SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
INUNDACIONS:
Una inundació, riuada o pantanada, és un desbordament
   d'aigua com a conseqüència de fortes pluges o del
   trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament
   d'aigua. En concret, una inundació és un desbordament
   d'una extensió d'aigua que submergeix la terra.
Hi ha moltes zones del món on les pluges es distribueixen de
   manera molt irregular i quan les pluges són fortes durant
   períodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels
   rius o dels pantans.
Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la
   història, alguns científics asseguren que recentment s'han
   incrementat, en primer lloc, per la modificació del discurs
   normals dels rius i torrents, per les activitats urbanístiques
   humanes (ciutats i carreteres), i, en segon lloc, pel canvi
   climàtic.
Els principals efectes:
•   Es poden distingir un efectes més directes (efectes primaris), d'altres que se'n deriven (efectes
    secundaris).
•   Els principals efectes primaris són:
•   Els danys físics en el terreny i en les infraestructures. Una inundació pot danyar qualsevol tipus
    d'estructura, incloent ponts, vehicles, edificis, sistemes de clavegueram i carreteres, entre d'altres.
•   Les morts. Les persones i el bestiar poden morir ofegats.
•   Els principals efectes secundaris són:
•   Interrupció del subministrament d'aigua. A més es pot produir la contaminació de l'aigua i l'aigua
    potable escasseja.
•   Aparició de malalties i epidèmies. Les condicions antihigièniques afavoreixen la propagació de
    malalties transmeses principalment a través de l'aigua. També pot provocar epidèmies que poden
    afectar molta gent.
•   Destrossa de conreus i interrupció del subministrament d'aliments. Es fan malbé els cultius i es
    poden perdre collites senceres amb conseqüències sobre l'accés als aliments.Tanmateix, un efecte
    positiu és que les terres baixes que hi ha al costats dels rius depenen del sediments fluvials
    dipositats que arriben amb les inundacions per tal d'incorporar nutrients a la terra local.
•   Destrucció d'arbredes. Les espècies d'arbres i plantes no tolerants a la immersió en aigua poden
    morir d'asfíxia.
•   Finalment, es produeixen uns efectes a llarg termini com són les conseqüències en l'economia a
    causa dels costos en la reconstrucció, l'escassetat d'aliments que comporta un augment de preus, la
    disminució temporal en el turisme, etc.
La Riera de les Arenes:
•   La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una
    conca de 30 km2. Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del
    Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa
    per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la
    urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la
    dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a
    parar al Llobregat.

•   El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes
    pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o
    aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les
    Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix
    de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que
    el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades
    baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès,
    més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans.

•   També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han
    estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.
Inundacions històriques arreu del
                 món:
•   A la prehistòria es produïren grans inundacions en algunes zones, tal com
    testimonien les restes geològiques. Així, la formació de mars tancats com el
    Mediterrani o el Mar Negre es deuen a moviments tectònics i canvis climàtics que
    inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingué conseqüències
    determinants en tot el globus amb la formació de nous llacs i mars en zones on
    anteriorment no hi eren.


•   14 octubre 1957. La Gran Riuada de València (La Gran Riuà), a les conques del
    Túria i Palància. El dia 13 es van produir precipitacions de més de 300 mm en bona
    part de les conques d'ambdós rius (361 mm a Bejís), que van continuar el dia 14 amb
    més de 100 mm. Es van originar dues onades de crescuda sobre València, la
    primera de 2.700 m³/s i amb una velocitat mitjana de 3,25 m/s, i la segona, més
    virulenta, de 3.700 m³/s i de 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana i
    solapant-se les seves aigües amb les del barranc del Carraixet abans d'arribar al
    mar.
EL NIÑO:
• El Niño és un fenomen meteorològic de l'Oceà Pacífic, conegut en el
  món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño-
  Oscil·lació del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectant a
   Amèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia.
• L'episodi prodròmic s'inicia a l'oceà Pacífic tropical, a prop
  d'Austràlia i Indonèsia, i amb ell s'altera la pressió atmosfèrica en
  zones molt distants entre si, es produeixen canvis en la direcció i en
  la velocitat dels vents i es desplacen les zones de pluja a la regió
  tropical.
LA NIÑA:



* La Niña es refereix a les condicions contràries a l'ENSO,
  és a dir, temperatures molt més fredes a les costes sud-
  americanes. Usualment la Niña suceeix després del Niño.
Impactes pronosticats:
•   A la Mediterrània, molt probablement el canvi climàtic implicarà un
    increment de les onades de calor i una disminució de la disponibilitat
    d’aigua. Els efectes d’això seran un major risc per a la salut, una reducció
    de la producció hidroelèctrica, una disminució de la producció agrícola i un
    increment dels incendis forestals. En funció dels graus que augmenti la
    temperatura, aquests impactes es produiran amb major o menor intensitat.
Riscos mediambientals:
•   Segons alerta l’Observatori del Risc de Catalunya en el seu informe del
    2007, Catalunya, en tractar-se d’una regió mediterrànea i fonamentalment
    litoral, patirà amb major incidència els efectes d’aquest fenomen, sobretot a
    la zona de costa, on es concentra el 43% de la població catalana.
•   Les zones més vulnerables corresponen a les costes baixes, els deltes, els
    aiguamolls, les platges o les zones d’ús agrari, que podrien veure’s
    negades per una pujada del nivell del mar. En el pitjor dels casos, la meitat
    del Delta de l’Ebre, una regió d’alt valor ecològic i turístc per a Catulunya,
    podría quedar submergida per l’aigua marina cap a l’any 2045.
Video de la Riuada de les Arenes:
• Video interessant de la Riuada de les Arenes
GLOSSARI:
Llera
El llit o llera d'un corrent continu o discontinu és el terreny cobert per les aigües en la màxima
      crescuda ordinària, definides aquestes segons la Llei d'Aigües.
Pluja
Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre superior a 0,5 mm.
Intensitat de pluja
Pluja arreplegada en un determinat interval de temps o, que de mantindre's amb el mateix ritme de
    precipitació que en un moment donat, s'arreplegaria en aquest interval de temps.
Cabal
Volum d'aigua per unitat de temps que circula per un corrent.
Plovisqueig
Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm.
Xàfec o ruixat de pluja
Pluja de curta duració i amb una gran intensitat (quantitat de pluja caiguda en un espai de temps
    determinat) amb intervals de cels clars.
Aiguat
Pluja abundant que produeix creixements
Qui ha fet el treball?
• David Roca, Sergio Mejias, Ana Maria,
  Estrella.

More Related Content

What's hot

24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnesDani Ribo
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)AranBonamusa
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lularmabe20000
 
Propietats dels materials
Propietats dels materialsPropietats dels materials
Propietats dels materialseso1tecno
 
Propietats Dels Metalls
Propietats Dels MetallsPropietats Dels Metalls
Propietats Dels Metallsguest057424
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementramonagusba
 
Tirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenTirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenLaura Oliva Miron
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serraladesmalbert1
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiquesjmpinya
 

What's hot (20)

24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes24. Les funcions dels proteïnes
24. Les funcions dels proteïnes
 
Com fer un climograma
Com fer un climogramaCom fer un climograma
Com fer un climograma
 
Clima mediterrani
Clima mediterraniClima mediterrani
Clima mediterrani
 
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUESCMC TECTÒNICA DE PLAQUES
CMC TECTÒNICA DE PLAQUES
 
El feu
El feuEl feu
El feu
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
Tema 4 catalunya a l'edat mitjana (2 ESO)
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
Respiració cel·lular
Respiració cel·lularRespiració cel·lular
Respiració cel·lular
 
Propietats dels materials
Propietats dels materialsPropietats dels materials
Propietats dels materials
 
