Your SlideShare is downloading. ×
0
LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN         (1870-1914)                 VICENT PUIG I GASCÓ                 IES. ANTONI LLIDÓ. XÀ...
INTRODUCCIÓ1. La Segona Revolució Industrial va transformar el món europeu.2. Noves fonts d’energia (Electricitat, Petroli...
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1. Creixement espectacular de la població europea2. Noves Fonts d’Energia (Electricitat, Pet...
1. Creixement espectacular d ela població europea.    a. Millora de la dieta    b. Avanços mèdics i sanitaris          Pa...
g. Creixement demogràfic + renda per habitant = desequilibris distribució riquesah. Desplaçament de la població = superpob...
2. Noves Fonts d’Energia    a) Entre 1884-1914 el petroli i lelectricitat desbanquen la preponderància del carbó.    b) Av...
c) Petroli    •   Comença en 1859 als EUA    •   Al principi emprat per l’il.luminació    •   Avanços en el procés de dest...
3. Nous mitjans de transport.    a. Tramvies.    b. Ferrocarrils metropolitans.    c. Vaixells de vapor (acer i més potènc...
4. Innovació tecnològica    e. Noves Indústries:          Indústria siderúrgia = expansió de l’acer i l’alumini.         ...
5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.          FORMES DE CONCENTRACIÓ:               Concentrac...
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Anaya, 2000
a. Producció en sèrie     TAYLORISME, mètode amb la finalitat d’augmentar la productivitat, gràcies a        l’eliminació...
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
Fabricació i preus dels automòbils Ford:Any           Fabricació (nombre de vehicles)     Preu (en dòlars)1909            ...
6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall    a. Noves potències industrials.         o Anglaterra deixa ...
FONT: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Santillana, 2008
IMPERIALISME (1870-1914)
1.- EL PUNT DE PARTIDA: LA CRISI DE 1873.2.- CAUSES DE L’IMPERIALISME.    I.   ECONÒMIQUES.    II. POLÍTIQUES I    III. DE...
INTRODUCCIÓ   1. FRAGMENTACIÓ DEL MÓN EN DUES PARTS: PAÏSOS INDUSTRIALITZATS I NO      INDUSTRIALITZATS = DOMINADORS I DOM...
3. EL PUNT DE PARTIDA: CRISI ECONÒMICA DE 1873-90    a. ORGINADA PER UNA CRISI AGRÍCOLA    b. ARRIBADA A EUROPA BLAT DE RÚ...
CAUSES DE L’IMPERIALISMEI.   CAUSES ECONÒMIQUES (NO SÓN LES PRIORITATES DEL PROCÉS)     a. NOUS MERCATS.     b. RECERCA DE...
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Editex, 2003
I. IDEOLÒGIQUES.    I. INTERÉS CIENTIFIC PER EXPLORAR NOUS TERRITORIS.        •   Expedicions geogràfiques i antropològiqu...
3.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.    a) L’Imperialisme és va imposar en el darrer terç del segle XIX.         •   Explotació de ...
EL REPARTIMENT D’ÀFRICA
ÀFRICA.1. Fins al segle XIX els europeus només disposaven de factories comercials costaneres   amb finalitat estratègica o...
David Livingstone                                           Robert Cecil Rhodes                    Henry Morton Stanley
3. Projecte britànic,     connexió del nord d’Àfrica (des d’Egipte-Sudan fins al Cap)   mitjançant el ferrocarril = domini...
Victòria I (1887)
5. Projecte Portuguès    a. Presència des del segle XV: circumnavegació d’Àfrica = factories comercials    b. Corredor d’A...
Repressió de la Força Pública, exèrcit privat de Leopold II.
Leopoldo II, terror del Congo.La historia de Leopoldo II en el Congo (1835-1909), rey de Bélgica, es uno de losgenocidios ...
6. Conferència Internacional de Berlín (1885)    •   Patronatge d’Otto von Bismarck.    •   14 països assistents    •   Ll...
Font: Página web del CNICE. Proyecto Kairós
CONFLIC TES             FASHODA (1898)                                                                                    ...
EL REPARTIMENTD’ÀSIA            Bismarck observa el repartiment d’Àsia entre les potències europees
ÀSIA CENTRAL I MERIDIONAL : La Índia1. Control de potències controlen ports comercials fruit de l’expansionisme del XVI-XV...
ÀSIA SUD-ORIENTAL : INDO-XINA1. FRANÇA.    •   Intervenció militar de Napoleó III en la Contxinxina (1858-60) = protecció ...
XINA1. Fins a mitjans segle XIX    a. País tancat a la influència i relacions comercials amb l’exterior.    b. Relacions c...
