Presentació del moviment obrer.

1. TEMA 4: EL MOVIMENT OBRER
(1789-1914)

2. ÍNDEX
1. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
2. TEORIES I DOCTRINES SOCIALS
3. PRIMERA INTERNACIONAL (AIT)
4. ELS PARTITS OBRERS
5. LA SEGONA INTERNACIONAL

5. 1. ORÍGENS DELS MOVIMENT OBRER

6. • La societat industrial va crear un ample col·lectiu obrer (proletariat) que
poc a poc va anar desenvolupant una consciència de classe pròpia.
• La mà d’obra era abundant i per tant les condicions de contractació com
els salaris eren desfavorables als treballadors i no hi havia cap tipus de
regulació. Davant un període de crisi els empresaris no dubtaven en
acomiadar als treballadors.
• Estes condicions desfavorables van ser el motiu de l’augment de la
conflictivitat social (descontent) i afavorint l’aparició d’organitzacions de
treballadors per a defendre els seus drets.
• Dos van ser els grans objectius d’estes primeres organitzacions:
• aconseguir una millora de les condicions laborals: reducció de l’horari
laboral, augment dels salaris,...
• aconseguir drets polítics: de reunió, d’associació, de lliure expressió,
de vot,…
• Davant de la formació de les primeres societats obreres i les seues accions
col·lectives, la intervenció governamental va prendre un caire repressiu i
finalment, estes organitzacions es van prohibir.

7. SOCIETAT
INDUSTRIAL
PROLETARIAT CONDICIONS
DESFAVORABLES
CONSCIÈNCIA
DE
CLASSE
CONFLICITIVITAT
SOCIAL
(descontent)
ORGANITZACIONS
DE TREBALLADORS
(defensar els seus
drets)
DRETS
LABORALS
DRETS
POLÍTICS

8. SOCIETATS DE
SOCORS MUTU
APROVACIÓ DRETS D’ASSOCIACIÓ I REUNIÓ
•Auxiliar als associats.
•Caixa de resistència en moments de vaga.
LUDDISME
•Primeres accions obreres.
• Accions violentes contra maquinàries, fàbriques...
•Pren el nom de Ned Ludd.
•Moviment reprimit pel govern.
TRADE UNIONS
•Unions locals de treballadors d’un mateix ofici.
•Defensa col·lectiva de les condicions laborals i salarials
GREAT TRADE
UNION
• Unions nacionals de treballadors de tots els oficis
• G.B 1834
CARTISME
• Aconseguir drets polítics per treballadors (sufragi masculí)
• 1838: William Lovett elabora la CARTA DEL POBLE
• El parlament britànic rebutja la Carta, però s’aconsegueixen
millores laborals.
•Importància en la via parlamentaria de finals S.XIX.
• G.B 1824 1ª ½ S.XIX
DRETS
POLÍTICS
DRETSLABORALS

9. • Les primeres reivindicacions obreres es van centrar en demanar el dret
d’associació i reunió  el primer país en reconèixer eixos drets va ser
Gran Bretanya (1824).
• Les primeres associacions de treballadors van ser les SOCIETATS DE
SOCORS MUTUS: tenien la finalitat d’auxiliar als seus associats en cas
d’accident, malaltia o mort. Amb freqüència actuaven com a caixes de
resistència per moments de vaga.
• Les primeres accions obreres per a mostrar el seu descontent es coneixen
com el LUDDISME o moviment luddita: accions organitzades pels
treballadors britànics que, a finals dels segle XVIII i principi del segle XIX,
destruïen les màquines que, segons ells, els llevaven els llocs de treball.
Els treballadors enviaven sovint comunicats amenaçadors a empresaris i
comerciants abans de dirigir la seua violència contra la maquinària (els
comunicats els signaven amb el nom de NED LUDD  se’l considerava que
havia sigut el primer en destruir els telers com a acte de protesta).
• Este moviment va passar a ser perseguit governamentalment fins que va
entrar en declivi el 1817 (encara que va haver nous rebrots en la dècada
de 1830).

