1. 26
Aliments
i aigua
Matèria
fecal
Nutrients
CO2 i aigua
Aire espirat
Circulatori
RespiratoriDigestiu
Aire inspirat
O2
Aparellsimplicatsenlanutrició
Mitjançant la funció de nutrició les persones obtenim
dels aliments la matèria i l’energia que necessitem.
En la funció de nutrició participen quatre aparells:
• Aparell digestiu. Rep els aliments i els transforma en substàncies
més senzilles que poden passar a la sang i ser utilitzades per les
cèl·lules. Aquestes substàncies són els nutrients: aigua, sals mine-
rals, glúcids, lípids i proteïnes.
• Aparell respiratori. La seva funció és prendre de l’aire l’oxigen
que necessita el nostre organisme i expulsar a l’exterior el diòxid de
carboni que produeixen les cèl·lules.
• Aparell circulatori. Distribueix l’oxigen i els nutrients a totes les
cèl·lules del cos a través de la sang. De la mateixa manera, recull
les substàncies de rebuig i el diòxid de carboni que produeixen
les cèl·lules.
• Aparell excretor. Retira de la sang les substàncies de rebuig
i les expulsa a l’exterior.
L’ésser humà, com tots
els animals, no pot produir
el seu aliment, sinó que ha
d’alimentar-se d’uns altres éssers
vius. Per això, diem que la nostra
nutrició és heteròtrofa.
RECORDA
1
Aparells que participen en la funció de nutrició
Nutrients
i oxigen
CO2
i altres rebutjos
Cèl·lules
Rebutjos
i aigua
Orina
Excretor
301747 _ 0025-0038.indd 26 26/07/11 18:27
2. 28
Anatomiadel’aparelldigestiu
L’aparell digestiu està format per un conducte molt llarg,
el tub digestiu, i unes glàndules que hi aboquen els seus
productes, les glàndules digestives.
• El tub digestiu. És un conducte d’uns deu metres de longitud, pel
qual es van desplaçant i transformant els aliments. Està format per
la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
• Les glàndules digestives. Són uns òrgans que segreguen substàn-
cies que ajuden a descompondre els aliments. Són les glàndules
salivals, el fetge i el pàncrees.
2
Les glàndules són òrgans que
produeixen certes substàncies
i les aboquen, bé a la sang o bé a un
altre lloc. Per exemple, les glàndules
sudorípares produeixen la suor
i l’aboquen a la superfície de la pell.
Les glàndules salivals produeixen
la saliva i l’aboquen a la boca.
RECORDA
Boca. És l’inici de l’aparell
digestiu. Conté les dents
i la llengua.
Estómac. És un eixamplament
del tub digestiu. Les parets
produeixen el suc gàstric, que és
molt àcid.Té dues vàlvules:
l’una a l’entrada, el càrdies, i l’altra
a la sortida, el pílor.
Intestí prim.Tub d’uns sis metres
de longitud.Té tres parts:
el duodè, més pròxim
de l’estómac, el jejú i l’ili,
que comunica amb l’intestí gros.
Al duodè es produeix el suc
intestinal.
Faringe. Conducte comú
a l’aparell digestiu
i al respiratori.
Esòfag. Comunica la faringe
amb l’estómac.
Fetge. Produeix la bilis,
que s’acumula a la vesícula
biliar i s’aboca al duodè.
Glàndules salivals. Produeixen
la saliva, que s’aboca a la boca.
Pàncrees. Produeix
el suc pancreàtic,
que s’aboca al duodè.
Intestí gros. És la part final
del tub digestiu.Té tres parts:
el cec, el còlon i el recte,
que acaba a l’anus. Al cec
hi ha una prolongació petita,
l’apèndix.
301747 _ 0025-0038.indd 28 26/07/11 18:27
3. 30
Funciódel’aparelldigestiu
La funció de l’aparell digestiu és prendre els aliments,
transformar-los en substàncies més senzilles que puguen
passar a la sang i eliminar les restes no digerides.
Per complir la seva funció, l’aparell digestiu s’encarrega de quatre
processos: la ingestió, la digestió, l’absorció i l’egestió.
• Ingestió. És l’entrada dels aliments al tub digestiu. Quan in-
troduïm els aliments per la boca, les dents s’encarreguen
de triturar-los i la llengua ajuda a barrejar la saliva amb els trossos
d’aliment. Aquesta barreja d’aliments mastegats i saliva s’anomena
bol alimentari i passa a la faringe i a l’esòfag.
• Digestió. És la descomposició dels aliments en nutrients. Hi ha
diversos passos:
– A la boca: les dents esmicolen els aliments i la saliva comença a
descompondre’ls.
– A l’estómac: els músculs de les parets de l’estómac actuen com
una batedora i barregen el bol alimentari amb el suc gàstric, que
continua descomponent els aliments. El resultat és una massa
espessa i molt àcida anomenada quim, que conté alguns ali-
ments ja digerits.
– A l’intestí prim: el quim arriba a l’inici de l’intestí prim, el
duodè. S’hi barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i el suc in-
testinal. Aquestes substàncies acaben de digerir els aliments.
El resultat és una massa líquida anomenada quil que conté els
nutrients dels aliments i les substàncies que no s’han digerit.
• Absorció. És el pas dels
nutrients des del tub digestiu
fins a la sang. Es produeix a
les parets de l’intestí prim, que
estan formades per multitud de
prolongacions petites, anome-
nades vellositats intestinals.
Aquestes vellositats absorbeixen
els nutrients i els passen a l’in-
terior dels vasos sanguinis que
contenen.
• Egestió. És l’expulsió de les restes no digerides dels aliments.
Les substàncies que no s’han absorbit passen a l’intestí gros,
que absorbeix l’aigua i les sals minerals, de manera que les
substàncies de rebuig es fan més sòlides i es converteixen
en la femta, que s’expulsa per l’anus. Els aliments rics en fibra
faciliten l’egestió.
Fotografia de l’intestí prim i dibuix
de les vellositats intestinals.
La digestió
Les glàndules
salivals
produeixen
la saliva
El fetge
produeix la bilis
L’estómac
produeix el
suc gàstric
Bol
alimentari
Quim
Quil
L’intestí
produeix el suc
intestinal El pàncrees
produeix el suc
pancreàtic
3
Vellositat
intestinal
Vasos
sanguinis
301747 _ 0025-0038.indd 30 26/07/11 18:27
