• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Punt de Trobada 45, juny 2011
 

Punt de Trobada 45, juny 2011

on

  • 955 views

Publicació independent d'inf

Publicació independent d'inf

Statistics

Views

Total Views
955
Views on SlideShare
688
Embed Views
267

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

9 Embeds 267

http://pdtviladecans.blogspot.com.es 212
http://pdtviladecans.blogspot.com 45
http://www.slideshare.net 2
http://pdtviladecans.blogspot.fr 2
http://pdtviladecans.blogspot.co.uk 2
http://pdtviladecans.blogspot.in 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://pdtviladecans.blogspot.com.br 1
http://pdtviladecans.blogspot.ru 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Punt de Trobada 45, juny 2011 Punt de Trobada 45, juny 2011 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 45 Any 5 15 de juny de 2011 Publicació independent d’informació i opinió La feina de l’Ajuntament, i la nostra feina Aquest dissabte, 11 de juny, ha tingut lloc la presa de possessió del nou Ajuntament sorgit de les eleccions del 22 de maig i ha estat elegit novament com a alcalde Carles Ruiz, que con- tinuarà governant amb el suport del PSC i d’ICV-EUiA, si bé aquest cop, a diferència de la legislatura passada, sense que el PSC tingui la majoria absoluta. Des d’aquestes pàgines desitgem, tant al nou govern municipal, com als regidors que es- taran a l’oposició, que diguin a terme una bona tasca al servei de tota la ciutadania, i més en aquests temps difícils en què ens trobem, en què cal filar molt prim i treballar amb molt d’encert perquè el benestar de tots els que vivim a Viladecans, i sobretot dels més febles i desprotegits, no quedi malmès a causa, o amb l’excusa, de la crisi que patim. Però més enllà de desitjar encert als nostres governants, hi ha una altra cosa important que convé no oblidar en l’inici d’una nova legislatura municipal. I és que la tasca que com a ciutadans i ciutadanes tenim envers la nostra col·lectivitat no s’ha acabat amb el nostre vot. El dia 22 de maig vam votar, i l’Ajuntament que ha sortit de resultes del vot de tots plegats ens agradarà més o menys. Però en qualsevol cas, ara, en aquests quatre anys, ens cal con- tinuar participant en la vida col·lectiva. Pot ser directament a través d’una formació polí- tica, ja sigui del govern ja sigui de l’oposició. I pot ser de moltíssimes altres maneres: fent propostes o crítiques o reivindicacions al govern municipal, o duent a terme activitats dins el nostre teixit associatiu, o simplement creant opinió amb la gent que tenim a prop, o de qualsevol altra manera que ens resulti oportuna. En tot cas, la participació en la vida col·lectiva és una tasca de tots, i de sempre. I també és tasca dels nostres governants facilitar-la, escoltar-la, i treure’n conseqüències. Sumari Equip de redacció 3 La plaça Europa, espai alliberat. Mercè Solé Anna Besora 4 Salvem l’Hospital de Viladecans. Carmen Rodríguez, Luis Jose M. Carmen Castellano Pueyo i Manuel Gómez Maria Comas Josep Ginjaume 5 Un Viladecans inesperat, i un llibre imprescindible. Josep Lli- Josep Lligadas gadas Miguel de la Rubia 6 “Locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”. Vicenç Mercè Solé Castelló. (els quals, tot sigui dit, no compartim necessàriament les opinions que en 7 Pensant en la campanya. Mercè Solé aquest butlletí es puguin expressar). 8 No hay dos sin tres, pluralismo: pros y contras del burka y el La distribució d’aquest butlletí es fa tanga. David Rebollo per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 9 Los planteamientos de las AMPAS. Carlos Antonio de la Rubia comuniqueu. I si voleu que li envi- 10 Quan una borrassa no és una burra grossa ni un corraló un em a un amic o amiga vostres, feu- nos arribar la seva adreça. Gràcies. corral petit. Josep Lligadas Si voleu enviar articles per publicar, 11 Troballa misteriosa. Maria Comas tingueu en compte que han d’anar 12 La mirada aguda: Fotja amb cries. Eio Ramon signats i no sobrepassar les 40 ratlles o les 600 paraules. Els hauríem de 14 Les nostres entitats: El AMPA del colegio público Montserra- tenir abans del dia 8 de cada mes. tina. Begoña Manrique El nostre correu electrònic: 15 Històries viladecanenques: Tomás Ochoa, campaner hete- puntviladecans@telefonica.net rodox. Andreu Comellas El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com 17 Conèixer Viladecans: La sequera i la inauguració del ce- Segueix-nos al Facebook mentiri l’any 1868. Jaume Lligadas
    • Al Mamut cada cop som més!A la Coordinadora del Mamut cada cop som mésentitats adherides. Actualment n’hi ha 23, de moltes I, a més, fer-se Mamutairemenes i procedències: culturals, del món del lleure,educatives, esportives, socials… Però en volem ser d’Honor… és tot un honormoltes més. O sigui que des d’aquí fem una cridaa totes les entitats viladecanenques perquè s’apun- Una altra forma important de col·laborar amb eltin a la Coordinadora. L’únic que s’exigeix és això: Mamut és fer-se Mamutaire d’Honor. Comerços,apuntar-s’hi. I, després, en funció de les possibili- entitats, partits polítics, persones individuals…tats i ganes, col·laborar-hi en el que es vulgui i pu- amb una aportació de 50 € rebreu un diploma acre-gui. Si voleu apuntar-vos a la Coordinadora, escri- ditatiu i també 25 mocadors del Mamut perquè elsviu-nos a l’adreça electrònica mamutviladecans@ repartiu. Si voleu ser Mamutaires d’Honor, escri-gmail.com i ens posarem en contacte amb vosaltres. viu-nos també a mamutviladecans@gmail.com i ensLes entitats que actualment formen la Coordinado- posarem en contacte amb vosaltres. Els Mamutairesra són aquestes: d’Honor actualment són aquests:• Associació Viladecans Punt de Trobada • Forn del Mig• Grup Tres Torres • Calçats Daniel• Diables de Viladecans • Llibreria Els Nou Rals• Agrupament Coral La Lira • Modes Constanci• Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer • Hobbit Viatges• Amics de la Sardana de Viladecans • Carns Nati• Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàl- gia i SFC • Cal Sei• Agrupament Escolta i Guia Garbí • La botiga de Can Tries• Agrupament Escolta L’Espiga • Fusteria Ebenisteria Alcaraz• Agrupament Escolta Sant Joan • Rost-Serv, S.L.• Centro Cultural Raíces de Andalucía • Viladecans Punt de Trobada• Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga • Grup Tres Torres• Cor Som i Serem • Associació de Viladecans d’Afectats de Fibromiàlgia i SFC• Club de Pensionistas y Jubilados Alba-rosa • Centro Cultural Raíces de Andalucía• Centro Cultural Recreativo Andaluz Sierra Norte • Centro Cultural y Recreativo Andaluz Sierra Norte• Associaciació per a la integració de persones amb discapacitat (ASDIVI) • Associació de Pares del Centre Ocupacional Caviga• Càritas Interparroquial de Viladecans • Parròquia de Santa Maria Magdalena• Club Bàsquet Femení Viladecans Sports • Esquerra Republicana de Catalunya• AMIC-UGT • Convergència i Unió• Associació de Falconeria Baix Llobregat • Iniciativa per Catalunya Verds• Peña Bética Gavá y Viladecans • Partit dels Socialistes de Catalunya• AMPA del Col·legi Públic Montserratina • Esquerra Unida i Alternativa• AMPA del Col·legi Públic Marta Mata • Partit dels Comunistes de CatalunyaViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 2
