És el conjuntde processos mitjançant els quals tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Processos de la nutrició: Captació d’aliments Digestió Transport Intercanvi de gasos Excreció Què és la nutrició -Aparell digestiu -Aparell respiratori -Aparell circulatori -Aparell excretor Mitjançant 4 aparells
3.
NO és elmateix: És el mateix alimentar-se que nodrir-se? Depén de l’alimentació Està influenciada per factors culturals, econòmics, socials, religiosos … No és educable És educable És involuntària És voluntària És inconscient És conscient NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
4.
Aparell digestiu Aparellexcretor Aparells implicats en la nutrició Aparell respiratori Aparell circulatori
Esquema general dela nutrició Aliments i aigua Oxigen Sistema circulatori Cèl.lules Metabolisme Rebutjos i aigua CO 2 i vapor d’aigua Aparell respiratori Aparell respiratori Calor Aparell excretor Aparell digestiu
7.
Anatomia de l’aparelldigestiu Boca Llengua Dents Esòfag Estómac Càrdies (entrada) Pílor (sortida) Suc gàstric Intestí prim Vellositats intestinals Tres regions: duodè, jejú i ili Intestí gros Anus i apèndix vermiforme Tres regions: cec, còlon i recte Tub digestiu Faringe Epiglotis Glàndules salivals Saliva Fetge Bilis Vesícula biliar Pàncrees Suc pancreàtic Glàndules digestives
8.
Transformar els alimentsen nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme. boca glàndula paròtida glàndula sublingual glàndula submaxil·lar faringe esòfag estómac fetge. pàncrees duodè jejú ili còlon ascendent còlon transvers còlon descendent cec apèndix vermiforme recte anus 10-12. intestí prim 13-18. intestí gros Funció de l’aparell digestiu Format per: TUB DIGESTIU i GLÀNDULES ACCESÒRIES
9.
1. BOCA 2.FARINGE 3. ESÒFAG 4. ESTÒMAC 5. INTESTÍ iiii PRIM 6. INTESTÍ iiii GROS Òrgans per on passa l’aliment
La ingestió ila digestió d’aliments Inici digestió Final Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva Llengua Dents Glàndules salivals Bol alimentari Esòfag Epiglotis Laringe Estómac Pàncrees Fetge Digestió Acció química Acció mecànica
12.
La ingestió ila digestió d’aliments Llengua Dents Glàndula salival paròtida Bol alimentari Epiglotis Laringe Glàndula salival submaxil·lar Glàndula salival sublingual Deglució Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
13.
Molars La ingestiói la digestió d’aliments Dents Deglució Incisives Canina Premolars Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
14.
Dents Deglució CoronaColl Arrel Esmalt Dentina Polpa Cement Forat apical Geniva Vasos i nervis La ingestió i la digestió d’aliments Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
15.
La ingestió ila digestió d’aliments Llengua Deglució Sentit del gust Òrgan musculós Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
16.
- LLAVIS -PALADAR LLENGUA - DENTS Parts de la boca
17.
DIGESTIÓ MECÀNICA : consisteix en mastegar els aliments mitjançant el moviment de les mandíbules, les dents i la llengua. D’aquesta manera es trituren i es barregen. DIGESTIÓ QUÍMICA : la duen a terme les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó. DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL BOL ALIMENTARI , una massa ensalivada. Funcions de la boca
18.
Comença la degluciódel bol alimentari i aquest travessa la faringe i passa a l’ esòfag . És voluntària i provoca el tancament de l’ epiglotis sobre la laringe , per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori. L’ esòfag és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la faringe a l’ estòmac . S’obre el càrdia i el bol passa a l’ estómac . La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu. Faringe i esòfag
19.
DIGESTIÓ MECÀNICA :moviments barrejadors del bol. DIGESTIÓ QUÍMICA : les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric : - àcid clorhídric trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid. - pepsina enzim que degrada les proteïnes a pèptids. - mucina protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina Pílor Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el quim i surt pel pílor per anar a l’intestí prim . Estòmac
Té tres parts:duodé, jejú i ili DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments peristàltics. DIGESTIÓ QUÍMICA : per tres tipus de sucs: -suc pancreàtic, prové del pàncrees -bilis, prové del fetge -suc intestinal FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang. L‘intestí prim
23.
Intestí prim -> duodé, jejú i ili Plecs intestinals Vas quilífer Vasos sanguinis Plec intestinal Nutrients Vellositats intestinals L’absorció de nutrients d’aliments
24.
Té tres parts: cec, còlon i recte. NO HI HA DIGESTIÓ FUNCIONS: -Es produeix l’absorció d’aigua -Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K -Es produeixen gasos com CH 4 , SH 2 , CO 2 L’intestí gros
RECORDA: l’aliment NOpassa pel fetge. - Es sintetitzen proteïnes - Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol - Síntesi d’urea - Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc. El fetge emulsiona els greixos
27.
RECORDA: l’aliment NOpassa pel fetge. Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim, que conté: Enzims digestius com la tripsina, quimotripsina, lipasa Bicarbonat sòdic que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuïn. El pàncrees
28.
Enzims digestius GlucosaAminoàcids Pentoses i bases -Glúcids -Pèptids -Nucleòtids -Carboxilasa -Aminopeptidasa -Nucleases INTESTÍ PRIM Aminoàcids Aminoàcids Desoxinucleòtids Ribonucleòtids Àcids grassos i glicerol -Proteïnes -Proteïnes -ADN -ARN -Lípids -Tripsina -Quimotripsina -Desoxiribonucleasa -Ribonucleasa -Lipasa PÀNCREES Aminoàcids -Proteïnes -Pepsina ESTÓMAC Glucosa -Glúcids: midó -Amilasa BOCA ALLIBERA: ACTUA SOBRE: ENZIM ON SE SEGREGUEN
29.
Glúcids Monosacàrids Àcidsnucleics Lípids Proteïnes Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids Es transformen en la boca i l’intestí prim Es transformen en l’intestí prim Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim Es transformen en l’estómac i l’intestí prim Monosacàrids Àcids grassos Es transformen en l’intestí prim Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids En què es transformen els nutrients
30.
La digestió delsaliments i l’obtenció de nutrients La ingestió i la digestió dels aliments Inici Final digestió Monosacàrids AG + glicerol Aminoàcids Duodè Estómac Boca Proteïnes Greixos Glúcids complexos Nutrients resultants Digestió Components dels aliments
31.
El procés digestiuacaba quan els nutrients són absorbits. L’ absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica. Els monosacàrids i els aminoàcids Els àcids grassos L’absorció dels nutrients SANG passen directament vasos limfàtics
32.
Els aliments sóntransformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules digestives i en els trams del tub. Així els nutrients , molècules més senzilles, poden ser absorbits per l’intestí prim I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració. Resum del procés digestiu
33.
Egestió : eliminacióde les substàncies no digerides Digestió : transformació dels aliments en nutrients Acció mecànica Acció química Classificació de les funcions digestives Ingestió : entrada d’aliments al tub digestiu Absorció : els nutrients passen a la circulació sanguínia
34.
Malalties de l’aparelldigestiu Càries Restrenyiment Úlceres Gastroenteritis Cirrosi hepàtica Bacteris Absorció excessiva d’aigua Helicobacter pylori Mort del teixit Inflamació de les membranes internes
35.
Raspallar-se després decada àpat i abans d’anar a dormir Temps mínim: 2 minuts Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Procés per raspallar-se correctament les dents Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Malalties de l’aparell digestiu: prevenció Procés per raspallar-se correctament les dents Dents permanents Dents de llet Dents permanents Dents de llet