Edificis lleures

4,604 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,604
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,352
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Edificis lleures

  1. 1. Edificis de lleure: Amfiteatre, circ, teatre i termes. Oriol Cañisà Gomez Júlia Baquero Cabezas
  2. 2. índex · Edificis de lleure: Amfiteatre i circ · L’ amfiteatre: - Estructura - espectacles · El circ: - Estructura - espectacles ·Teatre: - Estructura - ESPECTACLES · termes: - estructura i curiositats
  3. 3. Edificis de lleure ·Els romans eren molt afeccionats als jocs, al lleure. ·L’ origen d’ aquestes activitats en un primer moment era de caràcter religiós, es celebraven en honor a una divinitat. · Amb el pas del temps adquireixen un caràcter polític, · Els espectacles tenien lloc durant tot l’ any, organitzats pels magistrats. . Els jocs públics ( LUDI PUBLICI ) eren molt diversos, de les lluites de gladiadors fis exhibicions de animals exòtics. · Altres àmbits de lleure serien tant les obres teatrals com els banys públics, les termes .
  4. 4. L'amfiteatre: i la seva estructura L’ amfiteatre era un edifici típicament romà amb una estructura clàssica, on la funció del qual era acollir espectacles i jocs. L’ estructura era el·líptica, i constava de 3 parts bàsiques: · L’arena (harena) espai on es feien els espectacles, recobert de sorra i envoltat per una reixa metàl·lica que protegia el públic. · La càvera (cavea) on es trobava el públic i on es dividia aquest en diversos sectors (maeniana) per mitjà de passadissos concèntrics. Les portes que donaven a l’ amfiteatre es deien vomitoria. Una o varies tribunes eren reservades per l’ emperador i els seus companys. · El soterrani (subterraneus o fossae) sota la harena, es trobava aquests lloc on es guardaven els decorats; també els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres .
  5. 5. Amfiteatre HARENA   La cavea Les carceres    Les grans entrades L’ escena La façana monumental                           Plan D. Busson et V. Charlanne .                                                                                                
  6. 6. Amfiteatre, per saber-ne més: · L’ amfiteatre era descobert, si el temps ho requeria es recobria amb un velum . · El primer amfiteatre construït a roma data l’any 29 aC. es el colosseum també conegut com amfiteatre flavi,. · El colosseum va ser construït en el regnat de l’ emperador VESPACIÀ i inaugurat per TIT. · tenia 188 per 156 metres i capacitat de fins a 45000 espectadors. · Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient. · A Catalunya trobem dos grans amfiteatres: el de Tarragona i el d’ Empúries.
  7. 7. Amfiteatres Romans Coleseum amfiteatre d’ el-DJEM AMFITEATRE NIMES Amfiteatre arles Amfiteatre mèrida Amfiteatre tarragona
  8. 8. Amfiteatre espectacles Lluites de gladiadors, eren els espectacles preferits dels romans. Els gladiadors eren normalment presoners de guerra, també podien ser esclaus o joves, o criminals condemnats. Els gladiadors eren classificats dins de quatre categories diferents segons l’ indumentària: · El samnita, el gal i el traci  duien casc, escut, cuirassa, espasa i punyal. · El reciari (retiarius)  lluitava sense casci sense cuirassa, només duia un trident, un punyal i una xarxa. ·El mirmillo  lluitava armat d’ escut, espasa i duia casc gal ·l’ essedarius  lluitava muntant a carro. · L’ esques  lluitava muntat a cavall.
  9. 9. Amfiteatre: Gladiadors Samnita Reciari Mirmillo L’ essedarius L’ esques
  10. 10. AMFITEATRE: PREPERATORIA DELS GLADIADORS I CERTAMEN Els gladiadors s’ entrenaven en escoles especials on feien un entrenament molt estricte i dur. S’ els controlava l’ alimentació i s’ els feien revisions mèdiques. L’home que dirigia i s’ encarregava de l’ administració de l’ escola rebia el nom de lanista. En la vigília del combat es feia un gran banquet (cena libera) en el que tothom podia assistir-hi. · Previ al combat es feia una desfilada i els gladiadors saludaven a l’ emperador tot dient: “AVE CAESAR, MORITURI TE SALUDANT.”
  11. 11. Amfiteatre: PREPERATORIA DELS GLADIADORS I CERTAMEN El vencedor del combat rebia la palma com a símbol de la victòria. Desprès de molts combats i quan el gladiador es retirava se li concedia una espasa de fusta. Tot i que la vida de gladiador era molt curta els millors es convertien en grans ídols.
  12. 12. Amfiteatre Venacions  Eren combats amb animals, en un primer moment s’ introduïen com a introducció i més tard van adquirí un paper més Modalitats: -exhibicions de feres exòtiques -lluites de feres (lleons contra hipopòtams ...) -enfrontaments de feres i homes armats, amb espases,..)
  13. 13. amfiteatre Les naumàquies eren reproduccions de batalles navals, solien inundar l’ amfiteatre per l’ ocasió, però també es podien fer en llacs naturals o artificials construïts per l’ espectacle. L’ emperador Claudi durant el seu regnat va oferir una naumàquia al llac funcio. · Les representacions de drames mitològics van tenir gran èxit els actors morien o patien, de manera real el que narraven els mites.
