• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Isidor Marí Les universitats i la política europea de multilingüisme
 

Isidor Marí Les universitats i la política europea de multilingüisme

on

  • 1,498 views

Conferència d'Isidor Marí, "Les universitats i la política europea de multilingüisme", dins el cicle Amalgama 09, organitzat pel Servei de Llengües de la UAB (19.06.09)

Conferència d'Isidor Marí, "Les universitats i la política europea de multilingüisme", dins el cicle Amalgama 09, organitzat pel Servei de Llengües de la UAB (19.06.09)

Statistics

Views

Total Views
1,498
Views on SlideShare
1,495
Embed Views
3

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 3

http://www.slideshare.net 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Isidor Marí Les universitats i la política europea de multilingüisme Isidor Marí Les universitats i la política europea de multilingüisme Presentation Transcript

    • Les universitats i la política europea de multilingüisme Cicle Amalgama 09 Servei de Llengües UAB 19 de juny de 2009
    • Dues qüestions òbvies (però sovint oblidades)
      • Les polítiques europees de multilingüisme responen (en gran part) a la voluntat de superar els inconvenients de la diversitat lingüística per a la integració del mercat únic europeu i per a la competitivitat global .
      • Les polítiques universitàries a la UE s’orienten a la competitivitat en l’economia mundial del coneixement (en ensenyament, recerca i innovació). Per ex.: Resolució Consell 23.11.2007.
      • És en aquest marc que se situen les polítiques universitàries de multilingüisme.
    • Tres perspectives complementàries
      • Lingüística : quines exigències tècniques planteja el multilingüisme a les universitats?
      • Universitària : com contribueix el multilingüisme als objectius estratègics de cada universitat i del sistema universitari?
      • Social : quin és el paper de les universitats en la consecució d’un multilingüisme que respongui a l’interès general –de la societat catalana i de tothom?
    • Un tema immens, però crucial
      • Enorme complexitat de les polítiques europees de multilingüisme : referències selectives.
      • Complexitat no inferior dels mecanismes i nivells de decisió de cada universitat, del sistema universitari i de les polítiques universitàries (catalana, Xarxa Vives, estat/s, UE...): triar alguns punts.
      • Malgrat tot, és important no perdre’s en la complexitat i assegurar una bona gestió universitària del multilingüisme.
      • Confio en les vostres aportacions a una reflexió compartida.
    • Guió
      • Breu visió de la política europea de multilingüisme
        • Les comunicacions de la Comissió de 2008 i 2005
        • Les polítiques universitàries i l’èmfasi en la mobilitat
        • Projectes i xarxes sobre el multilingüisme de les universitats
      • L’exemple danès
        • Guia de la Conferència de Rectors de Dinamarca
        • La política lingüística de la Copenhagen Business School
      • Alguns punts per al debat
        • Les competències lingüístiques en els nous plans d’estudi: condicions d’èxit del CLIL/AICLE, capacitació del professorat
        • La mobilitat i la seguretat lingüística: aules multilingües, incentivació i avaluació de la docència.
        • Les llengües i la recerca
        • El multilingüisme: oportunitat o amenaça
    • Política europea de multilingüisme
      • La comunicació sobre multilingüisme de la Comissió: El multilingüisme: un actiu per a Europa i un compromís conjunt (18 de setembre 08).
      • Annex: Catàleg d’accions comunitàries en l’àmbit del multilingüisme --i resultats de la Consulta sobre multilingüisme [catalans en 1r lloc!]
      • Propostes del Grup d’Alt Nivell , etc.
      • Importància del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (Consell d’Europa)
    • El multilingüisme: un actiu per a Europa i un compromís conjunt (18 set 08). ÍNDEX:
      • Presentació
      • Els reptes d’una UE més gran i més diversa
      • Objectius
      • El multilingüisme per al diàleg intercultural i la cohesió social
      • El multilingüisme per a la prosperitat
      • Aprenentatge continuat  únic esment explícit: “Les universitats haurien de proporcionar als seus estudiants unes competències lingüístiques sòlides amb independència dels seus camps d’especialització” (punt 6.1)
      • L’ús dels mitjans, de les noves tecnologies i de la traducció
      • La dimensió externa del multilingüisme
      • Aplicació
      • Conclusions
    • Contrast amb l’anterior comunicació (2005): Una nova estratègia marc per al multilingüisme
      • Xarxes Mercator d’ universit at s active s e n la re cerca sobre les llengües menys difoses
      • De senvolupar l’àmbit acad è mic del multiling üisme
        • diverses universit at s ha n creat càtedres en àmbits d’estudi relacionats amb el mul tiling üisme i la interculturalitat
        • El suport de la Commissi ó a la recerca sobre la diversitat ling üística pot ser complement at per xarxes d’aquest tipus de Càtedres  [EUNoM]
      • Algunes universit at s ofereixen cursos especialitzats sobre “ Indùstries de la Llengua ”.
      • Organi tzar un congrés sobre la formació de traductors a les universi tat s
