1. TEMPESTAT DE FLAMA
ANTOLOGIA POÈTICA,
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
Rosselló-Pòrcel
Unitat 3
Obra poètica
LITERATURA CATALANA
2n batxillerat

2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES

Representant de la Generació del 36 (o Generació de la guerra,
Generació sacrificada)

Adscrit a la tendència culturalista.

Entén la poesia com a una experiència intel·lectual i el poema, com
un acurat treball lingüístic, un artifici la perfecció artística del qual
arrela en l’elaboració artística.
arbitrarisme orsià (noucentisme)

3. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES

L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts
literàries:
SIMBOLISME
(europeu)
POSTSIMBOLISME
(català, 1923-1939
CULTURALISME
Art evocatiu, suggerent
-Simbolisme humà:
emotivitat i reflexió jo líric
-Simbolisme transcencent:
al·legoria de l’Absolut
- Autors: Poe, Baudelaire,
Verlaine, Mallarmé,
Rimbaud
-Influència
dels
plantejaments
arbitraristes
del
noucentisme.
- Acurada elaboració
retòrica i formal.
-Poesia com a font de
coneixement
i
una
experiència de cultura.
-Hermètica,
amb
tendència a l’abstracció,
de contingut metafísic.
-Autors: Paul Valéry
-Autors: Carles Riba

4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES

L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts
literàries:
AVANTGUARDES
-Provocació,
ruptura,
transgressió...
- Atac
a
l’estètica
racionalista i burgesa.
- J.V. Foix uneix la
voluntat de trencament
amb
la
tradició
culturalista.
TRADICIÓ
BARROCA
ALTRES
- Recreació dels tòpics -Depuració literària de la
barrocs: Góngora
poesia tradicional i popular
/ Neopopularisme
- Exercici intertextual:
Francesc Vicenç
- Motius
de
l’Escola
Garcia.
Mallorquina:
Alomar,
Alcover, Sants Oliver,
- Acostament als poetes de
la Generació del 27: Guillén

5. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.2. PRODUCCIÓ LITERÀRIA
LLIBRES DE POESIA
Nou poemes (1933)
Quadern de sonets (1934)
Imitació al foc (1938)

6. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL





Inicis literaris emmarcats en la tradició literària illenca
Escola
Mallorquina.
Recerca d’una veu literària pròpia
procés de depuració
formal, d’essencialització.
Reiteració dels tòpics clàssics: tempus fugit, locus amoenus, ubi sunt,
vita rerum...
Interessos temàtics de Rosselló-Pòrcel: la comprensió intel·lectual
del món i la necessitat de l’art, relació entre coneixement, art i
llenguatge, relació entre poesia i existència...
Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els
epígrafs): la tradició catalana medieval i barroca, avantguardes,
poesia intel·lectualitzada...

7. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL

Concep la creació artística com el resultat d’una tensió entre dos
mons antagònics: el món exterior i sensorial i la seva
interiorització.

La violència entre elements oposats és un dels procediments més
utilitzats pel poeta. Aquest xoc provoca dolor
un estat més
elevat de consciència.

El poeta potencia la mirada com a forma de percepció de la natura
per tal de transcendir-la en la seva interpretació simbòlica.

Objectiu

Supera la seva funció referencial i accedeix a una dimensió
simbòlica.
recerca de la paraula veritable o pura.

8. 2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL

Imaginari relacionat amb el foc, la llum, l’aigua, l’aire, la terra
pes de la filosofia presocràtica.

El poeta esdevindrà poeta-àngel, poeta-ocell, poeta-arbre o poetavident
elevació espiritual i emotiva relacionada amb la poesia
pura.

Poeta i paisatge esdevenen una unitat indissociable.

En darrer terme
en“el domini fosc”, la mort, la tensió vital es
resol en la perdurabilitat de la poesia.

9. 3. ASPECTES FORMALS

El lèxic popular experimenta un procés d’intensificació.

Joc d’aprofundiment simbòlic dels mots.

Gust per l’encavallament, potenciant la musicalitat.

Predomini de l’art menor (hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs)
poesia popular / també decasíl·labs

El sonet és l’estructura predominant, també madrigals i romanços.

Varietat en la rima: combinació rima consonant i assonant, vers
blanc.

Gust per la imatgeria
essencial.
substantius que comuniquen un món

10. 3. ASPECTES FORMALS

Ús de l’adjectiu, mai sobrer ni preciosista
les qualitats anímiques i ètiques.
remet a l’àmbit de

Aprofitament de figures retòriques
sinestèsia, axímoron, antítesi.

La poesia de Rosselló-Pòrcel demostra, des del punt de vista
lingüístic, que forma i contingut s’alimenten mútuament.
de
regust
simbolista: