1. Localització geogràfica
Diferents tipus d’estudis que s’han realitzat per conèixer el nostre avantpassat i
el seu lloc d’origen:
1. Segons estudis realitzats amb ADN mitocondrial* (que tan sols s’hereta per
via materna) , s’ha arribat a formular una teoria anomenada “Teoria de l’ Eva
Negra” : La qual afirma que tots nosaltres (els homo sapiens sapiens) proveïm
d’una dona que habitava en algun lloc d’Àfrica ara fa 300 mil anys.
*Se sap d'aquesta Eva a causa del genoma contingut en les mitòcondries (orgànul present en
totes les cèl·lules) que només es transmet de la mare a la *prole. Cada mitòcondria conté
ADN mitocondrial, i la comparació de les seqüències d'aquest ADN revela una *filogenia
molecular.
2. Segons estudis realitzats amb el cromosoma Y (que tan sols s’hereta per via
paterna), analitzant el seu polimorfisme*, s’ha arribat a formular una teoria
anomenada “Teoria de l’Adam negre” : La qual afirma que la humanitat prevé
d’un avantpassat mascle que habitava a Àfrica fa uns 200 mil anys. (Aquest
estudis produeixen uns resultats semblants als obtinguts amb l’estudi de l’ADN
mitocondrial amb l’única diferència: que l’Adam negre va aparèixer 100 mil anys
després que l’Eva negra).
*El polimorfisme genètic fa referència a l'existència en una població de múltiples al·lels d'un
gen. És a dir, un polimorfisme és una variació en la seqüència d'un lloc determinat de l'ADN
entre els individus d'una població.
3. Segons estudis realitzats amb el gen de la hemoglobina, s’ha afirmat que
totes les poblacions humanes modernes provenen d’una població ancestral
africana de fa 200 mil anys.
4. Segons les troballes paleoantropològiques, s’ha demostrat només hi ha un
únic origen per a ala nostra espècie: l’origen africà.
EXEMPLES:
El crani de Kabwe (descobert t a Zambia)
El fòssil KNM – ER – 3834 ( descobert al llac Turkana a Kenya).
A partir d’aquest avantpassat comú, van aparèixer a Europa els primers
immigrants africans que es van convertir en els primers representants de la
nostra espècie Homo sapiens sapiens ara fa 40 mil anys.
Allà van habitar durant uns milers d’anys amb altres homínids que ja habitaven
a Europa com els Homo sapiens Neanderthalensis, els quals van acabar
desapareixent degut a l’efecte de l’anomenada selecció natural de Darwin.
Aquest fet el podem demostrar gràcies a l’important descobriment que va tenir
lloc a l’any 1968 quan es va trobar a Doroña el crani i l’esquelet del que
considerem actualment el nostre primer avantpassat Europeu:
l’Home de Cro – Mangnon.

2. Descripció del bioma
Els nostres antecessors van sortir d’Àfrica amb unes característiques
metabòliques que li van permetre enfrontar-se amb èxit al clima.
Fa 100 mil anys – 15 mil anys es va produir un llarg període de glaciació i de
fred extrem provocat per diversos fenòmens naturals i oceànics. Fa 35 mil anys
però, va tenir lloc una treva parcial de glaciació: INTERESTADIAL. Va ser
llavors quan els nostres avantpassats van emigrar cap a Europa per esdevenir-
se els actuals homo sapiens sapiens.
Passada aquesta curta treva on les condicions climàtiques eren una mica més
favorables, el clima va tornar a refredar-se per donar lloc a un període glacial
encara més violent que l’anterior, i que es va anomenar: WÜRM PRINCIPAL.
- Es van formar casquets de gel de més d’un quilòmetre de gruix
- Hi havíen zones periglacials = tundres: terrenys permanentment glaçats,
tal i com avui trobem en alguns llocs de Sibèria
- Hi havia extensos terrenys de boscos de coníferes
- No creixia cap tipus de vegetals excepte molses, líquens i algunes
herbes
- A l’estiu les temperatures gairebé no superaven els 0º©
Durant aquests milers d’anys la principal font d’alimentació es basava doncs en
carn i grassa dels herbívors que caçaven, cosa que va obligar als nostres
antecessors a adaptar la seva alimentació per sobreviure. Aquesta alimentació
és molt semblant a la d’algunes poblacions esquimals que fins fa pocs anys
encara existien.
