1. MÀSTER DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
ALUMNE: GUILLEM GARCÍA VECIANA
PROFESSOR: JOAN RAMON TRIADÓ TUR
ASSIGNATURA: COMPLEMENTS D'HISTÒRIA DE L'ART
UNIVERSITAT DE BARCELONA: FACULTAT DE LLETRES
CURS: 2011 - 2012
UNA MIRADA AL MODERNISME CATALÀ:
LA FÀBRICA CASARAMONA

2. ÍNDEX
INTRODUCCIÓ 2
1.- EL MODERNISME COM A FET EUROPEU 3
1.1.- Europa en el segle XIX: industrialització, nacionalisme i colonalisme 3
1.2.- Precedents artístics del Modernisme 3
1.3.- El naixement del Modernisme 5
2.- EL MODERNISME CATALÀ 7
2.1.- Tradició contra modernitat 7
2.2.- Característiques 8
3.- LA FÀBRICA CASARAMONA 10
3.1.- Fitxa tècnica 10
3.2.- L'autor 11
3.3.- Anàlisi formal 11
3.4.- Context històric i cultural 15
3.5.- Interpretació 16
4.- CONCLUSIONS 19
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 20
1

3. INTRODUCCIÓ
Aquest treball intenta oferir una visió global del modernisme català prenent com a eix
central l'anàlisi d'una obra del moviment, en aquest cas, la fàbrica Casaramona de
Barcelona ciutat.
L'art és sempre un testimoni d'un moment històric, un reflex d'una cultura determinada i
sovint també un porta oberta a la ment dels artistes. Per tant, aquest treball no és només
sobre un edifici, sinó que també parla de la història de Barcelona (i Catalunya),
concretament de principis del segle XX.
Vaig escollir el modernisme català perquè sempre m'ha interessat força. Històricament
parlant, el modernisme va suposar la reivindicació de Catalunya d'una cultura artística
pròpia, i això ja el fa interessant. Però el que realment m'atrau és el compromís social del
moviment, la voluntat de modernitzar la societat que alguns proclamaven.
El text està estructurat en quatre capítols. El primer està dedicat al modernisme com a
fenomen europeu, de manera que ens serveixi per introduir-nos en el món d'aquest
corrent artístic. El segon apartat, està centrat en el modernisme concretament català, de
manera que en acabar-lo tinguem suficient informació per tal d'afrontar i entendre l'anàlisi
d'una obra. El quart i últim apartat és un recull de les conclusions que he extret d'aquest
“mirada” al modernisme.
2

4. 1.- EL MODERNISME COM A FET EUROPEU
1.1.- Europa en el segle XIX: industrialització, nacionalisme i colonalisme
Per entendre l'aparició del modernisme cal entendre la realitat històrica d'Europa en el
segle XIX. El Vell Continent es trobava en un procés irregular d'industrialització (depenent
de les zones) amb tot el què comportava. La industrialització d'un país, en un sistema
capitalista, requereix molt de capital, per tant requereix que darrere hi hagi una classe
burgesa rica i emprenedora. L'Antic Règim lligava de mans els burgesos políticament, per
tant aquests reclamaran i aconseguiran més poder públic, sigui cruentament (com a la
Revolució Francesa), sigui de forma incruenta (com a Anglaterra). Per tant, trobem que a
Europa hi ha països que tenen una industrialització ferma, que han tingut la seva pròpia
revolució liberal i per tant tenen un sistema social dominat per la burgesia (defensant una
societat basada en l'ordre i el progrés), amb una massa social treballadora important
treballant a les ciutats, a les parts industrials. Tots sabem que aquest tipus de societat
comporta moltes tensions, per les desigualtats inherents, per la condició de vida dels
treballadors i per la influència de diverses ideologies, com ara el marxisme o l'anarquisme.
Per altra banda, també hi ha una Europa que s'aferra a l'Antic Règim (com Espanya o
Rússia), però en un món progressivament més globalitzat, això els condemnaria
gradualment a l'estancament i a l'aïllament.
Cal destacar, lligat a la Revolució Industrial, el fenòmen del colonialisme. La carrera
colonial és característica del s.XIX. Totes les potències volen ser grans imperis, i tots els
grans imperis van tenir enfrontaments i disputes pel fet colonial. Aquestes disputes
acabarien desembocant en la Primera Guerra Mundial (1914-18). Tanmateix, les
expedicions colonials van donar a conèixer a la societat occidental cultures totalment
diferents i considerades primitives, però que van influenciar molt en l'art.
Per altra banda, el segle XIX va veure també com es desenvolupaven les ideologies
nacionalistes, molt lligades al moviment romàntic. El nacionalisme reivindica la unitat
entre la comunitat nacional (la gent) i el territoria nacional, a banda d'idealitzar els valors
culturals propis.
1.2.- Precedents artístics del Modernisme
Per entendre el naixement del modernisme cal situar-se a l'Anglaterra victoriana (1837-
1901). Estariem parlant d'una societat liberal-burgesa fermament establerta, basada en el
sistema capitalista de producció. Cal recordar que Anglaterra va ser la primera potència en
desenvolupar la Revolució Industrial, per tant ja l'havia assolit. També era el principal
imperia mundial aleshores. La societat victoriana estava marcada per fortes desigualtats:
mentre una minoria burgesa i nobiliària vivia perfectament, una immensa massa
treballadora malvivia (sobretot els obrers industrials) en condicions infrahumanes a les
fàbriques, a les mines, etc. L'atur, les condicions miserables, la gana, la falta d'higiene... tot
3

