Les termes romanes: les termes (balnea) van esdevenir una institució fonamental en la societat romana, sobretot en època imperial. Tanmateix, el seu origen, com tants d'altres aspectes de la civilització romana, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasos, que solien incloure una palestra i una sala per rentar-se després de l'exercici.

1. LES TERMES ROMANES

2. LES TERMES
• Origen: Gimnasis grecs.
• Diferència: els grecs tenien l’activitat
física com objectiu principal, els romans,
en canvi, deixaven la gimnàstica com un
colofó opcional als banys
Bath, Anglaterra

3. L’HIPOCAUST
• Sistema de calefacció subterrani d’aire calent.
• Nou sistema d’origen grec que substituïa els
brasers. Era una cambra subterrània utilitzada per
escalfar la cambra de sobre.
• L'hipocaust era alimentat per una gran caldera o
forn, el praefurnium, situada fora, la qual produïa
aire calent que s'enviava per canalitzacions fins a
aquesta cambra subterrània, recoberta de lloses que
descansaven sobre petites pilastres de maons.
• L'aigua era transportada des de les calderes fins al
caldarium i el tepidarium a través d'unes canonades
de plom.

4. ETIMOLOGIA hipocaust
• Hipocaust (en llatí hypocaustum, des
de el grec ὑπόκαυστον, de ὑπό-
, sota, i καυστόν, cremat).
• VIGILA DE NO CONFONDRE-HO AMB
HOLOCAUST
• Etimologia d’Holocaust: del grec
ὁλόκαυστον , completament cremat
(ὁλόs, tot, καυστον, cremat).

5. Praefurnium

6. Usos i costums
• Reunia gent de totes les classes socials.
• S’omplien sobretot a partir de mitja
tarda (banys relaxants després de la jornada
laboral)
• Sovint hi havia la part per a homes i la
part per a dones, tot i que alguns eren
mixtos (les dones que hi anaven sovint
tenien mala reputació)
• BALNEA, VINA, VENUS CORRUMPUNT
CORPORA NOSTRA, SED VITAM FACIUNT
BALNEA, VINA, VENUS
[Els banys, els vins i el sexe corrompen els
nostres cossos; però, la vida està feta per als
banys, els vins i el sexe]
Epitafi de la tomba d’un llibert (Corpus
Inscriptionum Latinorum VI 15258)

7. PARTS
• Apodyterium: vestidor. Desaven
la roba en unes fornícules o nínxols
oberts a la paret o en uns armaris
de fusta sota la vigilància d'un
esclau. A les termes s’hi entrava
habitualment nu, amb unes
sandàlies amb sola de fusta per no
cremar-se els peus.

8. PALAESTRA
• Palaestra: pista a l'aire lliure més o menys gran
coberta d'arena i voltada de porxos. Les activitats
físiques més habituals eren córrer, jugar a pilota,
exercitar-se amb peses o amb la lluita i donar cops
de puny en un sac ple de sorra.
• Hi havia, però, qui s'estimava més prendre
mandrosament el sol en una Palaestra terrassa
(solarium).
• Prèviament a qualsevol activitat, s’untaven d’oli.

9. SALES DE BANY
• tepidarium: banys d’aigua temperada.
• caldarium: banys d’aigua calenta. En aquesta sala, amb l'estrígil -
una mena d'espàtula corba de metall- es treien la capa formada no
solament per la brutícia i la suor sinó també per l'oli i els ungüents
que s'haguessin posat anteriorment. Algunes termes disposaven, a
més a més, d'una cambra de petites dimensions, generalment
circular, anomenada laconicum, si era per a saunes seques, o
sudatorium, si era per a saunes humides.
• frigidarium: banys d’aigua freda. Els menys agosarats passaven
primer altre cop pel tepidarium per a no notar tant el canvi de
temperatura.
Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure
(natatio) per a practicar la natació.
Dependències secundàries: les latrines públiques i una sala de
massatges.

11. Actualment, hi ha restes
de termes romanes a
Bàrcino, Baetula, Tàrraco,
Emporiae i Ilerda.

12. Aquae calidae
• Una ciutat romana catalana que
varen esmentar tant Plini el Vell com
Ptolemeu. No se sap a quina de les
dues es referien exactament:
• Caldes de Malavella (La Selva)
• Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

13. Sant Boi
• Termes privades formades
per dos cossos d'edificació
paral·lels:
• L'un contenia les cambres
fredes: l'apodyterium o el
vestidor, el frigidarium o
sala freda i la cella
piscinalis (piscina d'aigua
freda).
• L'altre albergava les
cambres calentes:
tepidarium o sala tèbia,
sudatorium o sala de bany
de vapor i caldarium o
sala de bany calent.

14. Termes de Caracal·la (o termes
Antonines) de Roma

15. PAU 2014
• Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes
[2 punts]
• Desenvolupeu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta
paraules), el tema següent: Els àmbits caldejats de les termes
romanes. Anomeneu les sales caldejades, descriviu-les i expliqueu-ne
la funció; expliqueu com s’aconseguia escalfar-les; esmenteu tres
ciutats romanes de Catalunya que conservin restes d’edificis termals
públics, i expliqueu-ne la funció en la vida d’una ciutat romana.