    • La plaça Europa, espai alliberatE ls vaig a veure un divendres al vespre, poc abans d’iniciar el camí cap a la cassolada, que avui serà itinerant. Per què existeix Hi descobreixo uns quants joves -potser no #acampadaviladecans?tan joves- coneguts i parlo amb dos nois que s’es- • Perquè no ens sentim representats ni per polítics, nitimen més, en un gest realment contracorrent en sindicats, ni bancs.aquest món que busca el protagonisme com sigui, • Porque queremos un espacio para expresar, crear yque no faci constar els seus noms. reunirnos.Xerrem una estona. Estan contents del suport dels • Perquè treballem tots junts en assemblees per crearveïns, que els cuiden força, els porten menjar... Tam- totes juntes “alternatives”.bé de la gent que s’hi apropa a xerrar, a compartir • Porque queremos representación de todas las edades.inquietuds, a explicar batalletes, a donar consells. • Perquè vivim l’experiència d’una societat diferent.Els demano per fer alguna fotografia, i suposo que • Porque nos hacía falta una chispa encendida, el mo-em veuen una mica “marujona” i m’obren les ten- mento es ahora!des per poder comprovar l’ordre i l’organitzacióque regnen a tot arreu (pobres, no saben el desordreque tinc jo a casa meva!). Estan molt convençuts que la raó de l’abstenció electoral de Viladecans es deu a l’abús dels partitsS’han organitzat bé i aspiren a la màxima transpa- i a la poca participació real que funciona. Tant derència: en la participació i en la informació. per això bo tinguin raó, perquè jo crec que són moltes méshan obert un blog (http://acampadaviladecans. coses les que tenen en contra. I són ben lúcids quanblogspot.com) on podeu trobar no només l’agenda comenten que “ells no estan per salvar el cul a nin-i les activitats que fan, sinó també les actes de les gú”, que sense el compromís real de tothom, les co-seves assemblees. ses no canviaran.Parlar amb ells és una alenada d’aire fresc, potser M’agrada també la seva obertura i voluntat d’in-perquè hi apareix la utopia, així, amb totes les lle- clusió, i la convicció que més debat, més pluralitat,tres, una utopia, que el meu sentit pràctic de les més consens, més millora, més pensament són ladificultats i dels possibilismes m’han fet arraconar seva riquesa. No hi puc estar més d’acord, tot i quepotser massa. I un punt d’ingenuïtat que em sem- potser la meva aportació específica al tema no pas-bla que jo ja no subscric però que m’agrada, perquè sa tant per les assemblees com per col·laborar enposa en evidència les ganes, la il·lusió, i el sentit úl- aquesta revista que esteu llegint, que té la mateixatim de les coses. finalitat.Com quan manifesten que una cosa interessant a I m’encanta que promoguin un model educatiu nofer seria: “presentar les nostres propostes al Ple de basat en la competitivitat, farta de sentir tot el dial’Ajuntament, que no ens ho poden negar”. Penso que cal ser el o la millor. Cal “ser”, de debò, de qua-que sí, que sí que poden com s’ha fet en diverses litat. Estic molt d’acord que el concepte “el millor”ocasions al·legant un munt de traves burocràtiques és pervers.d’aquelles que més que estar pensades per pro-moure la participació estan pensades per regular- En fi, benvinguts, indignats i indignades. Esperemla, i que si s’apliquen sense flexibilitat funcionen de estar a l’altura dels vostres requeriments.pretext –legalíssim, no fos cas– per impedir-la. Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 3
    • Salvem l’Hospital de ViladecansN o podíamos asistir inertes a lo que pa- rece ser el ocaso de nuestro Hospital de toda la vida. Nuestros mayores pelearon mucho por tenerlo. Nosotros estamos enlucha para preservarlo.En los últimos años, a los ciudadanos de Begues,Castelldefels, Gavà, Viladecans y Sant Climent nosha tocado actuar en diversos episodios donde elprotagonista ha sido el Hospital de Viladecans.Desde la construcción de los edificios de consultasexternas o urgencias hasta la reciente ampliación detres quirófanos, pasando por la prometida edifica- equipo que viene dirigiendo el territori y el Hospitalción del nuevo Hospital, cada paso adelante de Sant de Bellvitge desde hace ya varios años, quienes cali-Llorenç nos ha costado mucho esfuerzo. fican su decisión como una "territorialización" –pero que más parece enmascarar un "sometimiento conEsto, sumado a las "movidas" en las que estuvieron anexión"– nos trajo a la mente que, en los últimosinvolucrados nuestros padres y abuelos, cuando la años, hemos venido percibiendo muchísimas trabasRoca decidió cerrarlo, hace pensar que posiblemente al crecimiento del Hospital de Viladecans.este sea el Hospital más reivindicado en la historiade Catalunya. Tanto empeño nos ha conferido la tra- Basta con ver que, el pasado año, poco antes de lasdición de ser luchadores por la permanencia y el cre- elecciones autonómicas, la puesta en marcha de loscimiento de nuestro Hospital. tres nuevos quirófanos de uno de los hospitales con más listas de espera quirúrgicas de toda CatalunyaHace un mes, el fuerte arraigo de los vecinos, alia- se dilató casi dos años tras estar concluida la obra;do a las detonantes embestidas de la Consellería de además, ello condicionó el cierre de dos de los qui-Salut, desataron el nacimiento de la "Plataforma en rófanos antiguos para reformas, los cuales siguenDefensa del Hospital de Viladecans y de la Sanidad cerrados hasta ahora. Es decir, de los siete quiró-Pública", desde donde se está liderando la moviliza- fanos prometidos, hasta ahora solamente tenemosción ciudadana. cinco. Esto, sin hablar de la tan sonada como etéreaEsta Plataforma, coordinada por asociaciones vecina- ampliación del Hospital de Viladecans, que ya llevales y representantes de algunos de los ayuntamien- pendiente varios años.tos de las poblaciones afectadas sensibles al tema, Viendo lo visto y sabiendo que el President Arturaglutina también entidades ciudadanas adheridas y Mas viene planteando limitaciones a la existencia derepresentantes de los trabajadores, cuyo propósito hospitales localizados a menos de 30 km de otro hos-fundamental es lograr un Hospital de Viladecans pital, sería de ingenuos no alarmarnos con todo logrande (donde disponer de la mayoría de prestacio- que venimos asistiendo en el Hospital de Viladecansnes sanitarias especializadas), bueno (que ofrezca los desde hace casi tres meses, y de temerarios no tomarmejores resultados en lo que se refiere a diagnóstico las riendas y actuar para frenar el aparente intentoy tratamiento, acompañados de una calidad asisten- de debilitarlo y paralizar su desarrollo.cial y trato intachables), y totalmente público (paraimpedir que el afán de beneficio económico no tire Es por no fiarnos de las oficiales "buenas intencio-por tierra todo lo demás). nes" de la Administración catalana con respecto al Hospital de Viladecans, que es el más pequeño, y,Así, teniendo en cuenta el difícil momento social que por lo tanto, más vulnerable, del Institut Català deestamos viviendo, condicionado por las constantes la Salut, a partir de mediados de abril pasado, cadaamenazas de recortes en el presupuesto sanitario miércoles a las seis de la tarde nos venimos manifes-que ponen en jaque nada más, nada menos, que la tando por las calles de Viladecans y Gavà, con el fincalidad de vida en Catalunya, ciertos hechos atípicos de dar a conocer el problema a la comunidad y deque han venido sucediendo en nuestro hospital en llamar la atención de las autoridades, de quien espe-los últimos meses nos han puesto en alerta. ramos transparencia y verdadero compromiso con elEn particular, la reciente supresión de la figura de crecimiento y la evolución de nuestro Hospital.director gerente del hospital más eficiente del Insti-tut Català de la Salut y el control de su gestión por el Carmen Rodríguez, Luis Jose Pueyo y Manuel GómezViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 4
