Your SlideShare is downloading. ×
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Carpeta D’Arquitectura

993

Published on

Carpeta d'arquitectura es un recurso para trabajar con alumnos de visual i plàstca y despertar el interés por este arte.

Carpeta d'arquitectura es un recurso para trabajar con alumnos de visual i plàstca y despertar el interés por este arte.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
993
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
50
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CARPETACARPETA D’ARQUITECTURAD’ARQUITECTURA
  • 2. 1.ARQUITECTES I CONSTRUCTORS • Arquitectura: un art essencial de tota civilització. • Construcció: un ofici amb utilitat i sense més trascendència cultural. • Al Japó l’arquitecte apareix al s. XIX, fins llevors són els fusters els constructors de palaus i temples.
  • 3. Imhotep, el primer arquitecte • Imhotep (en grec Imutes), savi, metge, astròleg, i el primer arquitecte conegut en la història (aprox. 2690 - 2610 aC). Va ser l'arquitecte de la piràmide d'Saqqarah, en temps del rei Djoser (2650 aC). La piràmide va necessitar l'extracció, transport i muntatge de milers de tones de pedra calcària. Mai s'havia utilitzat en grans construccions, per a les que es feien servir els maons de tova, fàcils de fer i barats.
  • 4. Imhotep adopta les formes d’edificacions antigues fetes amb fang, fusta i joncs i les reinterpreta amb pedra. D'altra banda, les columnes són d'adorn o estan adossades als murs, sense sustentar molt pes.
  • 5. Estructures tradicionals i nòmades • Produeixen aixoplucs simples que es basen en materials disponibles i un mínim d’eines. • La forma d’aquestes estructures depèn de consideracions pragmàtiques. • Malgrat la seva simplicitat produeixen formes especialment elegants.
  • 6. Els tipis també anomenat wigwam PROPORCIONA LA MÀXIMA SUPERFICIE COBERTA AMB EL MÍNIM PES MITJANÇANT LA DISPOSICIÓ DE PELLS SOBRE UNA ESTRUCTURA DE PALS.
  • 7. Els iglús Presenten un mínim de superficie envolupant per un màxim de superfície en planta, per tant permeten reduir les pèrdues calorífiques al mínim.
  • 8. Les cabanes de fang
  • 9. Cabana cònica amb sortida de fums El foc és necessari perquè una cabana pugui ser habitada en qualsevol clima. És el primer canvi formal del condicionament climàtic.
  • 10. La casa amb entramat de fusta L’entramat es construia amb fusta tallada amb serra o destral i els buits eren omplerts amb plafons que segueixen l’estructura.
  • 11. Per tal d’incrementar la superfície habitable, era habitual que els pisos superiors d’una casa sortissin en volada por sobre de les plantes inferiors
  • 12. L’ARQUITECTE • FUNCIONS: • Projectar • Administració dels contractes • Seguiment de l’obra • Control del pressupost • Responsabilitat civil La formació és de cinc anys més un periode de pràctiques, el món professional es veu dividit entre els arquitectes comercials i els arquitectes “artistes”. FRANK LLOYD WRIGHT 1876-1959 va ser un d’aquests arquitectes artistes.
  • 13. LA CASA DE LA CASACADA 1935
  • 14. L’ELEMENT MÉS IMPRESSIONANT D’AQUESTA OBRA ÉS LA LLOSA DE FORMIGO PINTADA DE COLOR PRÈSSEC ANCORADA A LA ROCA I ESTESA EN VOLADÍS SOBRE UNA CASCADA. LA CASA I L’ENTORN NATURAL ES FONEN EN UNA SOLA ENTITAT, UNA EXPLOSIÓ DE LLOSES APARENTMENT SUSPESES EN EL BUIT I VOLANT EN TOTES DIRECCIONS.
  • 15. EL PROJECTE I LA SEVA REALITZACIÓ • Els plànols són avui dia el mitja més important per comunicar-se idees entre l’arquitecte, el client i el costructor. • Els arquitectes han desenvolupat unes tècniques de representació que els permeten analitzar i descriure els seus projectes. • El dibuix en planta és la més important de totes elles. Permet representar la distribució interior i la relació de cada espai i element amb el tot.
