dinàmica i amena, fa referència al consum i al no consum de diverses drogues, així com a conductes de risc associades (la conducció, les relacions sexuals sense protecció...). És una representació interactiva, ja que es possibilita la participació directa de joves a través dun debat teatral. Han participat 12 grups de 5 escoles diferents. Taula: centres educatius participants a l’obra de teatre NO EM RATLLIS! Escola Curs Grups Carles Vallbona Quart d’ESO 4 grups Celestí Bellera Quart d’ESO 3 grups Jardí Quart d’ESO 2 grups Anna Mogas Quart d’ESO 2 grups Estel Quart d’ESO 1 grupConcurs “Classe sense fum” En aquesta edició del concurs, a nivell local, han participat 4 classes de 2n d’ESO de l’IES Antoni Cumella. Taula: Escoles participants al concurs Classes Sense Fum Escola Curs Grups Antoni Cumella Segon d’ESO 3 grups Per tal de reforçar la tasca preventiva que van fer els tutors es va oferir una sessió sobre “la prevenció de l’hàbit tabàquic en ladolescència”.Altres intervencions Programa de prevenció i salut a l’escola per a famílies: s’han distribuït els fulls mensuals informatius de drogues entre les mares i pares de lalumnat de 1er d’ESO a tots els centres públics i concertats de Granollers. Treball amb professorat: presentació i coordinació del treball preventiu a tots els centres. Sessions de presentació a coordinadors/es de curs.Servei web i 2.0 El servei compta amb un portal dInternet, www.sobredrogues.net, un projecte dàmbit comunitari que es dirigeix a persones o col—lectius que trobaran un blog informatiu constantment actualitzat, en el que es descriuen qüestions relacionades amb el tema: notícies, informació bàsica sobre substàncies, material preventiu, servei de consulta telemàtic per a respondre dubtes, consells, assessorament i recomanacions de pàgines web on trobar informació més concreta i específica per temàtiques.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 27
  32. 32. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Durant el 2010 sha dut a terme una renovació total de la web. Sha adoptat un format associat plenament als canals 2.0. Durant el període comprès entre 1 de gener de 2010 i 31 de desembre de 2010, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut 12.436 visites –25.465 pàgines vistes- amb un total de 10.003 persones usuàries absolutes. Es manté en la línia de lany anterior. Daquestes 25.465 pàgines vistes, 1.185 corresponen a lapartat “CAS de Granollers”, del que es desprèn que la web pot estar servint de porta dentrada i daccés a informació relativa al centre de tractament. El servei està totalment immers en el món de l’entorn 2.0 -mitjans i xarxes socials-. • Disposem duna pàgina de la web al Facebook. Més informació a http://www.facebook.com/sobreDrogues • Tenim compte al Twitter.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 28
  33. 33. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011 Més informació a http://www.twitter.com/sobredrogues • Realitzem vídeos i en seleccionem daltres per penjar-los al YouTube. Més informació a http://www.youtube.com/sobredrogues • Per als lectors dRSS es pot adherir al FEED RSS. Més informació a http://www.sobredrogues.net/index.xml • Pengem les presentacions al canal de lSlideshare. Més informació a http://www.slideshare.net/sobredrogues/presentations • Pengem fotos i daltres imatges al Flickr. Més informació a http://www.flickr.com/photos/sobredrogues Taula: visites de la web sobredrogues, 2010 Total visites 2010 12436 Pagines vistes 2010 25465 Usuaris absoluts -únics- 2010 10003 De laccés a la web des de Google (6.901 visites), destaquen cinc motors de cerca: 1/ CAS Granollers (450), 2/ drogues (165), 3/ usos marihuana (159) i 4/ sobredrogues (135), 5/ xarxes socials (113). Taula: pàgines més visitades de la web sobredrogues durant el 2010 www.sobredrogues.net (home) 3863 Seccions – Cas de Granollers 1185 Notícies (genèric) 723 Notícies -Riscos de les xarxes socials 576 Taula: resum visites web sobredrogues (2007-2010) 2007 2008 2009 2010 Visites 837 1963 13347 12436 Usuaris absoluts 297 1003 11019 10003Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 29
