Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

L' àrtic, la prima línia blanca

670 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

L' àrtic, la prima línia blanca

  1. 1. O n t r o b e m l ’ àrtic? L’ àrtic engloba els països de: Rússia Alaska (Estats Units) Canadà Islàndia Suècia Noruega Finlàndia Dinamarca  Les temperatures a l’ hivern ronden els -50°C, degut als forts vents provinents de Sibèria (Rússia). A l’ estiu no acostuma a superar els 0°C.  Unes quatre- centes espècies d’ animals: l’ ós polar, foques, balenes, krill, etc.  Població en l’ Àrtic  Rússia 1.980.000  Alaska 649.000  Canadà 130.000  Islàndia 288.000  Suècia 264.000  Noruega 380.000  Finlàndia 201.000  Dinamarca 57.000 2   
  2. 2. Un cop vist el vídeo “El Ártico, la delgada línea blanca”, contesteu les següents preguntes: 1. Analitzeu les repercussions socioeconòmiques que tindria sobre la població local la pèrdua de la massa de gel. ‐ Sous més baixos per la població de Moscú que actualment viuen bé econòmicament per raons estratègiques. ‐ Conflictes potencials al voltant de Svalbard. ‐ És positiu per a les companyies petrolíferes, però per a la població tenir aquestes activitats també és un bon ingrés. ‐ Estats Units, Canadà, Rússia, Noruega i Dinamarca volen aquesta zona. (1.200.000 Km de fons marí) ‐ Estan arribant peixos de zones més calents com el sorell, el canvi climàtic està afavorint, del 90% de les seves captures, 80.000 tonelades s’ exporten. ‐ La pujada de temperatures també ha estat beneficiós pel mercat del salmó. ‐ Com a inconvient és el bacallà que és el peix excel·lent de la pesca noruega i ara, comença a buscar zones d’ aigues més fredes. ‐ El comerç del bacallà acabarà perjudicant el sector noruec ja que actualment està dividit el 50% per Rússia i l’ altre 50% per Noruega, però pot canviar. 2. Analitzeu l’efecte de la pèrdua de gel sobre l’ecosistema àrtic (variacions en espècies autoctones,...) ‐ Alguns óssos polars s'estan ofegant per que han de nedar distàncies més llargues per a arribar a les plaques de gel flotant. La Investigació Geològica de EE.UU. ha pronosticat que dos terços de les subpoblacions d'óssos polars al món s'extingiran cap a mitjans de segle per culpa dels casquets polars que es fonen. ‐ Un informe de l'IPCC1 va descobrir que aproximadament del 20 al 30% de les espècies de plantes i animals avaluades fins ara probablement pateixin un risc d'extinció si la temperatura mitjana augmenta más de 2,7 a 4,5 graus Fahrenheit.                                                          1 Intergovernmental Panel on Climate Change (Grup Intergovernamental d’ Experts sobre el Canvi Climàtic)   3 
  3. 3. ‐ El copèpode (petit crustaci) Calanus glacialis, part fonamental de la cadena alimentària de l'Àrtic, ha desaparegut a àrees on abans era abundant ‐ Al llarg dels anys 2007 i 2008 hi ha hagut una pèrdua brusca de gel a l'Oceà Glaciar Àrtic, la qual cosa ha significat la disminució de més o menys de la mitat de la superfície de gel que restava normalment a finals d' estiu. Un equip internacional va estudiar la resposta biològica de tot l'ecosistema a l'escalfament de l'àrtic. Aquests són alguns dels resultats:   ‐ L'estudi demostra que moltes espècies que habiten a l'Àrtic es veuen molt afectades per la pèrdua del gel polar. Les gavines ivori, les morses del pacífic, foques anellades, foques de casc, narvals i óssos polars estan patint una disminució important en el nombre d'exemplars de les seves espècies. ‐ A més, l'estudi revela que certes espècies típiques de zones més al sud s'estan desplaçant cap al nord. Com a exemple clar, es parla de les guineus vermelles, que ara estan ocupant terres que abans eren massa fredes per a ells. ‐ Així mateix, els científics han identificat altres espècies menys rellevants a primera vista que també s'estan desplaçant cap al nord, com algunes papallones o espècies d'arbusts i arbres del baix Àrtic. Què està passant? ‐ Algunes teories actuals suggereixen que l'Oceà Glacial Àrtic podria quedar lliure de gel a l'estiu, dintre d'uns vint anys. ‐ A l'àrtic s'espera un augment de la temperatura de fins a 9 graus durant el segle XXI i s'ha determinat que la mortalitat dels organismes més característics de la zona augmentarà ràpidament amb la temperatura. ‐ Segons els investigadors del CSIC2 el nivell de l'escalfament ha de situar-se entre els 3 i els 5 graus centígrads més que els nivells de referència de 1990 per que hi hagin canvis bruscs a l'àrtic.                                                          2 Spanish National Research Council (Consell Superior d’ Investigacions Científiques) 4   
  4. 4. ‐ La ràpida fusió de l’ Àrtic està provocant l’ alliberació de milions de tonelades de gas metà a l’ atmosfera. ‐ Grans dipòsits submarins de metà estan pujant a la superfície de la regió àrtica a mesura que el gel d’ aquests territoris es descongela per l’ augment de les temperatures. Persones que apareixen o Per Bjarne Henrikssen- capità de Langoysund o Trond Kristofferse- guia de la mina número 3 o María Luisa Ávila- estudiant doctorat ecologia àrtica o Per Sefland- Governador de Svalbard o Edmond Hansen- investigador Institut Polar Àrtic o Bjorn Fossli Johansen- director Gestió Medi Ambient- Institut Polar Àrtic o Bjorn Hersoug- catedràtic recursos pesquers- Universitat de Tromso                                                                                   Xavier Rosell i Claudia Vera   5 

×