Propietats Dels Metalls
Propietats Dels MetallsPropietats Dels Metalls
Propietats Dels Metalls
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Energia
EnergiaEnergia
Energia
 
Tirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumenTirant Lo Blanc resum/resumen
Tirant Lo Blanc resum/resumen
 
Fauna de muntanya
Fauna de muntanyaFauna de muntanya
Fauna de muntanya
 
Palanques
PalanquesPalanques
Palanques
 
Salinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfersSalinització dels aqüïfers
Salinització dels aqüïfers
 
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
2 Unitats Interiors: Meseta I Serralades
 
0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques0012 estrofes i composicions poètiques
0012 estrofes i composicions poètiques
 

Viewers also liked

Inundaciones lara iago powerpoint
Inundaciones lara iago powerpointInundaciones lara iago powerpoint
Inundaciones lara iago powerpointLara Feáns Pardo
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
InundacionesLaurisLos
 
Trabajo CMC. Las inundaciones.
Trabajo CMC. Las inundaciones.Trabajo CMC. Las inundaciones.
Trabajo CMC. Las inundaciones.IES Floridablanca
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
Inundacionesmazenso
 
Diapositivas de desastres naturales
Diapositivas de desastres naturalesDiapositivas de desastres naturales
Diapositivas de desastres naturalesgabrielaobesorios
 
Cartilla Inundaciones
Cartilla InundacionesCartilla Inundaciones
Cartilla InundacionesU ECCI
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESMarigregor
 
Cambio climatico
Cambio climaticoCambio climatico
Cambio climaticoleonmier
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesElenita MT
 
Inundacións
InundaciónsInundacións
Inundaciónsgarciacea
 
Triptico inunda ojo este es(1)
Triptico inunda ojo este es(1)Triptico inunda ojo este es(1)
Triptico inunda ojo este es(1)Eduard Pino
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISMarigregor
 
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOS
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOSPLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOS
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOSVILCAÑAUPA NEGOCIOS
 

Viewers also liked (20)

Inundaciones lara iago powerpoint
Inundaciones lara iago powerpointInundaciones lara iago powerpoint
Inundaciones lara iago powerpoint
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
Inundaciones
 
Trabajo CMC. Las inundaciones.
Trabajo CMC. Las inundaciones.Trabajo CMC. Las inundaciones.
Trabajo CMC. Las inundaciones.
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
Inundaciones
 
Las inundaciones
Las inundacionesLas inundaciones
Las inundaciones
 
Diapositivas de desastres naturales
Diapositivas de desastres naturalesDiapositivas de desastres naturales
Diapositivas de desastres naturales
 
Desastres Naturales
Desastres NaturalesDesastres Naturales
Desastres Naturales
 
Cartilla Inundaciones
Cartilla InundacionesCartilla Inundaciones
Cartilla Inundaciones
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
Inundaciones
 
Diapositiva sobre desastres naturales
Diapositiva sobre desastres naturalesDiapositiva sobre desastres naturales
Diapositiva sobre desastres naturales
 
INUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADESINUNDACIONS I RIUADES
INUNDACIONS I RIUADES
 
Alvaro valenzuela
Alvaro valenzuelaAlvaro valenzuela
Alvaro valenzuela
 
Cambio climatico
Cambio climaticoCambio climatico
Cambio climatico
 
Inundaciones
InundacionesInundaciones
Inundaciones
 
Ensayo fronteras del peru
Ensayo fronteras del peruEnsayo fronteras del peru
Ensayo fronteras del peru
 
T.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemesT.5: Els ecosistemes
T.5: Els ecosistemes
 
Inundacións
InundaciónsInundacións
Inundacións
 
Triptico inunda ojo este es(1)
Triptico inunda ojo este es(1)Triptico inunda ojo este es(1)
Triptico inunda ojo este es(1)
 
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMISELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
ELS TERRATRÈMOLS I ELS TSUNAMIS
 