Caricatura sobre el repartiment de Xina per les potències occidentals i Japó
1. 1860-1911   a. Debilitat xinesa front les potències occidentals i Japó   b. Repartiment del territori xinés en àrees d’...
d. Conseqüències.    •   Extraterritorialitat de les accions dels estrangers residents.    •   Ocupació militar de diferen...
Font. DD.AA. Atlas histórico universal, EDELVIVES, 2001
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, SM, 2008
CONFLICTES                                                                              GUERRA XINO-JAPONESA (1895)FRICCIO...
LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALS
L’EXPANSIONISME NORD-AMERICÀ1. BASES IDEOLÒGIQUES    1. Política del “Bon Veí”, el països del sud havien de comprar les ma...
Notes: 1) Territori de las Tretze colònies ; 2) Territoris annexats en 1773; 3) Territoris adquirits a França en 1803 i an...
2. TRETS GENERALS   a. Creixement econòmic de finals del XIX exigia uns mercats fidels front al      proteccionisme europe...
3. ACCIONS   a. Àrea del dolar (1870), expansió d’interessos financers en la zona del Carib (Mèxic,      Amèrica Central, ...
EXPANSIONISME JAPONÉS1. Abans de 1855    a) País endarrerit i feudal = controlat pels senyor feudals = SHOGUNAT i samurais...
3. Fases expansiva.    a. Fase agressiva = Orientació vers la riba del Pacífic = apropament a Gran Brentanya         •   R...
L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL
1. SEGONS EL POBLAMENT    a) COLÒNIA D’EXPLOTACIÓ (RHODÈSIA)         •   ESCASSA POBLACIÓ DE LA METRÒPOLI         •   EXPL...
   Burocràcia colonial= governador i elit de funcionaris metropolitans /indígenes       Sotmesos totalment als interesso...
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DOMINACIÓCOLONIAL
PER A LES METRÒLIS:1. CONSCIÈNCIA DE SUPERIORITAT RACIAL.2. ACUMULACIÓ DE RIQUESA, SOBRETOT PER A LES ELIS DIRIGENTS I LES...
PER A LES COLÒNIES:1. ECONÒMIQUES.    a. EXPROPIACIÓ DE LES TERRES INDÍGENES, PASSEN A MANS DELS COLONITZADORS.    b. ABAN...
3. DEMOGRÀFIQUES.    a) INTRODUCCIÓ DE MESURES SANITÀRIES (VACUNES, HIGIENE, HOSPITALS) QUE PROVOCAREN         UNA REDUCCI...
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
La dominació europea del món (1870 1914)-aa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La dominació europea del món (1870 1914)-aa

1,146

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,146
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
20
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "La dominació europea del món (1870 1914)-aa"

  1. 1. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914) VICENT PUIG I GASCÓ IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA CURS 2011-2012
  2. 2. INTRODUCCIÓ1. La Segona Revolució Industrial va transformar el món europeu.2. Noves fonts d’energia (Electricitat, Petroli), una nova organització del treball (taylorisme) i nova organització empresarial van permetre el creixement econòmic més espectacular de la producció, dels transports i el comerç.3. Aquesta superioritat tècnica, militar i financera europea van portar als països europeus a dominar el món (políticament, econòmicament i territorialment).4. Entre 1870 i 1914, les potències europees van expandir-se fora de les seues fronteres, abastant tot la terra, i creant una sèrie d’imperis colonials.5. Aquest domini territorial mundial va portar a Europa a explotar directament els recursos d’Àfrica, de l’Amèrica Llatina i Àsia i a l’administració directa d’amplis territoris.6. El desig de controls d’amplis territoris del món els va portar a una cursa colonial per adquirir més i més territoris, aquesta rivalitat va ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial.
  3. 3. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1. Creixement espectacular de la població europea2. Noves Fonts d’Energia (Electricitat, Petroli)3. Desenvolupament tecnològic i científic (Transports, Ciència i indústria i Nous invents).4. Nova organització empresarial: concentració d’empreses (Càrtel Trust, Holding, Monopoli ).5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall
  4. 4. 1. Creixement espectacular d ela població europea. a. Millora de la dieta b. Avanços mèdics i sanitaris  Pasteur, Koch i altres.  Frenada de les grans epidèmies (tifus, còlera, diftèria, etc) c. Descens de la mortalitat : menor incidències de les malalties infeccioses. d. Reducció de la mortalitat infantil e. Augment de l’esperança de vida f. Reducció de la mortalitat i manteniment de la natalitat elevada = Creixement espectacular de la població • 1800 = 190 milions d’europeus. • 1900 = 400 milions d’europeus.
