OBRIM ELS ULLS
Felicitat, estimació, dolor i tristor
formen el món que conec jo.
Convivim en pau i tranquil·litat,
però també amb guerra i calamitat.
Respirem les desgràcies humanes,
escoltem les bombes esclatar i
veiem la gent plorar.
Coneixem el que ens envolta,
o preferim donar-nos la volta?
Coneixem l’alegria,
però també l’enveja i la gelosia.
Diem mentides,

tolerem la cobdícia i l’avarícia,
però no veiem la justícia.
La justícia i la injustícia juguen a l’amagatall
la justícia s’amaga al seu cau de cristall,
la justícia surt a fora
i es proclama guanyadora.
Desitgem canviar el món,
acabar amb les desgràcies i la desigualtat,
però no som capaços de fer-ho de veritat.
Júlia Mas 1r ESO A

AMOR D’ESTIU
Era un lloc per escapar. Una petita illa envoltada d’un mar tranquil, prou
allunyada del seu món com per oblidar-se de tot, recuperar la calma i
retrobar-se amb ella mateixa. El que no s’imaginava era que també era el
lloc perfecte per començar la seva història d’amor.
L’illa l’oferia calma, relax o festa segons les necessitats de cadascú. La
Valèria anava a la recerca de tranquil·litat. Al contrari del Raúl, que va
baixar del vaixell amb el seu grup d’amics disposat a beure’s les nits i no
perdre’s ni un alba. I va ser en un d’aquests albes, quan van sorgir
sentiments d’amor entre ells dos.
La Valèria no estava molt d’acord en això de tenir una aventura d’estiu en
una illa perduda del món, li va deixar de preocupar quan el Raúl la va fer
riure tres minuts després d’haver-se oposat caminant per la platja. La seva
naturalitat la va desarmar i es va deixar portar. Al cap i a la fi, un dels seus
propòsits per aquestes vacances era deixar de donar-li voltes a tot.
La veritat és que el Raúl li va posar fàcil. Li proposava passejos amb bici,
cafès amb xerrada al port...
La Valèria acceptava, evidentment. Estava vivint una autèntica història
d’amor d’estiu. I tots dos sabien que arribaria a la seva fi.

Conèixer la data de caducitat de la seva història els va fer lliurar-se per
complet, sense reserves, sense pors.
Però el moment del comiat va arribar. I cap dels dos es va atrevir a parlar
del futur, ni molt menys de la seva història d’amor. Els quilometres que els
separaven eren suficients com per no fer plans i limitar-se a recordar el seu
amor d’estiu a través de les xarxes socials.
La Valèria va tornar a la seva vida, era una vida renovada, amb canvis en la
seva forma de prendre’s les coses. Però ara, amb un toc de melancolia, i el
motiu de la seva melancolia era en Raúl.
Van seguint mantenint el contacte a les xarxes socials i, sense dir-se res
l’un a l’altre, més que res per no fer-se mal, els dos somiaven en tornar a
estar junts, junts per sempre.
Va ser ella, la que un dia, li va proposar tronar a l’illa, aquesta vegada per
sempre, transformant un amor d’estiu en una història d’amor amb un final
feliç.
Nerea Sabariego 1r ESO B

HI HA MOMENTS
Hi ha moments d’il·lusió,
alegria i tristor.
Moments per somiar
o seure i plorar.
La vida està plena d’emocions
per viure cada segon.
S’han d’explorar llocs nous,
sortir de la zona de confort.
Encara que ensopeguis,
aixeca’t, refés el camí.
Que les dificultats
sempre s’han de superar.
I per molts problemes que trobis,
mai no t’enfonsis.
Els ha de solucionar
per poder evolucionar.
Isabel Teixidó 2nESO A

