la planta de la setmana

1. Miguel Casignia Espinoza
PTT-PFI auxiliar de vivers i jardins

2. ÍNDEX
 Espècie
 Característiques botàniques
 Factors : cura i manteniment de l’espècie
 Plagues
 Malalties
 Curiositats
 Usos de l’espígol
 Distribució i principals zones de cultiu de l’espígol

3. ESPÈCIE
 Nom científic : Lavanda
angustifolia Miller
 Nom comú : Espígol
 Família : Labiades
 Origen: Totes les espècies
d'espígols són originàries
d'Europa meridional,
concretament de Turquia i Àsia
menor. Són espècies típicament
Mediterrànies.

4. Característiques botàniques
 És una planta que es produeix per
llavor i es caracteritza per ser una
planta aromàtica i medicinal.
Són plantes perennes, llenyoses,
petits arbustos que poden arribar al
metre d'alçada, i que tots els anys
emeten nous plançons tomentosos
herbacis de secció quadrangular.
 Fulles : Poden ser estretes o amples,
oposades, senceres, verds pel feix i
blanquecines amb nombrosos pèls
(pelussa ).
 Floració : Desprenen aromes
característiques molt agradables.
Les flors són morades, agrupades en
inflorescències terminals, més o
menys denses, i es desprenen
fàcilment.
Les flors són les típiques de les
Labiades, amb el calze tubulós amb
nervis marcats i acabat en 5 dents
desiguals, la corol·la en tub amb dos
llavis marcats, de colors variables
dins de la gamma dels morats-
violacis.

5. FACTORS: CURA I MANTENIMENT DE L’ESPÈCIE
 Llum : Creix en terrenys secs i assolellats plens de pedres i al costat d'altres
arbustos.
 Temperatura : Es conrea en llocs càlids, encara que aguanta temperatures
entre -10 ºC i -15ºC encara que no afavoreix la producció d'oli.
 Humitat ambiental : Prefereix els sòls pobres naturalesa calcària, també
creix en sòls solts i profunds, però produeix menys oli.
Els terrenys calcaris són els que produeixen les aromes més destacats.
És millor sembrar en vessants inclinades, exposades al sol i terres
arenoses.
 Poda : El cicle de vital de la lavanda és de 10 anys i durant aquests s'ha de
tallar les branques foliars fins a l'altura de les fulles.

6. FACTORS: CURA I MANTENIMENT DE L’ESPÈCIE
 Reg : És una planta que aguanta la
sequera i només necessiten regar quan
encara no s'arrelen a la terra, és a dir, quan
estan recent sembrades.
Les plantacions que són sotmeses a un reg
mensual, durant el seu creixement fa
augmenta la producció.
El millor reg és el de degoteig i s'ha d'evitar
el reg per aspersor per evitar el risc de
fongs.
Si tens una planta de lavanda en test, és
convenient regar setmanalment i col·locar
unes pedres sota del test perquè dreni
l'aigua i s'oxigeni la terra i l'arrel.
 Adobat : El sòl ha d'estar ben arada,
almenys mig metre de profunditat i anar
afegint abonament i en l'hivern s'abona
també.
Sempre s'ha d'abonar el més lluny possible
de la planta perquè no cremi.
Per a un bon manteniment; s'ha de treure
les herbes de la planta, llaurar
superficialment a principis de la primavera i
a l'hivern tenir el terreny net.

7. PLAGUES
 Meligetes : són dos tipus
d'escarabats que ataquen les flors i
es tracta amb pesticida abans que
apareguin les flors.
 Sophronia humerella: és una
papallona i les seves larves es
mengen els brots nous i es tracta
amb pesticida.
 Cecidomia: és un escarabat i les
seves larves penetren dins de les
branques i les tiges, provocant que
la planta es podreixi i es mori.
Es tracta amb insecticida durant
l'hivern i a principis de la
primavera.
 Cuscuta: és una planta paràsita
que produeix uns òrgans de succió
que extreu la sàvia de la planta.
Cecidomia

8. MALALTIES
Moho gris
 Phoma: és un fong que infecta la planta
i obliga a cremar la planta.
 Armillaria mellea: és un fong que ataca
les arrels podrint-les i robant l'aigua i els
nutrients.
 Moho gris: produeix podridura en les
flors en situacions ambientals humides i
es tracta amb un fungicida i major
ventilació.
 Rhizoctonia: és un fong que ataca les
arrels i provoca la mort de la planta i es
tracta amb fungicida.
 Tristesa de l'espígol: malaltia
caracteritzada per la pèrdua de força de
la planta que disminueix la mida i la
producció.

9. CURIOSITATS
 En l'antiguitat els romans
utilitzaven l'espígol per:
 Ajudar al part
 Espantar als insectes
 Aromatitzar la roba i les
habitacions
 Facilitar el somni
 Matar les puces i altres paràsits
dels animals
 Embalsamar (amb l'oli de espígol
)

10. USOS DE L’ESPÍGOL
 Propietats antiespasmòdiques,
antisèptiques, diürètiques, cicatritzants
i analgèsiques.
 Utilitzada en forma d'infusió, decocció,
tintura, pomada i loció.
 Per obtenir l'oli essencial, d'ampli ús
en perfumeria fina i cosmètica.
 Emprada a l'interior en afeccions de
les vies respiratòries, vertígens,
diarrees, digestions lentes, etc.
 A l'exterior, en casos de nafres,
picades d'insectes, cremades i en
banys sedatius.
 Les flors dessecades i en petites
bossetes s'acostuma col·locar a
l'interior dels mobles per perfumar la
roba i preservar-les de les arnes,
també dins de coixins.

11. DISTRIBUCIÓ I PRINCIPALS ZONES DE CULTIU DE
L’ESPÍGOL
Aproximadament en Espanya es cultiva 2.400 plantes d’espígol.