  5. 5. g. Creixement demogràfic + renda per habitant = desequilibris distribució riquesah. Desplaçament de la població = superpoblació rural, salaris industrials baixos i atur, i l’atracció pels nous països desconeguts als europeus = oportunitats de prosperar i enriquir-se  entre 1800-1914 emigren fora d’Europa més de 60 milions d’habitants en direcció a Amèrica.  Més de 6 milions de russos travessen els Urals per establir-se a Sibèria.  Primera meitat del XIX= britànics i irlandesos a EUA, Austràlia i Canadà.  Final de segle = italians i eslaus = Amèrica.  Espanyols a Amèrica Llatina, principalment
  6. 6. 2. Noves Fonts d’Energia a) Entre 1884-1914 el petroli i lelectricitat desbanquen la preponderància del carbó. b) Avantatges de l’electricitat: netedat, flexibilitat per a adaptar-se a les necessitats de la producció, facilitat i l’eficiència de la conversió en llum, calor o moviment; adaptació individual a la màquina , i amb la invenció del transformador la podem traslladar a punts distants. c) Electricitat • Canvia la localització de les empreses i la seua organització interna • Més productivitat • Aplicacions en les comunicacions (telèfon, telègraf i ràdio); transport (ferrocarril elèctric, tramvia, metro); il·luminació (bombeta d’Edison) i en l’oci (fonògraf, cinematògraf...)
  7. 7. c) Petroli • Comença en 1859 als EUA • Al principi emprat per l’il.luminació • Avanços en el procés de destil·lació = làmpades, lubricants, calefacció domèstica i industrial • Mitjans de transport = aplicació més important= cotxes, vaixells i avions.
  8. 8. 3. Nous mitjans de transport. a. Tramvies. b. Ferrocarrils metropolitans. c. Vaixells de vapor (acer i més potència dels motors) d. Automòbils i bicicletes e. Aviació f. Canals4. Innovació tecnològica a. Impuls industrial relacionat directament amb la innovació tècnica b. Centres de recerca. c. Nous productes: Cautxú, d. Noves Indústries: siderúrgia, metal·lúrgica, elèctrica, química .
  9. 9. 4. Innovació tecnològica e. Noves Indústries:  Indústria siderúrgia = expansió de l’acer i l’alumini.  Indústria metal·lúrgica = automòbil i aparells elèctrics.  Indústria elèctrica = enllumenat, mitjans de transport, telecomunicacions  Indústria química = productes nous= adobs, tints, fibres sintètiques, explosius, etc5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme. a. Concentració empresarials  Per a fer front a la guerra de preus, a la competència i a la renovació constants  Conquesta de nous mercats  Fusions de petites empreses, absorcions i acords entre bancs i industries = GEGANTS EMPRESARIALS = control del mercat i dels preus.
  10. 10. 5. Canvis en l’organització del treball: Taylorisme, Fordisme.  FORMES DE CONCENTRACIÓ:  Concentració horitzontal = empreses que treballen en un mateix sector productiu, p.e. Siderúrgia  Concentració vertical = agrupament de societats que exerceixen activitats complementàries (carbó, mineral de ferro i siderúrgia)  ÀMBIT FINANCER o CÀRTEL, agrupació d’empreses per a restringir o eliminar la competència o TRUST, la fusió d’empreses diverses en una de nova o HÒLDING, una societat financera que posseeix capital en diverses diferents per a controlar-ne les activitats  Monopoli = possessió d’un producte en exclusiva per un únic fabricant o distribuïdor, que imposa els preus sense cap control
  11. 11. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Anaya, 2000
  12. 12. a. Producció en sèrie  TAYLORISME, mètode amb la finalitat d’augmentar la productivitat, gràcies a l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer, i l’optimització del temps emprat, per tal de reduir els costos  Cadena de muntatge, un cinta contínua per la qual es desplacen els producte en fase de fabricació. El moviment continu de la cinta marca el ritme de la producció, evita la pèrdua de temps i sistematitza les accions que han de fer els obrers.  FORDISME  Henry Ford, adapta el taylorisme a la producció d’automòbils.  Fabricar un nombre importants de automòbils a baix cost.  Enceta l’era de la fabricació massiva per a la classe mitjana.
