1. ESCOLA PIA VILANOVA

2. L’orientació professional i acadèmica:
L’orientació és un procés ... La planificació de la tasca
... que l’escola planifica ...
... que té els seus moments més intensos ...
... que fa sobretot el tutor ...
En funció del coneixement de l’alumne pel que fa a preferències,
capacitats i altres factors.
L’equip de tutors i el departament d’orientació i podrien treballar
en ...
•El coneixement d'un mateix: rendiment escolar, opinions i
interessos, capacitats i aptituds, etc.).
•Coneixement del món acadèmic: estudis en acabar l’etapa,
característiques, llocs on es poden realitzar, etc.
•Cert coneixement del món laboral.

3.  Els objectius: per què fem aquesta tria?
• La informació: però ...
• Determinades professions són fàcilment idealitzables.
• Professions tradicionalment ben considerades es
troben saturades.
• Cal valorar les possibilitats de feina. No sempre una
nova professió és sinònim de feina assegurada.
• El desenvolupament d’un lloc de treball demana unes
habilitats que no són “acadèmiques”: treballar en
equip, organitzar la feina, ser responsable, tenir
iniciativa, ...
• Les possibles opcions
• La decisió

4. La responsabilitat del tutor en l’orientació :
• La normativa d’ESO preveu un document en el que
l’escola explica les opcions acadèmiques i professionals de
l’alumne.
• Concretament el Decret 143/2007 (de currículum de
l’ESO), de 26 de juny, 15.3, diu “...
• “com a part de la formació integral de l’alumnat,
l’acció tutorial ha d’organitzar els procediments de
treball conjunt amb les famílies per la coordinació i
seguiment tant del procés d’aprenentatge (...) com
dels aspectes d’orientació acadèmica i professional.”
• El mateix Decret (16.2) diu que el tutor ha de tenir cura
que l’elecció del currículum per part de l’alumne sigui
coherent (...)
• “tant pel que fa a la seva situació actual com a les
seves opcions de futur acadèmic i professional”.

5. La responsabilitat del tutor en
l’orientació:
• L’article 17 de l’Ordre EDU 295/2008, de 13 de juny, ...
d’avaluació en l’ESO diu:
“Orientació final d’etapa:
En finalitzar l’educació secundària obligatòria el centre
ha d’elaborar un document orientador per a l’alumne o
alumna sobre les opcions més adequades per al seu
futur acadèmic i professional, que ha de tenir caràcter
confidencial i el seu contingut no pot ser prescriptiu”

6. El document de l’orientació:
• El Ministre Gabilondo va introduir algunes modificacions
al final del seu mandat (mitjançant uns RD que
modifiquen la norma bàsica de l’ESO):
6. Todos los alumnos que finalicen la ESO sin obtener el
GESO recibirán … al finalizar el último curso (donde)
hayan estado matriculados un certificado oficial (de
estudios obligatorios, COEO) sobre su escolaridad y el
nivel de adquisición de las competencias básicas y un
informe orientador sobre sus opciones académicas y
profesionales.

7. El document de l’orientació:
Elements del Certificat oficial d’estudis obligatoris (COEO):
•Dades del centro, de l’alumne i de l’escolaritat
•Matèries o àmbits cursats i qualificacions
•Informe de la junta de evaluación, del último curso …
matriculado, en el que se indique el nivel de adquisición de las
competencias básicas, … la formación complementaria que
debería cursar para obtener el título de GESO.…
•Només en el cas que l’alumne finalitzi 4t curs!

9. 1. Més d’un 68 % dels alumnes segueixen estudis de batxillerat.
Per tant, són els estudis majoritaris de la població.
2. Són alumnes que tenen més llunyanes les expectatives
d’incorporar-se al món laboral. Com a mínim trigaran 4 anys
en incorporar-se a la vida activa.
3. Pel tipus de continguts que s’estudien, seguir el batxillerat
requereix uns sòlids hàbits d’estudi i certa capacitat de
treballar amb continguts abstractes que no tenen una
aplicació pràctica immediata.
4. El batxillerat està organitzat en matèries: comunes, de
modalitat i optatives.

