APARELL  DIGESTIU
És el conjunt de processos mitjançant els quals tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Processos de la nutrició: Captació d’aliments Digestió Transport Intercanvi de gasos Excreció Què és la nutrició -Aparell digestiu -Aparell respiratori -Aparell circulatori -Aparell excretor Mitjançant 4 aparells
NO és el mateix: És el mateix alimentar-se que nodrir-se? Depén de l’alimentació Està influenciada per factors culturals, econòmics, socials, religiosos … No és educable És educable És involuntària És voluntària És inconscient És conscient NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
Aparell digestiu Aparell excretor Aparells implicats en la nutrició Aparell respiratori Aparell circulatori
La funció de nutrició
Esquema general de la nutrició Aliments i aigua Oxigen Sistema circulatori Cèl.lules  Metabolisme Rebutjos i aigua CO 2  i  vapor d’aigua Aparell respiratori Aparell respiratori Calor Aparell excretor Aparell digestiu
Anatomia de l’aparell digestiu Boca Llengua Dents  Esòfag Estómac Càrdies (entrada) Pílor (sortida) Suc gàstric Intestí prim Vellositats intestinals Tres regions: duodè, jejú i ili   Intestí gros Anus i apèndix vermiforme Tres regions: cec, còlon i recte Tub digestiu Faringe Epiglotis Glàndules salivals  Saliva Fetge  Bilis Vesícula biliar Pàncrees  Suc pancreàtic Glàndules digestives
Transformar els aliments en nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme. boca glàndula paròtida glàndula sublingual glàndula submaxil·lar faringe esòfag estómac fetge.  pàncrees duodè   jejú ili còlon   ascendent   còlon transvers còlon descendent   cec apèndix vermiforme recte anus   10-12.   intestí prim   13-18.   intestí gros Funció de l’aparell digestiu Format per:  TUB DIGESTIU  i  GLÀNDULES ACCESÒRIES
1. BOCA 2. FARINGE 3. ESÒFAG 4. ESTÒMAC 5. INTESTÍ  iiii PRIM 6. INTESTÍ  iiii GROS Òrgans per on passa l’aliment
FETGE PÀNCREES Recordeu que l’aliment no passa per les glàndules! Glàndules accessòries
La ingestió i la digestió d’aliments Inici digestió Final Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva Llengua Dents Glàndules salivals  Bol alimentari Esòfag Epiglotis Laringe Estómac Pàncrees Fetge Digestió Acció química Acció mecànica
La ingestió i la digestió d’aliments Llengua Dents Glàndula salival paròtida Bol alimentari Epiglotis Laringe Glàndula salival submaxil·lar Glàndula salival sublingual Deglució Ingestió Masticació  -> dents Insalivació -> saliva
Molars La ingestió i la digestió d’aliments Dents Deglució Incisives Canina Premolars Ingestió Masticació  -> dents Insalivació -> saliva
Dents Deglució Corona Coll Arrel Esmalt Dentina Polpa Cement Forat apical Geniva Vasos i nervis La ingestió i la digestió d’aliments Ingestió Masticació  -> dents Insalivació -> saliva
La ingestió i la digestió d’aliments Llengua Deglució Sentit del gust Òrgan musculós Ingestió Masticació  -> dents Insalivació -> saliva
- LLAVIS - PALADAR LLENGUA - DENTS Parts de la boca
DIGESTIÓ MECÀNICA :  consisteix en mastegar els aliments mitjançant el moviment de les mandíbules, les dents i la llengua. D’aquesta manera es trituren i es barregen. DIGESTIÓ QUÍMICA :  la duen a terme les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó. DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL  BOL ALIMENTARI , una massa ensalivada. Funcions de la boca
Comença la deglució del bol alimentari i aquest travessa la  faringe  i passa a l’ esòfag . És voluntària i provoca el tancament de l’ epiglotis  sobre la  laringe , per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori. L’ esòfag  és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la  faringe  a l’ estòmac . S’obre el  càrdia  i el bol passa a l’ estómac . La  faringe  és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu.  Faringe i esòfag
DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments barrejadors del bol. DIGESTIÓ QUÍMICA : les glàndules secreten substàncies, el  suc gàstric : -  àcid clorhídric     trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid. -  pepsina     enzim que degrada les proteïnes a pèptids. -  mucina     protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina Pílor Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el  quim  i surt pel  pílor   per anar a  l’intestí prim . Estòmac