5. plegat destapava les contradiccions d'una societat teòricament justa (tothom era igual en
néixer, però no tothom naixia amb els mateixos diners) que buscava el progrés sempre en
benefici de la societat. Aquestes contradiccions no van passar desapercebudes per una part
de la societat benestant, que va anar adquirint consciència social. La nova societat
industrial, doncs, va anar generant reaccions ideològiques en contra, com anirem veient.
En primer lloc caldria parlar breuement dels Prerafaelites, apareguts a mitjan s.XIX.
Aquest grup volia retornar al Quattrocento italià previ a Rafael. Criticaven l'academicisme,
els mals de la societat industrial i el convencionalisme de l'època victoriana (la hipocresia
de la burgesia). Van intentar recuperar un art més espontani, més sincer (menys
“acartronat”). Les seves obres es caracteritzen per: un detallisme minuciós i colorit, una
aproximació constant a la natura (el paisatge urbà industrial era un paisatge degradat, fet
que va fer augmentar l'apreci per la natura) i un resultat decorativista. Els prerafaelites
sentien una predilecció especial per l'època medieval i l'humanisme del Quattrocento. Eren,
per tant, un moviment de renovació, crític amb la realitat social.1
Uns anys després, també es va desenvolupar el moviment Arts & Crafts (“Arts i Oficis”)
que reivindicava els oficis i l'artesania medieval. Representat per William Morris,
defensava la primacia de l'ésser humà sobre la màquina (i no a la inversa, com estava
succeïnt, posant a mode d'exemple els pagesos forçats a deixar la feina substituïts per
màquines). Essent una corrent renovadora purament decorativa, Arts & Crafts usava la
línia corva, la sinuositat i l'assimetria (en contra de les formes anguloses, rectes i dures de
les construccions industrials). John Ruskin, cèlebre crític d'art, va ser un impulsor
important dels dos moviments citats.2
Finalment, acostant-nos al “fin de siècle”, cal també esmentar la fornació del moviment
simbolista. Aquest moviment va sorgir com a reacció al materialisme científic, al realisme i
al naturalisme (tots resultat de la nova societat industrial d'alguna manera). Reivindicava
l'idealisme, i presentava imatges oposades a la realitat visible, d'aquesta manera volien
demostrar que existeix una realitat amagada. Els simbolistes pretenien restaurar el
significat en l'Art, que havia quedat desplaçat amb la revolució impressionista.
Formalment, els simbolistes van prendre molt dels prerafaelites.3
Aquests tres corrents (tots ells amb aires renovadors) constitueixen les principals
influències del Modernisme, tant ideològicament com formalment. Per citar les més
importants: el gust per les línies corves, l'estilització, l'ús de figures femenines molt
sensuals (la “dona-objecte” típica de l'art burgès d'aleshores), l'ús de motius vegetals, l'alt
grau de detallisme i la reivindicació de l'artesania i la decoració (elevant-les a categoria
d'art).
1 Http://historiaarquitecturausma.blogspot.com.es/2011/05/modernismo-art-nouveau-sezession.html; data
de consulta 13/04/2012.
2 ÍDEM.
3 ÍDEM.
4

