PdT 49 novembre 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

PdT 49 novembre 2011

on

  • 898 views

 

Statistics

Views

Total Views
898
Views on SlideShare
608
Embed Views
290

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

8 Embeds 290

http://pdtviladecans.blogspot.com.es 241
http://pdtviladecans.blogspot.com 41
http://pdtviladecans.blogspot.fr 2
http://pdtviladecans.blogspot.co.uk 2
http://pdtviladecans.blogspot.in 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://pdtviladecans.blogspot.com.br 1
http://pdtviladecans.blogspot.ru 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    PdT 49 novembre 2011 PdT 49 novembre 2011 Document Transcript

    • http://puntviladecans.blogspot.com puntviladecans@telefonica.netPunt de trobada Viladecans 49 Any 5 15 de novembre de 2011 Publicació independent d’informació i opinió Motius de satisfacció i de benestar Si un va qualsevol dia de festa que faci bon temps al Parc de la Marina, se’l trobarà ple de gent. Realment, és un espai que fa de bon estar, ben construït, ben cuidat, que convida a anar-hi. Segurament que seria més discutible el preu que hem pagat amb aquells immensos blocs de pisos que hi ha al costat, però el parc en si està molt bé. Si deixem el parc i ens n’anem cap al carrer de la Tecnologia, a baix de tot del barri de Sales, i travessem per sota l’autopista cap als camps, ens trobarem un munt de gent corrent, o anant en bicicleta, o passejant pels camins asfaltats de la zona. I, alhora, podrem admirar també l’exhuberància dels cultius que allà s’hi fan. Si ens n’anem just cap a l’altra banda de la ciutat, cap a muntanya, ens trobarem també tot de gent que aprofita la muntanya de Sant Ramon com a lloc d’esbarjo. I, segons com, ens trobarem amb alguna de les diverses pujades col·lectives que s’hi fan al llarg de l’any. I com aquests exemples, molts d’altres. A Viladecans tenim molts llocs dels quals els ciutadans i ciutadanes podem i sabem disfrutar. També espais més petits, però carregats de més història i significat, com la Torre Modolell i el seu jardí, que ens agradaria que estiguessin més cuidats. O la masia de Cal Menut, que podria ser un magnífic lloc de visita oberta per tenir memòria del nostre passat, i que ara més aviat ens fa por que s’acabi ensorrant. Molts llocs. Els que tenim i els que ens agradaria tenir. No està gens malament. I ara, en aquest temps de crisi, és bo recordar-ho i recordar-nos-ho. Perquè, juntament amb tota la lluita que cal fer perquè la sortida de la situació no l’hàgim de continuar pagant els que no l’hem provocada i menys encara els estrats més febles de la nostra societat, tenir tot això que tenim és sens dubte un estímul per viure. Un estímul, sí, per afrontar amb més ànim i força la crisi. Sumari Equip de redacció 2 Una gran festa per a celebrar un aniversari rodó. Mercè Ginés Anna Besora 3 Integrar i compartir la tradició. Miguel de la Rubia M. Carmen Castellano Maria Comas 4 La màgia del Circ Raluy. Josep Ginjaume Josep Ginjaume 5 Òmnium Cultural es fa present a Viladecans. Agustí Martí Josep Lligadas 6 La veu de la mare. José Luis Atienza Miguel de la Rubia Mercè Solé 7 No están por la labor. David Rebollo (els quals, tot sigui dit, no compartim 8 Raíces de Andalucía: la exposición del Milenario. Josefa Delgado necessàriament les opinions que en aquest butlletí es puguin expressar). 8 Cap NO per a ningú. Càritas interparroquial de Viladecans. La distribució d’aquest butlletí es fa 9 Deixem-nos seduir per la bellesa. Mercè Solé per correu electrònic. Si no desit- geu rebre’l només cal que ens ho 10 Des de Begur, una idea per a Viladecans. Josep Lligadas comuniqueu. I si voleu que li envi- em a un amic o amiga vostres, feu- 11 Jo encara em permeto somniar. Bàrbara Lligadas nos arribar la seva adreça. Gràcies. 12 Homenatge a la dignitat política. José Luis Atienza Si voleu enviar articles per publicar, tingueu en compte que han d’anar 13 Les zones protegides s’han quedat petites. Ricard Caba signats i no sobrepassar les 40 ratlles 14 Què tenim? Què ens fa falta? Mercè Solé o les 600 paraules. Els hauríem de tenir abans del dia 8 de cada mes. 15 La mirada aguda: Fredeluga. Eio Ramon El nostre correu electrònic: 16 Les nostres entitats: AV del Casc Antic de Viladecans puntviladecans@telefonica.net 17 Històries viladecanenques: Consell de guerra sumaríssim El nostre bloc: http://puntviladecans.blogspot.com (3ª part). Andreu Comellas Segueix-nos al Facebook 19 Conèixer Viladecans: La font desconeguda. Jaume Lligadas
    • Una gran festa per a celebrar un aniversari rodóE l passat 19 d’octubre es complien vint anys de la fundació d’ASDIVI i vam voler compartir el nostre aniversari amb tota la població de Viladecans el dissabte 22.Nosaltres ens sentim orgullosos de la feina fetaen aquestes dues dècades d’història i volíemcompartir-ho amb la resta de ciutadania. ASDIVIva començar el seu camí el 1991 per iniciativa d’unapetita colla de pares molt valents, i de seguida esvan aplegar més famílies i voluntaris al seu voltant,fent pinya per lluitar perquè els discapacitats fossinciutadans de primera. Un altre dels nostres desigsera fer visibles les capacitats (de relació, de gaudi,d’estimació...) d’aquests ciutadans tan especials isovint tan oblidats. I per últim fer patent la tasca delvoluntariat que ha fet possible el manteniment de Van venir a participar de la celebració moltes entitatsl’associació. Sense aquestes persones tan altruistes i els seus socis, es van viure grans retrobaments tantASDIVI no existiria. amb alguns nois i noies (Germán, Laura...) com amb algunes exmonitores, que ara ja porten els seusLa festa es va iniciar a les 10 del matí i es va allargar fills als actes. La residència El Tamariu del Prat defins quarts de 9 del vespre. El programa contemplava Llobregat ens van visitar al matí amb un grup i a laactivitats molt diverses, però es podien veure dues tarda amb un altre. Gràcies a aquesta aproximacióparts ben diferenciades: els d’ASDIVI vam poder gaudir de la companyia• la primera meitat de la jornada de caire del Germán i veure com se’n recordava de tothom més infantil: xocolatada, inflables, tallers i s’emocionava en saludar-nos. Des d’aquí volem (maquillatge de cara, titelles amb material agrair-los l’esforç per desplaçar-se i assistir-hi. de reciclatge, pilotes antiestrès...), minijocs, Vam rebre també la visita de representants pallassos, gimcana... de l’Ajuntament de Viladecans. Al matí ens• la segona franja horària era per a joves o adults: va acompanyar Verónica Arasil, regidora de monòlegs, balls llatins, break dance, tallers Convivència i Ciutadania, Igualtat de gènere, (henna, bijuteria amb càpsules Nespresso, Joventut i Comunitat. A la tarda José Luis Atienza, petanca...), discoteca mòbil, timbalada i focs tinent d’alcalde de l’Àrea de Medi Ambient i Ciutat artificials. Sostenible i regidor de Cultura i Encarni García,També es va oferir l’oportunitat de penjar un desig a regidora d’Espais Naturals i de Patrimoni Històric. Il’arbre dels desitjos i la veritat que n’hem recollit un al llarg de tota la jornada també ens va acompanyarbon munt. Alguns dels més originals són: “Deseo i assessorar Pili Cabezas. A tots els estem moltmucha salud para la mamá Naturaleza”, “Deseo agraïts per l’interès i l’atenció demostrats envers lesque los niños discapacitados se diviertan toda la persones amb discapacitat.vida” “Deseo que se cumplan todos los buenos Ens va acompanyar el bon temps, i gràcies a això i aldeseos de este árbol”... Hi havia altres serveis com munt de visitants que van assistir a la festa, aquestael de bar, un mercat solidari (objectes de segona mà va ser tot un èxit. Esperem que ara tothom siguia un preu molt assequible) i un punt d’informació més conscient de l’existència de la diferència, i queon es lliuraven revistes, tríptics de les activitats la vegi com un valor positiu i no com un obstacle.d’ASDIVI i programes de la festa. En aquesta última Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!carpa es podia veure molt gràficament l’evolució del’entitat a través dels quatre plòtters de la història Mercè Ginésde l’associació (un per cada lustre).Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 2