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOS
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOSPLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOS
PLANIFICACION URBANA, HUAYCOS, DESBORDES DE RIOS
 

Similar to LES INUNDACIONS

T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralxvilahur
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyavicentaros
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940gamameteo
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Marcel Duran
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsjargerich
 
El canvi climatic
El canvi climaticEl canvi climatic
El canvi climaticrugbytau
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeMireia Llobet
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partCarlos Cardelo
 
20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-cojcorbala
 
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte  oceà. txell, anna l, marc, daniProjecte  oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte oceà. txell, anna l, marc, danipepcuenca71
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaMireia Llobet
 
L'aigua, un bé escàs
L'aigua, un bé escàsL'aigua, un bé escàs
L'aigua, un bé escàsmark93bdn
 
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusImpactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusmgene4
 
Illes tuvalu
Illes tuvaluIlles tuvalu
Illes tuvaluJalapunxa
 
Inundació del 62
Inundació del 62Inundació del 62
Inundació del 62gamameteo
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930gamameteo
 
Inundacions del 1994
Inundacions del 1994 Inundacions del 1994
Inundacions del 1994 gamameteo
 

Similar to LES INUNDACIONS (20)

El Medi
El MediEl Medi
El Medi
 
T. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoralT. 17 el sistema litoral
T. 17 el sistema litoral
 
CTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosferaCTMA2 La hidrosfera
CTMA2 La hidrosfera
 
La diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanyaLa diversitat hídrica d’espanya
La diversitat hídrica d’espanya
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940
 
RIUS I MARS
RIUS I MARSRIUS I MARS
RIUS I MARS
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 
Sistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàticsSistemes morfoclimàtics
Sistemes morfoclimàtics
 
El canvi climatic
El canvi climaticEl canvi climatic
El canvi climatic
 
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanismeUd 4 sismicitat i vulcanisme
Ud 4 sismicitat i vulcanisme
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
 
20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co20120210 agricultura-co
20120210 agricultura-co
 
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte  oceà. txell, anna l, marc, daniProjecte  oceà. txell, anna l, marc, dani
Projecte oceà. txell, anna l, marc, dani
 
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosferaCTMA2 Impactes a la hidrosfera
CTMA2 Impactes a la hidrosfera
 
L'aigua, un bé escàs
L'aigua, un bé escàsL'aigua, un bé escàs
L'aigua, un bé escàs
 
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els riusImpactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius
 
Illes tuvalu
Illes tuvaluIlles tuvalu
Illes tuvalu
 
Inundació del 62
Inundació del 62Inundació del 62
Inundació del 62
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930
 
Inundacions del 1994
Inundacions del 1994 Inundacions del 1994
Inundacions del 1994
 

More from Marigregor

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaMarigregor
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campMarigregor
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaMarigregor
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaMarigregor
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castellsMarigregor
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiuMarigregor
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de personesMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebratsMarigregor
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...Marigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSMarigregor
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓMarigregor
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATMarigregor
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatokMarigregor
 

More from Marigregor (20)

Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
L'aparell digestiu
L'aparell digestiuL'aparell digestiu
L'aparell digestiu
 
La descripció de persones
La descripció de personesLa descripció de persones
La descripció de persones
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
Els animals invertebrats
Els animals invertebratsEls animals invertebrats
Els animals invertebrats
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...VENTS FORTS, TORNADOS,...
VENTS FORTS, TORNADOS,...
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
ELS RESIDUS
ELS RESIDUSELS RESIDUS
ELS RESIDUS
 
ELS VOLCANS
ELS VOLCANSELS VOLCANS
ELS VOLCANS
 
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLSTSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
TSUNAMIS I TERRATRÈMOLS
 
LA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓLA CONTAMINACIÓ
LA CONTAMINACIÓ
 
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITATLA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
LA PÈRDUA DE BIODIVERSITAT
 
