Dept. de Salut i xarxes socials
•Download as PPT, PDF•
0 likes•850 views
Presentació per a l'Agència de Salut Pública (Departament de Salut. Generalitat de Catalunya). Barcelona, 8 de juny de 2012
Recommended
Recommended
More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (12)
Similar to Dept. de Salut i xarxes socials
Similar to Dept. de Salut i xarxes socials (20)
More from Jordi Graells
More from Jordi Graells (20)
Dept. de Salut i xarxes socials
- 1. Jordi Graells Costa Sessió formativa Departament de Salut (Generalitat de Catalunya) Barcelona, 8 de juny de 2012 @jordigraells graells.cat slideshare.net/jordigraells Departament de Salut stock8 © ralphbijker CC BY 2.0 i xarxes socials 1
- 2. Canvi de rol dels actors en el sistema sanitari 2 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 3. Del model tradicional... Pacient Subjecte passiu portador de la malaltia, que s’adapta a les ordres mèdiques. 3 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 4. ... a un de basat en el nou paradigma Pacient Persona autònoma que accepta el consell professional d’acord amb les seves preferències vitals. 4 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 5. La decisió mèdica compartida Per exemple, en una operació, el pacient ha de rebre informació detallada i accessible sobre beneficis i riscos de la intervenció perquè pugui escollir segons les seves preferències. Pacient 5 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 6. Més que comunicar, cal relacionar-se Pacient Relació: conèixer les capacitats del pacient i identificar i respectar-ne les preferències. 6 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 7. Nou paradigma relacional 7 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 8. Tot el digital impregna les nostres vides 8 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 9. Tot i que la tecnologia no canvia el que som... 9 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 10. ... la podem posar al servei de causes http://blog.actuable.es/actuable-funciona 10 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 11. En tots els àmbits professionals... 11 people © Joe Shlabotnik CC BY 2.0 Lego ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 12. ... aconseguir professionals col·laboratius L’objectiu ha de ser gestionar els recursos humans perquè se sentin implicats (Gary Hamel): 1. Situar l’empleat en el primer pla. 2. Fomentar la intraemprenedoria, que els empleats emprenguin des de dins. www.happy.co.uk/happy-elearning 3. Connectar el talent dins i fora de l’organització. 4. La satisfacció de la ciutadania serà la conseqüència d’aquest nou enfocament (no l’objectiu). Exemples: - Happy. Si no t’agrada el teu cap, pots sol·licitar canviar-lo. - IBM. Organitza brainstorming entre 150 mil persones en 2 dies. - Shell (mercat d’idees entre professionals i clients…), etc. 12 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 13. Com ens ensenya aquest vídeo 13 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 14. Canviant les organitzacions des de dins i des de fora 14 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 15. Una mateixa estratègia: coproducció / col·laboració / crowdsourcing 15 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 16. Però amb imaginació, sisplau http://blogs.anoiadiari.cat/jfarres/blog/1794/sexo-gratis 16 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 17. Col·laborant des de les organitzacions 17 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 18. Xarxes socials 18 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 19. Administracions en xarxes socials Quinta edición: Cinquena edició: febrero 2012 Febrer 2012 19 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 20. Mapa actual xarxes socials Generalitat Hi ha departaments que, al seu torn, coordinen l’obertura de perfils i comptes a les xarxes socials dels seus àmbits. 20 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 21. Fluxograma 21 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 22. Indicadors xarxes socials Generalitat 22 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 23. Exemples a Salut: l’ACSA /youtube.com/acsagencat http://blocs.gencat.cat/acsa Aportacions també a la Viquipèdia. 