Carpeta d'arquitectura es un recurso para trabajar con alumnos de visual i plàstca y despertar el interés por este arte.

1. CARPETACARPETA
D’ARQUITECTURAD’ARQUITECTURA

2. 1.ARQUITECTES I CONSTRUCTORS
• Arquitectura: un art essencial de tota
civilització.
• Construcció: un ofici amb utilitat i sense
més trascendència cultural.
• Al Japó l’arquitecte apareix al s. XIX, fins
llevors són els fusters els constructors de
palaus i temples.

3. Imhotep, el primer arquitecte
• Imhotep (en grec Imutes), savi, metge,
astròleg, i el primer arquitecte conegut en
la història (aprox. 2690 - 2610 aC).
Va ser l'arquitecte de la piràmide
d'Saqqarah, en temps del rei Djoser
(2650 aC). La piràmide va necessitar
l'extracció, transport i muntatge de milers
de tones de pedra calcària.
Mai s'havia utilitzat en grans
construccions, per a les que es feien
servir els maons de tova, fàcils de fer i
barats.

4. Imhotep adopta les formes d’edificacions antigues
fetes amb fang, fusta i joncs i les reinterpreta amb
pedra. D'altra banda, les columnes són d'adorn o
estan adossades als murs, sense sustentar molt pes.

5. Estructures tradicionals i nòmades
• Produeixen aixoplucs simples que es
basen en materials disponibles i un mínim
d’eines.
• La forma d’aquestes estructures depèn de
consideracions pragmàtiques.
• Malgrat la seva simplicitat produeixen
formes especialment elegants.

6. Els tipis també anomenat wigwam
PROPORCIONA LA MÀXIMA SUPERFICIE COBERTA AMB EL MÍNIM PES
MITJANÇANT LA DISPOSICIÓ DE PELLS SOBRE UNA ESTRUCTURA DE
PALS.

7. Els iglús
Presenten un mínim de superficie envolupant per un màxim
de superfície en planta, per tant permeten reduir les pèrdues
calorífiques al mínim.

8. Les cabanes de fang

9. Cabana cònica amb sortida de
fums
El foc és necessari perquè una cabana pugui ser habitada en qualsevol clima.
És el primer canvi formal del condicionament climàtic.

10. La casa amb entramat de fusta
L’entramat es construia amb fusta tallada amb serra o destral i els buits eren
omplerts amb plafons que segueixen l’estructura.

11. Per tal d’incrementar
la superfície habitable,
era habitual que els
pisos superiors d’una
casa sortissin en
volada por sobre de
les plantes inferiors

12. L’ARQUITECTE
• FUNCIONS:
• Projectar
• Administració dels contractes
• Seguiment de l’obra
• Control del pressupost
• Responsabilitat civil
La formació és de cinc anys més un periode de
pràctiques, el món professional es veu dividit entre els
arquitectes comercials i els arquitectes “artistes”.
FRANK LLOYD WRIGHT 1876-1959 va ser un d’aquests
arquitectes artistes.

13. LA CASA DE LA CASACADA 1935

15. L’ELEMENT MÉS IMPRESSIONANT D’AQUESTA OBRA ÉS
LA LLOSA DE FORMIGO PINTADA DE COLOR PRÈSSEC
ANCORADA A LA ROCA I ESTESA EN VOLADÍS SOBRE
UNA CASCADA.
LA CASA I L’ENTORN NATURAL ES FONEN EN UNA SOLA
ENTITAT, UNA EXPLOSIÓ DE LLOSES APARENTMENT
SUSPESES EN EL BUIT I VOLANT EN TOTES
DIRECCIONS.

16. EL PROJECTE I LA SEVA REALITZACIÓ
• Els plànols són avui dia el mitja més
important per comunicar-se idees entre
l’arquitecte, el client i el costructor.
• Els arquitectes han desenvolupat unes
tècniques de representació que els
permeten analitzar i descriure els seus
projectes.
• El dibuix en planta és la més important de
totes elles. Permet representar la
distribució interior i la relació de cada
espai i element amb el tot.

17. Aquest dibuix en
planta no indica
com serà l’edifici
en alçat, però
podem establir
que té una base
rectangular. Dos
habitacions, un
menjador sala
d’estar , dos
lavabos, tres
terrasses i una
cuina oberta.

18. Un altre dibuix
important és la
secció, on es
representa un tall
a través de
l’edifici i la seva
relació entre els
diversos nivells.
Aconseguim una
imatge plana de
l’alçat.SECCIÓ CASA
BATLLÓ

19. La representació de l’encaqix en tres dimensions dels
volums dels edificis és pot fer amb diverses tècniques:
La perspectiva cónica amb dos punts de fuga
proporciona una visió pictòrica i facilment intel·ligible per la
gent corrent..

20. La perspectiva axonomètrica o isomètrica representa amb
més precisió el projecte en tres dimensions.

21. 2: LA INFLUÈNCIA CLÀSSICA
• El classicisme ha demostrat ser prou adaptable
per respondre a tot tipus d’edificis ( gratacels,
centres comercials i temples).
• El classicisme es basa en un sistema de
proporcions, en la simetria i en tècniques
compositives que estableixen una relació entre
cda element i el tot.
• L’arquitectura clàssica vadonar una identitat
comuna a una civilització que s’estenia per tota la
Mediterrània.
• Els grecs van construir una arquitectura de línees
rectes i refinades a base de pilars i bigues, mentre
els romans aconseguiren més plàsticitat a base de
l’ús del formigó i les estructures en volta.

22. La arquitectura grega: els tres ordres
• ORDRE DÒRIC: Utilitzat al Partenó és
caracteritza per una sòlida simplicitat, i
una disposició més estreta de les
columnes en relació amb el jònic i el
corinti.

23. PARTEN
Ó

24. ORDRE JÒNIC : És caracteritzava per
ser més delicat, amb proporcions més
esveltes i per un acabament de la
columna amb dues voltes bessones.
TEMPLE D’ATENEA NIKE
440-415 a C.

25. ORDRE CORINTI : És reconeixible per l’ús de
la fulla d’acant com a motiu ornamental.

26. LA ARQUITECTURA ROMANA
Tenen sofistica’ts coneixements tècnics que
permetien la construcció de clavegueres,
aqüeductes i graners.
Van desenvolupar la tècnica del formigó per
donar forma a grans estructures plàstiques que
van assolir la màxima expressió al Panteó.
Utilitzaven el totxo com a alternativa econòmica
a la pedra i van afegir noves formes
estructurals: l’arc i la cúpula.

27. EL
PANTEÓ
D'ADRIÀ

28. PALLADIO (1508-1580)
• Palladio és considerat com l'arquitecte
més influent del renaixement tardà i més
imitat de tota l'Història de l'Arquitectura a
Occident.
• Palladio nascut a Pàdua i format com a
paleta, estudia l’arquitectura clàssica a
través dels escrits de Vitruvi (arquitecte
actiu del 46 al 30 aC.)
• Va utilitzar l’ordre jònic per crear quatre
esvelts pòrtics de sis columnes als costats
de la vil·la.

29. LA ROTONDA ( VIL·LA CAPRA), VICENZA 1550-1569
Representativa del gust Palladio per la seva simetria

30. Palladio va inscriure el diàmetre
de la cúpula que cobreix l’espai
central de la vil·la en un
quadrat, que va subdividir
alhora en quatre naus
idèntiques per crear així´una
planta perfectament simètrica.
El calor dels mesos d’estiu al
Vèneto va portar Palladio a
reduir el mínim el nombre de
finestres a les façanes de la
vil·la. Per mitigar l’austeritat dels
murs nus, l’arquitecte va
convertir l’entaulament dels
pòrtics en una banda continua
de pedra que envolta la totalitat
de l’edifici.

31. El pis principal de la vil·la, el piano nobile, es tradueix a l’exterior
en grans finestres marcades per un coronament de pedra en
forma de frontó sobre cascuna.

32. El segle XIX: el redescobriment de
Grècia
• Reprodueix les formes generades pels
grecs i els romans però afavorint la
monumentalitat.
• L’austeritat neoclàssica permet la
racionalització de la vida i l’activitat social.
• Les línees rectes dominan sobre les
curves, la simetria es generalitza, dintels i
columnes substitueixen als arcs.

