Sessió de treball amb Caps d'estudi d'educació primària i coordinacions pedagògiques d'educació secundària dels centres de la demarcació territorial del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 sobre l'organització del temps de lectura al centre.

1. El Pla de Lectura de Centre.
Seminari de coordinació de Caps d’estudi d’educació primària i coordinacions
pedagògiques de secundària.
Espai i temps per llegir
al centre (què, com i
quan)
Jordi Dolcet
Sant Vicenç dels Horts, 19 de novembre de 2014

2. C.S. Lewis
Edgar A. Poe
.

3. Sumari
A. Què diu la normativa?
B. Gust per llegir.
C. Espai i temps per llegir.
a) Activitats i diversitat de lectures.
b) Exemples d’activitats.
c) Propostes organitzatives.

4. http://ves.cat/l-4H
QUÈ DIU LA NORMATIVA?
© Quentin Blake

5. 1. SOBRE LA LECTURA AL CENTRE
La lectura (factor fonamental per
al desenvolupament de les CB)
s’ha de treballar des de totes les
àrees / matèries.
Decret 181/2008, segon cicle de l'educació infantil
(Objectiu de cicle número 9)
Decret 142/2007, educació primària (Art. 8)
Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 i 8)

6. 2. EL PLA DE LECTURA DE CENTRE
Saber llegir Llegir per
aprendre
Gust per llegir

8. 3. PERÒ... I QUÈ MÉS ENS DIU LA
NORMATIVA?
Parla d’un temps diari per a
fomentar l’hàbit lector (30’).
Decret 142/2007, educació primària (Art. 8)
Decret 143/2007, educació secundaria (Art. 7 )

9. 4. I AIXÒ AL PLEC...
Saber llegir Llegir per
aprendre
Gust per llegir

10. 30’ 30’

11. GUST PER LLEGIR
© Shaun Tan
http://ves.cat/l-4D
...o adquirim un hàbit lector?

12. 1. GUST PER LLEGIR
A. Adquisició d’un
HÀBIT basat en el
gaudi.
B. Element clau per:
a) Adquisició de
coneixement.
b) Desenvolupament
personal al llarg de la
vida.
http://ves.cat/bqKm

13. 2. COM ES DESENVOLUPA L’HÀBIT
LECTOR?
Segons Aidan Chambers els infants desenvolupen
l’hàbit lector si amb la lectura poden:
1. DESCOBRIR
2. GAUDIR
3. COMPRENDRE
Perquè l’alumne vulgui
llegir cal entrar en la
lectura per la via
emocional.
© Mireia Manresa

14. 3. CAL UN AMBIENT DE LECTURA AL
CENTRE
SELECCIÓ
(Fons de llibres,
disponibilitat, accessibilitat,
presentació)
“En vull gaudir una altra
vegada.”
Conversa formal i
informal.
RESPOSTA
“LECTURA”
(Temps per a llegir.
Escoltar lectures en veu
alta. Lectura d’un mateix).
ADULT
FACILITADOR
(MEDIADOR)

15. 4. COM S’ACCEDEIX A LA LECTURA PER
GAUDI DES DE L’ESCOLA?
Àmbits a partir dels quan treballarem els
hàbits lectors:
1. la lectura autònoma,
2. la lectura compartida,
3. la lectura al voltant de les àrees
curriculars,
4. la lectura guiada.
A través d’activitats que
poden classificar-se en
contínues i ocasionals

16. 5. QUIN ÉS EL PAPER DEL DOCENT?
1. Model de lectura
2. Mediador
3. Moderador
4. Acompanyant
TOTS els docents s’hi
haurien d’implicar.

17. http://ves.cat/l-4I
ESPAI I TEMPS PER LLEGIR
...activitats i diversitat de lectures

18. 1. ÀMBITS IMPLICATS
Quines Activitats?
Quin és el Paper del docent?
Quins llibres?
1. la lectura autònoma
2. la lectura compartida
3. la lectura al voltant de les àrees curriculars
4. la lectura guiada
Com ho organitzem?
Quina és la millor estructura?

19. 2. LECTURA AUTÒNOMA
Lectura silenciosa
Què és essencial?

20. Quins llibres?
Teresa Colomer proposa uns criteris essencials a tenir en compte
per definir un bon llibre infantil i juvenil.
1. La qualitat literària.
2. Els valors i el substrat ideològic.
3. Els llibres han d’agradar als
infants i joves.
4. Llibres que contribueixen a
l’adquisició de la competència
literària i artística dels infants i
joves (itineraris d’aprenentatge).
5. Tenir en compte l’opinió de la
crítica.