  • 16. Aquest dibuix en planta no indica com serà l’edifici en alçat, però podem establir que té una base rectangular. Dos habitacions, un menjador sala d’estar , dos lavabos, tres terrasses i una cuina oberta.
  • 17. Un altre dibuix important és la secció, on es representa un tall a través de l’edifici i la seva relació entre els diversos nivells. Aconseguim una imatge plana de l’alçat.SECCIÓ CASA BATLLÓ
  • 18. La representació de l’encaqix en tres dimensions dels volums dels edificis és pot fer amb diverses tècniques: La perspectiva cónica amb dos punts de fuga proporciona una visió pictòrica i facilment intel·ligible per la gent corrent..
  • 19. La perspectiva axonomètrica o isomètrica representa amb més precisió el projecte en tres dimensions.
  • 20. 2: LA INFLUÈNCIA CLÀSSICA • El classicisme ha demostrat ser prou adaptable per respondre a tot tipus d’edificis ( gratacels, centres comercials i temples). • El classicisme es basa en un sistema de proporcions, en la simetria i en tècniques compositives que estableixen una relació entre cda element i el tot. • L’arquitectura clàssica vadonar una identitat comuna a una civilització que s’estenia per tota la Mediterrània. • Els grecs van construir una arquitectura de línees rectes i refinades a base de pilars i bigues, mentre els romans aconseguiren més plàsticitat a base de l’ús del formigó i les estructures en volta.
  • 21. La arquitectura grega: els tres ordres • ORDRE DÒRIC: Utilitzat al Partenó és caracteritza per una sòlida simplicitat, i una disposició més estreta de les columnes en relació amb el jònic i el corinti.
  • 22. PARTEN Ó
  • 23. ORDRE JÒNIC : És caracteritzava per ser més delicat, amb proporcions més esveltes i per un acabament de la columna amb dues voltes bessones. TEMPLE D’ATENEA NIKE 440-415 a C.
  • 24. ORDRE CORINTI : És reconeixible per l’ús de la fulla d’acant com a motiu ornamental.
  • 25. LA ARQUITECTURA ROMANA Tenen sofistica’ts coneixements tècnics que permetien la construcció de clavegueres, aqüeductes i graners. Van desenvolupar la tècnica del formigó per donar forma a grans estructures plàstiques que van assolir la màxima expressió al Panteó. Utilitzaven el totxo com a alternativa econòmica a la pedra i van afegir noves formes estructurals: l’arc i la cúpula.
  • 26. EL PANTEÓ D'ADRIÀ
  • 27. PALLADIO (1508-1580) • Palladio és considerat com l'arquitecte més influent del renaixement tardà i més imitat de tota l'Història de l'Arquitectura a Occident. • Palladio nascut a Pàdua i format com a paleta, estudia l’arquitectura clàssica a través dels escrits de Vitruvi (arquitecte actiu del 46 al 30 aC.) • Va utilitzar l’ordre jònic per crear quatre esvelts pòrtics de sis columnes als costats de la vil·la.
  • 28. LA ROTONDA ( VIL·LA CAPRA), VICENZA 1550-1569 Representativa del gust Palladio per la seva simetria
  • 29. Palladio va inscriure el diàmetre de la cúpula que cobreix l’espai central de la vil·la en un quadrat, que va subdividir alhora en quatre naus idèntiques per crear així´una planta perfectament simètrica. El calor dels mesos d’estiu al Vèneto va portar Palladio a reduir el mínim el nombre de finestres a les façanes de la vil·la. Per mitigar l’austeritat dels murs nus, l’arquitecte va convertir l’entaulament dels pòrtics en una banda continua de pedra que envolta la totalitat de l’edifici.
  • 30. El pis principal de la vil·la, el piano nobile, es tradueix a l’exterior en grans finestres marcades per un coronament de pedra en forma de frontó sobre cascuna.