Treball biodiversitatok
Treball biodiversitatokTreball biodiversitatok
Treball biodiversitatok
 

LES INUNDACIONS

  • 1. INUNDACIONS: Una inundació, riuada o pantanada, és un desbordament d'aigua com a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua. En concret, una inundació és un desbordament d'una extensió d'aigua que submergeix la terra. Hi ha moltes zones del món on les pluges es distribueixen de manera molt irregular i quan les pluges són fortes durant períodes molt seguits es produeixen els desbordaments dels rius o dels pantans. Encara que les inundacions han estat comunes al llarg de la història, alguns científics asseguren que recentment s'han incrementat, en primer lloc, per la modificació del discurs normals dels rius i torrents, per les activitats urbanístiques humanes (ciutats i carreteres), i, en segon lloc, pel canvi climàtic.
  • 2. Els principals efectes: • Es poden distingir un efectes més directes (efectes primaris), d'altres que se'n deriven (efectes secundaris). • Els principals efectes primaris són: • Els danys físics en el terreny i en les infraestructures. Una inundació pot danyar qualsevol tipus d'estructura, incloent ponts, vehicles, edificis, sistemes de clavegueram i carreteres, entre d'altres. • Les morts. Les persones i el bestiar poden morir ofegats. • Els principals efectes secundaris són: • Interrupció del subministrament d'aigua. A més es pot produir la contaminació de l'aigua i l'aigua potable escasseja. • Aparició de malalties i epidèmies. Les condicions antihigièniques afavoreixen la propagació de malalties transmeses principalment a través de l'aigua. També pot provocar epidèmies que poden afectar molta gent. • Destrossa de conreus i interrupció del subministrament d'aliments. Es fan malbé els cultius i es poden perdre collites senceres amb conseqüències sobre l'accés als aliments.Tanmateix, un efecte positiu és que les terres baixes que hi ha al costats dels rius depenen del sediments fluvials dipositats que arriben amb les inundacions per tal d'incorporar nutrients a la terra local. • Destrucció d'arbredes. Les espècies d'arbres i plantes no tolerants a la immersió en aigua poden morir d'asfíxia. • Finalment, es produeixen uns efectes a llarg termini com són les conseqüències en l'economia a causa dels costos en la reconstrucció, l'escassetat d'aliments que comporta un augment de preus, la disminució temporal en el turisme, etc.
  • 3. La Riera de les Arenes: • La riera de les Arenes discorre pel Vallès Occidental al llarg d'uns 15 km i té una conca de 30 km2. Neix al vessant sud del coll d'Estenalles, més avall del turó del Montcau, a la serra de Sant Llorenç del Munt (en terme municipal de Mura). Passa per Matadepera (on rep, per la dreta, el torrent de la Font de la Riba, a l'altura de la urbanització de les Pedritxes), Terrassa i les Fonts. Aquí conflueix, també per la dreta, amb la riera del Palau i llavors passa a formar la riera de Rubí, la qual va a parar al Llobregat. • El 25 de setembre de 1962 la crescuda de les aigües de la riera a causa d'unes pluges molt intenses va provocar efectes catastròfics en l'anomenada Gran Riuada (o aiguats del Vallès), al seu pas pels barris terrassencs de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n'Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit mateix de la riera. Es calcula que va arribar a dur 700 metres cúbics per segon, mentre que el cabal normal durant la major part de l'any és inapreciable, ja que moltes vegades baixa seca. De resultes de la riuada van morir més de 900 persones a tot el Vallès, més de 300 a Terrassa, i els danys materials van ser molt grans. • També s'hi han produït crescudes importants als anys 1971 i 1994, però s'han estalviat els danys materials i humans per la canalització del llit de la riera.
