Fitxes De Lhort

Albergínies, Berenjenas, Auberginies
NOM Solanum melongena

FAMILIA PLANTACIÓ
Solanàcies Finals de primavera, estiu

ORIGEN RECOL·LECCIÓ TEMPERATURA
Índia A partir dels tres És un cultiu de climes
mesos de la la càlids i secs, pel que es
plantació considera un dels més
aproximadament. exigents en calor (més
que el tomàquet i el
pebrot).
Suporta bé les
temperatures elevades,
sempre que la humitat
sigui adequada, arribant
a tolerar fins a 40-45ºC
La temperatura mitja ha
d'estar compresa entre
23-25ºC.

COMPOSICIÓ QUÍMICA OBSERVACIONS
Agua 93% L'albergínia és una planta herbàcia anual.
Hidratos de carbono 4, 4% (fibra 2, 8%)
Proteínas 1, 2% Els fruits de l'albergínia són bastant variables, de
Lípidos 0, 2%
forma rodona a allargada, de grandària molt petita
Sodio 8 mg/100 g
Potasio 218 mg/100 g (2 cm) a grans (30 cm de llarg), de epidermis llisa
Fósforo 25 mg/100 g o corrugada.
Calcio 11 mg/100 g
Hierro 1 mg/100 g Existeixen diverses varietats de color fosc,
Vitamina A 3 mg/100 g ratllades o de color més clar, allargades, curtes.
Vitamina C 6 mg/100 g
Vitamina B1 0, 04 mg/100 g Les seves possibilitats culinàries han estat
Vitamina B2 005 mg/100 g
qualificades com molt reduïdes, consumint-se
sempre bullida o fregida.

Api, Apio, Celery
NOM Apium graveolens

FAMILIA PLANTACIÓ
Umbel·líferes. L'època de plantar és des de l’estiu a la
tardor
Centre Europa De tres a quatre L’api és una planta
i Oest d’Àsia mesos després de de clima temperat
la plantació. que s’adapta molt bé
a l’hivern.

Agua 95% És una planta molt nutritiva sang.
Hidratos de carbono 1, 3% (fibra 0, 8%) És ideal en amanides crua o en bullits i
Proteínas 1, 3% molt rica en minerals.
Lípidos 0, 2% Les arrels són molt lleugeres, estretes i
Potasio 300 mg/100 g carnoses.
Sodio 120 mg/100 g La tija és buit en el seu interior,
Calcio 55 mg/100 g apareixent en la seva part més exterior
Hierro 1 mg/100 g una sèrie d’estries que ho recorren
Fósforo 39 mg/100 g longitudinalment.
Vitamina A 0, 7 mg/100 g La fulla està dividida en amples
segments.
Excel·lent per a brous de verdures i per a
netejar la sang de toxines.
Transmeten el seu sabor característic als
brous

Calçots, Cebolla joven, Young Onion
Allium cepa
NOM

FAMILIA PLANTACIÓ
Liliáceas. Durant la segona quinzena del mes de setembre a
partir d’una ceba.

Asia Occidental. Duración del cultivo Clima temperat
Aquestes de 90 a 150 días.
varitats
s’atribuexen a
la zona de Valls,
més
concretament a
Benaiges.

Aigua 92 % El calçot és cadascun dels brots d’una ceba
Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) blanca que ha estat replantada.
Proteïnes 1,4 % Els brots, a mesura que van creixent es calcen,
Lípids 0,2 % d’aquí el nom de calçots.
Potassi 140 mg/100 g La varietat de ceba de la que s’obtenen els
Sodi 8 mg/100 g calçots és la que s’anomena Blanca Tardana de
Fòsfor 42 mg/100 g Lleida, que destaca per la dolçor i el nombre i la
Ferro 1 mg/100 g grandària dels calçots obtinguts per ceba,
Vitamina C 19 mg/100 g habitualment de quatre a set.

Carxofes, Alcachofas,
NOM Cynara scolymus

FAMILIA PLANTACIÓ
Compostes Finals de primavera, estiu

Nord d’Àfrica i A partir de El rang de temperatures
sud d’Europa. novembre, té una adequat per a una bona
recol—lecció collita de carxofes se
esglaonada. situa entre 7-29º C,
lliure de gelades.

