Dia mundial poesia compatible

715 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
715
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
62
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dia mundial poesia compatible

  1. 2. Passeu, entreu,  és casa nostra, casa de tots. Portes obertes  i camins per traçar. Tresors amagats, saviesa a grapats. Màgia de lletres, amb cor de colors. Llum per a xiquets i per a grans inquiets. Passeu,  entreu... Tot un món us està esperant.                       Sàlvia
  2. 3. A mitja tarda, quan surts de l’escola amb ganes de berenar, apropa’t al forn de les paraules i devora, fulla a fulla, la recepta que els escriptors han cuinat amb la poció màgica de la imaginació.   Hi ha tanta TECA a la BIBLIO que no te l’acabaràs pas! Silvia Bel
  3. 4. Hi ha un lloc on les princeses són lliures i valentes, on els follets regiren els somnis amagats, un indret on les bruixes es vesteixen de festa, I on parlen les girafes, els elefants o els gats. Hi ha un indret on s’apleguen les millors aventures, on els vaixells de vela solquen mars de cristall, on fins les papallones saben explicar histories, i on naus brillants, de plata, viatgen per l’espai. HI ha un racó on cada dia el sol clarors escampa, on neden les balenes o cacen els lleons, un lloc ple de boscatges, de deserts i de selves, on s’hi desen els contes, els versos, les cançons. D’aquest palau de màgia en diuen biblioteca, hi ha cofres de pirates amb tresors de paper, tothom hi té cabuda, tothom pot arribar-hi, avui, així que pugui… jo també hi aniré. Júlia Costa
  4. 5. Sé d’un lloc meravellós on s’hi pot trobar de tot. Dinosaures molt valents I dracs que ensenyen les dents. Fades molt bones I bruixes que fan pòcimes. Hi ha princeses rialleres I ogres amb cara de feres... Podràs viatjar a llocs llunyans I sempre tindràs bons companys. -Si a la BILBIOTECA vens, no perdràs pas mai el temps. M. Roser Algué
  5. 6. Per fer una poesia s’agafa una  p com platja, pasta, pedra; després s’agafa una  o com or, ombra, ona; després s’agafa una  e com era, estri, eben; després s’agafa una  s com sol, sal silenci: després s’agafa una  i com illa, isard, Ícar; després s’agafa una  a com aigua, astre, ala; en acabat s’ajunten sense odi, sense mandra, sense pressa, sense ràbia, sense melancolia, i es fa la poesia. Roberto Piumini/Miquel Desclot,  Poesies amb suc

×