2. Gregor Mendel
Va néixer el 22 de juliol de 1822, a Heinzendorf (ara
República Txeca) i va morir el 6 de gener de 1884 a
Brünn.
Durant dos anys va estudiar física i matemàtiques en
l'Institut Filosòfic Olmütz.
Va ingressar al monestir d'agustins de Brünn.
Va estudiar al Col·legi Teològic de Brünn i va ser ordenat
sacerdot el 1847.
L'any 1850 suspèn biologia. Va anar a la
Universitat de Viena durant dos anys per
estudiar física pràctica i matemàtiques,
química, zoologia, paleontologia, botànica
sistemàtica i fisiologia vegetal.
3. Va treballar com a professor suplent a l'Escola Tècnica
de Brünn on es va dedicar a investigar la varietat
herència i evolució de les plantes en un jardí del
monestir destinat als experiments.
Entre 1856 i 1863 va conrear i va estudiar almenys
28.000 plantes de pèsol analitzant amb set parells de
característiques.
Gràcies als seus experiments va aconseguir l'enunciat
de dos principis més tard coneguts com lleis de
l'herència.
4. Experiments I
Segons Mendel les característiques que han de reunir les
plantes experimentals són:
-Posseir caràcters diferencials constants.
-Els híbrids entre varietats s'han de protegir de la influència
de pol·len durant la floració .
Experiment control: les 34 varietats que va emprar les va
sotmetre a prova durant dos anys (dues generacions
successives per
autofecundació) per comprovar que totes produïen
descendència constant. És a dir, si les característiques
d'una varietat eren que
totes les plantes produïen llavors rodones i grogues,
comprovava durant dues generacions successives
d'autofecundació que totes
les llavors de la varietat eren rodones i grogues. Només
5. Experiments II
Mendel va publicar els seus experiments amb pèsols en
1865 i 1866. Els principals motius pels Quals
Mendel va triar el pèsol com a materiad de treball van ser
elq segìents:
-Material: Pisum sativum (pèsol).
-Els pèsols eren barats i fàcils d'obtenir en el mercat.
-Ocupaven poc espai i tenien un temps de gener`ció
relativament curt.
-Produïen molts descendents.
-Existien varietats diferents que iostravej diferent, color,
forma,
mida, etc. Per tant, presentava Variabilitat Genètica.
-És una espècie autógama, s'a5tkpoliniza, de manera
que eh
pol · len de les anteres d'una flor cau sobre l'estigma
6. Experiments III
Mendel va estudiar els següents set caràcters en pèsol:
-Forma de la llavor: llisa o rugosa
-Color de la llavor: groc o verd.
-Color de la flor: porpra o blanc.
-Forma de les llegums: llisa o escanyada.
-Color dels llegums madures: verd o groc.
-Posició de les flors: axial o terminal.
-Talla de les plantes: normal o nana.
7.
8. Mendel va analitzar en primer lloc cada caràcter per separat.
Creuant varietats que diferien en un sol caràcter. Per
exemple, va
analitzar el caràcter color de les flors i per això va creuar una
varietat de flors de color porpra per una altra varietat de color
de
flors blanca.
Encreuament inicial: Parentals ♀ Porpra x ♂ Blanca → F1
Porpra
Encreuament recíproc: Parentals ♀ Blanca x ♂ Porpra → F1
Porpra
9. Parentals ♀Porpra X ♂Blanca
Genotip AA aa
Fenotip A a
Gàmetes Tots A ↓ Tots a
1ª Generación F1 Púrpu
filial ra
Genotip Aa
Fenotip A
Gàmetes F1 1/2 A ↓ 1/2 a
2ª Generación filial F2
Genotips 1/4 AA 1/2 Aa 1/ aa
Fenotips 3/4 A 1/4 a
Fenotips 3/4 Porpres 1/4 Blancs
10. Les lleis de Mendel
Mendel va proposar les següents lleis de la transmissió
dels caràcters d'una generació a la següents:
1r llei: Les plantes híbrides Aa de la 1ª generació filial
F1 obtingudes pel creuament de dues línies pures P que
tenen AA i aa. Al caràcter que es manifesta en les
plantes de la F1 és Aa.
