SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
Eric López & Ignasi Vélez
Els seus inicis:
   Santiago Rusiñol va ser un pintor, escriptor i
    dramaturg català. Va néixer a Barcelona el 25 de
    febrer de 1861 en el si d’una família de la burgesia
    catalana, originària de Manlleu i propietària d’una
    indústria tèxtil. Quan era molt petit va quedar orfe
    de pares i es va quedar amb els seus avis. Ell volia
    ser artista però el seu avi el va fer treballar en el
    negoci familiar ja que era el germà gran. Encara que
    el seu avi no el deixava, ell pintava a les seves
    esquenes. Es va casar amb Lluïsa Denis, amb qui
    va tenir una filla.
Quan el seu avi mor, deixa el negoci familiar i comença a aprendre art. Fa
un passeig en carro per Catalunya amb el seu amic Ramón Casas.
Després deixa la seva família i se’n va a París a viure una vida bohèmia
amb altres artistes catalans. Allà comença la seva producció d’art. Més
tard torna a Catalunya, a Sitges on funda el “Cau Ferrat”, que serà la seu
de les festes modernistes que ell fa, considerades com el començament
del modernisme català. En aquesta època es quan es concentra el gran
gruix de les seves obres. Freqüentava el bar “Els Quatre Gats”, lloc de
trobada dels artistes de l’època. Entre les seves obres destaquen els
quadres de paisatges i les seves novel·les. Cap al final de la seva
vida, un cop el modernisme ja s’havia acabat, es quan rep els
reconeixements. Finalment morí a Aranjuez el 13 de juny de 1931.
La Vall dels
                   Tarongers




                                  L’Auca del Senyor
                                  Esteve
Santiago Rusiñol
Argument:
 L’Estevet és el fill del propietari de la merceria la Puntual. És
   educat pel seu pare per ser l’hereu del negoci i se li dóna
   bastant bé. El seu pare li fa buscar-se una esposa
   treballador que l’ajudi amb el negoci i es casa amb la
   Tomasa, una dona treballadora. Tenen un fill el Ramonet, el
   qual el seu pare vol que segueixi amb el negoci familiar i
   l’educa perquè ho sigui. Però a ell el negoci no se li dóna bé
   i té unes altres intencions, ell vol ser escultor. Va a la llotja a
   aprendre, però els seus pares no el deixen i el fan treballar a
   la botiga. El senyor Esteve s’està morint i veu que el seu fill
   no és feliç, així que abans de morir decideix deixar que el
   seu fill sigui escultor. Al Ramonet li diuen que perquè ell faci
   possible el seu somni el seu pare s’ha deixat la vida
   treballant.
A.- Escola Immaculada Vedruna
B.- Convent de Sant Agustí
C.- Museu Picasso
D.- Arxiu Històric de la ciutat
E.- Museu Frederic Marés
F.- Casa Llotja de Mar
G.- Museu Històric de Catalunya
H.- Teatre Romea
•Al estar molt a prop del lloc on es trobava la seva
botiga, és un lloc comú de pas del Senyor Esteve i
la seva família. A més és un lloc assenyalat del
barri de la Ribera
A l’obra de l’Auca del Senyor Esteve, a l’edifici on ara està el Museu
Picasso hi havia una fonda, la Fonda del Comercio, on es celebra el
dinar de noces de l’Esteve i la Tomasa:

“La fonda era al carrer Montcada, en una casa senyorial. [...]
...i el portal, de talla gòtica, l’havien tapat amb un rètol que deia
Fonda del Comercio, amb lletres que no eren gòtiques: eren lletres
de mostrari.”
La llotja era l’edifici on Ramonet anava a estudiar art i escultura.

“Senyora Tomasa: Vostè ho sospita. Que té en Ramonet? A on va?
Senyor Pau: Doncs... se’n va a Llotja
Senyora Tomasa: Ja ho sé. Però que hi fan a Llotja?
Senyor Pau: Doncs hi fan... diu que hi dibuixen i fan escultures. [...]”
En l’edifici on ara està situat aquest museu abans estaven
els Magatzems Generals del Comerç que segurament
Santiago Rusiñol, fill d’una família burgesa, coneixia ja que
és on es tancaven molts pactes comercials. Així l’inclou a la
seva obra amb el nom de Fomento Comercial:

“Es llevava, mirava el dia, i se’n tornava a la botiga; prenia
xocolata, sortia a estirar les cames fins al quarter... I a la
botiga; dinava,anava un moment al Fomento Comercial, a
sentir parlar de milions, d’aranzels, del pressupost i d’altres
coses profitoses... i altre cop a la botiga.”
Ruta de l’auca del senyor esteve ignasi i èric
Ruta de l’auca del senyor esteve ignasi i èric

More Related Content

What's hot

Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferraterjoanmolar
 
El modernisme i santiago rusiñol
El modernisme i santiago rusiñolEl modernisme i santiago rusiñol
El modernisme i santiago rusiñolsergi16
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esomontse.ciberta
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme Pilar Gobierno
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernismeBlancafort
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.pptsandramr_78
 
Viatger Sobre Un Mar De Boira
Viatger Sobre Un Mar De BoiraViatger Sobre Un Mar De Boira
Viatger Sobre Un Mar De Boiradepsocials
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
La Renaixenca
La RenaixencaLa Renaixenca
La Renaixencamartirufi
 
Les Avantguardes
Les AvantguardesLes Avantguardes
Les Avantguardesdolors
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquinayovima70
 

What's hot (20)

Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferrater
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
El modernisme i santiago rusiñol
El modernisme i santiago rusiñolEl modernisme i santiago rusiñol
El modernisme i santiago rusiñol
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
L’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4esoL’avantguardisme 4eso
L’avantguardisme 4eso
 
Autors modernistes
Autors modernistesAutors modernistes
Autors modernistes
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Maria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, powerMaria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, power
 
Mercè Rodoreda
Mercè RodoredaMercè Rodoreda
Mercè Rodoreda
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
La pàtria
La  pàtriaLa  pàtria
La pàtria
 
Context històric modernisme
Context històric modernismeContext històric modernisme
Context històric modernisme
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 
Gabriel Ferrater.Marinagemma
Gabriel Ferrater.MarinagemmaGabriel Ferrater.Marinagemma
Gabriel Ferrater.Marinagemma
 
Viatger Sobre Un Mar De Boira
Viatger Sobre Un Mar De BoiraViatger Sobre Un Mar De Boira
Viatger Sobre Un Mar De Boira
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
La Renaixenca
La RenaixencaLa Renaixenca
La Renaixenca
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Les Avantguardes
Les AvantguardesLes Avantguardes
Les Avantguardes
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 

Similar to Ruta de l’auca del senyor esteve ignasi i èric

Similar to Ruta de l’auca del senyor esteve ignasi i èric (20)

RusiñOlc
RusiñOlcRusiñOlc
RusiñOlc
 
Auca senyor esteve gerard i david
Auca senyor esteve gerard  i david Auca senyor esteve gerard  i david
Auca senyor esteve gerard i david
 
Pintures d'en ramon casas
Pintures d'en ramon casasPintures d'en ramon casas
Pintures d'en ramon casas
 
Museu virtual del modernisme
Museu virtual del modernismeMuseu virtual del modernisme
Museu virtual del modernisme
 
El personatges dels carrers
El personatges dels carrersEl personatges dels carrers
El personatges dels carrers
 
Apuntat a l'art3 de Victoria Ballester
Apuntat a l'art3 de Victoria BallesterApuntat a l'art3 de Victoria Ballester
Apuntat a l'art3 de Victoria Ballester
 
Modernismo
ModernismoModernismo
Modernismo
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
 
Joaquím torres garcía
Joaquím torres garcíaJoaquím torres garcía
Joaquím torres garcía
 
Joaquím torres garcía
Joaquím torres garcíaJoaquím torres garcía
Joaquím torres garcía
 
Santiago RusiñOl
Santiago RusiñOlSantiago RusiñOl
Santiago RusiñOl
 
RusiñOlb
RusiñOlbRusiñOlb
RusiñOlb
 
PICASSO 2
PICASSO 2PICASSO 2
PICASSO 2
 
PICASSO 2
PICASSO 2PICASSO 2
PICASSO 2
 
Manuel
ManuelManuel
Manuel
 
Picasso M
Picasso MPicasso M
Picasso M
 
Muna, Joseph i Melyssa
Muna, Joseph i MelyssaMuna, Joseph i Melyssa
Muna, Joseph i Melyssa
 
Treball de passejada. paola
Treball de passejada. paolaTreball de passejada. paola
Treball de passejada. paola
 
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor EsteveRusiñol i l'Auca del senyor Esteve
Rusiñol i l'Auca del senyor Esteve
 