  34. 34. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011Intervenció preventiva en el festival musik n viu de granollers Durant el Festival Musik n Viu (organitzat cada estiu pel Servei de Joventut) es realitzà, una intervenció concreta i específica en matèria de salut. Distribució de 1.000 preservatius Distribució de material informatiu d’elaboració pròpia i específica per al festival. Temes a tractar: consum d’alcohol, conducció, sexualitat. Per a l’edició d’enguany s’han realitzat dos vídeos per promoure la responsabilitat en el marc del festival. Un treball conjunt entre els Serveis de Joventut i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. Es distribuiran per diferents canals (durant el propi festival, xarxes socials, etc.). http://www.youtube.com/watch?v=ZqODbUWB-mk&feature=player_embedded http://www.youtube.com/watch?v=XiUQCeAN62Q&feature=player_embeddedObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 30
  35. 35. 4. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2011PROTOCOL DE COORDINACIÓ ENTRE SERVEIS DATENCIÓ A LES DROGUES I LA SALUT MENTAL S’ha desenvolupat per garantir una correcta coordinació en l’atenció de casos de persones usuàries dels diferents serveis. Tot i que aquests serveis ja funcionen i es coordinen abans de la implementació d’aquest document, es formalitza el treball conjunt, escrivint-se els canals de coordinació i derivació corresponents. Paral—lelament, es desenvolupen altres accions de vessant preventiva i de sensibilització comunitària (realització de xerrades, tallers, cursos, etc.).CURS DE FORMACIÓ “(RE)PENSEM LES DROGUES? Durant el 2010 sha realitzat dos cursos de formació (20 hores) “(Re)pensem les drogues?”. Han estat organitzats conjuntament pel Servei de Salut Pública i el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers. Van assistir un total de 26 alumnes. El segon curs sha realitzat a demanda de lASSIR de Badalona i ha estat dirigit a personal sanitari especialitzat en afectivitat i sexualitat. Van assistir un total de 24 alumnes,ALTRES ACTIVITATS (ASSISTÈNCIA I PONÈNCIES A JORNADES, COORDINACIONS, ETC) Publicació darticles: • “Drogues i adolescències: conèixer, comprendre i actuar”. El 9Nou. Divendres 19 de febrer de 2010. • Porros, adolescències i senyals de fum. Maig de 2010. A SobreDrogues.net Conferències: • “Adolescència i noves tecnologies: connexió o addicció”. 15 de desembre de 2010. Al Centre Cívic de Can Gili. En el cicle Aula de la Salut. Altres: • Coordinació amb el Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) • Coordinació amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) • Coordinació amb el Servei de Joventut de l’Ajuntament de Granollers • Coordinació amb els Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers • Col—laboració amb tècnics comarcals de Medi Obert de Justícia Juvenil • Col—laboració amb el Centre de Justícia Juvenil Folch i Torres de Granollers.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 31
  36. 36. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencialObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 31
  37. 37. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Servei Municipal d’informació i assessorament sobre droguesDemandes d’informació Al llarg de 2010 el Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 42 menors d’edat, gairebé triplicant els casos per anys que atenia des de la seva posada en marxa; més de la meitat (54,76%), fruit del Protocol de Mesures Educatives Alternatives. Taula 4: Assessorament personalitzat a menors d’edat, 2010 Procedència Demandas Nombre % Protocol Mesures Educatives Alternatives 22 54 Demanda d’un familiar 3 7 Centres d’ensenyament 5 12 Justícia juvenil 4 10 CSMIJ 2 5 CAS 2 5 Iniciativa pròpia 0 0 Altres 3 7 Total 41 100 Taula 5: Casos atesos 2007-2010 Any 2007 2008 2009 2010 Casos 18 15 45 41 La procedència de la resta de casos atesos al Servei, es manté amb patrons molts similars des de 2007. Pel que fa a les substàncies que han originat les demandes de seguiment, en la pràctica totalitat dels casos es tracta del cànnabis. Els/les menors dedat (majors de 14 anys i menors de 18 anys), residents a Granollers, que han estat sancionats per consum o tinença de drogues