SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
Download to read offline
divendres, 25 d’octubre del 2013 / núm. 2.424 / any 10

NOU PLA DE JUBILACIÓ
100% Capital Garantit
3% rendibilitat garantida*
*3% TAE fins el 31/12/2016

AVui éS notíCiA Pàgina 3

AndorrA Pàgina 6

La despesa total
de les llars baixa un
1,6% l’any passat
respecte del 2011

AndorrA Pàgina 7

El 12è Fòrum de l’EFA tractarà
sobre el talent com a factor
d’impuls econòmic

El nombre d’aturats
creix un 18% al
setembre i se situa
en 946 persones
Tati Masià

AndorrA Pàgina 8

demanda de la fiscalia d’entre
4 anys i un any i mig per a tres
acusats de tràfic d’heroïna
AndorrA Pàgina 11

La trumfa es posa a la venda
avui a un preu de 3,60 euros
la bossa de 2,5 quilograms
AndorrA Pàgina 12

Els veïns de Santa Coloma
reclamen una reunió al Govern
per conèixer els treballs
AndorrA Pàgina 15

Arrenca la Fira d’Andorra la
Vella amb més expositors que
s’uneixen amb Meritxell
ESportS Pàgina 23

Màxima concentració del
BC Andorra per no caure en
excessos de confiança

CuLturA Pàgina 22

el consell General acull l’homenatge a salvador espriu a
càrrec de l’escriptor antoni
morell, el crític literari Àlex
broch i el poeta manel Gibert.

Recordant Espriu

IV OKTOBERFEST KRUNCH
www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888

Del 26 de setembre al 27 d’octubre

Gaudeix de les nostres especialitats en el millor ambient:
hamburgueses, salsitxes alemanyes, entrepans...
Centre Comercial Illa
Carlemany. 2a planta

Matrícula oberta
Per a més informació,
truqueu al

644 104

C/ Del Parnal, n. 2, edif. Prat de Casa.
Escaldes-Engordany

2x1 en cervesa de barril de 18 h a 21 h de dilluns
a divendres. Dilluns, DJ en directe. De dimarts col·laboradors:
a divendres, música en viu. Esports en directe.
2

d’interès

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

EL TEMPS meteo@bondia.ad
Matí més cobert
Tarda amb més clarianes
7/18
7/20

ELS PETITS
PLAERS

8/21

7/19
8/21

4/14

9/22
10/23

DELICATESSEN

10/23
8/20

dissabte

Exclusius en productes
russos al principat
d’Andorra

diumenge

11/24

Un nou front ens ha anat arribant en les darreres hores i fins al migdia, a la cara sud pirinenca, pot deixar alguna gota aïllada. Un cel
cobert als cims ha de ser el més destacat. La
segona part de la jornada els núvols s’aniran
trencant i donaran pas a un cel més obert, amb
alguns núvols però també amb clarianes i estones de sol. Les temperatures seran més elevades, ja que han de continuar arribant vents
de component sud a sud-oest, que passaran de
febles a moderats amb algun cop fort als cims.
El cap de setmana serà estable, amb temperatures similars, a l’espera d’una davallada de les
temperatures la setmana vinent. Que tingueu
un BONDIA.

08.22 h
19.13 h

Quart minvant

Tel. i Fax: 845 626
FACEBOOK

(elspetitsplaers@yahoo.com)

AV. CARLEMANY, 35
ESCALDES-ENGORDANY

Pneumàtics

A un minut de l’illA CArlemAny

PrimereS mArQu
eS
AmB lA millOr r
elACiÓ
QuAlitAt-Preu
Totes les marques:

Horaris de dilluns a dissabte: de 8.30 a 13.30 i de 15 a 20 h.

tel.: 867 000 · www.rodand.com

RESTAURANT TIC-TAPA

DE DIllUNS A DIVENDRES AMB lA TARGETA TIC-TAPA EN El PREU DEl MENú ESTÀ TOT INClÒS
MENú DIARI
MENú CARTA
MENú DEl XEf
MENú DE TAPES X 2
MENú MARISCADA X 2
MENú GRAEllADA DE CARN X 2

CUINA PERMANENT
oberta de les 12.00 a les 2.30 hores

Primer plat 10,90 €
Segon plat
Postre i ‘xupito’

+ IGI

fem tot tipus de
celebracions
Escaldes-Engordany
Tel.: +376 81 39 69
3

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

enquesta de pressupostos

La despesa total de les llars baixa un
1,6% l’any passat respecte del 2011
Es va gastar un 11,2% menys en el grup d’habitatge, aigua, electricitat i calefacció
tAti mAsià

Redacció
AnDorrA lA vellA

La despesa total de les llars
andorranes ha patit una davallada de l’1,6% entre els anys
2011 i 2012, segons les dades
fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. D’aquesta manera, la quantitat queda
en 1.448.488.203 euros el 2012.
Quant a la despesa per llar, cal
destacar que va experimentar
una davallada de l’1,1% entre
el 2011 i l’any passat. Així, el
2012 aquesta despesa per llar se
situa en 50.940 euros (4.245 euros mensuals) i el 2011 aquests
valors se situaven en 51.521 euros anuals (és a dir, 4.293 euros
mensuals).
L’enquesta de pressupostos
familiars del 2012 també reflecteix la despesa per membre,
que també s’ha reduït i es troba
el 2012 en 20.764 euros anuals
(1.730 euros al mes), és a dir,
un 1,6% menys que l’any precedent (21.095 euros anuals, és
a dir, 1.758 euros per mes). El
nombre mitjà de membres per
llar és de 2,45.
Pel que fa a la despesa feta
per les llars, també s’avalua a
què van destinats aquests diners