33. L’Altes Museu Schinkel de Berlin
(1822-1830)
Desig de crear una arquitectura
moderna adaptada als nous temps.

35. LA CASA BLANCA
EL CAPITOLI
(1793-1865)

36. PORTA DE BRANDENBURG (Alemania)

39. LA PROPORCIÓ
• Els grecs, dedicaven molts d’esforços a
aconseguir la perfecció formal en
l’aspecte exterior dels seus edificis.
• Havien comprès l’il·lusió òptica que fa que
les línees verticals semblin lleugerement
corves quan s’observen desde una certa
distància. Perquè semblessin rectes les
deformaven amb una lleugera convexitat
que corregia aquest efecte.

40. • Les relacions proporcionals han constituït
un dels principals camps d’estudi del
classicisme.
• Per els filòsofs, matemàtics i arquitectes
de la Grècia antiga era evident que
algunes relacions entre l’amplada i
l’alçada dels objectes eren més atractives
que altres.
• Aquestes observacions s’han acompanyat
d’intents per trobar fórmules
matemàtiques que descrivissin una relació
harmònica.

41. • La secció àuria estableix una proporció
aproximada entre les parts de 5:8. S’obté
mitjançant la divisió d’un segment en dues
parts desiguals tals que el seu quocient sigui
igual al que resulta de dividir la part més gran
per la totalitat del segment.

42. • La raó àuria, secció àuria o divina proporció és
la relació que guarden dos segments a i b (o
per extensió, la que guarden dues quantitats a i
b) si entre el total i el segment major hi ha la
mateixa relació que entre el segment major i el
segment menor.
• Si el tot és al segment major igual que el major
és al segment menor. Anomenant a al segment
(o nombre) major i b al menor, la formulació
matemàtica de la definició es pot escriure com:
a+b = a
a b
Segment dividit en dos
segments a i b de forma àuria:
El segment sencer és al
segment a com el segment a és
al segment b

43. • L’home Vitruvi, arquitecte entre els anys
46 i 30 aC., va escriure que “sense
simetria i proporció, cap temple no pot
tenir una planta regular”. Això volia dir “ha
de tenir proporcions exactes derivades de
les parts d’un cos humà ben dimensionat,
ja que la natura ha concebut el cos humà
de manera que la dimensió del cap des de
la barbeta fins a la part superior del front i
l’arrel dels cabells és una desena part de
l’alçada total del cos”.
• El famós dibuix de Vitruvi fet per Leonardo
mostra l’interpretació de les seves teories.

44. 1
2
3
4
6
8

45. • Al segle xx, la necessitat d’establir un sistema
proporcional que ajusti cada element d’un
edifici a un únic patró de mesures va seer
recollida per Le Corbusier, intentant que
l’industria de la construcció l’adoptés per la
fabricació d’elements estandaritzats.

46. EL
MODULOR

47. 3: ESTRUCTURA I FORMA
• Abans de la revolució industrial l’únic factor
estructural depenia dels materials
disponibles. La fusta genera pilars i bigues.
Mentre la pedra genera la volta i la cúpula.
• Els edificis gòtics ens mostren amb tota
claredat la manera com es distribueixen les
forces de compressió i tracció a les
diferents parts de l’estructura.
• L’arc ogival és la conseqüència formal d’una
disposició del material constructiu d’acord
amb la distribució de les carregues.

48. EVOLUCIÓ DE L’ARC
• La volta és un sostre amb secció d’arc, va
ser un desenvolupament natural
d’aquesta tècnica.La forma més simple de
la volta és la de canó, construida com
una successió d’arcs idèntics.

49. • La volta de creueria, construïda com
l’encreuament en angle recte de dues
voltes de canó idèntiques. Concentra les
càrregues del sostre a les quatre
cantonades.

50. • Els arcs romànics és caracteritza per l’ús
de l’arc semicircular o de mig punt, una
estructura massissa que requereix la
construccióde murs gruixuts per mantenir
l’estabilitat. Per la construcció era
necessari l’ús de motlles de fusta pesant,
que havien d’actuar com a suports
estructurals.