La ingestió i la digestió d’aliments Estómac Moviments peristàltics Sucs gàstrics Quim Digestió gàstrica Acció química  -> sucs gàstrics  Acció mecànica -> moviments      peristàltics Càrdies Pílor Esòfag Estómac Pàncrees Fetge Moviments peristàltics Bol alimentari
La ingestió i la digestió d’aliments Esòfag Estómac Fetge Digestió gàstrica Acció química  -> sucs gàstrics  Acció mecànica -> moviments      peristàltics Moviments peristàltics Bol alimentari Pàncrees Bilis Suc pancreàtic Suc intestinal Quil
Té tres parts: duodé, jejú i ili DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments peristàltics. DIGESTIÓ QUÍMICA : per tres tipus de sucs:  -suc pancreàtic, prové del pàncrees -bilis, prové del fetge -suc intestinal FUNCIÓ PRINCIPAL:  absorció de nutrients que passen a la sang. L‘intestí prim
Intestí prim  -> duodé, jejú i ili  Plecs intestinals Vas quilífer Vasos sanguinis Plec intestinal Nutrients Vellositats intestinals L’absorció de nutrients d’aliments
Té tres parts:  cec, còlon i recte. NO HI HA DIGESTIÓ FUNCIONS:  -Es produeix l’absorció d’aigua -Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K -Es produeixen gasos com CH 4 , SH 2 , CO 2 L’intestí gros
Flora intestinal Intestí  gros Anus Recte Femta Apèndix vermiforme Colòn ascendent Còlon transvers Còlon descendent Escherichia coli Egestió Cec Còlon sigmoide L’egestió
RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge. - Es sintetitzen proteïnes - Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol - Síntesi d’urea - Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc. El fetge emulsiona els greixos
RECORDA: l’aliment NO passa pel fetge. Segrega el  suc pancreàtic  a l’intestí prim, que conté: Enzims digestius   com la tripsina, quimotripsina, lipasa Bicarbonat sòdic que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuïn. El pàncrees
Enzims digestius Glucosa Aminoàcids Pentoses i bases -Glúcids -Pèptids -Nucleòtids -Carboxilasa -Aminopeptidasa -Nucleases INTESTÍ PRIM Aminoàcids Aminoàcids Desoxinucleòtids Ribonucleòtids Àcids grassos i glicerol -Proteïnes -Proteïnes -ADN -ARN -Lípids -Tripsina -Quimotripsina -Desoxiribonucleasa -Ribonucleasa -Lipasa PÀNCREES Aminoàcids  -Proteïnes -Pepsina ESTÓMAC Glucosa -Glúcids: midó -Amilasa BOCA ALLIBERA: ACTUA SOBRE: ENZIM ON SE SEGREGUEN
Glúcids Monosacàrids Àcids nucleics Lípids Proteïnes Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids Es transformen en la boca i l’intestí prim Es transformen en l’intestí prim Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim Es transformen en l’estómac i l’intestí prim Monosacàrids Àcids grassos Es transformen en l’intestí prim Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids En què es transformen els nutrients
La digestió dels aliments i l’obtenció de nutrients La ingestió i la digestió dels aliments Inici Final digestió Monosacàrids AG + glicerol Aminoàcids Duodè Estómac Boca Proteïnes Greixos Glúcids complexos Nutrients resultants Digestió Components dels aliments
El procés digestiu acaba quan els nutrients són absorbits.  L’ absorció  consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica. Els  monosacàrids  i els  aminoàcids Els  àcids grassos L’absorció dels nutrients SANG passen directament vasos limfàtics
Els aliments són transformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules  digestives  i en els  trams del tub. Així els  nutrients , molècules més senzilles, poden ser absorbits per l’intestí prim I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració. Resum del procés digestiu
Egestió : eliminació de les substàncies no digerides Digestió : transformació dels aliments en nutrients Acció mecànica Acció química Classificació de les funcions digestives Ingestió : entrada d’aliments al tub digestiu Absorció : els nutrients passen a la circulació sanguínia
Malalties de l’aparell digestiu Càries Restrenyiment Úlceres Gastroenteritis Cirrosi hepàtica Bacteris Absorció excessiva d’aigua Helicobacter pylori Mort  del teixit Inflamació de les membranes internes
Raspallar-se després de cada àpat i abans d’anar a dormir Temps mínim: 2 minuts Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Procés per raspallar-se correctament les dents Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Malalties de l’aparell digestiu: prevenció Procés per raspallar-se correctament les dents Dents permanents Dents de llet Dents permanents Dents de llet

Aparell digestiu

  • 1.
