1. El mono obeso Capítol 9: Com reajustar el nostre disseny Oriol Espina Sergi Masgrau Sergi Masó

2. Actualment tenim els mateixos gens que els nostres avantpassats però mantenim una diferent alimentació. Com més s’assembli la nostra dieta a la dels nostres avantpassats, millor estarem alimentant als nostres gens i funcionaran correctament de manera que estarem protegits de malalties cardiovasculars i altres mals. Com reajustar el disseny de la nostra alimentació

3. Tenim els patrons nutricionals dels nostres avantpassats. Des de que vam abandonar el bosc, la nostre preocupació ha estat guanyar pes però actualment el problema principal es de perdre’n. La dieta darwiniana

4. 5 milions d’anys d’evolució al bosc. L’Ardipithecusramidus s’alimentava de fruites, brots tendres, flors, llavors, talls tendres i algunes fulles. Un 50% de la nostra dieta ha de ser composta per fruites i verdures variades, arrels i bulbs. Ens proporcionen fibra, vitamines, minerals i antioxidants. L’Ardipithecusramidus menjava varis cops al dia. Nosaltres hem de fer 5 àpats de poca quantitat. Un 50% de la nostra alimentació ha de ser com la de l’Ardipthecusramidus

5. Un 30% de la nostra alimentació ha de ser com la de l’Australopithecusafarensis 3 o 4 milions de la nostra evolució fora del bosc. Degut a l’escassetat dels aliments que consumia l’Ardipithecusramidus, l’Australopithecusafarensis va complementar la seva alimentació amb tubercles, llavors verdes, fruits secs i també mel, petits animals, ous, insectes i peixos. Un 30% de la nostra alimentació hauria d’estar formada per els mateixos aliments que consumia l’Australopithecusafarensis.

6. Fa 2 milions d’anys hi va haver canvis climàtics adversos. L’Homoergaster es va haver d’alimentar de carronya, ous de rèptils i aus i aliments provinents de l’aigua. Nosaltres em de consumir carn i sobretot peix en un 18% a la nostra dieta. El peix blau porta àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, indispensables pel cervell. Degut a l’ambient calorós l’Homoergaster va haver de incorporar molta aigua al seu organisme. Nosaltres hem de veure més de 1,5L d’aigua al dia. Un 18% de la nostra dieta ha de ser com la de l’Homoergaster

7. Fa pocs milers d’anys s’han produït innovacions que ens permeten l’accés a nous aliments: els cereals, les llegums, la llet i els seus derivats, les begudes fermentades, els dolços, la brioixeria, els olis, la mantega, la margarina i la sal. Han de representar un 2% de la nostra dieta. Un 2% de la nostra dieta ha de ser com la de l’Homo sapiens sapiens

8. El cervell fetal requereix energia, sobretot glucosa. També requereix àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena. Cuidar l’alimentació de la dona durant l’embaràs i la lactància

9. Gastar energia (moviment) per consumir energia (aliment) i consumir energia (aliment) per gastar energia (moviment). La facilitat pels aliments ha provocat que tinguem la massa muscular més reduïda i un esquelet més prim i delicat. Allunyant-nos del nostre disseny programat per una gran activitat física, provoquem que hi hagi gens que no s’activin i que per tant silenciem la seva expressió. De la energia que ingerim, una part la gastem i l’altre l’emmagatzemem. El sedentarisme

10. El nostre cervell adverteix de que hi ha un perill alliberant hormones que activen una sèrie de mecanismes circulatoris, respiratoris i metabòlics per facilitar la feina al músculs i potenciar l’atenció del cervell per salvar-nos de la amenaça. Les hormones fan que s’alliberin àcids grassos a la sang. Però com que no ens movem, aquests greixos no són consumits al músculs i es transformen en triglicèrids i lipoproteïnes. L’estrés

11. Si no necessitem gastar energia per aconseguir aliment, ho hem de compensar. Hem de realitzar qualsevol tipus d’exercici. És preferible que sigui de llarga durada i de poca intensitat. Una bona forma física combat la insulinorresistència. Ens hem de moure com els cromanyons

12. Gen que provoca que l’individu acumuli greixos per tenir reserves energètiques. Pot fer que es desenvolupi la insulinorresistència i l’hiperinsulinisme. Per evitar aquesta acumulació és recomanable: fer exercici físic regularment, evitar beure alcohol, moderar la sal, etc. Normalment la gent que te aquest genotip és que l’ha heretat d’algun familiar. Genotipestalviador

13. En conclusió, nosaltres posseïm uns gens que hem heretat dels nostres avantpassats però al llarg de la evolució s’han produït canvis en la nostra alimentació que poden comportar que els nostres gens no estiguin ben nodrits i no funcionin correctament. Per cuidar-los ens em d’alimentar bé i realitzar suficient exercici físic. D’aquesta manera evitarem al Síndrome Metabòlic i les seves conseqüències. Conclusió