Your SlideShare is downloading. ×
0
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Modernisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Modernisme

5,968

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,968
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9
Actions
Shares
0
Downloads
83
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • Paral.lelament, tota la premsa d’aleshores es va fer ressò d’aquestes activitats (L’Avenç, La Vanguardia, El diari de Barcelona (on treballava Joan Maragall)) i les va donar a conèixer al gran públic. Significava l’inici d’una acció concertada per part dels artistes i intel.lectuals modernistes.
  • Transcript

    • 1. MODERNISME
    • 2. SIGNIFICAT DEL TERME <ul><li>El Modernisme va ser un ampli moviment cultural europeu que va començar a finals de segle XIX i que es va proposar d’introduir l’art en la totalitat de la vida social de l’època. </li></ul><ul><li>Aquí a Catalunya i en el camp de la literatura va del 1892 al 1911. Durant aquests anys els intel.lectuals aconsegueixen que la cultura catalana passi de ser regional i tradicional a ser nacional i moderna degut a què introduiran aquí tot allò nou i modern provinent d’Europa. </li></ul>
    • 3. CANVIS EN LA SOCIETAT EUROPEA DE LA 1a MEITAT DEL SEGLE XIX <ul><li>Degut a la industrialització i a l’ascens de la burgesia com a classe hegemònica, apareix un nou públic per a l’art i la literatura: la burgesia . Aquí a Catalunya aquests canvis triguen una mica més, no es produeixen fins a la dècada de 1880. </li></ul><ul><li>Degut a això, els escriptors (i els artistes en general) voldran professionalitzar-se com a Europa, és a dir, viure del seu art (d’escriure, pintar…), però aquí a Catalunya la majoria no podrà perquè hi haurà poc interès per part de la burgesia en el nou art. </li></ul>
    • 4.  
    • 5. LA BOHÈMIA COM A FORMA DE VIDA <ul><li>Els artistes de l’època rebutjaran la burgesia perquè no s’interessarà prou per l’art i perquè consideraran que, a més, no l’entén . El cert és que, en general, la burgesia prefereix les obres que s’havien estat fent fins aleshores (per exemple, retrats de gent de la burgesia) més que no pas els nous temes i la nova manera de pintar dels modernistes. </li></ul>
    • 6. <ul><li>Així, aquests adoptaran una actitud de menyspreu envers aquesta burgesia ja que consideraran que la seva obra i ells mateixos són superiors. </li></ul><ul><li>Es generarà, a partir d’aquí, una de les idees més característiques de la conducta modernista: la concepció aristocràtica de l’art, és a dir, l’artista modernista es considerarà com una persona amb uns valors morals i espirituals superiors a la resta de la seva societat. </li></ul>
    • 7. <ul><li>I, per tal de distingir-se d’aquesta societat, apareixerà la bohèmia com a forma de vida : </li></ul><ul><li>. vida nocturna, </li></ul><ul><li>. vestits negres i barrets d’ales amples, </li></ul><ul><li>. afició a les drogues, a espectacles rebutjats per la burgesia benpensant, com per exemple els toros. </li></ul><ul><li>Malgrat això, la majoria d’intel·lectuals modernistes provenen d’aquesta burgesia que menyspreen. </li></ul>
    • 8. AUTORS EUROPEUS QUE INFLUIRAN ALS MODERNISTES CATALANS <ul><li>Els modernistes catalans introduiran a Catalunya les novetats que en el món de l’art s’anaven imposant a Europa; personatges i corrents com: </li></ul><ul><li>. Nietzsche , amb la seva teoria del superhome i la concepció messiànica de la figura de l’intel·lectual ( només ell pot regenerar i fer avançar la seva societat ). </li></ul><ul><li>. Ibsen: teatre regeneracionista. </li></ul>F.NIEZSCHE H.IBSEN
    • 9. <ul><li>. Maeterlinck : teatre simbolista (teatre de suggeriments). </li></ul><ul><li>. D’Annunzio : messianisme i decadentisme. </li></ul><ul><li>. Wilde : pre-rafaelitisme. </li></ul><ul><li>L’objectiu final és “modernitzar” el país, posar Catalunya al dia a nivell artístic. </li></ul>M.MAETERLINCK O.WILDE
    • 10. DUES ACTITUDS DELS MODERNISTES CATALANS DAVANT LA REALITAT <ul><li>Tots aquests corrents de pensament europeus es tradueixen a Catalunya bàsicament en l’adopció per part de l’intel·lectual modernista de dues maneres de pensar diferents: el regeneracionisme i l’esteticisme . </li></ul><ul><li>Els regeneracionistes defensen la idea que l’art i la literatura han d’incidir positivament en la seva societat, que han de denunciar els problemes i aconseguir un efecte terapèutic. </li></ul><ul><li>Els esteticistes o defensors de l’art per l’art, en canvi, entenen l’art com una evasió de la realitat. N’hi ha que van més enllà i l’entenen gairebé com una religió i l’artista com el seu sacerdot. </li></ul>