  • 31. El segle XIX: el redescobriment de Grècia • Reprodueix les formes generades pels grecs i els romans però afavorint la monumentalitat. • L’austeritat neoclàssica permet la racionalització de la vida i l’activitat social. • Les línees rectes dominan sobre les curves, la simetria es generalitza, dintels i columnes substitueixen als arcs.
  • 32. L’Altes Museu Schinkel de Berlin (1822-1830) Desig de crear una arquitectura moderna adaptada als nous temps.
  • 33. LA CASA BLANCA EL CAPITOLI (1793-1865)
  • 34. PORTA DE BRANDENBURG (Alemania)
  • 35. LA PROPORCIÓ • Els grecs, dedicaven molts d’esforços a aconseguir la perfecció formal en l’aspecte exterior dels seus edificis. • Havien comprès l’il·lusió òptica que fa que les línees verticals semblin lleugerement corves quan s’observen desde una certa distància. Perquè semblessin rectes les deformaven amb una lleugera convexitat que corregia aquest efecte.
  • 36. • Les relacions proporcionals han constituït un dels principals camps d’estudi del classicisme. • Per els filòsofs, matemàtics i arquitectes de la Grècia antiga era evident que algunes relacions entre l’amplada i l’alçada dels objectes eren més atractives que altres. • Aquestes observacions s’han acompanyat d’intents per trobar fórmules matemàtiques que descrivissin una relació harmònica.
  • 37. • La secció àuria estableix una proporció aproximada entre les parts de 5:8. S’obté mitjançant la divisió d’un segment en dues parts desiguals tals que el seu quocient sigui igual al que resulta de dividir la part més gran per la totalitat del segment.
  • 38. • La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments a i b (o per extensió, la que guarden dues quantitats a i b) si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el segment menor. • Si el tot és al segment major igual que el major és al segment menor. Anomenant a al segment (o nombre) major i b al menor, la formulació matemàtica de la definició es pot escriure com: a+b = a a b Segment dividit en dos segments a i b de forma àuria: El segment sencer és al segment a com el segment a és al segment b
  • 39. • L’home Vitruvi, arquitecte entre els anys 46 i 30 aC., va escriure que “sense simetria i proporció, cap temple no pot tenir una planta regular”. Això volia dir “ha de tenir proporcions exactes derivades de les parts d’un cos humà ben dimensionat, ja que la natura ha concebut el cos humà de manera que la dimensió del cap des de la barbeta fins a la part superior del front i l’arrel dels cabells és una desena part de l’alçada total del cos”. • El famós dibuix de Vitruvi fet per Leonardo mostra l’interpretació de les seves teories.
  • 40. 1 2 3 4 6 8
  • 41. • Al segle xx, la necessitat d’establir un sistema proporcional que ajusti cada element d’un edifici a un únic patró de mesures va seer recollida per Le Corbusier, intentant que l’industria de la construcció l’adoptés per la fabricació d’elements estandaritzats.
  • 42. EL MODULOR
  • 43. 3: ESTRUCTURA I FORMA • Abans de la revolució industrial l’únic factor estructural depenia dels materials disponibles. La fusta genera pilars i bigues. Mentre la pedra genera la volta i la cúpula. • Els edificis gòtics ens mostren amb tota claredat la manera com es distribueixen les forces de compressió i tracció a les diferents parts de l’estructura. • L’arc ogival és la conseqüència formal d’una disposició del material constructiu d’acord amb la distribució de les carregues.
  • 44. EVOLUCIÓ DE L’ARC • La volta és un sostre amb secció d’arc, va ser un desenvolupament natural d’aquesta tècnica.La forma més simple de la volta és la de canó, construida com una successió d’arcs idèntics.
  • 45. • La volta de creueria, construïda com l’encreuament en angle recte de dues voltes de canó idèntiques. Concentra les càrregues del sostre a les quatre cantonades.
  • 46. • Els arcs romànics és caracteritza per l’ús de l’arc semicircular o de mig punt, una estructura massissa que requereix la construccióde murs gruixuts per mantenir l’estabilitat. Per la construcció era necessari l’ús de motlles de fusta pesant, que havien d’actuar com a suports estructurals.