    • Integrar i compartir la tradició a través de la cuinaP odria haver estat en un altre lloc, però es La pluralitat era sens dubte el signe d’identitat que aquells bonics paisatges verds envol- d’aquest moment d’aquest tipus de cuina i tats de petites i grans cases, aquest caràc- podíem contemplar com competien des d’una noia ter acollidor i altres encants, ens havien fet donostiarra, una dona d’origen senegalès fent el seuun cop més escollir les terres d’EuskalHerria per pintxo, el debat encetat per un cuiner d’una edatpassar uns dies. una mica avançada, acompanyat per dues donesI per sort vàrem poder gaudir també d’una de les marroquines, entorn del que representava el pintxoexpressions culturals més significatives d’aquestes original i discutint sobre els pintxos més elaborats,terres, la gastronomia. i com per exemple dosAquests dies d’octubre nois d’origen argentíse celebraven diversos arribaven a guanyarcampionats en aquestes un dels premisterres: per un costat a d’aquest campionatCambo-les-bains (País tan euskaldun.Basc Francès) el dia del Però el resum pot«Gateau Basque» amb el ser que a l’entornseu corresponent campionat d’aquest destacatde pastissos i també es element cultural hicelebrava el Campionat de caben variacions oPintxos d’Euskadi. Aquest enriquiments tant perúltim es va desenvolupar al l’origen, la innovacióllarg de tres dies en la bonica o la tradició delsciutat costanera basca. seus cuiners comUn campionat que va ser per la diversitatpilotat per un presentador d’ingredients culinarisnavarrès una mica que s’utilitzaven. Vamparticular, Iulian Iantzi, el poder veure des delfill d’un euskaldun que va tradicional bacallà finsemigrar als Estats Units a un pintallavis deper fer de pastor. Iulian, mantega aromatitzadaque va néixer allà, més amb aroma de llimona.tard va tornar a Lesaka Gaudíem veient com(Navarra) amb els seus gaudien tots i cadascunpares, però només coneixia dels cuiners i cuineresdues llengües, l’anglès i participants a l’horal’euskera. Mala situació de realitzar els plats iper a ell atès que això com sabien transmetrepassava en temps de la dictadura. Segons ell va els sabors i les textures d’una forma oral i visual.ser un moment difícil per a un nen que patiria les Des del meu punt de vista una forma fenomenalconseqüències d’aquells temps. d’integrar i compartir coneixements sobre elementsPerò a part d’aquesta petita historia, comentada pel culturals propis d’un poble.mateix presentador, vull destacar que aquest Cam- Després de gaudir d’aquest bon espectacle no enspionat va ser un bon lloc per aprendre alguns trucs faltava més que tastar, en algun d’aquells barsde cuina, però sobretot per sorprendre’s de les in- d’Hondarribia, algunes de les delícies que podíemnovadores i màgiques receptes que anaven expli- haver vist en aquell campionat.cant un a un els cuiners de fins a vuitanta bars i res- Miguel de la Rubiataurants. Tot entorn d’un element molt significatiui tradicional de la gastronomia basca i navarra, elpintxo.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 3
    • La màgia del Circ Raluy D el passat 20 al 23 d’octubre va re- Més de 20 caravanes configuren el seu museu calar a Viladecans el Circ Raluy, ambulant integrat per vehicles d’època procedent de Cambrils i de camí elegantment decorats amb motius circenses. cap a Girona, fidel a la seva cita Veritablement en aquest cas l’espectacle anual amb les fires de Sant Narcís. No és un és a dins i a fora de la carpa principal. Les últimes adquisicions: un camió de l’exèrcit alemany de 1951 i un altre que havia estat propietat de l’exèrcit anglès. El primer el convertiran en biblioteca. Altres són utilitzats com a cafeteria, lavabos o, fins i tot, com a estança d’hotel pensada per a aquells que vulguin apropar-se a la vida de circ durant alguns dies. El xou frega les dues hores amb pausa al mig i una quinzena de números de tècniques ben diferents: llit elàstic, trapezi, pallassos, bàscula, equilibri, bombolles de sabó... El comandant de la nau és Carles Raluy, director i presentador des de fa més de 20 anys. L’origen de tot plegat l’hem de buscar en el seu pare, Lluís Raluy: nascut a Carcassona el 1911, però criat a Sant AdriàFotografia: Jordi Pinyol de Besós, va esdevenir un reconegut artista Fotografia: Jorge Lizana de circ (home bala, entre altres) entre els anys 30 i 60. Va ser ell qui va començar a comprar i col·leccionar carros de circ antics, ignorant que serien l’embrió de l’actual Circ Raluy, a la carretera des dels anys 70. El 1996 va obtenir el Premio Nacional del Circo que atorga el Ministeri de Cultura i el 2006 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Fins ara tenia la seu operativa a les Terres de l’Ebre, però recentment hem llegit –al diari Ara– que es traslladarà al Baix Empordà, on els seus promotors preveuen obrir una escola de circ i un museu dedicat a aquest art. En concret, al municipi de Vulpellac. Mentrestant, per als interessats que no varen ser a temps de gaudir-ne a Viladecans, sàpiguen que per Nadal seran circ qualsevol, més aviat és únic en la seva es- un any més al Moll de la Fusta de Barcelona. pècie i té una sèrie de particularitats que el També poden veure un reportatge a www. fan entranyable i interessant alhora, ja sigui viladecanstv.tv o consultar més informació amb mainada o sense. Amb més de 40 anys al seu web www.raluy.com I com a regal de d’història i un marcat caràcter familiar, un comiat, les dues instantànies que acompanyen dels seus trets més característics és l’aire antic aquest escrit i que hem baixat del portal de que respira cadascun dels seus racons, a l’estil fotografies a Internet Flickr. més clàssic. I sense rastre d’animals. Josep GinjaumeViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 4
    • Òmnium Cultural es fa present a ViladecansA l voltant dunes 150 persones van compartir, el passat divendres 14 doctubre, una trobada a lAteneu dentitats Pablo Picasso. La secció local dÒmnium Cultural va estara lalçada oferint un acte elegant, enriquidor i emotiupropi de la trajectòria que al llarg dels darrers 50 anysha dut a terme lentitat en el nostre país.A lacte van estar acompanyats per la Sra. Muriel Ca-sals, presidenta dÒmnium Cultural, i les autoritatslocals. La Sra. Muriel Casals i el Sr. Carles Ruíz (alcal-de de Viladecans) van donar la benvinguda a la novasecció local dÒmnium i la van encoratjar a treballarper la cultura, la llengua, i el País, eixos principalsde treball de lentitat. Òmnium no té la intenció desubstituir cap entitat ja existent sinó que pretén ser un consciència que cal donar la paraula a la societat civilparaigua on aixoplugar i enfortir a aquelles entitats i el constant desig de poder decidir sobre quin haque comparteixen i treballen per la llengua, la cultura de ser el futur del nostre país ha portat a Òmniumi el país, consolidant els seus projectes conjuntament a postular-se obertament en defensa dels drets delsamb les noves propostes que Òmnium oferirà. Tots catalans i les catalanes. Un exemple ben clar és elels assistents a lacte eren conscients que hi ha molta constant atac polític i mediàtic a la nostra llengua ifeina a fer per tal que vagi augmentant