10. • Poc a poc, la principal finalitat de les associacions d’obrers va passar a ser
la defensa col·lectiva de les condicions salarials i laborals i la reivindicació
de la seua millora, i malgrat les prohibicions i els obstacles, van anar
sorgint unions locals de treballadors d’un mateix ofici: les TRADE UNIONS.
• Les associacions de treballadors anaven per oficis, però prompte es va
tendir a la creació d’unions nacionals de treballadors que reuniren als
obrers de tots els oficis: el 1834 es va crear a Gran Bretanya la GREAT
TRADE UNION, associació d’obrers de tots els oficis (el 1850 contava amb
uns 600 mil afiliats).

11. • Junt amb les reivindicacions salarials i laborals, les associacions obreres van
reivindicar els drets polítics (igualtat de drets de tots els ciutadans).
• El CARTISME va ser el primer moviment que es va proposar aconseguir
drets polítics per als treballadors (important entre 1838 i 1848).
• El 1838, WILLIAM LOVETT va elaborar una CARTA DEL POBLE (d’ahí el seu
nom). En ella es demanava el sufragi universal masculí, vot secret, etc.
• D’esta manera, els treballadors podrien tindre reivindicacions econòmiques
a través de les Trade Unions i les polítiques a través del Cartisme.
• La primera petició al Parlament britànic es va presentar el 1839 (amb el
suport de més d’un milió de firmes). El Parlament britànic la va rebutjar les
tres vegades que es va presentar: el 1839, el 1842 i el 1848).
• Este moviment de masses almenys va aconseguir que l’Estat britànic
regulara les relacions laborals: va promulgar una Llei d’Associació més
favorable, es va limitar la jornada laboral de xiquets i dones a 10 hores, etc.
• El Cartisme va demostrar que amples masses de treballadors podien
organitzar-se i mobilitzar-se al voltant d’un objectiu polític comú: millorar les
condicions de la classe obrera a través de la via parlamentària.

13. 2. TEORIES I DOCTRINES SOCIALS

14. TEORIES PER UNA NOVA MANERA
D’ORGANITZACIÓ SOCIAL
SOCIALISME
UTÒPIC
SOCIALISME
CIENTÍFIC
R.Owen
Babeuf
Blanqui
C.Fourier
Saint-Simon
Proudhon
Karl Marx
Friedrich Engels
ANARQUISME
1ª ½ S.XIX 2ª ½ S.XIX
Proudhon
Bakunin

15. • A Gran Bretanya:
• Robert Owen:
• Va introduir a la seua fàbrica una sèrie de reformes (educació pels
fills dels treballadors, reducció jornada laboral, incentius…)
• Va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives sense
propietaris ni salaris.
• La seua fàbrica de filar va assolir un gran èxit econòmic, però les
pressions del govern britànic i dels empresaris el van obligar a
traslladar-se als Estats Units.
SOCIALISME UTÒPIC

16. • A França:
• Babeuf o Blanqui: la igualtat social només es podia assolir per mitjà de
l’acció violenta.
• Charles Fourier: va defensar la creació de falansteris (agrupacions
comunitàries on la propietat era col·lectiva).
• Saint-Simon: va defensar el procés industrialitzador i la propietat privada,
però criticant que les propietats no foren de les classes productives.
• Proudhon: va criticar la propietat privada (per a ell, l’origen de la
desigualtat) i institucions com l’Estat, l’Església,… També va criticar tota
autoritat (per això se’l considera un dels precursors de l’anarquisme).

17. Falansteris de Fourier:

18. • Front aquestes propostes “utòpiques” de la primera meitat del segle XIX,
KARL MARX I FRIEDICH ENGELS van proposar el socialisme científic.
• L’anàlisi de la realitat política i social, l’estudi del capitalisme i la pràctica
política de Marx es coneix com el MARXISME
• El 1848 es publicava el MANIFEST COMUNISTA  era una crida a
l’organització i a l’acció política dels treballadors per a la defensa comuna
dels seus interessos i per assolir el poder (el seu lema era: “treballadors
del món, uniu-se!”).
SOCIALISME CIENTÍFIC

