Successfully reported this slideshow.

More Related Content

Related Books

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Empúries

  1. 1. Empúries
  2. 2. UNA MICA D’HISTÒRIA DELS GRECS: Els grecs van arribar a la Península Ibèrica entre el 575-550 aC i van fundar la ciutat d’Empòrion (Ὲμπορίον), mot que vol dir mercat. Per què mercat? Doncs perquè els grecs van arribar amb la intenció de comerciar amb els ibers, que eren els indígenes que habitaven aquella zona i tenien el seu propi mercat amb els aliments bàsics. Per què van arribar a la Península Ibèrica? Perquè sortien en busca de noves terres on poder instal·lar-se i on poder comerciar. Com ja sabeu, abans eren molt habituals els intercanvis per mar amb vaixells. Per tant els primers llocs on els interessava arribar i instal·lar-se eren les costes. I efectivament, Empúries està a la costa.
  3. 3. En verd: colònies gregues En vermell: colònies fenícies
  4. 4. Com heu pogut observar els que habitaven la zona d’Empúries quan els grecs van arribar eren unes tribus indígenes, anomenats ibers. Els grecs, a diferència del romans s’instal·laven en una zona de manera pacífica. Això va fer que els ibers i els grecs creessin una relació molt ràpida de caràcter comercial que era beneficiosa per ambdues parts tant econòmicament com culturalment. Què van aprendre els ibers dels grecs? Doncs moltísimes coses, ja que els grecs tenien moltes idees i anaven molt avançats pel que fa a l’organització social i cultural. Els ibers aprenen la fabricació de la ceràmica feta amb torn, nous teixits, tècniques de navegació desconegudes, nous sistemes constructius i noves idees culturals.
  5. 5. Observem el sistema constructiu dels grecs (Partenó grec): El sostre és pla, hi ha abundància de columnes (stylo), el material utilitzat és la pedra, pedra policromada (pintada de molts colors, tot i que avui en dia no han perdurat i ens costa molt imaginar-nos el Partenó pintat).
  6. 6. Els grecs primerament es van establir a un antic illot, avui el poble de Sant Martí d’Empúries. Aquesta ciutat, que no s’ha pogut excavar, l’anomenem Paleàpolis (Palaiá polis). Però després es traslladen a la Neàpolis, perquè han establert relacions segures amb els ibers i ja no hi caben a l’illa.
  7. 7. LA CIUTAT GREGA: La ciutat grega estava dissenyada seguint el traçat hipodàmic que consisteix en un centre i tots els carrers en forma perpendicular o paral·lela al centre, és a dir, tots els carrers formen angles més o menys de 90º. Els romans eren molt més estrictes amb el pla hipodàmic que no pas els grecs, com podeu veure.
  8. 8. Ara entrarem en la ciutat per veure com era per dins: El primer que trobem abans d’entrar és una muralla que envolta tota la ciutat, per protegir-se de qualsevol atac que poguessin patir. LA MURALLA
  9. 9. ASKLEPIEION
  10. 10. El segon que trobem és el santuari d’Asclepi. Era un centre terapèutic-religiós sota l’advocació del déu de la medicina. Els malalts experimentaven un somni sagrat que els sacerdots interpretaven per tal de determinar quin tractament terapèutic seguiria el pacient.
  11. 11. ÀBATON: Era l’espai sagrat on dormien els malalts i tenien els somnis curatius.
  12. 12. SERAPIEION Restes del temple de Zeus Serapis
  13. 13. FACTORIA DE SALAONS
  14. 14. Perquè us feu una idea del que era la factoria de salaons aquí teniu una representació. Al centre hi havia un pati on tallaven i preparaven el peix per a poder-ho vendre i menjar, uns quants dipòsits (de color marró fosc a la foto), i al costat una habitació en forma de L que s’utilitzava per guardar el peix, que es conservava en àmfores. Aquest era un bon negoci ja que estaven al costat del mar i un mar on hi havia molt de peix.
  15. 15. CASA DE PERISTIL
  16. 16. Com ja sabeu la casa o domus grega tradicional era com la veieu a la foto: constava d’un pati interior obert i envoltat de columnes. Al voltant del pati es situaven les diferents habitacions ja sigui dels servents, de la família, dels convidats o botigues, que es solien reservar aquelles parts de la casa que donaven al carrer.
  17. 17. MACELLUM El Macellum consistia en un mercat situat prop de l’àgora. Estava format per un seguit de botigues que donaven al carrer i el que tenim a la foto és la seva cisterna que tenia la funció de recollir l’aigua de la pluja per a qualsevulla necessitat del poble.
  18. 18. I per fi arribem a L’ÀGORA Com tots ja sabeu l’àgora era el centre de la ciutat on hi havia els edificis més emblemàtics i d’ús públic, administratiu i comercial.
  19. 19. També tenien un sistema de clavegueram per tal de treure les aigües brutes fora de la ciutat.
  20. 20. MOSAIC: Aquest mosaic formava part del terra d’una habitació destinada a la reunió del senyor de la casa amb els seus amics on bevien, menjaven i feien altres activitats d’entreteniment. La inscripció ῾ΗΔΨΚΟΙΤΟΣ significa: “dolç estar reclinat”.
  21. 21. ARA PASSEM ALS ROMANS, FEM UNA MICA D’HISTÒRIA: Els romans van arribar a la Península Ibèrica l’any 218 aC per tal de tallar la rereguarda a Hanníbal durant la Segona Guerra Púnica. L’exèrcit dels Romans era dirigit per Gneu Corneli Escipió qui va desembarcar a Empòrion, a l’oest de la ciutat grega, en un campament militar. Quan els romans s’instal·len en una nova colònia romana, Empòrion passa a denominar-se Emporiae (mercats en plural) a causa de l’existència de dues ciutats, la grega i la romana.