51. • La volta de cano va donar lloc a la volta
per aresta és la formada per la
intersecció de dues voltes de canó iguals i
que es creuen perpendicularment

52. L’Abadia de Westmister 1519 .Les voltes han evolucionat fins una exhibició
exuberant.

53. • La catedral de Chartres 1260

54. La integració de les imatges dels apòstols a la portada sud
il·lustra la integració que es produïa a l’època entre l’escultura i
l’arquitectura.

55. • El laberint dels
penitents de la
catedral de
Chartres, fet
de pedres de
colors
exemplifica la
visió espiritual
de
l’arquitectura
gòtica.

56. • L’impactant
composició
geomètrica dels
rosetons de la
catedral amb els
seus pètals de vidre
es una de les
característiques de
Chartres.

57. Els arcs d’una volta treballen en tres dimensions per
cobrir un sostre a través d’una nau quadrada o
rectangular. Aquesta tècnica va determinar tota
l’arquitectura gòtica.

58. Els arcbotatans
Tenen una clara funció
estructural: compensar amb
la seva massa i el seu pes
la tendència d’una pesant
coberta de pedra a separar
els murs que la suporten.
Els contraforts de pedra
s’alcen separats del volum
principal de l’església, i
transmeten les càrregues
als fonaments per mitja
d’arcs de pedra que
permeten la construcció de
naus esveltes i de grans
finestrals.

61. Les catedrals no eren únicament
una representació de la fe, o
una complexa obra d’art
ornamentada amb pintures,
elements escultòrics o de ferro
forjat, sinó que també eren un
símbol del poder polític i del
prestigi d’una comunitat.
Els governants demostraven la
seva ambició i la seva
importància mitjançant la
construcció de catedrals cada
cop més altes i més complexes,
fins aconseguir un est5il més
elaborat i exuberant.
Catedral en planta en forma de
creu cristiana.

62. 4: NOUS MATERIALS, NOVES FORMES
• La revolució industrial 1750 va posar nous
materials al mercat amb l’ajuda del ferrocarril.
• La fosa (enmotllament de metall), el ferro i el
carboni produien hacer fos, producció
industrial del vidre. El formigó amb la tècnica
d’introduir rodons d’hacer per tal de reforçar-lo.
• Amb aquestes noves condicions els arquitectes
intentaran reflectir les propietats dels
nousmaterials.

63. • L’arquitecte i l’enginyer,
La fosa i l’acer van permetre construir
estructures cada cop més grans. Per això
cada cop era més necessari saber com
responien els materials davant les
sol·licitacions estructurals. L’estudi
d’aquest comportament va donar lloc a un
nou especialista, l’enginyer estructural
l’experiència del qual prodedia del disseny
de ponts, viaductes i túnels.

64. Façana d’estil gòtic victorià
dissenyada per George Gilbert
Scott (1861-1865) es contraposa
a
Estructura de ferro i vidre que
cobreix les andanes,
igualment màgnifica però
totalment antigòtica,
projectada per W.H. Barlow i
R. M. Ordish

65. El vidre i el món modern
• És un dels materials més estès en
l’arquitectura del s.XX. Un material que
passa a ser d’ús corrent i disponible en
mides i disponible en mides mai
assajades anteriorment.
• El vidre passar a ser un mur cortina que
defineix la pell completa de l’edifici.
• Els hivernacles d’Anglaterra victoriana van
ser les primeres estructures que van
utilitzar el vidre a aquesta escala.

66. EL CRYSTAL PALACE 1851 en el moment d’inagurar-se era
l’espai cobert més gran que mai s’havia provat de construir. La
seva estructura era de fosa i el seu recobriment va monopolitzar
la producció de vidre de Gran Bretanya durant tot un any.

67. GLASS SKYSCRAPER FOR
BERLIN 1920-21 MIES VAN DER
ROHE recorda un iceberg cristal·lí

68. La Torre eiffel, 1888 amb una
alçada de 300m. Va ser concebuda
com una demostració de les
possibilitats del nou material.

