Noves cultures Professionals. El treball en equip i el benestar del professorat. Conferència Francesc Imbernon a Eivissa. Cicle conferèncias APREP i CEP Eivissa.

1. NOVES CULTURES PROFESSIONALS.
EL TREBALL EN EQUIP I EL
BENESTAR DEL PROFESSORAT.
Francesc Imbernon
UNIVERSITAT DE BARCELONA

2. Alguns elements a tenir en compte?
O que he tingut en compte
• Canvi de perspectiva.
• Canvi en la funció i situació del professorat i de
les escoles.
• Diferència d’aspectes socials i de l’alumnat.
• Canvi en el coneixement. Tecnologia.
• La importància de la col·laboració professional.
• Contextos socials d’ incertesa i conflicte.
Complexitat. Diversitat.

3. NOVES CULTURES
PROFESSIONALS I EL
TREBALL EN EQUIP I EL
BENESTAR

4. NOVES CULTURES
PROFESSIONALS I EL
TREBALL EN EQUIP

5. CULTURES? QUÈ PODEM TROBAR?
• En una cultura de predomini de la lògica del mèrit
individual amb un model de porta tancada.
Experiència d’innovació/innovació institucional.
Cultura d’aillament.
 Limitada formació inicial. Una formació
històricament personalista. Cultura de l’enginyer o
astronauta.
 Costa comunicar-se. Cultura de la balcanització.

6. CULTURES? QUÈ PODEM TROBAR?
 N’hi ha encara molta formació amb un
excés de formació transmissora i
nocionista. Cultura acadèmica-normativa.
 En un paradigma de transició. Desconcert.
Cultura de la Intensificació.
 Carrera docent plana, més vertical que
horitzontal. desmotivació. Separació entre
compromís i satisfacció. Cultura (alguns i
algunes) del “passo de tot”.

7. I QUINA HEM DE DESENVOLUPAR?
• Col.laboració amb altres professionals.
interactuar i aprende amb els iguals. De
la individualitat a la col·laboració.
Col.legialitat participativa. Coneixement-
compromís i contacte. Cultura
col.laborativa.
• El professorat com a subjecte capaç de
generar coneixement pedagògic.
Consciència del seu paper en els
processos de canvi. Cultura de la
autonomia i la professionalització.

8. I QUINA HEM DE DESENVOLUPAR?
• Lentitud de la innovació i el canvi. Cultura de la
pausa.
• Nou paper del professorat i de la institució
educativa. Cultura de la comunitat.
• Repensar la pràctica. Compartir dubtes,
problemes… desenvolupar capacitats
reflexives. Cultura comunicativa.
• Incrementar la conciència de la complexitat i
diversitat de l’ensenyament. Cultura de la
tolerància professional.

9. BENESTAR DELS MESTRES?

10.  Fer de pare i mare amb nens
amb carència d’afecte, i no
tenir dret a què això t’afecti.
 Detectar caries, problemes
d’oïda, peus plans,
personalitat...
 Portar a curar a l’ Enric i
deixar la resta de la classe
sense atendre.

11.  Fer mil i una reunions per
aclarir als pares, mares i
alumnes que l’administració no
enviarà cap substitut.
 Anar de colònies o viatge
d’estudis, treballant 24 hores
per la cara, sent responsable de
tot el que passi.

12.  Donar classe a diferents nivells,
tenir 200 alumnes, conèixer-los
a tots (per noms i cognoms),
motivar-los i orientar-los.
 Documentar-se, programar
classes, preparar el material,
veure les novetats editorials, fer
entrevistes a les famílies i, per
la nit, corregir exàmens i
exercicis.

13.  Voler -se formar en horari lectiu ,i
haver de fer-ho en el teu horari
lliure i pagant.
 Saber informàtica, psicologia,
dibuix, manteniment d’edificis,
aixecar actes, llibres d’escolaritat,
netejar la multicopista, arreglar la
fotocopiadora, desembussar el
wàter, omplir els papers de les
adscripcions...

14. A més a més normalment els mestres no
deuen esperar un agraïment o un
reconeixement per tota la feina feta, fer
de pare, mare, psicòleg, vetllador,
infermer, educador... No mereix unes
“gràcies” per tot donat que per això ens
paguen, i sobre tot, per això, tenim
vacances...moltes vacances!
Benestar????? Què diu?

15. Síndrome de l’elefant
Més potes de les que tenim

16. PERÒ SÍ, PODEM MILLORAR I
TENIR MÉS BENESTAR QUE
MALESTAR DOCENT

17. TINDREM MÉS BENESTAR SI...
• Establim més comunicació entre els
professionals. Potenciem el sistema relacional.
Treballem la persona.
• Poques coses i ben fetes.
• Assumim més autonomia i capacitat
professional. Actituds, compromís i motivació.
Treballar la identitat.
• Possibilitem estructures organitzatives de
participació. Treballem la col·legialitat i les
dinàmiques col·lectives.

18. I EL TREBALL EN EQUIP
Treballar la col·legialitat
i les dinàmiques
col·lectives?
.

19. HAURÍEM...
Pensar un projecte educatiu comunitari.
Colegialitat extesa (no restrictiva).
Compartir metes conjuntament.
Colegialitat participativa (no artificial).
Superar les confrontacions. Evitar la
balcanització amb permeabilitat reduïda.