      • Revi sar els programes de formació de les universitats per a comprovar que proporcionen als estudiants de professions lingüístiques les habilitats adequades per a condicions de treball ràpidament canviants .
      • Ofer ir beques universit àr ies i suport docent en el camp de la interpretació de congressos
      • Pro porcionar a les universit at s un model de curriculum per a un títol de Master sobre traducció i proporcionar traductors visitants
    • Punt 3. Objectius:
      • Generalitzar la competència en 3 llengües
        • Objectiu de Barcelona: llengua materna + 2.
      • Seguiment: indicador de competència lingüística .
        • [Contradicció Luxemburg/Catalunya]: el català no hi és comptat.
    • EUROBARÒMETRE
    • Indicador de competències lingüístiques
      • COM(2007) 184 final : Marc per a l’enquesta europea sobre coneixements lingüístics.
        • Actualització de COM(2005) 356 final
        • Previsió d’inici: primer semestre 2009
        • De moment, exclou expressió oral
        • Anglès, francès, alemany, espanyol, italià [+opcions nacionals]
        • Coneixements entre A1 i B2 del Marc Europeu
        • Dades contextuals + estudiants del darrer curs de secundària inferior i del segon de secundària superior.
        • Proves informatitzades + impreses
        • http://www.surveylang.org/en/index.html
    • Punt 5. El multilingüisme per a la prosperitat
      • El multilingüisme de l’empresa, factor de competitivitat. Èmfasi en les PIME. Recomanacions del Fòrum Empresarial (jul 08).
      • Llengües i competitivitat : informe ELAN. Cooperació pública-privada  estratègies de gestió multilingüe.
      • Llengües i perfil laboral : avantatge personal dels multilingües, econòmic i cognitiu. Promoure mobilitat.
      • ACCIONS
        • Mobilitat d’estudiants, treballadors i emprenedors joves
        • Estudiar relació multilingüisme – creativitat – innovació
        • Plataforma d’intercanvi de bones pràctiques a l’empresa
      • Amb els estats:
        • Millorar aprenentatge no formal
        • Formació lingüística i intercultural a les PIME
        • Plans de mobilitat
    • Punt 6. Aprenentatge continuat
      • Atenció al dèficit multilingüe en la formació professional i d’adults
      • Més oportunitats per aprendre més llengües : d iversificar públics objectiu, llengües en oferta , modalitats d’aprenentatge i perfils de competència (receptiva/productiva). Únic esment de les universitats:
        • “ Les universitats haurien de proporcionar als seus estudiants unes competències lingüístiques sòlides amb independència dels seus camps d’especialització”
      • Una docència de llengües efectiva : impuls a la cooperació entre escoles i la mobilitat docent ( DROFOLTA ).
      • ACCIONS
        • Impulsar aquests objectius amb els programes europeus
        • Catàleg de bones pràctiques
      • Amb els estats:
        • Promoure aprenentatge de la o les llengües oficials + 2
        • Diversificar idiomes en oferta
        • Formació i mobilitat del professorat
    • Punt 7. Ús dels mitjans, de les noves tecnologies i de la traducció
      • Promoure sistemes d’intercomprensió complementaris de la competència multilingüe: subtitulació, ludoeducació, continguts multilingües.
      • Espai Únic Europeu d’Informació, Sistema d’Informació del Mercat Interior (Eco: la llengua d’Europa és la traducció).
      • ACCIONS
        • Suport a la subtitulació i la producció AV europea
        • Suport a les tecnologies de la llengua
        • Congrés sobre traducció i diàleg intercultural
      • Amb els estats:
        • Directiva de serveis i sistema d’informació multilingüe
        • Circulació internacional de producció AV europea + subtitulació
        • Impuls a la implantació de les tecnologies de la llengua
    • Consell de ministres d’Educació, Cultura i Joventut (20-21 nov 08): Suport a la traducció
      • Promoure la diversitat lingüística i el diàleg intercultural reforçant el suport a la traducció a fi d’afavorir la difusió de les idees i dels sabers i la circulació de les obres a Europa i al món.
        • En el marc de les polítiques existents:
          • Informar de les ajudes a la traducció
          • Coordinar-les i reforçar-les
          • Desenvolupar la formació dels traductors
          • Sostenir una xarxa de bases de dades terminològiques
          • Promoure les tecnologies lingüístiques
        • Estudiar la pertinència i la viabilitat d’un programa específic de suport a la traducció.
    • Política universitària europea
      • Agenda per a la modernització: Resolució del Consell de 23 de novembre de 2007, “sobre la modernització de les universitats amb vistes a la competitivitat d’Europa en una economia mundial del coneixement”.
      • El procés de Bolonya: reforma curricular, adaptació dels plans d’estudi.
      • Recerca: 7è Programa Marc [llengua franca?]
      • Èmfasi en la mobilitat: ERASMUS d’estudiants ( cursos intensiusde llengua !), de professorat + ERASMUS MUNDUS, EURAXESS (investigadors). Molt valorat en els indicadors de seguiment.
    • http://ec.europa.eu/education/higher-education/doc/eurydice09_en.pdf Higher Education in Europe 2009:Developments in the Bologna Process
    •  
    • Projectes europeus i xarxes rellevants per al multilingüisme de les universitats
      • ELC/CEL (European Language Council / Conseil Européen pour les Langues): www . celelc . org