  • 2.
    És el conjuntde processos mitjançant els quals tots els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Processos de la nutrició: Captació d’aliments Digestió Transport Intercanvi de gasos Excreció Què és la nutrició -Aparell digestiu -Aparell respiratori -Aparell circulatori -Aparell excretor Mitjançant 4 aparells
  • 3.
    NO és elmateix: És el mateix alimentar-se que nodrir-se? Depén de l’alimentació Està influenciada per factors culturals, econòmics, socials, religiosos … No és educable És educable És involuntària És voluntària És inconscient És conscient NUTRICIÓ ALIMENTACIÓ
  • 4.
    Aparell digestiu Aparellexcretor Aparells implicats en la nutrició Aparell respiratori Aparell circulatori
  • 5.
    La funció denutrició
  • 6.
    Esquema general dela nutrició Aliments i aigua Oxigen Sistema circulatori Cèl.lules Metabolisme Rebutjos i aigua CO 2 i vapor d’aigua Aparell respiratori Aparell respiratori Calor Aparell excretor Aparell digestiu
  • 7.
    Anatomia de l’aparelldigestiu Boca Llengua Dents Esòfag Estómac Càrdies (entrada) Pílor (sortida) Suc gàstric Intestí prim Vellositats intestinals Tres regions: duodè, jejú i ili Intestí gros Anus i apèndix vermiforme Tres regions: cec, còlon i recte Tub digestiu Faringe Epiglotis Glàndules salivals Saliva Fetge Bilis Vesícula biliar Pàncrees Suc pancreàtic Glàndules digestives
  • 8.
    Transformar els alimentsen nutrients i així poder ser assimilats per les cèl.lules de l’organisme. boca glàndula paròtida glàndula sublingual glàndula submaxil·lar faringe esòfag estómac fetge. pàncrees duodè jejú ili còlon ascendent còlon transvers còlon descendent cec apèndix vermiforme recte anus 10-12. intestí prim 13-18. intestí gros Funció de l’aparell digestiu Format per: TUB DIGESTIU i GLÀNDULES ACCESÒRIES
  • 9.
    1. BOCA 2.FARINGE 3. ESÒFAG 4. ESTÒMAC 5. INTESTÍ iiii PRIM 6. INTESTÍ iiii GROS Òrgans per on passa l’aliment
  • 10.
    FETGE PÀNCREES Recordeuque l’aliment no passa per les glàndules! Glàndules accessòries
  • 11.
    La ingestió ila digestió d’aliments Inici digestió Final Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva Llengua Dents Glàndules salivals Bol alimentari Esòfag Epiglotis Laringe Estómac Pàncrees Fetge Digestió Acció química Acció mecànica
  • 12.
    La ingestió ila digestió d’aliments Llengua Dents Glàndula salival paròtida Bol alimentari Epiglotis Laringe Glàndula salival submaxil·lar Glàndula salival sublingual Deglució Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
  • 13.