  • 47. • La volta de cano va donar lloc a la volta per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment
  • 48. L’Abadia de Westmister 1519 .Les voltes han evolucionat fins una exhibició exuberant.
  • 49. • La catedral de Chartres 1260
  • 50. La integració de les imatges dels apòstols a la portada sud il·lustra la integració que es produïa a l’època entre l’escultura i l’arquitectura.
  • 51. • El laberint dels penitents de la catedral de Chartres, fet de pedres de colors exemplifica la visió espiritual de l’arquitectura gòtica.
  • 52. • L’impactant composició geomètrica dels rosetons de la catedral amb els seus pètals de vidre es una de les característiques de Chartres.
  • 53. Els arcs d’una volta treballen en tres dimensions per cobrir un sostre a través d’una nau quadrada o rectangular. Aquesta tècnica va determinar tota l’arquitectura gòtica.
  • 54. Els arcbotatans Tenen una clara funció estructural: compensar amb la seva massa i el seu pes la tendència d’una pesant coberta de pedra a separar els murs que la suporten. Els contraforts de pedra s’alcen separats del volum principal de l’església, i transmeten les càrregues als fonaments per mitja d’arcs de pedra que permeten la construcció de naus esveltes i de grans finestrals.
  • 55. Les catedrals no eren únicament una representació de la fe, o una complexa obra d’art ornamentada amb pintures, elements escultòrics o de ferro forjat, sinó que també eren un símbol del poder polític i del prestigi d’una comunitat. Els governants demostraven la seva ambició i la seva importància mitjançant la construcció de catedrals cada cop més altes i més complexes, fins aconseguir un est5il més elaborat i exuberant. Catedral en planta en forma de creu cristiana.
  • 56. 4: NOUS MATERIALS, NOVES FORMES • La revolució industrial 1750 va posar nous materials al mercat amb l’ajuda del ferrocarril. • La fosa (enmotllament de metall), el ferro i el carboni produien hacer fos, producció industrial del vidre. El formigó amb la tècnica d’introduir rodons d’hacer per tal de reforçar-lo. • Amb aquestes noves condicions els arquitectes intentaran reflectir les propietats dels nousmaterials.
  • 57. • L’arquitecte i l’enginyer, La fosa i l’acer van permetre construir estructures cada cop més grans. Per això cada cop era més necessari saber com responien els materials davant les sol·licitacions estructurals. L’estudi d’aquest comportament va donar lloc a un nou especialista, l’enginyer estructural l’experiència del qual prodedia del disseny de ponts, viaductes i túnels.
  • 58. Façana d’estil gòtic victorià dissenyada per George Gilbert Scott (1861-1865) es contraposa a Estructura de ferro i vidre que cobreix les andanes, igualment màgnifica però totalment antigòtica, projectada per W.H. Barlow i R. M. Ordish
  • 59. El vidre i el món modern • És un dels materials més estès en l’arquitectura del s.XX. Un material que passa a ser d’ús corrent i disponible en mides i disponible en mides mai assajades anteriorment. • El vidre passar a ser un mur cortina que defineix la pell completa de l’edifici. • Els hivernacles d’Anglaterra victoriana van ser les primeres estructures que van utilitzar el vidre a aquesta escala.
  • 60. EL CRYSTAL PALACE 1851 en el moment d’inagurar-se era l’espai cobert més gran que mai s’havia provat de construir. La seva estructura era de fosa i el seu recobriment va monopolitzar la producció de vidre de Gran Bretanya durant tot un any.
  • 61. GLASS SKYSCRAPER FOR BERLIN 1920-21 MIES VAN DER ROHE recorda un iceberg cristal·lí
  • 62. La Torre eiffel, 1888 amb una alçada de 300m. Va ser concebuda com una demostració de les possibilitats del nou material.
  • 63. L’acer i la resistència • El procés de fabricació de l’acer de Bessemer 1885, va obrir les portes a l’ús estructural de l’acer. • Permeten construir estructures lleugeres en poc temps. • Amb aquest sistema, l’arquitectura esdevé una composició de superfícies planes, de materials que omplen els buits d’un marc estructural.