la presència de al sistema educatiu. La llengua catalana a través della llengua i la cultura catalana entre els ciutadans del model dimmersió lingüística a les escoles ha estatnostre municipi. una peça clau per a garantir la igualtat doportunitatsA continuació i aprofitant la celebració a la ciutat i la cohesió social en un país on la immigració hadel Correllengua 2011, es va dur a terme una taula estat molt present. Unes de les darreres accions que larodona, amb la presència del Sr. Pep Cruanyes secció local dÒmnium ha dut a terme a Viladecans(Comissió de la Dignitat), de la Sra. Muriel Casals ha estat arran de la recent sentència del tribunal(presidenta dÒmnium), del Sr. Cesk Freixas (jove superior de justícia qüestionant el model dimmersiócantautor català), i del Sr. José Luis Atienza (regidor lingüística a les escoles; convocant una concentracióde Cultura de lajuntament de Viladecans). El debat davant de lajuntament de Viladecans amb la lecturava girar al voltant de "Lestat actual de la llengua dun manifest dadhesió al model educatiu actual icatalana al nostre país"; les diferents intervencions ens demanant que saprovés una moció en contra de lavan permetre reflexionar i valorar limportant paper decisió del Tribunal en el ple de lajuntament.que tenen els ciutadans i ciutadanes catalanoparlants, Són conscients que necessiten el suport i la implicacióper aconseguir mantenir i ampliar lús social de la de tota la societat viladecanenca amb lacompanyamentnostra llengua. Els ponents van estar dacord que cal de la seu nacional dÒmnium Cultural i de totes lescontinuar treballant perquè la llengua sigui lelement seccions locals que formen part de la Demarcacióaglutinador i integrador dels ciutadans del nostre dÒmnium Cultural al Baix Llobregat.país. Vosaltres podeu acompanyar als membres de la seccióLa trobada va finalitzar amb lactuació del cantautor local de Viladecans fent-vos socis i sòcies (https://Cesk Freixas que va oferir el repertori del seu últim segur.omnium.cat/www/omnium/ca/socis/fer-se_treball "La mà dels qui tesperen". soci.html ) i participant a les assemblees cada primerLa secció local dÒmnium Cultural té la voluntat dijous de mes a les 20:00 h, a lateneu dentitats Pabloimplícita de ser present en la vida cultural de Picasso, Passatge Sant Ramon, 2.Viladecans i de la comarca a través daccions que Rebeu una cordial salutació de la secció localresponguin a les directrius fixades des de la seu dÒmnium Viladecans.nacional dÒmnium.Òmnium és una entitat en constant creixement de Agustí Martísocis i sòcies en aquests darrers anys; la presa deViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 5
    • La veu de la mare (Adaptació infidel de la meva aportació a la presentació d’Òmnium, el passat 14 d’octubre. Primera part) meva vida em vaig llançar a parlar català. Tenia vint-i-set anys. El que no va poder ni el partit, ni la meva sogra, i tu per què no parles català? ho va aconseguir la incomprensió lingüística i la defensa d’un dret. Vaig parlar català, no por lo civil, sino por lo militar.L La llengua és un fet fàcil però complex. La llengua a immersió lingüística sembla una materna, amb la que aprens a parlar, s’estima d’una reivindicació exclusiva dels que tenen el manera íntima i gairebé instintiva. L’altra llengua, català com a llengua materna. M’agradaria l’adquirida, no la visc com a part de la identitat aportar una perspectiva no gaire política, perquè per mi és de la gent sense adjectius.freqüentada com és la tradició castellanoparlant, Hauríem d’evitar fer de la llengua un espai d’aline-que és la meva tradició personal. Intentaré parlar ament polític, perquè la llengua és de tothom. Neixhonestament de la meva experiència personal, de la tradició, però està viva perquè la usem persense ocultar que jo sóc dels que se senten més comunicar-nos. La llengua es parla perquè s’esti-còmodes parlant castellà que català, i que al primer ma o perquè és útil. Com les cançons de Manel odespiste, ya estoy hablando castellano. la pel·lícula Pa Negre, que sense pretendre-ho, sónNascut al Raval, als dos anys vaig anar viure a una reivindicació amable de la nostra llengua, a caul’Hospitalet, però no vaig sentir cap paraula en ca- d’orella, que és quan més clares i dolces sonen lestalà fins arribar als sis anys a Viladecans i als ser- paraules. Com la seixantena nit de Santa Llúcia amons del rector Ramon Saborit, la meva immersió Viladecans, d’Òmnium, que va fer país, va fer llen-lingüística. Les meves primeres paraules en català gua catalana, des de la cultura i la seducció.–i gairebé úniques– van ser a missa, a doctrina i al No fa gaire vaig confessar que jo –per qui la pa-“sentru”. raula és una eina molt important per fer política,La “Cançó de Matinada” del Serrat, i la literatura van per intentar explicar, i alguna vegada per intentarser com el primer petó, sense llengua, amb l’idioma convèncer a qui es deixi–, visc com un problemaadoptiu. “La pell de brau”, d’Espriu, bilingüe, va ser no tenir la mateixa facilitat per al català que per alel meu primer llibre, i “Onades sobre una roca deser- castellà. I això m’ha fet sentir, més d’una vegada,ta”, del Terenci Moix, la meva primera novel·la en parcialment discapacitat.català, plena d’àdhucs i jovenívols, que mig vaig Més enllà de retrocessos en l’ús social del català, deentendre a les palpentes. tribunals suprems o constitucionals, saber català ésLa política va ajudar, llibertat, amnistia i Estatut una habilitat social imprescindible en aquest paísd’autonomia, els concerts del Pi de la Serra, del per tenir la plenitud de drets subjectius i objectius,Llach, del Raimon. De tant en tant a les reunions des d’estar en una taula rodona d’Òmnium, passardel partit algú em deia i tu, perquè no parles català? una oposició o demanar una sol·licitud de treball.I jo contestava: Yo soy charnego porque el mundo me Com canta el Serrat, la verdad no es triste, lo que pasahizo así. es que no tiene remedio.Però el mundo em va enviar a la mili a Saragossa Sense cap accent polític, crec que la immersióquan se’m van acabar les pròrrogues. Franco havia lingüística ha estat una benedicció per alsmort un any abans, però quan apagaven el llum castellanoparlants, perquè ens ha donat méssonaven crits de catalanes, polacos, cabrones! Els igualtat d’oportunitats. Els catalanoparlants no lacatalans –amb una excepció, jo–, parlaven català, i necessiten tant com nosaltres. Tenen una immersióels de Madrid no ho suportaven. Lo hacéis para que lingüística fora de tota sospita judicial: la veu de lano os entendamos y criticarnos. Meitat per molestar, mare.meitat per solidaritat, per primera vegada a la José Luis AtienzaViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 6