    • Un Viladecans inesperat, i un llibre imprescindible“El relat de la lluita per la propietat de la Torre té un centenar de persones, i a l’escenari, a més de lesmolt de crònica siciliana, de rics de la ciutat de Bar- quatre persones que havien de parlar, ens acompa-celona que miren de dalt a baix les vides i intrigues nyaven els retrats dels dos principals protagonistesde pagesos, de sacerdots de la història: Magdalenaque fan una eina de poder Modolell, la senyora, ide la seva proximitat als Andreu Samaranch, l’im-senyors. No falten els in- pagable rector de la par-gredients de les novel·les ròquia en aquells anys.per entregues: les senyo- Presidia Joan Pidelaserra,res riques que balbotegen tinent d’alcalde de l’Ajun-les seves últimes volun- tament de Viladecans,tats, els parents pobres i en primer lloc Mariadesnonats per l’oblit dels Victòria Herrero Garcia,parents rics, masovers vicepresidenta del Grupsense masia a la mort de Tres Torres, va recordarla senyora, els morts per les principals activitats ienverinaments, el bestiar enverinat per mans des- temes en què actualment està ficat el grup. I des-conegudes, el mossèn sense sotana disfressat de se- prés, anant ja al llibre, José Luis Atienza, vicepresi-glar per espiar una neboda que s’havia citat amb un dent del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llo-jove en una font, l’empresonament per error d’un bregat, en va fer una brillant presentació que abansfals culpable o el fantasma de la secta del Triángulo, ja hem esmentat, i després l’autor, Jaume Lligadasels maçons”. Vendrell, va parlar dels protagonistes del llibre em-Això deia José Luis Atienza el passat 2 de juny al marcant-los, però, en unes quantes pinzellades di-Centre Cultural Sant Joan en presentar el llibre que ríem que col·laterals, que van anar des dels recordsha escrit Jaume Lligadas Vendrell i que ha publicat de la Raval, als records de l’església (“On van elsel Grup Tres Torres. El llibre es diu Viladecans 1915. nens i nenes de Viladecans cada diumenge?” I laL’herència de Magdalena Modolell, i la seva publicació concurrència, amb bona memòria, va respondreés, sens dubte, és un esdeveniment important en la amb entusiasme: “A missa, a doctrina i al Centro!”),recuperació de la nostra memòria ciutadana. per acabar amb el record captivador d’un personat-José Luis Atienza, en la presentació, deia també que ge també col·lateral: Democràcia Berga, la primera“d’aquest llibre s’aprofita tot” i, com a exemple, ci- nena batejada civilment a Viladecans. Després, Joantava les paraules del pròleg de Josep Campmany Pidelasserra va tancar l’acte amb unes breus reflexi-en què ens convida a llegir el relat dient que, en ell, ons sobre la nostra història i la nostra realitat actual“carlins, maçons, republicans i regionalistes aparei- viladecanenca. Cal dir, per als qui vulguin disfrutarxen i desapareixen de les pàgines amb un inconfu- llegint-les, que les intervencions de José Luis Ati-sible color local, i ens expliquen que, contràriament enza i Jaume Lligadas es poden trobar a la web delal que hom podia pensar, Viladecans no era un po- Grup Tres Torres (entreu a www.gruptrestorres.cat;ble adormit, avorrit i acomodat a l’agricultura”. cliqueu, dintre les notícies, “Una presentació entra- nyable”, i allà trobareu l’enllaç).El llibre, doncs, és d’imprescindible lectura per atothom qui vulgui conèixer com era el Viladecans I quan semblava que l’acte s’havia acabat… Joandel qual som hereus, i vulgui conèixer-lo, a més, Bonich va exaltar les masses amb una altra canta-passant-s’ho bé llegint una història que és com una rella que els nens i nenes baladrejàvem a la portanovel·la: perquè la història en si ho és, i perquè, de l’església quan hi havia un bateig: “Tireu confits,alhora, el seu autor ha sabut oferir-nos-la així: de que són podrits, tireu vellanes, que són corcades!molt bon llegir, i molt apassionant fins i tot. És, sens Si no en voleu tirar, el nen es morirà”, hàbilmentdubte, un llibre que enganxa. modificat per “el llibre no es vendrà”. I des de l’es- cenari ens van bombardejar a cop de confits.I cal dir que l’acte de la presentació va estar tam-bé a l’altura del llibre que es presentava. Vam ser Josep Lligadas VendrellViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 5
    • “Locum nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”E l dia 29 d’abril vam pasar la ratlla dels Catalunya de fa 1.000 anys, i per tant com ho pa- 1.000 anys del primer document escrit a saven els viladecanencs de l’època –semblava un on apareix la denominació de l’origen del avançament dels Capvespres de Ca n’Amat– aques- nom de Viladecans. ta xerrada va omplir de gom a gom la nova salaJa som mil·lenaristas (no mileuristes, encara que se- d’actes del Casal. És clar, tal com ens va explicar,gur que n’hi ha més d’un), i la veritat és que viure que aquells que habitaven aquestes contrades faaquest moment és una cosa irrepetible. El dia de la deu segles, no tenien l’esperança de vida que tenimfesta, va ser com un Sant Jordi, feiner però amb ac- ara, ni tampoc vivien en cases com les nostres ambtivitats per a tots. M’ha agradat molt veure com a calefacció i aire condicionat, els convenis laboralspoc a poc es veuen més balcons amb els domassos no existien, i bàsicament es treballava per viure.del mil·lenari, això fa festa, i seria bo que d’aquí a No tenien cap dret (només el de defensa contra elsla cloenda de les festes del mil·lenari, per la Festa atacs dels invasors) i tot eren obligacions. La veritatMajor d’estiu, els balcons lluïssin majoritàriment és que si no eres el senyor feudal, no tenies gairesaquests estendards que mostren que estem de cele- privilegis. L’acte va començar amb un video fet perbració i que estem contents. Viladecans TV, sobre el Cartulari de Sant Cugat, que és el lloc on apareix la ja famosa frase del “locumEls actes de celebració més importants van ser l’ex- nominatum Canis Vallis Sancti Clementis”.posició que es va fer al nou Casal d’Entitats PabloPicasso, amb documents originals de la història de Com tota festa d’aniversari, la cloenda va ser a laViladecans –excepte el Cartulari de Sant Cugat que plaça de la Vila, amb el pastís del mil·lenari, fet con-és una reproducció– i on es podien veure un plà- juntament per tots els pastissers de Viladecans.nol de Viladecans de 1852, i l’acta de constitució del Penso que aquesta festa ha aconseguit que moltaprimer ajuntament democràtic desprès de la dicta- gent hagi conegut una mica més Viladecans, quedura, entre d’altres. sàpiga dels seus origens i que, per tant, que tots ensMés tard va parlar Agustí Alcoberro, director del l’estimen una miqueta més.Museu d’Història de Catalunya, sobre com era la Vicenç Castelló SolinaViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 6
