Aqui us deixem el powerpoint de la revolució industrial per a la clase de História del Mon Contemporani. 7/10/09

1. Revolució Industrial Nuria López, Jordi Márquez 7/10/2009

2. Que es la revolució industrial? La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, que va promoure un gran creixement de tots els sectors de l'economia.

3. Causes de la revolució Factors politics Factors socials i econòmics Factors geogràfics

4. Factors politics Un règim polític estable, la monarquia liberal, que des del segle XVII és el sistema polític imperant (mentre en altres països d'Europa es reforça la monarquia absoluta), i que es manté lliure de les revolucions que afligeixen a altres països europeus. Les nombroses guerres en les quals es va veure embolicat el Regne Unit durant els segles XVIII i XIX no van provocar danys en territori britànic. La insularidad va actuar en aquest sentit com una barrera de protecció a la qual s'unia el desenvolupament d'una poderosa flota de guerra que mantindrà la seva hegemonia mundial durant els segles XVIII i XIX. L'existència d'una moneda estable i un sistema bancari organitzat: el Banc d'Anglaterra va ser creat ja en 1694. Aquestes condicions no es donaran en altres països europeus fins a finals del segle XVIII.

5. Factors socials y econòmics El comerç de productes com l'et o el tabac, i el tràfic d'esclaus, havia permès la creació d'enormes fortunes, en mans de comerciants i banquers. Aquest comerç colonial proporcionava a Gran Bretanya matèries primeres i mercats on vendre els seus productes manufacturats Abundància d'emprenedors entre els comerciants i els grans propietaris de terra. Una aristocràcia que permet i premia les innovacions i la creació de riquesa, en contrast amb la noblesa d'altres països, més tradicional, apegada a la terra i que menysprea qualsevol forma de treball productiu.

6. Factors geogràfics Abundància de ferro i, sobretot, de carbó. El ferro es trobava en els Muntis Peninos, mentre que el carbó abundava tant a Anglaterra com a Gal·les i Escòcia. De fet, després de tres segles d'explotació, Gran Bretanya segueix tenint enormes reserves de carbó. En les proximitats de les mines de carbó es concentrarà gran part del potencial industrial britànic especialment amb el naixement d'una forta indústria siderúrgica bàsica per a proporcionar metalls barats per a la construcció de màquines, ferrocarrils, infraestructures... Fàcil i constant subministrament d'aigua com font d'energia El factor ?insular?: abundància de ports que faciliten el comerç nacional i internacional. Aquest factor unit a l'existència de molts rius navegables (i canals que es construiran) va afavorir la creació molt primerenca d'un mercat nacional amb els avantatges que suposa contar amb un mercat de gran grandària a l'hora d'escometre inversions.

7. La Revolució Agrícola Revolució Agrícola S'entén per revolució agrícola una sèrie d'importants canvis succeïts durant el segle XVIII en els camps de Gran Bretanya. Al començament d'aquest segle l'agricultura britànica seguia sent en l'essencial molt tradicional: l'utillatge (arades de fusta, falçs, azadas), l'escàs ús de fertilitzants o la pràctica del guaret formaven part de les pràctiques agràries des de feia segles. No obstant això, al llarg del segle XVIII es generalitzaran importants innovacions. Aparició de nova maquinaria: La maquina sembradora,el harat de ferro, maquina de vapor, Sorgiment de una agricultura científica Assajos reeixits amb noves rotacions de cultius que permetran eliminar el guaret i disposar d'importants quantitats de matèria vegetal per a l'engreixi del bestiar. Pioners menjo Lord Townshend van introduir la rotació cuatrienal: blat, naps, ordi, trébol. La selecció de noves espècies de plantes que faran créixer enormement els rendiments agraris. Augmenta l'ús de fertilitzants. En primer lloc perquè va augmentar la disposició d'abonament orgànic (fem), que venia utilitzant-se tradicionalment, a causa de l'increment de la ramaderia. En segon lloc perquè s'inicia la utilització de fertilitzants artificials.

8. El Sectors de l’industria L’industria Tèxtil La indústria tèxtil va ser la primera en desenvolupar-se. De fet la producció de teles era des de feia segles una important activitat econòmica a Gran Bretanya, tant de teixits elaborats a partir de llana (el sector més tradicional) com, més modernament, de cotó. L’industria Siderúrgica La indústria siderúrgica és amb la tèxtil bàsica per a entendre la industrialització de Gran Bretanya. El desenvolupament d'aquest sector és posterior al tèxtil. La siderúrgia era ja des de feia segles una important activitat a Gran Bretanya, encara que el seu futur estava amenaçat per la progressiva escassesa de carbó vegetal: el creixent ús domèstic de fusta, la construcció de les flotes i la pròpia siderúrgia estaven a punt d'acabar amb els boscos britànics.