11. 2n llei: Encreuant entre si els dos descendents obtinguts
F1, per saber si eren homozigòtics, es va adonar que en la
segona generació F2 apareixien dos tipus de llavors, tres
de grogues per cada verda. Les llavors verdes tornaven a
aparèixer, cosa que significava que F1, tot i que eren de
color groc, contenien la informació del color verd.
Les llavors de la generació F1 eren heterozigòtiques Aa i
produïen gàmetes de dos tipus, A i a.
12. 3r llei: En estudiar el comportament de dos caràcters al mateix
temps, groc o verd i llisa o rugosa, va trobar que, si partia
d’homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verds i rugosos (aabb),
en la primera generació obtenia una descendència uniforme de
color groc i textura llisa (AaBb), però en la segona generació
obtenia totes les combinacions possibles de fenotips Resultats:
9/16 de grocs llisos
3/16 de grocs rugosos
3/16 de verds llisos
1/16 de verds rugosos.
D’aquests resultats va deduir que, els caràcters s'hereten de
forma independent i que el color groc i la textura
llisa dominava davant del color verd i la textura
rugosa.
13.
14. Redescobriment de les lleis de Mendel
al segle XX I
De Vries, Correns i Tschermak, sense conèixer els treballs de
Mendel, van arribar a les mateixes Conclusions.
Els gens i els cromosomes, " factor hereditari “
Teoria cromosòmica de l'herència: W.C.Sutton i T.Boveri, treballant
per separat, van proposar que aquests factors hereditaris es devien
trobar als cromosomes. Es van basar en el fet que cada caràcter té
un gen heretat de cada progenitor, el nombre de cromosomes també
és doble (cromosomes homòlegs).
W.Bateson va anomenar " genètica " a la ciència que
estudia l'herència dels caràcters. W.Johannsen va
proposar el terme anglès " gene ". Un gen determina
una característicabiològica. McClung, d'E.Wilson i
de N.Stevens van investigar sobre el nombre de
cromosomes en les cèl·lules dels insectes
himenòpters
15. Redescobriment de les lleis de Mendel
al segle XX II
La confirmació de la teoria cromosòmica de l'herència
El 1910, T.H.Morgan va iniciar els treballs de la mosca del vinagre. Aquest
insecte tan sols té quatre parells de cromosomes, un dels quals és molt
petit. El 1911, Morgan va trobar que hi havia quatre grups de caràcters
que tendien a heretar-se junts. Per això va suposar que els gens es
trobaven als cromosomes ,i que, per tant, els gens que hi ha al mateix
cromosoma tendeixen a heretar-se junts.
Per a aquests va proposar el terme gens lligats. La prova definitiva de la
teoria cromosòmica de l'herència la va aportar el 1916 C.B.Bridges,
treballant també amb la mosca del vinagre. Morgan va demostrar que
els gens lligats no sempre s'heretaven junts. Segons Morgan, els gens
són als cromosomes, tenen una disposició lineal, l'un rere l'altre, i,
gràcies a l'entrecreuament de les cromàtides homòlogues, es
produeix la recombinació genètica (hi ha hagut un entrecreuament
durant la meiosi) .
El lloc que ocupa un gen al cromosoma s'anomena locus. Els gens al·lels
ocupen un mateix locus.
16. La mosca Drosophila
melanogaster
Classe de mosca: Insecta
Cicle vital: El desenvolupament embrionari, fecundació i
formació del zigot, es realitza dins de la membrana de
l'ou. La duració de les etapes que venen a continuació:
larves, pupa i adult, varien amb la temperatura per
exemple a 25 º C el període ou larva és de 5 dies i el de
pupa 4 dies.
El per què és tan important en la genètica: perquè te
molts avantatges, ja que, tenen una mida
petita que facilita el seu maneig, és molt fèrtil,
té un cicle biològic curt i és molt fàcil d'estudiar
genèticament, ja que té només quatre
cromosomes..
17. Experiments en els que la utilitzen: s’ha utilitzat per fer
descobriments per malalties com el Parkinson i
l’Alzheimer i per estudiar la immunitat, la Diabetis,el
Càncer, etc.