69. L’acer i la resistència
• El procés de fabricació de l’acer de
Bessemer 1885, va obrir les portes a l’ús
estructural de l’acer.
• Permeten construir estructures lleugeres
en poc temps.
• Amb aquest sistema, l’arquitectura esdevé
una composició de superfícies planes, de
materials que omplen els buits d’un marc
estructural.

70. FABRICA 1909

71. El projecte Vladimir Tatlin per a un
monument de la Tercera
Internacional ( 19919-1920) no va
arribar a costruir-se.
La pobresa de la Rúsia
postrevolucionària no va permetre
construir 400m de torre.

72. ÒPERA DE SYDNEY 1973

73. • La complexa
coberta laminar
bombada de
formigó units per
coles especials
anomenades
resines epoxi.
• Les cobertes es
revesteixen de
rajoles blanques.
• Els buits entre cada
peça bombada de la
coberta es tanquen
amb vidre laminat
fosc.

74. TWA a l’aeroport de J.F.Kennedy
de Nova York (1952-1962) amb
làmines de formigó que evoquen
la imatge del vol.

75. Pavelló de basquet i la
gran piscina coberta dels
Jocs Olímpics de Tòquio
de 1964 projectats per
Kenzo Tange.
Utilitzen inmenses
jàsseres elíptiques de
formigó per suportar una
coberta metàl.lica
penjada en catenària,
que fa de membrana
tensada d’una tenda.

76. L’Estadi Olímpic de Munich de 1972 on destaquen les
cobertes d’entramat de cables i teixits sintètics obra de
Frei Otto i Günter Behnisch.

78. 5. L’ARQUITECTURA COM A ART
• La sepació entre l’arquitectura pràctica i les
altres artds es relativament recent.
• Miquel Àngel és tan important pel món de
l’arquitectura com de la pintura o escultura.
• Al s.XIX, l’augment del volum d’obra
construida provoca la divergència, entre els
que produeixen edificis econòmics i eficients i
els que és presenten com a creadors de
formes artístiques.

79. • PALAU és un tipus d’edifici que sempre ha
tingut una funció simbólica important

80. PAVELLÓ REIAL BRIGHTON (1815-1823)

81. ALHAMBRA de GRANADA

82. Noves expressions de la religió
• Totes les religions han
adoptat l’arquitectura
com a mitjà d’expressió.
CAPELLA DE NOTRE-DAME DU-HAUT,
RONCHAMP LE CORBUSIER

83. SAGRADA FAMÍLIA de
ANTONI GAUDÍ 1884-
1926…

84. MEZQUITE
S
DE
DUBAI

85. EL PAVELLÓ DAURAT o KINKAKUJI, KYOTO 1397

86. Edificis escultòrics
CHIAT DAY MOJO, UNA COL·LABORACIÓ ENTRE
OLDENBURG(ESCULTOR) I FRANK GEHRY

88. 6. LA CIUTAT EN TRANSFORMACIÓ
• A tot arreu , els arquitectes han tendit a
considerar la ciutat com una obra a gran escala
a la que anomenem urbanisme.
• La forma de la ciutat ha estat també una
manifestació dels valors d’una societat.
• La ciutat-estat de l’antiga Grècia tenia com a
centre un fòrum democràtic.
• Els estats totalitaris reorganitzen les seves
ciutats en una mena de plaça d’armes gegant.
Hitler a Berlin i Stalin a Moscou.

89. La cursa cap el cel
• Les ciutats noves construeixen gratacels com
a signe de visibilitat i les velles per reinventar-
se.
• Iniciada a finals del s.XIX a Chigago amb
l’invenció de l’estructura d’acer i de l’ascensor.
• L’estructura metàl·lica es revestia amb amb
una pell gòtica de pedra o amb una façana
clàssica. Amb el moviment modern d’estètica
minimalista passa a ser un esvelt obelisc de
vidre.

90. EDIFICI
CHRYSLER,
ACER CROMAT I
ESTIL ART DECÓ
1930
EDIFICI WOOLWORTH (1913), COET
GÒTIC

91. Els ascensors moderns, són possibles
gràcies als gratacels. Elisha Otis va
patentar al 1853 un dispositiu de seguretat
que garantia que l’ascensor no cauria.
Els primers acensors van ser hidràulics,
posteriorment van venir els elèctrics.