Agua 88% Les carxofes són plantes perennes, és a dir, que
Hidratos de carbono 7, 5% (fibra 3, 5%) romanen en el lloc durant diversos anys.
Proteínas 2, 3%
Lípidos 0, 1% Flores terminals molt gruixudes, recobertes per
Potasio 570 mg/100 g escates membranoses imbricades i carnoses en
Sodio 35 mg/100 g la base constituint la part comestible.
Fósforo 80 mg/100 g
Calcio 45 mg/100 g La carxofa posseeix propietats medicinals com
Vitamina C 9 mg/100 g hipoglucemiant i afavoreix el metabolisme de la
Vitamina A 17 microgramos/100 g urea i del colesterol.
Vitamina B1 0, 1 mg/100 g

Cogombre, Pepino, Cucumber
NOM Cucumis sativus

FAMILIA PLANTACIÓ
Cucurbitàcies

India No li van bé les gelades,
les temperatures ideals
estarien entre els 15º i
els 30º.

Agua 96% El cogombre és una espècie anual, de sistema
Hidratos de carbono 2% (fibra 0, 5%) radical extensiu, amb una arrel pivotant, de ràpid
Proteínas 0, 7% creixement que arriba a 1 a 1,2 m.
Grasas 0, 2%
Sodio 8mg /100 g
Potasio 140mg /100 g Internament, la part comestible és blanca verdosa i
Fósforo 22mg /100 g botànicament correspon al mesocarpi, endocarpi,
Calcio 17mg /100 g teixits derivats de la placenta i llavors inmadures.
Hierro 0, 3mg /100 g
Retinol (Vit. A) 2mg /100 g El cogombre és un excel·lent diurètic natural (el
Ác. ascórbico (Vit. C) 11mg /100 g 96% del seu contingut és aigua), encara que les
Tiamina (Vit. B1) 0, 03mg /100 g
seves suposades qualitats protectores de la pell no
Riboflavina (Vit. B2) 0, 03mg /100 g
Ác. fólico (Vit. B3) 16 microgramos /100 g
s'hagin pogut constatar científicament.
Es menja cru o en vinagre.

Col llombarda, Col lombarda, Red cabbage
NOM Brassica oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ
Crucíferes. Igual que la col comú

Europa Igual que la col Igual que la col
comú comú

Aigua 91 % La col llombarda és una col comestible
Hidrats de carboni 5 % (fibra 1 %) de sabor lleugerament dolç i molt
Proteïnes 2,6 % benvolgut, que es caracteritza per
Lípids 0,2 % l’atractiu del seu color morat, magenta o
Potassi 210 mg/100 g púrpura fosc de les seves fulles.
Sodi 28 mg/100 g
Fòsfor 23 mg/100 g És una varietat seleccionada de la col
Calci 42 mg/100 g comuna conreada en tota Europa.
Ferro 5 mg/100 g
Vitamina C 46 mg/100 g Es conrea, prepara i consumeix de la
Vitamina A 6 mg/100 g mateixa manera que les altres cols.
Baixa en calories.
Sabor lleugerament dolç.
Rica en compostos de sofre, vitamina C i
àcid cítric. Normalment es cou i resulta molt bon
ingredient per a diversos plats.
Aporta molta fibra el que li confereix
propietats laxants. Les varietats rodones i intensament
acolorides s’empren generalment per a
Font important d’antioxidants. adobats.

També es poden servir una vegada
cuites lentament en aigua, opcionalment
condimentada.

Enciam, Lechuga, Lettuce.
NOM Lactuca sativa

FAMILIA PLANTACIÓ
Compostes Tot l’any.

No està gaire 20-90 dies Clima fresc, les
clar sembla que altes temperatures
de la India no li van gaire bé.

En el seu estat silvestre són plantes
Aigua 95 % petites i de sabor amarg, però la
Hidrats de carboni 1,5 % (fibra 1 %) selecció de l'home al llarg del temps a
Proteïnes 1,5 % propiciat gran varietat de saborosos
Lípids 0,3 % enciams.
Potassi 180 mg/100 g L'enciam iceberg és potser la més
Sodi 10 mg/100 g popular. És un enciam de cap que també
Fòsfor 25 mg/100 g és baix en valor nutritiu i sabor.
Calci 40 mg/100 g L'enciam de fulla i la romana
Ferro 1 mg/100 g proporcionen sabor cruixent i són
Vitamina C 12 mg/100 g excel·lents seleccions per a amanides i
Vitamina A 0,2 mg/100 g aparedats.
El valor nutritiu de l'enciam és diferent
depenent de la seva varietat.
L'enciam en general proveïx una petita
quantitat de fibra, alguns carbohidrats,
un poc de proteïna, i una mínima
quantitat de greix.

