2. L’autora. Neix a l'Escala (Alt Empordà) l’any 1869. Comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal. La seva literatura rep les influències dels moviments literaris de la seva joventut: el modernisme a la seva primera època, però que malgrat tot es fa visible en tota la seva obra, en especial a Solitud (1905), que es una obra cabdal en el modernisme literari i el naturalisme .

3. La novel·la Solitud apareix com a fulletó de la revista Joventut entre els anys 1904 i 1905. El 1909 es publica la tercera edició, la definitiva, amb la qual obté el premi Fastenrath, en la seva primera convocatòria, als Jocs Florals de Barcelona. Solitud pretén ser un drama rural més extens, amb major deteniment i detall. El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure per a la dona. Caterina Albert va morir a la seva vila natal l’any 1966.

4. L’Obra. L' L'argument se centra en les dificultats que ha de vèncer la Mila, ermitana a l'alta muntanya, per superar la por a l'element sinistre, centrat en les forces malèvoles de la Natura i en el personatge funest de l'ànima, detonant de la tragèdia en despenyar el Pastor, personatge que simbolitza la bonhomia. La Mila, incapacitada per reconciliar-se amb el seu marit, Maties, decidirà abandonar aquell indret on ha conegut la malesa i la desolació.

5. La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l'alta muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita com per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc important en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. El tema de la novel·la és la tràgica impotència de la protagonista per a establir un lligam profund d'amor amb els éssers que la volten.

6. Personatges: Mila: Ès una noia jove, sana i ben dotada. Filla de la plana, li toca viure a la muntanya. Al principi és molt insegura, s'ha casat amb en Maties per no estar sola, no estava enamorada. Sentiments maternals i desitjos més sensuals. Sentiments frustrats la porten a una depressió, que el pastor ajudarà a sortir-se'n. Assoliment d'una nova manera de veure les coses. Va del món més quotidià a un món més espiritual (això li ensenya el pastor). La Mila acaba coneixent noves coses gràcies al pastor. Aprenentatge de la sensibilitat per part de l'ensenyament del pastor .

7. Matíes: És molt covard, gandul, passa de tot. La seva feblesa l'ha fet ajuntar amb l'Ànima i agafa molts dels seus defectes. És incapaç de fer feliç a la Mila.

8. Pastor: És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Recrea un món nou a través de les fàbules i li permeten viure la vida amb una serietat diferent que les altres persones. Ajuda a la Mila en qualsevol problema que tingui. Està associat a l'aspecte positiu de la natura. Simbòlicament, persona dotada per dominar la paraula, li brollen les paraules d'una manera natural. Capacitat de crear a través de la paraula.

9. Ànima: Personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. No sap ni parlar. L'autora el descriu com una bèstia. Els posats de l'Ànima són de fera traïdora. Forces ocultes, forces negatives de la natura. Forces negatives que la Mila no aconsegueix superar. Busca la realització del seu desig sexual.

10. Baldiret: Sempre va amb el pastor. Sempre surt a la novel·la fent accions, manera de comportar-se. És afectuós. Arnau: Se sent atret per la Mila, semblava molt honrat i noble, però la Mila es dóna compte de la incapacitat de l'Arnau per entendre que la Mila no vol despendre's de la seva llibertat

11. Solitud és una obra clarament modernista, ja que acompleix totes les característiques d'aquest corrent literari i la seva data d'escritura (1905) estava en plena època modernista. -Actitud general de pessimisme. -Crítica de la societat i del gènere humà. -Simbolisme.

12. ‘‘ Després baixà lentament del regatell i sense afegir altre mot, sense tombar la cara, sense res més que la roba de l’esquena, la dona, èrtica i greu, amb el cap dret i els ulls ombrívols, emprengué sola la devallada.’’ ‘’ Les filtracions de la solitud havien cristal·litzat amargament en son destí.’’ Solitud