    • Pensant en la campanyaP otser tot ja està dit i no cal desvetllar l’interès per la vida el tema. Però cal fer moltíssima val la pena afegir-hi ciutadana, cosa que va a la con- pedagogia. I no deixar-se portar grans coses més. Però a tra del creixent individualisme i per cap comentari poca-solta que mi la campanya i els re- del poder dels grans mitjans de desvetlli aquesta mena de com-sultats electorals encara em fan comunicació. Unes llistes obertes plicitat racista. Perquè això ali-rumiar, més enllà de comentar sense aquest requisit no serien ga- menta el monstre.que quina pena que l’abstenció rantia de res, perquè continuariena la nostra ciutat sigui tan gran estant en mans de qui tingués di- 3. Els nous mitjansi que el més lamentable de tot ners per fer-se veure més. Aquesta ha estat probablement laés que el racisme hagi obtingut campanya on més s’ha treballatun escó, i amb ell recursos eco- 2. El racisme guanya adeptes el facebook i el twitter, com a ele-nòmics i un altaveu segur a cada Ben poca gent que ha votat PxC ments ja de fàcil accés per a tot-ple municipal. a Viladecans deu reconèixer-ho hom. Només, com a usuària de públicament, perquè està mal1. La participació ciutadana no vist. Però molta gent deu fer-seés gaire valorada seu un eslògan que desgraciada-M’ho ha fet pensar el resultat ob- ment ha estat ben trobat: primertingut per ERC. Segur que han els de casa.tingut les seves batalletes inter- És molt difícil, i més en tempsnes, a més a més de la desfeta de crisi, lluitar contra els preju-general. Però és innegable que dicis racistes. Pocs prejudicis esmolta gent que anava a les seves presenten en format directamentllistes és gent activa a la ciutat, Goebbels. Algun sí, però. A laprou coneguda, que treballa molt Fira de Sant Isidre, aquest partitdesinteressadament a moltes en- repartia fulletons afirmant que eltitats. El mateix es pot dir d’altres prototip d’un violador és un mar-partits (penso en CiU, per exem- roquí de 19 anys. El mateix cap tres comptes del Facebook, vullple), però de qui segur que no es de setmana que el blanquíssim i dir que alguns candidats que enpot dir és del PP, que ha obtingut occidentalíssim Strauss-Kahn era principi em desvetllaven sim-un increment notable de vots. I detingut… Deia que la majoria de patia han acabat convertir-se enno deu haver estat precisament missatges racistes són més enco- una cosa insuportable per l’abúsper la seva rellevant actuació a berts. Passen per acudits o refe- del tema. Rebre tres missatgesViladecans o per la implicació rències teòricament inofensives, al dia d’algun candidat cantantdels seus candidats en la marxa però que van calant endins. Són els seus propis goigs, i amb unade la ciutat, sinó per la baixada referències que costa molt eradi- colla d’acòlits que van repetint:del PSOE i una curiosa millor va- car i que a més mai no estan de- m’agrada, és el millor, fatiga mésloració de Rajoy i els seus - alguns mostrades amb dades. Sempre hi que els anuncis a la tele. No m’es-molt corruptes- candidats. ha un familiar que segur que ho tranyaria que en algun cas haguésLa baixa implicació dels ciuta- sap: i sap que la major part dels tingut efectes contraproduents.dans, no només en els partits sinó ajuts socials va als immigrants, En fi, la millora de la democrà-en entitats de tota mena, rebaixa que no paguen impostos (!), que cia no passa per miracles de laallò que encara podria ser patri- legalment tenen no sé quins pri- regeneració dels altres (dels par-moni de ciutats petites i mitjanes: vilegis… Em consta, perquè jo tits o de qui sigui), passa per unel coneixement i valoració dels mateixa en uns mesos en què increment de la nostra participa-candidats (no només dels caps vaig treballar a l’ajuntament en ció ciutadana. I ja hem vist quede llista) per allò que són i que aquest tema vaig intentar apor- la corrupció i el racisme donenfan, a part de les sigles de la can- tar dades que ho desmentissin, vots. Doncs a mi no m’importadidatura en què es presenten. Al que molta gent, malgrat l’evi- continuar treballant amb els mi-marge que els partits haurien de dència, continua creient allò que noritaris i els perdedors. Per lamillorar en moltes coses, al mar- vol creure. Ara tant l’Ajuntament salut i ètica col·lectives.ge que les llistes obertes segura- de Barcelona com la Generalitatment serien una molt bona cosa, han posat en marxa webs contra Mercè SoléViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 7
    • No hay dos sin tres, pluralismo: pros y contras del burka y el tanga M uy interesantes lecturas las de Marta Pombo y Mercè Solé, ambas en Punt de Trobada de anteriores ediciones. A pesar de las apariencias, ambos artículos son parte de un mismo problema y no una diferencia de criterio, en- contrándolos ciertos y complementarios. Para tener la autoridad y me refiero a la autoridad que da el conocimi- ento y no la autorización de uso del poder y la fuerza, para proceder al dictamen de una prohibición, primero debería estar seguro de que es una medida igualitaria. Doy con esto la razón a Mercè Solé a que no podemos pedir a los demás que hagan lo que no prohibimos en nosotros mismos, cam- biando el burka por el tanga y las demás referencias que relegan a “mujer florero” con las promesas de una facilidad en ciertos accesos sociales, muy discutibles. Si bien el apasionado escrito de Marta Pombo no cayó en la similitud de esta otra “costumbre cultural” tan similar e indeseable a la vez, posiblemente porque es mas fácil ver la paja en el ojo del vecino que la viga en el propio, Mercè Solé obvia el peligro de la permisividad que no atajando las desviaciones cívicas que se detecten a tiempo para que no se vuelvan costumbres semiaprobadas por la ausencia de criterio contrario. Para que la prohibición dé lugar a mártires debe existir una injusticia como la que hemos visto que penalice a una por ser una costumbre extraña y sea permisiva con las nuestras, de ahí la necesidad de ser imparciales. La identificación de unos límites coherentes de algo tan entramado como lo meramente costumbrista a lo realmente cultural y positivo es una prioridad. Identificar que es realmente vejatorio y denigrante y perjudicial y tomar las medidas oportunas. Mucho se habla sobre políticas de acercamiento cultural y cohesión. de la búsqueda de medios de diálogo donde se acerquen posturas y a la comprensión y ayuda al inmigrante. Al parecer creen equivocada- mente en una falta de educación o políticamente incorrecto hacer ver que también tiene que existir una reciprocidad por parte del recién in- tegrado, empezando por compartir aquello de allá donde fueres haz lo que vieres, eso si, evitando los males que ya arrastramos aquí. David RebolloViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 8