9. Els Cambis Socials Precisament en algunesd'aquestesciutats el creixementràpid, desordenat i sensecriterissorgiran enormes suburbis superpoblados, bruts i conflictiuson les epidèmies de tifus o còlera es converteixen en alguna cosa habitual. Aquestssuburbissorgirienmoltesvegadesentornd'unafàbrica: estavenformatspelsbarracotsonvivienelsoperarisd'aquestafàbrica. Encara que des delsinicis de la industrialització es registra una notable oposiciódelsobrersartesans a la introducció de màquines, (Text) les primeres formes de protesta obrera es detecten a Gran Bretanya en la segonadècada del segle XIX quansorgeix el conegutMovimentLudita (o Ludismo), que es canalitzavacap a la destrucció de la maquinària, i que aviats'estendrà per diversos comtatsd'Anglaterraon la indústriatèxtils'haviaconvertit en la principal manufactura. El cridatMoviment Cartista suposa una versiómésorganitzada del MovimentObrer i que es desenvolupa entre 1837 i mitjans del segleXIX.Deu el seunom a la denominada Carta del Poble, document que va arribar a aconseguir la signatura de centenars de milersd'obrers i que era una petició elevada al Parlament en la qual es revelava el desig de democratització del sistema políticbritànic: el movimentobrerdesitja participar en el jocpolític.

10. Glosari Estaments: grup social típic de l'AnticRègimbasat en les diferènciesjurídiques, el que comportava una enorme desigualtat social entre elsmembresdelsdiferentsgrups o estaments. Tradicionalment es distingies tres estaments: la noblesa, el clergat ("privilegiats") i el tercer estat (el poble). Elsestamentsprivilegiats eren molttancats, i estavaclar que es pertanyia a ells per herència (la noblesahereditària). El govern, elscàrrecsjudicials, elscomandaments de l'exèrcit i elsaltscàrrecseclesiàsticsestavengeneralmentreservats a quipertanyien a la noblesa. L'estamentés, per tant, característicd'unasocietat el tretfonamental de la qualés la desigualtatdavant la llei. Sistema domèstic: elstreballadors, en molts casos camperols que es dedicaven a aquestesactivitatstèxtilsdurantelsmesos en elsqualsescassegen les laborsagràries, rebien les matèriesprimeresd'unintermediari, treballaven en la seva casa (on no era moltcomplicattenir una rueca per a filar o un teleronteixir) i retornavenelsarticlesmanufacturats a l'intermediari que elspagavapeltreballrealitzat

11. Glosari Monarquia liberal: sistema polític que, a diferència de la monarquia absoluta en la qual el reidisposa de totselspoders i caporganisme limita la sevaautoritat, elspoders del monarca es veuenretallats per l'existènciad'unParlamenttriat per votació i per la publicaciód'unaConstitució les disposicionslegals de la qual es troben per sobre delspodersreals. Les revolucionssucceïdes a Gran Bretanya en el segle XVII, la succeïda a França en 1789 i les quals es donaran en altrespaïsoseuropeus en elssegles XIX i XX instal·laran en bona partd'Europaaquest sistema de govern. FactorySystem: amb el desenvolupament de màquines cada vegada méscomplexes, grans, costoses i necessitades de fontsd'energiamassivescomcorrentsd'aigua o, posteriorment, la màquina de vapor va començar el principi de la fi del Sistema Domèstic. Per a rendibilitzaraquestesmàquinesresultavamésbarat concentrar sota un mateix sostre (la fàbrica) a moltsobrers. Començal'època de les gransfactories que, amb les sevesxemeneiesfumejants i les sevesmassesd'obrerstreballantsimbolitzen la industrialització. Creix la importància de l'empresari, l'amo del capital que augmenta el seu control sobre la producció, sobre les jornades i ritmes de treball, les tècniquesutilitzades, les inversions...

