2. Biografia
• Mendel va néixer en un poble anomenat Heinzendorf, pertanyent
a l'Imperi Austrohúngaro (avui Hyncice, al nord de Moràvia,
República Txeca), El seu pare era veterà de les guerres
napoleòniques i la seva mare, la filla d'un jardiner.
• Després d'una infància marcada per la pobresa i les penalitats, el
1843 Johann Gregor Mendel va ingressar al monestir agustí de
Königskloster, proper a Brünn, on va prendre el nom de Gregor i va
ser ordenat sacerdot el 1847. Va residir a l'abadia de Sant Tomàs
(Brünn) i, per poder seguir la carrera docent, va ser enviat a Viena,
on es va doctorar en matemàtiques i ciències (1851).
• El 1854 Mendel va esdevenir professor suplent de la Reial Escola
de Brünn, i el 1868 va ser nomenat abat del monestir, arran de la
qual cosa va abandonar de manera definitiva la investigació
científica i es va dedicar en exclusiva a les tasques pròpies de la
seva funció.
3. Experiments
• El nucli dels seus treballs que va començar l'any 1856 a partir
d'experiments d'encreuaments amb pèsols efectuats al jardí
del monestir li va permetre descobrir les tres lleis de
l'herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible
descriure els mecanismes de l'herència i que van ser
explicades amb posterioritat pel pare de la genètica
experimental moderna, el biòleg nord-americà Thomas Hunt
Morgan (1866-1945).
4. ·LES TRES LLEIS DE MENDEL
• Primera llei
• "Llei de la uniformitat de la primera
generació": En encreuar dos individus purs, un
amb caràcter dominant i l'altre amb un
caràcter recessiu, tots el descendents són del
tipus dominant.
5.
6. Segona llei de mendel
• "Llei de segregació independent": En encreuar
dos individus híbrids dels obtinguts en el
primer creuament, Mendel descrigué que el
caràcter recessiu tornava a aparèixer en un de
cada quatre individus, és a dir en una relació 1
a 4. Un altre aspecte apuntat per Mendel és
l'absència d'individus amb caràcters
intermedis.
7.
8. Tercera llei de mendel
• "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es
controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus,
els dos caràcters es comporten –es transmeten– de
forma independent. Mendel va estudiar el
comportament de dos caràcters al mateix temps: el
color (groc o verd) i la textura (llisa o rugosa), partint
d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos
(aabb). En els primer híbrids obtenia una descendència
uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida
obtenia totes les combinacions possibles de caràcters:
9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de
verds llisos i 1/16 de verds rugosos
9.
10. Redescobriment de les lleis
• S'apunta a l'any 1900 com el d'inici de la
ciència genètica per ser aquest any quan 3
ivestigadores: l'holandès Hugo de Vries,
alemany Carl Correns, i l'austríac Tschermak-
Seysenegg, van redescobrir de forma
simultània i independent els treballs de
Mendel.
11. Redescobriment
• El botànic alemany Carl Correns, era professor de
botànica des del 1892 a la Universitat de Tubinga, i
experiment amb pèsols, mongetes, blat de moro i
d'altres plantes de conreu cap a 1894. En un dels seus
treballs, Correns va fer al·lusió directa a les lleis de
Mendel. En el seu treball de 1900, Correns assenyalava
que en els seus experiments amb Blat de Moro i pèsols
havia arribat a les mateixes conclusions que De Vries.
Tots dos en un primer moment van creure que havien
descobert alguna cosa nou, però no van trigar en
convèncer-se que Gregor Mendel havia realitzat els
mateixos experiments molts anys abans
12. La moca Drosophila melanogaster
• "'Drosophila melanogaster"' és un insecte, dípters (dues ales), és
l'espècie de mosca de la fruita que s'utilitza sovint en l'experimentació
genètica, ja que "aproximadament d'un 61% dels gens de malalties
humanes que són coneguts tenen un equivalent d'identificació en el
codi genètic de mosques de la fruita, i 50% de les seqüències de
proteïnes mosca tenen anàlegs en els mamífers".
•
• Aquesta és la raó per què les mosques de la fruita, s'utilitzen sovint en
laboratoris d'investigació genètica. A finalitats de recerca, es pot
substituir fàcilment els éssers humans. Es reprodueixen ràpidament,
tantes generacions poden estudiar-se en poc temps, i ja se sap el mapa
complet del seu genoma. Va ser adoptada com l'experimentació
genètica animal per Thoma Morgan a principis del segle XX.