Espàrrecs verds, Espárragos verdes, Asparagus
NOM ,Asparagus officinalis

FAMILIA PLANTACIÓ
Liliàcies 1. Formació de plantes: se sol realitzar a partir
de llavor, o en viver, i després trasplantar. Pot
durar 1 o 2 anys.

2. Fase improductiva: també dura 1 o 2 anys. El
normal és que el primer no es culli gens i el
segon, alguna cosa. Posem la planta en el
terreny perquè engrosseixi i obtinguem a l'any
següent una bona collita. No tallem els
espàrrecs.

3. Fase productiva: va des del tercer al desè
any. Fins al cinquè i sisè la producció és
creixent i comença a estabilitzar-se i decaure.

Àsia Menor Primavera L'espàrrec s'adapta a
tots els climes per tenir
òrgans de reserva.

Agua 95% És una planta vivaç que creix tots els anys a
Hidratos de carbono 1, 5% (fibra 1%) partir del rizoma.
Proteínas 2, 7%
Lípidos (prácticamente no tiene) Dura diversos anys en el terreny
Potasio 250 mg/100 g
Sodio 4 mg/100 g Quan l'espàrrec emergeix, es carrega de
Fósforo 70 mg (100 g) clorofil—la i passa a ser espàrrec verd.
Hierro 1 mg/100 g
Calcio 20 mg/100 g Els espàrrecs espontanis o silvestres es
Vitamina C 26 mg/100 g denominen verd “trigueros”(Asparagus
acutifolius o Asparagus aphyllus) i tenen més
sabor que els blancs.

El Asparagus officinalis conreat amb gran
densitat de plantació i exposició a l'aire se
sembla al “triguero”.

Faves, Habas , Broad bean.
NOM Vicia faba

FAMILIA PLANTACIÓ
Lleguminoses Tardor-hivern

Orient Pròxim 70-90 dies Encara que no és
de les més exigents
prefereix
temperatures
temperat-càlides.
Temperatura
òptima 15º-22º C
Aigua 77% Les faves són fàcils de conrear i molt
Hidrats de carboni 12% (fibra 3%) prolífiques.
Proteínes 9% Es mengen tant les faves com les
Grases 0, 7% beines.
Sodi 100 mg/100 g Les hi ha altes i baixes, i algunes d’elles
Potassi 1000 mg/100 g són el bastant resistents com per a poder
Calci 18 mg/100 g sembrar-les a la tardor i obtenir així
Ferro 2 mg/100 g collites més primerenques.
Fòsfor 217 mg/100 g Planta robusta que desenvolupa moltes
Vitamina C 20 mg/100 g fulles.
Vitamina A 15 mg/100 g Mata baixa, pot arribar a 1,5 m.
Vitamina B1 0, 3 mg/100 g Fruit tipus llegum de longitud variable,
Vitamina B2 0, 2 mg/100 g podent arribar a fins a més de 35 cm. El
nombre de grans oscil·la entre 2 i 9
El color de la llavor és verda groguenc,
encara que les hi ha d’altres coloracions
més fosques.
És molt nutritiva i rica en proteïnes

Pastanaga, Zanahoria, Carrots
NOM Daucus carota

FAMILIA PLANTACIÓ
Umbelíferes Primavera, estiu

Centre d’Àsia i Entre 3 i 6 mesos La temperatura mínima
Afganistan después de plantar- de creixement està al
les. voltant dels 9ºC i d’un
creixement òptim en
torn a 16-18ºC.

Agua 89% La pastanaga és una verdura dura, bianual i de
Hidratos de carbono 7% clima fred, que creix per l'arrel gruixuda que
Lípidos 0, 2% produeix en la primera estació de creixement.
Proteínas 0, 9% Les pastanagues es poden menjar crues o cuites
Retinol 1, 3 mg/100 g i poden ser emmagatzemades per a l'hivern.
Vitamina C 6 mg/100 g Les pastanagues poden ser ratllades, tallades
Potasio 280 mg/100 g en trossos, espremudes per a suc o cuinades
Sodio 75 mg/100 g senceres.
Hierro 0, 7 mg/100 g Són riques en caroté i altes en contingut de
Fósforo 34 mg/100 g fibra i sucre.
Calcio 41 mg/100 g El carote beta és una substància que es
converteix en vitamina A en el cos humà.
Una porció de 1/2 tassa de pastanagues cuites,
conté quatre vegades la quantitat diària
recomanada de vitamina A en la forma de
carote beta protector.
El carote beta és també un eficaç antioxidant de
gran abast en la lluita contra algunes formes de
càncer, especialment càncer de pulmó.
Les pastanagues crues són naturalment dolces,
però les pastanagues lleugerament cuites són
fins i tot més dolces.
Les pastanagues són un d'aquests vegetals que
perden molt poc valor alimentós quan es
cuinen.
De fet, quan les pastanagues es couen
lleument, alguns nutrients estan més
disponibles per al cos comparat amb les
pastanagues crues.
Cuinar les pastanagues ajuda a suavitzar el dur
de les peles, fent que alguns nutrients siguin
millor utilitzats pel cos.