il—legals, són els principals destinataris, juntament amb les seves famílies, dun programa de mesures educatives alternatives que es posa en marxa a Granollers. La finalitat principal és oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció a aquests menors, que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció administrativa, a canvi de la retirada de la sanció econòmica. Aquesta tasca té dos objectius, per una banda pedagògica per a la persona menor i per l’altra és un benefici per a la comunitat. Amb aquest programa s’intenta que el fet no quedi només en una mesura punitiva, ja que la sanció econòmica, de facto i majoritàriament, repercuteix sobre les famílies o tutors/es. Taula 6: Protocol Mesures Educatives Alternatives, 2010 Adhesions al programa 22 Informes tancaments positius 17 Informes tancament negatius 5Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 32
  38. 38. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 CAS Inicis de tractament Enguany 611 persones de Granollers i part del Vallès Oeiental han iniciat tractament al CAS del municipi. • El número d’inicis ha estat més elevat als dels darrers anys, sent aquest lany amb més inicis des de que funciona el servei • Pel que fa a les substàncies que generen més demanda dinicis de tractament, aquestes continuen sent les mateixes dels últims anys: alcohol i cocaïna (53% i 26% respectivament). En segon terme queden els inicis per opiacis i cànnabis, els quals han representat un 9% i un 10% respectivament. La resta de substàncies que originen demandes són residuals. • Les demandes de tractament per a consum dopiacis augmenten i les de cocaïna trenquen la tendència ascendent i shan reduït. Taula: Evolució del número d’inicis de tractament al CAS per droga principal, 1997-2010 2000 200 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Alcohol 228 1 253 278 301 285 282 265 264 260 314 323Cocaïna 99 95 115 136 168 186 182 187 202 174 160Opiacis 147 107 102 87 76 64 53 55 45 53 56Cànnabis 22 18 37 35 32 31 34 43 38 48 59Amfetamines 1 3 - 1 - - 1 1 3 1Benzodiazepines 5 3 6 3 6 7 9 11 2 5Drogues de 1 5 3 3 4 3 4 4 1 1dissenyAltres 21 20 9 18 9 8 5 3 4 13 6TOTAL 524 504 550 584 580 581 553 568 555 602 611 Taula: Inicis de tractament al CAS per droga principal, 2010 2010 Nombre % Alcohol 323 52,86 Cocaïna 160 26,19 Opiacis 56 9,17 Cànnabis 59 9,66 Amfetamines 1 0,16 Benzodiazepines 5 0,82 Drogues de disseny 1 0,16 Tabac 3 0,49 Ketamina 2 0,33 Al—lucinògens 1 0,16 Total 611 100 Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 33
  39. 39. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 Al comparar la incidència de cada substància en els inicis de tractament a nivell de tot Catalunya i a Granollers sobserva que lalcohol és el que origina més del 40% de les demandes de en ambdós casos (44% a Catalunya i 53% a Granollers). En segon lloc queden els inicis per cocaïna, tot i que hi ha percentatges similars (27,6% a Catalunya i 26,2% a Granollers). En canvi, pel que fa als inicis de tractament per consum dopiacis, nhi ha més a Catalunya que ha Granollers (13% vs 9%). Els inicis per altres substàncies son menors al 10%. Gràfic: Incidència de cada substància en els inicis de tractament de Granollers i Catalunya (%)1 60 52,86 50 43,6 40 30 26,16 27,6 20 13,7 9,17 9,66 10 5,2 5,7 4,2 0,49 1,66 0 Alcohol Cocaïna Heroïna Cànnabis Tabac Resta Granollers 2009 Catalunya 2008 Font: Memoria C.A.S. Granollers 2010; Memòria Salut Pública 2008, Dep. Salut Gencat. (Elaboració Própia)1El Sistema d’informació sobre Drogodependències a Catalunya encara no ha publicat les dades del 2009 i s’utilitzen les últimesdisponibles, les del 2008.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 34