10. 5. El batxillerat implica un treball de 30 hores a la setmana cada
curs.
6. Per accedir-hi cal haver aprovat l’ESO.
7. Té una durada de 2 anys, habitualment entre els 15 i els 17
anys, encara que els alumnes poden romandre fins a 4 anys.
8. Al final s’obté el títol de batxillerat (independentment de la
modalitat cursada).
9. Te tres finalitats:
• Formativa: sòlida base cultural.
• Preparatòria; per a futurs estudis d’educació superior.
• Orientadora: ajuda l’alumne a escollir un camp de la
cultura.

11. 10. Hi ha 3 modalitats.
• Arts.
• Humanitats i ciències socials.
• Ciències i tecnologia.
 Les escoles organitzen combinacions de matèries que
reben diferents noms: itineraris, opcions, etc.
10. Hi ha una part comuna, que fan tots els alumnes (un 46 % del
temps) i una part diversificada formada per matèries de
modalitat, optatives ...
11. i el treball de recerca.

12. 12
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT:
Les matèries comunes :
Matèria: 1r curs 2n curs
Llengua catalana i literatura 2 2
Llengua castellana i literatura 2 2
Llengua estrangera 3 3
Filosofia i ciutadania / Ha. Filosofia 2 3
Història - 3
Ciències pel món contemporani 2 -
Educació física 2 -
Religió (voluntària) (2) -
Tutoria 1 1
14 14
28 ( de 60 )

13. • És seguit per una petita proporció d’alumnes.
• Es fa a pocs centres.
• L’alumne haurà de fer un mínim de 5 d’aquestes matèries.
Probablement 6.
• Els centres, probablement, oferiran una combinació
determinada amb poques possibilitats d’escollir.
• Hi ha dos itineraris. Les matèries de cada itinerari són:

14. 14
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT:
la part diversificada
El batxillerat d’ARTS
Arts plàstiques, disseny i imatge Arts escèniques, música i dansa
Història de l’art Anàlisi musica (I i II)
Dibuix artístic (I i II) Anatomia aplicada
Dibuix tècnic (I i II) Arts escèniques
Disseny Cultura audiovisual
Cultura audiovisual (I i II) Història de la música i de la dansa
Tècniques d’expressió graficoplàstica Llenguatge i pràctica musical
Volum Literatura universal
Literatura catalana
4 o 3 matèries cada any
4 h. setmana cada una Literatura castellana

15. 15
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT:
la part diversificada
El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS
• És seguit per una proporció important d’alumnes (amb una
tendència a l’alça).
• La majoria de les escoles ofereixen dos itineraris:
•un amb més matèries d’humanitats i
•un altre amb més de ciències socials.
• L’alumne ha de fer un mínim de 5 matèries de modalitat.
• Els centres, probablement, oferiran una combinació
determinada amb poques possibilitats d’escollir.
• Les matèries de la modalitat són (a l’esquerra les humanitats a
la dreta les ciències socials):

16. 16
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT:
la part diversificada
El batxillerat d’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS
Història de l’art Geografia
Llatí (I i II) Matemàtiques aplicades CCSS
(I i II)
Grec (I i II) Economia
Història del mon contemporani Economia de l’empresa (I i II)
Literatura universal
Literatura catalana 4 o 3 matèries cada any
Literatura castellana 4 h. setmana cada una

17. 17
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada
El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA
• És seguit per una proporció important d’alumnes,
amb una tendència a la baixa.
• Moltes escoles ofereixen dos itineraris; un amb més matèries
de ciències de la naturalesa i un altre amb més matèries de
ciències i tecnologia.
• L’alumne ha de fer un mínim de 5 matèries de modalitat.
• Els centres, probablement, oferiran una combinació
determinada amb poques possibilitats d’escollir.
• Les matèries de la modalitat són (a l’esquerra les de ciències,
a la dreta les tècniques):