Pebrots, pimientos, pepper
NOM Capsicum annuum

FAMILIA PLANTACIÓ
Solanàcies Primavera-estiu

Sudamèrica De 125 a 220 dies Temperatura òptima
des de la plantació 20º-25º C

. Les temperatures
majors a 30ºC poden
disminuir la producció de
fruits i causar la caiguda
de flors.

Agua 94% El pebrot és una planta herbàcia, d'hàbit perenne
Hidratos de carbono 3, 7% (fibra 1, 2%) en condicions naturals, però conreada com anual
Lípidos 0, 2% en la majoria dels casos.
Proteínas 0, 9%
Sodio 0, 5 mg/100 g
Calcio 12 mg/100 g El fruit de l'espècie és una baia de característiques
Hierro 0, 5 mg/100 g molt variables, amb pesos que fluctuen entre uns
Potasio 186 mg/100 g pocs grams fins a mig quilo, la forma varia entre
Fósforo 26 mg/100 g rodona,de cor agusada, cilíndrica i quadrada.
Ácido ascórbico (Vit. C) 131 mg/100 g Els pebrots, a més de font de betacarotens,
Retinol (Vit. A) 94 mg/100 g constituïxen una esplèndida reserva de vitamina C,
Tiamina (Vit. B1) 0, 05 mg/100 g
necessària per a la conservació del teixit conjuntiu,
Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g
Ácido fólico (Vit. B3) 11 microgramos/100 g
la curació de ferides i la prevenció d'infeccions
víriques.
Per a donar-nos una idea del seu potencial en
aquest punt, cal subratllar que el pebrot verd conté
el doble de vitamina C que les taronges, i el
vermell, el triple.
Respecte a la pastanaga, a més de l'anterior, cal
sumar la seva utilitat per a combatre diarrees
infantils si es prepara en puré, i la curiositat que és
l'única verdura que resulta més saludable cuita (en
el procés es trenquen les membranes cel·lulars de
la paret exterior i s'alliberen nutrients) que crua.

Porro, Puerro, Puerros, Leeks
NOM Allium porrum

FAMILIA PLANTACIÓ
Liliàcies Les dates de sembra solen ser en els
mesos d’estiu i principi de tardor: agost,
setembre i octubre per a ser recol·lectats a
l'hivern.
Europa i Àsia La recol·lecció del Normalment el porro
Occidental. porro té lloc és resistent al fred
aproximadament
als 5 mesos de Requereix una
realitzar-se la temperatura òptima
sembra de desenvolupament
vegetatiu d'uns 13 a
24ºC

Aigua 89% Planta herbàcia anual.
Hidrats de carboni 8% (fibra 2%) El porro consta de tres parts bé
Proteïnes 2,5% diferenciades, fulles llargues i
Lípids 0,3 % lanceolades, bulb allargat blanc i brillant i
Sodi 9 mg/100 g nombroses arrels petites que van unides a
Potassi 315 mg/100 g la base del bulb.
Calci 62 mg/100 g En conjunt el porro té aproximadament
Ferro 3 mg/100 g uns 50cm d’altura, amb 3 a 5 cm en
Fòsfor 45 mg/100 g grossor.
Vitamina C 22mg/100 g El bulb és membranós, allargat i de color
Retinol (Vit. A)270 micrograms/100 g blanc brillant, on es pot veure la
presència de nombroses arrels petites
també de color blanc.
Tant el bulb com les fulles són les parts
comestibles d’aquesta hortalissa.
És molt fàcil de conrear el porro i
existeixen varietats primerenques,
tardanes i de temporada mitja; els
períodes es solapen uns amb uns altres.
És possible obtenir porros amb les
diferents varietats 8 mesos a l’any.

