1. 18. Seu de Palma, Mallorca
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
(revisió: 2014-2015)
2. FITXA TÈCNICA
Documentació general
Catalogació i anàlisi formal
Títol Seu de Palma, Mallorca, 1v (2005, setembre); 2v
(2010, setembre); 3v (2012, setembre)
Arquitectes Molts arquitectes, segons les èpoques, i
d’altres escultors i artistes
Cronologia A partir Jaume I (1230), Jaume III 1346
consagrada, i 1601 finalitzada (ss. XIV-XVII)
Estil Gòtic
Localització Palma, Mallorca, Illes Balears
Sistema constructiu Voltat (creuria)
Tipologia Arquitectura: Temple, edifici religiós
Material Pedra de marès, pedreres Santanyí, Campos,
Bellver, Llucmajor i Felanitx, etc.
Dimensions 109’40 m llarg x 43’74 m alt x 39’46 m
ample (6600 m2) ). Pilars octogonals: 22m alt
x 2m diàmetre. Rosassa: 12’51 m de diàmetre.
Tema Dedicada a de Déu de l’Assumpció, amb
abundant iconografia
4. Catedral de Palma de Mallorca
(segle XIV)
• Edifici eternament peculiar. La façana és neogòtica del
segle XIX.
• Alçada d’espectacular dimensió, és una de les més altes
d’Europa (43’74m), després de la catedral de Beauvais, al
nord-oest francès (dimensions són relatives, depèn de la
magnitud presa: Sevilla, Colònia, Milan...).
• Enorme amplada, igualment (39’46m/ampleX109’40mllarg).
• Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de
l’alçada (en ser tan ampla).
• El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims,
com el pals d’una nau.
• La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.
• Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.
5. La Seu de Palma
1.- HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ
(2 pt)
1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS.
MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)
6. La Seu de Palma
1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT
HISTÒRIC (0’5 pt)
7. La Seu de Palma
La Catedral de Palma o Seu de Mallorca (popularment La Seu) és el
principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi
de Mallorca.
1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)
8. B. Ramon
El Temple de Mallorca és un llibre en
pedra, escrit en les seves restauracions
al llarg dels segles, des del XIII (1230).
Aquestos murs, estructures i cobertes
reflecteixen coneixements, creences i
dogmes, intrínsecament relacionats en la
nostra cultura.
Té parts d’interpretació clara i precisa, i
d’altres que poden donar lloc a diferents
interpretacions (més o menys encertades).
9. Última Hora. Noticias
Mercè Gambús y Antònia Reig, responsables de la investigación y la restauración.
31-10-2011 | Jaume Morey
Un llibre de pedra escrit al llar dels segles
10. 1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)
La construcció de la Seu es va iniciar a la darreria del
segle XIII, després de la conquesta de l’Illa de Mallorca
per la Corona d’Aragó (1229-1230), i durà tres segles
i mig. El rei Jaume I el conqueridor decidí enderrocar
la mesquita aljama de Madina Mayurca i construir un
temple dedicat a Santa Maria, en poder arribar a bon
port després del temporal a la mar.
11. La catedral es construí on abans hi havia una mesquita,
que s’anava enderrocant a mesura que avançava la
construcció de la Seu, mesquita que desaparegué l’any
1386. L’obra començà per la capella de la Trinitat, a l’est.
En 1346, fou consagrada pel rei Jaume III, tot i que els
treballs continuaren, i no es va acabar fins 1601
(consagració edifici) i, encara avui, està en contínua
reforma.
1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 p)
14. La Seu de Palma
1.- HISTÒRIA DE LA CONSTRUCCIÓ
(2 pt)
1.1.- INSERCIÓ EN EL CONTEXT HISTÒRIC (0’5 pt)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS.
MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)
15. La Seu de Palma
1.2.- JUSTIFICACIÓ DEL ESTILS.
MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 pt)
16. La Seu de Palma
És d'estil gòtic mediterrani o català, i és famosa per la seva gran
rosassa i pel gran espai interior comparat amb les proporcions de
l’exterior.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
17. 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
Es tracta de la Seu amb una de les majors rosasses del món gòtic (del
gòtic original, perquè existeixen catedrals amb rosasses de majors
dimensions, però ja pertanyen al neogòtic), i la seva nau és una de les
més altes entre les de l’estil gòtic europeu.
Fou declarada Monument Històrico-artístic en 1931.
18. Palau de l’Almudaina i la Seu de Palma
Un dels trets principals és, però, la seva peculiar situació, a l‘ “acròpoli”
(edificis sagrats i de defensa de Grècia, en zona elevada) de la ciutat
romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus, i entre el
palau de l’Almudaina i el palau episcopal.
21. En la seva localització dalt d’un
cingle, en els robustos contraforts
paral·lelepipèdics amb boterells o
arcbotants, i en la proporció entre
l’alçada de la nau principal i les
laterals s’hi assembla a la Seu de
Manresa (iniciada en 1322, per
l’arquitecte Berenguer de Montagut).