  40. 40. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Perfil dels usuaris que inicien tractament Clara preponderància masculina entre usuaris del CAS de Granollers: 8 de cada 10 (82%) són homes i un 18% són dones. Els inicis de tractament al CAS es concentren principalment entre les persones de 31 a 40 anys (37,64%), seguit dun 25,2% que tenen entre 21 i 30 anys i dun 22% que en tenen de 41 a 50. • Així, tan sols un 2,7% tenen menys de 21 anys, un 8.8% entre 51 i 60 anys i un 3,4% més de 60 anys. Gràfic: Distribució per grups dedat de les persones que han iniciat tractament al CAS de Granollers al 2010 40 30 20 10 0 Menys de 21 Entre 21 i 30 Entre 31 i 40 Entre 41 i 50 Entre 51 i 60 Més de 60 La gran majoria (64%) dels inicis de tractament al CAS al llarg del 2010 es concentren en persones amb estudis primaris, certificat escolar o educació primària (29,6%) o bé amb Batxillerat elemental, Graduat escolar o ESO (34%). • Sent en bona part ocasionats per lalcohol (53%) o la cocaïna (26%).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 35
  41. 41. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011 Pràcticament la meitat dels inicis de tractament al CAS són per iniciativa pròpia (41%), el 29% són derivats per l’Atenció Primària de Salut i un 8,2% per familiars o amics. El 22% restant procedeixen principalment de serveis legals o policials (5%), de la Xarxa Psiquiàtrica (4%), d’hospitals o altres serveis sanitaris (3%), de la Xarxa de Drogues (3%) i de Serveis Socials (3%). Taula 9: Procedència dels inicis de tractament al CAS, 2010 2008 Nombr % Iniciativa pròpia e 252 41,31 Familiars o amics 50 8,2 Xarxa drogues 20 3,28 Medicina general o Atenció Primària de Salut 175 28,69 Hospitals i altres serveis sanitaris 20 3,28 Serveis Socials 21 3,44 Serveis legals o policials 31 5,08 Xarxa Psiquiàtrica 27 4,43 Altres 14 2,3 Desconegut 1 - Total 611 100,0 El 20,54% són residents a Granollers (122).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 36
  42. 42. 5. Indicadors de tractament, atenció i activitat assistencial Informe2011Activitat assistencial Durant l’any 2010 han funcionat 13 grups de teràpia: 1 grup d’usuaris de cocaïna, 1 grup de familiars d’usuaris de drogues, 5 grups de familiars d’usuaris d’alcohol, 5 grups d’usuaris d’alcohol i les seves famílies i 1 grup psicoterapèutic/patologia dual. Taula 10: Assistents als grups de teràpia, 2010 Assistents Pacients 3004 Familiars 969 Degut al canvi de programa informàtic no és possible comptabilitzar quants pacients han assistit als diferents grups de teràpia, sinó que només es disposa de les dades referents al total de pacients i de familiars assistents. Al llarg del 2010 s’han produït 5.413 visites al CAS de Granollers, sent la majoria d’aquestes visites mèdiques (65%), i 1 de cada 3 (34%) a la infermeria. Taula 11: Visites al CAS de Granollers, 2010 2010 Visites % Actes mèdics 5413 100,0 Visites mèdiques 3536 65,3 Visites infermeria 1877 34,7 Per un altre costat, pel que fa a l’activitat d’atenció social al CAS ha estat de 2099 actes, desglossats de la següent manera:. 2010 Casos % Atenció social 2099 100,0 Diagnòstics socials 570 27,2 Seguiments socials 1127 53,7 Coordinacions 402 19,1Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 37
  43. 43. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011 6. Indicadors de reducció de danysObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 38
  44. 44. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX)Implantació i funcionament El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995, amb la finalitat de facilitar material sanitari esterilitzat per reduir els riscos associats al consum de drogues per via parenteral. • Els objectius del programa són: per una banda, la prevenció de la infecció de malalties entre els usuaris de drogues i per l’altra, afavorir l’adquisició d’hàbits saludables, entenent això com a la disminució de la tendència a compartir xeringues, la potenciació del canvi de via de consum i la utilització preservatius en les relacions sexuals entre persones usuàries de drogues. Taula: Evolució dels usuaris de drogues per via parenteral, 1998-2010 % 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Usuaris de drogues per 22,1 30,6 20,3 16,0 18,0 10,0 15,0 6,0 3,4 5,5 3,2 5,7 7,8 via parenteral • En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint, especialment a partir del 2005. Encara que la tendència és a la baixa, podem veure un petit repunt al 2009 i 2010 en comparació amb lany 2008. Al municipi de Granollers al llarg del 2009 s’han dispensat 2235 xeringues dins del PIX i al 2010 shan dispensat 2530. • El nombre de