Tomàquet, tomate, tomatoes
NOM Lycopersicum esculentum = Solanum lycopersicum

FAMILIA PLANTACIÓ
Solanàcies Primavera, estiu

Sudoest El cultiu dura entre Necessiten molt sol.
d’Amèrica 140 i 260 dies. Clima temperat-càlid.
No agrada del fred i mor
amb les gelades.
En les regions fresques
cal triar un lloc assolellat
i càlid, si pot ser protegit
amb una paret.
Temperatura òptima
20º-24º C.

Agua 94% El tomàquet és una planta anual.
Hidratos de carbono 3% (fibra 1%)
Proteínas 1% El fruit pot ser arrodonit, aplatat o amb forma de
Lípidos 0, 3%
pera.
Sodio 3 mg/100 g
Calcio 10 mg/100 g El fruit de tomàquet presenta un alt contingut
Hierro 0, 6 mg/100 g d'aigua i, excepte pel seu valor de vitamina A i C,
Fósforo 24 mg/100 g no es destaca per cap altre component nutricional.
Vitamina A (retinol) 207 mg/100 g El tomàquet és una font d'antioxidants (relacionats
Tiamina (Vit B1) 0, 06 mg/100 g
amb la prevenció de malalties degeneratives i
Riboflavina (Vit. B2) 0, 04 mg/100 g
Niacina (Vit. B3) 28 microgramos/100 g
cardiovasculars com càncer, cataractes i
cardiopatíes), especialment de vitamina I i en
menor amidada de vitamina C

. També conté betacarotens i flavonoides, com
quercitina i licopina (aquest és el qual li confereix
el típic color vermell), també amb potencialitat
preventiva, especialment quant als problemes de
pròstata.

Altre element interessant és el potasi, encara que
aquest mineral perd el seu efecte si el tomàquet es
pren en suc preparat, pel seu alt contingut en sal.

All, Ajo, Garlic
NOM
Allium sativum
FAMILIA PLANTACIÓ LLUM
Liliàcies. Sembrar en L’all és una
desembre gener hortalissa resistent
i fàcil de cultivar..

Centre d’Àsia, Tendres: 2 mesos Para obtenir unes
des d’on va Cabeces: Juny bones cabeces
passar a Egipte, d'alls es precís que
Grècia, Roma i la planta passi
a la resta d’ varies setmanes a
Europa. Els baixes
espanyols el temperatures.
van portar a les
Amèriques.
Aigua 70% Arrel bulbosa que se denomina
Hidrats de carboni 23% (fibra 1%) "cabeça" en la que se troben 10- 12
Proteïnes 5% "dents".
Lípids 0, 3% Arriba a fer entre 30 i 40 cm d’alçada.
Potassi 400 mg/100 g Las fulles de l’all son macisses, a
Sodi 30 mg/100 g diferència de les de la ceba que son
Fòsfor 140 mg/100 g buides.
Calci 14 mg/100 g Fulla radical, llargues, alternes,
Ferro 1, 5 mg/100 g comprimides i sense nervis aparents.
Vitamina C 11 mg/100 g L’all normalment no es deixa florir,
Vitamina A 60 micrograms/100 g però de vegades, quan es forma la flor,
Vitamina B1 0, 2 mg/100 g es troben uns bulbs petits, que
reprodueixen la planta com si fossin
dents.
Flors blanques i rodades, tancades
abans de la floració en unes càpsules
membranoses amb una punta allargada
que s’obre longitudinalment en el
moment de la floració.

Bledes, Acelgas, Chard
NOM Beta vulgaris

FAMILIA PLANTACIÓ
Quenopodiácies Durant tot l'any, ideal, la primavera.
Regió La recol·lecció de La bleda és una
mediterrània la bleda pot fer-se planta de clima
de dues formes, bé temperat. Les
recol·lectant la temperatures estan
planta sencera compreses entre un
quan tingui una mínim de 6º C i un
grandària de màxim de 27º a 33º
0,75Kg de pes, o C, amb un mitjà
bé recol·lectant òptim entre 15º i 25º
manualment les C.
fulles a mesura que
aquestes van tenint
una grandària
òptima.
Aigua 88 % La bleda és un vegetal bell de fulla gran,
Hidrats de carboni 45 % (fibra 3,6%) amb tiges planes amples que semblen les
Proteïnes 2% de l’api. Les fulles constitueixen la part
Lípids 0,4 % comestible i són grans de forma oval; té
Sodi 20 mg/100 g un pecíol o penca ample i llarg, que es
Potassi 200 mg/100 g perllonga als llimbs; el color varia,
Calci 110 mg/100 g segons varietats, entre verd fosc fort i
Ferro 3 mg/100 g verd clar. Els pecíols poden ser de color
Fòsfor 30 mg/100 g crema o blancs. Els llimbs de les seves
Vitamina C 20 mg/100 g fulles es diuen penques, tenen un que
Vitamina A 330 micrograms/100 g s’empelta en la tija. Ambdues parts, tiges
i penques, es consumeixen cuites.
Sabor agradable, ensucrat i amb un sabor
a terra i algunes parts lleument amargues.
La bleda conté una quantitat enorme de
vitamina A i és alta en sodi (sal.) La
planta que en té més.
La bleda també és sorprenentment alta en
altres minerals, com calci, ferro, magnesi,
fòsfor i potassi.