  13. 13. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
  14. 14. Fabricació i preus dels automòbils Ford:Any Fabricació (nombre de vehicles) Preu (en dòlars)1909 18.664 950 $1910 34.528 780 $1911 78.440 690 $1912 168.220 600 $1913 248.317 550 $1914 308.213 490 $
  15. 15. 6. Augment del comerç internacional i de la venda al detall a. Noves potències industrials. o Anglaterra deixa ser la primera potència i ha de compartir el lideratge amb altres competidors o Alemanya es converteix en una potència en els sectors base de la indústria (carbó, siderúrgia) b. Expansió del comerç. o Necessitat de consumidors = GRANS MAGATZEMS polivalents ( Mark & Spencer, Lafayette, Vittorio Emmanuele, Gum, ) o Nous sistemes venda (terminis, xecs bancaris) c. Creixement del comerç internacional entre 1850-1914 o Transport o Expansió del lliure canvi o Producció massiva de béns = abaratiment de béns
  16. 16. FONT: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Santillana, 2008
  17. 17. IMPERIALISME (1870-1914)
  18. 18. 1.- EL PUNT DE PARTIDA: LA CRISI DE 1873.2.- CAUSES DE L’IMPERIALISME. I. ECONÒMIQUES. II. POLÍTIQUES I III. DEMOGRÀFIQUES. IV. IDEOLÒGIQUES.3.- REPARTIMENT DEL MÓN. a. ÀFRICA. b. ÀSIA. c. AMÈRICA.4.- ELS NOUS IMPERIALISTES.5.- L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL.6.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERALISME.
  19. 19. INTRODUCCIÓ 1. FRAGMENTACIÓ DEL MÓN EN DUES PARTS: PAÏSOS INDUSTRIALITZATS I NO INDUSTRIALITZATS = DOMINADORS I DOMINATS. 2. EUROPA VA IMPOSAR EL MODEL ECONÒMIC, IDEOLÒGIC I POLÍTIC A LA RESTA DEL MÓN.
  20. 20. 3. EL PUNT DE PARTIDA: CRISI ECONÒMICA DE 1873-90 a. ORGINADA PER UNA CRISI AGRÍCOLA b. ARRIBADA A EUROPA BLAT DE RÚSSIA I ESTATS UNITS = REDUCCIÓ PREUS c. DESCENS GENERAL DELS PREUS MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES AGRÀRIES I INDUSTRIALS = d. CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ = STOCK DE PROCUCTES, BAIXADA DE PREUS, REDUCCIÓ DE BENEFICIS I TANCAMENT D’EMPRESES e. EIXIDA DE LA CRISI • RENOVACIÓ ESTRUCTURES PRODUCTIVES • INNOVACIÓ TÈCNICA • REMODELACIÓ EMPRESES • AMPLIACIÓ DELS MERCATS • PROTECCIONISME.
  21. 21. CAUSES DE L’IMPERIALISMEI. CAUSES ECONÒMIQUES (NO SÓN LES PRIORITATES DEL PROCÉS) a. NOUS MERCATS. b. RECERCA DE MATÈRIES PRIMERES I PRODUCTES ENERGÈTICS. c. MÀ D’OBRA NO QUALIFICADA d. INVERSIONS DE CAPITAL.II. DEMOGRÀFIQUES. a. NOUS ASSENTAMENTS DE POBLACIÓ EUROPEA.III. POLÍTIQUES a. Desig d’augmentar el pes específic del país a nivell internacional. b. Colònies = factor estratègic = augment poder militar
  22. 22. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001
  23. 23. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Editex, 2003
  24. 24. I. IDEOLÒGIQUES. I. INTERÉS CIENTIFIC PER EXPLORAR NOUS TERRITORIS. • Expedicions geogràfiques i antropològiques (Stanley, Livingston, De Brazza) II. SUPERIORITAT HOME BLANC. III. EXALTACIÓ NACIONALISTA (= XOVINISME) IV. MISSIÓ CIVILITZADORA D’EUROPA (DARWINISME SOCIAL) V. EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME.II. POLÍTIQUES. a. Adquirir poder militar. b. Desig de poder i prestigi internacional.
  25. 25. 3.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. a) L’Imperialisme és va imposar en el darrer terç del segle XIX. • Explotació de econòmica d’homes i recursos. • Dominació política d’Àsia i Àfrica per les potències europees. b) És la culminació del colonialisme del segle XVI: domini de les potències atlàntiques sobre les Amèriques c) Diferències entre colonialisme i imperialisme 1. Els vells imperis s’havien circumscrit a Amèrica, ara afecta a Àsia i Àfrica. 2. Les antigues colònies havien estat d’establiment (=societats europees), ara són territoris d’ocupació (un minoria d’europeus controla políticament a la majoria indígena). 3. El ritme d’ocupació era lent front a la rapidesa de l’ocupació del XIX. 4. Les colònies del XVI no van generar una excessiva conflictivitat, front a l’elevada conflictivitat del XIX .
