Ceip Sant Antoni - Sant Antoni - Eivissa - Illes Balears "El nostre projecte II"

1. EL NOSTRE PROJECTE
• El projecte de la nostra escola implica una educació innovadora, “aquella
que incideix en el que s’ensenya i en com s’aprèn, que prioritza el gust per
aprendre, l’estímul a pensar i l’esforç per entendre i que ajuda a despertar
el sentit crític de l’alumnat i del professorat”.
• Des de la nostra visió d’escola, ens comparem amb la vida d’una petita
cèl.lula que s’autoalimenta, s’autogestiona i que cada cop va creixent i
funcionant de manera més complexa, amb més elements que fan que vagi
canviant la seva manera de viure però sempre en harmonia.
• Som un equip de mestres amb trajectòries diferents amb una idea en
comú: posar en marxa una comunitat d’aprenentatge oberta a l’entorn, on
tothom té cabuda i la diversitat és un fet de valor, on poder aprendre a viure
i a conviure, on els aprenentatges que es generen creen coneixements per
a comprendre el món on vivim i poder intervenir-hi, i on el diàleg , el
consens i el respecte són la base de les nostres relacions. És per això que
la comunicació en la nostra comunitat educativa és de gran valor per a tots.

2. FAMÍLIA I ESCOLA
Les relacions entre la família
i l’escola s’han d’establir en
termes de cooperació, i no
només de participació.

3. La comunicació fluïda i l’intercanvi habitual
d’informació entre una i altra part són
fonamentals, especialment en els primers
anys de l’etapa, com també ho és la
necessitat de compartir pautes comunes
d’actuació.
“Perquè hi hagi comunitat hi ha d’haver idees en comú, i
perquè hi hagi idees en comú hi ha d’haver comunicació”.
Dewey

4. CADA INFANT ÉS ÚNIC
L’escola acull tots els infants, amb diferents ritmes i estils
d’aprenentatge, diferents capacitats, diferents actituds, diferents
aptituds, diferents formes de relacionar-se i d’adaptar-se a un nou context
social.
Per als infants l’escola és una oportunitat educativa especialment rellevant que

5. EL JOC: SINÒNIM DE CREIXEMENT
L’activitat lúdica forma part de la cultura pròpia dels infants, té un fort caràcter motivant
i ofereix possibilitats d’establir relacions significatives. És fonamental per al seu
creixement físic, afectiu, intel·lectual i social.
Cal, per tant, proporcionar als infants una oferta variada i planificada d’oportunitats,
de materials adaptats als diferents moments maduratius i d’espais de joc (reglat,
simbòlic, de taula…), així com de models i materials d’informació, representació i
experimentació.

6. SITUACIONS ENRIQUIDORES: ELS RACONS I ELS TALLERS
Cal facilitar el treball cooperatiu dels infants amb distints tipus d’agrupaments:
individual, en parelles, en grups de feina, en assemblees i col·loquis en gran grup. Les
activitats variades, contextualitzades i significatives, en espais diversificats com els
racons o els tallers on s’agrupen diferents edats i es produeixen intercanvis entre
alumnat de diferents nivells educatius possibiliten les situacions enriquidores i
educatives.

7. Les activitats
APRENENTATGE SIGNIFICATIU proposades pels
mateixos
alumnes
(projectes,
notícies,
sorpreses, etc.)
asseguren
aquest
enfocament i
introdueixen
l’infant en els
primers
processos
d’organització
de
l’aprenentatge
(plantejament
d’interrogants,
formulació
d’hipòtesi,
recollida i
anàlisi
d’informació, i
ajustament dels
nous
coneixements

8. “No imaginamos lo lejos que los niños y niñas pueden llegar en
su desarrollo intelectual, en su imaginación y en su creatividad.
Sólo nosotros, los adultos, les ponemos límites”.
Loris Malaguzzi
Els més petits no
tenen límits
enfront el
saber, sinó només
aquells que
nosaltres, amb la
nostra actitud i
intervenció, els
imposem sovint.

9. HISTÒRIA D’UNA PAPALLONA
Ens agradaria compartir amb vosaltres una petita història que vàrem descobrir al
llibre de Vicenç Arnaiz, Día a día, que ens va enamorar. Una història que estam
segurs no us deixarà indiferents, una història que parla sobre les actituds, maneres
d’actuar…
Cuentan que una persona miedosa observaba cómo nacía una mariposa. Pasó
un buen rato observando con sorpresa cómo la mariposa intentaba salir por el
pequeño agujero que ella misma había abierto. Hacía intentos que a él le
parecían que quizá no llegarían a buen puerto, hasta que llegó al
convencimiento de que quedaría encajada, a medio salir, y por tanto moriría.
Desconfiando, así, de la capacidad de la mariposa para salir airosa de aquella
situación, esta buena persona decidió hacer un corte que acabase de abrir el
pequeño agujero hecho con constancia por la mariposa.
Ahora sí salió fácilmente!
Una vez fuera, la observó: tenía las alas muy arrugada y aferradas al cuerpo.
Esperó ansiosamente a que ella batiera sus alas y se pusiera a volar. Fue inútil;
la mariposa no echó a volar. Finalmente se arrastró por tierra, acosada por las
hormigas.
Aquella buena persona no entendió que, a pesar de que él había evitado lo que
suponía que para la mariposa era sufrimiento, ni siquiera así había sobrevivido.
Lo que él, con su intromisión, había impedido es que, con el esfuerzo, los fluidos
internos del cuerpo de aquel animalito se esparcieran por todo su cuerpo hasta
fortalecer las alas y, por tanto, el esfuerzo la capacitase para volar.
Ens agrada creure que la relació que hi ha entre els mestres i els nens/es és una
relació basada en la confiança. La confiança que cadascuna de les 210 papallones
que actualment acollim al CEIP Sant Antoni trobarà el seu moment per a poder
sortir de manera airosa del seu capoll i emprendre així aquest viatge tan complex, i
a la vegada apassionant, que és la vida.