RusiñOla
RusiñOlaRusiñOla
RusiñOla
 

Ruta de l’auca del senyor esteve ignasi i èric

  • 1. Eric López & Ignasi Vélez
  • 2. Els seus inicis:  Santiago Rusiñol va ser un pintor, escriptor i dramaturg català. Va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 en el si d’una família de la burgesia catalana, originària de Manlleu i propietària d’una indústria tèxtil. Quan era molt petit va quedar orfe de pares i es va quedar amb els seus avis. Ell volia ser artista però el seu avi el va fer treballar en el negoci familiar ja que era el germà gran. Encara que el seu avi no el deixava, ell pintava a les seves esquenes. Es va casar amb Lluïsa Denis, amb qui va tenir una filla.
  • 3. Quan el seu avi mor, deixa el negoci familiar i comença a aprendre art. Fa un passeig en carro per Catalunya amb el seu amic Ramón Casas. Després deixa la seva família i se’n va a París a viure una vida bohèmia amb altres artistes catalans. Allà comença la seva producció d’art. Més tard torna a Catalunya, a Sitges on funda el “Cau Ferrat”, que serà la seu de les festes modernistes que ell fa, considerades com el començament del modernisme català. En aquesta època es quan es concentra el gran gruix de les seves obres. Freqüentava el bar “Els Quatre Gats”, lloc de trobada dels artistes de l’època. Entre les seves obres destaquen els quadres de paisatges i les seves novel·les. Cap al final de la seva vida, un cop el modernisme ja s’havia acabat, es quan rep els reconeixements. Finalment morí a Aranjuez el 13 de juny de 1931.
  • 4. La Vall dels Tarongers L’Auca del Senyor Esteve Santiago Rusiñol
  • 5. Argument:  L’Estevet és el fill del propietari de la merceria la Puntual. És educat pel seu pare per ser l’hereu del negoci i se li dóna bastant bé. El seu pare li fa buscar-se una esposa treballador que l’ajudi amb el negoci i es casa amb la Tomasa, una dona treballadora. Tenen un fill el Ramonet, el qual el seu pare vol que segueixi amb el negoci familiar i l’educa perquè ho sigui. Però a ell el negoci no se li dóna bé i té unes altres intencions, ell vol ser escultor. Va a la llotja a aprendre, però els seus pares no el deixen i el fan treballar a la botiga. El senyor Esteve s’està morint i veu que el seu fill no és feliç, així que abans de morir decideix deixar que el seu fill sigui escultor. Al Ramonet li diuen que perquè ell faci possible el seu somni el seu pare s’ha deixat la vida treballant.
  • 6. A.- Escola Immaculada Vedruna B.- Convent de Sant Agustí C.- Museu Picasso D.- Arxiu Històric de la ciutat E.- Museu Frederic Marés F.- Casa Llotja de Mar G.- Museu Històric de Catalunya H.- Teatre Romea
  • 7.
  • 8. •Al estar molt a prop del lloc on es trobava la seva botiga, és un lloc comú de pas del Senyor Esteve i la seva família. A més és un lloc assenyalat del barri de la Ribera
  • 9.
  • 10. A l’obra de l’Auca del Senyor Esteve, a l’edifici on ara està el Museu Picasso hi havia una fonda, la Fonda del Comercio, on es celebra el dinar de noces de l’Esteve i la Tomasa: “La fonda era al carrer Montcada, en una casa senyorial. [...] ...i el portal, de talla gòtica, l’havien tapat amb un rètol que deia Fonda del Comercio, amb lletres que no eren gòtiques: eren lletres de mostrari.”
  • 11. La llotja era l’edifici on Ramonet anava a estudiar art i escultura. “Senyora Tomasa: Vostè ho sospita. Que té en Ramonet? A on va? Senyor Pau: Doncs... se’n va a Llotja Senyora Tomasa: Ja ho sé. Però que hi fan a Llotja? Senyor Pau: Doncs hi fan... diu que hi dibuixen i fan escultures. [...]”
  • 12. En l’edifici on ara està situat aquest museu abans estaven els Magatzems Generals del Comerç que segurament Santiago Rusiñol, fill d’una família burgesa, coneixia ja que és on es tancaven molts pactes comercials. Així l’inclou a la seva obra amb el nom de Fomento Comercial: “Es llevava, mirava el dia, i se’n tornava a la botiga; prenia xocolata, sortia a estirar les cames fins al quarter... I a la botiga; dinava,anava un moment al Fomento Comercial, a sentir parlar de milions, d’aranzels, del pressupost i d’altres coses profitoses... i altre cop a la botiga.”