Explicació tema 1r de batxiller

1. LA MODERNITAT I EL
SEGLE XIX
Raó, emocions i llibertat

2. CONTEXTUALITZACIÓ
L’enfoc per dissenyar l’itinerari i explicar el tema no serà purament
històric o lineal sino que més aviat tractarem de presentar una línia
més pràctica.
Per tant, presentarem el tema més com una exposició d’aquelles idees
que encara puguin tenir vigència o reminiscències en idees actuals.
D’aquesta forma, explicarem a grans trets els moviments culturals i
filosòfics en el marc de cada área conceptual ja sigui científica, política
o social

3. En l’àmbit de la filosofia...
Les principals iniciatives filosòfiques del segle XIX s’articulen entorn la
reacció als postul.lats de Kant.
El començament és per part de l’Idealisme alemany en les figures de
Fichte, Schelling i Hegel.
Es donen tot un seguit de moviments no sempre des de l’àmbit de la
filosofia acadèmica.

4. Els tres pensadors de la sospita.
Segons P. Ricoeur, els tres filòsofs que posaren especial atenció en
reaccionar envers les idees precedents foren Freud, Nietzsche i Marx.
Per tant explicaríem cada iniciativa per tal de comprendre les crítiques i
propostes als problemes heretats.
Val a dir que partint de la bretxa anterior Racionalisme-Empirisme
s’establiran les línies de fractura-continuisme segons s’escaigui.

5. Crítica a la filosofia occidental.
Durant tot el segle es donarà un rupturisme amb el que representen els
valors de la cultura Judeo-cristiana i els principis filosòfics clàssics
perpetuats per l’escolàstica.
És en aquest marc on es desenvoluparan les bases del Pragmatisme,
l’Utilitarisme o el Materialisme dialèctic.
Es reivindicarà una llibertat que vagi més enllà de l’aconseguida en les
Revolucions Atlàntiques.

6. Els nou marc conceptual.
Les noves concepcions explorades pels filòsofs del segle XIX duran a la
nova divisió en la forma de parlar d’epistemologia entre la
Fenomenologia transcendental de Husserl i la concepció lògico
matemàtiva aportada per Gottlob Frege que desembocarà en
l’Empirisme Lògic.

7. En l’àmbit científic…
El segle XIX representa una especialització gradual
de les disciplines científiques agafant la divisió actual.
Cal destacar per tant, que el segle XIX és on
s’assenten les bases de la ciencia tal i com la coneixem.
Els avenços científics auspiciats per l’interès dels estats
moderns en el progrés és la tònica general de tot el segle.

8. El Positivisme.
El marc conceptual de la revolució científica del segle XIX és posible
gàcies a la idea de que tot es pot explicar científicament.

9. L’òptica, l’electromagnetisme i la Relativitat.
Esmentar la superació de les teories de
èter donant pas al paradigma quàntic.
La teoría ondulatòria de la llum i els estudis
en electromegnetisme contribueixen al
canvi de paradigma.
L’experiment Michelson-Morley (1887)
refuta definitivament la física clàssica i
portarà a Einstein a enunciar el principi de
Relativitat especial o restringida el 1905.

10. Termodinàmica i física estadística.
L’estudi del comportament del
calor portà a una revolució tècnica
sense precedents amb aplicacions
en diversos camps.
La matematització sistemàtica de
la llum, el moviment, el calor o
l’electricitat fa del segle XIX un
momento de revolució científica

11. Àtoms i mol·lècules.
Incidirem en el desenvolupament de la
química com a estudi sistemàtic i
especialitzat en branques que s’aniràn
desenvolupant al llargs de tot el segle.

12. Les ciències biomèdiques i evolució.
Les teories evolucionistes cobren
importància per explicar la
naturalesa en sentit d’adaptació o
extinció
En l’ambit de l’estudi dels èssers
vius s’estableix la teoría cel·lular i
s’avança en el camp de la
microbiología. Es separen i
compliquen els models d’estudi de
botànica i zoología. Ja no es
concep l’home com purament
creació divina.

13. En l’àmbit sòcio-polític...
Es consoliden les bases de l’estat
Burguès basat en el capitalisme
productiu i la industrialització,
malgrat hi ha intents globals de
conservar l’Absolutisme.
Això provocarà els moviments
revolucionaris al llarg de tot el segle.
Les ideologies que es
desenvoluparan en base a aquests
moviments socials son:
1. El Nacionalisme.
2. El Lliberalisme.
3. El moviment obrer.
També es desenvolupen els grans
imperis colonials que cimenten la
producció de masses amb matèries
primeres d’ultramar

14. El nacionalisme.
Les ideologies basades en un passat comú dels pobles i un mateix idioma
o religió. En la seva vessant Liberal o conservadora causaran moviments
socials de gran calat social.

15. Unificacions i independències.
El segle XIX dóna lloc a molts canvis en el mapa europeu, motivats per
Una exaltació dels sentiments nacionals o demandes de canvis polítics
Les revolucions de 1830 i 1848 en són un exemple.

16. El lliberalisme polític.
La ideologia basada en el sufragi universal, la separació de poders i la no
intromissió dels estats en la llei de mercat cobrarà força i es consolidarà
emparat per l’èxit de les revolucions del segle anterior.

17. El moviment obrer.
Les condicions de treball precàries de la massa obrera generada per
l’emigració del camp a la ciutat i el model de producció industrial fan
que amb les idees marxistes materialitzades en els moviments obrers
s’internacionalitzi la reivindicació de la creixent classe obrera.

18. Un apunt sobre historiografia...
Hi ha un canvi important en la manera de
concebre la història, abandonant ja
totalment la idea de la historia magistra
vitae de tall més clàssic així com la
concepció il·lustrada d’una història
universal basada en les evidències.
D’aquesta forma es comença a entendre
la historiografia des del punt de vista de
recollir altres aspectes de la cultura d’un
poble com ara la seva producció artística
o els seus trets diferencials

19. El Romanticisme.
El moviment que exalta les
èpoques passades amb nostàlgia i
exalta la llibertat dels pobles.
Juntament amb una passió per la
part fosca de la psique humana i
el fatalisme i la malenconia serà
un substrat important en la
cultura.

20. Gràcies per la vostra
atenció.
(És un bé molt escàs en els
temps que corren...)