1. INUNDACIONS:
Una inundació, riuada o pantanada, és un desbordament
d'aigua com a conseqüència de fortes pluges o del
trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament
d'aigua. En concret, una inundació és un desbordament
d'una extensió d'aigua que submergeix la terra.
Hi ha moltes zones del món on les pluges es distribueixen de
manera molt irregular i quan les pluges són fortes durant
períodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels
rius o dels pantans.
Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la
història, alguns científics asseguren que recentment s'han
incrementat, en primer lloc, per la modificació del discurs
normals dels rius i torrents, per les activitats urbanístiques
humanes (ciutats i carreteres), i, en segon lloc, pel canvi
climàtic.
2. Els principals efectes:
• Es poden distingir un efectes més directes (efectes primaris), d'altres que se'n deriven (efectes
secundaris).
• Els principals efectes primaris són:
• Els danys físics en el terreny i en les infraestructures. Una inundació pot danyar qualsevol tipus
d'estructura, incloent ponts, vehicles, edificis, sistemes de clavegueram i carreteres, entre d'altres.
• Les morts. Les persones i el bestiar poden morir ofegats.
• Els principals efectes secundaris són:
• Interrupció del subministrament d'aigua. A més es pot produir la contaminació de l'aigua i l'aigua
potable escasseja.
• Aparició de malalties i epidèmies. Les condicions antihigièniques afavoreixen la propagació de
malalties transmeses principalment a través de l'aigua. També pot provocar epidèmies que poden
afectar molta gent.
• Destrossa de conreus i interrupció del subministrament d'aliments. Es fan malbé els cultius i es
poden perdre collites senceres amb conseqüències sobre l'accés als aliments.Tanmateix, un efecte
positiu és que les terres baixes que hi ha al costats dels rius depenen del sediments fluvials
dipositats que arriben amb les inundacions per tal d'incorporar nutrients a la terra local.
• Destrucció d'arbredes. Les espècies d'arbres i plantes no tolerants a la immersió en aigua poden
morir d'asfíxia.
• Finalment, es produeixen uns efectes a llarg termini com són les conseqüències en l'economia a
causa dels costos en la reconstrucció, l'escassetat d'aliments que comporta un augment de preus, la
disminució temporal en el turisme, etc.
3. La Riera de les Arenes:
• La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una
conca de 30 km2. Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del
Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa
per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la
urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la
dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a
parar al Llobregat.
• El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes
pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o
aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les
Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix
de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que
el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades
baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès,
més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.
• També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han
estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.
4. Inundacions històriques arreu del
món:
• A la prehistòria es produïren grans inundacions en algunes zones, tal com
testimonien les restes geològiques. Així, la formació de mars tancats com el
Mediterrani o el Mar Negre es deuen a moviments tectònics i canvis climàtics que
inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingué conseqüències
determinants en tot el globus amb la formació de nous llacs i mars en zones on
anteriorment no hi eren.
• 14 octubre 1957. La Gran Riuada de València (La Gran Riuà), a les conques del
Túria i Palància. El dia 13 es van produir precipitacions de més de 300 mm en bona
part de les conques d'ambdós rius (361 mm a Bejís), que van continuar el dia 14 amb
més de 100 mm. Es van originar dues onades de crescuda sobre València, la
primera de 2.700 m³/s i amb una velocitat mitjana de 3,25 m/s, i la segona, més
virulenta, de 3.700 m³/s i de 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana i
solapant-se les seves aigües amb les del barranc del Carraixet abans d'arribar al
mar.
5. EL NIÑO:
• El Niño és un fenomen meteorològic de l'Oceà Pacífic, conegut en el
món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño-
Oscil·lació del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectant a
Amèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia.
• L'episodi prodròmic s'inicia a l'oceà Pacífic tropical, a prop
d'Austràlia i Indonèsia, i amb ell s'altera la pressió atmosfèrica en
zones molt distants entre si, es produeixen canvis en la direcció i en
la velocitat dels vents i es desplacen les zones de pluja a la regió
tropical.
6. LA NIÑA:
* La Niña es refereix a les condicions contràries a l'ENSO,
és a dir, temperatures molt més fredes a les costes sud-
americanes. Usualment la Niña suceeix després del Niño.
7. Impactes pronosticats:
• A la Mediterrània, molt probablement el canvi climàtic implicarà un
increment de les onades de calor i una disminució de la disponibilitat
d’aigua. Els efectes d’això seran un major risc per a la salut, una reducció
de la producció hidroelèctrica, una disminució de la producció agrícola i un
increment dels incendis forestals. En funció dels graus que augmenti la
temperatura, aquests impactes es produiran amb major o menor intensitat.
8. Riscos mediambientals:
• Segons alerta l’Observatori del Risc de Catalunya en el seu informe del
2007, Catalunya, en tractar-se d’una regió mediterrànea i fonamentalment
litoral, patirà amb major incidència els efectes d’aquest fenomen, sobretot a
la zona de costa, on es concentra el 43% de la població catalana.
• Les zones més vulnerables corresponen a les costes baixes, els deltes, els
aiguamolls, les platges o les zones d’ús agrari, que podrien veure’s
negades per una pujada del nivell del mar. En el pitjor dels casos, la meitat
del Delta de l’Ebre, una regió d’alt valor ecològic i turístc per a Catulunya,
podría quedar submergida per l’aigua marina cap a l’any 2045.
9. Video de la Riuada de les Arenes:
• Video interessant de la Riuada de les Arenes
10. GLOSSARI:
Llera
El llit o llera d'un corrent continu o discontinu és el terreny cobert per les aigües en la màxima
crescuda ordinària, definides aquestes segons la Llei d'Aigües.
Pluja
Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre superior a 0,5 mm.
Intensitat de pluja
Pluja arreplegada en un determinat interval de temps o, que de mantindre's amb el mateix ritme de
precipitació que en un moment donat, s'arreplegaria en aquest interval de temps.
Cabal
Volum d'aigua per unitat de temps que circula per un corrent.
Plovisqueig
Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm.
Xàfec o ruixat de pluja
Pluja de curta duració i amb una gran intensitat (quantitat de pluja caiguda en un espai de temps
determinat) amb intervals de cels clars.
Aiguat
Pluja abundant que produeix creixements
11. Qui ha fet el treball?
• David Roca, Sergio Mejias, Ana Maria,
Estrella.