    • No están por la laborE l pasado 10 de octubre, Pérez Reverte de- calzada y solo por buscar salir indemnes de eso. A cía en su página con “licencia de corso” los que se gastan nuestros dineros en señales ho- una serie de improperios sobre un joven rizontales que no se molestan en hacer cumplir y que pasó como un miura, con su Seat ne- poco les importa.gro azabache por su aun alerta capote, pero viendo También a los que dicen ser padres de los hijosde cerca la muerte como no la vió en peores situa- que con sus skates y sus patinetes, cruzanciones. imprudentemente la calzada,Excepto por su mano precisa sin asomo de conciencia y queen la elección de las letras con son los que causan los chirridosla que además se gana la vida, de los frenazos que antescoincide mucho la crítica con la mentaba, que no ven impasiblesque vengo relatando desde hace sino que no ven, perdidos enya algún tiempo en mi blog. su cháchara y su cerveza en laA 600 Km de aquella curva, en terraza del bar de enfrente. UnoViladecans, eso pasa con más de esos críos, fue advertido porasiduidad de la que a nadie gus- un buen vecino sobre el peligrotaría. Bajo mi balcón se pueden que corría imprudente mientrasoír los frenazos a casi a diario, este pobre adolescente le gritabacuando otros incompetentes, “A muerte”, mientras surcabaseguramente compartiendo las con su skate el proceloso asfaltomismas ideas que describía el como si de un navío pirata seSr. Reverte, con la música de- tratara. El padre, en el bar hacíamasiado alta para apercibirse de todo menos lo que queríade los sonidos necesarios para aparentar que era velar por suuna conducción prudente y más hijo.velocidad que la que los idiotas Estúpidamente se ríen muchoscreen poder manejar con segu- de las reglas, considerándolasridad. Esos Faletes que se creen una limitación a las libertadesconductores con pericia tan solo porque aún no han sin pensar que son limitaciones a las barbaridadessegado ninguna vida. Aún. por un bien común.Quedóse menos irritado por saberse muy leído Las reglas se establecen por todos (aprenda a votarDon Pérez, pero solo llamó la atención de uno. Uno si se queja) y compromete a los ciudadanos a respe-que a poco le manda al otro barrio, donde todos di- tarlas y a las autoridades a hacerlas cumplir.cen querer ir un día pero nunca nadie encuentra un No están por la labor ni unos ni otros.buen momento para hacer el viaje. Buen juicio, cuando te fuiste si es que estuviste en-Yo prefiero quejarme a los que consienten, a los tre nosotros alguna vez.flojos que solo reaccionan cuando hay sangre en la David Rebollo Webs mencionadas: http://www.perezreverte.com/articulo/patentes-corso/628/el-cretino-de-la-curva/ http://noland-politicamenteincorrecto.blogspot.com/ El Mamut, finalista dels Premis de Reconeixement Cultural atorgats pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, en la categoria de Cultura Popular. També el Sr. Secundí Roca està nominat en la categoria d’Arts Visuals. El dia 25 de novembre es concediran els premis en un sopar a Martorell. Molta sort, i, en qualsevol cas, moltes gràcies per la bona feina!Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 7
    • Raíces de Andalucía: la exposición del Milenario E l pasado 9 de septiembre el Centro Cultural Raíces de Andalucía presentó una exposición dedicada al Milenario de Viladecans. La felicitación por parte de entidades catalanas nos ha llenado de satisfación y orgullo al sentirnos apreciados por los viladecanenses que un día acogieron a estas otras que sin olvidar sus raíces en otros lugares se sienten viladecanenses y dispuestos a participar en todo lo que sea bueno para una convivencia ejemplar y integradora en esta época de dificultades economicas y pérdida de valores morales. No nos podemos rendir. Hemos de pasar por alto todo lo que no sea unión para todos los que hoy les ha tocado vivir en esta maravillosa ciudad. Josefa Delgado CAP NO per a ningú Campanya de recollida d’aliments per Nadal És el lema que Càritas utilitza per fer front a la crisi i que s’esforça per complir. Però per fer que aquest NO per a ningú sigui real i digne li fan falta recursos. Durant el 2010 Càritas va atendre 2000 veïns de Viladecans, el doble que l’any anterior, però amb els ma- teixos recursos del 2009. Això a la pràctica significa que els ajuts que es van distribuir van estar encara massa lluny del que a la gent li fa falta. Per això és especialment important que la campanya de  recollida d’aliments a les escoles sigui eficaç, i que hi col·labori  també molta altra gent. Fan falta sobretot llegums i oli, que es poden dipositar a les escoles col·laboradores abans del 2 de de- sembre, i a les parròquies de Viladecans durant tot l’any. Però els aliments no són pas els únics ajuts que fan falta a la gent: també cal pagar subministraments i moltes altres despeses. Per això val la pena fer-se soci de Càritas amb la quantitat que cadas- cú pugui aportar i fer donatius, que són desgravables a Hisenda,  al seu compte. Qui hi estigui interessat, pot posar-se en contacte     amb Càritas a caritasviladecans@gmail.com.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 8
    • Mahler 2 x 1 El Punt de Trobada i l’Ajuntament us mig conviden a un concert Com si fos un supermercat: presentant aquest full a la taquilla de l’Àtrium obtindreu dues entrades pel preu d’una (15 €, totes dues) per assistir, el diumenge 27 de novembre, a les 19 h. al concert de la quarta simfonia de Mahler en versió de cambra. Amb uns intèrprets joves i de qualitat i una solista d’excepció: Conjunt XXI! i Anna Alàs, soprano. Deixem-nos seduir per la bellesaE nguany se celebra arreu del món el cen- tenari de la mort del compositor Gustav Mahler. I Viladecans s’hi afegeix amb la interpretació de la seva quarta simfonia,en una versió que no és l’habitual, basada en lapreciosa adaptació que Arnold Schönberg, un altre que no l’aprofitem prou. I en època de severes re-dels grans, grans músics del segle passat, va fer per tallades la millor manera de defensar la cultura ésa orquestra de cambra. exhaurir totes les entrades, demostrar, per la via deMahler és com un pou sense fons. Quan l’escoltes l’assistència als espectacles culturals, que ens l’esti-per primera vegada et captiva amb una música apa- mem i que no estem disposats a renunciar-hi.rentment fàcil, melòdica..., que fa que persones poc I jo encara hi afegiria un parell de coses: no és certavesades a la “clàssica” s’hi trobin bé amb facilitat. que la cultura en majúscules sigui elitista. No és¿Qui no recorda aquell adagietto de la seva cinquena cert avui que hi ha oportunitats com les que enssimfonia com a fons de l’extraordinària pel·lícula ofereix l’Àtrium, i el youtube, i els discs. Avui quede Visconti Mort a Venècia? Després, a mesura que l’educació s’ha fet extensible a totes les personeshi aprofundeixes, t’adones de la seva complexitat i que viuen al nostre país. Durant segles bona part detambé de la seva connexió tant amb la cultura po- la bellesa cultural ha estat segrestada per les elits.pular com amb la cultura centroeuropea més es- Ara no. Doncs disfrutem-la! Perquè la bellesa enspessa (amb perdó dels amants de la filosofia). fa millors, més lliures, més creatius, més sensibles iDe fet la quarta simfonia està construïda al voltant ens enforteix davant les adversitats.d’un text d’un recull popular de contes i poemes. I encara una altra cosa. Com veieu per les fotogra-I per això inclou, en la seva darrera part (el darrer fies, Conjunt XXI! és una agrupació de músics moltmoviment, que en diuen, quan es parla d’una sim- joves, amb propostes intel·ligents i novedoses. As-fonia) música vocal. sistir a aquest concert és una bona manera de va-He de dir que em fa molta il·lusió que tan a prop de lorar la seva feina. ¿No ens queixem de les poquescasa es faci un concert d’aquesta qualitat. I de l’altra oportunitats que solen tenir els joves per tirar enda-em fa mitja por. Perquè la veritat és que tots ens om- vant? Doncs vinga, som-hi!plim la boca parlant de les excel·lències de la cultu- Música, teatre, poesia. Fem-ne militància, i sobretot,ra, però després ens costa molt dedicar-hi temps i sobretot, deixem-nos seduir per elles. La bibliotecaesforç. I jo sóc la primera a reconèixer-ho. Aquest ens hi ajuda amb diversos actes que ens poden apro-esforç que fa que les grans obres, que demanen una par la programació de l’Àtrium. I recordeu que po-aproximació progressiva i reiterativa, les acabem deu fer un tastet de Mahler abans per perdre-hi laaparcant en favor d’una tele ràpida i compulsiva. por. Si algú vol escoltar aquesta simfonia abans, queAixò em fa patir. L’Àtrium és una gran, grandíssi- ens escrigui al Punt de Trobada (puntviladecans@ma oportunitat cultural de qualitat per a Viladecans gmail.com) i l’hi enviarem per correu electrònic.i el delta. I a preus molt assequibles. La sensació és Mercè SoléViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 9