18. 18
CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT: la part diversificada
El batxillerat de CIÈNCIES i TECNOLOGIA
Física (I i II) Física (I i II)
Matemàtiques (I i II) Matemàtiques (I i II)
Biologia (I i II) Dibuix tècnic (I i II)
Química (I i II) Electrotècnia
Ciències terra ... medi ambient Tecnologia industrial (I i II)
(I i II)
4 o 3 matèries cada
any
4 h. setmana cada
una

19. Quan es pot canviar de modalitat?
I. Durant el primer mes de classes, l’alumne
sol·licita ...
II. Al passar de 1r a 2n curs de batxillerat.
III. Si l’alumne ha de repetir curs.
IV. En acabar el batxillerat, si l’alumne vol fer una
segona modalitat.

20. LES MATÈRIES OPTATIVES:
1. Les escull l’alumne segons l’oferta del centre, per tal de
completar el seu currículum (fins un total de 30 hores cada
curs).
2. Les possibilitats de fer matèries optatives són limitades: cap o
dues matèries a primer curs i cap o dues més a segon curs.
3. Les escoles fan una oferta adaptada a cada itinerari:
Estadística, Ampliació de matemàtiques, etc.
4. Entre les matèries optatives està la Segona llengua
estrangera, l’Estada a l’empresa i Psicologia
5. L’alumne pot triar com a matèria optativa una matèria de
modalitat d’una altra modalitat (si l’horari li permet).

21. El TREBALL DE RECERCA
1. És un treball d’investigació (entès en termes amplis) que realitza
l’alumne dirigit per un tutor.
2. Encara que ho organitza l’escola, habitualment es fa entre 1r i 2n curs.
3. Té un pes molt important en la qualificació final del batxillerat (un 10
%).
4. Alguns alumnes li dediquen moltes hores.
LA MATÈRIA DE RELIGIÓ:
1. La matèria de Religió té la mateixa importància que les altres
matèries:
1. Pel que fa a la promoció.
2. Pel que fa a l’obtenció del TÍTOL de batxiller.
2. Però no computa a efectes de beques o de PAU (ni suma ni divideix).

22. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT:
El PAS de 1r a 2n i l’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER
Cap matèria
pendent Passa a segon
Una o dues Passa a segon amb una o dues
matèries matèries pendents
pendents Juny i
Poden: setembre!
1. Fer tot 1r i renunciar a les
Tres o quatre qualificacions aprovades.
matèries 2. Matricular-se només de les
pendents matèries suspeses.
Les escoles
3. Matricular-se de 1r sense renun-
són molt
ciar a notes amb la possibilitat
Més de quatre crítiques amb
de pujar notes.
aquesta
matèries alternativa
pendents Repeteix curs

23. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT:
L’obtenció del TÍTOL DE BATXILLER
Títol de
Tot aprovat Batxillerat
Alguna
matèria Repeteix les
suspesa matèries suspeses

24. LA QUALIFICACIÓ DEL BATXILLERAT
a. La qualificació del batxillerat pot tenir un pes important en el
futur acadèmic de l’alumne; però no cal angoixar-se abans de
temps.
b. Per obtenir la qualificació del batxillerat, es fa la mitjana, es
sumen les qualificacions de les matèries i es divideix pel
nombre d’aquestes (totes les matèries compten igual, menys
la Religió).
c. La qualificació de les matèries (amb un pes del 90 %) més la
qualificació del treball de recerca (amb un pes del 10 %)
configuren la Qualificació mitjana de batxillerat.
Qualificació de les matèries TR Qualificació
90 % 10% = mitjana de
batxillerat