  14. 14. El circ romà El circ era l’edifici on tenien lloc les curses de carros Al circ s’hi celebraven els ludi circenses creats pel rei Tarquini Prisc per a la innauguracio del Circ Màxim
  15. 15. Parts del circ La arena : dividida per un terraple al mig(spina)ç Sobre l’spina hi solia haver obeliscos egipcis o monuments dedicats als déus L’arena estava ocupada per la caucea (les graderies), on hi trobavem el podium. EL puluuinar era on s’asseien les autoritats. Les carceres era d’on sortien els carros Les voltes es comptavem mitjançant uns dofins
  16. 16. Les curses Al circ trobavem diferents curses: Les bigae  carros de dos cavalls Les quadrigae  carros de quatre cavalls Cada carro pertanyia a un equip ( Factio ) Cada factio aportava els cavalls i les aurigues Les aurigues eren els corredors En cada cursa s’apostava a cada auriga aixi un cop acabada la cursa els diners es donaven a l’auriga guanyador
  17. 17. El teatre En els inicis els teatres eren de fusta i desmontables Tan com el teatre grec com el romà eren al aire lliure. A partir del S.I d.C els romans es van inspiriar en el model de teatre grec. El teatre eera un espai circular que tenia tres parts ben diferenciades. LA graderia( on seien els espectadrors ) L’orchestra, on cantava i ballava el cor En edifici feia de telo i magatzem ( scaena )
  18. 18. La construcció del teatre Els grecs construien el teatre al peu d’una muntanya, els romans aprofitaven la vessant per a construir-hi la graderia L’orchestra va esdevenir semicircular a diferencia amb al teatre grec Els romans feien el pulpitum mes( l’escenari) ample L’scaena es construia tan alta com la caucea, de manera que el teatre quedava tancat amb semicercle La façana interior ( fons scanae ) tenia tres portes al escenari
  19. 19. Gèneres teatrals La primera representació del teatre va ser l’any 240 a.c Seguint el model grec tan sols hi havia dos generes: La tragèdia ( inspiració en Euripides ) la comèdia ( plaute i Terenci ) A més van apareixer dos gèneres mes de caràcter popular: La fabula Atellana EL mim
  20. 20. Curiositats video de ben-hur http://www.youtube.com/watch?v=xEg-pGY2oxs&feature=related Video de la pelicula espartaco http :// www.youtube.com / watch ?v=n5W8NpyYI0M& feature = related
  21. 21. Termes romanes Les termes juntament amb el circ, l’ amfiteatre i el teatre era un dels llocs més important de les ciutats romanes. En aquests edificis els ciutadans romans anaven a rentar-se i a fer esport, però en realitat era un punt de vida social de tertúlia i de reunió.
  22. 22. TERMES: ESTRUCTURA Les termes constaven de diferents espais i la seva distribució era més o menys semblant en tots els establiments. Cal dir que es d’ origen grec, però els romans van voler canviar l’ importància. Estructura: Apodyterium  eren els vestidors on es canviaven. La vigilància la feien els esclaus. Sala de pas  tempidarium amb una temperatura tèbia que els aclimatava. Sala de bany fred  frigidarium sala de bany calent  Caldarium Laconicum o sudatorium  habitació amb altes amb altes temperatures. unctorium  sala de massatges popinae  petits locals on es venien begudes i menjar. PALESTRA  Era el lloc on podien fer exercicis. A les termes també trobem la palaestra i aire calent, hipocaustum .
  23. 23. Termes romanes estructura
  24. 24. Termes romanes
  25. 25. Termes En un principi les termes van ser construïdes i gestionades per empreses privades o per ciutadans rics. Els petits banys deguts a la iniciativa privada no van arribar a desaparèixer mai. A Roma els emperadors van recórrer a les termes com un mitjà més per atreure's el favor popular. Les termes més grans, com les construïdes pels emperadors, rebien el nom de thermae i ultrapassaven la simple funció de banys. Els banys públics, més enllà de les seves funcions higièniques s'hi practicava esport, es tenia cura de l'estètica personal i servien de centres socials o culturals on la gent es trobava amb amics i coneguts. EL sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que les cases particulars més luxoses a la ciutat (domus) o al camp (uillae urbanae) solien tenir també termes privades, anomenades balneum ,
  26. 26. Organització dels banys · Els banys estaven oberts des del migdia fins que el sol es ponia. ·S’obrien unes hores del dia per als homes i unes altres per les dones, si no disposaven d’ espais separats. · En algunes èpoques de l’ imperi els banys eren conjunts, homes i dones. · S’ utilitzaven olis, pomades,strigilis, draps amb diferents textures... · serveis de massatges i depilació. · Si podia entrar pagant una quantitat mòdica, eren propietat de l’estat.
  27. 27. Termes, per saber-ne més Termes de dioclecià TERMES ROMANES DE BATH

×