    • Des de Begur, una idea per a Viladecans V aig ser a Begur durant el pont de Tots Sants i, rondant per allà, vaig veure una cosa que vaig pensar que podria servir per Viladecans. No és una novetat pròpia de Begur, sinó que també ho han fet en altres llocs. Però no se m’havia ocorregut que a Viladecans tam- bé es podria fer. La cosa és que, a l’hotel on estàvem allotjats, i en alguns altres edificis de la població, s’han dedicat a repicar les parets per deixar veure les pedres amb què l’edifici corresponent va ser construït. I no és que siguin pedres especialment nobles, no. Són pe- dres molt diverses i desiguals, i a més hi ha algun totxo incrustat. La foto que us poso és de l’habitació de l’hotel. Doncs bé. A Viladecans tenim un lloc ideal per fer una cosa així. És a les dues parets que queden de la masia de Ca l’Escuder a l’angle nord-oest del jardí de la Torre Modolell, el jardí de l’Ajuntament. Són dues parets on es barregen els dos tipus de pedra típics de les construccions antigues de Viladecans, la pedra vermella i la llicorella o pis- sarra. També hi ha incrustat algun totxo. I també es veuen les pedres més treballades dels arcs i els llindars de portes i finestes. Quan es refaci i rehabiliti el jardí, cosa que esperem que sigui aviat, serà molt bona cosa repicar aquelles parets i fer que quedin ben a la vista, com a memòria del que era el Viladecans antic. És una cosa ben senzilla de fer, i seria un nou petit atractiu per a la ciutat. Josep Lligadas Vendrell Vols portar el mamut al cotxe, o a la moto, o a la bici, o a la carpeta? Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs, toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per tres euros pots: a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!) b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa. c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o carpeta. Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 10
    • Jo encara em permeto somniar D ecepció, corrupció, indignació, frustració... substantius que acostumen a acompanyar les converses quan es parla de política. Qui hi surt gua- nyant d’aquesta visió de la política? Tothom qui vol que l’statu quo no canviï, és a dir, els partits majoritaris. L’escenari, amb un bipartidisme estatal forçat i ranci, pot resultar desolador, però no ens hem de deixar vèncer. No hem de votar amb resignació ni hem de deixar d’exer- cir el nostre dret, ja que això només dóna força a aquells dos senyors amb barba que amb prou feines es diferencien, fent justícia a la cita de Fuster “No hi ha res més sem- blant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”. Jo miro de ser sempre optimista i lluitar per allò en què crec, per això aniré a votar amb la il·lusió que hi hagi el màxim d’independentistes al Congrés espanyol. Perquè el meu somni és la justícia social i la llibertat nacional, perquè no hi ha res més fort que gent somniant un futur millor, perquè resignar-se és un mal negoci per als nostres fills i filles. Tu tens un somni? Imagina com seria un país on no ens haguéssim de justificar per parlar la nostra llengua, on la sanitat i l’educació pública no estiguessin en risc, on la monarquia no fos un paràsit insultant, on s’invertís més en I+D+i que en armament i guerres, on la dació de les hipoteques fossin una realitat, on l’atur no fos una amena- ça constant... Només depèn de nosaltres. Per això jo votaré per la “República del sí”, jo votaré la coalició encapçalada per Esquerra Republicana de Catalunya. Bàrbara LligadasViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 11
    • Homenatge a la dignitat política (Miguel Núñez)V aig ser aquest 7 de no- d’arquitectes, d’adversaris vembre en l’acte “La polítics com el Miquel Roca. dignitat de la política Testimonis de la regidora d’ICV (Homenatge a Miguel Elsa Blasco, que recordavaNúñez)” en un Auditori Oriol com el seu pare, Robert Blasco,Martorell ple a vessar. I realment militant comunista, la va invitarpoques vegades la dignitat de la a acompanyar-lo a un viatgepolítica ha estat millor represen- a França quan tenia set anys.tada que en la figura del Miguel Va pujar al cotxe amb els seusNúñez, i en l’esperit d’aquest pares i un senyor que es deiahomenatge. Miguel Núñez Miguel. “Si nos para la policía,(1920-2008) va ser un lluitador hija mía, a este señor lo hemosdel PSUC i del PCE, però l’acte encontrado haciendo auto stop,”que va obrir Jordi Pujol, potser li va dir el pare. Ella era part de laamb la intervenció més brillant, coartada. “Vam arribar a l’estació problemas, un sano ejerciciova anar més enllà de l’aroma de de Perpinyà, vam deixar aquell político para sus señorías”.nostàlgia psuquera per reivin- senyor i vam tornar a Espanya. Va parlar una treballadora deldicar una manera de fer política Aquell va ser tot el meu primer Congrés de Diputats i va dir queque trobem a faltar. viatge a França”, va explicar una vegada li va preguntar l’edat.Jordi Pujol va recordar també l’Elsa. “Tengo sesenta años, pero en rea-l’Antoni Gutiérrez Díaz quan es Torturat per la policia franquista lidad son cuarenta, porque memanifestaven junts “i jo li deia, per la seva militància comunista, robaron los veinte que me tiré enGuti, no et pensis que sóc tonto, va ser un mite de la resistència la cárcel”, va respondre.que estic aquí perquè coincidim democràtica, un heroi del nostre Què volen aquesta gent que tru-només en unes coses, i jo sé que temps. “Molt respectat però mas- quen de matinada? va clausurartu vols que sembli que això ho sa poc valorat”, va assenyalar la Maria del Mar Bonet, però lahem muntat nosaltres, quan en Miquel Roca. dignitat de la política ressonarealitat sé que tot això és cosa Santiago Carrillo va ironitzar que enmig de la campanya electoral,vostra, que no m’enganyes. I és “los políticos más influyentes y enmig dels vídeos prefabricatsclar, quan jo veia al Miguel, Mi- los economistas más ilustres es- dels publicistes. La dignitat de laguelito li dèiem, que era madri- tán convirtiendo una crisis eco- política que sap conjugar verbslenyo i parlava castellà, mai li nómica en una crisis crónica” i oblidats: lluitar, escoltar, estimar,vaig sentir una sola paraula en va dir que Miguel faria avui “lo caminar, parlar, aprendre, ense-català, amb una pancarta que que ha hecho siempre, luchar nyar amb l’exemple.deia “Catalunya, un sol poble” para cambiar el mundo.” ¿Qué quiere esta gente?, em semblapensava que endavant, que ell ho Miguel Núñez, va ser diputat del sentir la veu del Miguel Núñezpodia dir, perquè si ho deia jo, és Congrés. Estava en la Comissió en aquesta campanya electoral.clar, semblaria que ....” de Sanitat i s`ho prenia tan serio- Encara que aquesta gent siguiPresentat per dos periodistes, sament que es pensaven que era una altra gent i no truquin deMilagros Pérez Oliva, defensora metge. Doctor Núñez, li deien al- matinada.del lector de El País i Joan guns parlamentaris, va explicarBusquets, del Periódico, antic la Lali Vintró, que va recordar José Luis Atienzadirector de Treball, l’homenatge quan va defensar el 1980 apujarva reivindicar una dignitat la pensió de 13.800 ptes a 15.300.política que no depèn del càrrec “Deben de pensar menos en elni del cotxe oficial, sinó de la coste del presupuesto y pensarmanera de fer i de la manera de más en la gente que tiene que pa-ser. Declaracions d’obrers de la sar con la pensión mínima, en susSeat, de sindicalistes, d’editors,Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 12