6. 1.3.- El naixement del Modernisme
És difícil posar una data i lloc d'inici al Modernisme. Va ser un desenvolupament
progressiu, amb diferents focus, i amb tendències regionals diverses. El canvi de segle
seria un escenari de crisi general de la subjectivitat occidental, resultat d'un segle de
conflictes socials i radicals transformacions tecnològiques, econòmiques i dels modes de
vida. La imatge encara dominant de l'home burgès es començaria a trencar.4
Aquesta crisi
va comportar, com sol passar, diverses iniciatives renovadores. El Modernisme en va ser
una.
Així doncs, d'entrada podem dir que el Modernisme era un moviment de renovació
cultural.5
Quan parlem d'art, modernisme era sinònim de modernitat.6
Els modernistes sí
que creien en el progrés i en la modernitat, però sovint criticant la manera en què s'estava
fent. Criticaven l'academicisme, buscaven formes noves d'expressió. Volien alliberar-se de
les tradicions imposades tot cercant una societat nova, moderna, i modernitzada. Sempre
des del progrés (volien trencar amb el passat, amb la decadència social i artística) i posant
la mirada en la naturalesa. La tornada a la natura és una reacció a l'urbanitisme industrial.
La naturalesa significa pau, puresa, és una construcció sàvia, ordenada (cada peça del
paisatge compleix una funció determinada), i bellament ornamentada (per flors, fruits,
etc.). El modernista vol portar el més bonic i el més útil de la naturalesa al paisatge urbà.
Com a crítica al model etnocèntric occidental (i també imbuits per un cert esperit colonial),
els modernistes es van apropar a l'art de cultures exòtiques, sobretot orientals, i en van
prendre influències.7
Sentien especial predilecció per les estampes japoneses, i aquesta
referència es va notar, i molt, en les arts gràfiques.
Reivindicaven la llibertat creativa, i buscaven l'Art Total (o integral), cosa que vol dir que
tot element en tota obra tenia categoria artística i contribuïa a l'experiència estètica del
conjunt (en el cas d'un edifici, també dissenyaven, amb intenció artística, els mobles i
qualsevol element decoratiu). Com que buscaven l'Art Total, el Modernisme es va donar
en arquitectura, escultura, pintura i arts decoratives (i artesanals).8
Donat que va aparèixer en un context d'industrialització, els arquitectes modernistes van
aprofitar els nous materials (industrials: ferro, vidre, hacer, formigó...) i van produir
edificis sofisticats tècnicament i avantguardistes estèticament.
4 DD.AA.; La colección. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Claves de lectura (parte I); editat pel Museo
Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; p.26.
5 http://www.modernismo98y14.com/modernismo.html; data de consulta: 19/04/2012
6 http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0194810&BATE=Modernisme; data de consulta:
19/04/2012.
7 Gaspar Homar. Moblista i dissenyador del modernisme; catàleg d'exposició, editat per la Fundació “la Caixa”;
Barcelona, 1998; p.37.
8 Http://historiaarquitecturausma.blogspot.com.es/2011/05/modernismo-art-nouveau-sezession.html; data
de consulta 13/04/2012.
5

7. En resum: els modernistes volien embellir i millorar la realitat tot cercant el seu ideal de
societat fonamentada en el progrés i la modernitat (entesa com quelcom alluntyat de la
tradició, del passat), realitzant al mateix temps una crítica implícita a la decadència de les
societats industrialitzades. Aquest moviment va tenir una àmplia repercussió. El trobem
tant a Europa com a Amèrica Llatina. A Europa va rebre diferents noms, en funció del lloc
on es va produir: Art Nouveau (França, Bèlgica), Modern Style (Anglaterra), Sezessionstil
(Àustria), Jugendstil (Alemanya), etc.
Com hem vist doncs, el modernisme és un moviment eclèctic i que qüestiona els les
normes estètiques imposades. Però a més, en molts llocs, com en el cas que ens ocupa, va
ser un art amb projecció social, i va intentar transformar i millorar la realitat existent.
6
L'obra d'Alphonse Mucha (1860-1839) és representativa de l'Art Nouveau

8. 2.- EL MODERNISME CATALÀ
Trobem manifestacions modernistes a varis llocs del territori espanyol, però enlloc va tenir
tanta profunditat i un caràcter tant individualitzat i personalitzat com en el cas de
Catalunya. Aquesta personalitat especial fa que puguem trobar manifestacions per tot
arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques,
cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni,
creixement econòmic i reafirmació nacional. Mentre que a Catalunya trobem una realitat
de progrés i expansió econòmica (fonamentada en l'exportació de productes agrícoles i
industrials) que ontrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la
pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i
manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de
modernitat en l'economia i la societat espanyoles.9
És difícil donar una cronologia exacta de l'estil modernista, però es sol donar com a data
d'inici l'Exposició Universal de Barcelona (1888), en la què s'exposaren algunes obres
representatives, i el 1926, mort de Gaudí, com a final.10
No obstant, a Europa es sol cloure
el moviment amb l'esclat de la I Guerra Mundial, ja que tanta destrucció va acabar amb
l'ambient de bellesa, delicadesa, exquisitesa i perfección que havien promogut els
modernistes.
Els modernistes catalans més destacats van ser: Antoni Gaudí (1852-1926), Josep Puig i
Cadafalch (1867-1956) i Lluís Domènech i Montaner (1850-1923).
2.1.- Tradició contra modernitat
Des de 1714, a Espanya es va imposar un sistema centralista i uniformitzador, que va
annular qualsevol particularitat artística local. Amb l'auge del nacionalisme, i aprofitant la
cojuntura esmentada, molts artistes catalans van abraçar el modernisme per donar a
Catalunya una imatge nova de modernitat, netedat, i bellesa que encara els diferenciés més
d'Espanya (sovint criticar l'altre és una manera de reafirmar-se). A Catalunya, igual que a
la resta d'Europa, el modernisme va ser sobretot un art burgès. La burgesia catalana va
tenir molt de pes en el procés diferenciador d'Espanya i d'afirmació identitària. Podem dir,
doncs, que els modernistes buscaven un art pròpiament català. Un art nacional, aprofitant
les propostes estètiques-formals de les corrents europees.
Igualment, per glorificar a Catalunya, els modernistes van mirar al passat, a la considerada
l'època més gloriosa de la nació catalana: l'Edat Mitjana (al moment de màxima expansió
de la Corona d'Aragó, amb tot l'esplendor cultural que va suposar). El Modernisme català,
9 http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm; data de consulta: 08/04/2012
10 Lluís Domènech i Montaner. Arquitecto modernista; catàleg d'exposició editat per la Fundació “la Caixa”,
Barcelona, 1989; p.131.
7