23 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 24. Facebook ICS facebook.com/icscat 24 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 25. Youtube youtube.com/icscat ICS 25 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 26. Twitter SAP Badalona twitter.com/sapbadalona 26 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 27. Twitter: Biblioteca Vall d’Hebron twitter.com/BibliotecaHUVH 27 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 28. Dades obertes (open data) 28 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 29. Amb una gestió avançada dels drets d’autor de continguts subjectes a propietat intel·lectual © Sydney Morning Herald www.smh.com.au Eiffel Tower at night © rednuht, www.flickr.com/photos/rednuht/275062341/ CC BY 2.0 29 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 30. Administracions que obren les dades Aplicacions web i per a mòbils creades per empreses i ciutadania gràcies a les polítiques open data. Canal de realitat augmentada “Equipaments Estadístiques de població de Catalunya” • Globus informatiu amb dades estadístiques de • Canal de realitat augmentada" població (sector terciari) per municipi, amb el gratuït i lliure de publicitat sobre la dataset equipaments de la Generalitat plataforma Layar, amb nom "Equipaments • Guanyadora d’ajut Fundació puntCAT de Catalunya" per a usuaris de telèfons Android http://eixos.planol.info/ o Iphone. • Dóna informació dels equipaments que hi ha en un radi de distància X en la posició actual. • Es poden escollir les categories (salut, esport, administració pública, etc.) i visualitzar els equipaments sobre mapa i en llista. Desenvolupat per Gynoid Apps, Desenvolupat per planol.info 30 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 31. Cocreant amb empreses i ciutadania Informació sobre rodalies: Perfils de Twitter per publicar l’Administració no és l’única les ofertes de treball que genera valor públic que agrupa la Generalitat Rodalies.info – Rodalia.info Ofertes de feina via Twitter • Portal que ofereix en temps real la informació 23 perfils de Twitter amb les ofertes de feina que sobre el servei de Rodalies que aporten els publica el web del Servei d’Ocupació de usuaris via Twitter. Catalunya. • Basat en els RSS d’incidències del web gencat.cat/feinaactiva/twitter gencat.cat/rodalies de les línies dels serveis de rodalies de Barcelona i de regionals. • També inclou l’estat del servei de les línies de FGC del Vallès i de Llobregat-Anoia. Desenvolupat per Pimpampum.net i Roger Melcior 31 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 32. També en l’àmbit de la salut www.ics.gencat.cat/sisap/diagnosticat/principal 32 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 33. Avaluar la col·laboració, els serveis i les polítiques públiques Impacte = Y1 – Y0 measurement of the color © arquera CC-BY-2.0 Y1 = outcomes produïts amb la intervenció pública Y0 = outcomes produïts sense la intervenció pública (contrafactual). Es tracta sempre de trobar unitats amb trets similars a les que participen del programa que s’avalua. 33 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 34. Xarxes corporatives i comunitats professionals 34 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 35. Coneixeu aquests documents? ‘Aigua no apta per al consum humà. Tractaments. Millor tecnologia disponible’ ‘Materials en contacte amb els aliments. Control oficial de materials i objectes plàstics’ ? ‘Manual per al dictamen de carns fresques. Espècie porcina’ ‘Perfils químics associats a l’oli de fregir. Descripció i mesures preventives’ 35 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 36. Són productes de coneixement elaborats per les CoP de l’Agència de Salut Pública 36 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 37. … elaborats col·laborativament Seguint pautes metodològiques i mitjançant sessions presencials i treball en línia a la plataforma e-Catalunya impulsada des de la DG d’Atenció Ciutadana i Difusió. 37 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 38. CoP que afegeixin valor a serveis ciutadans http://ecatalunya.gencat.cat 38 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 39. … seguint metodologia efectiva Programa gestió del coneixement al Departament de Salut 1. Objectiu: Millorar la nostra pràctica professional quotidiana, podent disposar de la informació i del coneixement que necessitem els professionals al nostre lloc de treball, aprofitant l’experiència dels companys. Aprenent pel xoc del coneixement nou (après fent) i el saber i experiència que ja teníem. 2. Fases del programa 3. Disseny organitzatiu 4. Eines: - Metodològiques > Sessions de bones pràctiques (benchmarking intern i extern) > Comunitats de pràctica - Tecnològiques > Llistes de distribució: llista de correu electrònic > Eines de treball col·laboratiu: e-Catalunya 39 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 40. Però cal estar disposat a respondre: Els empleats Els caps/directius ¿Esteu disposats ¿Esteu disposats a a posar part deixar que la vostra gent del vostre temps tingui temps per proveir i del vostre noves solucions coneixement per a problemes que poden trobar solucions fer més eficient a problemes de la i productiva vostra feina que ara –i feliç– l’organització? no tenen una solució satisfactòria? 