21. Paper del docent
 Model de lectura
Mediador
Moderador
Acompanyant

22. Itineraris individuals
1. El docent com a mediador.
2. Llibres propers al lector.
Els temes Els personatges
PROXIMITAT
Cassany, Luna, Sanz
El llenguatge Els aspectes formals

23. 3. LECTURA COMPARTIDA
Lectura en veu alta del docent,
lectura expressiva i dramatitzada de
l’alumnat,
parelles de lectura (padrins...).
http://ves.cat/bqJu
Recomanacions de llibres,
debats, clubs de lectura...
http://ves.cat/iXeq
Compte llegir contes
versus explicar-ne.

24. Quins llibres?
1. Llibres que ofereixin una
determinada resistència al
lector.
2. Llibres en els quals val la pena
invertir l’escàs temps de
lectura escolar.
3. Llibres adequats per a la
lectura en veu alta (contes,
àlbums, fragments...).
[Cànon literari LIJ]

25. Paper del docent
 Model de lectura
Mediador
Moderador
Acompanyant

26. 4. LECTURA GUIADA
La lectura guiada es fa dins de l’àrea de
llengua perquè parteix d’una necessitat
reconeguda i d’una programació.
Aquesta lectura és diferent segons
el nivell.
http://ves.cat/bqJu
Converses sobre lectures
http://ves.cat/iXeq

27. Quins llibres? (lectures prescriptives)
1. Queden molt clares al currículum de
postobligatòria.
2. A primària i secundària obligatòria:
a) També apareixen.
b) No hi ha títols recomanats explícitament.
c) Els centres les escolleixen segons el seu
projecte educatiu.
3. Solen formar part d’una programació vertical
recollida al projecte educatiu o al pla lector del
centre.

28. ... que és essencial d’aquestes lectures?
a) Relacionades amb l’educació literària.
b) Necessiten un espai i un temps dins de l’aula (llengua i
literatura).
c) Pensar les lectures com un conjunt educatiu i programar-ne
els objectius de lectura.
d) Analitzar-les i preparar les activitats en funció del que
s’espera d’elles.
e) Selecció complexa (cal conèixer els diferents corpus:
clàssic, LIJ...).

29. Itineraris de centre
1. Recorregut planificat,
2. lectures contemplades al PL o PLEC,
3. lectures prescriptives.
Però, quin corpus de lectures?
Autonomia en la selecció?
Flexibilitat?

30.  Model de lectura
Mediador
Moderador
Acompanyant

31. http://ves.cat/l-4C
ESPAI I TEMPS PER LLEGIR
© Roberto Innocenti
... eines per actuar

32. 1. L’ESQUER
Daniel Cassany, Marta Luna i Glòria Sanz
parlen dels llibres “esquer”, com els
llibres que serveixin per a “pescar”
lectors, i que hom hi recorre per fer més
accessible el text al lector i poder-lo
iniciar en el gust per llegir.
CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria.
Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993
Hem de pensar en llibres i
en estratègies.

33. Implicar el lector creant una necessitat
Extret de MANRESA, Mireia. L’univers lector dels infants i adolescents. Sant Vicenç dels Horts, 2014

34. Ja sigui a través de...
1. Presentacions de llibres per part del docent:
a. Novetats a l’aula.
b. El conjunt d’una maleta.
c. Novetats editorials.
2. L’alumnat com a promotor (recomanacions).

35. 2. LA DISCUSSIÓ COMPARTIDA

36. La conversa segons Aidan Chambers
Per què?
Què creus que significa
De què creus que això?
tracta realment?
Tell me
Selecció de llibres
Ambient de lectura
Coneixement de l’obra
Relectura
Conversa informal

37. 1. Les preguntes bàsiques.
2. Les preguntes generals.
3. Les preguntes especials.
Amb aquestes preguntes es pot:
a) Compartir l’entusiasme
b) Compartir desconcerts
c) Compartir connexions
Per arribar al coneixement i al sentit de
l’obra, de mica en mica.

38. Les tertúlies literàries dialògiques
1. Activitat de lectura.
2. Es comparteix la comprensió.
3. Es construeix col·lectivament el
coneixement.

