2. Nom en català: Ceba
Nom en castellà: Cebolla
Nom científic: Allium cepa
3.
4. Laceba pertany a la família de les liliàcies,
que agrupa més de 3.000 espècies repartides
per gairebé tot el globus, és una planta vivaç,
bulbosa, que pot arribar fins a quatre pams
d'alçada. El bulb és gran. Les fulles són
arrodonides, d'un to verd-blavós, i les flors es
disposen en un ram globulós, en forma
d'umbel . Els fruits de la ceba són diminutes
càpsules plenes de llavors fines i negres.
5. La ceba no és originària del nostre país. Prové
d'Àsia, suposadament de la zona compresa entre
Palestina i Índia.
6. G F M A M J JL A S O N D
x
Es planten a la primavera
(Abril)
7. Nom en català: Alls
Nom en castellà: Ajos
Nom científic: Allium sativum
8.
9. Planta de l’hort el bulb de la qual té una forta olor
molt característica. Es fa servir com a condiment.
10. L'origen de l'all sembla remuntar-se als països
d'Àsia Central, des d'on una de les seves varietats
endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar
cap al Mar Mediterrani. Els primers vestigis que es
conserven de la utilització de l'all per al consum o
com a medicina natural es remunten al tercer mil ·
lenni aC, a l'Índia i l'Antic Egipte.
11. G F M A M J JL A S O N D
X
Es poden plantar quan volem
12. És una planta perenne de la família de la ceba. Les
fulles són planes y fines, fan fins a 30 cm de
longitud. Les arrels arriben fàcilment a profunditats
de 50 cm o més. El bulb, de pell blanca, forma un
cap dibitit en grills que comunament són
anomenats dents. Cada cap pot contenir de 6 a 12
dents, cada una dels quals es troba embolicat en
una prima pel· lícula de color blanc o vermellós
13. Nom en català: Enciam
Nom en castellà: Lechuga
Nom científic: Lactuca sativa
14.
15. Planta anual o bianual, que inicialment forma una
roseta de fulles de fins a 20 cm de llarg i que quan
floreix forma una inflorescència amb flors blanques i
fruit en forma d'aqueni allargat.
16. En l'actualitat l'origen de l'enciam no està definit
amb seguretat. Alguns autors afirmen que
procedeix de l'Índia, altres esmenten que de
regions temperades d'Euràsia i Amèrica del Nord.
Els botànics no s'han pogut posar d'acord,
principalment perquè hi ha la Lactuca scariola L.
17. G F M A M J JL A S O N D
X
A la tardo i a la primavera
18. Lactuca scariola L. és un antecessor comprovat de les
varietats actuals. El problema és que aquesta es troba en
estat silvestre en la major part de les zones temperades del
món, de manera que determinar quin és el seu origen
exacte és complicat. Les varietats cultivades actualment
són una hibridació entre espècies diferents.
El cultiu de l'enciam es remunta a 2,500 anys d'antiguitat.
Va ser coneguda pels perses, grecs i romans. Els primers
enciams de les quals es té referència són les de fulla solta,
encara que també se sap que les acogolladas ja eren
conegudes a Europa al segle XVI.
19. Nom en català: Escarola
Nom en castellà: Escarola
Nom científic: Cichorium endivia
20.
21. La seva arrel és pivotant, curta i amb petites
ramificacions. Les seves fulles estan disposades en
roseta, desplegades al principi, no arribant a formar
mai pella. No obstant això ja hi ha varietats en què
les fulles neixen molt atapeïdes i donen lloc a un
blanquejament natural.
22. És originària de la India però ja era consumida pels
antics egipcis i molt valorada en l'època de les
antigues civilitzacions gregues i romana. Al segle
XIX va ser introduïda a Amèrica pels europeus.
Al s.XIX es va desenvolupar un sistema de cultiu
forçat en una cambra climatitzada i fosca per
obtenir fulles completament blanques. Aquest tipus
de cultiu es coneix com a endívia.
23. G F M A M J JL A S O N D
X
A prop de la tardo i a la primavera
24. Rica en potassi, àcid fòlic, ferro, calci, magnesi i
antioxidants. Té continguts moderats en vitamines
A i B. Els principis amargs la fan indicada per
estimular la secreció de la bilis i prevenir els càculs
biliars. El contingut en minerals ajuda a prevenir
l'osteoporosis.
Es consumeix crua en amanides.
25. Nom en català: Col
Nom en castellà: Col
Nom científic: Brassica oleracea
26.
27. La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles
enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és
semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit
en síliqua amb diverses llavors. Gràcies al conreu
s'han obtingut diverses varietats de col, amb cabdell o
sense i de diferents formes i mides.
28. És natural de vàries zones de la costa europea. Ja
la cultivaven els egipcis cap al 2500a.C. Va ser
cultivada a tot Europa durant l’edat mitjana i ja
s’utilitzava per eliminar la borratxera en època dels
antics romans.