Carbassó,Calabacín, Marrow (Courgette)
NOM Cucurbita pepo

FAMILIA PLANTACIÓ
Cucurbitàcies. L'època de plantar serà de març a
setembre

Centreamèrica Depèn de la El carbassó és un
temperatura, entre cultiu que requereix
30 i 90 dies una climatologia
després de la càlida.
plantació. La planta es gela
amb temperatures
per sota de 0ºC;
El desenvolupament
òptim està amb
temperatures entre
25º i 35ºC
Aigua 96% Planta anual, arbustiva.
Hidrats de carboni 2,2% (fibra 0,5%) Les fulles són grans, de pecíol molt llarg,
Proteïnes 0,6% aspres i espinoses, de làmina ampla i
Lípids 0,2 % forma gairebé triangular. La floració és
Sodi 3 mg/100 g amb flors grans, de color groc-taronja.
Potassi 300 mg/100 g Els fruits constitueixen l’òrgan de
Calci 24mg/100 g consum habitual i contenen llavors grans,
Ferro mg/100 g marginades, planes i de color becgrogues.
Fòsfor 28 mg/100 g El seu consum ha augmentat fortament a
Vitamina C 22mg/100 g l’ultima dècada, potser degut precisament
Vitamina A 90 mg/100 g que el seu ús en la dieta, bullit o com
Àcid fòlic (Vit. B3) 13 producte fresc en amanides, per un baix
micrograms/100g aporti calòric.
Es prepara en amanides, arrebossats, en
plats de verdures o arròs, en forma de
crema. És font de betacarotens i de
vitamina C el carbassó (110 grams de
producte aporten la quarta part del
requeriment diari d’aquesta vitamina).
Baix en calories si es prepara bullit, però
alt si es fregeix.

Ceba,Cebolla, Onion
NOM Allium cepa

FAMILIA PLANTACIÓ
Liliáceas. Segons la classe des de la primavera a
la tardor

Asia Duración del Clima temperat
Occidental. cultivo de 80 a 150
días.

Actualment és una de les hortalisses
Aigua 92 % més conreades en tot el món.
Hidrats de carboni 5 % (fibra 1,3 %) La planta de la ceba posseeix un bulb
Proteïnes 1,4 % format per nombroses capes gruixudes i
Lípids 0,2 % carnoses a l'interior, que realitzen les
Potassi 140 mg/100 g funcions de reserva de substàncies
Sodi 8 mg/100 g nutritives necessàries per a l'alimentació
Fòsfor 42 mg/100 g dels brots i estan recobertes de
Ferro 1 mg/100 g membranes seques, primes i
Vitamina C 19 mg/100 g transparents, que són base de les fulles.
El color varia des del blanc al vermellós
passant pel groc.
Les capes de la ceba tenen el paper
d’òrgans de reserva per a les fulles que
surten d’elles i que són les quals
realitzen la fotosíntesi i fan créixer la
planta.

Col comú,col común,cabbage(cole)

FAMILIA PLANTACIÓ
Crucíferas. Tot l’any.

Europa Quan l’ull és Les temperatures
compacte. altes li van bé, però
millora amb el fred
de la tardor
La col és un vegetal verd, fresc i
Aigua 86 % d’estació, que és ric en vitamines i
Hidrats de carboni 8% (fibra 1 %) minerals.
Proteïnes 3,8 % Herba biennal o perenne.
Lípids 0,5 % Les cols creixen d’una tija principal, on
Potassi 380mg/100 g creixen fulles cap a fora amb tiges que
Sodi 12mg/100 g no es poden menjar.
Fòsfor 67mg/100 g Les fulles verdes, llises i fermes s’han
Calci 37 mg/100 g de recollir de la part inferior de la tija,
Ferro 1 mg/100 g perquè la tija continuï produint fulles
Vitamina C 70 mg/100 g verdes fins a finals de la tardor.
Les cols són fibroses, dures, amb un
suau sabor que requereix llarg temps de
cocció.