La despesa de les famílies va baixar al llarg de l’any passat.

i, per grups, destaca la davallada d’hotels, cafès i restaurants
(-15,7%, és a dir, 22 milions
menys) i d’habitatge, aigua,
electricitat i calefacció (-11,2%,
és a dir, 54 milions menys).
Per altra banda, augmenten
els grups begudes alcohòliques
i tabac (41,3%, sis milions més
que l’any anterior), salut (31,9%,
és a dir, 26 milions més), ensenyament (15,7%, un milió més),

mobles, estris i serveis per a la
llar (14,0%, sis milions més) i aliments i begudes no alcohòliques
(10,8%, 22 milions). Cal destacar
que els grups alimentació, habitatge i transport suposen un
56,5% de la despesa total.
També s’ha analitzat on es
fa la despesa, i així tenim que
la que es fa al Principat és un
2,1% inferior a la del 2011. De
la despesa total de les llars re-

sidents al país, el 84,3% es fa al
Principat (1.220.620.865 euros),
mentre que el 2011 representava el 84,7% de la despesa total
(1.247.359.484 euros). La despesa mitjana feta al Principat per
llar és de 42.927 euros anuals
(3.577 euros al mes), és a dir, un
-1,7% respecte al 2011 (43.663
euros anuals, 3.639 per mes).
Quant a la despesa a l’estranger, és un 1,5% superior al 2011.

De la despesa total de les llars
residents al Principat, el 15,7%
es fa a l’estranger (227.867.338
euros), mentre que el 2011 representava el 15,3% (224.486.557
euros). Així, aquesta xifra per
llar és de 8.014 euros anuals (668
euros al mes), és a dir, un 2,0%
respecte al 2011.
Tocant a la despesa anual
per llar, els valors són de 56.764
euros a Andorra (4.730 euros
mensuals), 32.010 euros a Espanya (2.668 euros mensuals)
i 33.996 euros a França (2.833
euros mensuals). Les variacions
respecte del 2011 són del 0,7% a
Andorra, el -2,9% a Espanya i el
0,9% a França.
Els grups que mostren més
diferències entre països respecte
del volum de despesa total són
habitatge, aigua, electricitat i
calefacció, en què Espanya és el
país amb més pes (32,3% respecte al 29,8% d’Andorra i el 25,6%
de França); salut, en què a Andorra representa un 7,5% de la
despesa (un 3,2% a Espanya i un
3,9% a França), i esbarjo, espectacles i cultura, en què a França
representa el 8,1% de la despesa
(a Espanya un 5,9% i a Andorra
un 4,2%).

un 65,7% de la població viu de lloguer
i paga una mitjana de 477 euros per mes
Una part molt important de la població,
concretament el 65,7%, vivia en un habitatge de lloguer el 2012. El percentatge dels habitatges de propietat privada
es manté sense gaires variacions (33%
el 2010, 32% el 2011 i 33% el 2012). Pel
que fa al preu del lloguer, les llars que
paguen més de 600 euros han passat
del 28,5% el 2010 al 19,5% el 2011, i se
situen al 17,4% el 2012. El pes més important es troba entre els 360 i 600 euros
en un 54,7% el 2010, un 51,3% el 2011 i
un 63,4% el 2012. D’aquesta manera, segons les dades d’Estadística, el preu mitjà
del lloguer se situa en 477 euros el 2012.

A més a més, un 32,4% de les llars
disposen d’habitatge secundari el 2012,
mentre que el 67,6% no en tenen.
Les dades mostren que un 80,7% de
les llars estan formades per tres o menys
membres. Les formades per un membre
passen del 26,3% el 2011 al 23,6% el
2012, així com les formades per quatre
membres, que disminueixen del 17,8% el
2011 al 16% el 2012. Així, la mitjana del
nombre de membres per llar és de 2,45.
Altres dades recollides en l’estudi són
que el 87,8% de la població està repartida entre els solters (44,5%) i els casats
(43,3%). Un 30,4% de la població té estu-

dis primaris assolits i el 16,1% té el nivell
del primer cicle d’estudis secundaris. El
15,2% tenen estudis terciaris de primer
cicle (7,9%) i de segon cicle (7,3%).
La societat es compon, principalment,
per parelles amb fills, un 42,4% el 2012,
mentre que el 23,7% de la població correspon a persones que viuen soles.
El 2012, un 92,1% de la població estava coberta per la CASS, mentre que
el 2011 el percentatge era del 94%. En
tots els anys, el percentatge de persones
que tenen una mútua complementària és
del 60%.
Una altra dada és que el 43,9% de les

famílies fa més de deu anys que viuen al
mateix habitatge, mentre que un 14,8% fa
menys de dos anys que hi viuen. La mitjana del temps d’ocupació de l’habitatge se
situa en 11,1 anys. Els equipaments tecnològics amb més representació són la
televisió de plasma (81,5%), la càmera fotogràfica (78,9%), el DVD (73,7%) i l’ordinador portàtil (68,3%). El 2012, un 34,8%
de les llars disposaven de tres aparells
de telèfon.
Un 86,3% de les llars tenen automòbil
i el 24,8% moto, mentre que el 13% no
disposen de vehicle. La mitjana del nombre de vehicles per llar és d’1,3.
4

opinió

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

edIToRIaL

ENQUESTA DE LA SETMANA

¿Els consumidors donen suport suficient
als productes autòctons?

