4. Om
Arbre caducifoli de fins a 30 m d'alt, de
fulles ovades, acuminades, asimètriques i
serrades, de flors verdoses i petites i de
fruits en sàmara Es troba a quasi tot
Europa, principalment al bosc de ribera.
Regne: Plantes
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Ulmaceae
Gènere: Ulmus
5. Avet
Els avets (Abies) són un gènere de plantes coníferes de la família de les
pinàcies (Pinaceae) que comprèn de 45 a 55 espècies.
L'única espècie d'avet que creix espontàniament als Països Catalans en
alguns vessants ombrívols del Pirineu és l´Abies alba, mentre que al sud
de la Península Ibèrica també hi creix l´Abies pinsapo.
Totes les espècies d'aquest gènere són arbres de fulla persistent que
atenyen de 10 a 80 metres d'alçària. Les fulles es diferencien d'altres
pinàcies en el fet que estan inserides per una base que sembla una petita
ventosa i pel fet que les pinyes són rectes i es desfan quan són madures per
dispersar les llavors.
És un dels arbres típics de Nadal, del qual pengen ornaments o garnaldes
durant les festes.
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Abies Mill.
6. Roure
El terme roure pot ser usat per a referir-se a
moltes espècies d'arbres del gènere Quercus,
nadiu de l'hemisferi nord, i ocasionalment
també a espècies d'altres gèneres de la
mateixa família (Fagaceae), o fins i tot,
d'altres famílies, com en el cas d'algunes
espècies sud-americanes de Nothofagus (fam.
Nothofagaceae).
En el seu ús originari, el terme, derivat del
llatí robur, designa espècies europees de
Quercus de fulles toves, de vora sinuosa,
caduques, pròpies de climes temperats
oceànics; o bé de variants fresques, per
altitud, del clima mediterrani.
7. Pi
Pinus, comúnament anomenat pi es un génere de àrbres o
rarament , arbustos, de la família Pinaceae, que presenten
una ramificació frecuentment vertical i mès o menys
regular. La copa pot ser piramidal o redona i, als àrbres
adults, ampla i deprimida. Els macroblastos presenten fulles
escuamiformes sense clorofila, mentres que els
braquiblastos sonmolt curts, amb una vaina membranosa de
escames i están acabades per dos a cincfulles linears o
acícules, amb dos o més canals resinífers cada una. Els cons
masculins es desarrollen a la base dels brots anuals.
Regne: Plantae
Divisió: Spermatophyta
Classe: Coniferae
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Génere: Pinus
8. Alzina
L'alzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp ilex L.), també
conegut com aglaner, aulina i bellotera, és un arbre de
fullatge persistent de la família de les fagàcies. La capçada
és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues,
subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són
més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd
fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11
parells de nervis laterals . El seu fruit com el d'altres plantes
del gènere Quercus és diu: aglà, gla o bellota i és amargant.
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Quercus
Espècie: Q. ilex
9. Ginkgo
El ginkgo (Ginkgo biloba) és un arbre únic sense parents propers
vius. Es classifica a la seva pròpia divisió, les Ginkgophyta, la
qual compren els Ginkgoopsida, ordre Ginkgoals, família
Ginkgoaceae, gènere Ginkgo i l'única espècie. És un dels millors
exemples d'un fòssil vivent.
És una gimnosperma, el que vol dir que té "llavors nues". Durant
segles es cregué extingit, però ara se sap que creix a la natura com
a mínim a dues petites zones a Zhejiang, província a l'est de la
Xina, a la reserva de Tian Mu Shan. Tanmateix, com que en
aquesta àrea hi ha hagut activitat humana durant uns mil anys,
l'estat dels ginkgos salvatges és del tot incert.
Regne: Plantae
Divisió: Ginkgophyta
Classe: Ginkgoopsida
Ordre: Ginkgoales
Família: Ginkgoaceae
Gènere: Ginkgo
Espècie: G. biloba
Estat de
conservació
10. Bedoll
Els bedolls són les plantes del gènere Betula, de
plantes amb flor dins la família de les betulàcies.