      • ENLU (European Network for the Promotion of Language Learning among all Undergraduates): web . fu - berlin .de/ enlu
        • Ian Tudor: Benchmarks for a Higher Education Language Policy ( http :// userpage . fu - berlin .de/~ enlu / downloads /TF1_report_final. rtf )
      • TNP3 (Thematic Network Project in the Area of Languages III): web . fu - berlin .de/tnp3/
      • DYLAN (Language Dynamics and Management of Diversity); www . dylan - project . org (UAB: L. Nussbaum).
      • LINEE (Languages In a Network of European Excellence): www . linee . info
    • L’exemple danès
      • Conferència de rectors de Dinamarca Guia 2004 per a les polítiques lingüístiques de les universitats:
        • Elecció de les llengües vehiculars de cada titulació
        • Llengües dels materials d’aprenentatge
        • Control de qualitat quan els no nadius usen l’anglès, i formació interna
        • Danès per als estudiants forans com a part integrada en els seus estudis a Dinamarca
        • Llengües de la informació i les regulacions de la universitat, requisits de competència per al personal que es relaciona amb estudiants, ensenyants o investigadors forans
        • Reforç de la competència intercultural i multilingüe de tots els estudiants
        • Llengües en què publiquen els investigadors
        • Nivells de competència dels nous estudiants i del personal docent i investigador, permanent i temporal, inclòs l’accés al danès.
        • La internacionalització no eximeix les institucions de la responsabilitat de garantir el manteniment del danès com a llengua acadèmica.
    • Copenhagen Business School Language Policy http://uk.cbs.dk/about_cbs/menu/language_policy
      • As a consequence of CBS’ strong position in the area of internationalisation, the Board of Directors has adopted a Language Policy.
      • The Language Policy addresses a wide range of challenges connected to CBS' being a university with continuous ambitions to expand its international activities. Both the use of language among students, teachers and administrative staff are considered in the Language Policy.
      • From this overall goal follows, in the case of CBS, that CBS regards:
        • Danish and English as parallel working languages in all its activities
        • CBS acknowledges the importance of being able to operate professionally in at least one more language beside Danish and English
        • CBS will continue to foster the Danish language as a full-scale language of teaching and research.
    • Basic principles
      • Language competence and intercultural competence are increasingly important globally, and can be seen as complimentary.
      • CBS does not prescribe one particular version of English for its students or staff but aims at correct, lucid and effective ‘international standard English’, essentially based on British and American variants, in its written products, whereas more variation can be expected in spoken English.
      • English will continue to be increasingly important as a second or parallel language to Danish at CBS, but linguistic competence in additional languages is a major strength of CBS, and can give its staff and graduates a significant competitive edge.
      • Content and form in major student assignments are two sides of the same coin, and all teachers are required to address both aspects when assessing the quality of students’ performance . Evaluation therefore entails the assessment of the precision and appropriacy of the language of student work, in writing and in speech, as an integral dimension of content.
      • As a Danish academic institution, CBS has a particular responsibility for contributing to the maintenance of Danish as a language of science and popularisation . This commitment is fully compatible with the goal of developing high levels of multilingualism.
      • CBS must ensure the quality of the English of teaching and administration staff who are expected to function with a high level of competence.
      • Formulating and implementing a language policy is the responsibility of the university, its teaching and administrative staff. However it must be emphasized that responsibility for developing the students’ language competencies also rests with the students themselves.
    • Altres punts de l’índex
      • Competències lingüístiques dels estudiants
        • Competència en danès per als estudiants danesos
        • Competència en anglès per als estudiants danesos
        • Competència en altres llengües estrangeres
        • Competència en anglès per a estudiants forans
      • Ensenyament en llengües estrangeres (criteris de qualitat)
      • Llengües de la recerca
      • Danès com a segona llengua per als estudiants i professorat
      • Política lingüística a l’administració, la biblioteca i les comunicacions externes
      • Recursos i prioritats estratègiques. Organització i periodització.
    • Punts per al debat
      • Les competències lingüístiques en els nous plans d’estudi: condicions d’èxit del CLIL/AICLE, capacitació del professorat
      • La mobilitat i la seguretat lingüística: aules multilingües, incentivació i avaluació de la docència.
      • Les llengües i la recerca
      • El multilingüisme: oportunitat o amenaça