L’home de cromaño
Els primer representant de l’homo sapiens sapiens va ser l’home de cromanyó, que va arribar a
Europa on habitaven els neandertals, van arribar amb armes terribles i innovadores les quals
els va permetre el.liminar els neandertals, els cromanyons ja coneixien la manera de dominar el
foc i tenien una complexa organització social.
Els cromanyons eren poc massissos, molt alts, amb les cames i els braços llargs, els seus
ossos eren molt lleugers. Els ossos que formaven el crani eren més prims. Havien patit una
reducció de massa muscular a causa del desenvolupament d’armes que permetien matar des
de més distància i amb menys esforç.
Degut a la glaciació desapareixen la major part dels vegetals comestibles
Únics aliments carn i greix d’herbívors
Alimentació pobre en hidrats de carboni, obtenien molt poc sucre, tenien una dieta
hiperproteinica
L’únic mecanisme que permet sobreviure a una dieta hiperproteinica és la insulinoresistencia
Els nostres avantpassats van poder sobreviure durant l’època glacial perquè els seus
organismes ja tenien els avantatges mentals, fisiològics i bioquímics necessaris per aconseguir-
ho. Un element fonamental va ser la insulinioresistència, que va permetre estalviar la poca
glucosa que s’ingeria pel consum del cervell, i l’excés d’insulina circulant va afavorir
l’acumulació de la grassa en el teixit adipós, això juntament amb la selecció natural va fer que
els únics éssers que van sobreviure van ser aquells que tenien el genotip estalviador.

3. Anna
El protagonisme del fetus
Durant el tercer trimestre d’embaràs, el fetus obté els seu combustible a partir de la glucosa
que la mare li proporciona a través de la placenta.
Si aquesta glucosa i els altres nutrients són suficients el fetus secreta insulina la qual
transforma la glucosa en grassa, aquesta grassa és molt important perquè neixi un nadó amb
pes normal.
Si la glucosa i els altres nutrients no són suficients els fetus desenvolupa insulinoresistencia, i
es restringeix l’utilització de la glucosa en aquells processos indispensables i es reserva per el
desenvolupament del cervell això fa que no hi hagi creixement muscular i per tan el nadó neixi
amb baix pes, els nadons tindran el fetge i altres òrgans abdominals més petits amb una
alteració de la funció hepàtica.
Aquells nadons que neixin amb baix pes seran els que durant l’edat adulta tindran més risc de
patir infarts, hipertensió, obesitat i per tan tindran més risc de morir-se.
Hipòtesis del genotip estalviador (de Neel): proposa que la insulinoresistència es produïda pels
canvis del metabolisme del fetus a causa de les influències ambientals.
hi ha altres hipòtesis que diuen que el mecanisme s’activa a causa de les dolentes condicions
nutricionals.
REPRODUCCIó
La selecció natural ha dotat a la nostre espècie amb els mecanismes per controlar la
reproducció durant períodes de mala alimentació o de situacions de risc.
A la reproducció hi participa el mascle i la femella cada un aporta la meitat del material genètic,
però la femella aporta molta més quantitat d’energia per el desenvolupament de l’úter.
La teoria lipostàtica diu que quan la femella no ingereix els aliments suficients l’energia és
utilitzada per aquells processos essencials, la reproducció no és un d’aquests processos.
Quan hi ha falta d’aliment la grassa corporal es redueix i això fa que es deixi d’alliberar
l’hormona leptina, el cervell ho capta i activa l’hipotàlem que desencadena la sensació de gana,
si la situació persisteix es redueix la secreció d’hormones gonadotrofines que fa que no hi hagi
activitat de l'ovari i es produeixi l’amonorrea, que és la falta de la menstruació i per tan que la
femella no es pugui reproduir, que sigui estèril. En cas que la femella recuperi la seva grassa
corporal i torni a tenir una bona alimentació recupera la menstruació i per tan ja pot reproduir-
se.