Molta més formació
El mes de setembre s’ha tancat amb un increment de l’atur, respecte del mes anterior, del
18%. D’aquesta manera, són 946 les persones
que estan inscrites al Servei d’Ocupació a la recerca d’un lloc de treball, segons les dades que
es van fer públiques ahir des del departament
d’Estadística. D’aquesta manera, cal lamentar
que després d’uns mesos en què semblava que
l’atur s’havia estancat en unes xifres per sota del
miler, s’hagi tornat a registrar aquest increment,
malgrat que la xifra no arribi als mil aturats.
Sempre posem de manifest la necessitat que es
tirin endavant formacions que puguin servir a
aquelles persones que estan a l’atur per formar-se

per poder desenvolupar tasques en un sector diferent del qual provenen. Per exemple, és una bona
iniciativa la que s’està duent a terme entre el Govern i Ski andorra per formar personal per a les
estacions d’esquí, ja que sense cap mena de dubte
aquest pot ser un sector que serveixi per ocupar
moltes de les persones que ara com ara estan sense feina. i la formació les pot capacitar per dur
a terme ocupacions per a les quals, inicialment,
no estaven formades. Cal continuar potenciant
molt més aquest aspecte i especialment detectant
quines són les formacions que poden
donar oportunitats als aturats i quines encara no existeixen al país.

Envia un SMS al 789 amb la teva
resposta ENQ SI o bé ENQ NO
Cada dimarts el resultat de
l’enquesta es publicarà en aquest
espai i entre els participants se
sortejarà un mòbil Samsung
Galaxy Pocket.

Av. Meritxell, 40
Andorra la Vella
Tel. 825 720

TRIbuNa

No deixem d’anar a les
biblioteques

llibres de fulles de palmera escrits per
venerables savis. I llegia tot llibre que
trobava.

RoSeR RodRÍGueZ JeReZ

En l’actualitat és evident que hi ha dificultats econòmiques per a totes les
administracions. Però ara més que mai
és el moment de demostrar que la biblioteca és una inversió i no una despesa pel seu perfil educatiu. Ja sé, alguna
cosa difícil de fer entendre i segons a
quin col·lectiu vagi dirigit. Cal reforçar el seu paper, buscar alternatives i
elaborar plans que generin futurs projectes.
Cal no oblidar que la biblioteca és un
servei públic, un lloc en el qual tenen
cabuda tots els ciutadans. Hi acudeixen
diferents perfils d’usuaris: mestresses
de casa, nens, joves, jubilats, gent gran,
etc., tots amb necessitats específiques
i comunes: elaborar un currículum,
buscar feina o fer tràmits administratius, etc.
El tancament de biblioteques és un
problema actual a escala mundial. La
cultura es veu cada dia més amenaçada
però, tot i així, això no és una excusa
per no fer res, sinó tot al contrari, és
una oportunitat per reflexionar. Tots
els que ens dediquem a aquest sector
tenim com a principal missió fer veure
la utilitat de la biblioteca com una cosa
més que un conjunt de llibres posats a
disposició del ciutadà.

Recordo quan els meus fills eren petits, quan les biblioteques eren les protagonistes. I ara Google s’ha convertit
en una eina més ràpida per a tots els
nens d’avui que puguin tenir un ordinador. Vaig començar a reflexionar
sobre per què els agrada anar directament a Google en lloc d’anar a una
biblioteca. Suposo que és la comoditat
d’accedir a la informació des de qualsevol lloc, sense desplaçament, sense
límits d’horari i sense invertir molt de
temps. Tota la informació en un sol clic.
Llegir és mantenir sempre vives i
despertes les nobles facultats de l’esperit, donant-li per aliment noves emocions, nous sentiments.
Aquí us vull transmetre una petita
reflexió per a tots, i sobretot per als que
comencen a llegir.
Fa molt de temps, a l’antiga Índia hi
vivia un nen, Kapil. Li encantava llegir
i també era molt curiós. Les preguntes
s’arremolinaven al seu cap. ¿Per què
era rodó el sol i per què canviava de
forma la lluna? ¿Per què creixien tan
alts els arbres? ¿Per què no queien les
estrelles del cel?
Kapil buscava les respostes en els

Un dia, Kapil estava entretingut llegint un llibre. La seva mare li va lliurar
un paquet i li va dir: “Deixa el llibre i
porta aquest menjar al pare. Segurament té molta gana.”
Kapil es va posar dempeus amb el
llibre a la mà, va prendre el paquet i va
sortir de casa. Va seguir llegint mentre
caminava per l’aspre camí accidentat
del bosc. De sobte, va ensopegar amb
una pedra. Va ensopegar i va caure. El
seu peu va començar a sagnar. Kapil es
va aixecar i va seguir llegint amb la mirada fixa en el llibre. Una vegada més
va ensopegar amb una pedra i va anar a
topar de morros contra terra. En aquesta ocasió es va fer molt més mal, però el
text escrit en el full de palmera li va fer
oblidar la seva ferida.
De sobte, un llampec va il·luminar el
bosc i es va sentir una rialla melodiosa.
Kapil va mirar cap amunt. Una bella
dama, vestida amb un sari blanc i amb
el cap envoltat per un halo de llum, li
va somriure. La dama estava asseguda
sobre un elegant cigne blanc. Portava
un rotllo de pergamí lluminós en una
mà i sostenia una veena (un instrument
musical de cordes) en dues de les seves mans. Va estendre la seva quarta
mà cap Kapil i li va dir: “Fill meu, estic
impressionada per la teva set de coneixement. Et concediré un do. Digues,
¿quin és el teu desig més profund?”