9. més que cap altre, mostra una tensió entre tradició i modernitat, una combinació entre un
esperit modernitzador optimista i una gran càrrega d'evocació històrica.11
Aquesta és la
gran particularitat.
L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les
tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements
prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo
vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura
decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint
decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les
vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment
de domini industrial (seguint el moviment Arts & Crafts).12
2.2.- Característiques generals
Els trets formals característics de l'estil modernista són:13 14
– el predomini de la corva sobre la recta (influència d'Arts & Crafts).
– l'assimetria (ídem).
– el preciosisme i el detallisme de la decoració (influència dels prerafaelites).
– la inspiració en la Natura i l'ús d'elements de la mateixa.
– tendència a estilitzar les figures i els motius (no volen imitar la realitat, sinó
sublimar-la en la seva obra).
– ús de la figura de la dona-objecte com a màxima expressió de la bellesa juntament
amb la naturalesa.
– sensualitat en les formes (corves) i en els motius femenins.
– cerca del plaer dels sentits, de l'experiència estètica total.
– llibertat en l'ús de motius exòtics (evocació del paraís exòtic arcàdic a l'estil de
Gauguin).
– unió “orgànica” de la decoració amb l'element que decora (objecte i decoració
s'uneixen plàsticament, com si d'una planta es tractés, difuminant la separació
tradicional de les arts; l'obra és tot).
11 Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat” (catàleg de l'exposició); editat per la Fundació “la
Caixa” i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Barcelona, 1987; p.21.
12 http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm; data de consulta: 08/04/2012
13 ÍDEM.
14 Http://historiaarquitecturausma.blogspot.com.es/2011/05/modernismo-art-nouveau-sezession.html;
data de consulta 13/04/2012.
8

10. Els simbolistes, deutors estèticament dels prerafaelites, varen influir igualment en el
modernisme. En el cas català, trobem una preocupació conscient dels autors per donar un
significat simbòlic a les seves obres. Aquesta càrrega simbòlica (sovint d'evocació històrica)
obliga l'espectador a tenir uns coneixements mínims sobre els codis utilitzats per a
transmetre el missatge, i això sovint va aconseguir distanciar el ciutadà mitjà, poc cultivat,
de les obres modernistes. Cal recordar que el modernisme és un moviment associat a la
burgesia.
9
Casa Navàs (Reus, 1901-1908), obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i exemple d'obra
d'art integral. Només cal veure com vitralls, mobles, arquitectura i escultura es fusionen
orgànicament en una experiència visual absoluta.

11. 3.- LA FÀBRICA CASARAMONA
3.1.- Fitxa tècnica15
Nom: Fábrica de Hilados y Tejidos C. Casaramona (nom del registre).
Autor: Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956).
Comitent: Casimir Casaramona i Puigcercós (Vic, 1838 – Barcelona, 1913).
Cronologia: 1909 (projecte), 1910-11 (construcció), 1912 (inauguració).
Materials: totxo, ceràmica, formigó, ferro i acer.
Mides: sobre un terreny de 6.081 m², l'edifici es troba emmarcat dins un rectangle
de 83 x 75 m. L'edifici original ocupava una superfície total construïda coberta de
7.589 m², repartits de la següent manera:
• Planta soterrani: 1.367 m²
• Planta baixa: 4.817 m²
• Planta primera: 1.289 m²
• Forjats de les torres: 116 m²
Els vials i altre superfícies interiors no cobertes arriben a una superfície de 1.264 m².
• Alçada de les torres: + 30 m.
• Amplada de les naus: 20 m.
Estil: modernisme català.
Tipologia: arquitectura industrial.
Localització: ocupa una illa delimitada pel C/Mèxic, el C/Morabos i l'Avinguda del
Marquès de Comillas (Barcelona).
15 Premis Bonaplata 2000 – Restauració Patrimoni Industrial – Antiga Fàbrica Casaramona (1911-2001); editat per
la Fundació “la Caixa”; Barcelona, gener 2001; pp.6-7.
10
La fàbrica en el seu entorn abans de l'Exposició del 1929.