És originari de l'hemisferi nord amb moltes
espècies de zones fredes. Al sud de Grenlàndia i
Islàndia és pràcticament l'únic arbre silvestre que
fa bosc actualment. Es troba també a la taigà i a
l'alta muntanya dels Països Catalans prop del límit
altitudinal del bosc. L'espècie Betula celtiberica
(bedoll celtibèric) és pròpia de la meseta
castellana
Són arbres generalment de mida mitjana o
arbusts. Les fulles són simples, i generalment
tenen lòbuls i estan dentades. El fruit és una
sàmara.
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Betulaceae
Gènere: Betula L.
11. Arç blanc
L'arç blanc[1] (Crataegus monogyna), cirerer de pastor[2], espinalb[3],
cirerer de pastor[2], espinaler o garguller és un arbret o arbust de la
família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani. L'arç blanc té
una àmplia distribució, el trobem al centre d'Europa, regió mediterrània,
costa atlàntica, oest asiàtic, sud d'Escandinàvia, Amèrica del Nord, nord
d'Àfrica i Sibèria. La seva forma vital és pluriennal. Al Principat és comú
a tot el territori, Països Catalans, País Valencià i Illes Balears.
Concretament es troba als Pirineus, i contrades humides del NE, territori
auso-segàrric, territori catalanídic, sicòric i llocs poc plujosos propers
(Urgell, Segrià), al País Valencià, Mallorca i Menorca. En català, l'arç
blanc es coneix també pels noms d'espinalb o espinal, espí blanc, o
simplement espí, cirerer o cirerer de pastor, gargaller, ram de Sant Pere
entre d'altres.
Regne: Plantes
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: Crataegus
Espècie: C. monogyna
Estat de conservació
Risc mínim
12. Ginebró
El ginebró (Juniperus communis ssp. nana,[1] o ssp. alpina[2]) és un
arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més
petit. A diferència del ginebre comú (Juniperus communis L. ssp.
communis) que pot arribar als 6 metres d'alçada, el ginebró és un
arbust prostrat amb les branques quasi horizontals de manera que pren
un aspecte rabassut. També les fulles són més amples i més curtes i
solen estar disposades de 3 en 3 i tenen pel costat de sobre una ratlla
blanca. Els fruits que neixen a les axil·les de les fulles són al madurar
d'un color blau negrenc, i es fan servir com a espèciaMatollars i
boscos de l'estatge subalpí. A Catalunya, a més dels Pirineus, el podem
observar, més escàs, als cims del massís del Montseny.
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Cupressaceae
Gènere: Juniperus
Espècie: J. communis
Estat de conservació:
Segur
13. XiprerXiprer
El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és unEl Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és un
arbre originari de l'orient de la zona mediterrània des de Iran fins aarbre originari de l'orient de la zona mediterrània des de Iran fins a
Líbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on lesLíbia i actualment es fa en tota la zona mediterrània en llocs on les
glaçades no superin els -10 ºC.glaçades no superin els -10 ºC.
La forma columnar característica de les plantacions fetes perLa forma columnar característica de les plantacions fetes per
humans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt ihumans és en realitat una mutació. Poden arribar a fer 35 m d'alt i
tenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració éstenir 100 anys d'edat. Les fulles són imbricades. La floració és
monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbremonoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre
l'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbulsl'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls
més o menys arrodonits fan uns 40 mm.més o menys arrodonits fan uns 40 mm.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinatsEls xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats
tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs méstipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més
freds i igualment secs ocuparia la savina.freds i igualment secs ocuparia la savina.
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Cupressaceae
Gènere: Cupressus
Espècie: C. sempervirens
14. Càdec
El càdec (Juniperus oxycedrus) és un arbre d'aspecte arbustiu molt
semblant al ginebró, que es diferencia d'aquest perquè a les fulles hi té
dues línies blanques en lloc d'una.
Les fulles són dures i en forma d'agulla, punxants. Tenen uns 2,5 cm de
llargada.
Els fruits són gàlbuls de 6 a 12 mm de diàmetre, de color rogenc quan
són madurs.
Floreix a la primavera.
