Paula Pañella, Edna Camps, Carla Martorell i Maria Cardona LA IL·LUSTRACIÓ
La il·lustració És un corrent filosòfic, polític i social, que va aparèixer a França, Anglaterra i Alemanya, i posteriorment es va estendre per Europa durant tot el segle XVIII. Es caracteritzava per la visió  racionalista i crítica que tenia de la natura, l’home i la societat.  Durant el segle XVIII hi va haver varies revolucions burgeses, principalment la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Aquestes revolucions van ser causades per diferents factors, un d’aquests va ser el pensament il·lustrat. La Libertad guiando al pueblo  (Eugène Delacroix)
Les idees bàsiques de la il·lustració es van recollir a la primera Enciclopèdia, obra dirigida pels filòsofs francesos Denis Diderot i Jean Le Rond D'Alembert.  Durant el segle  XVIII va tenir molta importància la filosofia. Denis Diderot Jean Le Rond D’Alembert
Els fonaments del pensament il·lustrat A la meitat del segle XVIII, un grup de filòsofs van crear una manera de pensar i actuar que els va servir per destruir les bases de l'Antic Règim. Els il·lustrats eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia, la política, la ciència i la física dels pensadors més importants de la història. Es van esforçar per demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat i que era la única forma de l'ésser humà per superar els seus obstacles.
En el cas de l'economia, els il·lustrats defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; els ciutadans tenien el poder i s'havien de garantir els drets i les llibertats individuals. Jean Rousseau va ser l'home que va exposar el concepte de sobirania nacional. Jean Rousseau
El despotisme il·lustrat Al segle XVIII, a gairebé tot el continent europeu, la forma de govern era la monarquia absoluta. El lema de Josep II d'Àustria: “Tot per al poble, però sense el poble" defineix perfectament el caràcter del despotisme il·lustrat. Les monarquies franceses, espanyoles, austríaques i prussianes volien crear estats poderosos per poder sortir de l'estancament que van patir al segle anterior i per aconseguir-ho van col·laborar amb els filòsofs.
El govern de França, de Lluís XV i Lluís XVI va acceptar algunes reformes, encara que les persones més importants del despotisme il·lustrat van sorgir al centre d'Europa; Frederic el Gran i Josep II d'Àustria, entre d'altres.  Les característiques del despotisme il·lustrat són l'absolutisme centralitzador, l'administració de l'Estat i la reforma de l'ensenyament. També cercaven la modernització econòmica, mitjançant la lliberització de la propietat i el desenvolupament agrícola i industrial.  Els monarques defensaven els privilegis reials davant els de l'Església. Això va finalitzar amb l'expulsió dels jesuïtes de Espanya, Portugal i França per decisió del Papa.
Les formes artístiques:  el Neoclassicisme L'art, reflexa la nova situació del segle XVIII amb un nou estil, el Neoclassicisme, que torna a la situació clàssica i la serenor del Renaixement. Durant unes excavacions prop de Nàpols, patrocinades per Carles III d'Espanya, es van descobrir les ruïnes de dues ciutats romanes, Pompeia i Herculà, que estaven molt ben conservades, ja que, van quedar soterrades per les cendres del volcà Vesubi. Això va permetre conèixer de quina manera vivien durant aquest període. El moviment que va fer que es tornessin a construir edificis amb la severitat de l’arquitectura romana i grega s’anomena neoclassicisme. La façana d’estil neoclàssic de la Llotja de Mar.
El rococó   El rococó és un art decoratiu d'interiors. Es decoraven les habitacions amb sedes, miralls emmarcats amb volutes daurades, rellotges, mobles… El rococó fomenta la pintura desenfadada i frívola, s’hi troben molts motius eròtics, colors vius...  Els mestres més importants van ser François Boucher i Antoine Watteau. Desnudo en reposo ( François Boucher)
La religió en la il·lustració  La religió va sortir mal parada de la il·lustració, ja que, es criticaven les explicacions de caràcter religiós i creien que totes les coses es podien explicar mitjançant la raó. En la religió es van realitzar les primeres formulacions del deisme, l'ateisme i el satanisme. Aquestes tendències religioses es van acabar de desenvolupar durant la Revolució Francesa. Es tenia una concepció espiritual de l'església i la religió es va convertir en un compromís personal. La Il·lustració es caracteritzava per la pluralitat i la tolerància.
L'Església estava sotmesa a l'Estat absolut, això va crear conflictes entre els països catòlics, ja que, depenien de les decisions que es prenguessin al pontífex a Roma. A la Península Ibèrica la jerarquia eclesiàstica intentava imposar la seva ideologia mitjançant La Santa Inquisició. Per altra banda, hi havia sectors a la església que eres propagadors de les idees de la Il·lustració, com per exemple els bisbes, els jesuïtes i la  Companyia de Jesús. Emblema de l’ordre religiós Companyia de Jesús (fundat el 1540)

La Il.Lustracio

  • 1.
    Paula Pañella, EdnaCamps, Carla Martorell i Maria Cardona LA IL·LUSTRACIÓ
  • 2.