    • Les zones protegides del Delta del Llobregat s’han quedat petitesUn conjunt d’entitats (per ordre alfabètic: DEPANA, Ecologistes en acció-Les Agulles, Salvem la zona agricola,Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, SOS Delta y WWF) han signat l’escrit que aquí us transcric:E studis científics demostren que les aus del Delta del Llobregat necessiten nous espais per assegurar la seva conservació. La decisió de protegir certes zones delDelta del Llobregat no obeeix a interessos localistessinó a l’obligat compliment d’una normativacomunitària basada en l’anomenada “Directivad’Aus”, que és la que estableix els criteris d’inclusiód’àrees a protegir dins de les anomenades ZEPA(Zones d’Especial Protecció per a les Aus).Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega aSEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia)l’elaboració d’uns inventaris d’“àrees importantsper a les aus” o IBA (acrònim anglès: Important nombre important d’exemplars d’aus protegides,Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les ja que no disposen de suficient espai vital dinszones que haurien de ser protegides. La validesa dels terrenys ja protegits (de manera que esd’aquest inventari ha estat ratificada per nombroses veuen obligades a dispersar-se i buscar noussentències contra diferents estats de la UE per territoris). Com sempre, la natura va per davantpart dels tribunals europeus. de les prediccions humanes i, tot i els cartells queEn el cas del Delta del Llobregat, la delimitació indiquen quines són les zones de nidificació, les aus,data del 1992, i estableix un total de 2.200 incultes, s’obstinen a ocupar territoris no protegits.Ha. L’inventari va ser revisat a finals dels És el cas de l’Illa del Molí de ca l’Arana (en la nova90, i es va mantenir la mateixa delimitació. desembocadura del Llobregat), on l’any passat esDes del 1998, l’actual IBA del Delta del Llobregat van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa iha sofert les greus conseqüències del “Pla el 2011 l’han fet unes 380, convertint-se en una ded’infraestructures del Delta”. De les 2.200 Ha les colònies més importants de la Mediterrània percatalogades inicialment, 600 han desaparegut sota a aquesta espècie, que fins fa molt poc estava enel formigó del Port i l’Aeroport. De les 1.600 Ha perill de extinció.restants, gairebé un 60% (900 Ha) ja estan protegides De manera que, la superfície de la nova IBA(Remolar - Filipines, Ricarda - ca l’Arana, La s’ha incrementat un 60%. Això representa queMurtra, Reguerons i Can Dimoni). les 900 Ha protegides (reserves naturals i ZEPA)L’any passat es va iniciar un nou procés de revisió de tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3.500 Ha deles IBA de tot l’Estat. Des de les entitats del territori la nova IBA, posant de manifest la insuficiència delses va proposar una adequació de l’IBA del Delta espais protegits i la necessitat de salvaguardar unadel Llobregat, i es va aportar una ingent quantitat part d’aquests terrenys incorporats a la nova IBAde documentació científica que avala l’establiment per poder complir amb els objectius de conservaciód’una nova delimitació, excloent els terrenys que exigeix la Unió Europea als estats membres.destruïts i incorporant els que actualment utilitzen Per tant, des de la nostra entitat, creiem que s’hales aus protegides i que es troben fora de l’anterior d’iniciar un procés de revisió de la superfíciedelimitació. protegida del Delta del Llobregat, de maneraAmb la nova delimitació proposada, s’exclouen que les delimitacions de la ZEPA es realitzinles zones que, almenys en els pròxims 100 sota criteris científics i no sota els interessosanys, no seran recuperables. S’afegeixen nous especulatius de les diferents administracions.paratges naturals que estan sent ocupats per un Ricard CabaViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 13
    • Què tenim? Què ens fa falta?M és o menys aquest I per pensar-hi i parlar-ne vam va ser el tema de convocar la jornada de diumenge. fons de la trobada De fet ens va sorprendre l’èxit: que diumenge pas- convocar la gent a una reuniósat vam celebrar a l’associació llarga durant tot el diumenge node familiars del taller ocupaci- sembla que hagi d’atreure gairesonal Caviga. La Fundació Cavi- masses, però els professionalsga depèn del Consell Comarcal de Caviga ens van ajudar moltdel Baix LLobregat i el taller fa a motivar els pares. Mentre aservei a unes 90 persones amb fora plovia a bots i barrals, unesdiscapacitat psíquica que viuen 140 persones, entre usuaris delmajoritàriament a Castelldefels, centre, familiars, professionals deGavà i Viladecans. Caviga (que van treballar, i molt,La idea va sortir d’una assemblea desinteressadament!) i convidats,de l’associació, en la qual ens posàvem a la feina.alguns pares proposaven que Per part nostra vam procurar queplantegéssim a les administracions la dinàmica de la reunió fos eficaçpúbliques aquells recursos que i divertida. Ens hi van ajudar, amb A dalt: amb què comptem?vèiem necessaris per als nostres gran generositat, dos molt bons A baix: què ens preocupa?usuaris i que són inexistents a professionals del camp social, que Aquests esquemes resumeixen la res-qualsevol de les tres poblacions. es van oferir a donar-nos volun- posta a aquestes preguntes per partLa proposta inicial va ser elaborar dels assistents. tariament un cop de mà. Quico Manyós i Anna Ramis va expressar la desconfiança en van aconseguir crear un món polític que es percep com un clima participatiu, allunyat i emmurallat. relaxat i reflexiu. I van A la jornada, també hi va haver treballar de manera que espai per a la presentació de dues ens van fer adonar que entitats de lleure i suport a la en les preguntes: Què integració: Asdivi, de Viladecans, tenim? Què ens fa fal- i Adisga, de Gavà, a càrrec de ta?, pesa gairebé més Mercè Ginés i Pilar Pérez, les el que tenim que el que presidentes. I vam comptar ens falta. amb un espectacle de dansa per D’entre les conclusi- part de la Fundació Psico-Art,una mena de carta als reis entre la ons cal destacar l’alta valoració de Barcelona, especialitzadanostra associació i el taller. que mereix el centre Caviga en- en dansa per a persones ambA la junta ens va semblar que tre els seus usuaris i familiars, discapacitat. La veritat és quetot plegat havia de madurar la constatació de la riquesa de la era un goig veure com els noismés, que no podíem delegar en convivència entre persones amb de Psico-Art ensenyaven a ferel centre una necessitat que era diferents capacitats, la necessitat alguns passos de dansa als denostra i que per bo que sigui de sensibilitzar la població sobre Caviga.qui faci negociacions, si les aquesta riquesa, ja que la gent En fi, ara ens queda posar-coses no són molt assumides que no hi conviu sol percebre la nos les piles sobretot en dosi treballades per tothom i discapacitat de forma negativa temes: la sensibilització sobreconvenientment argumentades i sovint amb rebuig, la dificul- la discapacitat i la necessitat deno s’aconsegueixen. Això passava tat d’accés al món del treball de crear pisos tutelats que puguina principi d’any. Després, les les persones amb discapacitat, la acollir aquests nois i noies quanretallades a què es veu sotmès preocupació dels pares pel futur les seves famílies ja no se’n podenl’Estat del Benestar ens va dels seus fills amb discapacitat fer càrrec.refermar en aquesta opinió i en la i la manca d’habitatges tutelatsnecessitat de prioritzar. Mercè Solé per a aquest col·lectiu. També esViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 14