  22. 22. LA CIUTAT La ciutat romana com veieu segueix més ROMANA estrictament el pla hipodàmic que utilitzaven els grecs. Està envoltada d’una muralla, fora es troba l’amfiteatre i la palestra i dintre tenim, al centre el fòrum i repartits per la ciutat temples, termes, circs... Podem observar a dalt a l’esquerra un aqüeducte que servia per transportar aigua a la ciutat.
  23. 23. LA PALESTRA Comencem per fora: La palestra consistia en un edifici destinat a fer activitats físiques.
  24. 24. L’AMFITEATR E
  25. 25. L’amfiteatre és on es celebraven les lluites de gladiadors i l’exhibició de feres exòtiques. Com veieu tenia forma circular amb unes graderies on s’asseien els espectadors (que a la imatge no es poden veure).
  26. 26. LA MURALLA
  27. 27. La muralla va ser construida l’any I aC i té dues parts molt diferenciades (observeu la fotografia), en la part de baix es van utilitzar carreus i, en canvi, la part de dalt va ser feta amb formigó que contenia pedres petites i trossos de ceràmica. Servia per protegir-se dels enemics. A la tercera pedra hi ha un símbol fàl·lic esculpit que és símbol de força i prosperitat.
  28. 28. LA PORTA
  29. 29. TABERNAE Són el que ara coneixem com a botigues. S’assemblaven més al nostre mercat que a les botigues, ja que consistien en un taulell darrere del qual s’emmagatzemaven els productes per vendre.
  30. 30. FÒRUM
  31. 31. Aquí podem veure el sistema constructiu que utilitzaven. Aquests porxos els utilitzaven, normalment, per posar les tabernae quan plovia.
  32. 32. Aquí, on hi ha els nens d’una escola, és el que seria el temple dedicat a la Tríada Capitolina que era formada per Júpiter, Juno i Minerva. Avui dia només en podem veure el pòdium.
  33. 33. LES TERMES
  34. 34. Les domus romanes. Solien ser molt grans, i aquesta particularment ho és. La casa, com les gregues, tenia un pati central obert anomenat atrium en el centre del qual hi havia l’impluvium que servia per a recollir l’aigua de la pluja per a l’ús diari. L’atrium donava a tota la resta d’habitacions de la casa, que podien ser: - El tablinium, l’habitació més gran de la casa on el senyor rebia els seus convidats per tal d’allunyar-se de la resta de la casa. - Els cubicula que eren els dormitoris. - El triclinium, que formava part de les habitacions més importants de la domus, era una habitació amb tres sofàs per tal de menjar mig estirats ja que tenien el costum de menjar estirats i còmodes. - La culina amb els seus estris i aparells; - i no molt lluny els banys que connectaven amb el sistema de clavegueram de la ciutat. - L’atri tenia un passadís que donava al peristil, un patí molt ben decorat amb plantes, flors i arbres i envoltat de columnes. Vegem-ho en fotos:
  35. 35. PERISTIL ET HORTUS
  36. 36. ATRIUM, FAUCES ET CUBICULA
  37. 37. MOSAIC
  38. 38. Aquesta casa era d’un gran poder econòmic perquè com veieu el terra estava decorat amb mosaics.
  39. 39. Què us han semblat la ciutat grega i la romana? No vivien pas malament oi? Quina us ha agradat més? On us agradaria viure i per què? Bé, ara retrocedim per explicar-vos aquest mosaic que vam veure al museu.
  40. 40. Aquest mosaic ens mostra una escena molt famosa de la Guerra de Troia: el sacrifici d’Ifigenia. I en què consisteix aquesta escena? Us enrecordeu de la guerra de Troia? Doncs aquesta escena és del moment en què l’exèrcit grec està disposat a partir cap a Troia, però els vents no els acompanyaven. És culpa de la deessa Àrtemis que està molt enfadada amb Agammèmnon, perquè aquest li havia promès que li sacrificaria la seva millor caça d’aquell any. I quina va ser? La seva filla Ifigenia. Per això es va negar a fer-ho, però ara Àrtemis es venjava. Segons una versió, Ifigènia, sentint-se culpable que els grecs no poguessin viatjar cap a Troia, va decidir sacrificar-se. Però finalment no la sacrifiquen: Àrtemis la converteixen en cérvol i marxa a Tàuride. Clitemnestra, però, l’esposa d’Agammèmnon, i per tant la mare d’Ifigenia no perdonarà mai el seu marit. I aprofitarà per venjar-se quan aquest torni de la Guerra de Troia.
  41. 41. Si us fixeu en les fotografies que vaig poder fer del mosaic, en cadascuna d’elles destaca un element important que volia remarcar. Primer de tot, cal dir que els mosaics estaven fets amb pedres més grans a les voreres i més petites cada vegada que s’apropaven al centre, i per això els personatges estaven tant ben perfilats. Al cantó superior dret del mosaic es veu representada la deessa Àrtemis, la culpable que els grecs no puguin partir. Al centre del mosaic es veuen Ifigènia que va tapada amb un mantó blanc i al seu costat Agamèmnon amb una llança a la mà. Tota la resta de personatges són membres de l’exèrcit grec que estaven esperant impacients per marxar.
  42. 42. I aquí finalitza el meu treball de l’excursió d’Empúries. Espero que us hagi agradat i que us serveixi, tant als de segon per a la Selectivitat, com per als de primer i quart per repassar, que segur que la Laura us ho preguntarà a l’examen. Moltes gràcies. Paz Heredia 2n BTX B IS Gallecs 2011-2012

×