  • 4. Inundacions històriques arreu del món: • A la prehistòria es produïren grans inundacions en algunes zones, tal com testimonien les restes geològiques. Així, la formació de mars tancats com el Mediterrani o el Mar Negre es deuen a moviments tectònics i canvis climàtics que inundaren aquestes zones extenses. La fi de l'edat de gel tingué conseqüències determinants en tot el globus amb la formació de nous llacs i mars en zones on anteriorment no hi eren. • 14 octubre 1957. La Gran Riuada de València (La Gran Riuà), a les conques del Túria i Palància. El dia 13 es van produir precipitacions de més de 300 mm en bona part de les conques d'ambdós rius (361 mm a Bejís), que van continuar el dia 14 amb més de 100 mm. Es van originar dues onades de crescuda sobre València, la primera de 2.700 m³/s i amb una velocitat mitjana de 3,25 m/s, i la segona, més virulenta, de 3.700 m³/s i de 4,16 m/s, inundant la major part de la capital valenciana i solapant-se les seves aigües amb les del barranc del Carraixet abans d'arribar al mar.
  • 5. EL NIÑO: • El Niño és un fenomen meteorològic de l'Oceà Pacífic, conegut en el món científic com a ENSO (El Niño-Southern Oscillation El Niño- Oscil·lació del Sud). Provoca estralls a escala mundial, afectant a Amèrica del Sud, Indonèsia i Austràlia. • L'episodi prodròmic s'inicia a l'oceà Pacífic tropical, a prop d'Austràlia i Indonèsia, i amb ell s'altera la pressió atmosfèrica en zones molt distants entre si, es produeixen canvis en la direcció i en la velocitat dels vents i es desplacen les zones de pluja a la regió tropical.
  • 6. LA NIÑA: * La Niña es refereix a les condicions contràries a l'ENSO, és a dir, temperatures molt més fredes a les costes sud- americanes. Usualment la Niña suceeix després del Niño.
  • 7. Impactes pronosticats: • A la Mediterrània, molt probablement el canvi climàtic implicarà un increment de les onades de calor i una disminució de la disponibilitat d’aigua. Els efectes d’això seran un major risc per a la salut, una reducció de la producció hidroelèctrica, una disminució de la producció agrícola i un increment dels incendis forestals. En funció dels graus que augmenti la temperatura, aquests impactes es produiran amb major o menor intensitat.
  • 8. Riscos mediambientals: • Segons alerta l’Observatori del Risc de Catalunya en el seu informe del 2007, Catalunya, en tractar-se d’una regió mediterrànea i fonamentalment litoral, patirà amb major incidència els efectes d’aquest fenomen, sobretot a la zona de costa, on es concentra el 43% de la població catalana. • Les zones més vulnerables corresponen a les costes baixes, els deltes, els aiguamolls, les platges o les zones d’ús agrari, que podrien veure’s negades per una pujada del nivell del mar. En el pitjor dels casos, la meitat del Delta de l’Ebre, una regió d’alt valor ecològic i turístc per a Catulunya, podría quedar submergida per l’aigua marina cap a l’any 2045.
  • 9. Video de la Riuada de les Arenes: • Video interessant de la Riuada de les Arenes
  • 10. GLOSSARI: Llera El llit o llera d'un corrent continu o discontinu és el terreny cobert per les aigües en la màxima crescuda ordinària, definides aquestes segons la Llei d'Aigües. Pluja Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre superior a 0,5 mm. Intensitat de pluja Pluja arreplegada en un determinat interval de temps o, que de mantindre's amb el mateix ritme de precipitació que en un moment donat, s'arreplegaria en aquest interval de temps. Cabal Volum d'aigua per unitat de temps que circula per un corrent. Plovisqueig Precipitació de gotes d'aigua d'un diàmetre inferior a 0,5 mm. Xàfec o ruixat de pluja Pluja de curta duració i amb una gran intensitat (quantitat de pluja caiguda en un espai de temps determinat) amb intervals de cels clars. Aiguat Pluja abundant que produeix creixements
  • 11. Qui ha fet el treball? • David Roca, Sergio Mejias, Ana Maria, Estrella.