    • Los planteamientos de las AMPAS de libros, así como de gestionar unas grandes carrozas de Carna- val, y grandes fiestas de final de curso etc. Sí que entiendo, que entre otras muchas cosas, el Ampa tiene que estar para dar solución a es-A tos problemas que actualmente ntes de empezar a tienen los padres y madres, de dar mi opinión cerca- dónde dejar a los hijos durante na sobre los plantea- las diez horas en las que están mientos de las Ampas trabajando, pero luego llega lay de su Federación en Viladecans, hora de la verdad y el deber dequiero ante todo expresar mi gra- actuar ante graves problemas, sexta hora, la reducción de inver-titud a aquellos padres y madres como una entidad ciudadana de sión en los centros públicos, laque colaboran y apoyan la labor Viladecans más, y no se ven, no pérdida y retroceso en la calidadde estas entidades, y sobre todo se pronuncian, no se oyen. Con- de la educación pública, etc.a aquellas personas que osten- cretamente, yo como padre de Creo que este debe de ser el mo-tan los cargos de Presidente/a y un alumno, y perteneciente a un mento importante de ver a lasSecretario/a y otros en las mis- Ampa de Viladecans, me parece Ampas y su federación de Vi-mas, por la enorme aportación increíble ver como este Ampa ladecans, enseñando y mostran-de trabajo y tiempo personal que no se adhiere, por decisión de la do para qué deben estar traba-dedican a las mismas. FAPAV de Viladecans, a un ma- jando y dedicando ese tiempoDicho lo anterior, no quiero pre- nifiesto ciudadano y cívico en personal de dedicación. Esperotender que este artículo sea una Viladecans, propuesto por un que las Ampas y su federación dedura crítica del trabajo realizado gran número de entidades cul- Viladecans, estén en los foros depor aquellas personas que están turales, de ciudadanos y cívicas, encuentro con el resto de entida-colaborando, trabajando y dedi- contra el racismo y la xenofobia, des y formaciones ciudadanas ycando su tiempo en las Ampas, además de no dar ninguna expli- cívicas para mejorar Viladecans,pero sí quiero expresar, que ese cación y motivo al respecto. Pero y más concretamente en el apoyotrabajo y dedicación va dirigido todo no queda ahí, ahora ante la de uno de las mayores problemasa actuaciones, proyectos y activi- grave situación de recortes en la que nos hemos encontrado endades de poco calado formativo educación pública, y más concre- Viladecans en mucho tiempo, yy cívico, dando más importan- tamente, aprovechando las movi- es la defensa del Hospital de Vi-cia en acabar dando servicios mientos populares y de la ciuda- ladecans, que como otra entidadde “guardería” de alumnos del danía y entidades de Viladecans, más de Viladecans debe de estarAmpa, a través de los servicios parece ser que tampoco están y si dando su apoyo y en movimien-de recogida, actividades extraes- al final acaban estando será con to unitario frente a todos los re-colares, etc. a cubrir las necesida- bastante retraso, en el apoyo de cortes que nos están aplicando aldes de los papás y mamás de so- la eliminación de esos recortes, sector público.lucionarles el “grave problema” que conllevan la reducción dede vestuario, y el de la compra profesores, la eliminación de la Carlos Antonio de la Rubia CampilloViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 9
    • Quan una borrassa no és una burra grossa ni un corraló un corral petit (o unes quantes paraules en perill d’extinció, 2)C ontinuem recordant pa- ru”). Doncs del drap que es posa raules. Ja deia en el nú- sota el cul es passa a significar el mero passat del Punt de cul pròpiament dit. Trobada que d’aquestes Refilet. Vol dir la filigrana musi-paraules en perill d’extinció, o ja cal que es fa posant diverses no-totalment extingides, n’hi ha força tes lleugeres en una sola síl·laba,de referides al món agrícola, però de manera semblant als cants delstambé d’altres orígens. I algunes, ocells. I de fet, s’utilitzava per llo-com veurem aquí, d’origen tan ar algú quan cantava alguna cosasofisticat que sembla mentida que difícil, i sobretot quan era amb uns’utilitzessin a Viladecans. Doncs to alt. No sé jo si aquesta paraulabé, comencem per les dues parau- la continua fent servir ningú. Pot-les que cito en el títol. ser és que ara la música ens arribaBorrassa. En aquesta paraula, la o dels aparells, i no de les ganes dede la primera síl·laba, com que és cantar de les persones.àtona, es pronuncia u. O sigui que Arrupir-se, arrupit. Arrupir-sealgú podria pensar, efectivament, vol dir encongir-se sobre si ma-que es tracta d’una burra grossa. teix, doblegant la columna i elsDoncs no. Segons els diccionaris, genolls. Un es pot arrupir de fred,una borrassa és una tela que ser- de por, o bé per amagar-se. Tant elveix per aplegar les olives o per El Corraló, que uneix el carrer del Sol verb com l’adjectiu corresponentportar-hi algun tipus de verdura i el del Pare Artigas. els tenim bastant perduts.o coses similars. A Viladecans, era Fermar. Vol dir lligar una bèstiauna roba de sac o d’altres tipus, Sanfaçon. Aquesta és la paraula amb una corda o una cadena aque servia per tapar el carro, o per més sofisticada que recordo ha- una anella o a qualsevol altre lloc,estendre a terra per triar monge- ver sentit a Viladecans. No sé com per tal que no pugui fugir: fermarta, o per altres usos per l’estil. Jo havia pogut arribar aquí. Ve del un gos, fermar el cavall.l’ús més habitual que recordo decasa meva era per tapar els coves francès “sans-façon”, que vol dir Forc d’alls, o de cebes. És una tre-plens de verdura per portar-los a “frescura” o “desvergonyiment”. na d’espart (o d’algun altre mate-vendre. I l’havia sentit utilitzar sobretot rial similar), normalment doble i en l’expressió “Quina sanfaçon!” ajuntada per la punta, per mitjàCorraló. El Diccionari de la Llen- que volia dir, òbviament, “Quina de la qual es penjaven els alls o lesgua Catalana defineix aquesta pa- barra!”. cebes. No sé jo si aquest sistemaraula com un atzucac, un carrer Culero. Un curiós eufemisme per continua utilitzant-se encara.sense sortida. I en canvi, el Dicci-onari Català Valencià Balear, que evitar dir “cul”, i que s’utilitzava Feixiner. Un feixiner és el lloc onacostuma a estar més atent a les sobretot per parlar amb els nens i es guarden les feixines, sobretotpeculiaritats lingüístiques dels di- nenes. En català correcte seria “cu- per anar-les cremant a la llar deversos llocs, diu que un corraló és ler”, però ja explica el Diccionari foc. I una feixina és un feix de lle-un carrer curt i estret. I explica que Català Valencià Balear que una de nya prima. La curiositat, almenysaquesta paraula es fa servir a Sant les accepcions de la paraula “cu- per a mi, és que, mentre que laFeliu de Llobregat, entre altres ler”, la que el diccionari defineix, paraula “feixiner” la recordo moltllocs. Doncs sí, entre aquests al- gairebé poèticament, com “drap de sentir-la utilitzar, en canvi notres llocs també a Viladecans. Així que es posa sota el culet dels in- recordo gens la paraula “feixina”:és, per exemple, com és conegut fants de pit, per a recollir-ne l’ex- en dèiem, simplement, feix de lle-el carrer curt i estret que uneix els crement”, s’utilitza sobretot en la nya.carrers del Sol i del Pare Artigas, forma acastellanada “culero”, que Josep Lligadas Vendrelljust per sobre de Ca l’Almirall. pronunciada en català sona “cule-Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 10