25. Les PAU (proves d’accés a la universitat o selectivitat)
Com s’obté la nota d’admissió?
d. Molts alumnes (2 de cada 3) que acaben batxillerat després
estudien a la universitat. Per a això, han de fer les PAU. Com
NO caben tots, hi ha un sistema per seleccionar els millors
estudiants; quins? Aquells que tinguin les millors NOTES
D’ADMISSIÓ (60 % de l’expedient de batxillerat més 40 % de
la PAU, fase general).
Qualificació mitjana de Qualificació de la
batxillerat fase general de la
= Nota
(mitjana de les matèries + TR) PAU (selectivitat) d’admissió
60 % 40%

26. Les PAU (proves d’accés a la universitat o selectivitat):
Les notes de tall
e. Com que en alguns graus universitaris no caben tots els alumnes que
volen fer aquells estudis, entren només els que tenen la nota
d’admissió més alta. A la nota del darrer alumne que entra se li diu
NOTA DE TALL.
Any a any, les notes de tall són bastant estables.
Alumne 1 11,512
Alumne 2 10,013
Alumne 3 9,446 Entra!
Alumne 4 8,123
Alumne ... 7,574
Alumne 100 6,321 Capacitat
màxima de
Alumne 101 6,319 la facultat
Alumne 102
No Entra!

27. LES PROVES D’ACÉS A LA UNIVERSITAT (PAU):
LA PAU té dues fases: GENERAL i ESPECÍFICA
GENERAL: Obligatòria. Consta de 5 proves:
1. Exercici de llengua catalana i literatura.
2. Comentari de text relacionat amb continguts de Llengua castellana i
literatura.
3. Exercici sobre els continguts d’Història de la filosofia o Història
4. Exercici de llengua estrangera. S’avaluarà la comprensió i expressió
oral i escrita (la prova oral no es farà fins els curs 2011-2012).
5. Exercici d’una matèria de modalitat de 2n de batxillerat a escollir per
l’alumne.
• Es fa una mitjana de les 5 proves.

28. LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU)
ESPECÍFICA:
• L’alumne pot escollir examinar-se (o no) d’una, dues o tres
matèries més,
• La qualificació d’aquesta/es prova/es es sumarà a la
qualificació de la fase general.
Les matèries de la fase ESPECÍFICA han d’estar relacionades amb
allò que vulguis estudiar. Hi ha unes taules que ho relacionen.
Si l’alumne sap què vol fer, és important que esculli
una modalitat i unes matèries que li vagin bé.
I és important que treballi en el batxillerat!

29. Les PAU (selectivitat)
Com es calcula la nota d’admissió?
QMB * 0,6 + FG * 0,4 + a * M1 + b * M2
Fase específica de la PAU: pot sumar la qualificació (superior a 5) de fins a
4 dues matèries de la fase específica si aquestes matèries estan vinculades al
grau i multiplicades pel factor “a” o “b” (0,1 o 0,2)
Qualificació de la fase general de la PAU, obtinguda per la mitjana de les 5
matèries d’examen obligatòries: Català, Castellà, Llengua estrangera,
Història o Filosofia i 1 matèria de modalitat (a escollir)
MULTIPLICAT PER 0,4
10
Qualificació mitjana de batxillerat, obtinguda per la mitjana de les
qualificacions de les matèries de 1r i 2n * 0,9
més la qualificació del treball de recerca * 0,1
MULTIPLICAT PER 0,6

30. L'orientació professional i acadèmica 30

31.  PAU 2012
 http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_39
631929_1.pdf
 PAU 2013
 http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_20
449924_1.pdf
 PAU 2014
 http://www.gencat.cat/economia/ur/doc/doc_85
655632_1.pdf

32. EXEMPLES: el Pedro:
• Expedient de batxillerat: 6,5
• PAU: fase general: 5,5
• Nota d’admissió: 6,1
• Vol fer estudiar Economia.
• A la fase específica de la PAU va examinar-se de:
• Economia de l’empresa (ponderació 0,1): nota, 8
• Geografia (ponderació 0,2): nota, 5
• La seva nota d’admissió serà:
6,1 + (8*0,1 + 6*0,2) = 8,1