Kapil va parpellejar admirat. Saraswati, la deessa del coneixement, es trobava davant. Amb rapidesa, el nen va
unir les mans, va fer una reverència i va
mussitar: “Oh, deessa, per favor, concedeix-me un segon parell d’ulls als peus
perquè pugui llegir mentre camino.”
“Així sigui”, el va beneir la deessa.
Va tocar Kapil al cap i es va esfumar
entre els alts núvols.
Kapil va mirar cap avall. En els seus
peus s’obria i es tancava un segon parell d’ulls. Va fer un salt d’alegria. Després va córrer pel serpentejant sender
del bosc amb la mirada fixa en el llibre
mentre els peus el guiaven.
El seu amor per la lectura va permetre a Kapil créixer fins a transformar-se
en un dels homes més savis de l’Índia.
Era famós de llarg a llarg del país per la
seva profunda saviesa. També va rebre
un altre nom, Chak, que en sànscrit significa “aquell que té ulls als peus”.
Saraswati és la deessa mitològica de
l’aprenentatge, el coneixement, la música i l’eloqüència.
El nen va descobrir que el coneixement s’adquireix a través de les paraules que els savis escriuen sobre fulles de
palmera.
Els llibres són els nostres ulls màgics. Ens brinden coneixement i informació i ens guien pel difícil i accidentat
camí de la vida.

Cartes al director

Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad
Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència.

La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat
boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià,
Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL.
Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad

Dipòsit Legal AND. 114-2004

directori

El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
opinió

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

5

tribuna

Menjar per viure
o viure per menjar

ir-se a si mateix. S’enorgulleix dient que
sap dominar qualsevol cosa, però no
sap dominar-se a si mateix. Vol ser feliç,
però no ho és perquè no ha après a fer
feliços els altres.

per viure sa. Es pot prescindir de tota
mena de begudes, inclosa la llet. L’aigua és la beguda que realment treu la
set i satisfà totes les necessitats del nostre organisme.

Per viure amb salut molts anys es necessita bàsicament:

Si la gent adoptés una dieta austera
com la que he presentat, o semblant,
viuria molts més anys i tindria menys
malalties, estalviaria diners i sofriments, i seria més feliç. Caldrà aprendre a menjar per viure, en comptes de
viure per menjar, i fugir de la manipulació i el consumisme que dirigeix aquesta societat.

joan amigó, naturista

¿Menges per viure o vius per menjar?
¿Menges solament el que t’agrada o
menges més aviat el que et convé per
mantenir la teva salut en òptimes condicions? ¿Fas plans per prevenir la malaltia? ¿T’informes del que és sa, natural
i convenient?
La dita popular és: Per la boca mor el
peix. ¿Saps que la immensa majoria de
la gent mor també per la boca? O sigui,
per menjar el que no és sa, el que no
beneficia la salut, per menjar més del
compte o per menjar a deshores.
És cert que de vegades és per ignorància, però moltes vegades som conscients que mengem o bevem coses poc
sanes o en el moment que no és adequat, ni en la quantitat convenient. Ara
hi ha molta informació i estadístiques
dels mals resultats de menjar, beure, fumar i altres costums dolents o vicis, que
porten molts problemes a la persona, a
la família i a la societat sencera.

dimentats per agradar al paladar però
que poden ser molt perjudicials per a la
salut de la persona, produint colesterol,
àcid úric, obesitat, diabetis, infart de miocardi, trombosi, càncer, restrenyiment,
hemorroides, fístula anal, al·lèrgia, etc.
La veritable cultura és aprendre a
menjar per viure, i no viure per menjar.
Menjar el que convé i no solament el
que ens agrada. Hauríem de fer plans
perquè cada dia visquem i mengen
d’una forma més natural i racional.
Hem de recordar sempre el vell proverbi egipci: “L’home viu d’un terç del que
menja, dels altres dos terços en viuen
els metges.”
No s’està més sa menjant més del
compte, o menjant aliments més cars.
Cal menjar aliments naturals, senzills
i relativament econòmics. Solament en
quantitats moderades, i tothom hem de
viure més d’acord amb la naturalesa,
conèixer i respectar les lleis que afecten
el cos, les quals afecten a la vegada la
ment i la part espiritual, social i afectiva.

Molts emmalalteixen com a resultat
d’una dieta inadequada. No solament
L’home modern ha après a fer anar
per menjar aliments forts, amb molt de
greix, sinó a més per estar guisats i16/10/13 moltes màquines, però no sap conduconbecier1-sol-13100143.pdf
1
11:01

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Per esmorzar, mig quilo de fruita
amb pa integral Dextrin i fruits dessecats, com panses, prunes, figues, dàtils,
melmelada feta a casa, mel, etc. S’ha de
deixar el cafè amb llet i les galetes i els
pastissos, perquè això no beneficia la
salut, i a més a més no alimenta suficient.
Al migdia, s’ha de menjar una gran
amanida cada dia, i després completar
la nostra dieta amb arròs integral, verdures amb patates, llegums, pasta, etc.
Variant cada dia. Per postres, oleaginoses, com ametlles crues, nous, avellanes, etc.
Per sopar, un plat de sopa de flocs de
civada. Es bullen trenta minuts amb aigua, sal, oli i un gra d’all. Després, una o
dos peces de fruita. Per al qui li agrada
la poma és ideal, perquè és la reina de
la fruita.
Mentre mengem no s’ha de beure,
perquè es fa millor la digestió. Durant
el dia caldrà beure sis gots d’aigua entre hores, això és el que el cos necessita