19. • El marxisme descansa sobre tres gran eixos:
• l’anàlisi del passat: Marx considerava que la història de totes les societats
és la història de la lluita de classes, entre opressor (propietaris)s i oprimits
(no propietaris). La història havia sigut una lluita constant entre opressors i
oprimits i esta lluita és la que acabaria provocant la caiguda del
capitalisme.
• la crítica del present: Marx va explicar a “El capital” que l’explotació
burgesa és inherent al capitalisme. És a dir, el treball de l’obrer genera un
benefici superior al salari que percep (plusvàlua), que resta en mans del
capitalista.
• Un projecte de futur:
• per acabar amb els abusos del capitalisme, els treballadors havien
d’organitzar-se en un partit polític propi.
• els partits havien de participar en el sistema burgés.
• assolit el poder s’instauraria la dictadura del proletariat.
• Amb la dictadura del proletariat es col·lectivitzarien els medis de
producció i quan tots els individus passaren a ser iguals en el procés
de producció, s’acabaria amb les desigualtats socials i els conflictes
socials.

20. • L’anarquisme no té un cos doctrinari tan homogeni com el que van
elaborar Marx i Engels. S’apleguen tot un seguit de propostes.
• En general totes critiquen la societat capitalista i proposen un model
alternatiu basat en l’absència d’autoritat.
• Els mitjans per a destruir l’ordre burgés i arribar a una societat sense
classes van presentar diferències importants entre els diversos pensadors
anarquistes.
• El primer referent de l’anarquisme va ser Proudhon.
• El gran ideòleg del pensament anarquista va ser MIKHAÏL BAKUNIN.
ANARQUISME

21. • Bakunin:
• les seues idees es van oposar clarament a les del marxisme.
• era enemic de l’acció política .
• rebutjava tot tipus d’autoritat: Estat, Església, Exèrcit.
• el seu objectiu era la destrucció de l’Estat i crear una societat
igualitària a partir de la lliure associació de les comunes.
• defensava un ideari llibertari que proposava l’anarquia com a model
de societat assentada en la llibertat individual, la solidaritat social, la
crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i
l’oposició a tota mena d’organització jeràrquica.

23. 3. PRIMERA INTERNACIONAL (AIT)
1864- 1876

24. • El desenvolupament del moviment obrer va portar a la creació de
l’Associació Internacional de Treballadors o Primera Internacional (AIT),
el 28 de setembre de 1864 a Londres.
• Organització projectada per al conjunt de treballadors del món.
• Marx va marcar l’AIT des dels seus inicis: Va escriure el manifest inaugural
i els estatuts organitzatius, introduint dos elements centrals del seu
pensament:
• l’Emancipació dels treballadors per si mateixos.
• La classe obrera havia de participar en la lluita política per a conquistar
el poder, eliminar a la burgesia i transformar la societat (implantant el
socialisme).

25. • L’AIT va permetre reforçar una consciència diferenciada de la classe
obrera; va permetre que anaren sorgint en distints països federacions
nacionals (França, Bèlgica, Suïssa, Espanya, Alemanya); va permetre que
treballadors industrials, artesans i camperols anaren organitzant-se.
• A les idees marxistes de participació política per acabar amb el sistema
des de dins, es van oposar els anarquistes (rebutjaven qualsevol tipus
d’Estat).
• L’AIT va incorporar moltes tendències i opinions distintes sobre com dirigir
el moviment obrer. Esta heterogeneïtat es va reflectir en el plànol
ideològic.
• Els enfrontaments més importants es van produir entre els partidaris de
MARX i els partidaris de BAKUNIN. Van acabar provocant el debilitament
de l’AIT i finalment la seua dissolució.

26. • En eixe context d’enfrontaments ideològics en l’AIT, es va produir la
COMUNA DE PARÍS, que va ser, a pesar de la seua brevetat (març - maig
1871), la primera experiència de govern obrer.
• La derrota francesa en la guerra franco-prussiana (1870 – 1871) va deixar
un buit de poder en l’Estat francès (l’últim govern del Segon Imperi havia
fugit de Versalles).
• Es va iniciar a París una revolució de caràcter democràtic socialista
• Es van organitzar eleccions en els districtes de la capital i es va constituir la
Comuna de París: un govern popular que responia a l’ideal de república
democràtica i popular.
• La Comuna va emprendre un conjunt de reformes que van esdevenir el
referent per al moviment obrer i democràtic: nacionalització dels béns del
clergat, substitució de l’exèrcit per milícies populars, abolició de la policia,
lliurament de les empreses abandonades a cooperatives obreres, un
projecte d’ensenyament laic i gratuït,…