12. 3.2.- L'autor
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867–
Barcelona, 23 de desembre de 1956) va ser un arquitecte,
historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com
a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat
a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-
1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya
(1917-1924).
Defensor de les reivindicacions identitàries de Catalunya,
tenia la il·lusió d'engrandir i recuperar la nació en tots els
terrenys. Va ser un intel·lectual que va fer aportacions
interessants a la cultura i a la política catalanes. Amb els
seus estudis artístics, filològics i jurídics, Puig i Cadafalch va
intentar legitimar les aspiracions nacionalistes catalanes.
Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa
Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Fou especialista en art romànicde
fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de
les excavacions d'Empúries a partir del 1908.16
Fou deixeble de Domènech i Montaner.
3.3.- Anàlisi formal
LA PLANTA17
L'edifici és de planta rectangular (de mides ja
citades). Com es pot observar en la imatge,
l'edifici està articulat en tres edificis exempts,
perpendiculars al C/Mèxic (el del nord-est).
L'edifici del mig és el principal, i estan tots tres
relacionats per carrers interiors a cel obert.
Hi ha un clar eix de simetria definit per les dues
torres (en verd) que dominen el conjunt. Hi ha un
altre eix simètric perpendicular al primer (en
vermell) secundari, que relaciona les naus laterals.
A cada un dels vèrtexs dels conjunt hi ha un espai
elevat, com una mena de torre (encerclat en groc),
més robusta i menys elevada que les dues
16 http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch; data de consulta: 24/04/12.
17 Premis Bonaplata 2000 ...; p.6.
11
Vista aèria del recinte orientació N-S
(Font: Google maps).

13. principals, com si es tractés d'una fortificació. El resultat, observable, és una composició
racional, equilibrada, serena i harmònica. El ritme de la planta ve donat per l'ordre i la
col·locació dels elements principals (torres, torretes, naus) de forma simètrica.
L'ALÇAT18
Els tres edificis o naus de la fàbrica estan situats a
diferent alçada. L'eix del conjunt respon a
l'adaptació de les necessitats funcionals (calia que
cada nau estigués en un mateix pla, sense
desnivells) a l'orografia del terreny.
El soterrani (antic magatzem, actual Mediateca) té
un sostre més baix que la resta de l'edifici i està
sustentat sobre pilars robustos. L'estructura està
coberta amb voltes de mocador. La resta de
l'edifici està cobert amb la voltes de canó “de maó
pla” o “catalanes”.19
La construcció és a “obra vista”: es veuen els materials constructius, es veuen les parets de
càrrega recollint bigues metàl·liques sobre les que descansen les voltes (exceptuant el
soterrani). Al centre de cada nau hi ha dues fileres de “peus drets” d'acer reblonat que
suporten les bigues. Malgrat tractar-se d'arquitectura industrial, hi ha un cert tractament
18 Premis Bonaplata 2000... ; pp.6-7.
19 La volta catalana ha estat usada des de l'Edat Mitjana a Catalunya. Consisteix en disposar els maons per
la part plana, cosa que permet aconseguir una coberta molt més lleugera que les voltes construïdes amb
altres mètodes o sistemes constructius, cobrint el màxim de superfície amb menys material.
12
Mediateca. Antic Magatzem. Es poden observar encara els pilars i les voltes de mocador que hi reposen,
ja que la reconstrucció ha mantingut l'estructura original.

14. artístics de l'estructura vista.
La torre més propera al C/Mèxic (la que té el nom de
Casaramona en una placa de ceràmica enrajolada)
tenia un rellotge a la part alta, en la qual hi ha també
una estructura decorativa de ferro forjat. L'altra torre
està rematada amb un cos metàl·lic format per arcs
parabòlics i una coberta revestida de ceràmica. Quan
vas caminant pels carrers
que connecten les diferents
parts de la fàbrica, tens la
sensació d'estar caminant
per un carrer. És una mena
de paisatge urbà recreat.
Puig i Cadafalch explora
les possibilitats del maó
(material principal de la
fàbrica) en els merlets i
arquets que recorren el
perímetre de l'edifici per
les vores superiors. Aquest
13
Interior de les naus durant una exposició recent. Es poden observar les voltes de
canó (fetes amb maó pla), l'embigat i els “peus drets” com a element de suport.
Torre de la cara N-E (la del C/Mèxic).
Vista general (a dalt) i detall de la part
superior (esquerra).