Edicions Amigó-Recasens SL
presenta la col·lecció
Los Alimentos y su poder curativo
per Jorge Pamplona, doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de
Granada.
Aquí hi trobareu l’explicació de 150
malalties i els aliments que s’han de
menjar o evitar. Consta de 3 volums,
amb un total de 1.275 pàgines. Disposareu de 300 receptes de cuina saludable per esmorzar, dinar i sopar.
Compreu els millors llibres de salut,
naturalesa i cultura amb les màximes
facilitats: per 1 euro diari: 30 euros al
mes! Aquesta és la millor inversió per
a la salut. S’entreguen personalment i
es cobren a través del banc.
Telèfons de contacte: 841 978 / 363 643
jamigo@reforma-pro-salud.com
6

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

treball

El nombre d’aturats creix al setembre
un 18% i se situa en 946 persones
També s’han incrementat, un 20%, els beneficiaris de la prestació en aquest darrer mes
Redacció
AnDorrA lA vellA

El nombre de persones que estan
a l’atur se situa en 946 al mes de
setembre, xifra que suposa un
increment d’un 18% respecte del
mes anterior, quan n’hi havia
802, segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. També creix el volum
de persones que busquen una
millora laboral, i queda fixat en
170, amb una variació respecte al
mes d’agost de l’1,8%.
Pel que respecta al nombre
total de llocs de treball oferts al
setembre, és de 186 amb una variació mensual positiva del 9,4%
i un 1,6% respecte al mateix mes
de l’any anterior. És a dir, per
cada lloc de treball ofert hi ha
cinc persones inscrites.
Pel que fa al càlcul de demandants d’alta, a final de mes
s’ha calculat la mitjana i per als
darrers dotze mesos hi ha una
mitjana de 1.010 demandants
en recerca i 182 en millora, amb
una variació positiva respecte al
mateix període de l’any anterior
del 18% per als demandants en
recerca i una variació negativa
d’un -1,6% per als que volen una
millora. La mitjana de llocs de
treball a final de mes en aquest

tAti mAsià

període és de 219 amb un augment percentual de l’1,6% respecte al mateix període de l’any
anterior.
Quant a les dades mensuals
ajustades dels demandants d’alta
a final de mes, un cop eliminades
les variacions degudes als efectes del calendari i del període de
l’any en què ens trobem, es constata una evolució lleugerament
a l’alça dels darrers tres últims
mesos en el cas dels demandants
en recerca, que és aquest últim
mes del 0,4% respecte de les dades ajustades del mes anterior.
Els demandants en millora segueixen una evolució a la baixa
pels darrers sis mesos, i és aquest
últim mes d’un -2,6%. Pel que fa
als llocs de treball oferts a final
de mes, disminueixen amb un
-6,8%, continuant en una evolució negativa els últims sis mesos.
Cal destacar que de les persones que busquen un lloc de treball, el 23,5% són treballadors no
qualificats; el 22%, treballadors
de serveis, restauració, protecció
i venedors, i el 18% són empleats
administratius. I de les 170 persones en demanda d’una millora
laboral, un 22,4% són empleats
administratius; un 18,2%, treballadors de serveis, restauració,

al mes de setembre hi ha més aturats inscrits a Ocupació.

protecció i venedors, i un 15,9%,
tècnics i professionals de suport.
Quant a les feines ofertes, el
33,9% eren per a treballadors de
serveis, restauració, protecció i
venedors, un 17,7% per a tècnics
i professionals de suport i un
16,1% per a empleats administratius.
Es dóna la circumstància que
tant les persones en recerca com

en millora d’un lloc de treball es
concentren principalment entre
els 26 i els 59 anys (un 73,3%). La
majoria dels demandants d’alta
que estan en recerca de feina fa
menys de sis mesos que estan
desocupats (el 71,9%). Dels que
estan en millora de situació laboral, el 45,3% tenen un contracte
de treball fix i el 47,1% un contracte de treball temporal. A més,

mentre que la quantitat de dones
i d’homes en millora de situació
laboral és a favor de les dones,
s’observa una inversió important
de proporcions per als que estan
en recerca, amb el 61,2% d’homes. I per nacionalitat i temps de
residència, el grup més nombrós
són els espanyols amb deu anys
o més de residència, que representen el 33,5% del total, seguits
dels portuguesos amb deu anys
o més, que representen el 16,4%.
D’altra banda, els beneficiaris
de la prestació econòmica per
desocupació involuntària han
augmentat un 20% al setembre,
situant-se en 120. La majoria (76)
es concentren en la franja d’edat
que va dels 40 als 59 anys. Pel
que fa al gènere, el 59,2% són homes i el 40,8% restant són dones.
Per nacionalitats, els espanyols
són els que encapçalen la llista de
beneficiaris seguits de prop pels
portuguesos i els andorrans.
Quant al programa d’ocupació temporal, en el cas dels
contractats pel Govern hi havia
126 treballadors al setembre. Pel
que fa als dos programes de foment, segueixen una evolució
lleugerament positiva amb un total de 25 treballadors per aquest
darrer mes.

ensenyament

Un 19,4% del professorat
espanyol dóna suport a la vaga
agències
AnDorrA lA vellA