27. • El mes de maig, les tropes de la recent nascuda Tercera República
Francesa van entrar en la capital i van dur a terme una dura repressió.
• La derrota i la repressió de la Comuna de París va tindre efectes molt
importants en la política de l’AIT:
• Marx era de l’opinió que el seu fracàs es va deure a la falta d’un
programa polític coherent i d’una organització adequada.
• Bakunin, pel seu costat, va destacar el caràcter espontani i popular del
moviment.
• Estes dues postures es van enfrontar en el Congrés de la Haia (1872): la
majoria marxista va apostar per la formació de partits polítics i el resultat
va ser que els anarquistes van ser expulsats de l’AIT.
• A més a més, la majoria dels governs europeus, alarmats pels
esdeveniments de París, van passar a perseguir l’AIT i la van declarar fora
de la Llei (la consideraven responsable).
• Finalment, la Primera Internacional es va dissoldre el 1876.

28. • A partir de 1876 el moviment obrer va passar a seguir les idees de Marx:
fundar partits socialistes obrers que intervingueren en la política nacional
de cada país per a tractar d’arribar al poder i des d’ahí transformar la
societat.
• Els anarquistes, al renegar dels partits polítics, van passar a actuar amb
una política d’acció directa:
• Anarcocomunisme: mitjançant actes terroristes contra els
representants del poder (monarques, primers ministres, etc). Dirigents
com Piotr Kropotlkin i Errico Malatesta.
• Anarcosindicalisme: utilitzant la vaga general com la forma de lluita
entre els treballadors i els patrons i formació de sindicats com la CGT a
França (Confederació Genetal de Treballadors) i la CNT (Confederació
Nacional de Treballadors) a Espanya 1910.

29. PRIMERA INTERNACIONAL
(1864-1876)
MARXISME
Creació de partits polítics
Socialistes-marxistes
ANARQUISME
AnarcosindicalismeAnarcocomunisme

30. 4. ELS PARTITS OBRERS

31. • Els anys que van del 1875 al 1914 es van caracteritzar per la fundació i la
consolidació de partits socialistes, d’orientació marxista, a tota Europa.
• El 1875 es va fundar el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) = en
1890 contava amb més de milió i mig de vots.
• El 1879 es va fundar el PSOE (fundat per Pablo Iglesias).
• El 1880 es va fundar el Partit dels Treballadors a França.
• Els següents es van fundar a Dinamarca, Holanda, Suècia, Àustria,…
• El 1905 es fundava el Partit Laborista a Anglaterra.

32. 5. LA SEGONA INTERNACIONAL
(1889- 1916)

33. • L’existència d’elements comuns a tots els partits socialistes i la nostàlgia de
l'extingida AIT va portar al naixement de la Segona Internacional o
Internacional Socialista, fundada el 1889. Formada exclusivament per
partits socialistes (aprovaven l’activitat parlamentària  arribar al poder
mitjançant la participació en eleccions).
• Es va tractar d’evitar els dos grans problemes que havien dividit a l’AIT:
• l’autonomia dels distints partits.
• les diferències amb els anarquistes.

34. • El 1890 es va acordar que l’1 de maig es convocaria als treballadors per a
reivindicar la jornada laboral de 8 hores: eixa data es va convertir en
símbol i ha passat fins els nostres dies, com el dia internacional del treball.
• El 1911 es promovia el 8 de març com Dia internacional de la Dona
Treballadora.
• A principi del segle XX, la Segona Internacional era ja una organització
respectada pel conjunt de les forces polítiques de la majoria dels països.
• Però si els partits socialistes van anar creixent de manera important, en
estos anys els sindicats encara ho van fer més = els treballadors s’afiliaven
massivament.
• Per exemple, el 1888 els dirigents socialistes espanyols van crear l’UGT; el
1892 es va crear la Unió General de Sindicats Alemanys; els anys següents
els socialistes francesos i els italians van crear els seus sindicats.
• Cal dir que no sols van aparèixer sindicats relacionats amb el moviment
socialista. També, en els últims anys del segle XIX, es va desenvolupar un
sindicalisme revolucionari, oposat a les polítiques reformistes del
socialisme internacional.