29. G F M A M J JL A S O N D
X
Normalment es planten a la
tardo o a la primavera.
30. És molt rica en vitamines, minerals i fibres. Conté
molts glucosinolats que prevenen diversos tipus de
càncer.
Es consumeix crua, cuita, fermentada, en sucs o
amanides. Val la pena aprofitar les fulles exteriors
per a fer saltejats de verdures ja que són molt
riques en nutrients.
31. Nom en català: Espinacs
Nom en castellà: Espinacas
Nom científic: Spinacia oleracea
32.
33. Planta herbàcia bianual que una vegada espigada i
florida arriba a fer un metre d'alçada, fulles
alternes, de forma ovada o triangular de 3 a 30 cm
de llarg, dioica és a dir que hi ha plantes mascles i
plantes femelles, actinomorfa; les flors són poc
vistoses ,de 3 a 4 mm de
diàmetre, inconspicues, conserven el fruit que és
un aqueni amb diverses llavors. Fulles disposades
de manera esparsiva, amb superfície glarba o
tomentosa, carnoses, contorn enter sonse
estípules. El nombre d´estams és igual al de peces
del periant disposats de forma oposada.
34. És una planta originaria del sudoest de l'Àsia. Els
perses van ser els primers en cultivar-la. En el s.VII
es va introduir a la Xina i no va ser fins al s.XI que
els àrabs la van introduir a Europa. Des d'antic els
àrabs ja la valoraven per les seves propietats.
35. G F M A M J JL A S O N D
X
Per la tardo o la primavera
36. És una de les verdures amb major contingut en
vitamines i antioxidants la qual cosa li aporta moltes
propietats bones per la salut. Ajuda a prevenir
malalties cardiovasculars i l'excés de colesterol i
alguns tipus de càncer. És molt bona per als ossos
gràcies a la bona relació entre calci i fòsfor.
El seu contingut en ferro no és tan gran com es creu,
a més gran part del ferro està en forma poc
assimilable pel nostre organisme.
37. Nom en català: Fava
Nom en castellà: Haba
Nom científic: Vicia fava
38.
39. Les faves són una de les hortalisses que es cultiven
des de molt antic. És una planta de tija erecta, de 60 a
80 cm d'alçada.
Les flors blanques produeixen beines amb grans
grossos i aplanats a dins. Pot contenir de 3 a 8 grans
de color groc, verd o morat. La planta suporta gelades
de fins a menys quatre graus.
La plaga més important de les faves és el pulgó.
Es recullen des de l’octubre fins l’abril.
El període de creixement és de 4 mesos.
40. La fava és un cultiu que forma part de l'agricultura
mediterrànea des de l'edat del ferro. A la Grècia
antiga eren molt apreciades i les dedicaven al déu
Apol·lo.
Tot i que l'orígen botànic no és molt clar, hi ha qui el
situar en el continent africà però altres fonts el
situen a l'Orient mitjà.
Actualment és el plat nacional egipci i el seu cultiu
està molt extès arreu del món, sobretot en les
zones fredes com és el cas dels Andes americans.
41. G F M A M J JL A S O N D
X
Es poden plantar a l’hivern, a la
tardo o a la primavera
42. Com en totes les lleguminoses, les faves tenen un
contingut en proteïnes elevat comparat amb altres
hortalisses. També és destacable el contingut en
calci, fibra i vitamines B1 i B2.
Hom diu que les flors tenen propietats
antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques. El
consum de faves ajuda a baixar el nivell de
colesterol.
43. Nom en català: Pèsols
Nom en castellà: Guisantes
Nom científic: Pasium
44.
45. Planta herbàcia perenne. De tiges de 60 a 250 cm de
llargària. Les llavors són consumides per l'home. Es
cultiva en terrenys templats i humits, l'excés de cal i
d'humitat li són perjudicials. El pèsol absorveix
nitrogen de l'aire per a la seva alimentació, el sòl,
doncs, queda enriquit de nitrogen després de ser
cultivat. Es recolecta des de maig fins agost. Té un
període de creixement de 4 mesos.
46. És una de les hortalisses més antigues de la
cultura europea. S'han trobat restes de pèsols en
excavacions arqueològiques de 9000 anys
d'antiguitat. Els antics grecs i romans cultivaven el
pèsols i el consumien habitualment.
47. G F M A M J JL A S O N D
X
A la tardo o a la primavera
48. El pèsol és ric en proteïnes, té un contingut
interessant en vitamina A, C i sals minerals,
potassi, ferro, zinc, luteina i àcid fòlic. És l'aliment
més ric en vitamina B1 i té un 5% de fibra.
Els nutrients del pèsol són bons pel cor, redueixen
el colesterol a la sang, controlen els nivells de
sucre i són rics en antioxidants.
