Your SlideShare is downloading. ×
0
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Maria Rosa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Maria Rosa

4,494

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
4,494
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Àngel Guimerà
  • 2. <ul><li>I escena: DINERS. </li></ul><ul><li>Els personatges es passen els diners, d’unes mans a altres, i es barallen per comptar-los. </li></ul><ul><ul><ul><li>(comptant), (volent acostar-se els diners), (prenent el munt), (segueixen prenent-se els diners disputant). </li></ul></ul></ul><ul><li>II escena: No hi ha acotacions. </li></ul><ul><li>III escena: BURLES . </li></ul><ul><li>Es fan burles, van rient, però quan entra en Marçal tots callen. </li></ul><ul><ul><ul><li>(burlant-se), (fingint alegria), (riu), (rient). </li></ul></ul></ul><ul><li>IV escena: PARANY . </li></ul><ul><li>Els personatges dissimulen, parlen amb intenció perquè el Marçal confessi. </li></ul><ul><ul><ul><li>(dissimulant), (amb intenció), (amb segones), (caient al parany), (riu fingint alegria). </li></ul></ul></ul>
  • 3. <ul><li>V escena: PENA I CONSOL . </li></ul><ul><li>La Maria Rosa plora, en Marçal la consola. </li></ul><ul><ul><ul><li>(plorant), (agafant-la pel braç), (sempre plorant), (vanitós). </li></ul></ul></ul><ul><li>VI escena: MUDA . </li></ul><ul><li>La Maria Rosa es muda. Troba la camisa de l’Andreu que la fa plorar i l’amaga. </li></ul><ul><ul><ul><li>(se comença a despullar), (s’asseu baixant el cap, com si estigués cansada de vestir-se), (obre un calaix, no hi és. Busca un altre), (arrenca el plor), (corre a amagar-la al calaix, i al sentir que ve la TOMASA treu el mocador i se’l posa de qualsevol manera) </li></ul></ul></ul><ul><li>VII escena: CIRCULACIÓ . </li></ul><ul><li>Entra i surt gent de la casa, per donar moviment a l’escena. La Maria Rosa estreny la camisa de l’Andreu mostrant l’amor que li té. </li></ul><ul><ul><ul><li>(entrant amb el QUIRZE), (entra en GEPA), (sortint), (apartant-se de la calaixera), (tornant a la porta), (surt fingint alegria) </li></ul></ul></ul>
  • 4. <ul><li>VIII escena: PARAR LA TAULA . </li></ul><ul><li>La Toma i en Badori paren la taula, veuen vi, i el deixen a la taula. </li></ul><ul><ul><ul><li>(va parant la taula), (ella acotada aguanta el porró. Ell va abocant poc a poc),(ella li dóna el porró, que ell vol deixar sobre la taula), (la TOMASA li pega un cop i eixuga el porró amb el davantal). </li></ul></ul></ul><ul><li>IX escena: FESTA . </li></ul><ul><li>La Maria Rosa està com absent. En Badori intenta fer que el Marçal confessi emborratxant-lo i al adonar-se, la Maria Rosa fa fora a tothom menys al Marçal. </li></ul><ul><ul><ul><li>(rient amb intenció), (dissimulant), (al sentir-ho ella s’aixeca de cop com si es despertés), (acabant-se el vi del porró), (apartant-se horroritzada d’en MARÇAL i abraçant-se an en QUIRZE. En MARÇAL no se n’adona), (tothom parla volent-la calmar. No escolta a ningú), (ella els empeny). </li></ul></ul></ul>
  • 5. <ul><li>X escena: DESCOBRIMENT . </li></ul><ul><li>La Maria Rosa vol descobrir la veritat. Ella segueix el joc al Marçal i el mata. </li></ul><ul><ul><ul><li>(ella s’asseu un xic lluny), (asseient-se molt a prop), (destrenant-se el cabell al seu costat), (amb un sanglot i abraçant-s’hi), (acostant-s’hi), (rient i sanglotant), (agafant-la prop de la taula), (lluitant per desfer-se’n), (resistint els seus petons), (clavant-li el ganivet dos cops). </li></ul></ul></ul><ul><li>XI escena: MORT . </li></ul><ul><li>La Maria Rosa ha mort al Marçal. Horroritzada, abraça al Quirze. </li></ul><ul><ul><ul><li>( fent que el MARÇAL deixi el vestit), (se desprèn la mà d’en MARÇAL al morir), (la MARIA ROSA, horroritzada, abraça an en QUIRZE) </li></ul></ul></ul>
  • 6. <ul><li>La Maria Rosa és la germana d’en Quirze, per tant la cunyada de la Tomasa. </li></ul><ul><li>Viu amb ells i els ajuda a casa. </li></ul><ul><li>Treballa rentant la roba de la gent que treballa a la carretera. </li></ul><ul><ul><li>QUIRZE: Gepa: que hauríeu vist a la germana? </li></ul></ul><ul><ul><li>TOMASA: Deixa-la estar a la Maria Rosa, que és a rentar a la riera. </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc II) </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: Estic més cansada!... </li></ul></ul><ul><ul><li>GEPA: És que en fas massa, de rentar tanta roba. Jo crec que rentes tota la de la brigada. </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: Doncs què faré? Bé tinc d’ajudar al germà i a la cunyada; i com que no tinc forces per anar a la carretera... </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc X) </li></ul></ul><ul><li>Està casada amb l’Andreu...(continua a l’altra diapositiva) </li></ul><ul><ul><li>GEPA: I del marit de la Maria Rosa, què en tenim? </li></ul></ul><ul><ul><li>QUIRZE: D’ençà que és a Ceuta, ni axís. Malaguanyat xicot! Oi, Tomasa? </li></ul></ul><ul><ul><li>TOMASA: Sí que ho valia, l’Andreu; i amb la Maria Rosa feien una parella...Oi Quirze? (...) </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc II) </li></ul></ul>