Es localitza en terrenys calcaris de la terra baixa, en alzinars o
màquies. El bosc formant per càdecs s'anomena cadequer.
Regne: Planta
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Cupressaceae
Gènere: Juniperus
Espècie: J. oxycedrus
Estat de conservació
Segur
15. Noguer
Són arbres caducifolis de
fruits en drupa força
apreciats. La paraula Juglans
prové del llatí Jupiter glans,
"gla de Júpiter".
L'única espècie que es troba
de forma natural a les nostres
contrades és el noguer
(Juglans regia). D'altres es
troben del Japó fins al
Canadà i a l'extrem
meridional de l'Amèrica del
Sud.
16. Prunera
L'espècie Prunus domestica té el seu
origen en el Caucas, Anatòlia i Pèrsia
i es considera com l'espècie europea.
També hi ha espècies conreades
americanes i asiàtiques.
Es tracta d'un arbre caducifoli que pot
arribar als 10 metres d'alçària però
normalment es queda en 5 o 6 metres.
El tronc és d'escorça bruna i blavosa
brillant llis o esquerdat. Fulles
oblongues serrades, finament piloses.
Flors blanques i solitàries amb molts
estams i anteres bilobulades. Fruit en
drupa de color groc, vermell o violaci
i recobert d'una cera blanquinosa. La
llavor resta dins del pinyol o
endocarpi.
17. Ametller
L’ametller (Prunus dulcis o Amygdalus
communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Pertany a la família de les rosàcies, que és una
de les mes evolucionades i nombrosa en
espècies. És un arbre prou conegut a casa
nostra, tot i que no està catalogat com una
planta medicinal de forma legal, s'usa molt de
forma quotidiana; encara que cal tenir cura a
diferenciar-ne l'ametlla dolça de l'amarga (la
qual és tòxica).
18. Mimosa
La mimosa o
mimosa comuna
(Acacia dealbata)
és una espècie de
planta lleguminosa
del gènere Acacia.
Es tracta d'un arbre de creixement ràpid
que pot arribar als 12 metres d'alçada
19. Pomera
Classificació científica
Superregne: Eukaryota
Regne: Plantae
Subregne: Tracheobionta
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Rosales
Família: Rosaceae
Subfamília: Maloideae
Gènere: 'Malus'
Malus és és un gènere de plantes amb flor
de la família de les rosàcies.
20. Perera La perera és un arbre de la família Rosaceae i
del gènere Pyrus conreat pel seu fruit, la pera.
El nom científic de la planta europea conreada
és Pyrus communis. La perera nashi (asiàtica)
rep el nom de Pyrus pyrifolia. El seu origen es
troba en les regions temperades d'el Vell Món
des de l'oest d'Europa i nord d'Àfrica a l'Àsia.
Als Països Catalans apareixen com silvestres
les espècies Pyrus communis (perera borda,
salvifòlia) i Pyrus spinosa (perelloner)
21. Codonyer
El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la
família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia,
conreat pel seu fruit, el codony.És un arbre o arbust
originari del Caucas, caducifoli d'1,5 a 6 m d'alçària, de
fulles ovades, enteres, tomentoses al revers, de flors
solitàries de color de rosa clar, quasi sense peduncle i
fruits tomentosos, grossos i grocs, en pom de forma
globosa o piriforme.És més rústec que les pereres i
pomeres, la seva fusta resisteix molt bé el fred intens de
l'hivern i com que floreix a finals d'abril, sol escapar de
les glaçades tardanes. La maduració dels codonys és a la
tardor i en aquell moment el fruit perd gran part del seus
pèls o toment.Hi ha algunes varietats que permeten
menjar el fruit cru però la majoria se sol preparar
ensucrat com a codonyat.
22. Llorer
El llorer o llor
(Laurus nobilis) és un
arbre perennifoli
diòic, únic
representant europeu
de la família de les
lauràcies.
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Laurales
Família: Lauraceae
Gènere: Laurus
Espècie: L. nobilis
23. Cirerer El cirerer o cirer (Prunus avium) és un
arbre fruiter, conreat pel seu fruit, la cirera.