40 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 41. … com en el programa Compartim L’avaluació de l’impacte de la CoP d’educadors socials del Compartim per la fórmula Impacte = Y1 – Y0 prova que el treball col·laboratiu és més eficient. Any 2008. Per veure la presentació sencera: www.slideshare.net/jordigraells A. EN COMUNICACIONS: 2.416 consultes a repositori de fitxers (s’avalua aquesta eina): 1. Estalvi de costos de tramesa de 2.416 MB (fitxers d’1 MB de mitjana) 2. Estalvi de temps 43 dies (2.416 x 8 min [guany respecte a cerca en altres xarxes]) = 19.328 min o 42,95 dies B. EN DESPLAÇAMENTS Es feien 11 jornades (sense plataforma tecnològica) – 8 (amb la plataforma) = 3 x 8 (membres CoP) = 24 1. Estalvi econòmic: 1.584 € 24 x 220 km/estalvi viatge = 5.280 km estalviats x 0,30 €/km = 1.584 € 2. Estalvi temps: 24 dies C. EN CONSULTORIA 1. Estalvi econòmic aprox uns 10.000 i 20.000 € (en projectes semblants fets per consultories externes) 2. Estalvi de temps: 50 dies [50 h (2,5 mesos estalviats) x 8 (membres CoP) = 400 hores o 50 dies] D. EN FORMACIÓ 1. Estalvi econòmic 125 [formats pel treball en CoP] – 25 [formats per curs] = 100 persones més formades 84 € [ràtio cost formació curs] – 17,6 € [ràtio formació per CoP] = 66,4 € estalvi per persona 2. Estalvi de temps: 500 h [de no-treball per assistència a curs] – 160 h [de no-treball per acció en CoP] = 340 h 41 estalvi ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 42. Col·laborant des de la societat 42 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 43. XIP (Xarxa d’Innovació Pública) 43 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 44. 44 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 45. Què es la XIP? Xarxa d’Innovació Pública per compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, notícies i, en definitiva, aprendre junts de la nostra experiència i de la resta de persones, i, al mateix temps, innovar la gestió de serveis –i idear-ne de nous– amb els altres actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.). La XIP ens proposem incorporar el potencial de les xarxes socials xarxaip.cat @xarxaip a la cultura, operativa i estratègia facebook.com/xarxaip de l’Administració, per fer-la més slideshare.net/xarxaip youtube.com/xarxaip participativa i innovadora. flickr.com/xarxaip 45 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 46. Però, com es concreta la xip? Treballadors públics de diverses administracions catalanes que ens decidim a col·laborar en xarxa a partir d’objectius comuns: Canviar la manera de treballar (més participació, adscripció i productivitat), facilitar la vida al ciutadà i ser grup d’opinió. Configuració d’una estació de treball comú 1. Monitoratge compartit (mateix lector de feeds…). 2. Treball col·laboratiu a Wordpress local xarxaip.cat i Google Docs. 3. Compartició/Transferència de fitxers a Dropbox comú. 4. Etiquetatge comú estratificat de preferits a Delicious. 5. Producció de continguts i participació a cursos i altres. 46 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 47. En què treballem actualment? Estem elaborant l’ideari comú. Com? Aportant coneixement, debatent punts de vista i arribant a acords. 47 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 48. I mentrestant… què podem fer? 48 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 49. Res millor que passar a l’acció Quines dades es podrien obrir a la teva organització? Per què? .................... • .................... • .................... • .................... Quins comptes de xarxes socials es podrien activar? Per què? • .................... • .................... • .................... • .................... 49 ‘Les organitzacions a les xarxes socials’. Jordi Graells i Costa. Sessió per al Departament de Salut. Barcelona, 8 de juny de 2012 CC – BY 3.0
- 50. Jordi Graells Costa Sessió formativa Departament de Salut (Generalitat de Catalunya) Barcelona, 8 de juny de 2012 @jordigraells graells.cat slideshare.net/jordigraells Gràcies stock8 © ralphbijker CC BY 2.0 Departament de Salut i xarxes socials 50
Editor's Notes
- [...]
- Model clàssic paternalista...
- Model més respectuós. Diferents versions; la més coneguda la decisió mèdica compartida: pacient i professional en el mateix pla d’igualtat.
- La decisió mèdica compartida ho saben vostès millor que jo és gairebé una disciplina. Fa un ús de les TIC (proporcionant, per exemple, recursos audiovisuals al pacient) i de tota mena d’informació en diferents suports. S’ha provat com un recurs ben eficaç.