15. recurs decoratiu reforça els aires de castell medieval que comentava una mica més amunt.
A la terrassa, el terra no és pla. Puig i Cadafalch va fer servir cobertes ondulades (per
recollir i conduir l'aigua de la pluja). La ondulació no respon a l'espai que hi ha sota. Es
tracta d'un recurs estètic (en part) emprat per l'arquitecte. Estava més interessat en
l'aparença que en la realitat.20
LA FAÇANA21
La façana principal era la que està orientada al N-E. Tenia una entrada per al personal i
una entrada per a les mercaderies. Les obres de l'Exposició Universal de 1929 van acabar
amb el caràcter obert dels espais que hi havia davant l'accés principal, ja que es va edificar
enfront de la fàbrica. En l'actualitat s'accedeix al recinte per la renovada façana S-E.
L'antiga façana principal es troba en un carrer interior, quan en el moment en què es va
construir la fàbrica, aquesta era visible des d'una bona distància.
20 Josep Puig i Cadafalch:..; pp.27-28.
21 IBÍDEM, p.6.
14
1
2
3
4
1. Torre de la cara S-O, vista general.
2. Torre de la cara S-O, detall.
3. Vista dels carrers interiors.
4. Merlets i cobertes de maó pla (o “volta
catalana”)

16. 3.4.- Context històric i cultural
Casimir Casaramona era un empresari enriquit a partir de l'exportació de productes a
l'Amèrica Llatina. Va arribar a tenir tres fàbriques repartides per Barcelona, una de les
quals es va cremar. Per aquest motiu, Casaramona va decidir concentrar la producció en
una mateixa fàbrica: la que he estat analitzant. L'empresari català la va manar construir en
una zona d'expansió de Barcelona.22
Com ja havia comentat en anterioritat, el moment
històric era idoni. Catalunya (i molt especialment Barcelona) estava experimentant un
creixement econòmic basat en la indústria (sobretot tèxtil) i l'exportació. Aquest
dinamisme contrastava amb l'estancament de l'estat Espanyol a nivell polític i econòmic.
Catalunya era la zona més modernitzada (en el sentit econòmic, tecnològic i artístic)
d'Espanya.
El creixement econòmic es va fer visible en el paisatge urbà de Barcelona. La ciutat es va
expandir enormement, sobretot a partir de l'enderrocament de les muralles medievals
(1854), que constrenyien l'urbs i en privaven l'ampliació. Un cop tretes les muralles,
Barcelona es va desenvolupar ràpidament, aprofitant la dinàmica de creixement industrial
i comercial de la burgesia catalana. Casimir Casaramona és un exponent més d'aquest
moment de creixement i expansió de Barcelona (i de l'economia catalana en conjunt),
liderat per una burgesia emprenedora, que a més comptava amb el revulsiu constant de
reivindicar-se com a nació (i diferenciar-se d'Espanya), moderna i emprenedora, tal com
marcaven els cànons de les societat més capdavanteres de l'època. Igual que Casimir, la
fàbrica en sí és un símbol, un recordatori d'aquest moment històric.
22 Premis Bonaplata 2000 …; p.2.
15
A la imatge de dalt hi podem veure l'accés de
mercaderies a la fàbrica. A la dreta, l'accés de
personal.

17. 3.5.- Interpretació
FUNCIÓ
Es tracta d'una fàbrica tèxtil, en la qual s'elaboraven mantes, llençols i tovalloles de cotó.
La funció, per tant, és productiva. Després del seu tancament (1919) va servir un temps de
magatzem. Va estar molts anys tancada i en desús, fins que la Policia Armada franquista, i
més tard la Secció de Cavalleria, la van usar com a caserna. No conscients del valor artístic
del recinte, els franquistes el van deteriorar notablement, més del que ja estava.23
Avui en
dia, recuperat i reformat per “la Caixa”, és la seu del Caixafòrum de Barcelona.
Les tres naus (dues laterals i una central dividida en tres
mòduls) de la planta baixa corresponien als tres grans
processos de la producció. Una nau es dedicava al filat, l'altra
al teixit, i la del mig estava dedicada (per mòduls) a la
preparació i condicionament del cotó, així com a la venda de
productes acabats. El soterrani servia de magatzem.24
Puig i Cadafalch es va preocupar (a banda de per l'estètica del
conjunt) per la seguretat dels treballadors i per les seves
condicions de treball. El recinte estava ben il·luminat i ben
ventilat, fins i tot el soterrani, aprofitant el recurs de col·locar
diverses lluernes semicirculars.
Els carrers interiors, a més de facilitar l'accés i el pas de
mercaderies i persones, servien per trencar amb la sensació de
claustrofòbia (de tancament) usual en altres fàbriques de
l'època, i també servien com a espai de socialització en els moments de descans dels
obrers. A més de tot això, també tenien la funció de facilitar l'entrada de llum a les
dependències del treball (a través de grans finestres) i de servir de tallafocs en cas
d'incendi (així el foc no s'estendria d'una nau a l'altra). Recordem els antecedents (a
Casimir se li va cremar una fàbrica).
Les dues torres, que acabarien servint de reclam publicitari en convertir-se en un símbol
de la fàbrica, complia en igualment una funció de seguretat. A dalt de cada una hi havia
un dipòsit d'aigua per garantir el subministre (molt irregular a inicis del s.XX) en cas
d'incendi.
Aquesta preocupació per evitar els problemes relacionats amb el foc, unida a una visió de
Casaramona com a empresari, van portar la fàbrica a ser tecnològicament capdavantera
per varis motius, destacant per damunt de tots l'ús de l'electricitat. L'electricitat ja estava
23 Premis Bonaplata 2000…; p.4.
24 IBÍDEM; pp.6-7.
16
Les esmentades lluernes que
donen al magatzem.