Col-i-flor, Coliflor, Cauliflower.

FAMILIA PLANTACIÓ
Crucíferes. A la tardor, no li van bé les altes
temperatures

Àsia Entre 150 i 240 Li van malament
dies les gelades i les
temperatures altes.

La flor forma una agrupació, que és la
Aigua 92 % part comestible.
Hidrats de carboni 3 % (fibra 1,4 %) L’agrupació de flors o corimbe és un
Proteïnes 2,2 % conjunt de flors carnoses, moltes d’elles
Lípids 0,2 % incompletament desenvolupades, que
Potassi 300 mg/100 g constitueixen la part comestible de la
Sodi 20 mg/100 g coliflor.
Fòsfor 60 mg/100 g Hi ha varietats de color blanc, groc i
Calci 20 mg/100 g vermell.
Vitamina C 67 mg/100 g Les seves fulles són com les de la col.
Vitamina A 5 micrograms/100 g
Vitamina B1 0,1 mg/100 g
Vitamina B2 0,1 mg/100 g

Escarola, Escarola, Endive.
NOM Cichorium endivia

FAMILIA PLANTACIÓ
Compostes Tardor- hivern

Europa i Àsia De 80 a 150 dies Adaptable, però li
van més bé les
baixes
temperatures
Aigua 94 % A l'interior desenvolupa un cor blanc
Hidrats de carboni 4 % (fibra 1 %) bastant compacte que redueix el
Proteïnes 1,5 % característic sabor amarg de les fulles,
Lípids 0,2 % al mateix temps que aporta un punt
Potassi 390 mg/100 g picant d’allò més refrescant.
Sodi 30 mg/100 g Lleuger sabor amarg.
Fòsfor 56 mg/100 g Es fa servir sobretot en amanides.
Calci 58 mg/100 g Hi ha varietats de fulla llisa i ampla,
Ferro 2 mg/100 g així com varietats de fulla arrissada.
Vitamina A 2 mg/100 g

Espinacs, Espinacas, Spinach
NOM Spinacia oleracea

FAMILIA PLANTACIÓ
Quenopodàcies Podem fer el planter d'espinac durant tot l'any
encara que a la primavera és l'estació més
adequada.

Àsia Central Uns dos mesos Soporta bé el fred, però
después de plantar-la millor en una
temperatura temperada.

Agua 89% Els espinacs són plantes anuals de creixement
Hidratos de carbono 2, 6% (fibra 2, 2%) ràpid.
Proteínas 1, 2%
Lípidos 0, 3% S'aprofiten les fulles, altament nutritives.
Sodio 60 mg/100 g Els espinacs són plantes d'estació fresca.
Calcio 90 mg/100 g
Hierro 4 mg/100 g Hi ha diversos tipus de fulles: afletxadas,
Fósforo 45 mg/100 g partides, lobul—ladas, ovals, arrodonides...
Vitamina A 1 mg/100 g Es consumeixen lleugerament cuites o crues en
Vitamina B1 0, 1 mg/100 g amanides quan són joves.
Quan estan verdes i tendres es recullen les
fulles grans, recollint unes poques de cada
planta.

Mongetes, Judías, Beans
NOM Phaseolus vulgaris

FAMILIA PLANTACIÓ
Lleguminoses. Des de la primavera fins a l’inici de la
tardor
Perú i De 70 a 90 dies. La mongeta és una
Amèrica planta de clima
Central. temperat. El fred no
li va bé.

Agua 90% Existeixen varietats de mongeta arbustiva
Hidratos de carbono 5% (fibra 2, 5%) i trepadora (de vara, d'enrami, tiges
Proteínas 2% trepadores).
Lípidos 0, 2% Es consideren mongetes verdes aquelles
Sodio 10 mg/100 g que s'utilitzen per a ser consumides en
Potasio 270 mg/100 g verd aprofitant no només les llavors,
Calcio 40 mg/100 g també amb la beina.
Fósforo 40 mg/100 g En les mongetes d'enrami d'uns 2 m, ha
Hierro 1 mg/100 g de col·locar-se un tutor de 2-2,5 m
Vitamina A 67 mg/100 g d'altura per a guiar el seu creixement.
Vitamina C 24 mg/100 g L'òrgan de consum correspon al fruit
Vitamina B1 0, 06 mg/100 g inmadur en el qual les beines gairebé han
Vitamina B2 0, 1 mg/100 g arribat a la seva màxima grandària,
Vitamina B3 60 microgramos /100 g presentant un mínim creixement de la
llavor.
És un fruit en llegum (beina) en l'interior
de la qual es localitzen de 4 a 6 llavors.
Si es deixen assecar se les anomena
mongetes seques.