Seu de Manresa
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
24. En la grandària de l’espai interior és semblant a
la de Santa Maria del Mar i procedeix de la
reforma introduïda després de la
reincorporació del Regne de Mallorca a la
Corona d’Aragó. Les semblances amb aquests
dos edificis han de venir d'un arquitecte comú:
Berenguer de Montagut.
Santa Maria del Mar
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
25. Santa Maria del Mar
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
27. Seu de Palma
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
28. Molts d’arquitectes hi intervingueren.
El primer arquitecte degué ser Ponç
des Coll.
Després el succeí Jaume Fabre,
arquitecte també de l’església de
Sant Domingo de Palma, i de la Seu
de Barcelona.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
29. L’element següent construït, l’actual Capella Reial, es construí entre 1314 i
1327, després d’haver eixamplat, cap a la mar, la plaça del Mirador.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
30. A mitjan segle XIV (quan Pere IV el
Cerimoniós venç a Jaume III, en 1349 a
la batalla Llucmajor, en el nomenat
camp de sa Batalla), continuà l’obra
amb l’eixamplament amb tres naus,
moment en el qual degué intervenir
Berenguer de Montagut.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
31. Passen 400 anys des de la col·locació de la primera pedra fins que, el 29 de
juliol de 1578, es va col·locar la darrera.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
32. Sobre l'origen de la construcció
de les TRES NAUS, les dues
naus laterals, amb els seus
absis, i de la central hi ha tres
teories:
1.- Segons una, que ja
ningú no defensa, la
catedral així com la
coneixem actualment
obeeix a un pla inicial.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
33. 2) Una altra teoria (basada en indicis constructius) afirma que la seu,
originalment, havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i
que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada
i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals, que no sabem de
quina forma, i que a mitjan segle XIV es va decidir passar a un pla de tres naus
(Guillem Forteza), en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de
Perpinyà i al de la seu de Girona (que passaren de tres a una).
Reconstrucció hipotètica de la seu de Palma,
segons el pla inicial d'una nau de la primeria del
segle XIV (Antoni I. Alomar).
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
34. Sant Joan de Perpinya
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
37. 3) La darrera teoria parteix, també per indicis constructius, del canvi a un pla
de tres naus, devers 1330, però totes molt més baixes que les actuals, a
l'estil de la seu de Barcelona i de Santa Maria del Mar, i amb poca diferència
entre la major i les laterals, i que, a mitjan segle XIV, es decidí elevar totes les
naus i fer la central més alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla
relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona
d'Aragó (1343) i amb Berenguer de Montagut i, també, amb l'aturada de les
obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà, que tingué com a conseqüència el
canvi de pla.
Seu de Barcelona Sant Joan el Nou de Perpinyà
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
38. Tres naus, devers 1330,
però totes molt més
baixes que les actuals,
a l'estil de la seu de
Barcelona i de Santa
Maria del Mar, i amb
poca diferència entre la
major i les laterals.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
39. Gabriel Alomar opina que els tres absis de la catedral de Sant Joan el Nou de
Perpinyà segueixen el model de la catedral de Palma. Tanmateix, la primera pedra
de Sant Joan es posà el 1324, quan a Mallorca no s’havia produït el canvi de pla,
perquè aquest s’esdevingué devers 1330, ni s’havia acabat la capella Reial, cosa
que s’esdevingué el 1327. Segons Marcel Durliat, el 1368 els arquitectes eren
Jaume Mates i Llorenç Sosquela.
Alexandre Cirici i Pellicer i Agustí Duran i Sampere, però, defensen que
l'arquitecte del canvi de pla de Mallorca fou Berenguer de Montagut.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
40. Entre 1389 i 1397 dirigí les obres Guillem
Oliveres, mentre Pere Morey (projecta i
dirigeix el portal del Mirador, rosassa), i
Jean de Valenciennes (sant sopar timpà
Mirador), Henry l’Alemany i Guillem
Sagrera (Verge amb el nin del mainell)
esculpien el portal del Mirador.
Portal del Mirador
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
44. S'acabà la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar (façana de
L’Almoina) el 1430. En un segle s’havia construït mitja catedral. El 1498 es va
construir el portal de l'Almoina. Entre 1594 i 1601, Miquel Verger va construir el portal
Major o de l’Almudaina (plateresc renaixentista). Recordem que en 1601 es va
consagrar l’edifici.
Portal Major Portal de l’Almoina
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
45. Portal de l’Almudaina
Entre 1594 i 1601, Miquel Verger va construir
el portal Major o de l’Almudaina (plateresc
renaixentista).
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
47. Destaquen les trones o púlpits,
obra de Joan de Sales (1529-
1531), ja renaixentistes, situades
originalment a la nau central,
amb el cor i el portal del cor, del
mateix autor, ara a l‘antecapella
de la sagristia.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
49. Mallorca
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
La introducció del modernisme a Mallorca es degué a la presència
de figures tan representatives del modernisme català com Antoni
Gaudí i Cornet i, també, Lluís Domènech i Montaner (Gran Hotel,
1903, avui Fundació La Caixa), entre d'altres, els quals es varen
traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encàrrec.
50. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Fou cridat pel bisbe Pere Joan
Campins per a reformar la
Catedral (1904-1914).
53. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
Feta en temps del bisbe Pere Joan
Campins i Barceló (1859-1915) fou
criticada, sobretot, per la destrucció
d'alguns elements com el corredor
dels ciris mudèjar (una galeria que
tallava, horitzontalment, les naus de
la catedral).
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
56. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Gaudí eliminà el retaule barroc de la capella Reial (s. XVIII), que tapava i
impedia la visibilitat de la capella de la Trinitat (avui a l’església de sant Magí), i el
retaule gòtic, i començà a obrir els finestrals i rosasses.
61. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
Gaudí avançà l'altar major fins davall la
primera volta del presbiteri, i mudà el
cadirat des del cor renaixentista, del mig
de la nau central, fins als murs laterals de la
capella Reial; i entre la capella Reial i el
primer pilar construí unes tribunes amb
els elements del cor i del presbiteri, i
col·locà les trones a continuació dels pilars
esmentats.
L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
62. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
Gaudí avançà l'altar major fins davall la
primera volta del presbiteri...,
L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
63. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Traslladà el cor des del centre de la
nau central (cor renaixentista) al
presbiteri i disposa el cadiram per
als cantors a la part de darrere
l’altar i amb dos costats de l’altar, és
a dir, als murs laterals de la capella
Reial.
65. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
..., entre la capella Reial i
el primer pilar construí
unes tribunes amb els
elements del cor i del
presbiteri, i col·locà les
trones a continuació dels
pilars esmentats.
L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
67. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
És OBRA DE GAUDÍ:
La decoració de ceràmica, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca,
ceràmica ubicada al mur de cada costat de la càtedra episcopal (a base de
rajoles daurades) i els textos del Pontificat Romà amb lletra de ferro forjat daurat
damunt el siti.
72. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Com també és OBRA DE GUADÍ, la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut
de la ciutat.
73.
74. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Va dur a terme la il·luminació mitjançant canelobres
situats en els pilars octogonals: Els lampadaris
(popularment, les trobigueres).
76. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Havia dissenyat una sumptuosa il·luminació amb electricitat i començà a obrir
finestrals amb vitralls de colors i rosasses, amb motius sobre la verge i els
sants.
83. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
OBRA DE GAUDÍ:
... I la maqueta del baldaquí penjat
amb cables i amb il·luminació
elèctrica interior, que havia de ser
provisional, col·locat sobre l’altar
major.
84. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
L’altar major amb el baldaquí de Gaudí.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
89. També havia projectat:
• Un altre baldaquí de 7 costats, per
substituir el senzill, ja existent, però
tan sols un del costats es va poder
acabar, i el que ha quedat és un
esbós original d’Antonio Gaudí.
Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
El baldaquí de Gaudí.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
91. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Projecte seu és el tornaveu de la cantoria
o trona major, que es va retirar per la raó
de què ja n’hi havia megafonia.
Es va tornar a instal·lar una rèplica del de
Gaudí, feta per l’arquitecte eivissenc Elies
Torres, que s’ha pogut contemplar des de
divendres 26 de febrer de 2010, en principi,
fins a octubre de 2010, a la mateixa
Catedral.
La seva instal·lació va suscitar una
diversitat d’opinions sobre la conveniència
de la seva futura ubicació i, a la fi, va ser
desmuntat el dia 11 d’abril de 2013.
93. • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha
presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu
de Palma.
• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que
s’exposa.
• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre
de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.
101. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Gaudí dissenyà els símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu) i d’altres
elements.
102. Secció longitudinal i transversal de la seu de
Palma abans de la reforma de Gaudí.
Col·laboraren amb Gaudí, Joan
Rubió i Bellver, Josep Maria
Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
103. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Reformes:
Josep Maria Jujol començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una
representació de l'univers amb esquitxos de pintura (taques vermelles símbol
del sacrifici cruent de Crist amb una inscripció: “Caigui la seva sang sobre
nosaltres”). Aquesta intervenció s'interrompé, tot just començada, per l'oposició que
provocà, però la part feta encara és visible (cadiram restaurat entre 2012-13).
104. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
L’obra de Gaudí va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que
els lampadaris dels pilars, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa als
pilars octogonals, el cadiram dels cantors semblava un tramvia …, entre d’altres
coses, per exemple la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris
mudèjar. Gaudí se’n va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va
disposar a fer el projecte de la Sagrada Família (1914), deixant en mans de Joan
Rubió i Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.
105. La Seu de Mallorca i Gaudí - E. Taltavull
ANTONI GAUDÍ I
CORNET (1852-
26)
106. Reforma d’Antoni Gaudí i Cornet (1904 -1914)
Per a Gaudí no fou una reforma, sinó una restauració, que pretenia retornar a la
Seu la seva primitiva fisonomia (la nau per els fidels), perduda en el avatar dels
estils, per a adaptar-la, de nou, a la seva funció litúrgica.