xeringues dispensades ha augmentat respecte del 2008, en concordança amb el ascens ja comentat de la via injectada. Taula 15: Evolució de la dispensació de xeringues a Granollers, 2007-2010 2007 2008 2009 2010 Kits donats 2.497 1.856 2235 2530 • Actualment, diverses farmàcies del municipi participen en el PIX. L’intercanvi que s’acostuma a realitzar és entregant tantes xeringues estèrils com es demanin, independentment del retorn, que és baix, com a la majoria de municipis. Taula: Retorn de xeringues a Granollers i àrea dinfluència (Vallès Oriental) 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 % 6,78 7,2 12,5 18 16 15,5 15,37 19,42 22,37 24 24 24 21,8Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 39
  45. 45. 6. Indicadors de reducció de danys Informe 2011Programa de Manteniment amb Metadona (PMM) El CAS de Granollers forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, de manera que dóna atenció i tractament a les persones que tenen problemes per l’ús de substàncies (alcohol cocaïna, etc.), sent un dels programes el Programa de tractament amb derivats d’opiacis (metadona). • S’han registrat al voltant de 174 persones usuàries al llarg del 2010. Daquests, 40 han començat el nou Protocol de tractament que ara es fa amb comprimits.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 40
  46. 46. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 7. Indicadors SociosanitarisObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 41
  47. 47. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Descripció TècnicaUna visió qualitativa En aquesta edició hem substituït la informació quantitativa que es feia en aquest apartat, de dispensació de psicofàrmacs a les farmàcies, del consum detectat pels Equips dAtenció Primària, problemes de drogodependències detectats als Serveis Socials i la incidència de consum de drogues en pacients dels Centres de Salut Mental per una fitxa qualitativa que hem construït per recollir les impressions dels professionals del municipi, que pretén copsar les diferents opinions basades en lexperiència professional daquests en els seus àmbits, relacionats amb el consum de drogues. En aquesta edició de lObservatori han participat els responsables de serveis, caps, directors o gerents de: els Serveis Socials de lAjuntament de Granollers, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ), El Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC), Justícia Juvenil (TMO), Justícia Juvenil (Folch i Torres) i els Equips dAtenció Primària: ABS Granollers Nord (Les Franqueses), ABS Granollers Centre i ABS Granollers Sud (Sant Miquel).Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 42
  48. 48. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Canvis en el hàbits de consum en els usuaris. Des de fa dos anys no hi ha hagut canvis significatius ens els hàbits de consum de les persones usuàries dels centres o serveis enquestats. Pel que fa al consum de drogues il—legals, sobretot porros, es fa cada cop més visible i comença a veures com un fet cada cop més normalitzat, tot i que el nivell de consum no ha augmentat. Es poden determinar llocs i entorns on se sol consumir habitualment. Els majors consumidors/es de substancies il—legals són adolescents i joves: iniciació precoç en els usos de drogues, tant legals com il—legals. Factors socioeconòmics molt associats al consum de drogues. Hi ha un augment de problemes associats a lalcohol. Comencen a trobar-se problemes associats a lús de la tecnologia. En general, hi ha una poca percepció de danys i conseqüències negatives per part dels consumidors. Serveis Socials Observem el consum a lespai públic que és molt elevat a barris com Sant Miquel i Ponent. Al Congost també nhi ha però potser no és tant visible. Tot així, el consum no ha augmentat segons la nostra percepció. Bàsicament parlem de haixix i marihuana, tot i que sabem que també hi ha força coca i altres substàncies com lalcohol. Bàsicament són adolescents i joves (també de més 30 anys) de tot tipus, potser més aquells que no tenen gaire circulació i/o xarxa social. Problemàtiques associades (tot i que la droga no és lúnic factor): ingres, abandonament "vital", poques ganes de trobar sortides a la situació personal, etc... Jo crec que lalt grau de desocupació entre els joves fa que hi hagi més consum de porros, alcohol ( en totes les edats). La coca es continua consumint, tot i que requereix més diners. Les festes entre els joves on es consumeix molt dalcohol està molt estès. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ) Augment de casos de consum en joves ( cànnabis; alcohol) Iniciació precoç (13anys) En relació al patró de consum, sha observat que el consum de cànnabis no només es porta a terme en context socials sinó també quan el jove està sol. Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC) Problemes amb lús de noves tecnologies- disminució de socialització directa (menys contacte real) i augment de contacte virtual. Es manté el cànnabis com a tòxic de preferència entre els usuaris de 19 a 30 anys. Augment de problemes associats amb lalcohol (violència)Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 43
  49. 49. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 Folch i Torres (Justícia juvenil) Consum de haixix i marihuana com més normalitzat però que no altera les seves conductes per portar activitats en un primer moment. Augment del consum en abans dentrar en espai de formació o pre-entrada al centre. Organització entre els joves per comprar haixix. Consum social o de subsistència Augment de de la freqüència de consum i més sentiment dimmunitat o normalització social davant dels consums de porros. Augment i aprofundiment en la cultura del cultiu. Permissivitat dels pares davant del cultiu a casa. Augment de pares consumidors. Policonsum, alcohol i haixix, per part de col—lectius sud-americans. En alguns casos rebuig del haixix i idealització de la marihuana. En el nostre centre també hem tingut durant aquest dos últims anys més nois que no consumeixen res. També consumidors daltres substàncies com la ketamina i èxtasis Més ritualització a lhora de fer-se el porro Alguns consumidors de psicofàrmacs iniciats en institucions o receptats que evolucionen cap lautomedicació Inici en el consum abans dels 14 anys, segons refereixen els mateixos nois. Justícia Juvenil (TMO) Si,sembla que consumeixen més,que normalitzen aquest us, no valoren o perceben conseqüències negatives,no relacionen els seus problemes com a possible efecte del seu consum. Comença a aparèixer brots psicòtics que no queda clar si son conseqüència del consum. Augment consum de marihuana i drogues sintètiques. Més delictes associats al consum (per a poder consumir i sota efectes de consum) Possible associació consum-trastorns mentals. ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses), ABS Granollers-3 CENTRE (Vallès Oriental) No hem notat cap diferència significativa en els últims dos anys. El patró és més o menys similar ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) La percepció que tinc és que pot ser hi ha més consum de drogues "de disseny" i en gent més joveObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 44
  50. 50. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Fets especials ens els últims dos anys En aquest apartat, trobem alguns fets especials o singulars, sobre el tema del consum de drogues dintre de lentorn dalguns serveis o centres enquestats que han volgut destacar. Serveis Socials Redades de la policia. Creiem que han augmentat, sobretot, la seva visualització mediàtica. Abans el consum a lespai públic era més amagat, ara tenim la percepció que la gent no té tants "problemes" per fumar al carrer. Al barri de Congost la presència de venda de drogues al carrer de forma totalment oberta ha disminuït, jo crec que a causa de la pressió policial; això ha fet que disminuís una mica la conflictivitat social. Folch i Torres (Justícia juvenil) Idealització del consum de marihuana com positiu. Justificació del petit tràfic com una manera de guanyar-se la vida. A nivell de centre normativa dactuació consensuada davant dels consums. Justícia Juvenil (TMO) Joves que tenien un consum desmesurat de quasi tot tipus de substàncies, excepte heroïna, han acabat sent diagnosticats com esquizofrènics ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) Coneixement sobre casos on hi ha víctimes de lús de drogues que anul—len la voluntat o la consciència ( per atracaments i abús sexual)Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 45