33. EXEMPLES: la Victoria:
• Expedient de batxillerat: 8,2
• PAU: fase general: 7,5
• Nota d’admissió: 7,92
• Vol fer Medicina
• A la fase específica de la PAU va examinar-se de:
• Biologia (ponderació 0,2): nota, 8
• Química (ponderació 0,2): nota, 7
• Física (ponderació 0,1): nota 5
• La seva nota d’admissió serà:
7,92 + (8*0,2 + 7*0,2) = 10,92

34. 34

37. Si Biologia a la fase general i Si Química a la fase general i
Química a l’específica Biologia a l’específica
Expedient 7 * 0,6 = 4,2 7 * 0,6 = 4,2
Fase general (6 + 6 + 5 + 8 + 10) / 5 = 7 (6 + 6 + 5 + 8 + 5) / 5 = 6
7 * 0,4 = 2,8 6 * 0,4 = 2,4
Fase específica 5 * 0,2 = 1 10 * 0,2 = 2
Nota d’admissió 8 8,6

38. En resum:
• Molts alumnes volen arribar a Grau Superior
• Però dubten entre fer-ho per Grau Mig o per Batxillerat
(el Batxillerat fa por).
• I pregunten (o no ...)
• En general és més fàcil fer-ho per batxillerat
• Les matèries que volen evitar les trobaran més endavant al
curs d’accés o a la prova
• No hauran perdut hàbits d’estudi de les matèries
acadèmiques.
• Però ...

39. Els pas de Cicle Formatiu de Grau Mig a
Cicle Formatiu de Grau Superior:
Títol de BATXILLER
Grau Títol de Grau Mig més CURS de pas
Mig GM-GS
(amb el Grau
títol de Haver superat la PROVA D’ACCÉS Superior
Tècnic
en ...)
Haver superat la prova d’accés a la
universitat de més de 25 anys

40. El CURS de pas de Grau Mig a Grau Superior:
 Desenvolupament normatius:
 En centres públics i privats autoritzats.
 Durada: com a mínim 700 hores (1 curs = a 1000 hores)
 Contingut: dues parts:
 Part comuna: desenvoluparà com a mínim els objectius de batxillerat
de Llengua castellana i Llengua estrangera (probablement també el
català)
 Part específica: com a mínim dues opcions: ciències i tecnologia; i
humanitats i ciències socials (amb, com a mínim, dues matèries
cadascuna)
 Professorat: el mateix que el d’educació secundària
 Avaluació: de l’1 al 10 de cada matèria es farà mitjana

41. La PROVA de pas de Grau Mig a Grau Superior:
 Objecte: l’alumne ha de mostrar maduresa en relació als objectius de batxillerat així
com a coneixements per al cicle al qual vol accedir
 En determinats centres públics.
 Contingut: dues parts:
 Part comuna: contingut semblant al curs
 Part específica: contingut semblant al curs
 Requisits per accedir-hi:
 O tenir 19 anys complerts l’any de la prova
 O tenir-ne 18 i tenir un títol de Tècnic relacionat amb el que es vol fer
 Avaluació: de l’1 al 10 de cada matèria es farà mitjana
 La prova es convoca al menys un cop a l’any (habitualment al mes de maig; amb
preinscripció)
 La qualificació entre 0 i 10 en cada matèria
 Superar la prova té una validesa a tot el territori nacional

42. El pas de GRAU SUPERIOR al GRAU UNIVERSITARI:
PAU:
Batxillerat: PAU: (selectivitat)
(selectivitat)
Fase específica
Mitjana de OPTATIVA, però
l’expedient Fase general tots la passen
GRAU
(60%) (40%) (permet pujar fins UNIVERSITARI :
a 4 punts)
10
punts Si hi ha més
demanada que
Grau
oferta:
superior:
PAU: NOTES DE TALL
(selectivitat)
Mitjana Fase específica
aritmètica OPTATIVA
dels mòduls (permet pujar fins
a 4 punts)
En principi des de qualsevol batxillerat es pot accedir a qualsevol PAU i grau universitari
En principi des de qualsevol cicle es pot accedir a qualsevol PAU i grau universitari
Una altra cosa és que vagi bé i que tingui nota.