    • Troballa misteriosa Són rituals? Són ofrenes? De tant en tant apareixen en algun indret de Viladecans taules parades com aquesta, fotografiada l’abril passat prop de la masia de Cal Simon. Maria ComasViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 11
    • Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 12
    • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Fotja amb cries Viladecans, 15/05/2011. Reverva Natural Remolar-FilipinesLa fotja vulgar (Fulica atra) és una espècie comuna a les zones humides dels Països Catalans. S’alimen-ta principalment de vegetals com rails de plantes aquàtiques i tiges joves. Complementen la dieta ambalgun insecte o mol·lusc. Pon 6 – 9 ous de color crema, clapats de negre, que cova 21 – 24 dies. Elspollets abandonen el niu al poquet de nàixer i romanen amb llurs pares fins unes 8 setmanes.Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 13
    • les nostres entitats El AMPA del colegio público MontserratinaM e han dado la opor- tunidad de escribir un artículo sobre las actividades que serealizan en un Ampa, pues bien,voy a redactar las actividadesque se realizan en el Ampa delcolegio público donde mi hijocursa estudios y en la que estoyinvolucrada.Por la mañana hay un aula dondese realiza el servicio de acogida, elhorario es de 8:00-9:00h.Por las tardes se realizan diversasactividades extraescolares, de ca- cursos de formación gratuitos que Comentar, que la mayoría de losrácter deportivo, piscina, fútbol, se imparten a padres y madres re- padres que tienen a sus hijos reali-patinaje, etc. lacionados con diferentes temas zando actividades extraescolares,La llegada del otoño se recibe me- de gran interés para enriquecer la piensan erróneamente, que sondiante una fiesta de la Castañada, educación de nuestros hijos, es la actividades de obligado cumpli-se hace una merienda exponiendo actividad de formación de padres miento por parte del Ampa.los diferentes frutos del otoño que y madres. Mencionar que éstas actividadesson repartidos por una madre que Otra actividad gratuita es la rela- se realizan gracias a un númerohace de castañera. cionada con un curso de catalán, muy reducido de padres y madresPara Navidad se organiza una para padres y madres, para enri- voluntarias de todo el colegio, ychocolatada para todo el colegio, quecer el lenguaje tanto oral como sobre todo, gracias a la Presidentajunto con la llegada del Papá Noel escrito. que realiza una labor de plena de-que reparte juguetes a los niños. A final de curso se realiza la venta dicación sin ánimo de lucro.Se realiza una fiesta para carnaval, de libros del curso siguiente, re- Es muy importante hacer entenderpara la cual, se realiza y se monta novación del carnet de socio, y la a los padres y madres de alumnos,una carroza, con los disfraces rela- socialización de libros. Otra labor que las Ampas son ellos, y que lacionados con el tema a participar. que se realiza es la venta de ves- obtención de los objetivos depen- tuario del colegio. de de ellos y no de los pocos vo-En abril llega Sant Jordi, y con ello Durante el año se realizan por luntarios que estamos, así comola fiesta de la rosa y de los libros, voluntarios manualidades que se de hacer entender a las propiasse venden rosas y se realiza un van colocando por todo el colegio Ampas, que tienen otras obliga-mercadillo medieval con manua- para hacerlo más confortable y di- ciones de cumplimiento, como eslidades realizadas por los niños dáctico. el caso de involucrarse en activi-de todos los cursos, y se exponen dades educativas, tan importantesen paradas en el teatro del cole- Estas son las actividades que se como la lucha contra la xenofobiagio, voluntarios van por las clases realizan en el Ampa del Colegio y racismo, la multiculturalidad, laleyendo cuentos a los niños. público Montserratina, a la cual paz, el medio ambiente, etc. quePara fin de curso se realiza una pertenezco, independientemente parece ser están olvidadas en lasfiesta de despedida del curso. que en el resto de Ampas de Vi- agendas de las Ampas. ladecans desarrollen otro tipo deOtra actividad que es de gran actividades. Begoña Manriqueinterés y poco valorada, son losViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 14
    • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Tomás Ochoa, campaner heterodoxN o és que ho sàpiga mas- l’Eusebio i el Máximo varen haver sa gent, però no fa mal de deixar de ser part dels sis-cents saber-ho, que durant habitants del municipi de Retortillo molts anys tothom va de Soria, i venir-se a sumar als qua-ser cridat a missa, a resar l’àngelus, tre mil del Viladecans de llavors. Elsa rosari els vespres, a batejos, a en- Ochoa podien haver triat Madrid oterraments i funerals, per un ateu qualsevol altra ciutat més propera,que amb impecable puntualitat feia però en el fenomen migratori lael toc de campanes de la parròquia majoria té un precedent a seguir, ide Sant Joan. en aquest cas, la persona vingudaFer-les picar o repicar ja sigui vol- anys abans a guanyar-se el pa entretejant, gronxant o simplement es- nosaltres, havia estat la bonassa detampant el batall contra les vores, la Valentina, germana d’en Tomás ides de mitjans dels anys cinquanta besàvia dels meus nebots Judit i Ro-fins després de l’electrificació però ger Amat.abans de l’automatització dels tocs, Amb aquest benvolgut toca-cam-fou cosa d’en Tomás Ochoa i els seus panes es complí, més que amb nin-fills. Vivia al carrer de la Muntanya, ra árida y fria” que cantava l’Anto- gú, la dita de “no es pot estar a missacantonada amb Rera Església, més nio Machado…, ¿ara sí?... D’acord. i repicant”, senzillament, perquè aa prop que ningú del presbiteri i la Continuem doncs.