20. HAURÍEM...
Crear altes expectatives. Capacitat
d’aprenentatge (alumnat, professorat i
família).
Desenvolupar l’autoestima… de tots.
Posar imaginació.

21. PER ACABAR. ACONSEGUIREM
MILLORAR SI…
Si partim de les necessitats reals i les intentem
solucionar treballant plegats. Equip.
Si possibilitem l’intercanvi entre iguals. Desenvolupant
la capacitat de generar coneixement pedagògic.
Conscienciació del meu paper en els processos de canvi.
Equip.
Reflexionem i proposem canvis a la pràctica amb
projectes col·lectius de repercussió a la pràctica. Equip.
Analitzem les situacions problemàtiques i sobre tot la
relació, la manera i parlem de tot. Equip.

22. MOLTES
GRÀCIES

23. Tutora després d’una sessió de formació

24. Tutor després d’una sessió amb reflexió

25. INTERVENCIONS

27. Fer front a la pobresa crítica que existeix en elFer front a la pobresa crítica que existeix en el
planeta, a la iniquitat, a l’exclusió, a lesplaneta, a la iniquitat, a l’exclusió, a les
migracions, als desafiaments que plantegenmigracions, als desafiaments que plantegen
l’aigua-energia, els problemes ambientals, lal’aigua-energia, els problemes ambientals, la
desaparició de les espècies i biodiversitat, adesaparició de les espècies i biodiversitat, a
l’escalfament de la terra o els oceans, exigeixl’escalfament de la terra o els oceans, exigeix
un replantejament dràstic de l’educació i ambun replantejament dràstic de l’educació i amb
ella promoure un nou ordre social, contracteella promoure un nou ordre social, contracte
social, ambiental, cultural, ètic; entre d’altres.social, ambiental, cultural, ètic; entre d’altres.
Gustavo López OspinaGustavo López Ospina
DirectorDirector
Oficina Regional de ComunicacióOficina Regional de Comunicació ii InformacióInformació de l’UNESCOde l’UNESCO
PPeerr AmAmèèrica Lrica Lllatinaatina ii el Caribel Carib

28. Edgar Morín: “Es fa necessari per a mantenirEdgar Morín: “Es fa necessari per a mantenir
alguna cosa adquirida, regenerar-laalguna cosa adquirida, regenerar-la
constantment… Tot el que es regeneraconstantment… Tot el que es regenera
degenera. És necessari que comprenguem quedegenera. És necessari que comprenguem que
la revolució actual es juga no en el terreny dela revolució actual es juga no en el terreny de
las idees bones o veritables, oposades en lalas idees bones o veritables, oposades en la
lluita de vida o mort, a les idees dolentes olluita de vida o mort, a les idees dolentes o
falses, sinó sobretot en el terreny de lafalses, sinó sobretot en el terreny de la
complexitat de la forma d’organització de lescomplexitat de la forma d’organització de les
idees”.idees”.
(Proposta de nous escenaris per a l’educació en(Proposta de nous escenaris per a l’educació en
el món: coneixement, complexitat, incertesa,el món: coneixement, complexitat, incertesa,
racionalitat)racionalitat)

29. UN NOU CONCEPTE DE LA
FORMACIÓ
La funció principal de la formació hauria
de ser la d’ajudar al descobriment de la
teoria implícita en la pràctica per a
ordenar-la, justificar-la, fonamentar-la,
revisar-la i si fos precís, destruir-la.
remoura el “sentit comú docent”,
qüestionar el “coneixement pedagògic
vulgar”. Recomposar l’equilibri entre els
esquemes pràctics desenvolupats a
l’escola i els esquemes teòrics que els
sostenen.

30. Edgar Morín: “Es fa necessari per a mantenirEdgar Morín: “Es fa necessari per a mantenir
alguna cosa adquirida, regenerar-laalguna cosa adquirida, regenerar-la
constantment… Tot el que es regeneraconstantment… Tot el que es regenera
degenera. És necessari que comprenguem quedegenera. És necessari que comprenguem que
la revolució actual es juga no en el terreny dela revolució actual es juga no en el terreny de
las idees bones o veritables, oposades en lalas idees bones o veritables, oposades en la
lluita de vida o mort, a les idees dolentes olluita de vida o mort, a les idees dolentes o
falses, sinó sobretot en el terreny de lafalses, sinó sobretot en el terreny de la
complexitat de la forma d’organització de lescomplexitat de la forma d’organització de les
ideesidees”.”.
(Proposta de nous escenaris per a l’educació en(Proposta de nous escenaris per a l’educació en
el món: coneixement, complexitat, incertesa,el món: coneixement, complexitat, incertesa,
racionalitat)racionalitat)

32. ABANS DE TORNAR
SETEMBRE

33. NOUS PROBLEMES
120 EUROSFill, ens quedem 120 euros.
Vols les bambes Nike o
et compro llibres
Pare, tu ets
tonto o què

34. No, Jonathan
hauràs
d’acabar l’ESO
Senyo, ha sentit alguna
promesa de
prejubilacions per adolescents

36. MODERNITAT. LA INFORMÀTICA…

37. Sala de profes
amoret@xtec.cat
mjene@xtec.cat