1. I QUÈ DIMONIS SABEM DELS
ADOLESCENTS D’AVUI?
Fem alguna cosa per mirar de saber-ho
Jaume Funes. Maig 2015
1
2. UNA PROPOSTA SOBRE LA
MIRADA
"Aquesta no és una tesi sobre l’adolescència
sinó una tesi sobre la “mirada adolescent”.
La mirada adulta sobre els adolescents, la
mirada de l’adolescent sobre si mateix i dels
adolescents entre ells, la mirada que es
construeix a partir de la interacció entre
l’adolescent que se sent observat
(interrogat, qüestionat, escoltat,
interpretat) pels adults i els adults perplexos
(distants, pròxims, comprensius,
diagnosticadors, anticipadors, estimuladors,
...) que observen (estudien) els adolescents".
(Funes, J. 2011. Tesi doctoral frustrada)
3. I. SI ESVOL SABER...
No té gaire sentit intentar saber què els passa
Cal descobrir els sentits que donen als esdeveniments
de la seva vida
Sempre és qüestió de descobrir els seus "arguments"
És un error començar la lectura amb les categories de
la psicopatia o la sociopatia
4. II. NO OBLIDAR QUE, DE MANERA ESPECIAL,
VIUEN ANYS SOCIALMENT CONDICIONATS
Una cicle vital socialment evolutiu
Aquests curs, què toca ser?
Sempre tenen grups de referència
5.
6. III. LES SEVES
NECESSITATS I LES NOSTRES PRETENSIONS
"Els nois i noies adolescents viuen un estat
sobre el que sempre desitgen ser escoltats.
Necessiten sentir que, de diverses maneres, ens
acostem a conèixer què passa a les seves vides.
Es molt difícil ser adolescents sense ser mirat i
un part de les mirades han de ser adultes.
Mirades que detecten la seva preocupació i
expressen la nostra, però que sempre es
tradueixen en una mirada comprensiva"
"Tota mirada té pretensions. La nostra té
pretensions de construcció d’oportunitats, de
construir possibilitats d’incidència. No és una
mirada que té prevencions prèvies, que pretén
estar al servei de cap prevenció futura"
7. IV.ALGUNES REGLES (8) PER
INTENTAR SABER
1. Comprendre és una obligació. Justificar és un
error
De la lògica de la matèria a la designació dels subjectes
tolerables
Comprendre l’adolescent no és ni inventar-li-ho ni justificar-ho.
Entendre el seu món és simplement reconèixer que hem de
construir dinàmicament (canvien ells i canviem nosaltres) la
proximitat abans de posar-nos a descriure els seus problemes.
8. 2. Ser presents i reconeguts en entorns i
contextos normalitzadors
El profe enrotllat, el psicòleg friki i el adult que
s'entera
3. Construir canals de comunicació
De la disponibilitat a la missatgeria digital en xarxa
4. Mirar, veure i observar
Sistematitzar l'observació significativa
9. 5. Les regles de qualsevol interrogatori
Decàleg de com preguntar a un adolescent i obtenir informació útil
6. Qüestionaris i "lectures" per poder parlar d'allò que són
les seves i les nostres preocupacions
Quan tornarà a venir el senyor aquell que ens fa pensar
7. Estudiar l'adolescència
Aprendre a interpretar les interpretacions
8. Considerar les reaccions
Fer de bombers socials
10. ... tot comença per reconèixer el que
tenim davant: adolescents. Personatges
provisionals, amb grans bagatges vitals
però amb rèmores derivades del
moment evolutiu en el que estan.
Personatges que són el que són ara, no
el que seran ni el que ens agradaria que
fossin. Requereix com a observadors a
persones adultes que senten i accepten
que poden ser útils en les vides
adolescents, que tenen la capacitat de
ser flexibles, d’acceptar les preguntes
impertinents, de saber dubtar per
poder ajudar a pensar i a ser.
11. Conèixer els adolescents i els seus mons,
preguntar-se com són consisteix en no
imaginar la realitat, en preguntar-se com
ser útils en les seves vides. Si es tracta
d’una veritable segona etapa educativa
de la vida(en un món d’aprenentatge
permanent) i si el seu futur és en gran
mesura el conjunt d’oportunitats que ara
puguin tenir, conèixer com són és
conèixer com adequar les propostes que
fem, com formular les respostes que
donem (si no venen caldrà que anem, si la
informació no arriba necessitarem
canviar-la o cercar mediadors del seu
món, si acceptem que tenen idees potser
podem compartir valors).