92. La construcció en alçada
• La tecnologia de l’ascensor i
les estructures metàl·liques va
permetre sobrepassar les
modestes estructures de deu o
dotze plantes.
• L’incorporació de l’aire
condicionat i de la tecnològuia
informàtica ha facilitat els
càlculs estructurals. Avui les
limitacions tècniques són
menys importants que els
factors econòmics.
BURJ DUBAI TOWER 818m.

93. • ALS FONAMENTS s’origina unes carregues
sense precedents. L’Empire State Building per
exemple, transmet una càrrega de 330.000
tones al sòl.
Si l’estrat és rocós
permet que els
fonaments siguin
una llosa de
formigó.
Si el subsòl és poc
resistent
s’introdueixen
pilons de formigó
fins arribar a les
capes de roca

94. • Jon Hancock Center,
Chigago (1965-1970)
domina la silueta de
Chicago per la seva
alçada i característica
forma piramidal. A més,
la seva peculiaritat raïa
en la combinació
d’espai d’oficines per
3500 persones i
habitatges per 1500, a
més de botigues i de
restaurants. Era
l’encarnació de la ciutat
vertical.

95. La torre es concep com
un tub, amb la rigidesa i
el travavament
necessaris garantits per
barres diagonals i pels
forjats que s’hi
interseccionen.

96. Els terratrèmols i els vents. Els gratacels és
projecten de tal forma que puguin bascular diversos
metres a banda i banda sota l’efecte dels vents forts.
Per tal de reduir el mareig dels ocupants, els
enginyers han inventat un reguldor dinàmic de vent
graduable: un bloc massís de formigó lligat a la part
superior de la torre mitjançant motlles laterals, que
contraresta la força del vent amb direcció contraria.
GRATACELS
DE DUBAI

97. La ciutat ideal
• Els egipcis van iniciar una tradició que s’ha
mantingut al llarg de la història. El temple,
l’església, el palau i el mercat han servit
d’element central de diversos plans
urbanístics, segons les aspiracions
filosòfiques de la societat en qüestio.
• Al s.XVIII, coincidint amb un creixement
accelerat de les ciutats, hi havia una visió
ideològica a Anglaterra que considerava
l’expansió il·limitada de la ciutat com una
evolució perniciosa que calia contenir.

98. La de la Ciutat Ideal és una abstracció del
Renaixement, una representació de
l’ordre, la organització, la netedat, del
domini humà sobre el món que ens
envolta a través de la racionalització de
l’espai.

99. Diversos projectes
de ciutats ideals que
expressaven la
filosofia
reinaxentista i la
funcionalitat
arquitectònica.

100. • La Ciutat Prohibida, Beijing va ser el
centre governamental durant quasi 500
anys a la Xina. Els edificis, construïts,
principalment amb fusta, i les relacions
entre ells i amb els espais que els
rodegen, van ser projectats d’acord amb
les concepcions xineses sobre la natura i
la cosmologia.
• El comunisme per reorganitzar la ciutat
van adoptar el traçat axial de la Ciutat
Prohibida a l’escala monumental de la
creació del nou estat, la plaça de
Tananmen.

102. 7. EL PROCÉS
• Qualsevol gran obra d’arquitectura és el
resultat d’un procés complex.
• L’arquitecte ha de tenir la capacitat de
concebre un projecte i garantir la seva
realització. Convencer un client per què
inverteixi.
• L’arquitecte ha de reunir un ampli ventall
d’aptituds: ha de ser creatiu i pràctic, ben
organitzat i carismàtic.

103. Es tracta d’una acurada reconstrucció a la ciutat californiana de
Malibu d’una vil·la romana. El seu cost està al voltant de 800
milions de dòlars, format per sis edificis destinats a becaris,
biblioteques, conservadors i investigadors i un museu al públic.
L’arquitecte seleccionat va ser Richard Meier al 1984. Va arribar a
un projecte final seguint les directrius filosòfiques de la fundació el
1991.L’obertura al públic serà la tardor de 1997.

104. CRONOLOGIA DEL PROJECTE: INICI AL 1983 I FINALITZACIÓ AL 1997

109. ALTRES TREBALLSDE RICHARD MEIER