    • la mirada aguda secció a càrrec d’Eio Ramon Fredeluga (Vanellus vanellus) El Remolar, Viladecans el 12 d’octubre de 2011.La fredeluga (Vanellus vanellus) és un ocell que s’alimenta d’invertebrats que captura al terra. Se’l soltrobar en estols, a vegades de molts exemplars, Aquest limícola presenta un llarg plomall i un plo-matge blanc i verd fosc iridiscent. Al març, la majoria de fredelugues ja ha marxat cap a les sevesàrees de cria del centre i el nord d’Europa. Aquest any un exemplar no va migrar i ha passat l’estiua la Reserva. Font: Institut d’Estudis CatalansViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 15
    • les nostres entitats Associació de Veïns del Casc Antic de Viladecans A bans de res, volem Què fem? La principal tasca d’una associació agrair a Punt de Tro- de veïns es la millora de les condicions de bada, l’oportunitat vida del barri, fer propostes i reivindicacions que ens ofereix per de les necessitats que s’observen o detecten, ajudar-nos en la divulgació de i traslladar totes aquestes preocupacions la nostra associació. de la comunitat als òrgans competents Qui som? Veïns. Veïns que com- de l’Ajuntament. Tanmateix no tot és partim un mateix barri, i en con- reivindicació, si més no, col·laborem amb la seqüència les seves necessitats, Regidoria de Districte, amb la Policia Local, mancances i problemes. Desti- amb les Agents Cíviques, i amb diferents nem voluntàriament temps, idees i il·lusions departaments de l’Ajuntament, traslladant a projectes i objectius comuns. Formen una tota la informació que ens arriba sobre la associació absolutament oberta, democràti- vida del barri. ca, apolítica i sense ànim de lucre. Al marge de la tasca mencionada i princi- pal, organitzem activitats diverses amb la voluntat de fer participar als veïns com la Festa del Barri a inicis de juliol, o la Pujada a Sant Ramon a l’octubre, o la xocolatada del Caga Tió. D’altres activitats són les classes de Sardanes, Balls de Saló, Pilates i Ioga. En ocasions, alguna persona ens pregunta per què li serveix estar associat a una asso- ciació veïnal, com si es tractés d’una orga- nització que presta serveis com si fos un ne- goci. I aquesta no és la pregunta. La qüestió és: per què encara no ets amb nosaltres. ¿Per què no ens ajudem mútuament a millorar el barri, per què no compartim experiènci- es, per què no organitzem activitats junts, en la mesura de les seves possibilitats? Un barri no acaba davant la porta de casa, va més enllà. Volem contagiar-vos el sentiment de perti- nença al barri, les ganes de donar un cop de mà. Restem a la vostra disposició, us esperem els dimecres de 18:00 a 20:30 hores a: Passatge Sant Ramon, 2 Ateneu d’Entitats de Viladecans. www.casc-antic.entitatsviladecans.org avvcaviladecans@terra.esViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 16
    • Històries viladecanenques secció a càrrec d’Andreu Comellas Consell de guerra sumaríssim núm. 43-IV-1961 (3ª part)E n les seves memòries, disposaven a tornar-me a apallissar, Jordi Pujol ens explica, em van advertir que no em trobava en mínimament, les que li les millors condicions per aguantar feren passar a comissaria, gaire més. Jo anava negant-ho tot,l’any 1960, per raó dels “fets del segur que els cops es reprendrienPalau”, abans d’anar a parar a d’un moment a l’altre. Tot d’unala presó del barri de Torrero a al cap de mitja hora de forcejamentZaragoza: verbal, em van deixar sol. Van tornar“A mi em fa com una mena de vergonya a entrar quan havien passat quinze oqualificar de tortura el que aquella vint minuts. “No el creiem, però honit vaig patir. Però, aleshores, què? deixarem així”. Vaig tenir la sensació que havien fet consultes i que s’havien constituyen un delito de RebeliónMaltractaments? Haig de dir que vaig adonat que tenien a les mans un Militar, por cuanto es evidente queser víctima de maltractaments? La personatge incòmode.” los procesados difundieron noticiasparaula queda llavors molt curta. La tendenciosas con el fin de causarparaula realment adequada és tortura. Molts anys després d’aquests fets, els trastornos en el orden público interiorEm van donar una pallissa molt forta germans Creix continuaven tenint el y desprestigiar las Instituciones deli professional. Bufetades a la cara, una mateix tracte amable envers tots el Estado, habiendo conspirado y tomadodarrera l’altra. Cops de puny a llocs hostes de Via Laietana, sobretot amb parte en reuniones clandestinas conno visibles per no deixar senyal. … els comunistes. Per tant, no espereu dichos fines….… Cops de bastó seguits a les plantes que els encausats en el Consell de Guerra de l’any següent al de Jordi FALLAMOS que debemos condenardels peus. Cops a les empenyes, amb Pujol tinguessin una estada massa y condenamos a los procesados JOSEmés càlcul perquè no volien trencar diferent. Però sí que hi va haver RAMOS LLAS, FELIPE CRUZossos. Em van fer ajupir amb les mans matisos. Dels, diguem-ne, tertulians MARTINEZ, ANTONIO GARRI-emmanillades per sota les cuixes. En de Cal Sastre, el minusvàlid Manolo DO MORENO y MANUEL LINA-aquesta posició, que es coneix amb el Clemente quasibé no fou tocat, RES RISQUEZ a la pena de DOSnom de la cigonya, em pegaven i em potser perquè amb només mitja AÑOS DE PRISION, a los procesa-feien caure a terra. M’incorporaven i cama bona i un sol braç, amb bon dos SILVESTRE BAEZ RONDON yem feien tornar a caure amb més bu- criteri, algú considerà prou tortura ADRIAN REAL DEL MORAL a lafetades a la cara i més cops de puny fer-lo pujar i baixar escales. Els seus pena de UN AÑO DE PRISION, aal cos. Doblegat a terra, m’etzibaven germans Pepe i Antonio, així com en los procesados JOSE VELA TERUELcoces, m’arrossegaven. De tant en Joan Masgrau, tingueren una ració y ANDRES BARROSO OLID a la detant em deixaven reposar. Després hi de plantofades relativament petita, DIEZ MESES DE PRISION y a lostornaven... El turment devia durar només eren tertulians. Els que van procesados JOSE CLEMENTE MAR-unes tres hores. És molt de temps. sortir d’allà amb la condició de TINEZ, MANUEL CLEMENTEFinalment, vaig entendre que no po- militants de base del PSUC, el gec MARTINEZ y JUAN MASGRAUdria aguantar. Aquells homes porta- d’hòsties dels interrogatoris ja va ser MARCET a la de SEIS MESES Yven les de guanyar i no els venia ni considerable. I els que sortiren amb UN DIA DE PRISION como auto-d’una hora ni d’un dia ni em tenien alguna responsabilitat organitzativa res todos ellos de un delito de rebeliónper a res. Vaig dir el nom de Francesc adjudicada o eren reincidents, com militar, con las accesorias para todosPizón, l’impressor. … “Vostè sap més els Ramos, Cruz, Garrido i Zinoviev, ellos de suspensión de cargo público,coses”, m’havien dit els policies quan el gec va ser dels que gairebé feia profesión, oficio y derecho de sufragiovaig haver signat la declaració. … cantar els àngels. Com el d’en Jordi durante el tiempo de condena…(L’endemà) em van tornar a cridar. Pujol, vaja… però tres dies. Som-hi doncs. Els de pena curta,Volien més noms. Els vaig dir que CONSIDERANDO. –Que los hechos cap a la quarta galeria de la Model,això era tot, Pizón i Casajuana. Em que se declaran probados en todos els de pena llarga cap a Burgosvan amenaçar, van fer veure que es y cada uno de los doce Resultandos passant per Torrero. Algun dels deViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 17
