Your SlideShare is downloading. ×
0
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
El sòl. processos i riscos
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

El sòl. processos i riscos

824

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
824
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
35
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EL SÒL2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros
  • 2. DEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒLDEFINICIÓ I FACTORS DEL SÒL El sòl és la capa superior de l’escorça terrestre que neix de la descomposició de la roca mare. Es compon de: -matèria inorgànica o mineral: procedent de la roca mare - matèria orgànica: procedent de la descomposició de restes orgànics animals o vegetals i la formació de l’humus. La formació i característiques dels diferents sòls venen determinats per una sèrie de factors, els principals són: la roca mare, el relleu, el clima i l’acció dels éssers vius.
  • 3. LA ROCA MARELA ROCA MARELa roca mare és el substrat a partir del qual esforma el sòl, n’influeix en textura,composició, acidesa, color, estructura, etc.Segons sigui la roca mare, els sòls poden ser:silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos ipermeables) i argilosos (compactes iimpermeables). Roca mare calcària Sòl calcari
  • 4. EL CLIMAEL CLIMAEls elements climàtics (principalment temperatura ihumitat) influeixen de diferent manera en la formaciódels sòls: •Les precipitacions proveeixen d’aigua a l’activitat biològica i química. Als llocs amb excés d’humitat en el sòl (climes amb moltes precipitacions) es pot produir el lixiviat (rentat de la superfície), la qual cosa empobreix els sòls i augmenta la seva acidesa, perdent fertilitat . •Les temperatures condicionen l’activitat química i bacteriana, més gran a majors temperatures. Segons el clima els sòls poden ser: •Zonals. Tenen un origen lligat estrictament al clima. •Azonals. Són sòls joves i no tenen encara unes característiques ben definides. •Intrazonals. Són sòls ben definits. Formats a partir de factors com el roquissar, la topografia i altres.
  • 5. LA TOPOGRAFIALA TOPOGRAFIA El pendent afavoreix processos d’erosió i lliscaments que minven l’espessor del sòl. Per contra, en les zones baixes i planes s’acumulen tots els materials, la qual cosa comporta major espessor del sòl.
  • 6. ELS ÉSSERS VIUSELS ÉSSERS VIUS Fong copròfag Intervenen participant en les activitats erosives mitjançant la participant en meteorització biològica i l’aportació de matèria orgànica que el procés de descomposició es descompon formant l’humus, en la formació del qual de la matèria també intervenen éssers vius: organismes descomponedors orgànica. (fongs i bactèries).Les plantes influeixen en la formació del sòl:-L’ enriqueixen amb matèria orgànica-Afavoreixen la meteorització química perquè retenen la humitat-Protegeixen al sòl de l’erosió i extrauen sals minerals de les zones profundes fins lasuperfície.-Les arrels i els animalets barregen els materials del terreny.Els éssers humans influeixen de forma variada:•Negativament: desforestació massiva, incendis, contaminació, sobreexplotació agrícola iramadera, urbanització...•Positivament: amb l’ús d’adobs, reforestant, amb abancalaments...
  • 7. Constituït per capes: horitzons, amb característiques diferents. Ordenació vertical: Horitzó 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre). Horitzó A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona deluviació o lixiviació, rentatge vertical important. Capa conreable. Horitzó B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i meteoritzada. Zona dil·luviació o precipitació. Horitzó C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos. Zona de transició. Roca mare inalterada.P RF D’UN SÒL E IL
  • 8. HORITZONSHORITZONS El conjunt dhoritzons constitueix el perfil d’un sòl
  • 9. LA FORMACIÓ DEL SÒLLA FORMACIÓ DEL SÒL
  • 10. COMPONENTS: INORGÀNICS Sòlids (M.I), líquids (dissolucions en aigua), gasosos (O2 i CO2 bàsicament)INORGÀNICS (meteorització físico-química) Silicats: argiles (caolinites, esmectites, clorites) i sorres. Òxids i hidròxids metàl·lics (de Fe i de Al) Carbonats (calcita, dolomita) Sulfats (guix). Dolents per vegetació. Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetació.
  • 11. COMPONENTS: ORGÀNICSRestes déssers vius transformades en humus. Plantes: paper fonamental en la formació del sòl. Restes es dipositen i sintegren. Animals: aportació de M.O pels excrements i fauna edàfica (acceleren la barreja amb els minerals). Microorganismes: aporten M.O per excreció. Mineralització: per organismes descomponedors que utilitzen biomassa morta i la transformen en M.I. Humus jove o brut: restes orgàniques reconeixibles. Humus elaborat: descomposició total de la M.O. Material negre amb hidrocarburs, cel·lulosa, compostos nitrogenats, etc.
  • 12. PROPIETATS TEXTURA : % en pes de cada fracció mineral. Argila < llim < sorra. Classes texturals ESTRUCTURA: agrupació de partícules en agregats. POROSITAT: espai no ocupat per partícules sòlides. Porositat = volum porus/volum sòl * 100 QUANTITAT DAIGUA: infiltració o saturació. TEMPERATURA + humitat: clima del sòl . Importància en lalteració de roques, activitat microbiana, germinació de plantes i creixement. COLOR: interpretació confosa. PROFUNDITAT: important a lagricultura. SALINITAT: salinització negativa pel creixement vegetal. Pot modificar les condicions físico-químiques.
