Presentació del Bloc IV del temari d'Història per a les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys.

1. Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA
Bloc IV.
El final de l'Antic Règim. El segle XVIII.

2. 1). Trets generals de la
societat d'Antic Règim.

4. ANTIC RÈGIM
És el nom amb que es coneix el conjunt de trets polítics, socials, jurídics i
econòmics de l'Europa dels segles XVII i XVIII.
En general s'identifica amb l'absolutisme monarquic en termes politics, amb
una societat estamental social i jurídicament desigual amb una economia
agraria de baix rendiment en quant a l'economia.

5. Característiques de l'Antic Règim
• Demografia amb escàs creixement vegetatiu amb una elevada natalitat compensada
per una mortalitat catastròfica.
• Economia de subsistència de caràcter agrícola amb eventuals i períodes de crisi,
(males collites, fam, malalties... ).
• El sector primari, (el camp), aglutina les 3/4 parts de la població activa.
• Escassa indústria de tipus artesanal, poc productiva, amb poc nivell d'especialització
i amb poques innovaciones per implementar i millorar els processos de producció.
• Comerç poc desenvolupat basat fonamentalment amb l'intrcanvi amb les colònies
• Poc desenvolupament de les ciutats.
• Estructura de la propietat encara de caràcter senyorial.

6. La societat estamental
• Organitzada i dividida en estaments impermeables entre
sí als que es pertany per naixement.
• Minima mobilitat social, és una societat estàtica.
• La divisió social es corresponia amb una divisió jurídica
que privilegiava uns estaments en detriment dels altres.
• És doncs una societat desigual en la que la noblesa i el
clergat ostentaven uns privilegis jurídics.

10. La noblesa
• Élite social privilegiada.
• Eren una minoria,
però
posseien la major part de la
terra.
• Vivien de rendes i a més tenien
importants exempcions fiscals.
• Ocupaven els alts càrrecs
polítics, militars i en
l'administració.
• Ostentaven privilegis jurídics per
la seva condició i origen.

11. El clergat
• L'alt clergat compartia els
privilegis de la noblesa.
• Igual que la noblesa, posseïa un
gran patrimoni i terres.
• Rebien elevades rendes i
seguien cobrant el delme.
• Tenien el control ideològic,
moral i educatiu de la societat.

19. 2). Característiques generals
de la Il.lustració.

21. Conceptes fonamentals
del pensament Il.lustrat
• Confiança en la Raó
• Naturalesa com a model
• Llibertat
• Progrès
• Felicitat
• Optimisme

24. 3). Autors més importants
de la Il.lustració.
Rousseau, Voltaire,
Montesquieu, Beccaria, Adam
Smith

25. Jean Jacques
Rousseau
• Defensa la bondat natural de
l'ésser humà.
• Defensa la sobirania nacional
que ha de recaure en el poble.
• És el principal teòric del
contractualisme social.

27. Voltaire
• Molt crític amb el poder i
l'església.
• Utilitza la ironia per qüestionar
l'autoritat.

29. Montesquieu
• Elabora la teoria de la separació
de poders iniciada per Locke.
• Planteja una visió crítica de la
societat.

31. Cesare Beccaria
• Proposa una revisió dels codis
penals entenent el delicte com
una violació del contracte social.
• Exigeix el reconeixement del dret
a la defensa de qualsevol acusat.
•Crea el concepte
proporcionalitat de la pena.
de
• S'oposa frontalment a la pena de
mort en la mjoria de delictes.
• Igualment, planteja l'abolició de
la tortura i de l'arbitri judicial.

33. Adam Smith
• És considerat el pare del
liberalisme econòmic.
• Segons ell, l'Estat no ha
d'intervenir en les relacions dels
agents econòmics.
• El mercat i l'economia es
regulen sols en funció de les
lleis de l'oferta i la demanda.

36. 5). El despotisme Il.lustrat

37. Despotisme Il.lustrat
• En la segona part del segle XVIII, la majoria dels monarques europeus
tractaran de fer compatibles les noves idees il.lustrades amb
l'absolutisme.
• Iniciaran una sèrie de reformes, (educatives, socials, infraestructurals), per
tractar de millorar el nivell cultural i la qualitat de vida del poble pla, però
sense modificar les estructures polítiques d'Antic Règim.
• Aquestes reformes es feien però, sense comptar amb el poble ni les
seves demandes.
• En general, les reformes suposaran un intent de modernització d'Europa,
però fracasaran per no atrevir-se a modificar profundament les estructures
legislatives i jurídiques en les que es basava la societat d'Antic Règim.

42. 4). La revolució nord-americana i la
creació dels Estats Units d'Amèrica.

50. 6). Causes i conseqüències
de la Revolució Francesa
La revolució entesa com una
revolució burgesa

64. Conseqüències de la Revolució Francesa
• Va ser la primera revolució burgesa basada en els principis il.lustrats a
Europa
• Va acabar amb l'absolutisme i va suposar la implantació del liberalisme.
• S'implanta un model polític basat en la sobirania nacional, la divisió de
poders i el reconeixement de les llibertats individuals.
• Es modifica el tipus d'estructura de la propietat agrícola, els grans
latifundis es converteixen en explotacions més petites.
• La revolució es converteix eun referent polític i ideològic a tot el continent
europeu, inspirant les revolucions liberals de la primera meitat del segle XIX
i al continent americà, inspirant els processos d'independència de les
colònies.

65. www.labanyeravoladora.com