  26. 26. EL REPARTIMENT D’ÀFRICA
  27. 27. ÀFRICA.1. Fins al segle XIX els europeus només disposaven de factories comercials costaneres amb finalitat estratègica o comercial 1. França: Algèria (1820), Senegal 2. Anglaterra: Colònia del Cap i Costa d’Or 3. Portugal 4. Sudàfrica : Bòers, emigrants holandes del segle XVI.2. Durant la segona meitat del XIX el continent fou traspassat per missioners, exploradors (Stanley, Rhodes, Livingston) • Conques dels rius Níger i Nil • Àfrica central: Sàhara, Sudan i els rius Zambesi i Congo.
  28. 28. David Livingstone Robert Cecil Rhodes Henry Morton Stanley
  29. 29. 3. Projecte britànic, connexió del nord d’Àfrica (des d’Egipte-Sudan fins al Cap) mitjançant el ferrocarril = domini de l’Àfrica Oriental i l’oceà Índic (Suez). • Productes minerals: or, diamants, etc. • Valor estratègic en el camí a la Índia4. Projecte Francès, • Domini de l’Àfrica sahariana d’oest a est a. (Magreb= Marroc, Algèria, Tunísia) fins al Sudan. b. Madagascar, Comores, Djibouti • Rivalitat amb Anglaterra • Conflicte amb Leopold II de Bèlgica: Congo. • Alemanys s’escampen per l’Àfrica central (Camerun, Togo)
  30. 30. Victòria I (1887)
  31. 31. 5. Projecte Portuguès a. Presència des del segle XV: circumnavegació d’Àfrica = factories comercials b. Corredor d’Angola i Moçambic= conflicte amb Anglaterra (Rhodèsia)6. Congo • Stanley (1877), al servei de Leopold II de Bèlgica, explora la conca del Congo, per tal de formar un estat africà sota la sobirania de Leopold II. • Recels de Gran Bretanya i França7. Noves Potències • Alemanya, ocupa l’Àfrica Negra (Togo, Camerun, Àfrica sud occidental (Namíbia) i Sud-oriental (Rwanda, Burundi i Tanganika) • Itàlia, ocupa Somàlia i fracassa en Etiòpia. • Espanya= Guinea Equatorial i les illes adjacents, Riu Muni, • Libèria = pàtria pels esclaus nord-americans.
  32. 32. Repressió de la Força Pública, exèrcit privat de Leopold II.
  33. 33. Leopoldo II, terror del Congo.La historia de Leopoldo II en el Congo (1835-1909), rey de Bélgica, es uno de losgenocidios más sangrientos que se conocen de la era moderna. Mientras en Europa sededicaba a rodear su obra de un aureola de altruismo, defensa del libre comercio ylucha contra el comercio de esclavos, el iba dictando normas por las que expropiaba alos pueblos congoleños de todas sus tierras y recursos, e incitaba a su ejército privado,la Fuerza Pública, a someter a la población a los trabajos forzados. Si no cumplían eranasesinados, violados o en otros casos les cortaban las manos, orejas, narices, senos ylos decapitaban, matándolos igual que a sus familias. Se calcula que al menos 10millones de personas perdieron la vida entre 1885 (año de reconocimientointernacional del Libre Estado del Congo) a 1908, aunque algunos hablan incluso deldoble. Leopoldo murió en el 1909, pero durante su reinado, la población del Congo seredujo de 30 a 9 millones de habitantes. Los que vivieron para contarlo, vivieron unaexistencia de esclavitud y terror.