Un 19,4% dels professors del
sistema espanyol a Andorra van
secundar ahir la vaga general
convocada per la Plataforma
Estatal per l’Escola Pública espanyola. El secretari de la secció d’Andorra de la Federació
d’Ensenyament de CCOO, Pe-

dro Medina, va reconèixer que
“no ho considerem un èxit”. A
través d’un comunicat, Medina va assegurar que “ens deixa
una mica perplexos constatar
que com més s’agreugen els
atacs a l’escola pública del Govern espanyol i les mobilitzacions a Espanya continuen vives
amb una participació massi-

va, el professorat espanyol a
Andorra més sembla estar-ne
al marge”.
Segons les dades facilitades
des de la secció d’Andorra de
la Federació d’Ensenyament de
CCOO, van seguir la vaga onze
professors de l’Institut Espanyol,
dos de l’escola d’Andorra la Vella i dos d’Escaldes-Engordany.

tAti mAsià

Onze professors de l’Institut espanyol van secundar la vaga.
andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

7

jornada econòmica

El 12è Fòrum de l’EFA tractarà sobre el
talent com a factor d’impuls econòmic
Tres conferenciants de reconegut prestigi abordaran la qüestió des de punts de vista diferents
tAti mAsià

Julià rodríguez
AnDorrA lA vellA

El 12è Fòrum de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), que
se celebrarà l’11 de novembre,
tractarà del talent, un dels factors que es consideren claus
per al creixement econòmic. La
presidenta de l’entitat, Cristina
Viladomat, va presentar ahir el
contingut de la jornada acompanyada pel secretari tècnic, Joan
Tomàs. Com en edicions anteriors, es comptarà amb reconeguts
experts en la matèria. Tomàs va
destacar la importància que té
avui dia el talent tot i ser “un element poc tangible”. “El talent és
un element que quan hi és produeix resultats significatius”, va
afirmar.
Tres conferenciants analitzaran la qüestió des de punts de
vista diferents. El primer serà
Luis Conde, un dels principals
caçatalents i fundador de Seeli-

VN_in13_bondia_255x167.indd 1

cristina Viladomat i joan Tomàs a la presentació del fòrum.

ger y Conde, que parlarà de com
trobar la persona més adequada i amb un perfil concret per a
l’empresa. Tal com va explicar
Tomàs a la presentació, “la selecció del personal adient per a
un lloc de treball és molt important”, ja que “un bon projecte
per si sol no avança, s’ha de tro-

bar la persona que el pugui tirar
endavant”.
També es comptarà amb Oriol Guixà, conseller delegat del
Grup La Farga, líder mundial
en productes derivats del coure.
Guixà, una persona que es pot
veure com a exemple de talent,
destaca per haver sabut innovar

en el seu sector, cosa que ha permès que la seva empresa estigui
avui dia a l’avantguarda internacional.
Finalment, hi assistirà també com a conferenciant Marcos
Isamat, expert en genètica molecular per la Universitat de Cambridge. Isamat aprofundirà en la
seva intervenció en “les noves
formes de talent que es poden
trobar en les ciències de la vida”.
El ponent s’ha interessat per implantar el seu projecte Brave a
Andorra, a través d’una unitat
de desenvolupament que oferiria investigació més desenvolupament a laboratoris externs que
hi estiguessin interessats.
La jornada, que serà clausurada pel cap de Govern, Antoni
Martí, i també tindrà l’assistència en l’obertura del ministre d’Economia, Jordi Alcobé,
es desenvoluparà a l’hotel Roc
Blanc
d’Escaldes-Engordany

i compta amb la col·laboració
de Crèdit Andorrà, MoraBanc
i Andbank. Moltes de les edicions del fòrum s’han centrat en el
relleu generacional al capdavant
de les empreses i en la recuperació econòmica, però enguany la
junta directiva de l’entitat ha decidit abordar el tema del talent.
La presidenta d’EFA va recordar que, a més de l’anàlisi de la
qüestió elegida en cada ocasió,
el fòrum també permet conversar amb els polítics assistents
sobre temes de l’actualitat econòmica. Viladomat va manifestar que “és un bon moment per
al talent a Andorra”, però va indicar també que en un país com
el Principat les empreses també
necessiten anar a l’exterior a buscar les persones més adequades
per als diferents projectes. “Als
petits països s’ha d’importar talent perquè no n’hi ha prou”, va
afirmar.

23/10/13 10:53
8

andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

tribunal de corts

demanda d’entre 4 anys i un
any i mig per tràfic d’heroïna
Hi ha tres acusats de tràfic, un de consum i un altre per tinença d’arma
tati masià

m. f.
anDorra la vella

només dos dels cinc inculpats van comparèixer davant el tribunal.

comprar heroïna per després
vendre-la al país, tal com han
posat en relleu algunes persones que els compraven. La defensa de la dona exposa que no
hi ha cap testimoni que digui
haver-li’n comprat i només admet la introducció, amb la qual
cosa demana una pena d’un any
de presó condicional. Pel que fa
al lletrat de l’home, creu que es
tracta d’un delicte de cessió en
petita quantitat i que ha de ser
condemnat, també, a un any
condicional.
Per a l’altre home a qui es demana un any i mig de presó, la
fiscalia també creu que ha de ser
condemnat per tràfic d’heroïna
ja que hauria introduït la droga al país i n’hauria venut una
part. La defensa al·lega que en
tractar-se de petites quantitats
les que va vendre hauria de ser
condemnat, com a màxim, a sis
mesos de presó condicional.
El judici es va iniciar amb
qüestions prèvies de les defenses sobre l’assistència lletrada a