  • 64. FABRICA 1909
  • 65. El projecte Vladimir Tatlin per a un monument de la Tercera Internacional ( 19919-1920) no va arribar a costruir-se. La pobresa de la Rúsia postrevolucionària no va permetre construir 400m de torre.
  • 66. ÒPERA DE SYDNEY 1973
  • 67. • La complexa coberta laminar bombada de formigó units per coles especials anomenades resines epoxi. • Les cobertes es revesteixen de rajoles blanques. • Els buits entre cada peça bombada de la coberta es tanquen amb vidre laminat fosc.
  • 68. TWA a l’aeroport de J.F.Kennedy de Nova York (1952-1962) amb làmines de formigó que evoquen la imatge del vol.
  • 69. Pavelló de basquet i la gran piscina coberta dels Jocs Olímpics de Tòquio de 1964 projectats per Kenzo Tange. Utilitzen inmenses jàsseres elíptiques de formigó per suportar una coberta metàl.lica penjada en catenària, que fa de membrana tensada d’una tenda.
  • 70. L’Estadi Olímpic de Munich de 1972 on destaquen les cobertes d’entramat de cables i teixits sintètics obra de Frei Otto i Günter Behnisch.
  • 71. 5. L’ARQUITECTURA COM A ART • La sepació entre l’arquitectura pràctica i les altres artds es relativament recent. • Miquel Àngel és tan important pel món de l’arquitectura com de la pintura o escultura. • Al s.XIX, l’augment del volum d’obra construida provoca la divergència, entre els que produeixen edificis econòmics i eficients i els que és presenten com a creadors de formes artístiques.
  • 72. • PALAU és un tipus d’edifici que sempre ha tingut una funció simbólica important
  • 73. PAVELLÓ REIAL BRIGHTON (1815-1823)
  • 74. ALHAMBRA de GRANADA
  • 75. Noves expressions de la religió • Totes les religions han adoptat l’arquitectura com a mitjà d’expressió. CAPELLA DE NOTRE-DAME DU-HAUT, RONCHAMP LE CORBUSIER
  • 76. SAGRADA FAMÍLIA de ANTONI GAUDÍ 1884- 1926…
  • 77. MEZQUITE S DE DUBAI
  • 78. EL PAVELLÓ DAURAT o KINKAKUJI, KYOTO 1397
  • 79. Edificis escultòrics CHIAT DAY MOJO, UNA COL·LABORACIÓ ENTRE OLDENBURG(ESCULTOR) I FRANK GEHRY
  • 80. 6. LA CIUTAT EN TRANSFORMACIÓ • A tot arreu , els arquitectes han tendit a considerar la ciutat com una obra a gran escala a la que anomenem urbanisme. • La forma de la ciutat ha estat també una manifestació dels valors d’una societat. • La ciutat-estat de l’antiga Grècia tenia com a centre un fòrum democràtic. • Els estats totalitaris reorganitzen les seves ciutats en una mena de plaça d’armes gegant. Hitler a Berlin i Stalin a Moscou.
  • 81. La cursa cap el cel • Les ciutats noves construeixen gratacels com a signe de visibilitat i les velles per reinventar- se. • Iniciada a finals del s.XIX a Chigago amb l’invenció de l’estructura d’acer i de l’ascensor. • L’estructura metàl·lica es revestia amb amb una pell gòtica de pedra o amb una façana clàssica. Amb el moviment modern d’estètica minimalista passa a ser un esvelt obelisc de vidre.
  • 82. EDIFICI CHRYSLER, ACER CROMAT I ESTIL ART DECÓ 1930 EDIFICI WOOLWORTH (1913), COET GÒTIC
  • 83. Els ascensors moderns, són possibles gràcies als gratacels. Elisha Otis va patentar al 1853 un dispositiu de seguretat que garantia que l’ascensor no cauria. Els primers acensors van ser hidràulics, posteriorment van venir els elèctrics.
