Agonia

20,831 views

Published on

Nina Cardelús i Marta Soler

  • Genial, quasi utòpic.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Agonia

  1. 1. DRAMES RURALS “ AGONIA” Víctor Català
  2. 2. TRETS ARGUMENTALS Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel La Bel demana perdó a en Minguet Quan es va casar ja estava embarassada L’home va obligar-la a casar-se Confessió L’altre home és en Ramon Mort de la Bel En Minguet els perdona
  3. 3. ESTRUCTRUA INTERNA <ul><li>Plantajament: Descripció de l’entorn i la situació en què es troba la Bel. (Pàg. 218-222) </li></ul><ul><li>Nus: Narració de la confessió que fa la Bel a en Minguet. (Pàg. 223-233) </li></ul><ul><li>Desenllaç: La Bel mor i en Minguet els perdona. (Pàg. 233-234) </li></ul>
  4. 4. TEMES Egoisme de la Bel cel confiança pecat perdó
  5. 5. PUNT DE VISTA NARRATIU <ul><li>El narrador és en 3ª persona del singular, extern, omniscient i partidista. </li></ul><ul><li>“ El pobre Minguet estava anguniat; no capia aquella insistència misteriosa de la Bel; hauria volgut aturar-la d’enraonar perquè no s’acabés les forces, però no gosava trencar-li la voluntat estant en les darreres.” (Pàg. 227) </li></ul>
  6. 6. TÈCNIQUES NARRATIVES <ul><li>Descripció : “El vent xiulava amb xiulets estridents que s’empaitaven com si es perseguissin l’un a l’altre en sa cursa adelerada cap a l’Infinit” (Pàg. 218) </li></ul><ul><li>Narració : “La malalta va fer un esforç per adresar-se una mica en el coixí, però no logrà més que arronsar els genolls, que quedaren com una muntanyeta sobre el pla del llit…” (Pàg. 227) </li></ul><ul><li>Diàleg: “-Maleir-te a tu, Bel? Ave Maria Puríssima! ¿Per què et podria maleir jo, trist de mi? -Perquè em vaig casar…Jo…no era…per a tu…” ( Pàg. 226) </li></ul>
  7. 7. PERSONATGES <ul><li>Principals: </li></ul><ul><ul><li>Minguet: és el marit de la Bel. </li></ul></ul><ul><ul><li>Bel : és la dona d’en Minguet. Té dos fills, el gran que és d’en Ramon i l’altre, el petit, d’en Minguet. </li></ul></ul>
  8. 8. PERSONATGES <ul><li>Secundaris : </li></ul><ul><ul><li>Ramon metge que tracta la Bel amb una atenció especial ja que al llarg del conte descobrim gràcies a la confessió de la Bel que ell és el pare de l’hereu, perquè just abans que aquesta es casés amb en Minguet, l’havia deixat embarassada. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fill gran és l’hereu i fill d’en Ramon. Té més comoditats que el fill petit i es fan més sacrificis per ell </li></ul></ul><ul><ul><li>Segon fill és d’en Minguet. El menyspreen i no li fan gaire cas. </li></ul></ul>
  9. 9. ELEMENTS PROPIS DEL RURALISME <ul><li>Personatges són víctimes de la situació que els envolta i marcats per la fatalitat, contra la qual no poden lluitar  influència del naturalisme </li></ul><ul><ul><li>Pèrdua de la vida </li></ul></ul><ul><ul><li>Fracàs definitiu </li></ul></ul><ul><li>Vocabulari típic rural </li></ul><ul><li>Contempla el món des de la realitat més crua </li></ul><ul><li>Percepció limitada i subjectiva de la realitat </li></ul><ul><li>Complexitat del comportament i les personalitats dels individus </li></ul><ul><li>Personatges marcats per la fatalitat, contra la qual no hi poden lluitar (influència del naturalisme) </li></ul>
  10. 10. LLENGUATGE I ESTIL <ul><li>Reflex de la parla dels pagesos </li></ul><ul><li>Utilitza augmentatius, diminutius, topònims (Olot, Verge del Carme) i sobretot dialectalismes. </li></ul><ul><li>El vocabulari és culte i col·loquial. </li></ul><ul><li>Brevetat i concisió </li></ul>
  11. 11. LLENGUATGE I ESTIL <ul><li>Adjectivació: “En Minguet quedà com llampferit, immòbil, els ulls vidriats, la boca oberta” (Pàg.229) </li></ul><ul><li>Diminutius: “Minguet”, “glopet de medicina” (Pàg.228) </li></ul><ul><li>Comparacions : “I li semblà que quedava buit i fred com un fanal apagat” (Pàg.230) </li></ul><ul><li>Enumeració de fets : “En aquell llit hi havia nascut la seva àvia, hi havia nascut son pare, hi havia nascut ell, i ara se li moria la dona” (Pàg.220) </li></ul>
  12. 12. COMENTARI ESTILÍSTIC <ul><li>“ D’enmig de la boira verda en què nedaven sa feresa i els esqueixos de son pensament, vegé sortir com una tosca fredor aquell front blanc i llis , ja grapejat per la gran destralera; i sobtadament sentí aplacar-se , el contacte de la Mort, la seva ràbia, i estimbar-se, Déu sabia on, com cascata que es precipita a l’abim , aquella gran onada, enrossegant-se amb ella tot el llot de son fons remogut i sa mateixa vida.” </li></ul><ul><li>(Pàg. 229) </li></ul>ADJECTIVACIÓ PERSONIFICACIÓ COMPARACIÓ ÉMFASI
  13. 13. VOCABULARI <ul><li>Drames Rurals consta d’un vocabulari precís, elaborat i ric. </li></ul><ul><ul><li>Ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds. </li></ul></ul><ul><ul><li>Quimera: Ànsia, inquietud. </li></ul></ul><ul><li>Reflexa la parla de la pagesia, presència de dialectalismes. </li></ul><ul><ul><li>Fumuda - malalta </li></ul></ul><ul><ul><li>Alhaja - joia </li></ul></ul><ul><ul><li>Quinta- Acció de quintar </li></ul></ul>
  14. 14. SIGNIFICACIÓ DEL TÍTOL <ul><li>AGONIA: Període de transició entre la vida i la mort, que apareix en la fase final de moltes malalties. </li></ul>
  15. 15. ACTIVITATS <ul><li>10. Localitza els passatges “d’Agonia” on són perceptibles els jocs de contrastos visuals i auditius. Explica com s’aconsegueixen (o com l’aconsegueix l’autora) i quin afecte produeixen. </li></ul><ul><li>16. A “Agonia” el suspens es manté al llarg de tot el conte. Explica com es manté la tensió fins al desenllaç. </li></ul>
  16. 16. BIBLIOGRAFIA <ul><li>http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=quinta&operEntrada=0 </li></ul><ul><li>http://dlc.iec.cat/results.asp </li></ul><ul><li>http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=suggestiu&operEntrada=0 </li></ul>
  17. 17. CRÈDITS <ul><li>Nina Cardelús Vilalta </li></ul><ul><li>Marta Soler Valls </li></ul><ul><li>Col·legi Sant Miquel dels Sants </li></ul><ul><ul><li>1r A BAT; curs 2010-2011 </li></ul></ul>

×