39. Proposta del grup GRETEL (UAB)
Només sobre l’àlbum il·lustrat
Àmbits per a la redacció de les preguntes:
a) Àlbum com a format
b) Referent popular
c) Gènere
d) Personatges
e) Format + Imatge

40. 3. ELS AGRUPAMENTS
http://ves.cat/l-5c
Individual
1. Lectura personal, extensiva,
silenciosa...
2. Construeix la seva imatge lectora i la capacitat de
llegir autònomament.
3. Permet practicar conductes habituals (seleccionar,
rellegir, fullejar, abandonar...)
4. És un desafiament pel lector per a resoldre dificultats
(sol o acompanyat).
Activitats de foment de
la lectura (BE) i
pràctiques socials.

41. Les parelles de lectura
http://ves.cat/l-5a
L’apadrinament lector
1. Benefici per al fillol, perquè
llegeix i se sent acompanyat
2. Benefici per al padrí, perquè
assenta records i incrementa
la seva capacitat de
valoració.

42. http://ves.cat/l-4_
Els clubs de lectura
• Usuaris,
• tipus de lectura,
• llengua,
• sessions (estructura, durada),
• terminis de lectura,
• la conversa,
• espai (presencial, virtual).
A l’escola i a l’institut
segurament haurem de
preveure un temps més
prolongat per a les sessions
del club de lectura

43. 4. ELS MEDIADORS EXTERNS DE
LECTURA

44. © Ralph Steadman
http://ves.cat/bqJO
ESPAI I TEMPS PER LLEGIR
... propostes organitzatives

45. 1. ESPAIS I MOMENTS
Cal identificar un espai
Uniforme
i
Coherent
30
’
30
’

46. 2. UN MODEL PER ALS 30’

47. ... exemples de distribució del temps
http://ves.cat/l_b9

48. http://ves.cat/l_b9

49. http://ves.cat/l_b9

50. 3. LES XARXES DE SUPORT
A. Internes: biblioteca de centre i
biblioteques d’aula.
B. Externes: els serveis educatius (CRP –
ELIC) i la biblioteca pública

51. 4. ACCIONS DE SUPORT DE LES
XARXES INTERNES
A. Biblioteca de centre:
• Propostes d’adquisició,
• informació sobre novetats,
• fomentar que el professorat parli de llibres,
• maletes viatgeres,
• provisió de fons a les biblioteques d’aula.
B. Biblioteca d’aula:
• Fons actualitzables i compartits,
• diversitat de recursos adaptats a les accions que
es duen a terme a l’aula,
• accessibilitat,
• coordinació amb la biblioteca central,
• col·laboració amb les famílies.

52. 5. ACCIONS DE SUPORT DE LES
XARXES EXTERNES
A. Serveis educatius:
• Maletes i fons de lectura,
• informació de novetats LIJ,
• formació i assessorament,
• seleccions bàsiques de recursos relacionats amb
la lectura adreçats al professorat.
B. Biblioteca pública:
• Maletes i fons de lectura,
• activitats de dinamització,
• mediació (professorat i alumnat).

53. 6. EL SEGUIMENT
El portafolis de lectura
1. El portafolis i jo
2. Llegeixo en veu alta
3. Què se fer amb la lectura
4. Els llibres i jo
5. Els altres, la lectura i jo
6. Què sé fer amb la informació
7. Jo i el portafolis

54. 1. Diaris de lectura –secundària- (història lectora).
2. Rúbriques (lectura expressiva, argumentació...).
3. Referents d’aula.
4. Qüestionaris d’observació:
• De la participació en debats i converses
(coneixement del tema, capacitat d’escoltar,
intervencions correctes, ús del llenguatge,
component discursiu...).
5. Entrevistes.
.

55. 7. IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES
1. Maletes viatgeres,
2. llibre belluguet,
3. llegir i explicar contes,
4. visites a les biblioteques,
5. interès pel que llegeixen,
6. evitar judicis sobre la dualitat
lectura / deures,
7. model familiar de lectura.
http://ves.cat/l-4T

56. © Matt Groening
http://ves.cat/l-4O

57.  Hem definit un espai i un temps per llegir?
 Com podem saber els hàbits lectors de
l’alumnat?
 Com seleccionem les lectures?
 Com orientem l’alumnat en la selecció de
lectures?
 Com treballem la conversa?
 Quines activitats s’adeqüen més a la
dinàmica del nostre centre?
 Quin paper juga o ha de jugar la biblioteca
del centre?
 Com fem el seguiment?
 Ens ho podem fer sols o precisem de suport
extern?

58. Gràcies per la vostra
atenció
www.reporteducacio.cat
biblioreport1.blogspot.com