Guia de serveis

Penes de quatre, tres i un any i
mig de presó, aquesta és la petició que el ministeri fiscal va fer
ahir per a tres acusats de tràfic
d’heroïna. En la mateixa causa
també ha estat jutjat un home
per consum, per al qual la fiscalia formula una petició de sis
mesos condicionals, i un altre a
qui es va trobar una pistola que
era propietat d’un dels principals inculpats. La petició per a
aquest darrer imputat és d’un
any de presó condicional. Les
defenses neguen que es pugui
condemnar els processats per
delictes de tràfic d’heroïna com
al·lega la fiscalia, ja que posen
en relleu que, en tot cas, es tractaria de cessió de petites quantitats i per tant troben excessiva
la pena sol·licitada pel ministeri
fiscal.
A la vista celebrada ahir només hi van comparèixer l’acusat de consum i l’home a qui
es va trobar la pistola a casa
seva. Aquest va posar en relleu
que l’arma era d’un company
de feina (per a qui es demana
quatre anys de presó per tràfic), que li va demanar que l’hi
guardés. Quan li va dir que l’hi
tornés l’home li va exposar que
no ho faria fins que no li donés
uns diners que li devia i que si
no li pagava lliuraria la pistola
a la policia. Pocs dies després,
però, els agents el va anar a buscar a la feina perquè entregués
aquesta arma.
El ministeri fiscal va considerar provat que l’home i la dona
per als quals demana quatre i
tres anys de presó van anar en
diferents ocasions a Lleida a

la policia i sobre el fet que a la
dona no se li van llegir els seus
drets quan, durant la denúncia
que estava interposant, es va
autoinculpar.
Pel que fa a l’assistència lletrada, el Tribunal de Corts va
desestimar la petició dels lletrats i sí que va donar lloc a
la petició que no es tingui en
compte la part de la denúncia
en què la dona s’autoinculpa.
També es posava en dubte com
va obtenir l’arma policia.
maltractaments
D’altra banda, el ministeri fiscal
va retirar l’acusació en un cas
de maltractaments d’un home
a la seva exparella. Així, el representant del ministeri públic
va estimar que després de la
declaració de les dues parts no
havia quedat provat que l’home
hagués agafat en una ocasió la
dona pel coll, tal com ella havia
manifestat, o que li controlés les
trucades o l’amenacés a través
de correus electrònics.

conGelació salarial

el saT advoca perquè
els càrrecs polítics
es rebaixin el sou
tati masià

Julià rodríguez
anDorra la vella

El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors
(SAT), Guillem Fornieles, va
opinar ahir, en relació amb la
congelació salarial que el Govern aplicarà als funcionaris,
que “es podria entendre i seria
comprensible si es rebaixessin
els sous dels càrrecs polítics”.
Segons el seu parer, els sous
que cobren els alts càrrecs polítics, inclosos els dels comuns,
són massa elevats, sobretot tenint en compte que “no tenen
cap responsabilitat perquè no
poden ser penalitzats per les
accions que portin a terme,
contràriament al que passa
amb els funcionaris, als quals
poden obrir expedients”. Fornieles recorda també que els
funcionaris han perdut molt
poder adquisitiu en els últims
anys “quan no tots guanyen
grans sous, ni molt menys”,
fet que hauria de provocar
“que ara gastessin el mínim
possible dins del país”, cosa
que perjudicarà el conjunt de
l’economia. El secretari general
del SAT lamenta que l’executiu
segueixi “la línia marcada per
la patronal”, que segons afirma ha assenyalat els funcionaris com els responsables de les
malmeses finances de l’Estat.
Per la seva banda, el president del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la
Vella (Sitca), Cristian Asensio,
va manifestar que entén que
es pugui prendre una mesura com la congelació salarial
dels funcionaris, sobretot quan
també s’està produint al sector
privat, però no està d’acord
que es pugui aplicar als funci-

Guillem Fornieles.

Guillem Fornieles
Els funcionaris
perdut
“els últims anys ja hanpoder
molt
adquisitiu quan no tots guanyen
grans sous, ni molt menys

”

Cristian Asensio

“

El Comú d’Andorra la Vella va
ser el primer a prendre mesures
d’aquest tipus i ara hauria de ser
el primer a aplicar l’IPC als sous

”

onaris que cobren entre 1.000 i
1.200 euros, “que són la gran
majoria”. “Creiem que els sous
de tots els funcionaris haurien
de créixer en funció de l’IPC,
perquè ja acumulen diversos
anys que no s’han apujat. A
més, s’hauria de tenir en compte que l’IPC d’aquest any serà
molt baix”, va afirmar Asensio.
El dirigent del Sitca va recordar
a més que el Comú d’Andorra
la Vella “va ser el primer a
prendre mesures com aquesta i
ara hauria de ser també capdavanter en aplicar l’IPC”.

Plaça del Poble de Pal.
PAL, LA MASSANA.
Tel.: +376 83 64 00
www.restauranteularidepal.com

Tel.:
+376 33 26 71

MUDANCES NACIONALS
I INTERNACIONALS
SERVEI DE MUNTATGE DE MOBLES
PERSONAL QUALIFICAT
ASSEGURANCES DE LA CÀRREGA
SERVEI DE GRUA I GUARDAMOBLES

N.P CONSULTORA COMPTABLE
¿Necessita ajuda amb la seva comptabilitat,
presentació de comptes anuals o els impostos?
Us podem atendre en català, castellà, francès i anglès