- Però, si ens quedem sols en el pla comunicatiu, ens podem trobar que esdevingui molt ineficaç en els casos de pacients amb poc nivell cultural o pressionats per la por, pressions socials o la mateixa neurosi... Aleshores és quan percebem que hem d’anar més enllà de la mera comunicació. ¿Què ha de fer el metge aleshores? ¿Ha de rebutjar influir en aquestes persones que pateixen aquests prejudicis? La conclusió és en la relació metge-pacients. Per garantir sempre la plena objectivitat de la informació al pacient, caldrà que el professional tingui en compte les capacitats del pacient i que identifiqui i respecti les seves preferències (sense inhibir-se per l’autonomia del pacient...).
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- Smile integrar programes amb software obert, programes que es milloren amb comunitats d’arreu. Eines informàtiques opnsource flexibles que permeten a Smile oferir solucions a empreses (ex. Botiga en línia). ___________________________________ Una empresa inglesa de formación, llevan esta política al límite donde los empleados tienen hasta el poder de cambiar al directivo. Como decía Cornella en el Update6 «será carísimo que la gente no sea feliz». Industria de la felicidad = posibilidad de negocio. Entender qué nos hace felices (psicología positiva). Seguramente la felicidad es concentrarse en algo y vivirlo con pasión. Por lo tanto: Felicidad = pasión + propósito INNOVAR EN LA GESTIÓN Es más importante innovar en la gestión que el propio servicio, porque aporta ventajas competitivas y sostenibles en el tiempo (Gary Hamel). Así, pues, ¿por qué no preocupa la racionalización de procesos, la digitalización, la implicación del profesional para cambiarlo, la evaluación…?
- AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’ http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=GPeeZ6viNgY
- Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
- Compartir, cocrear...
- [...]
- Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
- [...]
- [...]
- Aquests 272 comptes de xarxes els podeu veure en aquest mapa mental que representa cada departament, servei o marca i els diferents comptes a Twitter, Facebook, Youtube, Flickr o Slideshare que té oberts. Aquí cal recalcar que hi ha alguns departaments (Salut, Cultura, Ensenyament....) que organitzen al seu si també, al seu torn, l’obertura de comptes als centres prestadors de serveis (CAP, museus, escoles...) del seu àmbit.
- [...]
- En les dues diapositives anteriors s’han explicat la teoria. Aquesta diapositiva mostra un producte resultat d’aplicar a questa teoria. La DGACD elabora semestralment una fitxa de seguiment individual per a cada compte que pertany a la solució corporativa. En aquesta cas en concret es tracta del compte de Twitter de gencat. S’hauria d’explicar que aquest és solament el primer pas, l’objectiu final és: La clau, l’avaluació de l’impacte Un cop recollides totes aquestes dades i extrets els indicadors que interessin, caldrà relacionar-les amb les dades d’altres canals (web, telèfon, correu electrònic...) per poder comparar l’impacte que tenen unes i altres. Per últim, seria interessant poder relacionar el conjunt de dades amb els objectius de treball de l’organització i així veure si s’han complert. A més, la informació obtinguda ajudaria, per exemple, a fer previsions d’actuacions i a planificar campanyes futures. Al capdavall, l’avaluació a l’Administració ha de servir per identificar les polítiques públiques que funcionen, conèixer-ne l’impacte i saber en quina mesura l’impacte és atribuïble al problema mateix o a la intervenció de l’Administració pública. Per posar un exemple conegut, si hi ha menys incendis, pot ser per la bona actuació dels bombers o per altres raons (condicions meteorològiques, etc.). A més de la intervenció pública, hi intervenen altres variables que compliquen l’avaluació (evolució de l’economia i la societat, l’alfabetització digital de la ciutadania, programes i lleis vigents, etc.). Per això, en moltes ocasions, per avaluar adequadament, estarem posant en relació els resultats de la intervenció pública amb la situació del que hauria ocorregut si no hagués tingut lloc l’esmentada intervenció.
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- Ho hem provat en iPhone i Android. És una capa dins de l’aplicació Layar (aplicació nativa disponible per Android i iPhone) Permet filtrar els equipaments per tipologia (temes principals) i per distància. Es pot tenir una visió dels equipament en Realitat Augmentada, en llistat o sobre mapa. Cada equipament disposa d’una fitxa de detall on s’informa de la distància respecte l’usuari, l’adreça i permet realitzar les accions Trucar; Com arribar (integrat a Google maps natiu); accedir al web; o enviar un mail.
- [...]
- [...]