Gaudí fou massa creatiu, per a uns sacerdots conservadors, en voler incloure
molts elements de l’art modernista sobre una catedral gòtica.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
107. Reforma de Miquel Barceló
(2001-2006)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
109. Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)
Capella del Santíssim
• La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel
Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic.
• L’obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i
els peixos, cosa que li permet mostrar la fauna marina i les noces de
Canaan al voltant de Crist ressuscitat.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
110.
111. • El cobriment de les parets de la part inferior de la capella, fet de ceràmica
pintada, té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del
ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietro sul Mare, prop de Nàpols.
Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
112.
113.
114. • Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic: l'altar, l'ambó (trona elevada, lloc
des del qual es fa la lectura de la Bíblia o de la litúrgia), la cadira presidencial i dos
pedrissos.
• Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la
representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica.
Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
115.
116. 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)
117. 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
Reforma de Miquel Barceló (2001-2006)
118.
119.
120. • També foren objecte de discussió
la foscor dels vitralls, de 12
metres d'alçada, pintats amb
grisalla per recrear la llum
submarina, i els honoraris de
l'artista.
• Els principals defensors de la
nova capella foren el bisbe Teodor
Úbeda i Gramage i el canonge
liturgista Pere Llabrés i Martorell, i
la reforma fou duta a terme per la
Fundació Art a la Seu, amb el
finançament de diverses
institucions públiques i entitats
privades.
Reforma de Miquel
Barceló (2001-2006)
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
121.
122. • El dia 02/02/10, l'anterior reixa artística de la capella restava desmuntada dins la reixa del
portal del Mirador, exposada des de feia anys al temps, mentre descarregaven el tornaveu
tan esperat. Dissabte 05/11/11, ja estava retirada la reixa, així varem poder admirar amb tota
la seva esplendor la Portalada del Mirador.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
123. La Seu de Palma
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL (2 pt)
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 pt)
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1pt)
124. La Seu de Palma
2.1.- QÜESTIONS
CONSTRUCTIVES
I TÈCNIQUES (1 pt)
125. Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca
• La Seu té PLANTA de creu llatina,
de 3 naus, de transsepte interior o
encastat.
• Té CAPELLES LATERALS entre
els contraforts, seguint el model
del sud de França i la corona
d’Aragó.
• CAPÇALERA TRIPARTIDA molt
original i l’ABSIS PENTAGONAL,
amb la capella de la Trinitat.
Chueca la va definir com
“telescòpica”, per la manera com
uns volums surten dels altres.
• SUPERFÍCIE I MIDES: Àrea de
6600 m2, volum de 160000 m3
(18000 persones). Longitud: 109’40
m. Altura: 43’74 m. Ample: 39’46 m.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
126. • MATERIAL: Està construïda de pedra de marès, de les pedreres de
Santanyí, Campos, Bellver, Felanitx i Llucmajor, etc.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
127.
128. • ESTRUCTURA COMPOSITIVA:
Edifici determinat per dos eixos
constructius, el vertical, accentuat
per la gran altura de les naus i els
estrets pilars octogonals, i l’eix
horitzontal dirigit cap a l’altar.
• Abans de la reforma, aquests eix
estava tallat per l’existència del
cor, que es trobava enmig de la
nau central i fou traslladat per
Gaudí.
Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
130. INTERIOR. Construïda en l’espai de la mesquita major, la qual pareix que
arribava fins a la tercera arcada de la Seu.
131.
132. • INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les
laterals i està coberta de voltes de creueria o ogivals quatripartides.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
133. 2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
• INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les
laterals.
134. Seu de Palma
1.2.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
135. 2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
• INTERIOR. La nau central (de gran alçada) és de major altura que les
laterals i està coberta de voltes de creueria o ogivals quatripartides.
136. • INTERIOR. Els prims pilars octogonals (quasi 2m diàmetre x 22m alt), suporten
els arcs apuntats que ornamenten l’elevació del sostre.
• La seva estretor, en comparació amb la llum dels arcs, ha tingut com a
inconvenient l’esfondrament de les voltes, unes quantes vegades des del segle
XVII i durant el segle XVIII.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
137.