16. Correcció publicada 2014
A les termes romanes hi havia el següents àmbits caldejats: el tepidarium, el
caldarium i el laconicum o la sudatio.
El tepidari era una sala temperada on no solia haver-hi aigua, amb uns bancs on
s’asseien els banyistes mentre s’acostumaven al canvi de temperatura entre el frigidari i el
caldari. El caldari era la sala per prendre el bany calent; hi havia banyeres d’aigua calenta, que
formaven uns graons on reposaven els banyistes, i també una pica amb aigua freda per tal que
els usuaris poguessin remullar-se. Finalment hi havia dos tipus de sauna: la sudatio o sauna
humida i el lacònic o sauna seca, sala semicircular proveïda d’una obertura al sostre que
permetia alliberar temperatura en cas de massa escalfor.
La calefacció de totes aquestes sales s’aconseguia mitjançant la circulació de l’aire
calent generat per un forn de llenya subterrani. L’aire circulava a través de l’hipocaustum –un
espai buit existent entre el paviment per on circulaven els usuaris i el terra de l’edifici- i de
l’espai intermedi d’un sistema de doble paret; en el cas del lacònic la paret estava proveïda
d’uns petits forats per on sortia directament vapor d’aigua.
Les termes eren un lloc d’esbargiment amb una funció triple: mantenir la higiene
personal, exercitar el cos amb l’exercici físic i fomentar la vida social dels ciutadans.
A Catalunya s’han trobat restes de termes públiques a Lleida, a Barcelona, a Badalona,
a Sant Boi del Llobregat, a Empúries, a Caldes de Montbui, a Caldes de Malavella, etc.

17. PAU 2009
• Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el
tema següent: Les termes en el món romà (finalitat, activitats que oferien,
estances que les formaven i la funció que feien, elements tècnics, llocs
d’Hispània on se’n conserven restes, etc.).

18. Correcció publicada 2009
• Les termes, a més de ser un centre higiènic, eren un lloc on es desenvolupava una part molt important de la vida social romana:
es trobaven els amics, es feia petar la xerrada, etc. També servia per practicar-hi exercicis físics variats abans de prendre el
bany i també locals on es podia comprar una gran varietat de productes. Els edificis termals solien tenir les set parts següents:
• 1. un pati interior, o palaestra, amb pòrtic i, de vegades, piscina (natatoria) per nedar. Aquí es feien els exercicis i es practicaven
esports, com la natació, la lluita i el joc de pilota.
• 2. l’apodyterium o vestidor, que tenia bancs adossats al mur i uns nínxols al damunt per deixar-hi els vestits i els objectes de
cada banyista. Un vigilant s’encarregava d’impedir els robatoris.
• 3. un frigidarium o sala per als banys freds, amb un banyera que podia ser circular o rectangular i que solia tenir dos o tres
esglaons per ficar-se dins l’aigua o per prendre el bany assegut.
• 4. un tepidarium o sala temperada, que servia de pas entre la zona dels banys calents i la dels freds sense patir un canvi brusc
de temperatura, la qual cosa podia ser perjudicial per a la salut. En aquest ambient, així com en el calidarium, l’escalfor
circulava sota un paviment (suspensurae), sostingut per pilarets (pilae) de maons, i a través de tubuli, o conductes de ceràmica
o de terra cuita, situats entre les parets. Al tepidari, l’escalfor no era tan intensa com al caldari, perquè aquesta sala es trobava
situada més lluny del forn.
• 5. el calidarium era l’espai més proper al forn. En aquesta sala hi havia una banyera d’aigua calenta (alueusbalnei), on l’aigua
arribava mitjançant canonades de plom i aixetes. Per mantenir calenta l’aigua de la banyera hi havia un sistema de
retroalimentació d’una caldera: l’aigua freda passava a la caldera, des d’on tornava a sortir escalfada. Així mateix, hi havia una
pica (labrum), de la qual queia aigua fresca per alleugerir la suor i l’escalfor excessiva.
• 6. un sistema d’escalfament, constituït per una cambra subterrània de calefacció (hypocaustum), i alimentada per un forn de
carbó de llenya (praefurnium), i per un espai reduït, on treballava el qui s’encarregava del foc.
• 7. el laconicum o assa sudatio, la sauna, que tenia forma de cilindre acabat amb una cúpula, en la qual s’obria un forat circular
amb una tapa metàl·lica que, mitjançant una cadeneta, es podia tancar o obrir per regular-ne la temperatura ambiental.
• En algunes termes podia haver-hi també una sala de massatges (unctorium), sales d’estar, biblioteca i latrines públiques
(forica).
• Exemples de termes romanes a Catalunya són les termes de Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi i a la
península Ibèrica, són famoses les termes de Segòbriga.

19. Roman Baths in Bath are emptied
• ITV NEWS: https://youtu.be/mcfp5ZoK4wM