  • 84. La construcció en alçada • La tecnologia de l’ascensor i les estructures metàl·liques va permetre sobrepassar les modestes estructures de deu o dotze plantes. • L’incorporació de l’aire condicionat i de la tecnològuia informàtica ha facilitat els càlculs estructurals. Avui les limitacions tècniques són menys importants que els factors econòmics. BURJ DUBAI TOWER 818m.
  • 85. • ALS FONAMENTS s’origina unes carregues sense precedents. L’Empire State Building per exemple, transmet una càrrega de 330.000 tones al sòl. Si l’estrat és rocós permet que els fonaments siguin una llosa de formigó. Si el subsòl és poc resistent s’introdueixen pilons de formigó fins arribar a les capes de roca
  • 86. • Jon Hancock Center, Chigago (1965-1970) domina la silueta de Chicago per la seva alçada i característica forma piramidal. A més, la seva peculiaritat raïa en la combinació d’espai d’oficines per 3500 persones i habitatges per 1500, a més de botigues i de restaurants. Era l’encarnació de la ciutat vertical.
  • 87. La torre es concep com un tub, amb la rigidesa i el travavament necessaris garantits per barres diagonals i pels forjats que s’hi interseccionen.
  • 88. Els terratrèmols i els vents. Els gratacels és projecten de tal forma que puguin bascular diversos metres a banda i banda sota l’efecte dels vents forts. Per tal de reduir el mareig dels ocupants, els enginyers han inventat un reguldor dinàmic de vent graduable: un bloc massís de formigó lligat a la part superior de la torre mitjançant motlles laterals, que contraresta la força del vent amb direcció contraria. GRATACELS DE DUBAI
  • 89. La ciutat ideal • Els egipcis van iniciar una tradició que s’ha mantingut al llarg de la història. El temple, l’església, el palau i el mercat han servit d’element central de diversos plans urbanístics, segons les aspiracions filosòfiques de la societat en qüestio. • Al s.XVIII, coincidint amb un creixement accelerat de les ciutats, hi havia una visió ideològica a Anglaterra que considerava l’expansió il·limitada de la ciutat com una evolució perniciosa que calia contenir.
  • 90. La de la Ciutat Ideal és una abstracció del Renaixement, una representació de l’ordre, la organització, la netedat, del domini humà sobre el món que ens envolta a través de la racionalització de l’espai.
  • 91. Diversos projectes de ciutats ideals que expressaven la filosofia reinaxentista i la funcionalitat arquitectònica.
  • 92. • La Ciutat Prohibida, Beijing va ser el centre governamental durant quasi 500 anys a la Xina. Els edificis, construïts, principalment amb fusta, i les relacions entre ells i amb els espais que els rodegen, van ser projectats d’acord amb les concepcions xineses sobre la natura i la cosmologia. • El comunisme per reorganitzar la ciutat van adoptar el traçat axial de la Ciutat Prohibida a l’escala monumental de la creació del nou estat, la plaça de Tananmen.
  • 93. 7. EL PROCÉS • Qualsevol gran obra d’arquitectura és el resultat d’un procés complex. • L’arquitecte ha de tenir la capacitat de concebre un projecte i garantir la seva realització. Convencer un client per què inverteixi. • L’arquitecte ha de reunir un ampli ventall d’aptituds: ha de ser creatiu i pràctic, ben organitzat i carismàtic.
  • 94. Es tracta d’una acurada reconstrucció a la ciutat californiana de Malibu d’una vil·la romana. El seu cost està al voltant de 800 milions de dòlars, format per sis edificis destinats a becaris, biblioteques, conservadors i investigadors i un museu al públic. L’arquitecte seleccionat va ser Richard Meier al 1984. Va arribar a un projecte final seguint les directrius filosòfiques de la fundació el 1991.L’obertura al públic serà la tardor de 1997.
  • 95. CRONOLOGIA DEL PROJECTE: INICI AL 1983 I FINALITZACIÓ AL 1997
  • 96. ALTRES TREBALLSDE RICHARD MEIER

×