  34. 34. 6. Conferència Internacional de Berlín (1885) • Patronatge d’Otto von Bismarck. • 14 països assistents • Lliure navegació dels rius Níger i Congo. • Principis per ocupar el territori= ocupació efectiva del territori i la notificació diplomàtica a les altres potències.7. Conflictes i Resistències a. Guerra dels Bòers (1880-81 i 1899-1902) b. Fashoda (1898) est del Txad = topada expansiva entre francesos i anglesos. c. Etiòpia (1886) d. Guerra Zulú (1879)
  35. 35. Font: Página web del CNICE. Proyecto Kairós
  36. 36. CONFLIC TES FASHODA (1898) ETIÒPIA (1886)CONFERÈNCIA DE BERLIN (1885)• LLIURE COMERÇ I CIRCULACIÓ CENTRE ÀFRICA• ESTAT LLIURE DEL CONGO• OCUPACIÓ EFECTIVA DEL TERRITORI• NOTIFICACIÓ DIPLOMÀTICA A LES CONGO (1885) ALTRES POTÈNCIES ZULÚS (1879) BOERS (1880-1902)
  37. 37. EL REPARTIMENTD’ÀSIA Bismarck observa el repartiment d’Àsia entre les potències europees
  38. 38. ÀSIA CENTRAL I MERIDIONAL : La Índia1. Control de potències controlen ports comercials fruit de l’expansionisme del XVI-XVIII: França (Mahé, Yanaon, Karikal), Portugal (Diu, Daman, Goa)2. Des del s. XVIII Anglaterra controla diferents ports del subcontinent indi mitjançant la Companyia Anglesa de les Índies (Madràs, Calcuta i Bombai) i aprofitant la fragmentació política intenta imposar el seu domini total (1845-48).3. Revolta dels Sipais (1857-58) 1. Reacció contra el domini britànic 2. Imposició del control britànic sobre tot el subcontinent= domini directe (Virrei i administració colonial) i domini indirecte (protectorat sobre els sobirans hindús) 3. Victòria I, emperadriu de la Índia (1877) 4. Interessos comercials = cotó en pel, mercat de 300 milions de consumidors 5. Control del territori = rivalitat amb França ( annexió de Birmània, 1886) i Rússia (control d’Afganistan, 1880, i Tibet, 1904)
  39. 39. ÀSIA SUD-ORIENTAL : INDO-XINA1. FRANÇA. • Intervenció militar de Napoleó III en la Contxinxina (1858-60) = protecció de missioners. • Annexió de la regió del Mekong (1860-80) i protectorat sobre Cambodja, Annam i Tonquín = Unió Indo-xinesa (1867) més el regne de Laos (1893) • Final rivalitat amb Gran Bretanya = reconeixement de les colònies angleses de Singapur i Malàisia, i la neutralitat i independència de Siam (1895-96).2. GRAN BRETANYA. • Annexió de Birmània (1896) i el control sobre Singapur, Malàisia3. HOLANDA. • Controla les “Índies holandeses o Moluques” des del segle XVII. • Domina Java, Sumatra, Borneo i les illes Cèlebes
  40. 40. XINA1. Fins a mitjans segle XIX a. País tancat a la influència i relacions comercials amb l’exterior. b. Relacions comercials limitades al port de Canton i deficitàries pels europeus (espècies, té, porcellana, etc, a canvi d’or i plata europea)2. 1840-1860 a. Anglesos intenten equilibrar la relació comercial amb el contraban (= Opi indi) b. Prohibició xinesa de vendre i consumir opi (1839). c. 1a. Guerra de l’Opi (1839-42) i 2a. Guerra de l’Opi (1856-60) = adquisició britànica de Hong-Kong i obertura de 12 ports xinesos al comerç internacional. d. Debilitat xinesa front les potències occidental = Repartiment del territori xinés en àrees d’influència (1885-1911)
  41. 41. Caricatura sobre el repartiment de Xina per les potències occidentals i Japó
  42. 42. 1. 1860-1911 a. Debilitat xinesa front les potències occidentals i Japó b. Repartiment del territori xinés en àrees d’influència (1885-1911) • França controla el sud-est. • Gran Bretanya controla el sud i el riu Iang-Tsé • Rússia i Japó el nord-oest: Manxúria • Alemanya i Anglaterra: la península de Shandong. c. Control econòmic  Anglaterra controla les mines de carbó.  Japó controla les mines de ferro i carbó.  Capitals europeus i japonesos controlaven els ferrocarrils i els principals ports
  43. 43. d. Conseqüències. • Extraterritorialitat de les accions dels estrangers residents. • Ocupació militar de diferents àrees. • Control militar i comercial dels ports. • Dependència econòmica de l’exterior. • Destrucció de l’artesanat tradicional • Enfonsament del camperolat xinése. Reaccions  Alçament dels Cent Dies (1898)  Revolta dels Bóxers (1900-1901)
  44. 44. Font. DD.AA. Atlas histórico universal, EDELVIVES, 2001
  45. 45. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, SM, 2008
  46. 46. CONFLICTES GUERRA XINO-JAPONESA (1895)FRICCIONS ANGLO-RUSSES: GUERRA RUSSO-JAPONESA (1905)PÈRSIA-AFGANISTAN (1880)I TIBET (1904) BÓXERS (1900) GUERRES DE L’OPI (1839-60) REVOLTA SIPAIS (1857) FRICCIONS ANGLO-FRANCESES (1887)
  47. 47. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALS
  48. 48. L’EXPANSIONISME NORD-AMERICÀ1. BASES IDEOLÒGIQUES 1. Política del “Bon Veí”, el països del sud havien de comprar les manaufactures i abastir a EUA de matèries primeres. 2. Doctrina James Monroe (president EUA) = “Amèrica pels americans” , Europa no havia d’intervindre en el continent americà. 3. Doctrina del Destí Manifest d’O’Sullivan (1845, Pau de Guadalupe-Hidalgo amb Mèxic) = EUA està destinat a expandir-se entre l’Atlàntic i el Pacífic
  49. 49. Notes: 1) Territori de las Tretze colònies ; 2) Territoris annexats en 1773; 3) Territoris adquirits a França en 1803 i annexió de Florida en1812; 4) Colonització del Nord-est; 5) Territoris conquerits a Mèxic en 1849; 6) Rectificació de fronteres en 1853. Les xifres indiquen la datade la constitució dels estats de la Unió.
