2. 9.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.
9.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
9.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
9.4. EL PREROMÀNIC EUROPEU.
9.5. EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA.
3. Art preromànic
9.1.- REFERENTS HISTÒRICS
L’any 476 es va produir la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident,
al ser derrotat l’últim emperador Ròmul Augústul.
A partir d’aquest moment es va produir la invasió dels pobles
germànics (del nord) que van fundar nous estats a Europa
Occidental.
A la Gàl·lia acabaren dominant els francs, comandats per Meroveu,
al segle V.
L’any 732 van derrotar a les forces de l’Islam a la Batalla de Poitiers.
D’aquesta victòria prové la Dinastia Carolingia, el primer rei de la
qual va ser Pipí el Breu i el més important Carlemany (coronat
emperador l’any 800).
4. Art preromànic
9.1.- REFERENTS HISTÒRICS
A la Península Ibèrica arribaren els visigots en el segle V i implantaren
el cristianisme en tot el seu territori.
Tot i això, al 711 es va produir la invasió àrab, que també va donar lloc
a l’inici de la reconquesta cristiana.
A partir del segle IX apareixen nous regnes cristians al nord de la
península on es construiran nombroses esglésies amb una tipologia
particular.
Durant el període de la reconquesta podem trobar dos tipus de
població cristiana a la península: els mossàrabs (població cristiana que
vivia a territori musulmà) i els cristians que havien fugit dels territoris
musulmans per tal d'instal·lar-se als regnes cristians del nord.
6. Art preromànic
9.2.- LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Les manifestacions artístiques de l’anomenat art preromànic arribaren a
tota Europa i es situen entre el segle V (caiguda de l’Imperi Romà
d’Occident) i el segle XI (consolidació de les monarquies a Europa
Occidental).
A la Península Ibèrica podem dividir el període preromànic en tres
etapes:
Etapa Visigoda (segles V-VIII).
Etapa Asturiana (segles IX-X).
Etapa Mossàrab (segle XI).
L’estil romànic arribà a la península a través del Camí a Santiago de
Compostel·la i va substituir el preromànic.
7. Art preromànic
9.3.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Entre els segles V i XI no hi hagué una ruptura total amb la cultura i l’art
anteriors (del Baix Imperi).
L’església tingué un paper important en la divulgació cultural.
Els pobles germànics adoptaren les característiques de l’art romà, però
el van empobrir.
L’art de l’Alta Edat Mitjana tingué diverses influències. Cada poble hi
aportà un segell propi i, d’ací, van sorgir diversos tipus d’art.
En aquest període es consolidà un estil que seria la base del Romànic
posterior.
L’Art Preromànic va ser pobre tècnicament i imità els monuments
romans (també aprofità els seus materials).
11. Art preromànic
9.4.- EL PREROMÀNIC EUROPEU
A Itàlia trobem les millors manifestacions d’art preromànic en època
de Teodoric el Gran (453-526), d’on destaca el Mausoleu de
Teodoric.
El preromànic francès pot dividir-se en dues etapes:
• Art Merovingi (Sant Jean de Poitiers), amb materials romans.
• Art Carolingi (768-814), destacant la Capella Palatina d’Aquisgrà.
A les Illes Britàniques destacaren l’escultura, les creus monumentals
i els manuscrits (Llibre de Kells, Llibre de Durrow).
15. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA
L’art preromànic de la península es pot dividir en
tres etapes:
• Art visigòtic (segles V-VI).
• Art Asturià o ramirense (segles IX-X).
• Art Mossàrab (segle XI).
16. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art visigòtic
L’art visigòtic continuà amb la tradició de l’art romà i paleocristià,
incorporant nous elements com l’arc de ferradura.
Va rebre influències bizantines com l’iconòstasi, una mampara situada
al presbiteri que aïlla al sacerdot durant la consagració.
Les esglésies eren de dimensions reduïdes, amb poques finestres,
plantes variades, murs amb blocs de pedra i sostres de fusta.
Destaquen les esglésies de San Juan de Baños, Santa Comba de
Bande, San Pedro de la Nave i Quintanilla de las Viñas.
28. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art visigòtic
En escultura destaca l’ornamentació de capitells i sarcòfags i la
decoració arquitectònica.
També destacaren en l’orfebreria, produint altars i joies.
29. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Arquitectura
L’art asturià es va desenvolupar al Regne d’Astúries, durant els segles
VIII i IX, després que els cristians es refugiaren en aquest territori.
L’arquitectura estigué dedicada a l’àmbit eclesial, però també trobem
edificis civils (palaus).
Podem dividir el període en tres etapes:
• Preramirense (792-842), regnat d’Alfons I, amb influències romanes.
• Ramirense (842-850), regnat de Ramir I, plenitud artística.
• Postramirense (866-910), amb influència islàmica.
30. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Arquitectura
Les esglésies tenen planta basilical amb una o tres naus, transepte i
absis rectangulars.
S’usa la volta de canó, l’arc de mig punt i l’arc peraltat.
Les columnes són substituïdes per pilars sense capitell.
Els murs es construeixen amb blocs de pedra (maçoneria).
Destaquen la Cambra Santa de la Catedral de San Salvador d’Oviedo,
San Julian de los Prados (preramirense), Santa Maria del Naranco, San
Miguel de Lillo, Santa Cristina de Pola de Lena (ramirense) i San
Salvador de Valdedios (postramirense).
47. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
En escultura destaquen les produccions vinculades a les
construccions arquitectòniques (capitells, motllures, medallons,
columnes,...)
En pintura hi havia producció de pintura mural, de les que s’han
conservat les de San Julián de los Prados.
A l’art asturià hi ha importants mostres d’orfebreria, de les que es
poden destacar la Creu dels Àngels i la Creu de la Victòria, d’època
d’Alfons III, conservades les dues a la Cambra Santa de la Catedral
d’Oviedo.
48. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
San Miguel de Lillo
49. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
Santa Cristina de Pola de Lena
Santa Maria del Naranco
San Salvador de Valdedios
50. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
51. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
Creu dels Àngels.
52. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art asturià
Escultura, pintura i orfebreria.
“Caja de las Ágatas”
53. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art mossàrab
Durant els segles X i XI es va desenvolupar l’art mossàrab,
fruit del contacte entre diverses comunitats cristianes i els
nous pobladors musulmans.
Algunes d’aquestes comunitats cristianes van fugir al nord
del Duero i de l’Ebre, atretes per les cartes de repartiment
dels reis cristians i van desenvolupar aquest estil artístic.
54. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art mossàrab
En arquitectura destaca la influència visigòtica i musulmana.
Hi ha alguns elements característics com l’arc de ferradura califal (més
tancat que el visigòtic i emmarcat per una motllura anomenada
“arrabà”), les voltes de canó, els arcs geminats i els contraforts.
Destaquen monuments eclesiàstics com San Miguel de Celanova
(Ourense), San Cebrián de Mazote (Valladolid), San Miguel de
Escalada (Lleó), San Baudelio de Berlanga (Sòria), San Millan de la
Cogolla (Logronyo), Santa Maria de Lobeña (Cantàbria), Sant Quirze de
Pedret (Barcelona), San Juan de la Peña (Osca) o Santa María de
Melque (Toledo).
En pintura destaquen les miniatures integrades en llibres eclesiàstics
anomenats beats.
Destaquen el Beat de Liébana i el Beat de Girona.
55. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art mossàrab
San Miguel de Celanova (Ourense)
56. Art preromànic
9.5.- EL PREROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA - L’art mossàrab
San Cebrián de Mazote (Valladolid)