  • 13. TIPUS DE SÒLTIPUS DE SÒL Sobre roquissar silici Són els -Terra bruna humida ZONALS formats per - Rànkers la influència del clima. Sobre roquissar calcari -Terra bruna calcaria -Terra fusca Sobre roquissar silici SÒLS SÒLS -Terra bruna meridional Sobre roquissar calcari -Sòl roig mediterrani -Terra rossa Sobre argiles i margues -Vertisòls o terres negres Sobre zones estepàries -Sòl gris subdesèrtic AZONALS Són sòls molt joves que encara no s’han acabat de formar. Bruns calcaris, rendzines, al·luvials, Són sòls formats INTRAZONALS per factors locals embassats, arenosos, salins, volcànics
  • 14. TIPUS DE SÒLS: CLASSIFICACIÓ EDÀFICA Sòls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de factors edafogenètics durant el temps suficient. Caràcters predominants deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats. Sòls intrazonals: desenvolupats sota condicions en que predominen factors edafogenètics passius (roca mare, pendent, acció humana). Sòls zonals: desenvolupats sota lacció de factors actius de formació del sòl, en especial el clima, durant temps suficient. Sòls madurs i ben evolucionats.
  • 15. SÒLS DE CATALUNYA Terra rossa: sobre roques carbonatades. Presència de Ca i Mg per alteració de roca mare. Perfil tipus ABC. Impureses de largila alliberen òxids de Fe (color) Omple fractures i depressió en karst. Sauló: sobre granit i similars (roca ígnia) Per meteorització dona sorres Perfil tipus ABC Baix contingut dargiles, colors bruns rogencs.
  • 16. SÒLS BRUNS CALCARIS SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES RENDZINES EXEMPLES EXEMPLES DE SÒLS DE SÒLS INTRAZONA INTRAZONA LS LSAmbdós sòls,permeten elscultiusllenyosos, elscereals i leslleguminosesi les hortes, sies rega.
  • 17. EXEMPLES Els sòls volcànics Els sòls volcànics EXEMPLES DE SÒLS DE SÒLS Son sòls poc evolucionats i molts d’ellsINTRAZONAL INTRAZONAL improductius. En algunes àrees s’aprofita per al cultiu de la vinya. SS
  • 18. EXEMPLES EXEMPLES DE SÒLS DE SÒLS AZONALS AZONALSimmadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per mancade factors edafogenètics durant el temps suficient. Caràcterspredominants deguts al tipus de roca mare.Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats.
  • 19. RISCOS: EROSIÓPèrdua i degradació natural del sòlCondicionen: clima, pendent, relleu, vegetació, activitats humanes.Erosivitat: capacitat dun agent per a erosionar.Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòlTipus: hídrica, eòlica, glacial, biològica, antròpica.A Catalunya: hídrica i eòlica.EROSIÓ HÍDRICA: Efefectes del aigua Solcs xaragalls barrancs badlandsEROSIÓ EÒLICA: Sobretot a la costa, zones àrides i seques amb escassa vegetació.
  • 20. RISCOS: DESERTITZACIÓProcés evolutiu natural. Factors: Astronòmics (modificació de la inclinació de la Terra) Geomorfològics (relleu, posició al continent) Dinàmics (activitat biològica i geològica) Desertificació: produïda per lhome. Nairobi, 1977 Degradació física: pèrdua destructura del sòl. D. química: per contaminants, acidificació, salinització. D. biològica: desestructuració del sòl (pèrdua de M.O) Erosió: part natural del procés Causes: pastura i agricultura intensives, desforestació, incendis. Conseqüències: pèrdua del sòl fèrtil, canvi climàtic, pèrdua biodiversitat.
  • 21. Mètodes per controlar lerosió 1 - M e s u r e s d e c a r à c t e r f o r e s t a l. R e p o b la c io n s f o r e s t a ls . e s d e m a n a q u e le s r e p o b la c io n s s e g u e ix e n c r it e r is c o n s e r v a d o r s i n o d e p r o d u c c ió , d e m a n e r a q u e e s p a s s i d e le s r e p o b la c io n s a m b e s p è c ie s a l· lò c t o n e s , c o m e u c a lip t u s i a lg u n e s e s p è c ie s d e p in s , a la r e c u p e r a c ió d e l b o s c a u t ò c t o n ( c a r r a s q u e s , r o u r e s , f a ig s , ) . 2 - O b r e s d h id r o t è c n ia C o n t r o l d e la c ir c u la c ió d e la ig u a , d is s ip a n t p e r m it j à d e p e t it e s p r e s e s la f o r ç a e r o s iv a d e le s a v in g u d e s .
  • 22. Mesures de caràcter agrícola.a ) A b a n c a la m e n t d e v e s s a n t sb ) C o n re u s e n fra n g e s o c o rre d o rs . E nc o n r e a r u n v e s s a n t , e ls s o lc s s e g u e ix e n u n alín ia h o r it z o n t a l s e g u in t le s c o r b e s d e n iv e ll.A ix í, c a d a s o lc a c t u a r à c o m u n p e t it d ic q u ef r e n a la v e lo c it a t d e le s a ig ü e s d e p lu j a .c ) R e s t a b lir la fe r t ilit a t d e l s ò l. P e r ar e c u p e r a r e ls n u t r ie n t s d e l s ò l p e r d u t s p e rle r o s ió , e l r e n t a t o la s e g a , e s p o t r e c ó r r e r at r e s t ip u s d e f e r t ilit z a n t s o r g à n ic s : e l f e m( e s t ie r c o l) , la d o b v e r d ( v e g e t a c ió f r e s c a iv e r d a e n in t r o d u ïd a e n e l s ò l e n lla u r a r ) i e lc o m p o s t ( f e r t ilit z a n t n a t u r a l o b t in g u t a p ila n tc a p e s d e r e s t e s v e g e t a ls o r e s id u s o r g à n ic s ) .

×