18. present en la societat des de feia uns anys, però sobretot s'usavan en l'enllumenat. Les
fàbriques seguien usant l'energia del vapor o de les turbines d'aigua en la maquinària de
producció.25
Per tot plegat, podem dir que aquesta fàbrica s'adapta a la idea del projecte de l'arquitecte:
“modernitat i seguretat”. L'edifici va rebre nombrosos reconeixements. La premsa de
l'època parla de “un artistich palau-fàbrica […] que tan destrament ha sabut germanar les
necessitats de la fàbrica ab l'art y el benestar de l'obrer que hi treballa”.26
Va ser una clara aposta
de futur i modernitat, i es va donar la situació (no sempre és així) que projectista i
propietari van assolir un bon enteniment mutu.
SIMBOLISME
Josep Puig i Cadafalch era un home prolífic, molt culte, bon coneixedor del patrimoni
nacional català. Com ja he dit, formava part dels catalans (benestants) que miraven amb
nostàlgia la que consideraven l'època de més gran esplendor per a Catalunya, l'Edat
Mitjana. Després d'un període de centralisme i absolutisme borbònic (a partir de 1714), la
nació tornava a despertar, i volien assolir l'esplendor perdut altra vegada.
Seguint aquesta línia, l'arquitecte català tenia el desig de fer reviure simbòlicament el
passat en l'arquitectura (utilitzant elements arquitectònics i decoratius d'aleshores). Això
es va fer característic en la seva obra, i a través d'ell es va estendre a l'escola catalana.27
Això també explica l'ús de merlets, de finestres semblants a les d'arc ogival, i en general
explica l'aparença de fortificació o castell medieval que presenta la fàbrica. És una visió
romàntica força sorprenent en un edifici industrial. Però així és el modernisme!
L'ús del maó no és pas arbitrari. Té una càrrega simbòlica, també associada al sentiment
nacional de l'arquitecte. La relació essencial del totxo amb la terra de la qual prové en fa
una matèria regionalista (“de la terra”) per excel·lència. Però és que fins i tot el deixar el
totxo a la vista també respon a la ideologia de l'autor. El totxo és un material noble (en la
concepció moderna del terme, “que no enganya”), evoca els materials vistos medievals i
suposa un binomi potent: es tracta d'un material petit (humil en essència) exposat
orgullosament en edificis elegants de l'època. Una mena d'“honestedat ennoblidora”.28
Dintre la seva obra, Puig i Cadafalch va recuperar tècniques de construcció tradicionals i
pròpies: la volta catalana, les escales catalanes, etc.29
Tot plegat explica per què va deixar la
construcció a “obra vista” i sense enguixar o pintar. Per tractar-se d'una fàbrica, la càrrega
ideològica és important.
25 Premis Bonaplata 2000...; p.7.
26 Fragment de “La Veu de Catalunya”, 28/01/1913; disponible a Premis Bonaplat 2000... ; p.3.
27 Josep Puig i Cadafalch...; p.27.
28 IBÍDEM; p.27.
29 IBÍDEM; p.27.
17

19. INFLUÈNCIES POSTERIORS
La fàbrica va esdevenir un referent en quant a funcionalitat, higiene, i tecnologia, però
estèticament no és l'obra més influent de Puig i Cadafalch. De totes maneres, com
comentava anteriorment, la influència de l'obra de Cadafalch en l'escola catalana
d'arquitectura ha estat molt important. Va aportar estudis, idees, tècniques i solucions
estètiques que han deixat empremta. Les obres modernistes prenien com a referent
algunes característiques del corrent europeu, però Puig i Cadafalch (amb Montaner i
Gaudí) van aportar el caràcter català.
RELACIONS I DIFERÈNCIES AMB OBRES SIMILARS
Les grans obres modernistes, a banda del temple de la Sagrada Familia, són cases. En les
cases modernistes els artistes podien explotar la idea d'art total, i sovint es recreaven en els
detalls d'una manera que no trobem en la fàbrica. A banda d'alguns espais dedicats a la
decoració (damunt la porta d'accés del personal, els forjats de ferro decoratius, les
torres...), el que en general destaca de la fàbrica és la seva aparença en conjunt (de castell),
la construcció en “obra vista” i el material. No hi ha excessos decoratius (la decoració
s'integra en l'estructura) precisament per tractar-se d'una fàbrica. Si comparem amb la
Casa de les Punxes, la Casa Amatller i el local dels Quatre Gats (totes tres a Barcelona),
realitzades per Cadafalch, podem veure que sabia explotar al màxim les capacitats
decoratives (cercant l'experiència estètica total) del modernisme, i que si no ho va fer a la
fàbrica era perquè no ho va considerar necessari.
Totes les obres modernistes són semblants entre elles, responen a criteris estètics semblants
a tot el continent europeu però diferenciats localment. Va ser un moviment que defensava
la llibertat creativa, això el va convertir en un moviment eclèctic. Per tant, en la decoració
dels edificis dissenyats per Puig i Cadafalch (ja he dit que la fàbrica està poc decorat, al
marge que els modernistes no separen arquitectura de decoració) ens recordarà sovint a la
d'altres autors europeus o catalans modernistes.
Pel que fa a les diferències, l'obra de Cadafalch es distancia d'altres modernismes europeus
pel seu caràcter catalanista, ja que fa servir tècniques i elements propis catalans.
18