    Molars La ingestiói la digestió d’aliments Dents Deglució Incisives Canina Premolars Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
  • 14.
    Dents Deglució CoronaColl Arrel Esmalt Dentina Polpa Cement Forat apical Geniva Vasos i nervis La ingestió i la digestió d’aliments Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
  • 15.
    La ingestió ila digestió d’aliments Llengua Deglució Sentit del gust Òrgan musculós Ingestió Masticació -> dents Insalivació -> saliva
  • 16.
    - LLAVIS -PALADAR LLENGUA - DENTS Parts de la boca
  • 17.
    DIGESTIÓ MECÀNICA : consisteix en mastegar els aliments mitjançant el moviment de les mandíbules, les dents i la llengua. D’aquesta manera es trituren i es barregen. DIGESTIÓ QUÍMICA : la duen a terme les glàndules salivals que aboquen a la boca la saliva que conté amilasa, enzim que comença a fer la digestió del midó. DURANT AQUESTS PROCESSOS ELS ALIMENTS ES TRANSFORMEN EN EL BOL ALIMENTARI , una massa ensalivada. Funcions de la boca
  • 18.
    Comença la degluciódel bol alimentari i aquest travessa la faringe i passa a l’ esòfag . És voluntària i provoca el tancament de l’ epiglotis sobre la laringe , per evitar el pas d’una part del bol a l’aparell respiratori. L’ esòfag és un tub que condueix el bol alimentari per moviments peristàltics des de la faringe a l’ estòmac . S’obre el càrdia i el bol passa a l’ estómac . La faringe és un tub musculós d’uns 13 cm que ajuda a respirar i es troba en el coll i està revestit per una membrana mucosa. Connecta el nas amb la tràquia i la boca amb l’esòfag. Passa l’aire i els aliments, és a dir ès un òrgan compartit per l’ap respiratori i el digestiu. Faringe i esòfag
  • 19.
    DIGESTIÓ MECÀNICA :moviments barrejadors del bol. DIGESTIÓ QUÍMICA : les glàndules secreten substàncies, el suc gàstric : - àcid clorhídric  trenca enllaços químics, destrueix microbis i proporciona un medi àcid. - pepsina  enzim que degrada les proteïnes a pèptids. - mucina  protegeix les cèl.lules de la paret de l’estómac de l’àcid i la pepsina Pílor Després d’aquests processos el bol s’ha convertit en el quim i surt pel pílor per anar a l’intestí prim . Estòmac
  • 20.
    La ingestió ila digestió d’aliments Estómac Moviments peristàltics Sucs gàstrics Quim Digestió gàstrica Acció química -> sucs gàstrics Acció mecànica -> moviments peristàltics Càrdies Pílor Esòfag Estómac Pàncrees Fetge Moviments peristàltics Bol alimentari
  • 21.
    La ingestió ila digestió d’aliments Esòfag Estómac Fetge Digestió gàstrica Acció química -> sucs gàstrics Acció mecànica -> moviments peristàltics Moviments peristàltics Bol alimentari Pàncrees Bilis Suc pancreàtic Suc intestinal Quil
  • 22.
    Té tres parts:duodé, jejú i ili DIGESTIÓ MECÀNICA : moviments peristàltics. DIGESTIÓ QUÍMICA : per tres tipus de sucs: -suc pancreàtic, prové del pàncrees -bilis, prové del fetge -suc intestinal FUNCIÓ PRINCIPAL: absorció de nutrients que passen a la sang. L‘intestí prim
  • 23.
    Intestí prim -> duodé, jejú i ili Plecs intestinals Vas quilífer Vasos sanguinis Plec intestinal Nutrients Vellositats intestinals L’absorció de nutrients d’aliments
  • 24.
    Té tres parts: cec, còlon i recte. NO HI HA DIGESTIÓ FUNCIONS: -Es produeix l’absorció d’aigua -Els bacteris fermenten les restes no absorbides i s’obté vitamina K -Es produeixen gasos com CH 4 , SH 2 , CO 2 L’intestí gros
  • 25.