És un arbre de la família de les rosàcies,
caducifoli, normalment poc alt, amb
escorça d'un gris rogenc lluent que es
desprèn en bandes primes transversals,
fulles ovato-oblongues amb una o dues
glàndules vermelles al capdamunt del
pecíol, serrades, flors blanques, agrupades
i fruits en drupa, les cireres. L'anomenat
cirerer bord (Prunus avium subsp.
sylvestris), de fruits força amargants, és
troba a Catalunya en boscos de la
muntanya mitjana.
24. Magnolia
Magnolia és un gran gènere de
plantes amb flors. Compta amb unes
210 espècies. Magnolia grandiflora és
la magnòlia per excelència [1] dins la
subclasse Magnolioideae de la
família Magnoliaceae.
La distribució natural d'aquest gènere
té una distribució disjunta, amb un
centre principal a l'est i sud-est d'Àsia
i un centre secundari aa l'est de
Nordamèrica, les Antilles occidentals
i algunes especies a Amèrica del Sud.
25. Pollancre Pollancre (Populus) és un gènere de plantes
amb flor.Totes les espècies del gènere són
arbres que inclouen diverses espècies
relacionades com els àlbers i els pollancres
tropicals (Turanga).
Els pollancres són arbres caducifolis que
canvien el color de les fulles abans que
caiguin a la tardor. La majoria, especialment
el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs
peciols que fan que es moguin fàcilment amb
el vent.Són arbres de molt ràpid creixement,
sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es
poden tallar) quan tenen suficient aigua
disponible, per això es planten en llocs al
costat de corrents d'aigua o amb la capa
freàtica alta com és el cas de les pollancredes
de la riba del riu Tordera.
26. Pi pinyer
El pi pinyer, pi pinyoner, pi para-
sol, pi bo o pi ver[1] (Pinus pinea)
és una espècie de pi dins la família
Pinaceae caracteritzat per tenir la
llavor comestible: el pinyó, ja que
si bé els pinyons d'altres espècies
europees de pi també es poden
menjar, són molt més petits (hi ha
espècies americanes amb pinyons
grans que s'exploten
comercialment).
És originari de la regió
mediterrània.
27. Sequoia
Sequoia és un gènere inclòs a la
família de les Cupressàcies del
que Sequoia semprevirens n'és
l'única espècie supervivent.
Amb el nom de sequoia també es
coneixen popularment altres
arbres de la subfamília
sequoioideae, com les del gènere
Sequoiadendron i Metasequoia.
28. Avellaner L'avellaner (Corylus avellana) és un arbre
silvestre o conreat pels seus fruits secs, les
avellanes. Pertany a la família de les
Betulaceae. Hi ha unes deu espècies dintre
del gènere Corylus. Tots ells són arbres
caducifolis que viuen a l'hemisferi nord en
climes temperats. L'avellaner té fulles
arrodonides simples i serrades. Les flors
són de pol·linització anemòfila en aments,
els masculins comencen a desenvolupar-se
a finals de l'estiu i segueixen creixent fins
l'hivern següent. Les flors femenines són
més tardanes i poc visibles i només els
petits estils vermells destaquen
29. Castanyer
Són arbres caducifolis que es troben a les zones
temperades del món. La majoria de castanyers son
arbres grans, de 20 a 40 metres d'alçada, però algunes
especies son de la mida d'un arbust.
Les fulles dels castanyers son simples, de forma ovalada
o de punta de llança i d'una longitud que va des dels 10
fins als 30 centímetres i una amplada de 4 a 10. La flor
apareix a la meitat de l'estiu. El fruit, la les castanya es
una càpsula espinosa en cúpula que fa entre 5 i 11
centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. Les
castanyes són fruits comestibles, força apreciats a la
gastronomia d'alguns països, tot i que de vegades es
consideren "menjar de pobre". També es valora molt la
fusta dels arbres.
L'única espècie que es troba de forma natural a les
nostrescontrades és el castanyermediterrani, castanyer
europeu o arbre de la castanya (Castanea sativa), que és
també l'unica espècie originaria d'Europa. D'altres es
troben de la Xina, Sibèria i a l'Amèrica del Nord fins als
Andes.[