12. Glosari Crisi de subsistència: desequilibrieconòmicperiòdic que sacsejava a les poblacions a causa de la irregularitat de les collites. Quan es produïa una dolentacollitaimmediataments'iniciava una successiód'esdeveniments: escassesad'aliments, pujada de preus i fam. La conseqüència final era un augment espectacular de la mortalitat que en unspocsmesospodia acabar amb el creixement de la població de diversos anys. Aquestes crisis sóncaracterístiques de l'època preindustrial. Liberalismeeconòmic: teoriaeconòmica el pressupostfonamental de la qualés que la llibertat a l'hora de produir i intercanviarbénsés la base del desenvolupamenteconòmic. El liberalismeeconòmic tal comho va definir Adam Smith en la seva obra La Riquesa de les Nacions (1776) considera inconvenientqualsevolintervenció de l'Estat en assumpteseconòmics. És la teoria del "laissez-faire": elsgoverns no han d'intervenir ni per a regular la labor delsempresaris, ni fixararanzels per al comerç exterior, ni regular les relacions entre obrers i empresaris... És una teoria que creu en la bondat de l'individualisme: tot home que tracta de satisferelsseusdesitjos de riquesa, si ésdeixat en completa llibertat per part de l'estat en aquesta tasca, acaba per contribuir al profit de tota la societat. És la "mà invisible" del mercat la qualconduïx a la més correcta utilitzaciódelsnostres recursos materials per a aconseguir el màximbenestar social.

13. Glosari Rotació de cultius: tècnica agrícola que es basa en l'alternança entre elscultiusplantatsd'unany a un altrecommitjà de conservació del sòl. Normalmentcomportava que una part de la terra es deixava en descans (guaret). En el segle XVIII s'assajaambrotacions de cultius que permeten un aprofitamentintensiu: onabans es deixaventerres en guaret ara se sembren leguminosas, que aporten nitrogen a la terra que en anysposteriors se sembrarà de cereal. Algunsd'aquestscultius en rotació no produïxen per al consumhumàdirecte (coml'alfals o elsnaps), peròserveixen per a incrementar la produccióramadera: la carn, la llet o la mantegaseranaviatassequibles per al conjunt de la població.

14. Glosari Guaret: es tractad'unaantigapràcticaagrària que consistia a deixar una part de les terres de labor sense conrear. El camperoldividia la sevapropietat en diverses fulles i anava rotando en elles elscultius i el tros que es deixavasense sembrar ("en guaret"). Éstípicd'una agricultura poc productiva i que no disposava ni d'abonamentsorgànics per l'escassaquantitat de bestiar disponible ni de fertilitzantsd'altretipus. En terres profundes i fèrtils la terrasolia estar un any en descans, en terresmenysfèrtils el guaretpodia durar dos o mésanys en la rotació. La sevaeliminacióamb la utilitzaciómassivad'abonamentsés un delstretsbàsics de la cridada revolucióagrària. RevolucióDemogràfica: s'entén per revoluciódemogràfical'enormecanvisofert per la humanitat des del segle XVIII, quandesprés de milersd'anysd'uncreixementmoltlent, inferior al 0,1 % anual i sotmès a més a constantsreculades (guerres, epidèmies, catàstrofes...), la població humana va començar a créixer a ritmes fins a vintvegadesmésràpid que hohaviafetfins a llavors i, a més, d'una forma sostinguda. Elsprogressos en el coneixementcientífic, l'agricultura, la indústria i la medicina, entre altresfactors van ferpossibleaquestcreixement que va dur a la població mundial a passar de pocmés de 500 milions en l'any 1700, a 2500 milions en 1950. En totjust tres segles la població del món es va quintuplicar.

15. Glosari La màquina de vapor :suposa el majorassolimenttecnològic del segle XVIII i és la pedra angular del desenvolupament de la revolució industrial a Gran Bretanya. Ja en 1705 l'inventor Thomas Newcomen va patentar un model de màquina de vapor per a bombarl'aigua que s'infiltrava en les explotacionsmineres. Es tractavad'un simple cilindre en el quals'introduïa vapor d'aigua que impulsava el pistó capamunt. Després el cilindre era rociado ambaiguafreda i la pressióatmosfèricaimpulsava el pistó capavall. El fetd'haver de refredar i escalfar el cilindre per a cada movimentfeia que la màquina de Newcomenfosmoltineficient i solamenttinguésèxit per a acovardiraigua en les mines de carbóon el combustible era gairebé gratis. A partir de 1763 James Watt, introduirà importantísimas millorescomafegir un condensador separat del cilindre que evitava les enormes pèrduesd'energia de la màquina de Newcomen. En elsanyssegüentsWattintroduirànombrosesinnovacions en les sevespatentsdestacant entre aquestesl'addiciód'uncigonyal i una roda per a aconseguir un movimentrotatori que possibilitarà la sevaaplicació en les fàbriques, el ferrocarril i la navegació en elsúltimsanys del segle XVIII i elsprimers del XIX. A mitjansegle XIX la potència de treballinstal·lada en forma de màquines de vapor era ja, a Gran Bretanya, superior per força humana de totselsobrersbritànics. S'haviaentrat de ple en l'era de la mecanització.