– El poble al seu missa no hi anava mai. Bo i ser-ne elporta de la torre. escut hi té una picota, altrament dit convocant, només el trobaves dinsEn Tomás va substituir en Nuri, “rollo”. Curiosament, aquesta co- l’església a l’enterrament de cone-carreter i boter de la Raval que se lumna al mig de la plaça que expo- guts i poques vegades més; quann’havia fet càrrec l’any 1954, des- sava reus sentenciats i caps tallats succeïa això, algún fill li havia deprés de la mort d’en Baldiri Miracle. d’ajusticiats, fins els anys trenta no fer la feina. Al Máximo, el petit, liUn renec d’en Nuri seguit d’una va ser substituida per una farola tocà més que a cap altre. En Tomásplantofada rectoral, havia finiquitat que va regalar, personalment, el di- Ochoa de Miguel per a molta gentuna relació més o menys contrac- putat Artigas Arpón del Partit Re- era una persona una mica rara…tual i entronitzava un descregut al publicà Radical Socialista. estranya. En realitat, però, era uncampanar. En Tomás Ochoa pensà tros de pa. Una persona irreducti- En els primers moments de l’alça- blement allunyada de l’ortodòxiaque l’única manera de suportar el ment de 1936, el metge Don Atilanorebombori que tenia a les orelles oficial a la qual tots ens vèiem abo- García, un agricultor, el ferrer i el cats, un campaner que mai no vaseria protagonitzant-lo ell mateix, sabater del poble varen estar a puntamén de guanyar-se algun caleró, i anar pel món a toc de campana. Era de ser afusellats, a la paret del ce- d’esquerres, panteista, vegetarià,no deixà passar l’oferiment de mos- mentiri, a falta del “rollo”, és clar.sèn Ramon Saborit de ser el toca- trofòleg (que no sé que vol dir), na- Afortunadament, el caporal Can- turista radical, higienista, pacifista, icampanes. talapiedra de la guàrdia civil s’in- més… coses, però sense escarafalls,El matrimoni Ochoa-Ortega i els terposà entre víctimes i botxins i amb senzillesa. Discretament en elsseus fills varen venir a viure a Vi- els deslliurà de la picota, però s’ha- seus primers temps a Viladecans,ladecans l’any 1947. Havien sortit gueren d’empassar divuit mesos de manera més manifesta a partirde Retortillo, poble que ara té poc de presó, sense judici, simplement dels anys setanta i els últims anysmés de cent habitants. Està al peu per ser fefaentment d’esquerres. El de la seva vida de manera militant.de la Sierra de Pela, al costat del riu sabater era en Tomás Ochoa. El fet Va morir l’any 1991. Tenia vuitan-Talegones, a la diòcesi del Burgo de d’estar com estava a la llista dels ta-nou anys. El recordo a la fi delsOsma, al capdavall de Castilla la Vi- “dolents” del règim franquista, anys setanta i els vuitanta, baixanteja, a la “ruta de la Lana”, en el “ca- d’una banda, el seu ofici en un po- per la Rambla, Angel Guimerà omino del Cid”... –¿Què encara us ble tan petit, de l’altra, i amb massa Sol, amb els pantalons arremangatscostaria de trobar…?, Val. Canviem poca terra per cultivar i poder ali- pel damunt dels turmells si era es-els referents, vejam: és allà…, pels mentar els quatre fills, el matrimoni tiu, arrossegant el seu carret d’anar“Campos de Soria”…, aquella “tier- Ochoa i el Gumersindo, el Tomás,Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 15
    • a comprar queviures en el qual més la mitjana que no té nom; sempre ique queviures hi duia un fotimer quan el rum-rum de cap vehicle ad’exemplars de la revista-llibret na- motor, massa proper, impunementturista ¡Regenérate!, escrita i editada incorporat al paisatge sonor, no t’ei-pel profesor Nicolás Capo. Una re- xordi les orelles i les silenciï.vista que tant et parlava de les vir- Si volguéssiu i poguéssiu escoltartuts de les “borrajas y acelgas contra el toc de l’Àngelus del migdia delel estreñimiento crónico”, com del campanar de Sant Joan, semprevegetarianisme de Simón Bolivar, i sentireu els cops de mall uns mi-de la “cura de uvas” tant com del nuts després de passades les dotze,pensament del filòsof Spinoza. En per no confondre’ls amb els auto-Tomás Ochoa te la mirava de ven- màtics del propi rellotge, que a diadre per cinc duros i si no ho aconse- d’avui també sonen. I menys enca-guia allà mateix arrencava una con- ra, tot sigui dit, per no solapar-seversa alternativa sobre la capacitat amb aquelles altres pobres campa-de les llimones per curar-ho tot, o nes del rellotge de l’Ajuntament, asobre el naturisme d’en Pau Casals la torre Modolell, originàries de lai en Mahatma Gandhi… parròquia i que van anar a parar onDoncs sí, aquest home més arregla- són ara de resultes de la crema dedor de sabates velles que venedor voltejar, les tres alhora una bona es- l’església l’any 1936.de noves, cada dia gastava les se- tona, les diades de Nadal, Pasqua, Acabo. En Tomás Ochoa, les vega-ves pujant i baixant dues vegades, Ascensió, Pentecosta, Corpus, Mare des que pogué votar a Retortillo decom a mínim, els cent onze graons de Déu d’Agost i Festes Majors. En Soria, durant la República, ho féudel campanar de Sant Joan. L’una aquell temps, calien dues persones, per les esquerres i el Front Popular.al migdia i l’altra cap el tard, per com a mínim, per fer-ho. Eixorda- A Viladecans sempre pel PSUC.convidar-nos a resar l’Àngelus. El ven d’allò més. En una d’aquestes Avui, no sé pas per qui ho faria, otoc d’oració, ben tocat, consisteix en diades, havent pujat jo a dalt del si faria campana a l’hora d’anar-quatre sèries de tres cops de mall o campanar a tafanejar, amb permís hi, però de segur que de fer-ho, hobatall amb la campana petita, per de Mossèn Ramon evidentment, i continuaria fent per qui realmentcada una de les quatre jaculatòries ja funcionant de manera electròni- es preocupés de satisfer els can-i avemaria pertinent que les acom- ca, algú va accionar l’interruptor de vis necessaris sense els quals elspanya, i una sèrie de nou o més volteig i repicada de les tres alhora i problemes persisteixen, les crisisamb una campana més grossa, en el les vaig aguantar estoicament espa- s’aguditzen i les esperançes s’esfu-temps de resar tres Gloria Patri. (Hi ordit amb la boca oberta, sense cór- men. Quan caminant pel carrer deha campaner que en toca o tocava rer escales avall, bo i pensant en la la Muntanya recordo l’Ochoa se’mtrenta tres, per l’edat de Crist). sordesa del pobre campaner. Però, fa present amb aurèola profètica, no. En Tomás fill, em va assegurarEl record d’en Tomás Ochoa tocant voltejant a toc de tro i de tempes- que en Tomás pare mai no va sor-campanes, em trasllada a mi i a uns ta la gran Angelona, reclamant-nos dejar.quants que em podeu llegir, a quan una ràpida transició vers una vidade petits ens convocava a barallar- Fins a la fi dels anys cinquanta, tots molt més solidària i molt més res-nos per recollir els confits barrejats aquests tocs dels Ochoa podies se- pectuosa amb humans i natura, i aamb calderilla, que els padrins llan- guir-los nítidament des del Camí la “sobrietat compartida” que deiaçaven a la mainada per les escales Ral, des de Cal Simon, i fins i tot, aquell màrtir per beatificar anome-de l’atri parroquial, en sortir dels des de Can Seguí; el toc de migdia nat Ellacuría.batejos de diumenge. La durada del només si encara no havia entrat la A fi d’aturar el galop de càrregavolteig era proporcional a la propi- marinada. A l’estiu, les campanades dels quatre genets que haurienna que rebia el campaner, i amb la de l’Àngelus, semblaven reclamar d’enviar a pastar fang aquesta ci-durada podíem esbrinar la quanti- la vinguda d’aquest ventet refres- vilització, creguda exclusivamenttat de peces de cinc i deu cèntims cant que després retornàvem a mar, de si mateixa, entestada en fer vidaa arreplegar. En la mateixa trifulca, ben rescalfat, entrat el capvespre, com si ningú es degués a ningú icomençàvem a fer càlculs si seria de en forma de vent terral. Amb el toc adoradora de qualsevol vedell d’or,pipes, de xufles, de cacauets o de d’oració de cap al tard començava fóra bo d’atendre les batalladesres, la paperina que podríem com- l’hora de prendre la fresca i trobar-te d’en Tomás, no sia que haguéssimprar-nos a la mitja part de la doble amb el veïnat. Avui la meravellosa d’escoltar massa aviat els angeletssessió de cinema al Centre Parro- contaminació acústica, justet justet, de les set trompetes.quial, complementària dels dos o deixa sentir una mica més enllà detres confits. Però l’evocació més la Torre Roja i l’Hospital el so de la Andreu Comellasemocionant per a mi, és sentir-les petita anomenada Baldirona, i el deViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 16