20. 4.- CONCLUSIONS
Més enllà de tot el que he comentat al llarg del document, la conclusió principal que en
trec de tot plegat és que Puig i Cadafalch ens ha demostrat que un edifici fet de totxo en el
qual es veuen les bigues i sense coberta de guix pot ser bell. L'equilibri que troba entre
funció i estètica és admirable, i a més amb un estil força auster (hi ha composicions
modernistes que espanten una mica per l'excés decoratiu en què cauen).
La fàbrica Casaramona no deixa indiferent. El simbolisme evocador del passat medieval
pot semblar massa rebuscat o espès per alguns, però si feu l'experiment de portar un nen
petit a veure l'edifici, una de les primeres coses que dirà és que sembla un castell. Aquest
simbolisme poc críptic (accessible si hom s'informa una mica) s'agraeix, i quan es
contempla la fàbrica es rep com un homenatge a la terra pròpia i estimada de l'autor. Al
marge de la ideologia de cadascú, l'homenatge es sent sincer.
I ja per acabar, i tornant a la relació entre funció i estètica, crec que edificis com
Casaramona ens haurien de portar a reflexionar sobre l'estètica de les ciutats. Els espais
urbans han crescut ràpidament i monstruosa les últimes dècades del segle XX, però la
massificació d'edificis, les ganes de fer molt benefici amb poca inversió, i la manca
d'interès per qualsevol solució estètica (sota l'excusa de la funcionalitat com a element
essencial de l'arquitectura) han comportat la proliferació de construccions anodines, grises
i sense cap mena d'identitat. Jo sóc de l'opinió que l'important en un edifici és primer la
funció. Estem d'acord. Però també és ben sabut que l'estètica d'un entorn afecta a l'estat
psíquic-emocional dels que hi habiten. No és el mateix viure en un bloc de pisos rodejat de
blocs de pisos, que treure el cap per la finestra i veure la Sagrada Familia (o la Serra de
Collserola), i no es tracta només d'una qüestió socioeconòmica.
La idea dels modernistes d'embellir i modernitzar la ciutat és recuperable. I potser cal
plantejar-s'ho com un bé col·lectiu, no com una manera de malgastar els diners. Em diran
que no hi ha diners suficients per pagar els projectes de construccions “no anodines”, però
jo els diria que sempre hi haurà més talent que diners per pagar-lo. Si aquí és massa car,
busquin allà. I a les universitats d'arquitectura? Per què no?
19

21. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
CATÀLEGS
• DD.AA.; La colección. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Claves de lectura
(parte I); editat pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
• Gaspar Homar. Moblista i dissenyador del modernisme; catàleg d'exposició, editat per la
Fundació “la Caixa”; Barcelona, 1998.
• Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat (catàleg de l'exposició);
editat per la Fundació “la Caixa” i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Barcelona,
1987.
• Lluís Domènech i Montaner. Arquitecto modernista; catàleg d'exposició editat per la
Fundació “la Caixa”, Barcelona, 1989.
WEBS
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Puig_i_Cadafalch; data de consulta: 24/04/12.
• http://historiaarquitecturausma.blogspot.com.es/2011/05/modernismo-art-nouveau-
sezession.html; data de consulta 13/04/2012.
• http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0194810&BATE=Modernisme;
data de consulta: 19/04/2012.
• http://www.modernismo98y14.com/modernismo.html; data de consulta: 19/04/2012.
• http://www.xtec.cat/trobada/modernis/modernis.htm; data de consulta: 08/04/2012.
ALTRES
• Premis Bonaplata 2000 – Restauració Patrimoni Industrial – Antiga Fàbrica Casaramona
(1911-2001); editat per la Fundació “la Caixa”; Barcelona, gener 2001.
20