- ¿PARA QUÉ EVALUAR? 1. Identificar políticas públicas que funcionan . 2. Qué impacto tienen. 3. En qué medida el impacte es atribuible al problema o a la intervención pública . Es decir, si hay menos incendios, no forzosamente significa que es a causa de la buena actuación de los bomberos. 4. Muchas variables que influyen sobre el impacto además de la intervención pública y complican la evaluación (evolución de la economía y la sociedad, otros programas, leyes en vigor, etc.). 5. Evaluación del impacto no significa , pues, qué ha ocurrido con la intervención pública, sino comparar qué habría pasado si no se hubiera tenido lugar dicha intervención . ____________________________ Y 1 – Y 0 Por ejemplo. Y 1 = cuántas personas han encontrado trabajo después de seguir curso formación; número de patentes registradas después de recibir subvenciones R+D+I En cambio, Y 0 es muy difícil de calcular. Se trata de elaborar hipótesis al máximo de realista y cuantificable mediante un escenario de comparación observable . Ejemplo. Departamento de Enseñanza y programas para dotar de más autonomía a los centros educativos para mejorar la calidad de la educación: Y 1 = calificaciones del alumnado de estos centros dotados de más autonomía Y 0 (hipótesis contrafactual ) = calificaciones del alumnado en escuelas similares pero que no están en el programa
- [...]
- La teoria del Gov 2.0 de Tim O’Reilly, segons la qual advoca per un govern esquerra-dreta, fer més amb menys. Les persones facultades per les TIC poden fer que el nostre govern sigui més obert, participatiu i de col.laboració. Tim proposa substituir el model de ‘màquina expenedora’ que és actualment el Govern i transformar-lo en una plataforma o un servei web, prenent com a imatges Google o Amazon i la participació de l’usuari en la producció de continguts i serveis. El Govern ha de proporcionar els serveis fonamentals perquè la ciutadania pugui crear aplicacions. Tim cita el sistema GPS, que va ser construït originalment per a ús militar, com un exemple. En obrir les dades, indústries senceres han construït serveis per a fins civils. Però mentre que la màquina expenedora "analogia part captura" del que està malament al Gran Govern, l'obertura de la informació GPS exemple-no acaba d'arreglar tot el que ens afligeix. Sí, necessitem les dades públiques d'estar obert, amb accés web, i com en temps real com sigui possible. Però preocupa que Tim fusiona poble i mercat. Hi ha molts exemples també de fallades del mercat (hola, Alan Greenspan?) Perquè la confiança, simplement, que un mercat lliure s'encarregarà de la gent. Pensem per ex. en la defensa gratuïta, la salut pública, l'aire net i aigua, per començar. Segurament encara tenim algun tipus de solució híbrida. En un Gov 2.0 la gent fent coses junts per arreglar coses per ells mateixos i el govern únicament com a convocant, a través de serveis com Meetup (Scott Heiferman). Com a exemple la coneguda història ara d'un grup de comerciants en una zona rural de Hawaii que reparen un camí vital que l'Estat no tenia els diners per arreglar. El Govern Up-it-ourselves-government, fins i tot el We-Gov, sona molt interessant, però també deixa algunes preocupacions. Quina és la diferència entre aquest model i el govern vigilant, o un "privatopia" model en què els ciutadans rics poden actuar arbitràriament. Per tornar a Hawaii, com sabem que Tim camí estarà obert per a tots? Com funciona aquest model de "faci-ho-ens del govern garantir la igualtat d'accés? Sens dubte, els comerciants que els clients venen per aquest camí per fer compres a les seves botigues, però què passa amb altres viatgers? […]
- [...]