Patata, Patata, Potatoes
NOM Solanum tuberosum

FAMILIA PLANTACIÓ
Solanàcies. Des de la primavera fins a l’inici de la
tardor. Hi ha de primerenques, normals i
tardanes.
Serralada Les patates més El fred excessiu
andina. primerenques perjudica
triguen entre 12 i especialment a la
14 setmanes a patata, ja que els
madurar, entre 15 i tubercles queden
18 setmanes les petits i sense
segones més desenvolupar. Si la
primerenques i temperatura és de 0ºC
entre 18 i 22 les la planta es gela,
normals. acaba morint encara
que pot arribar a
rebrotar. Si la
temperatura és massa
elevada afecta a la
formació dels
tuberclesi afavoreix el
desenvolupament de
plagues i malalties..
Agua 77% La patata és una espècie anual, herbàcia,
Hidratos de carbono 18% (fibra 2%) que es reprodueix a partir de tubercles(tiges
Lípidos 0, 2% subterrànies modificades).
Proteínas 2, 5% Els tubercles són els òrgans comestibles de
Sodio 7 mg/100 g la patata. Estan formats per teixit on
Potasio 430 mg/100 g s'acumulen les reserves de midó.
Fósforo 52 mg/100 g En les aixelles del tubercle se situen els
Calcio 9 mg/100 g rovells de creixement anomenades "ulls",
Hierro 0, 6 mg/100 g disposades en espiral sobre la superfície del
Vitamina A 2 mg/100 g tubercle.
Vitamina C 18 mg/100 g Hi ha varietats de patates blanques,
Vitamina B1 0, 1 mg/100 g vermelles i grogues.
Vitamina B3 12 microgramos/100 g

Pèsols, Guisantes, Peas.
NOM Pisum sativum

FAMILIA PLANTACIÓ
Lleguminoses Tardor hivern

Orient pròxim Abans que les Tolera molt bé les
beines siguin molt baixes
fibroses temperatures. Les
altes no.
Aigua 78% El pèsol s’ha conreat a Europa durant
Hidrats de carboni 14% (fibra 2%) segles i està avui dia entre les
Proteïnes 6% hortalisses més populars a tot el món,
Lípids 0, 5% encara que per desgràcia se solen
Potassi 300 mg/100 g consumir secs o congelats.
Sodi 2 mg/100 g
Fòsfor 120 mg/100 g Sí es consumeixen en fresc, procedents
Calci 25 mg/100 g de l’hort i cuinats de manera adequada,
Ferro 2 mg/100 g constitueixen una hortalissa
Vitamina A 50 mg/100 g especialment suculenta.
Vitamina C 23 mg/100 g Les beines són allargades i contenen
Vitamina B1 03 mg/100 g unes 5-6 llavors generalment verdes que
Vitamina B2 0, 15 mg/100 g poden ser llises (utilitzades
Vit. B3 (Ac. Fòlic) 78 micrograms/100 g preferentment en conserveria).

Raves, Rábanos, Radish
NOM Raphanus sativus

FAMILIA PLANTACIÓ
Crúcíferes Tardor, Primavera, estiu

Extrem orient De 30 a 90 dies. No és molt exigent en
clima i és resistent al
fred.

Agua 95% És una hortalissa d'arrel de fàcil cultiu, que no
Hidratos de carbono 3% (fibra 1%) ocupa molt espai i creix amb gran rapidesa.
Proteínas 1%
Lípidos 0, 2% Molt benvolguda pel seu color escarlata i el seu
Vitamina C 20 mg/100 g sabor picant.
Sodio 40 mg/100 g Els colors de l'arrel varien des del blanc al negre
Calcio 34 mg/100 g passant per colors vermell pàl—lid a escarlata
Fósforo 27 mg/100 g brillant.

Fitxes De Lhort

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

More from Ernest Orellana

More from Ernest Orellana (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Fitxes De Lhort