    La il·lustració Ésun corrent filosòfic, polític i social, que va aparèixer a França, Anglaterra i Alemanya, i posteriorment es va estendre per Europa durant tot el segle XVIII. Es caracteritzava per la visió racionalista i crítica que tenia de la natura, l’home i la societat. Durant el segle XVIII hi va haver varies revolucions burgeses, principalment la Revolució Francesa i la Revolució Industrial. Aquestes revolucions van ser causades per diferents factors, un d’aquests va ser el pensament il·lustrat. La Libertad guiando al pueblo (Eugène Delacroix)
  • 3.
    Les idees bàsiquesde la il·lustració es van recollir a la primera Enciclopèdia, obra dirigida pels filòsofs francesos Denis Diderot i Jean Le Rond D'Alembert. Durant el segle XVIII va tenir molta importància la filosofia. Denis Diderot Jean Le Rond D’Alembert
  • 4.
    Els fonaments delpensament il·lustrat A la meitat del segle XVIII, un grup de filòsofs van crear una manera de pensar i actuar que els va servir per destruir les bases de l'Antic Règim. Els il·lustrats eren coneixedors i admiradors dels progressos que significaven la filosofia, la política, la ciència i la física dels pensadors més importants de la història. Es van esforçar per demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat i que era la única forma de l'ésser humà per superar els seus obstacles.
  • 5.
    En el casde l'economia, els il·lustrats defensaven la llibertat de producció i el dret a la propietat. En política, es defensava la divisió dels poders en legislatiu, executiu i judicial; els ciutadans tenien el poder i s'havien de garantir els drets i les llibertats individuals. Jean Rousseau va ser l'home que va exposar el concepte de sobirania nacional. Jean Rousseau
  • 6.
    El despotisme il·lustratAl segle XVIII, a gairebé tot el continent europeu, la forma de govern era la monarquia absoluta. El lema de Josep II d'Àustria: “Tot per al poble, però sense el poble" defineix perfectament el caràcter del despotisme il·lustrat. Les monarquies franceses, espanyoles, austríaques i prussianes volien crear estats poderosos per poder sortir de l'estancament que van patir al segle anterior i per aconseguir-ho van col·laborar amb els filòsofs.
  • 7.
    El govern deFrança, de Lluís XV i Lluís XVI va acceptar algunes reformes, encara que les persones més importants del despotisme il·lustrat van sorgir al centre d'Europa; Frederic el Gran i Josep II d'Àustria, entre d'altres. Les característiques del despotisme il·lustrat són l'absolutisme centralitzador, l'administració de l'Estat i la reforma de l'ensenyament. També cercaven la modernització econòmica, mitjançant la lliberització de la propietat i el desenvolupament agrícola i industrial. Els monarques defensaven els privilegis reials davant els de l'Església. Això va finalitzar amb l'expulsió dels jesuïtes de Espanya, Portugal i França per decisió del Papa.
  • 8.
    Les formes artístiques: el Neoclassicisme L'art, reflexa la nova situació del segle XVIII amb un nou estil, el Neoclassicisme, que torna a la situació clàssica i la serenor del Renaixement. Durant unes excavacions prop de Nàpols, patrocinades per Carles III d'Espanya, es van descobrir les ruïnes de dues ciutats romanes, Pompeia i Herculà, que estaven molt ben conservades, ja que, van quedar soterrades per les cendres del volcà Vesubi. Això va permetre conèixer de quina manera vivien durant aquest període. El moviment que va fer que es tornessin a construir edificis amb la severitat de l’arquitectura romana i grega s’anomena neoclassicisme. La façana d’estil neoclàssic de la Llotja de Mar.
  • 9.
    El rococó El rococó és un art decoratiu d'interiors. Es decoraven les habitacions amb sedes, miralls emmarcats amb volutes daurades, rellotges, mobles… El rococó fomenta la pintura desenfadada i frívola, s’hi troben molts motius eròtics, colors vius... Els mestres més importants van ser François Boucher i Antoine Watteau. Desnudo en reposo ( François Boucher)
  • 10.
    La religió enla il·lustració La religió va sortir mal parada de la il·lustració, ja que, es criticaven les explicacions de caràcter religiós i creien que totes les coses es podien explicar mitjançant la raó. En la religió es van realitzar les primeres formulacions del deisme, l'ateisme i el satanisme. Aquestes tendències religioses es van acabar de desenvolupar durant la Revolució Francesa. Es tenia una concepció espiritual de l'església i la religió es va convertir en un compromís personal. La Il·lustració es caracteritzava per la pluralitat i la tolerància.
  • 11.
    L'Església estava sotmesaa l'Estat absolut, això va crear conflictes entre els països catòlics, ja que, depenien de les decisions que es prenguessin al pontífex a Roma. A la Península Ibèrica la jerarquia eclesiàstica intentava imposar la seva ideologia mitjançant La Santa Inquisició. Per altra banda, hi havia sectors a la església que eres propagadors de les idees de la Il·lustració, com per exemple els bisbes, els jesuïtes i la Companyia de Jesús. Emblema de l’ordre religiós Companyia de Jesús (fundat el 1540)