    • pena llarga foren beneficiaris de segon, perquè la proximitat a casa el fundador de l’escoltisme amenys mesos de reclussió per un permetia sovintejar una mica més Viladecans, en aquells dies ja ex-dels indults que sovint es donaven les animades visites. Fins i tot, en vicari de Sant Joan. I la segona,en ocasió de celebracions diverses, el cas dels germans Clemente, van que aquesta visita als presos vacom per exemple: Congrés tenir la xamba de ser posats plegats provocar una bona enrabiada delEucarístic, XXV Años de Paz, etc. a la mateixa cel·la contravenint la rector Mn. Ramon Saborit quan vaEls de pena curta i reincidents, no normativa, i així, quan era questió assabentar-se’n.en tingueren cap de benefici. d’anar d’un lloc a un altre, en Pepe És de citar l’enrabiada deVint anys enrere, en Zinoviev podia traginar en Manuel. Mn. Ramon, perquè la gentLinares m’explicava el seu pas Mirem-nos ara la qüestió des d’una del PSUC sempre pensà, perper Torrero i la coincidència allà altra vessant. Tots ells, menys en indicis, però sense proves, queamb el President Pujol, l’anar Manolo Clemente, eren casats. ell era el responsable primigeniplegats en un furgó de trasllat, Certament, fins i tot, alguns d’ells de la detenció de tots plegats.etc. I la cosa, més o menys, tenien fills petits. El Pepe Clemente L’enrabiada provocada per Mn.quadra. En les seves memòries, el que més, en tenia quatre. Així que, Joaquim degué ser petita al costatJordi Pujol ens diu: “Pernoctaven permeteu-me recordar el tracte a les de la que li produiria haver dea Torrero, de tant en tant, presos dones com a víctimes adossades. recollir, aquella matinada d’hivern,polítics catalans de camí al penal de Més d’una hagué de sentir: “Lo dotzenes de volants a l’atri,Burgos. La majoria eren comunistes siento señora. Deberá ponerse a trabajar, escales parroquials i jardí rectoral. a servir, a sembrar ajos… a lo que sea Se suposa que una trucada, odel PSUC i, sobretot, militants de menester… No son precisamente unas una visita, al Governador CivilComissions Obreres... Coneixien vacaciones pagadas lo de su marido”. posant-lo al cas de pamfletades ila meva presència entre aquelles I alguna altra, quelcom semblant de descarats tertulians sense por,parets i la responsabilitat sanitària a: “Ho sento, senyora. No oblidi de fer va permetre als germans Creixque tenia encomanada i fingien que arribar, encara que sigui ensabonant lligar caps al voltant d’un possibleestaven malalts per poder ser visitats una mica els funcionaris, algún fuet al rebrot comunista, interrelacionantper mi. Els receptava una aspirina i seu marit, perquè allà no és que donin gent de Viladecans, la Roca i laamb aquesta excusa m’estava una gaire menjar, no, ni gaire bo, i és que Seda del Prat.estona parlant-hi. Quedava astorat és normal: qui no treballa, no menja”. En Manuel Vizcaino, autor materialde la ingenuïtat esperançada que En definitiva, en el cas d’ells es de la llançada parroquial, sempremolts d’aquells comunistes exhibien. tractava de complir el que deia al ha dit que llançar-les al jardí no vaSi els escoltaves, el Règim sempre rètol d’entrada a Buchenwald: “A ser una provocació sinó una preci-estava a punt de caure. En recordo cadascú el que és seu”, i en el cas pitació, fugint sense mirar. Comun que, amb tota la convicció, em va d’elles, al d’Auschwitz: “El treball tampoc les de les escales, puix ladir: “que me ha dicho mi mujer que us farà lliures”. tria del lloc venia determinada pelesto de Franco está al caer”, i em va Afortunadament la solidaritat fet de ser un bon lloc de pas.donar notícies d’una manifestació que encara funcionava, sota mínims, D’igual manera va ser el de la tri-hi havia hagut davant l’ambaixada però funcionava. Es feien col·lectes ple cantonada dels carrers Santespanyola a Copenhaguen com a per ajudar sobretot les esposes Josep, Major i carretera vella deprova irrefutable de la imminència. dels presos. La gent del PSUC de Gavà, punt d’entrada i sortida delJo pensava: “què diuen?, en quin la Roca s’ocupà, per exemple, de poble. Molt possiblement, aquestamón viuen?”, però els admirava la la Pura, esposa del barraquista acció fou cosa d’en Francisco Car-moral”. És prou certa la ingenuïtat Felipe Cruz, de La Bomba. Càritas pio, que vivia justament davant deesperançada de què parla el també, en darrera instància, feia la l’església, jornaler del pagés JoanPresident, però també hi podria seva funció, malgrat que s’havia Monmany que tenia portal i eixidahaver afegit quelcom semblant de passar prèviament per la plaça en aquells dos carrers. En Carpioa: “… tal vegada, això de “esto de la catedral aprofitant una de les degué escampar a prop del por-de Franco está al caer” era una les visites a la presó. Més d’una tal, aprofitant l’anada al camp.manera de mirar d’animar a un de les families d’aquests perillosos Certament, moltes de les dadespres al qual també li calien ànims, delinqüents comunistes va poder d’aquesta història ja no son verifi-perquè d’això els comunistes en tastar el mannà caritatiu del bisbat. cables, perquè ja només son vius,tenien molta experiència”. Tanmateix, respecte a l’estada que jo sàpiga, l’Antonio Clemente iEls que feren les llargues vacances a la presó del carrer d’Entença, en Manuel Vizcaino, el llançador dedel 61 a la Model de Barcelona, val la pena explicar dues coses. les octavetes parroquials. I és que,no patiren tant d’isolament. De La primera, que l’única visita de la repressió franquista no t’allarga-primer perquè allà hi havia una persona no familiar a la Model va va precisament la vida, i menys sibona colla de la seva corda i, de ser la de Mn. Joaquim Palomera, no estaves disposat a “cantar”.Viladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 18
    • conèixer càrrec del Grup Tres Torres secció a viladecans La font desconeguda del jardí de Magdalena ModolellE n l’article del mes passat parlàvem de com la seva ubicació li direm que se situï d’esquena a van decidir el matrimoni format per Mag- la font del replà de l’escala que puja a la terrassa dalena Modolell i Jaume Nogués d’iniciar i comenci a caminar en línia recta fins a trobar-se el període de reformes a tot el conjunt de amb la paret del fons, aquella on en temps pretè-la seva propietat, la Torre Modolell, avui seu de rits hi havia hagut el bust de José Antonio. Doncsl’Ajuntament. bé, si poguéssim travessar aquesta paret i continuarTambé dèiem que tot el seguit de reformes es van caminant sense abandonar la línia recta, ens troba-iniciar a l’any 1887 amb la transformació de l’hort riem amb la font davant nostre.de la seva residència en un jardí de marcat caràcter El fet de que la font es trobi fora de l’actual recin-romàntic tal i com s’estilava a l’època. Un jardí amb te municipal és degut a que la família Molins deabundant aigua, berenador, camins sinuosos i plan- cal Ginestar, van comprar aquest tros de jardí l’anytes exòtiques, un espai discret i assossegat testimo- 1920 als hereus de Magdalena Modolell. És a dir,ni de la vida social de la família. que aquesta paret del fons que hem esmentat noDels elements arquitectònics que es van construir existia i el jardí original s’acabava quinze metresamb el jardí ens en queden les escales, avui molt més cap al nord.malmeses, de les quals ja vam parlar, també, el Doncs bé, la font en qüestió, com podeu veure a lames passat i de les quals novament reproduïm, en fotografia, manté la mateixa línia arquitectònica queaquesta pàgina, la fotografia virtual de com eren en les escales, decorada amb còdols i pedra de rocalla iel seu origen. amb una figura que representa un querubí agafat alL’objectiu, però, d’aquest article és parlar d’una font coll d’una oca i que en el seu temps hi havia brollatdesconeguda d’aquest jardí que Magdalena Modo- aigua pel bec.lell va fer construir en el darrer terç del segle XIX. Potser que anéssim pensant a reproduir la font aAixí doncs, i de manera que el lector pugui conèixer l’interior del jardí, no us sembla? Jaume Lligadas VendrellViladecans Punt de Trobada - Núm. 49 - Novembre 2011 19