35. 1 de maig. En homenatge
als màrtirs de Chicago,
treballadors anarquistes
executats als EUA acusats del
les protestes i la revolta de
Haymarket del 1 al 4 de maig
1886.

36. 8 de març. En homenatge a la vaga de les
obreres tèxtils nord-americanes de 1857,
l'incendi de la fàbrica Cotton o el de
la Triangle Shirtwaist Company, de Nova
York, el dia 25 de març de 1911 (indústria
tèxtil on treballaven cinc-centes persones,
en la seva gran majoria dones immigrants
joves). En aquest darrer incident van morir
142 obreres que l'any anterior havien
mantingut una important vaga per demanar
millors condicions laborals.

37. • A principis del segle XX, a la Segona Internacional van aparèixer algunes
diferències:
• Un gran tema de debat va ser el colonialisme :
• un sector del socialisme internacional va començar a denunciar
l’imperialisme com una forma més de l’explotació capitalista i que per
tant calia combatre’l.
• un altre sector, criticava els abusos, però no s’oposava a l’ocupació i
l’explotació colonial (ho justificaven com una manera de civilitzar
societats endarrerides).
• Un altre tema de debat va ser el bel·licisme. Els membres de la Segona
Internacional van rebutjar la participació en la guerra per considerar-la com
una manera de participar amb els interessos burgesos, però quan va
esclatar la Primera Guerra mundial:
• Pacifistes moderats: sectors que es van oposar a participar.
• Patriotes, es van posar al costat dels governs respectius i van assumir
els criteris de defensa nacional preconitzada pels partits burgesos
(l’aliança de socialistes i burgesos es va conèixer com “la unió
sagrada”).
• Revolucionaris, van tractar d’utilitzar la guerra com una manera
d’iniciar la revolució proletària i que els obrers assoliren el poder (Lenin
i els bolxevics van arribar al poder a Rússia aprofitant la Primera Guerra
Mundial).

38. • En definitiva, a finals del segle XIX i principi del segle XX, el moviment
obrer va anar dividint-se en dues tendències oposades:
• una postura reformista:→ Socialisme/Socialdemocràcia
• defenia la participació dels partits polítics en la vida política.
• parlava de col·laborar amb la societat burgesa per a tractar de
reformar-la.
• esta tendència va triomfar en els països més desenvolupats (Gran
Bretanya, Alemanya,…).
• una postura revolucionària: → Comunisme
• assenyalava que l’única via per arribar al poder era la revolució.
• Va triomfar en països on havia un Estat autoritari (Rússia) i on havia un
sistema parlamentari ineficaç (Espanya).
• L’esclat de la Primera Guerra Mundial, va acabar debilitant a la Segona
Internacional: els reformistes van participar en la I Guerra Mundial i els
revolucionaris es van oposar, però la van utilitzar per arribar al poder.
• Finalment, els partits comunistes van abandonar la Segona Internacional i
es van unir en la Tercera Internacional o Internacional Comunista,
formada únicament per partits comunistes al 1919.

39. SEGONA INTERNACIONAL
(1889-1916)
MARXISME
RevolucionariReformista
SOCIALISME
(Socialdemocràcia)
COMUNISME

40. MAPA CONCEPTUAL MOVIMENT OBRER

41. SOCIETATS DE
SOCORS MUTU
LUDDISME
TRADE UNIONS
GREAT TRADE UNION
CARTISME
SOCIALISME
UTÒPIC
SOCIALISME
CIENTÍFIC
R.Owen
Babeuf
Blanqui
C.Fourier
Saint-Simon
Proudhon
Karl Marx
Friedrich
Engels
ANARQUISME
1ª ½ S.XIX 2ª ½ S.XIX
Proudhon
Bakunin
PRIMERA INTERNACIONAL
(1864-1876)
MARXISME
Creació de partits polítics
Socialistes-marxistes
ANARQUISME
Anarcosindicalisme
Anarcocomunisme
SEGONA INTERNACIONAL
(1889-1916)
RevolucionariReformista
SOCIALISME
(Socialdemocràcia)
COMUNISME
MOVIMENT OBRER