- La teoria del Gov 2.0 de Tim O’Reilly, segons la qual advoca per un govern esquerra-dreta, fer més amb menys. Les persones facultades per les TIC poden fer que el nostre govern sigui més obert, participatiu i de col.laboració. Tim proposa substituir el model de ‘màquina expenedora’ que és actualment el Govern i transformar-lo en una plataforma o un servei web, prenent com a imatges Google o Amazon i la participació de l’usuari en la producció de continguts i serveis. El Govern ha de proporcionar els serveis fonamentals perquè la ciutadania pugui crear aplicacions. Tim cita el sistema GPS, que va ser construït originalment per a ús militar, com un exemple. En obrir les dades, indústries senceres han construït serveis per a fins civils. Però mentre que la màquina expenedora "analogia part captura" del que està malament al Gran Govern, l'obertura de la informació GPS exemple-no acaba d'arreglar tot el que ens afligeix. Sí, necessitem les dades públiques d'estar obert, amb accés web, i com en temps real com sigui possible. Però preocupa que Tim fusiona poble i mercat. Hi ha molts exemples també de fallades del mercat (hola, Alan Greenspan?) Perquè la confiança, simplement, que un mercat lliure s'encarregarà de la gent. Pensem per ex. en la defensa gratuïta, la salut pública, l'aire net i aigua, per començar. Segurament encara tenim algun tipus de solució híbrida. En un Gov 2.0 la gent fent coses junts per arreglar coses per ells mateixos i el govern únicament com a convocant, a través de serveis com Meetup (Scott Heiferman). Com a exemple la coneguda història ara d'un grup de comerciants en una zona rural de Hawaii que reparen un camí vital que l'Estat no tenia els diners per arreglar. El Govern Up-it-ourselves-government, fins i tot el We-Gov, sona molt interessant, però també deixa algunes preocupacions. Quina és la diferència entre aquest model i el govern vigilant, o un "privatopia" model en què els ciutadans rics poden actuar arbitràriament. Per tornar a Hawaii, com sabem que Tim camí estarà obert per a tots? Com funciona aquest model de "faci-ho-ens del govern garantir la igualtat d'accés? Sens dubte, els comerciants que els clients venen per aquest camí per fer compres a les seves botigues, però què passa amb altres viatgers? […]
- [...]
- [...]
- [...]
- La teoria del Gov 2.0 de Tim O’Reilly, segons la qual advoca per un govern esquerra-dreta, fer més amb menys. Les persones facultades per les TIC poden fer que el nostre govern sigui més obert, participatiu i de col.laboració. Tim proposa substituir el model de ‘màquina expenedora’ que és actualment el Govern i transformar-lo en una plataforma o un servei web, prenent com a imatges Google o Amazon i la participació de l’usuari en la producció de continguts i serveis. El Govern ha de proporcionar els serveis fonamentals perquè la ciutadania pugui crear aplicacions. Tim cita el sistema GPS, que va ser construït originalment per a ús militar, com un exemple. En obrir les dades, indústries senceres han construït serveis per a fins civils. Però mentre que la màquina expenedora "analogia part captura" del que està malament al Gran Govern, l'obertura de la informació GPS exemple-no acaba d'arreglar tot el que ens afligeix. Sí, necessitem les dades públiques d'estar obert, amb accés web, i com en temps real com sigui possible. Però preocupa que Tim fusiona poble i mercat. Hi ha molts exemples també de fallades del mercat (hola, Alan Greenspan?) Perquè la confiança, simplement, que un mercat lliure s'encarregarà de la gent. Pensem per ex. en la defensa gratuïta, la salut pública, l'aire net i aigua, per començar. Segurament encara tenim algun tipus de solució híbrida. En un Gov 2.0 la gent fent coses junts per arreglar coses per ells mateixos i el govern únicament com a convocant, a través de serveis com Meetup (Scott Heiferman). Com a exemple la coneguda història ara d'un grup de comerciants en una zona rural de Hawaii que reparen un camí vital que l'Estat no tenia els diners per arreglar. El Govern Up-it-ourselves-government, fins i tot el We-Gov, sona molt interessant, però també deixa algunes preocupacions. Quina és la diferència entre aquest model i el govern vigilant, o un "privatopia" model en què els ciutadans rics poden actuar arbitràriament. Per tornar a Hawaii, com sabem que Tim camí estarà obert per a tots? Com funciona aquest model de "faci-ho-ens del govern garantir la igualtat d'accés? Sens dubte, els comerciants que els clients venen per aquest camí per fer compres a les seves botigues, però què passa amb altres viatgers? […]
- Objetivos para cambiar la Administración y generar nuevo modelo de valor público: Trabajar en red para producir valor público con los demás actores. 1. Promover la apertura de datos ( open data ) para : - Impulsar la transparencia con la ciudadanía - facilitar que las empresas añadan valor y generen riqueza 2. Colaborar : - internamente - externamente (redes sociales)
- [...]
- AQUÍ VA VÍDEO ‘RADICALES LIBRES E INNOVACIÓN PÚBLICA’ http://www.youtube.com/watch?v=YFOC2RrviYw&context=C33e7c4aADOEgsToPDskK1C83xIG-rf9XeUM_eZ-C4
- Una sociedad de personas y organizaciones cada vez más conectadas en red que exigen que la Administración cambie hacia la función pública del s. XXI.
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]
- [...]