138. Portal major o
Almudaina
(oest)
Naus
Portal del Mirador (sud)
Porta de
l’Almoina (nord)
Capella
Reial (est)
Capella de la
Trinitat (est)
Sagristies
Sala capitular
barrocaSala
capitular
gòtica
Claustre
Campanar
Plànol de la Catedral de Palma, Mallorca2.1.- QÜESTIONS
CONSTRUCTIVES I
TÈCNIQUES (1 p)
141. EXTERIOR. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus
laterals, sobre les quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents
contraforts, coronats amb pinacles amb dues funcions, de suport i estètica.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
142. Sistema de contrarestar el pes de la Seu: Arcbotants i contraforts.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
147. La Seu de Palma: pinacles i gàrgoles.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
148. LA CATEDRAL DE LA LLUM
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
149. LA CATEDRAL DE LA LLUM. La Seu és un PRODIGI de PERFECCIÓ TÈCNICA,
per la primor dels seus pilars octogonals (2m diàmetre x 22m alt) i l’organització
dels seus arcbotants i contraforts exteriors, i pel domini de l’espai.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
150. Però també, és LA CATEDRAL DE LA LLUM pels 87 finestrals amb vitralls, alguns
d’aquests tapiats (52), i les 7 rosasses. Hi destaca la rosassa major, obra de Pere
Morey, que dibuixa l’estrella de David.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
LA CATEDRAL DE LA LLUM
152. LA CATEDRAL DE LA LLUM. L’absis s’orienta cap
a l’est, en direcció al sol naixent, símbol d’un sol
de salvació, la llum de Crist, els sol de la justícia
per jutjar els homes.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
153. LA CATEDRAL DE LA LLUM. En el temple, els raigs solars de començament
del dia es reflecteixen en el presbiteri, on es troba l’altar, mitjançant les
finestres i els vitralls.
154. • LA CATEDRAL DE LA LLUM.
• La major part dels vitralls són dels
segles XIX i XX.
• Gaudí, en fer la reforma de la
catedral, va destacar la importància de
la llum.
• En els vitralls, que va obrir, es
reprodueixen els temes de la Verge, el
rosari, els sants, la natura, les estrelles,
el sol, la lluna, la flora, la nit i el dia,
escenes de l’Antic i el Nou Testament, i
del cicle litúrgic de Jesús, etc.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
155. La importància mística
de la llum la manifesten els
vitralls, però especialment
la rosassa, espai buit
circular de gran mida,
situat a la part superior de
la façana oest i/o de
l’absis, decorat amb
traceria calada geomètrica.
Rosassa de la catedral de Palma
Rosassa de la catedral de París
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES
I TÈCNIQUES (1 p)
LA CATEDRAL DE
LA LLUM
156. La rosassa a l’interior
La rosassa de l’est de la Seu és una de les rosasses de major mida del món
gòtic.
161. Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es troben situades,
de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solars brillen a través
de amb dos al mateix temps, a determinades hores del dia, inundant la
nau central d’una preciosa llum de colors.
LA CATEDRAL DE LA LLUM
162.
163. Exterior i interior de la
rosassa: Traceria amb
l’estrella de David.
La rosassa central simbolitza el llac de la vida, on es reuneix el sol i la terra.
Pere Morey va dissenyar l’estrella de David, formada per la superposició de
dos triangles equilàters. El triangle equilàter simbolitza la divinitat, l’harmonia
i la proporció. L’estrella de David és el símbol jueu, amb un significat ritual i
esotèric, i utilitzat a l’edat mitjana com un amulet. La rosassa està composta per
24 triangles, amb 12’51 metres de diàmetre, i té 1236 cristalls de colors.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
164. Dues vegades a l’any, per la Candelària (2 del 2, febrer) i el dia de sant
Martí (11 del 11, novembre), quan surt el sol, la rosassa major es reflecteix
durant uns instants en el mur interior, davant la rosassa de la façana
principal, i al solstici d’hivern (21 del 12, desembre) es sobreposen i es pot
observar l’espectable de clar i obscur des del Baluard.
166. La rosassa va caure el 1588, i va haver de ser reconstruïda tres vegades, la
darrera per una bomba durant la Guerra Civil, que va destruir els vidres.
L'any 1851, un terratrèmol va fer caure, també, la façana principal, que va
haver de ser reconstruïda.
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
177. Solstici d’hivern (21 del 12, desembre) es
sobreposen i es pot observar l’espectable de
clar i obscur des del Baluard.
178. La Seu de Palma
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL (2 pt)
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 pt)
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES (1pt)
179. La Seu de Palma
2.2.- QÜESTIONS
FUNCIONALS
I SIMBÒLIQUES (1 pt)
// ICONOGRAFIA
180. Porta de l’Almoina, 1498
A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.
Catedral dedicada a la Mare de Déu (promesa de
Jaume I), en qualitat de mediadora dels cristians i
pel misteri de l’Assumpció. Així, tot el temple
recorda la seva presència, amb moltes
d’imatges en les tres portalades, a la capella
de la Trinitat i en les capelles, diferents
representacions i advocacions.
• En el portal major o de l’Almudaina, al timpà
apareix la Immaculada, d’estil plateresc de
Miquel Verger, de finals del segle XVI.
Portal de l’Almudaina
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
183. A.- ICONOGRAFIA DE LA
IMMACULADA. El portal
del Mirador presenta, en el
mainell, la Verge amb el
Nin de Guillem Sagrera.
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
184. Les agulles de la Catedral
de Palma
• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.