SANT JORDI
Sant Jordi era un noi que pertanyia a una família de camperols que residien
a Diòspolis, un poble de Palestina. Aquell poble sempre va tenir gent molt
pobre i sant Jordi i la seva família no eren menys.
El Jordi tenia tres somnis: Sortir de palestina, ser militar i casar-se amb la
princesa de Roma.
Els tres somnis eren bastant complicats, no podia ser militar perquè venia
d’una família de pagesos i només podia ser militar la gent de la noblesa. No
podia sortir de palestina perquè feia frontera amb l’Imperi romà, i si veien
un palestí el mataven sense pensar-ho, i si no podia entrar a Roma, com
podria veure a la princesa?.
El Jordi odiava la vida de pagès, així que un dia va idear un pla per complir
els seus somnis i millorar la situació familiar. Va agafar una daga i va creuar
la frontera. Quan el guàrdia de la frontera no mirava, el Jordi va anar per
darrere i li va clavar la daga. Li va robar el vestit de militar i es va sentir
eufòric. Després va llençar el cadàver al riu i se’n va anar caminant al centre
de Roma, on estava l’exèrcit.
Va començar a desfilar amb els altres militars i després d’un dia
d’entrenament se’n va anar a descansar a una habitació amb els soldats.

En la reunió de militars es va dir que havien d’estar alertes perquè
s’acostava un drac i dit i fet, el drac va venir en qüestió de segons. Com era
evident, el drac ho va anar destruint tot.
Sant Jordi va veure com el drac matava a la princesa i de la ràbia que li va
causar allò, va agafar l’espasa i va anar directe al drac. Va ser envà, el drac
li va clavar les urpes al coll arrancant-li el cap.
Mai va poder complir el seu somni d’estar amb la princesa.
Pau Aparicio 2nESO B

JOCS FLORALS
1r PREMI
ON TOT ÉS POSSIBLE
Hi ha un lloc on tot és possible,
no hi ha límits d’espai ni de temps.
on el fons del teu cor és visible
i pots ser realment com vols ser.
Contemplar la bellesa en silenci,
mirar el cel i la pluja d’estels,
el sol que es pon sobre la mar en calma,
els prats en flor i els cavalls corrent.
Deixar-te caure i volar com ocell,
sense por de cap mal ni perill.
on la música pot sortir del cor
i fluir a través dels teus dits.
On ningú ja no jutja els teus actes

i s’esborren els errors que has comès.
On comences de nou cada dia
i pots parlar amb el que ja no hi és.
Allà els instants feliços,
no s’acaben mai més.
És el lloc dels teus somnis...o el cel !
Mònica Borrell 4t ESOA
2n PREMI
LLÀGRIMES DE SANG
Qui gosaria pensar
Que una flor portaria perdició.
Qui podia imaginar,
Que era por aquella sensació.
No és tan difícil però,
Treure profit a plomes tintades amb sang.

Jo no en diria traïció,
Tot mal es fa més humà al final.
Per tots aquells grans moments.
Per tots els murmuris amagats i coberts.
Per aquells errors que et fan créixer.
Et dedico aquest comiat.
Estrofes escrites amb llàgrimes,
Escrites amb llàgrimes de sang.
Marc Fuentes 4t ESO B
3r PREMI
T’ESTIMO
T’estimo, saps? T’estimo.
Així, senzillament i clarament
sense embolics ni fórmules buscades.
T’estimo com estima la idea

al pensament que van junts
o moren en l’intent.
D’aquesta manera t’estimo
amb aquest infinit amor.
I em faltaria l’aire
i no entendria la vida
sense el teu somriure.
Així t’estimo...
Et trobo com tantes vegades
I t’admiro un cop més.
Sentir que la teva mà és la meva carícia,
Sentir que el teu somriure és el meu desig.

Sentir que existeixes,
Sentir que visc per estimar-te.
t’estimo així.
Catriel Jiménez 3r ESO A

RODOLINS DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI
A la ciutat va el drac
i Sant Jordi el mata amb un arc.
Eva Hernández 1rA EP
El Sant Jordi no te por al foc calent,
Lluita contra el drac perquè és molt valent
Adrián Rull 1rB EP