43. Com funciona la preinscripció?
 Sempre cal fer la preinscripció i la matrícula (calendari) :
 Preinscripció: habitualment al maig
 Matrícula: habitualment al juny
 Preferència:
 Batxillerat: igual que a l’EI, EP i ESO
 Cicles formatius de grau mitjà:
 Les sol·licituds s'ordenen d'acord amb la qualificació mitjana
dels estudis que permeten l'accés al cicle.
 Per a l'alumnat que accedeixi mitjançant la prova hi ha una
reserva de plaça (%).
 Si en presentar la sol·licitud l'alumne encara no ha completat
els estudis, es considera la qualificació mitjana de tots els
cursos dels estudis que permeten accedir-hi, llevat del que
està cursant ( de 1r a 3r d’ESO).
 Si la qualificació de la prova d'accés no és numèrica, es
considera que és un 5.

44. Com funciona la preinscripció?
 En el batxillerat, si un alumne suspèn l’avaluació ordinària (juny) ha
de confirmar que vol la plaça. Si aprova (setembre), es matricularà
al setembre. Si no, perdrà la plaça.
 En Grau Mig. Si no aprova al juny, perd la plaça.
 A més, hi ha uns percentatge de reserva segons la via d’accés a GM:
• Entre el 60 i 70 % pels alumnes que provenen d’ESO.
• Entre el 20 i 30 % pels alumnes que provenen d’haver superat
els mòduls obligatoris del PQPI.
• Entre el 10 i 20 % pels alumnes d’altres vies.
 A més, hi ha uns percentatge de reserva segons la via d’accés a GS:
• Entre el 60 i 70 % pels alumnes que provenen de batxillerat.
• Entre el 20 i 30 % pels alumnes que provenen d’haver superat
la prova d’accés.
• Entre el 10 i 20 % pels alumnes d’altres vies.

45. Per acabar: on trobar més informació?
Web del Departament d’Ensenyament: ESTUDIAR A CATALUNYA
http://www20.gencat.cat/portal/site/queestudiar/
Adreces d’Internet:
 Web d’orientació acadèmica i professional:
http://www.edu365.com:8802/
 Característiques dels PQPI i centres:
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
 Caracterstiques dels cicles formatius i centres:
http://www.xtec.cat/fp/index.htm
Característiques del batxillerat i centres:
 http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio
 Eensenyaments de règim especial: esports, artístics, idiomes:
 http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio

46. Per acabar: l’objectiu final
 l’accés a la cultura,
 la vida plena,
 l’estabilitat econòmica
46

47. En tot això, el que realment és important és que cada
alumne trobi el seu camí per arribar al mon
productiu (millor si arriba a ser un treballador 1)
De vegades els alumnes fan camins lògics i directes.
Però altres vegades fan itineraris diferents, amb anades
i vingudes, proves, tantejos, anys sabàtics ...
Fent una analogia amb el futbol, lo lògic seria que
blaugrana fos Barça i blanc fos R. Madrid; però la
realitat troba combinacions diferents

48. PARLAR AMB
ADOLESCNETS
 Busca un ambient i
moment adequat.
 Mostra disponibilitat.
 Recorda que tu ets
l’adult.
 Intenta arribar a allò que
és essencial.
 A ningú li agrada que li
facin sermons.
Sigues positiu.
L’escola ha de fer el seu paper.

I els pares el nostre.