• El gablet neogòtic decorat amb el relleu de
la “Dormició de la Verge”, i en el vèrtex
l’Assumpció de Maria de Lluís Font
(escultor del segle XIX).
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
186. • A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA. La capella de la Trinitat està presidida per la
Senyora de la Seu amb el Nin, és una escultura Mare de Déu sagrari, obra gòtica de Pere
Morey del segle XIV, símbol de la Mare portadora de Déu.
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
187. 2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I
SIMBÒLIQUES
//ICONOGRAFIA (1 p)
Capella de la Trinitat presidida per la
Senyora de la Seu amb el Nin, escultura
Mare de Déu sagrari, obra gòtica de
Pere Morey del segle XIV, símbol de la
Mare portadora de Déu.
188. • A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA. La Passió representada per la Pietat,
situada en la capella del seu nom, obra del segle XV, d’estil borgonyó.
• La Verge de la Grada, romànica, situada en la seva capella, és una de les
primeres imatges de la Seu. És una Verge-majestat, de fusta policromada,
asseguda en el tron amb el Nin.
Porta de
l’Almoina,
1498
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
189. • Aquí trobem la millor obra
escultòrica del gòtic mallorquí.
• Projectada i dirigit per Pere
Morey, entre 1389 i 1397,
intervingueren diferents artistes
com Henry Alemany, Jean de
Valenciennes, Guillem Sagrera,
entre d’altres.
Portal del Mirador
Portal del Mirador
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
190. • ICONOGRAFIA RELIGIOSA:
• A l’interior destaquen el frontó
triangular amb la representació de
Crist Salvador, i en l’arquivolta els
dotze àngels músics, els cinc
patriarques i els cinc profetes.
Portal del Mirador
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
191. • Destaca per la minuciositat i la bellesa:
- ”El Sant Sopar” de Jean de Valenciennes.
- L’escena del Pare etern amb els àngels, a
la part superior.
- I la imatge de la Verge en el mainell de
Guillem Sagrera (reproducció).
- A més dels sants dels brancals.
Portal del Mirador2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)
192. Portalada del Mirador
(Catedral de Palma)
La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera,
actualment al Museu de la Catedral,
estava al mainell d’aquesta portalada.
Portal del Mirador
2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)
193. L’any 1851, un terratrèmol va destruir part
de la Seu i va clivellar i inclinar
perillosament la façana nord.
La renovació es va fer, en gran part, en
estil neogòtic. L’original caràcter, de la
catedral gòtica, fou substituït per un estil
neogòtic d’efecte artificial.
El francès, Juan Baptista Peyronnet, va
reconstruir la façana de l’Almudaina amb
temes marians i va anular dos rosetons.
Façana de
l’Almudaina
2.2.- ICONOGRAFIA (1 p)
196. Peyronnet es va inspirar en les façanes de les catedrals d’Orvieto i d’Orleans,
l’autor li donà un aspecte massís i robust, per reforçar-la després del terratrèmol
de 1851.
El projecte rompia l’harmonia de la catedral per això fou modificada per
Joaquim Pavia, que dissenya les torres contraforts, i el frontó amb les
escultures.
Façana de l’Almudaina
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
199. Les agulles de la Catedral de Palma
2.1.- QÜESTIONS CONSTRUCTIVES I TÈCNIQUES (1 p)
200. Les agulles de la Catedral
de Palma
• A.- ICONOGRAFIA DE LA IMMACULADA.
• El gablet neogòtic decorat amb el relleu de
la “Dormició de la Verge”, i en el vèrtex
l’Assumpció de Maria de Lluís Font
(escultor del segle XIX).
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
202. El portal major, d’estil plateresc, és obra de
Miquel Verger, entre els anys 1594 i 1601.
El timpà està dedicat al dogma de la
Immaculada Concepció, concebuda sense
pecat original. Aquest dogma va ser objecte de
greus enfrontament entre els dominics i els
franciscans (els seus defensors).
El timpà està compost per la imatge de la
Immaculada amb l’Esperit Sant, i el lema de
l’Antífona de la festa de la Concepció: “Éts bella
Maria, i no és en tu la màcula del pecat original”.
A cada costat d’ella i en grups de set, se situen
els símbols de la letania lauretana del rosari, i
els símbols del “Cantar dels Cantars”.
Façana de l’Almudaina
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
203.
204. Segons alguns autors medievals, el “Cantar dels Cantars”, és una composició
poètica que conta les núpcies de Crist i l’Església, o de l’Esperit Sant i Maria.
Façana de l’Almudaina
Sant Bernat, en l’obra “Els
sermons damunt els Cantars”,
els considera l’expressió i la
recerca de la unió de l’home
amb Déu, mitjançant l’amor. La
relació de l’amor de Crist
amb la seva mare Maria,
mare de l’amor, i el seu pare
que és Déu.
Aquesta portada ha estat
interpretada com a símbol de
la transmutació de la
matèria, l’alquímia,
l’hermetisme (més o menys
encertadament).