  51. 51. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011Consideracions o propostes de futur En aquest apartat els serveis i centres han aportat una visió personal de quines són les línies dactuació o consideracions a millorar en els seus àmbits. Tot i que cadascun dels enquestats tenen diferents visions o propostes de futur, degut a que proposen temes que pertanyen als seus àmbits dactuació, tots coincideixen en que les drogues són una temàtica que sha de continuar treballant, per reduir els problemes que causen. Serveis Socials Oferir activitats als joves que els puguin motivar: esport, formació, ... Possibilitats de teràpia a persones o famílies. Penso amb gent molt enfonsada per la situació actual de crisis i que es refugien en les drogues. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de Granollers (CSMIJ) Programes terapèutics específics per a joves i famílies/cuidadors/es. Servei de Rehabilitació Comunitària de Granollers (SRC) Intervencions preventives amb grups dedat entre 18-30 anys.Millora de col—laboració entre agències/serveis per treballar amb eficàcia Folch i Torres (Justícia juvenil) Fer tallers o jornades de drogodependències per a joves a la ciutat. Trobades de col—lectius professionals per tal de intercanviar impressions i circumstàncies particulars Justícia Juvenil (TMO) M agradaria que s investigués el fet que algunes persones consumidores acabin diagnosticades desquizofrènia per saber si hi ha possible relació o es casual. Més prevenció primerenca i treball en el medi. ABS Granollers-2 NORD (Les Franqueses) Seguir amb les línies de coordinació entre els diferents actors encarregats del seguiment de les persones detectades ABS Granollers-3 CENTREObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 46
  52. 52. 7. Indicadors Sociosanitaris Informe 2011 Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positiva ABS Granollers-4 SUD (Sant Miquel) Continuar en la mateixa línia, que considerem molt positivaObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 47
  53. 53. 8. Indicadors educatius Informe 2011 8. Indicadors educatiusObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 47
  54. 54. 8. Indicadors educatius Informe 2011Incidència del consum de drogues als centres educatius de Granollers Per tal de veure quina és la incidència del consum de drogues entre joves i adolescents de Granollers s’ha facilitat una fitxa qualitativa als diferents centres públics i concertats d’ensenyament secundari de la ciutat per tal que l’emplenin. 9 dels 16 centres educatius d’ensenyament secundari de Granollers hi han participat i han aportat la seva visió. Al ser una enquesta qualitativa no hem eliminat les diferents respostes que hi havia per a un mateix centre, ja que es tracta dobtenir informació i plasmar sobre el les percepcions que es tenen sobre el consum de drogues als centres. Han participat: lEstel, EDUCEM Cicles formatius grau mitjà i batxillerat, Anna Mogas, Celestí Bellera, Carles Vallbona, Antoni Cumella, Escola Municipal del Treball, Parc Estudi, UEC Centre Vallès.Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 48
  55. 55. 8. Indicadors educatius Informe 2011Percepció de consum de drogues als centres educatius En primer lloc, en relació als problemes relacionats amb el consum de drogues als centres educatius, dels 9 centres participants, tan sols un declara que no hi ha ni consum ni tràfic al seu centre. Pel que fa al consum a les escoles, es destaca el coneixement/sospita de consum de tabac a 8 centres, cànnabis i derivats a 6 centres i dalcohol a 3 centres. Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepció dels enquestats augmenta, on es té el coneixement de que a totes les rodalies dels centres es consumeix tabac, a 8 es consumeix cànnabis i derivats i a tres es consumeix alcohol. Gràfic: Percepció de consum de drogues al centre Gràfic: Percepció de consum de drogues a les rodalies del centreObservatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Granollers 49

×