  50. 50. 2. TRETS GENERALS a. Creixement econòmic de finals del XIX exigia uns mercats fidels front al proteccionisme europeu b. Imperialisme de proximitat = Carib, Amèrica Central i Amèrica del sud. c. Fi de la Frontera d. Neocolonialisme = influència i submissió econòmica més que conquesta territorial i control polític directe • “Big Stic “ (Theodore Roosevelt, 1904) = Intervenció militar directa = Marines = bases navals que asseguren el domini marítim = creixement flota de guerra • Diplomàcia del dolar (President Taft 1909-13)
  51. 51. 3. ACCIONS a. Àrea del dolar (1870), expansió d’interessos financers en la zona del Carib (Mèxic, Amèrica Central, Antilles i Veneçuela). b. Compra d’Alaska a l’imperi rus (1877), control dels estrets c. Guerra Hispano-nord-americana (1898), cessió de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam als EUA. d. Panamà (1903). Proposen la construcció del canal que comunique els dos oceans, però Colòmbia es negava a fer concessions: els EUA impulsen la independència de Panamà (1903), i van ocupar la franja de terrenys en la qual es construí el canal (1914) fins als 2000. e. Intervencions militar en Amèrica Central (Nicaragua), Antilles (Haití) i Amèrica del Sud (Veneçuela). f. Oceà Pacífic. L’expansió comercial i estratègica cap al sudest asiàtic els va dur a l’ocupació de les Filipines, Hawaii, Wake, i arxipèlags que els garantien la ruta del Pacífic fins a Xina.
  52. 52. EXPANSIONISME JAPONÉS1. Abans de 1855 a) País endarrerit i feudal = controlat pels senyor feudals = SHOGUNAT i samurais b) Emperador = encarnació de la divinitat = poder simbòlic c) Prohibició de qualsevol contacte amb l’exterior d) Pressions nord-americanes (flota almirall Matthew C.Perry) obliguen el país a obrir- se al comerç exterior (1854): concessions comercials a les potències exteriors2. la Revolució Meiji (1867-1912) a. Reacció de les elits japoneses =centralització del poder en mans de l’emperador= Mutshu-Hito b. Modernització del país = “Revolució Meiji” a. Reforma constitucional b. Desenvolupament industrial, econòmic i tecnològic c. Mobilitat social
  53. 53. 3. Fases expansiva. a. Fase agressiva = Orientació vers la riba del Pacífic = apropament a Gran Brentanya • Recerca de matèries primeres i mercats per a la indústria japonesa • Exportador de capitals • Desenvolupament d’una consciència nacionalista front a Rússia i Xina • Àrees d’expansió: Corea i Manxúria b. Conflictes 1. Guerra xino-japonesa (1894-95). Intervenció en Corea (regne vassall de Xina). Victòria japonesa (1895). Pau de Shimonoseki = independència de Corea, cessió de Formosa i de la península de Liaotung. Tractat comercial xino-japonés (1896) =concessions comercials i territorials 2. Guerra russo-japonesa (1904-05). Rivalitat pel control de Manxúria i Corea. Tractat de Porsmouth = Japó obté Corea com a protectorat, Rússia renúncia a Liaotung i cedia al Japó el ferrocarril de Manxúria i el sud de Sakhalin
  54. 54. L’ADMINISTRACIÓ COLONIAL
  55. 55. 1. SEGONS EL POBLAMENT a) COLÒNIA D’EXPLOTACIÓ (RHODÈSIA) • ESCASSA POBLACIÓ DE LA METRÒPOLI • EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS b) COLÒNIA DE POBLAMENT (CANADÀ, AUSTRÀLIA) • FORTA PRESÈNCIA POBLACIÓ EUROPEA • IGUALTAT DE DRETS I PRIVILEGIS QUE LA METRÒPOLI • MINORIA QUE S’IMPOSA A LA POBLACIÓ INDÍGENA2. MODEL D’ORGANITZACIÓ BRITÀNIC, incorporat per la resta de potències colonial a. COLÒNIES  Sense govern propi = dependència directa de la metròpoli.  Sistema d’ocupació
