1. ELS BANYS PÚBLICS

2. 1. E L B A N Y
Les termes eren edificis de banys públics
(balnea) i un dels símbols més evidents del
caràcter social i hedonista de la societat
romana.
La mentalitat romana considerava que si el
bany era al mateix temps higiènic, saludable i
agradable, no tenia per què fer-se en solitari.
Les termes no eren unes simples cases d’higi-
ene, sinó també centres de trobada. Per això
tota ciutat romana que es preés en tenia al
menys unes.

3. El ritual del bany
L'home romà es rentava diàriament les parts del cos que la roba no tapava (braços i
cames) amb aigua d'una palangana; una vegada a la setmana es rentava tot el cos.
En temps antics el bany es feia a casa però quan es van crear les termes el costum
del bany es va fer més habitual.
Banyera romana reutilitzada com a pila baptismal (Milà) Banyera de terra cuita (Cosa)

4. A les termes es practicava el ritual del
bany, que consistia en una alternança de
banys freds i calents: els calents obrien
els porus de la pell, fet que permetia
treure’s més fàcilment la brutícia de
sobre, i els freds els tornaven a tancar.
L'hora preferida era entre el dinar i el
sopar. Les termes eren públiques i s'havia
de pagar entrada (balneaticum) però la
gent rica podia tenir banys privats a casa.
El costum favorit (Alma-Tadema)

5. 2. L' E D I F I C I
Per afavorir el ritual del bany les termes havien de disposar d’uns espais especi-
fics per a cada funció:

6. Apoditeri (apodytherium)
Vestuari amb bancs per seure i nínxols a les parets
per deixar-hi la roba i les pertinences.
Apodyterium de les termes de Pompeia.
Caselles reconstruïdes a Carnuntum Apodyterium (Alma-Tadema)
(Austria)

7. Palestra (palaestra)
Pista a l'aire lliure per fer-hi exercici; solia incloure una piscina exterior (piscina
natatoria).
Palestra d'Olímpia (Grècia)

8. Frigidari (frigidarium)
Sala de bany fred que solia incloure una
piscina interior d'aigua freda (natatorium).
Natatorium de les termes de Weissenburg
Frigidari (Alma-Tadema). En primer pla
hi veiem una esclava desvestint la seva
senyora i un nínxol de l'apoditeri.

9. Tepidari (tepidarium)
Sala d'aire tebi on s'esperava abans i després del bany calent per evitar els
canvis bruscos de temperatura.
Tepidarium (escola de Fontenebleau)

10. Caldari (caldarium)
Sala de bany calent amb una petita pica (labrum) per fer ablucccions i una
banyera gran (alveum) per banyar-s'hi.
Labrum de les termes de Pompeia. Alveum de les termes de Pompeia.

11. Sauna (sudatio o laconicum)
Sala de bany de vapor per suar, solia tenir
planta rodona i sostre de cúpula.
Laconicum de la vila Hadriana (Tívoli) Laconicum d'Èvora (Portugal)

12. Aquestes sales es trobaven a la majoria de termes; els recintes de major extensió
disposaven de sales per a homes i dones (si no, hi havia horaris diferents per a cada
sexe). Les termes més luxoses disposaven d'altres sales com:
● Sala de massatges (unctorium)
● Biblioteca i sala de lectura.
Per netejar-se els romans s'untaven el
cos suat d'oli i es treien la barreja
d'olis i suor amb un estríjol (strigilis).
Això es podia fer al caldari o a l'unc-
torium. Tepidari (Alma-Tadema)
Estríjol (esquerra) i pintura
d'un atleta usant-ne un (dreta)

14. Sistema de calefacció
Per produir, trasmetre i mantenir l'escalfor, les sales calentes disposaven d'un espai
subterrani (hipocaust), aixecat amb pilarets de maó, i conductes a la parets que
rebien aire calent d'un forn (praefurnium) alimentat amb fusta per esclaus.
Hipocaust de les termes de Bath, on són visibles els pilarets que Conductes paretals de les termes d'Hístria.
aixecaven el terra del calidari.

15. A més termes es construien amb sostres de volta que mantenien l'escalfor i
evitaven que el vapor es condensés i caigués en forma de gotes.
Reconstrucció de l'aspecte extern de les termes de Weissenburg (Alemanya), amb els sostres de volta.

16. 3. LES TERMES IMPERIALS
Les termes no solien tenir dimensions espectaculars, però en època imperial es van
construir a Roma grans complexos monumentals. Eren edificis de dimensions
considerables que només es podien construir en una ciutat tan gran com Roma.
Són conegudes les termes
de Trajà i Dioclecià, però
les més monumentals i
famoses són les de Cara-
cal·la (s. III dC).
Maqueta de les termes de Caracal·la: hi
podem observar l'edifici central amb els
banys, els jardins i, als extrems, una
pista d'atletisme i biblioteques..

17. Les termes de Caracal·la.
Dones als banys de Caracal·la (Alma-Tadema).
Les termes de Dioclecià.

18. Reconstrucció de l'entrada a uns banys imperials.

19. 4. ELS BANYS MEDICINALS
Eren complexes sanitaris (balnearis) construïts allà on hi havia fonts naturals
d’aigua calenta. Sovint acabaven esdevenint santuaris de salut i al seu voltant
s’acabava formant un petit nucli urbà. Però la forma i la funcionalitat eren diferents
a les de les termes urbanes. A Catalunya hi havia els de Caldes de Montbui i Caldes
de Malavella; fora de les nostres fronteres destaquen els de Bath (Anglaterra).
Piscina principal dels banys de Bath. Piscina principal dels banys de Caldes de Montbui