    • 11. PUNTS EN COMÚ DELS DOS CORRENTS <ul><li>Tots dos rebutgen la literatura del passat. </li></ul><ul><li>Tots dos creuen que cal regenerar la societat i que la regeneració cultural i moral del país comportarà una millora social i política. </li></ul><ul><li>Tots dos volen retornar a Catalunya una autèntica vida espiritual que permeti al país retrobar la seva essència, retrobar-se a si mateix. </li></ul><ul><li>Ambós plantegen la literatura catalana com una literatura nacional i la necessitat de superar la dependència envers la literatura castellana. </li></ul>
    • 12. ETAPES <ul><li>Aproximadament, el modernisme té una durada de 20 anys (1892-1911) que podem dividir en dues etapes: </li></ul><ul><li>- 1892-1900: etapa combativa </li></ul><ul><li>- 1900-1911: etapa establerta </li></ul>
    • 13. a) 1892-1900: etapa combativa <ul><li>Els modernistes escriuen a diaris i revistes per mentalitzar la seva societat que cal mirar a Europa i, paral·lelament, van introduint les noves tendències d’allà en música, literatura, pintura… per tal de modernitzar la cultura catalana . </li></ul>
    • 14. <ul><li>Els modernistes utilitzaran dos camins principals per fer arribar les seves idees a la gent i, així, aconseguir “modernitzar” la seva societat: </li></ul><ul><li>1.- la revista Avenç </li></ul><ul><li>2.- les festes modernistes de Sitges </li></ul>
    • 15. 1./ LA REVISTA AVENÇ (i també La Vanguardia i el Diari de Barcelona )
    • 16. <ul><li>A través de la revista l’Avenç s’impulsaran activitats com: </li></ul><ul><li>- campanya de reforma ortogràfica (dirigida per Pompeu Fabra del 1890 al 1893); </li></ul><ul><li>- campanya crítica molt dura en contra de la gent de la Renaixença (obstacle segons ells per aconseguir la modernització del país); </li></ul><ul><li>- campanya activa per tal d’introduir a Catalunya les principals novetats del panorama cultural europeu : Ibsen, Wagner, Maeterlink, etc. </li></ul>
    • 17. 2./ LES FESTES MODERNISTES DE SITGES amb Santiago Rusiñol <ul><li>“ Quan el pintor i escriptor modernista Santiago Rusiñol arribà a Sitges, a final del 1891, hi descobrí un món ple de noves sensacions: el calor del sol, els carrers, els patis de les cases i, sobretot, el sentiment noble i generós d´amistat que li oferien els seus habitants ” </li></ul>
    • 18. <ul><li> </li></ul><ul><li>Les festes modernistes de Sitges responen a la voluntat de Rusiñol de realitzar una intensa campanya “modernista”. Així, es fan concerts, representacions teatrals… d’autors europeus moderns. L’any 1893 se celebra la festa modernista més important de les cinc, la tercera, amb actes com: </li></ul><ul><li>- el discurs introductori de Rusiñol ; </li></ul><ul><li>- la representació d’una obra de teatre d’un autor molt de moda a Europa: La intrusa de Maeterlinck (principal representant del simbolisme). </li></ul>
    • 19. L’any següent (1894) s’inaugura el Cau Ferrat , una casa-museu que pretenia ser una mena de refugi espiritual d’artistes ferits per la incomprensió i manca d’art de la societat burgesa en què vivien.
    • 20. b) Etapa establerta: 1900-1911 <ul><li>Cap als tombants de segle, el Modernisme comença a ser acceptat per la burgesia catalana i, així, els escriptors es dedicaran més a escriure que a lluitar. Apareixen ara les grans obres modernistes : </li></ul><ul><li>- en el camp de la novel·la : </li></ul><ul><li> Els sots feréstecs de Raimon Caselles (1901) </li></ul><ul><li> Solitud de Víctor Català (1905) </li></ul><ul><li> Josafat de Prudenci Bertrana (1906) </li></ul><ul><li> La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912) de Pous i Pagès </li></ul><ul><li>L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (1907) </li></ul><ul><li>- en el camp del teatre : </li></ul><ul><li>Aigües encantades de Puig i Ferreter (1908) </li></ul><ul><li>- en el camp de la poesia : </li></ul><ul><li>Visions i cants de Joan Maragall (1900) </li></ul>
    • 21.  
    • 22. Santiago Rusiñol Joan Maragall Víctor Català Raimon Casellas Prudenci Bertrana
    • 23. FINAL DEL MODERNISME <ul><li>Cap el 1911 el Modernisme serà substituït per un nou moviment: el Noucentisme. </li></ul><ul><li>Causes més importants : </li></ul><ul><li>1) Malgrat la important renovació que els modernistes van dur a terme en el camp de la creació literària, degut a l’actitud de rebuig que van adoptar contra la burgesia (el poder), no van aconseguir una plena normalització de la cultura catalana . Apareix un nou moviment ideològic, el Noucentisme, dirigit per uns intel·lectuals que s’aliaran amb la burgesia i, per tant, tindran més fàcil d’aconseguir aquesta normalització. </li></ul><ul><li>2) El 1911 mor Joan Maragall, </li></ul><ul><li>el poeta més representatiu </li></ul><ul><li>del moviment modernista. </li></ul>
    • 24. 3) Eugeni d’Ors ( Xènius), principal ideòleg noucentista, publica La Ben Plantada , reflex de les idees noucentistes.
    • 25.  
    • 26.  

    ×