  56. 56.  Burocràcia colonial= governador i elit de funcionaris metropolitans /indígenes  Sotmesos totalment als interessos econòmics de la metròpoli.a. PROTECTORAT (Egipte) a. Existència d’una estructura estatal prèvia = institucions indígenes. b. Reconeixement formal de l’estructura estatal prèvia a la colonització. c. Imposició d’un govern colonial paral·lel : funcions de defensa i política exteriorb. DOMINI (Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sudàfrica) a. Territoris amb població indígena escassa. b. Minoria blanca governa el territori. c. Institucions autònomes dependents de la metròpoli : sistema parlamentari.c. MANDAT (colònies alemanyes, territoris otomans) a. Apareix a partir de la 1a. Guerra Mundial b. Administració “provisional” dels territoris colonials de les potències vençudes
  57. 57. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA DOMINACIÓCOLONIAL
  58. 58. PER A LES METRÒLIS:1. CONSCIÈNCIA DE SUPERIORITAT RACIAL.2. ACUMULACIÓ DE RIQUESA, SOBRETOT PER A LES ELIS DIRIGENTS I LES EMPRESES.3. EXTENSIÓ DE LA CULTURA OCCIDENTAL ARREU DEL MÓN.4. CONTACTE AMB ALTRES CULTURES, CONSIDERADES INFERIORS.5. FORTES DESPESES A CÀRRECS DELS PRESSUPOSTOS ESTATALS, REPERCUTIEN EN UN AUGMENT D’IMPOSTOS ( AFECTAVA SOBRETOT A LES CLASSES POPULARS)
  59. 59. PER A LES COLÒNIES:1. ECONÒMIQUES. a. EXPROPIACIÓ DE LES TERRES INDÍGENES, PASSEN A MANS DELS COLONITZADORS. b. ABANDONAMENT DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL DE SUBSISTÈNCIA = INTRODUCCIÓ DE MONOCULTIUS COMERCIALS. c. SISTEMA DE PLANTACIONS = ELS INDÍGENES HAN DE TREBALLAR-HI OBLIGATÒRIAMENT. d. EXPLOTACIÓ ABUSIVA DELS RECURSOS NATURALS. e. DESTRUCCIÓ DE LA “INDÚSTRIA ARTESANA” LOCAL. f. IMPOSICIÓ DE L’ECONOMIA DE MERCAT. g. INTERCANVI COMERCIAL DESIGUAL2. POLÍTIQUES. a. CREACIÓ DE FRONTERES ARTIFICIALS = CREACIÓ D’UNITATS ÈTNIQUES ARTIFICIALS b. INCORPORACIÓ DELS INDÍGENES ALS EXÈRCITS COLONIALS.
  60. 60. 3. DEMOGRÀFIQUES. a) INTRODUCCIÓ DE MESURES SANITÀRIES (VACUNES, HIGIENE, HOSPITALS) QUE PROVOCAREN UNA REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT I AUGMENT DE L’ESPERANÇA DE VIDA . b) TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI FRÀGIL ENTRE POBLACIÓ/ RECURSOS= SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA c) IMPOSICIÓ DE TREBALLS FORÇATS I EXTENUANTS QUE PROVOCAREN UNA REDUCCIÓ DE LA POBLACIÓ = CONGO, + 25%.4. SOCIALS. a. CANVIS EN L’ESTRUCTURA SOCIAL = TRENCAMENT DE LA VIDA TRIBAL I EL SISTEMA DE JERARQUIES SOCIALS COMUNITARIS (ANCIANS, FAMÍLIES). b. IMPOSICIÓ DE RITMES DE TREBALL ALIENS A LA TRADICIÓ AUTÒCTONA. c. PROMOCIÓ D’ELITS SOCIALS EN FUNCIÓ DE LA FIDELITAT A LA METRÒPOLI.5. CULTURALS a. ACULTURACIÓ = IMPOSICIÓ DE LLENGUES, CREENCES I FORMES SOCIALS EUROPEES. b. PÈRDUA DE TRADICIONS I DE LA CULTURA ORAL DELS INDÍGENES.
  61. 61. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2008
  62. 62. Font: DD.AA. Historia del mundo contemporáneo, Vicens Vives, 2001
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×