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
206. • Les gàrgoles exterior són símbols de
les forces del món demoníac, però
estan subordinades al poder dels
àngels.
• En la catedral la música es relaciona
amb els àngels. L’àngel té un caràcter
protector i sublim, símbol de l’invisible,
de l’ascensió). Els àngels amb els seus
instruments representen la música
celestial i estan relacionats amb la vida
del Verge i de Crist.
• De fet en alguns monestirs i esglésies
del romànic català es reprodueixen
algunes peces musicals religioses.
• Malauradament, una part dels àngels
de la Seu han estat molt restaurats, els
manquen parts o han estat canviats de
lloc. Això fa difícil determinar si alguns
representaven una partitura musical
amb els gest o les mans.
2.2.- QÜESTIONS FUNCIONALS I SIMBÒLIQUES //ICONOGRAFIA (1 p)
• D.- EN LA PART EXTERIOR I COM A REMAT
207.
208. Simbolisme dels números
Existeix un variat simbolisme dels números en sentit: religiós, màgic, esotèric, harmònic i
científic. Se’ls identifica amb qualitats, virtuts, fets, divinitats, etc.
Números presents en la Seu: el set, el vuit i el tres apareixen constantment en forma
d’elements arquitectònics, figures, formes i objectes que formen composicions.
Intencionades o, tal vegada, fetes a l’atzar hi són presents.
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
209. Simbolisme del SET
Fa referència a les “Set paraules que Jesús
va pronunciar a la creu”, als set
sagraments, als set goigs de la Verge, i als
dons de l’Esperit Sant.
És la PERFECCIÓ com a suma del 3
(relacionat amb Déu) més el 4 dels quatre
elements (aigua, aire, terra i foc). Està
relacionat amb la música, el número virginal
o d’Atena. Segons els pitagòrics contenia
totes les vicissituds de la vida i també era
equivalent a la salut, etc.
Capella de la Trinitat
Representat en els 7 rosetons, la rosassa major té 7 flors centrals, la nau principal està
composta per set arcs, amb els set pilars a cada costat.
La capella de la Trinitat té set finestrals.
La trona major, dissenyada per Joan Sales, té 7 nínxols, per col·locar les corresponents 7
virtuts, i en els baixos relleus els “Set goigs de la Verge”, els quals també es troben a la
predel·la o bancal del retaule gòtic de la caixa transparent, atribuït a Antoni de
Camprodon del segle XIV.
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
210.
211. 1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
Representat en els 7 rosetons, la rosassa major té 7 flors centrals, la nau
principal està composta per set arcs, amb els set pilars a cada costat.
217. Fa referència al vuitè dia de la Creació del Món, s’interpreta com la
resurrecció de Crist i el començament d’una nova era. Es relaciona amb els
planetes del Sistema Solar, i amb la mística cosmològica medieval. És el
símbol de la regeneració, número, doncs, emblemàtic de les aigües
baptismals i dels baptisteris. Segons els pitagòrics simbolitza l’amor i la llei
natural que fa els homes iguals.
Baldaquí
Simbolisme del VUIT
Apareix a les vuit mènsules amb les
corresponents figures de la capella de la
Trinitat, a les vuit columnes de l’ara de
l’altar major.
Al damunt de la capçalera de la cadira del
cor se situen els vuit tapissos flamencs
d’Arràs, els finestrals de la capella Reial,
les torres octogonals de l’antiga façana
de l’Almudaina, com també els pilars
octogonals, que representen els fidels,
l’estabilitat de la seva fe i la virtut de la
fidelitat.
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
218. Al damunt de la capçalera de la cadira del cor se situen els vuit tapissos
flamencs d’Arràs, els finestrals de la capella Reial,
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
Simbolisme del VUIT
219. A més de les capelles i els vuit finestrals de
cada nau laterals, i els vuit finestrals cecs
situats damunt de la porta de l’Almoina.
Finestrals cecs, porta de l’Almoina
Simbolisme del VUIT
Baldaquí
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
221. És el símbol de la Trinitat divina, i es pot relacionar amb les tres naus del
temple, les tres portades, els tres graons de l’ara de l’altar, les tres portes que
hi havia antigament en la façana de l’Almudaina, i els tres rosetons del
presbiteri, etc.
Simbolisme del TRES
2.2.- ICONOGRAFIA: NUMEROLOGIA (1 p)
223. • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha
presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu
de Palma.
• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que
s’exposa.
• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre
de 2010 una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.
225. Destaquen les trones obra de
JOAN DE SALES (1529-1531),
situades, originalment, a la nau
central amb el cor; i el portal del
cor, del mateix autor, ara a
l'antecapella de la sagristia.
I a sobre de la trona de SALES,
el tornaveu replica del de Gaudí.
OPINIONS SOBRE LA
UBICACIÓ DEL TORNAVEU,
RÈPLICA DEL DE GAUDÍ,
DE LA SEU DE PALMA
226. • Es volen escoltar moltes veus, avui dia s’està
obert a un fort corrent d’opinió (es deia per
febrer de l’any 2010).