    Flora intestinal Intestí gros Anus Recte Femta Apèndix vermiforme Colòn ascendent Còlon transvers Còlon descendent Escherichia coli Egestió Cec Còlon sigmoide L’egestió
  • 26.
    RECORDA: l’aliment NOpassa pel fetge. - Es sintetitzen proteïnes - Produeix la detoxificació de drogues, com l’alcohol - Síntesi d’urea - Secreta la bilis formada per aigua, sals biliars, colesterol, etc. El fetge emulsiona els greixos
  • 27.
    RECORDA: l’aliment NOpassa pel fetge. Segrega el suc pancreàtic a l’intestí prim, que conté: Enzims digestius com la tripsina, quimotripsina, lipasa Bicarbonat sòdic que neutralitza l’acidesa de l’estómac i permet que els enzims actuïn. El pàncrees
  • 28.
    Enzims digestius GlucosaAminoàcids Pentoses i bases -Glúcids -Pèptids -Nucleòtids -Carboxilasa -Aminopeptidasa -Nucleases INTESTÍ PRIM Aminoàcids Aminoàcids Desoxinucleòtids Ribonucleòtids Àcids grassos i glicerol -Proteïnes -Proteïnes -ADN -ARN -Lípids -Tripsina -Quimotripsina -Desoxiribonucleasa -Ribonucleasa -Lipasa PÀNCREES Aminoàcids -Proteïnes -Pepsina ESTÓMAC Glucosa -Glúcids: midó -Amilasa BOCA ALLIBERA: ACTUA SOBRE: ENZIM ON SE SEGREGUEN
  • 29.
    Glúcids Monosacàrids Àcidsnucleics Lípids Proteïnes Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids Es transformen en la boca i l’intestí prim Es transformen en l’intestí prim Es transformen en l’estómac i l’ intestí prim Es transformen en l’estómac i l’intestí prim Monosacàrids Àcids grassos Es transformen en l’intestí prim Pentosa, glùcid i base nitrogenada Aminoàcids En què es transformen els nutrients
  • 30.
    La digestió delsaliments i l’obtenció de nutrients La ingestió i la digestió dels aliments Inici Final digestió Monosacàrids AG + glicerol Aminoàcids Duodè Estómac Boca Proteïnes Greixos Glúcids complexos Nutrients resultants Digestió Components dels aliments
  • 31.
    El procés digestiuacaba quan els nutrients són absorbits. L’ absorció consisteix en el pas dels nutrients a la sang, que circula de l’intestí al fetge mitjançant venes que conflueixen en la vena porta hepàtica. Els monosacàrids i els aminoàcids Els àcids grassos L’absorció dels nutrients SANG passen directament vasos limfàtics
  • 32.
    Els aliments sóntransformats en nutrients pels enzims secretats per les glàndules digestives i en els trams del tub. Així els nutrients , molècules més senzilles, poden ser absorbits per l’intestí prim I així seran transportats pel sistema circulatori a totes les cèl.lules del cos i podran obtindre ENERGIA pel procés de respiració. Resum del procés digestiu
  • 33.
    Egestió : eliminacióde les substàncies no digerides Digestió : transformació dels aliments en nutrients Acció mecànica Acció química Classificació de les funcions digestives Ingestió : entrada d’aliments al tub digestiu Absorció : els nutrients passen a la circulació sanguínia
  • 34.
    Malalties de l’aparelldigestiu Càries Restrenyiment Úlceres Gastroenteritis Cirrosi hepàtica Bacteris Absorció excessiva d’aigua Helicobacter pylori Mort del teixit Inflamació de les membranes internes
  • 35.
    Raspallar-se després decada àpat i abans d’anar a dormir Temps mínim: 2 minuts Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Procés per raspallar-se correctament les dents Anar al dentista de manera regular Reduir-ne el consum Malalties de l’aparell digestiu: prevenció Procés per raspallar-se correctament les dents Dents permanents Dents de llet Dents permanents Dents de llet