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans La sequera i la inauguració del cementiri l’any 1868E n el número 29 d’aquesta revista, publicat el gener de 2010, parlàvem del cementiri i intentàvem esbrinar la data en què va ser beneït. Mossèn Samaranch havia es-crit diverses notes sobre el trasllat del cementiri del’església parroquial a l’ermita de Sales, però en-lloc hi feia constar la data de la seva benedicció,és a dir, de la seva inauguració oficial. La data quebuscàvem havia de ser posterior a l’any 1866, anyde l’inici dels tràmits per a la seva construcció. Fi-nalment, la clau ens la va donar un trosset de paperposat entre els fulls del llibre d’òbits (és a dir, dedifunts). Així és com ho explicàvem en l’article degener de 2010:“Hem continuat la recerca en el llibre d’òbits, consultanttotes les inscripcions des de 1866 fins a 1870 i tampocno hi hem trobat cap referència. Un tros de paper en-tre les pàgines 141 i 142, on es troben els òbits d’abrilde 1868, ens dóna la clau. Aquest tros de paper és unanota de mossèn Andreu Samaranch –la seva cal·ligrafiaés inconfusible–, i diu: “Bendecido 13 Abril (Lunes dePascua) de 1868”.Efectivament, el dia 13 d’abril de 1868 va ser dilluns dePasqua, i com era costum es va celebrar l’aplec de l’ermi-ta de Sales, celebració que es va voler fer coincidir aquellany amb la benedicció del nou cementiri”.Doncs bé, hem trobat al Diario de Barcelona del dia15 d’abril de 1868, la crònica d’aquesta benedicció, muy concurrida capilla. Este año tenian los habitantesla qual no només ens confirma la data que mossèn de aquella agrícola población un motivo especial que lesSamaranch ens havia deixat en aquell tros de paper, conducía á los pies de su celestial Patrona; tal es el pedirsinó que a més a més ens explica una greu sequera su intercesion para alcanzar del cielo la lluvia necesa-que es va patir a tot el país. L’article diu així: ria para sus trigos agostados por la pertinaz sequia (ens pensàvem que això de “pertinaz” era propi de l’èpo-“Escriben de Viladecans que el lunes tuvo lugar en aquel ca franquista, però pel que es veu la cosa ja venia depueblo una funcion memorable para sus habitantes. Ter- temps). Por esto vióse á la poblacion en masa dirigirseminada la cerca de un cementerio que sustituya al redu- á la ermita y llevarse procesionalmente á la Virgen á lacido que actualmente servia junto á la iglesia parroquial, parroquial en donde continuaran diariamente las roga-procediose á su solemne bendicion. Y como, según los tivas. Asistió á la funcion, ademas del cura y el vicarioplanos del señor arquitecto del distrito, servirá de capilla de la parroquia, el cura-párroco de San Clemente; y lapara el cementerio la muy antigua iglesia de Ntra. Sra. mayor parte de los habitantes iban con el hacha rezandoDe Salas, ermita á la que aquel pueblo va con mucha fre- el santo Rosario en los intermedios de unas piadosas le-cuencia y devocion, ya que el lunes de Pascua la parro- trillas que cantaban algunos aficionados acompañados dequia va allá anualmente en romeria, se reunieron aquel la orquesta del mismo pueblo. Dios quiera oir los clamo-dia de los pueblos vecinos mas de dos mil personas, ansi- res de aquellos pobres labradores y darles la lluvia”.osas á la vez de presenciar la ceremonia para la bendicionde un cementerio y de honrar á la Santisima Virgen en su Tot un hivern sense pluges havia portat una gran sequera que podia perjudicar greument la collitaViladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 17
    • de cereals, un conreu que era bàsic en el Viladecansde l’època. Les collites tardanes de blat de moro,mongeta i patata de Viladecans, Gavà i Castellde-fels també estaven amenaçades i la poca aigua queva caure al juliol, va ser en forma de pedra al nordde la nostra comarca. L’escassetat portava fam i ma-lalties, i és per això que els ciutadans organitzavenrogatives per demanar al cel la vinguda de les plu-ges. Era tal la sequera que fins i tot, segons diuenles cròniques de l’època, al febrer el salt d’aigua deGualba al Montseny ja s’havia quedat gairebé sec.Tot plegat no es va resoldre fins a la tardor amb lespluges pròpies d’aquesta època de l’any.Segurament, us haurà cridat l’atenció a l’article delDiario de Barcelona, el fet de que a la processó elsviladecanencs portessin “hachas” per reclamar l’ai-gua que tanta falta els feia. El cert és que a nosaltrestambé se’ns ha fet difícil imaginar aquells pagesoscarregats amb destrals i cantant unas “piadosas le-trillas”. Fins i tot ens ha vingut la temptació de por-tar la imaginació al límit, imaginant-nos els pagesostots menuts amb llargues barbes i amb una destrala coll tots posats en filera i cantant com si fossinpersonatges sortits d’un conte infantil.El cas és que la utilització de les destrals com a ele-ment propi d’aquest tipus de processons, ens eracompletament inèdit i desconegut. De fet no aca-bàvem de trobar-li el sentit, fins que ens van alertarde que en castellà el mot “hacha” tenia més d’un sig-nificat. És clar!, el que portaven els nostres besavisno eren destrals sino atxes, és a dir torxes o ciris(sort que al Grup Tres Torres tenim gent que està en vam parlar fa un parell de mesos, els viladeca-per tot). nencs anaven cantant les “piadosas letrillas” ambAixí doncs, ara ja ho veiem tot més clar. A la proces- què l’articulista, amb tota seguretat, es deu referirsó, els feligresos duien ciris o potser torxes, porta- als Goigs de la Mare de Déu de Sales: “Vostresven la imatge de la Mare de Déu dalt d’un baiard i sants goigs remembrant, cantarem, Verge Sagrada;acompanyats d’aquella mateixa orquestra que ja us ajudau el suplicant, de Sales nostra advocada. Jaume Lligadas Vendrell Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta? Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots: a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!) b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa. c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta. Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan.Viladecans, punt de trobada - Núm. 45 - Juny 2011 18