• Elíes Torres, arquitecte eivissenc i autor de
l’actual tornaveu, va dir: “Objecte inacabat, com
d’altres a l’altar major de la Seu”. Després, existeix
la possibilitat de donar-lo a la Sagrada Família.
• Cal que fins a octubre de 2010, s’escolten
més veus, i les autoritats públiques i
eclesiàstiques decidiran.
• Conseller Vivenda i Obres Públiques, Jaume
Carbonero: “Es pretén recuperar un element
important de l’obra de Gaudí”.
227. HISTÒRIA SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA
DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA
• Peça que coronava la trona major (1904-1971, provisional); 1r sermó
amplificat el de Costa i Llobera, en la festa de la Puríssima de 1904, que
inaugurava la reforma de Gaudí i Jujol.
• 1968, el capítol rep l’escrit de la Comissió Províncial de Monuments
Històrico- Artístics de Balears, que aconsellava la supressió per no
complir la funció que l’havia creat, en haver-se instal·lat un equip de
megafonia, i es va desmuntar.
• Projecte modernista que contemplava un conjunt escultòric de 8 àngels,
a sobre una columna amb 12 apòstols i els símbols del quatre
evangelistes, coronats pel globus i la creu del Redentor.
• L’actual esclata-sang (níscalo) de 8 metres d’altura, fet de jute, tela de
sac recoberta amb algeps o guix, i cola blanca i resina, ha estat modificat
per darrera per no mossegar el pilar del segle XIV, on recolzava la
maqueta original.
• 30.000 euros (uns 5.000.000 de pessetes antigues) i un futur incert.
228. HISTÒRIA SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA
DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA
229. Catalina Cantarellas
Catedrática de Historia del Arte de la
Universitat de les Illes Balears
«Este elemento, históricamente fue
destacado por diversos autores, aparte
de la impronta que dejó en Le
Corbusier y aporta a la Seu una nueva
pieza, al estilo de Gaudí, que no
entorpece ninguna visión de la
Catedral, antes bien, enriquece su
patrimonio».
Sebastià Gamundí
Arquitecto diocesano
«Gaudí no acertaba siempre, y ésta
fue una de esas veces. En aquel tiempo
sí tenía el sentido de amplificar la voz,
pero ahora no lo tiene. Yo creo que esta
nueva maqueta no debe quedarse».
Joan Bestard
Canónigo responsable de obras de
la Catedral
«Creo que podría quedarse
definitivamente para acabar de vestir el
púlpito mayor».
OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA
DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA
230. Jaume Carbonero
Conseller d'Obres Públiques y arquitecto
«Personalmente me gustaría que se
reconsiderara su carácter temporal porque es
un elemento de reconocido valor patrimonial
que procede originariamente de la referencia
que dejó Gaudí en la Seu y porque si se
elimina generará un vacío que no dejará
entender en su globalidad la extraordinaria
actuación de Gaudí y Jujol en la Catedral».
Joan Darder
Deán de la Catedral
«Diría que se termine el
tornaveu en piedra
siguiendo las indicaciones
del arquitecto».
Luis Corral
Presidente del Colegio de Arquitectos de
Balears
«Sería muy deseable» que la estancia de
la réplica del tornaveu en la Seu «se
perpetuara» más allá del 1 de octubre
próximo. «Estoy convencidísimo de que su
lugar es ése, sobre el púlpito mayor» de la
Catedral.
OPINIONS SOBRE LA UBICACIÓ DEL TORNAVEU, RÈPLICA
DEL DE GAUDÍ, DE LA SEU DE PALMA
231. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC
EN HARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.
232. Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai, pateix
l’efecte del mal de la pedra, produït per la contaminació del sofre de
la benzina, i de la salinitat de la mar, sobretot en la façana de
l’Almudaina, i en els baixos del portalada sud del Mirador.
233.
234. 18
SEU DE PALMA
Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i
1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I
ARTISTES
3v
235. SEU DE PALMA
Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601
VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES
236. Gòtic Mediterrani
• MONUMENTS RELIGIOSOS:
• Catedral de Barcelona
• Catedral de Girona
• Santa Maria del Mar (Barcelona)
• Catedral de Mallorca
• Catedral de Manresa
• Catedral de València
• Monestir Cistercenc de Santes Creus
• Monestir Cistercenc de Poblet
237. Jaume Fabre, arquitecte també de
l’església de Sant Domingo de
Palma, i de la Seu de Barcelona.
1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)
254. KÖLNER DOM (Catedral de Colònia).
La segona més gran del gòtic (1248-1880 neogòtic). Amb 157 metres
d’altura fou l’edifici més alt del món fins l’acabament del Monument a
Washington, en 1884, de 170 metres (Seu Palma 43’74). Declarada
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, EN 1996.
276. La part sud de la SEU s’observa, en la seva major
esplendor, des del Parc de la Mar.
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)
Professora: M Assumpció Granero Cueves
(revisió: 2014-2015)