  • 7. <ul><li>...El qual va conèixer mentre veremaven. </li></ul><ul><li>Es posa contenta al conèixer un amic de l’Andreu. </li></ul><ul><ul><li>BADORI: Jo em sembla que us conec, a vós. Sinó que aleshores no us he dit res... </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: A mi? Prou. </li></ul></ul><ul><ul><li>BADORI: I de molt de temps, que em sembla que us conec. I, vaja, que sí que et conec a tu. No va ser un any pel veremar al mas de la Rigala? </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA (amb alegria creixent): Al mas de la Rigala? Si allí vaig conèixer a l’Andreu! Que hi eres, tu? </li></ul></ul><ul><ul><li>BADORI: Si veremaven plegats! Sinó que jo me’n vaig anar l’endemà... </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: Ara em sembla que et tinc. Quina alegria! Gepa! Un minyó que es feia amb l’Andreu! </li></ul></ul><ul><ul><li>(...) </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: Doncs ja parlarem força. I serem força amics. </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc X) </li></ul></ul>
  • 8. <ul><li>La Maria Rosa troba a faltar al seu marit. </li></ul><ul><li>El defensa sempre que pot. </li></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: L’Andreu no ha fet cap mal! Ho he jurat davant d’un Senyor Cristo i davant del senyor jutge, i ho juraria cent vegades més. Fins que em trobés al punt de la mort, que ho juraria! </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc. IV) </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: Jo no puc viure d’aquesta manera!... Perquè a l’Andreu me l’estimo...i em sembla que em té de sortir per tot arreu; i enlloc el trobo! Fa molts mesos que és lluny de nosaltres, sinó que a la presó d’allà baix encara el veia algun cop: i d’ençà que se l’han endut, mai més, mai més! Mira’t, Marçal: jo més m’estimaria tenir fam i set rabiosa que no pas aquesta fam i set de veure’l i abraçar-lo! Perquè ell és el meu marit, el marit que m’han donat per tota la vida. </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc. VI) </li></ul></ul><ul><li>És una dona molt tossuda i nega tot el que vagi en contra de l’Andreu. </li></ul><ul><ul><li>TOMASA: I és tossuda, mireu’s-e! Que no ho ha fet ell! I que no ho ha fet ell! Veureu: al pobre li havien clavat una garrotada. Oi, Marçal? </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc. IV) </li></ul></ul>
  • 9. <ul><li>La Maria Rosa sospita del Marçal, i pensa que li té ràbia a l’Andreu. </li></ul><ul><ul><li>MARÇAL: Doncs estima-te’l tant com vulgues: d’estimació de lluny, que no fa mal; com qui s’enamora d’una estampa. Perquè no el veuràs més a l’Andreu, mai més, mal te rebentessis. </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA: No sembla sinó que li tingues ràbia, a l’Andreu, i que te n’alegris de la seva desgràcia. </li></ul></ul><ul><ul><li>(...) </li></ul></ul><ul><ul><li>MARÇAL: Bé, sí vull dir això. I ara què vols que faci per provar-te...que l’Andreu és el meu millor amic? Mana’m lo que vulguis; fins lo més impossible, fins la vida que em demanessis, per tu. Maria Rosa, per tu la perdria. </li></ul></ul><ul><ul><li>MARIA ROSA (estranyada): Per mi? </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc VI) </li></ul></ul><ul><li>És la única que no és analfabeta. </li></ul><ul><ul><li>MARÇAL: Pitjor si no va an ella! S’ha de llegir aquesta carta. </li></ul></ul><ul><ul><li>QUIRZE: Oh! Qui? </li></ul></ul><ul><ul><li>MARÇAL: Qui en sàpiga. La Maria Rosa. </li></ul></ul><ul><ul><li>(act. I, esc. XIII) </li></ul></ul>
  • 10. <ul><li>Acotacions: </li></ul><ul><li>La conclusió que trec sobre les acotacions és que ens donen molta informació sobre el què passa a cada acte. Ens fan entendre millor l’obra i destaquen maneres d’actuar dels personatges. </li></ul><ul><li>Caràcter de la Maria Rosa: </li></ul><ul><li>Podem resumir que la Maria Rosa és una dona molt fidel al seu marit, treballadora i no és analfabeta. Busca venjança després de que el Marçal hagi mort al seu marit i al capatàs. </li></ul>

×