1. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
NITLITERÀRIA
al Far de la Banya

2. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Nit literària al Far de la Banya,
La mar sempre ha estat i és un motiu d’inspiració.
Els escriptors del Camp de Tarragona han seleccionat i
llegiran les seves creacions que tenen la mar com a
protagonista o punt de referència.
En aquesta Nit Literària la Biblioteca Pública i el Museu
del Port de Tarragona volen posar a l’abast del públic
assistent el patrimoni marítim i la lectura.
El quartet de corda Ítaca serà l’encarregat d’acompanyar
musicalment aquestes lectures vora la mar
Organitza: Museu del Port de Tarragona. Museu de Fars.
Biblioteca Pública de Tarragona
Col·labora: Associació d’Escriptors del Camp de Tarragona
AUTORS:
Jordi Folck
Cinta Mulet
Josep Grau
Conxita Jiménez
Josep Ignasi Revés
Goria Ganga
2 de juliol a les 22.00h. Esplanada Far de la Banya.
Dic de Llevant
En cas d’inclemències meteorològiques, l’activitat es realitzarà al Museu del
Port de Tarragona, Refugi 2 del Moll de Costa

3. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
JORDI FOLCK
JORDI FOLCK
JORDI FOLCK
Jordi Folck és nascut a Reus l'any 1961. Va estudiar a l'es-
cola de La Salle i als divuit anys va traslladar-se a Barcelona
a cursar estudis de periodisme i publicitat. Actualment és
professor de creativitat a la URV, UAB i a l'escola superior
de relacions públiques i a l'escola Elizava de Barcelona.
Interessat a aplicar la creatvitat a diversos camps ha publi-
cat setze novel·les adreçades especialment a un públic in-
fantil i juvenil que l'han portat a guanyar set pemis literaris,
ha exposat les seves fotografies de viatges en blanc i negre
a diverses ciutats catalanes i espanyoles i hi ha intervingut
com a actor en sèries tan populars com "El cor de la ciutat",
"La fada paca" o "Tu mateix".
Paralel·lament és des de fa dotze anys el responsable de
crear les campanyes dels llibres premiats amb el Sant Jordi
de novel·la i com a free-lance desenvolupa altres campan-
yes publicitàries. Actualment està en procès de realitzat el
seu doctorat sobre creativitat.

4. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
OBRA PUBLICADA
Ficció
1990 La Rosa de Reus. Folch-Genius & Co
1993 Etcètera Etcètera. Edicions del Bullent
1994 Primeres Aventures de Pere Ganxet. Edicions del Bullent
1994 Cròniques de la mitja lluna. El carrer de la Unió. AACC
1995 Un Consomé de Contes. Institut Català del Consum. Genera-
litat Cat.
1996. Regreso al País de las Marionetes /Retorn al País de les Ma-
rionetes. Folch-Genius & Co
1998 El Viatge Extraordinari d'Un Tap de Banyera. Ed.del Bullent
1999 La guerra dels xiclets /La guerra de los chicles. La Galera
2001 Historia de un Bolígrafo. Sigma Ediciones.
2004 666 Calaixos. Barcanova
2004 El Manuscrit de les Bèsties. Barcanova
2005 2005 Trucades des del cel. Barcanova
2007 L’única i veritable llegenda de Sant Jordi Contada pel drac/
La única y verdadera leyenda del caballero contada por el dra-
gón. La Galera
2008 Vols fer el favor d’apujar-te els pantalons? Barcanova
2010 Draconis Ladoni. Llibre de les Meravelles. Barcanova
2010 Draconis Ladoni. Llibre de l’Apocalipsis. Barcanova
2010 El Manuscrito de las Bestias. Anaya. Madrid
Obra col·lectiva
1995 L'Aparador dels Contes. UBR
1996 El País dels Calçots. Folch-Genius & Co
1997 Castells, Castellers i altres contes. F-G & Co.
1998 L'estiu d'Ulisses i altres contes. Edicions Cossetània.

5. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Etcétera etcétera, Edicions del Bullent 1993
etcétera,
LECTURES_ NITLITERÀRIA
“Missatge a l’interior d’una botella”
A qui trobi aquesta ampolla:
No sóc el geni de la llàntia d’Aladí que, en obrir aquesta ampolla pu-
gui concedir-vos tres desigs. Tampoc el fantasma d’un vaixell petit
que, després de fugir misteriosament pel broc d’aquesta ampolla, hagi
fet un deixant que pugueu seguir a la recerca de noves aventures. Ni
l’esperit d’un pirata tossut que pugui revelar-vos l’amagatall del tresor
d’’un galió. No sóc res de tot això i ho sóc tot. Sóc el més pobre del
món i, alhora, el més ric . Les meves possessions són tan vastes com
tot el sistema solar, però podria encabir totes les galàxies de l’univers
en el meu palmell.
Sóc immortal, pero cada posta de sol s 'emporta un día que mai no
tornarà. Sóc un màgic sense bola de vidre i no em cal vareta per a
obrar prodigis. Viatjo sense bitllet des de la nit del temps amb una sola
ullada. No sóc Déu -ni ho voldria-, però puc crear les criatures mis
fantàstiques del regne de fantasia. Perquè qui trobi aquesta ampolla
ha de saber que sóc només un narrador d’'històrles, un simple escrip-
tor de contes, l’ofici més extraordinari del món.
Us envio a les generacions futures aquest missatge: sigueu vosaltres
també els lectors mes extraordinaris i no us faltaran mai ni mons ni
aventures per recórrer. Feu de cada full escrit, de cada paraula, l’inici
d’'un nou viatge. 'Només la vostra imaginació podrà salvar-vos dels
perills que, en fa vos−tra travessía, puguin assetjar-vos. El nostre món
necessita lres que el facin volar. Una darrera recomanació us vull fer:
deixeu que efs infants creixin amb els espais oberts del coneixement i
amb les dimensions il·limitades de la fantasía. Així, per temps que
passi, ja mai no abandonaran la nau dels somnis.

6. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
LECTURES_ NITLITERÀRIA
I no els digueu mai que estan perdent el temps quan tinguin la mira-
da perduda en el buit. No hi ha altra manera de concebre un món
imaginari .
Vull portar, mar enllà, un missatge d'afecte a tots aquells que fan de
cada llibre el seu company de viatges e de la seva vida, un corriol
d’emocions infinites.
I perquè ningú no oblidi aquest missatge, us envio aquesta ampolla,
banyada en les fonts de la Creació, perque sobrevisqui a ruixats i
temporals i, com a companya incansable d'aventures, us porti una
vegada i una aftra fins a la la darrera nit aquest cant. I perquè
aquesta fidel servidora, antic atuell dels déus, em doni bon servei,
cada vegada que torni al mar oblidarà els seus orígens ancestrals,
no sigui que el seu cor dolç, en saber el seu orígens ancestrals, no
sigui que el seu cor dolç, en saber el seu magne destí, esdevingui
fred com el vidre.
A qui trobi aquesta ampolla, que faci del seu manament la seva
nova vida.
A qui trobi aquesta ampolla, vulgui guardar-hi de nou aquest mis-
satge i tornar-lo al mar. El temps dirà si seran molts el qui hauran de
necessitar el seu record.
Súnion (Grècia) any 223

7. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
El viatge extraordinari d’un tap de banyera,
banyera,
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Edicions del Bullent. Premi Carmesina 1997
-Ves a la caragola de mar-li diu-. Tothom qui té pro-
blemes, tard o prompte, la va a veure. A cinc dies de
camí, a les muntanyes de la Lluna. Segueix−-ne els
reflexos.
Les muntanyes de la Lluna -prossegueix Gianni, enmig de l'expec-
tació de tota la sala- no són més que enormes muntanyes de sal,
en grans blocs, cobertes d'una fina boirina produïda per l'efecte de
la dissolu−ció de la sal en l'aigua. Menudes volves de sal cauen
des deIs pics més elevats talment com si nevés. Baix d'aquest pai-
satge veiem avançar Zazu i Gracie. Pocs peixos s'atreveixen a
aventurar-se en aquells dominis. Una allau pot convertir qualsevol
peix en un peix a la sal una de les receptes preferides dels mari-
ners!
I ara com trobarem la caragola? -pregunta Gracie amb veu molla.
-Les caragoles sempre s'amaguen de tothom −-diu Zazu. No volen
que ningú no escolte els secrets de les seues veus. De manera que
anirem al racó més amagat i veuras com allí és la caragola.
Zazu no s'ha equivocat. Una caragola de mar reposa en un entrant
d'una de les muntanyes. És vella i li creixen les barbes blanques
pel defora. Es plena d'anelles, com els troncs dels arbres, on cada
anella és un any. Potser, si és savia, és perque sabrà com ningú
de les coses del mar!
El Zazu, després de tan llarg viatge, dubta. I si no vol escoltar-los?
-Senyora ... –comença. Sóc Zazu i aquesta és Gracie. Vam fugir, ja
fa molt de temps, d'una banyera per veure món i. .. Senyora ...
Però la caragola de mar, a més de vella, sembla sorda perque res
no diu.

8. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
-Senyora ... -insisteix Zazu- Volem saber ... Si hem arribat al final. Si aquesta
és la nostra nova casa o si hem de voler més ...
Pero la caragola de mar calla. I si ja fóra morta?, pensa el Zazu.
-Senyora ... -insisteix, de nou- Que hi ha mes enllà? Quan sabrem quin és el
final del nostre viatge?
-És una pregunta de geografia, de ciències natu−rals o de matemàtiques? -
pregunta una veu fina i infantívola.
Zazu i Gracie és queden parats. Pero algú avança la resposta.
-És de filosofia -respon una veu jove i segura. O una pregunta de coneixe-
ments molt difícil. Pero, és bo que es facen preguntes sobre cada cosa. Per-
que qui pregunta avança, no? -intervé de nou la primera veu.
-No feu com els crancs que van cap endarrere -−respon una tercera veu, pro-
funda, assossegada i vella.
-Pero, quantes veus té la caragola? -es pregunten alhora Zazu i Gracie.
-Feu com alguns estels que, quan perden la llum i cauen al mar, es conver-
teixen en estrelles de mar i viuen de nou -contesta la tercera de les veus.
-Sí, sí, estrelles estrellades, llums de matinades ...
Al mar les hem trobades -respon la primera.
-Perque qui busca troba -respon la jove.
Sembla un joc de paraules en un joc de veus. Zazu i Gracie estan confosos.
-Aneu al mar deIs naufragis -diu la vella.
-A prop trobareu les respostes -diu la jove.

9. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
-I el tresor sera vostre -diu la menuda.
LECTURES_ NITLITERÀRIA
-Humm! Si te'n vas, posa't un tap -canta la menuda.
-I cada dia destapa la vida -canta la jove.
-I fuig pel forat! -mussita la vella.
Zazu i Gracie escolten les veus interiors de la cara−gola parlar alhora
fins que no queden més veus i sí el so de les ones batent endins.
Coberts per un abric de sal, reemprenen el viatge.
-Que hauran volgut dir les veus de la caragola? -pregunta Gracie.
-La caragola és vella i les velles, encara que sàvies, no sempre se les
entén. Potser si anem al mar dels naufragis ... trobarem la resposta.
Pero, com tro−bar-lo?
-He sentit a dir que, entre els set mars, el deIs naufragis és el més
llunya.
-I qui busca, troba -recorda Zazu.
Han deixat enrere les muntanyes de la lluna, pero el viatge és llarg i
han de travessar molts altres mars. A mesura que avancen cap a on
el mar és més fosc i més profund, les aigües s'enterboleixen. Són
aigües que vénen del mar de les deixalles. Gianni afegeix llavors, tot
recordant una poesia de l'escola:
-Per aixo diuen que, l gran mar de les deixalles, botelles, plastics i
bosses hi fan grans baralles.
Tot alIo que l'home no vol a casa i lIança al mar, arriba al mar de les
deixalles. És, alhora, una enorme teranyina que Zazu i Gracie no go-
sen trepitjar. Per aixo naden sense mirar enrere i avalI, d'on pugen
llargs tentacles disposats a atrapar-los.

10. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
CINTA MULET
CINTA MULET
CINTA MU-
Cinta Mulet (Horta de Sant Joan, Terra Alta) actualment viu a
Tarragona. Les relacions properes entre les persones, que
propicia la convivència en un poblet, la alliçonar aviat sobre
la complexitat de las relaciones humanes. El seu paradís
perdut està ple de vegetació i de muntanyes: també de te-
mors, carències i renúncies. L’experiència de la mort i altres
fets estridents la imbuïren en un rastreig de reflexiones que
va intentar traduir en poesia. Filla del món rural, la poesia ha
estat la via catàrtica més efectiva al seu desassossec, així
com un dels racons de la seva llibertat.
Va començar publicant unes narracions a Cavall Fort. Més
de deu anys després, van ser compilacions poètiques: La
saviesa de l’ombra (1999, Concurs Martí i Pol del Barce-
lonès), Paraula de dona (Arola, 2001), Poemes del sud
(Arola, 2004), Versets per a cantar a un poble (2004) y Poe-
mes, pomes i altres verins (2005). El monòleg per a poesia
escènica Qui ha mort una poeta (Arola, 2007). Aigua dolça
(Arola, 2007) és una compilació de poesia infantil i juvenil.
També al 2007 publica Contrapunt i Amors d’aire & d’aigua
(Emboscall, 2007) i, actualment el treball Només un fil de
llum blanca, en procés de publicació.

11. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Vers poemes i assemblatges (Inèdit)
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Algú ha llençat la seva angúnia
a la mar, aquesta nit;
arran de platja, una filera de flors
plantades fent un camí,
com una línia de paraules
volent dir.
Sempre tu, mar
de constant salabror i acrobàcia,
sempre tu, camp obert de flors
on em deixo caure, sempre
quan el temps obtús em reclou
en un averany sense porta, un dia
sense sol, una nit sense ombres.
La mar, una sala, una dona,
un cau resclòs a donar i prendre,
on la platja fa la fi, a les ones.
Escric aquest poema nua, desproveïda de vestuaris aparents,
el mar nu, ferotge vell;
la llengua de l’aigua fa la feina d’un home aparent,
és una sargantana humida que et remena l’olla
que em van posar amb color de pell.

12. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
LECTURES_ NITLITERÀRIA
En sincronia magnètica s’alcen els colors
de la sorra, dels cossos; la platja és una estelada
de marrons i terrossos morens: els meus ulls embogits
per aquesta sala tan ampla on no es distingeix la gent;
dubto si són replecs de sorra dotats de moviment, esfinx
sobre les roques que han erigit els déus, són carn de roca
o roques que s’han desfet. Aquest mimetisme genètic
que no és art dramàtic ni cromatisme recent.
El color de la sorra és la pell de brau
que embolcalla l’home, i el fa fort i feble,
una ganyota de terra que estimba l’aigua salvatge.
Avui és la mar tova la que perviu, pletòrica taula d’onatge
nul,
de mar dolça, de malucs tous, una vella mar cansada quan
es fa de nit.
M’agrada veure quan el dia se’n va i passen els trens.
Un dia llarg, lent, que persisteix sense voler marxar, obviant
la rabiositat
del ferro que frena a frec de rails, i trenca i trena estruend,
i em deixa, als peus tous de sorra, clots que han sigut cas-
tells,
i a poc a poc se l’emporten del ramal, el dia i jo amb ell.

13. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
La platja és una sala arenosa, llit i cambra oberta al cel.
No és innòcua l’aigua. Sala gran d’una gran casa, la salsa
amb el rebost ple d’aliment, l’església
on es casen de veritat els cossos lligats amb un cordell,
el baptisteri que renta els peus, les campanes d’una cerimònia
que remulla el llimen de les verges permanents. Un abocall
de pets i glands mascles farcits de pes.
És una mar brava, aquesta, una que perviu entre terres,
fa riure la Mediterrània! Alguns en diuen un cau de clavegueram
amansit de fang, un clot polsós de peus i merda, una morada
d’esclaus que hi han mort. Jo l’estimo la meva Mediterrània
tant com el riu Algars, un altre clot vell, de vegades més sec
que el meu cony ert. Una mar, un pastís d’aigua
amb puntes de nata, que jo estimo i vulnero
amb tota la meva virginitat perduda, i trobada entre l’aigua.
Amb l’adveniment del crepuscle,
el color perd força i tu t’entregues a la teva fatiga,
llarga com una estela, enclavada al mar de la son.

14. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Paraula de dona, 2001
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Gavines blanques
sobre la mar blava,
gavines que pinta la mar
quan bufa el vent,
gavines que es trenquen
quan piquen les pedres,
gavines rosses de sol i cel,
volanderes a les mans
com els angelets
que van i vénen,
que van i vénen
a ritme de vaixell,
gavines d’aigua,
de sal i pebre,
de roses maragda, de vent.
Pensar o dir la mar
és pensar o dir cabell,
incansablement arrissat,
arrissada mar,
cabell o mar,
tenir la mar,
tenyir de vermell,
vestit de llarg,
ensalivar les mans,
de cabell,
de vermell,
incansablement.

15. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
JOSEP GRAU
JOSEP GRAU
JOSEP GRAU
Sóc el Josep Grau Bové, vaig néixer a La Masó fa 22 anys.
Aquest any m’he llicenciat en Enginyeria Química a la URV.
Des de fa anys que escric tota mena d’històries i n’he publi-
cat sobretot d’infantils.
L’any 2007 vaig guanyar el Premi Cavall Fort de literatura
infantil i des de llavors hi he publicat uns quants contes.
Recentment Editorial Cruïlla en col·laboració amb
l’Ajuntament de Tarragona ha publicat el meu primer llibre:
Tarragona.
A les meves històries més boniques sempre hi surt el Mar.
OBRES PUBLICADES
Contes publicats per la revista Cavall Fort
2008 La Trilogia del Vaixell
2009 El Diari Andalús
2009 El llibre del Magreb
Libres:
2010 Tarragona, un recorregut en pic-
togrames .Editorial Cruïlla.

16. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Col·laboracions:
2010 Històries de la terra (un conte). Editorial Silva.
2006 Relats (un conte). Editorial Silva.
Història verídica I (Inèdit)
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Un jove somiador mira l'horitzó recolzat a popa,
Com tants altres han fet i tants hi tornaran,
el jove somiador és al vaixell per netejar la coberta.
Com tants altres abans, i tants després,
el jove somiador descuida el fregall, i es recolza a la barana,
i com tants altres,
el jove somiador vol esdevenir un somiador expert,
i fer-ne de somiar el seu negoci,
i com tants altres,
el jove anota amb cura i sense cura ratllots en un bloc blau.
Com tants altres s'ha fet a la mar per escurçar distàncies,
esbrinar què el segueix i què es queda enrere.
El jove somiador descuida el fregall, i es recolza a la barana,
i uns homes tristos se'n riuen, i amagant la ploma sota l'ala,
pensa, com tants han fet i tants hi tornaran,
que no pot funcionar, que només passa a les novel·les.
Ha passat en mil cobertes de mil vaixells,
cap a les Amèriques, Alexandria i l'Antàrtida,
aquest, però, surt de Nova York, i es dirigeix a França.
De nit pren el bloc i rellegeix les seves notes,
ha passat en mil camarots de mil vaixells,
de rems, amb ulls fenicis, caravel·les imperials i vapors del Mississippí,
aquest però, que surt de Nova York i es dirigeix a França,
es un petrolier d'Exxon Mobil.

17. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Al matí següent, frega coberta amb el bloc a la butxaca,
pensant en si ha de rendir-se o no ha de rendir-se,
com mil joves també han dubtat, mentre homes derrotats els miren.
Ell va de NovaYork a França,
en un petroler d'Exxon Mobil.
Som al 1971, i el jove es diu Paul Auster.
Història verídica II (Inèdit)
Em trobava jo d'expedició mercantil quan la nostra nau va fer aigües
prop de les costes Turques. Els danys semblaven greus, les repara-
cions s'allargaren indefinidament, no ens arribava l'or per pagar-les, no
sabíem on allotjar-nos. Pensava cada dia en la meva promesa mar
enllà.
I una idea em venia al cap, un cop rere l'altre:
Sir Michael Fanshawe, oceanògraf de la Reina Elisabeth I, va calcular,
al 1590, que la probabilitat de que una ampolla llençada al Mediterrani
arribés a terra era d'una de cada deu.
I un cop rere l'altre, mullo la ploma amb tinta.
Considerant que el Mediterrani té una línea de costa d’ aproximada-
ment 46.000 km, i que la costa de Catalunya fa uns 580 km, la proba-
bilitat d'escollir la costa catalana a l'atzar de dins un sac ple amb totes
les costes del mar és d'un 1.26%.
Acabo una carta, prenc un altre full, i la escric una altra vegada.
Multiplicant aquest valor per la probabilitat calculada per Sir Fans-
hawe, s'obté el valor aproximat de la probabilitat de que una ampolla
llençada a qualsevol punt del mar arribi a la meva terra: el 0.12%.

18. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Segello un tap amb cera, tot seguit en segello un altre.
LECTURES_ NITLITERÀRIA
La inversa d'aquest valor representarà una estimació del número
d'ampolles que cal llençar al mar per tal d'assegurar-me que hi
ha un 100% de probabilitats que una d'elles arriba a la costa ca-
talana, Aquest valor és: 793.
Repeteixo el càlcul una vegada i una altra
Les acompanyo amb una notificació formal i educada, amb se-
gell oficial. Tingueu la bondat de portar-la a la Gemma, de Vila-
nova, Carrer Marquès de Vallgornera, número 1.
Una rere l'altra, les llenço totes al mar.

19. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
CONXITA JIMÉNEZ
CONXITA JIMÉNEZ
CONXITA JIMÉNEZ
Nascuda a Girona, però ha viscut a Tortosa fins fa deu
anys, que va establir la residència a Tarragona.
Treballa a l’Administració de Justícia. Ha publicat poemes
als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia
2004, així com el relat breu El clip, al recull Dos germans
asimètrics i altres contes, Tarragona, Cossetània Edicions,
volum corresponent al 9è Premi de narrativa curta per Inter-
net, Tinet. Ha publicat també un recull de haikús, La cruïlla,
amb la Col·lecció Zenit. I és a punt de publicar un altre re-
cull de poesies, combinat amb fotografies de Jordi Amenós,
Flors de Sal, amb Silva Editorial

20. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Des dels Rocals
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Mentre l’horitzó es difumina, el cel envolta una barca que
deixa una petita franja blavissa. Des dels rocalls la mar sem-
bla acabar-se en una línia fina com un cabell grisenc. De
sobte el trenca una gavina.
Arrasa l’aigua del mar i llepa els esculls, els envolta i arriba
mansa fins que la sento en els peus sense que me’ls mulli.
Sóc aigua. Llenço la fúria cap als forats de les claraboies,
llenço l’escuma contra la molsa que em sura a ras de ven-
tre. L’abraço, la tanco, me l’endinso en les entranyes enne-
grides pel sabor de la terra que m’estira des del fons. Quan
miro dalt, m’enterboleixo i com un núvol em transporta la
pau. Sota de mi els vaixells, les boies, els ocells. Sota de mi
cossos minúsculs que m’observen. I un moment, només un
moment, deixo fluir el silenci. M’eixamplo. Sóc cel.
Maresmes. Del proper recull de poesies Flors de Sal
(temàtica paisatge del Delta de l’Ebre)
Vent de llevant.
Salta sobre les dunes
la mar.
S’inunden les salines.
Blanca la platja
s’enlaira
com un bernat pescaire
i a poc a poc es torna flonja.
Suren els joncs.
Nus, els marjals,
jauen cendrosos i fixos.
I jo m’hi endinso.

21. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Mar morta Del volum col·lectiu Nit de la poesia 2004.
Inspirat en la tragèdia del Prestige
Brama la mar, mentre el voltant s’ensorra
i un cercle gris dins del seu si es desfà
brava vol ser un espill sense cap conca
emmalaltida i cega de negror entre clams.
Mor i ella sola es rebenta la fossa
quan es barreja el temor amb la sal
freda es remou com una vall febrosa
que bull al rebre llàgrimes de sang.
I creix el dol com una serp revolta
i creix l’engany com una alosa sense cant
brutes les mans volen collir les roses mortes
i entre els seus dits mai no hi haurà ni els tanys trencats.
Plora la mar, mentre el voltant s’esborra
mentre al seu jaç rau el verí escampat.
Erma és la mar, mentre una veu tremola
ningú no ho sent; i aquella veu se’n va.

22. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Sons de mar. Inèdit
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Alta mar
famèlica de barques,
filla de les boires eixutes
que ofeguen les gavines,
amant de l’ànsia
que xiscla en la solitud
de les agulles de la sorra
et crido
i et gronxes al meu ventre
et dessagnes com una tendra boca
i engoleixes l’albada
arrenques l’oratge de les pedres
i escups sospirs.
Amarrades suren com uns ulls
les aigües
que m’endinsen en un somni de runes
trencat contra els espigons
brollen com ferides les onades
que es vessen com records a un precipici
gèlid i fix
en un abisme que em xucla les plantes dels peus
quan miro l’aurora
que se’t despenja com una flor a la superfície
i et cerca el si.
Anhelo
el blau espars com una pell
que deixes buidar-se al maresme
immens i las, inaccessible
quan té l’ocàs aquella melangia
que cobreix les muntanyes d’insomni.

23. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Escolto
els teus brams que envolten
com una febre els penya-segats
quan es gira la lluna
i es nega en les aigües fragmentades.
I et miro
com si fossis un instant que ha de morir
i amb la teva mossegada ancestral
se’m fixa a la llengua aquell gust de salobre
que mai no se’n va;
però em deixes
novament,
i t’aixeques
com una àguila a punt de sucumbir.
I en el silenci de la badia
et buides.
I envaeixes les cales, les fredes
runes de nacre,
avances
arrasant, devastadora, feréstega
i febril.
I creixes cercant el sol
en un desig d’eternitat,
la por
impregna les arestes dels abismes
que has arrencat,
com un foc
assedegat
i arribes
dalt de tot

24. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
però
LECTURES_ NITLITERÀRIA
baixes
m’envoltes amb la teva essència,
les aigües manses
m’impregnen
cada racó oblidat,
te’m destrenes a les mans
i els teus brams
es tornen en un cant llunyà
i flueixes suau
lentament
com una ploma que llisca,
m’atraus
i em bec el teu silenci
i et sento en mi
quan el vespre decau
i em quedo en tu.

25. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
JOSEP IGNASI REVÉS
JOSEP IGNASI REVÉS
JOSEP IGNASI REVÉS
Ignasi Revés i Revés (Sarroca de Lleida, 1976). És llicenciat
en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Bar-
celona.
Ha treballat al diari la Mañana de Lleida, la publicació quin-
zenal Som Garrigues de les Borges Blanques i Catalunya
Ràdio.
Escriu articles d’opinió en premsa local i comarcal i en mit-
jans digitals d’arreu de Catalunya.
És funcionari i viu a Reus. Anteriorment ha publicat Oli en un
llum (Editorial Fonoll) i Esmorzars de Lleida (Edicions Salò-
ria).

26. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Textos sobre la mar (Esmorzars de l'Ebre)
Capítol Bar Restaurant Sergio (Sant Carles de
Em giro i veig que el Pep s’ha ajuntat amb la colleta de la
Rapitenca. Parlen de la temporada passada i de la vinent.
L’aviso que ja estic. Ens acomiadem i anem avall, a trobar la
mar. Arribem al Nàutic. Una estesa de barques, barquetes,
iots i velers descansen als embarcadors del port esportiu
de la Ràpita. Veig unes gavines que remullen les potes, un
ànec que neda, una tropa de llissals que busseja nerviosa-
ment. El Pep assenyala una terrassa. Ens asseiem i dema-
nem dues canyes. La cambrera, per picar, porta un minuto.
Què és un minuto?
-Mira, maldito, se diu així perquè es fa en un minut. Poses lo
boqueró cru. L’obres, li treus l’espina i el poses en vinagre.
Un minut i es cou amb lo vinagre. Després, lo pots acom-
panyar amb una mica d’all trinxadet, oli, sal i julivert.
El minuto és més oliós que el de l’altre dia a Móra. La canya
és dolceta. Dic al company que en aquest bar també hi ha
moviment. Ell afirma que als bars de la Ràpita m’hi trobaré
la la menestralia, la gent senzilla, la gent que viu i s’ho pas-
sa bé. En una taula qualsevol m’hi trobaré el paleta, el fus-
ter, el pescador i el pagès. I aquesta taula no estarà mai
buida, sempre anirà renovant el personal. Explica que la
pela, a la Ràpita, ha corregut a diari. En especial de diven-
dres a diumenge, dies en què els pescadors foraden les
butxaques.

27. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
e la Ràpita) El turisme també deu fer circular el diner, suposo. Sí, vénen
valencians, aragonesos, madrilenys i bascos. Sí, vénen fran-
cesos i alemanys. Però el turisme més fort és el dels rapi-
tencs, que fan vida al carrer, als bars, als restaurants, a da-
vant de la mar. La mar… Sempre he observat, en els rapi-
tencs, una tendència a posar la mar davant de tot. La mar ho
és tot, no hi ha res més. L’interior és, per a molts d’ells, cosa
avorrida, monòtona, estàtica. Pregunto al Pep què li veu, a la
mar.
-La mar te dóna un perfum especial. La salabror i el color de
de l’aigua te marca lo temps que ha de vindre. Si ha de
ploure o ha de fer vent. Si la mar és com ara, és que l’aire va
per damunt i l’eriça. Això vol dir que no has de sortir a la
mar, perquè lo corrent va pel davall i és perillós.
-"Esmorzar a la vora de la mar", és un article que ha apare-
gut en diverses publicacions en paper i digitals i també al
meu bloc: http://esmorzarsdeforquilla.blogspot.com/2010/05/
esmorzar-la-vora-de-la-mar.html

28. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Textos sobre la mar (Esmorzars de l'Ebre)
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Capítol Los Bessons (Deltebre)
Passegem per la platja de Riumar. Les ones arriben
desmaiades a la sorra. A penes fan bromera. La in-
tensitat de la llum va variant. Quan està més tapat,
cel i mar es barregen. Els núvols semblen dibuixats
amb la part allargada i plana d’un guix. Demano al
Manolo que em pinti la mar. Diu que és argentada. El
Pep afirma que li encantaria viure aquí, a propet de
la mar, però que s’acolloniria quan vingués una lle-
vantada de les grosses. El vent, la sorra i l’aigua ba-
tent portes i finestres, parets i teules; delmant els ar-
bres del jardí, fent tremolar el mobiliari i la vaixella…
Això fa que el Manolo recordi un episodi de la seva
infància. Conta que son pare acostumava a anar a la
platja de Fuengirola a veure com els pescadors tira-
ven el copo –la xarxa- i després els comprava el
peix. Aquell dia va acompanyar-lo el fill. Eren les cinc
del matí i feia una llevantada majúscula: s’aixecaven
onades de quatre metres i el cel era tan plomizo que
semblava que estigués a punt de nevar. Ja que m’ha
descrit un cel andalús, prego al Manolo que me’n
representi un de deltaic. No tarda gaire a respondre:
el cel que queda quan bufa el vent de dalt. “Aquest
vent ho neteja tot i ho deixa blau cel, lluminós, elèc-
tric”. El Pep, que li posa la mà a l’espatlla, matisa:
“Elèctric ets tu, Manolo”.

29. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Esmorzar a la vora de la mar,
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Edicions Salòria
La mar, a aquella hora del matí, tenia un color blau
fort, definit. Se la veia mandrosa i enlluernada. El sol
pujava i l’ombra de les barquetes s’escurçava.
Jo m’ho mirava des del restaurant del Club Nàutic, on havia anat a
esmorzar. Vaig fer un glop d’un vi negre del Montsant, La Presa, un
vi de fina aroma i gust tirant a dolcet. Confesso que, abans
d’emprendre la truita de patata, no les tenia totes. Semblava poc
feta, i a mi no m’agraden les truites poc fetes, perquè les trobo lle-
fiscoses. Les truites, m’agraden de fetes cap a socarrades. Tot i
així, me la vaig menjar. I vaig tenir la grata sorpresa que estava al
punt, molt equilibrada. La llesca de pa amb tomata que acompan-
yava la truita va entrar millor per la vista. I no em va decebre quan
la vaig tenir a la boca, perquè combinava una crosta cruixent i bo-
cins de tomata grossos i carnosos.
Vaig repetir sensacions al segon plat. Perquè vaig menjar llonga-
nissa, mitja tomateta a la planxa i fesols. I a mi no m’agraden els
fesols, perquè –en efecte- els trobo llefiscosos. Altra vegada vaig
quedar-me parat, perquè aquells fesols eren compactes, tenien un
punt d’all torrat i eren inesperadament bons.
Sovint diem que hi ha menjars que no ens agraden. Menjars que,
per cert, fa anys que no tastem. Alguna vegada hauríem de fer un
esforç i tornar-los a provar. Posar en pràctica aquella frase que ens
deien els pares i que repetim als nostres fills: “Com saps que no
t’agrada si no ho has tastat?” Potser llavors cauríem del cavall, com
Sant Pau, i ens replantejaríem els nostres gustos.
S’ha dit molt que, sobre gustos, no hi ha res escrit. Jo, a Cambrils,
esmorzant a la vora de la mar, vaig veure que els gustos sempre es
poden reescriure.

30. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
GORIA GANGA I VIÑES
GORIA GANGA I VIÑES
GORIA GANGA I VIÑES
Va néixer a Cervera del Maestre (Castelló) i viu a la ciutat de Tarrago-
na. Va estudiar Filologia Catalana i Geografia i Història. És publicista
de professió i pèrita judicial.
Ha estat guardonada en diversos concursos, ha publicat en reculls i
revistes i ha participat de forma activa en diferents col.lectius literaris
dels Països Catalans (la Catedral i l’Antiquari – a Tarragona-, el Semi-
nari d’Investigació Poètica i el grup Poesia Viva- a Barcelona- i perta-
ny com delegada a la provincia de Tarragona i Castelló a la Fundació
Antonio Machado- a Cotlliure (França).
OBRA PUBLICADA
2001 Ressons del meu paisatge
2002 Ull de la Posta
2003 Violencia
2004 Doll de foc
2007 Veros poliédrics
2009 I a pas a pas. És la seva primera obra amb fotografies i una fita
personal pel que fa a ritme i contingut literaris.

31. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Foc de mar
LECTURES_ NITLITERÀRIA
Són, les guspires de la mar,
una catifa encesa
on jo no puc posar-hi el peu…
Per què trencar l’encís
que la domina…?
Fóra pecat
per al déu de la mar
i per a Déu.
A voltes me la miro
i la desitjo
com una amant qui sap si prohibida
i lluny del meu abast;
només acaronant-la trencaria
tal volta el seu perfum
i el seu color salat de cada dia.
Ara s’irisen els meus ulls
dins la mirada
absorta pel seu màgic llampurneig,
i la catifa blava és com un foc
brodat amb fils de plata d’orient.
El rostre de la mar té la pell d’aigua
abrusa el meu encís com un caliu!

32. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Capvespre a Tarragona
El cel es va tenyint de “tarongi”
rogent. La fosca, a poc a poc arriba;
s’obren els llums dels finestrals groguencs
i un bon sopar de peix ens hi convida.
Quan el color de mar perd el seu blau,
es tornassola l’aigua més divina,
les barques, mentre dormen el repòs,
fan llums damunt de l’aigua on es reclinen.
Passejo per camins sucats d’embruix
mirant la gran blavor d’aigua marina;
quan veig els vells fanals fent llum de port,
sento per dins un vol d’ala embravida,
perquè sovint em canta un goig de mar
quan Tarragona és ona que il·lumina!
Tarragona en el meu pas!
Quan surt el sol i pinta la blavesa,
enceto els meus cristalls lluents de mar;
les ones em pentinen la mirada
quan sento musicar, del fons de l’aigua,
la veu de Tarragona.
M’arriben els records que em duu la brisa
quan em perfuma el cos esvalotat,
i el gust d’aquest salobre m’extasia
les ànsies dels llavis per besar.
I deixo caure el bes com un estigma
i resta dins el fons del nostre mar.
Quan jo segueixi els grans camins del mapa,
et duré, Tarragona, en el meu pas!

33. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
La mar Mediterrània
S’abocava el nou matí Recollir el mar
per la finestra de l’alba, dins el calze de la mirada,
quan la catifa del mar és una imatge plàcida i divina.
duïa un llampec d’ona blava.
Els blaus, els ors i els roigs
Les ones amb moviment, se’m passegen pel mar
al so del vent, hi, dansaven, de la retina
com ballarines amb vels i s’ofeguen a l’oceà d’un plaer interior.
tot puntejant cada onada.
Les llums em fan espurnes
Mes la púrpura del sol violàcies
com un far enlluernava i m’envaeixen les ales del matí
els meus ulls acaronats com muses xopes de vida.
per la marina manyaga.
Mentrestant, les mans se m’omplen
I observo aquest mar del món d’una claror innoblidable,
que ara la vida em regala, que traspua la perfecció
amb un gust d’alè vital del vol de la gavina.
i un bes salobre de plata.
I mentre duren aquells moments…,
I recordo aquell instant la llum viatja pel meu cos
com un doll sense paraula i em sento onada del fred univers,
que em va dient el record dins el caliu de la meva
de la mar Mediterrania! Mediterrània!

34. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Mar viva
LECTURES_ NITLITERÀRIA
En l’aigua blava, quasi diamant,
fent-se cristall que encisa i que captiva,
naveguen ones amb un blanc plomall
on riuen mil estels de claror viva.
El foc del sol, trencat en molt bocins,
s’ajeu sobre la mar, fet oriflama,
i escalfa, mentre rep besos salins,
la blava pell amb el seu cos de flama.
La tarda, però, llisca per la mar
amb les cançons eternes d’or i plata,
i, mentre l’ombra marca el cap al tard,
s’adorm una sirena amb cos d’escata.
Jo resto encara degustant la nit…
La mar i jo som ports de l’infinit!

35. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya
Actualització:
25 de juny de 2010

36. NITLITERÀRIA
al Far de la Banya