COMPTABiLiTAT PER hORES
FORFETS MENSUALS
GESTiONS AdMiNiSTRATivES, CASS, TRàMiTS, ETC...
Tel.: + 376 326 332 - npcomptabilitats@gmail.com - www.npcomptabilitats.com
DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

publicitat

9
10

andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

circulació

A la recerca de l’avançament incorrecte
La policia inicia una campanya per controlar aquestes maniobres en diferents punts de la xarxa
Agències

agències
AnDorrA lA vellA

Des de dilluns passat algunes
unitats de la policia es dediquen
al control de les infraccions per
avançaments en diversos punts
de la xarxa viària. Aquest és un
dels aspectes que es controlen
en les campanyes preventives,
que també se centren en l’ús
dels telèfons mòbils durant la
conducció, els canvis de sentit
incorrectes i l’ús del cinturó de
seguretat.
El sotsoficial Marc Serrat
ha explicat que la campanya
d’avançaments s’ha triat en
veure que hi ha un nombre important d’infraccions per aquest
motiu. Així, es vigilen alguns
punts de la xarxa viària en què
ja se sap que se solen cometre
aquestes infraccions, com pot
ser, per exemple, la carretera de
l’Obac, on els cotxes avancen sovint vehicles pesants.
Quan les unitats detecten un
infractor, li demanen la documentació, l’informen de la infracció que ha fet i li imposen

un dels dispositius de control per vigilar els conductors que no fan els avançaments correctament.

la sanció pertinent. Les multes varien en funció del tipus
d’avançament incorrecte de què
es tracti, però el més comú és el
d’aquells conductors que durant l’avançament trepitgen la
línia contínua, encara que només sigui en el moment de retornar al seu carril. En aquests

casos, la sanció que es posa és
de 90,15 euros, però l’import
augmenta quan es tracta d’un
avançament en què no s’ha assegurat de poder retornar al costat
de la calçada, quan no s’ha assegurat que la velocitat dels dos
vehicles permet l’avançament
amb rapidesa i seguretat o quan

no es deixa la separació necessària amb el vehicle avançat, per
exemple. En aquest cas arriben
als 150,25 euros, i fins als 300,51
euros quan s’avança en revolts
sense visibilitat, en túnels, ponts
o canvis de rasant, envaint la
meitat esquerra de la calçada.
D’altra banda, el sotsoficial

de la policia indica que no hi
ha un perfil d’infractor definit,
però en canvi sí que han detectat que hi ha horaris en què són
més freqüents els avançaments
incorrectes. Concretament, els
caps de setmana i les nits són
moments que es donen més, i
als matins a primera hora també
hi ha avançaments freqüents.
Durant els controls, Serrat
explica que quan s’atura un infractor per aquesta causa, sovint
reconeix haver fet la infracció,
però que “altres cops ni se n’ha
adonat, perquè va distret o perquè hi hagut un canvi de senyalització i no l’ha vist”.
Tot i l’elevat nombre d’infraccions per aquest motiu, el
sotsoficial Serrat assenyala que
no hi ha una gran quantitat
d’accidents que estiguin relacionats amb aquestes infraccions.
El que sí que passa, però, és que
quan hi ha un sinistre per culpa
d’un avançament incorrecte les
conseqüències acostumen a ser
greus, ja que són accidents de
consideració.
11

andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

producte de proximitat

La trumfa es posa a la venda
avui a 3,60 € la bossa de 2,5 kg
m. s. c.
AnDorrA lA vellA

La trumfa d’Andorra es pot tro·
bar des d’avui a totes les grans
superfícies i supermercats. El
preu serà el mateix en totes les
botigues i estarà fixat en 3,60
euros la bossa de 2,5 quilos, 20
cèntims més que l’any passat. El
gerent de Sabors i Aromes, Víc·
tor Reolid, va explicar que en
aquesta ocasió no es comercialit·
zarà la bossa de 5 quilos, ja que
no té tanta sortida, però sí que
s’oferirà bosses de 25 quilos per a
la restauració. Reolid va destacar
que la patata ha generat aquest
any força expectativa i tots els es·
tabliments s’han mostrat interes·
sats per comercialitzar-la ja que
ha esdevingut un producte més
conegut.

S’apuja 20 cèntims
i aquest any no es
comercialitzarà la bossa
de cinc quilograms
Les persones que es van des·
plaçar ahir al vespre al Cap del
Carrer ja van poder gaudir d’un
primer tast en l’aperitiu a l’aire
lliure, que va organitzar la coo·
perativa Sabors i Aromes en col·
laboració amb els establiments de
la zona i l’empresa distribuïdora.
L’acte va servir per presentar en
societat la patata collida aquest
any. Els restaurants van preparar
diferents tapes a base d’aquest
producte i l’empresa que en fa la
distribució (Establiments Vidal)
va oferir cava i vi als assistents.
En la trobada, els assistents
van poder degustar braves mexi·
canes elaborades pel restaurant
La Adelita, patates xip ofertes
per la cerveseria Abadia, pata·
tes a l’estil hindú cuinades per
Quarts de Quinze, patates esto·
fades fetes per Leximi, braç de
gitano de patates elaborat per
Cigne & Delicious i patates bra·
ves amb quetxup de rovellons
preparat per And Burger Zero.
Reolid va destacar el toc multi·
cultural de la cuina que s’hi va
poder trobar, que va convertir
l’acte en un esdeveniment origi·
nal i molt proper, els valors que
la societat vol transmetre.
Tal com va explicar el membre
de la junta de la societat agríco·
la Albert Casal, la intenció de
la festa era “donar notorietat al
moment de sortida al mercat
de la trumfa”. Casal va encorat·
jar els ciutadans del Principat a

consumir productes de qualitat i
proximitat, al mateix temps que
va apostar perquè la trumfa con·
reada al país esdevingui “una
normalitat a la taula dels consu·
midors andorrans”. Així mateix,
va afegir que Sabors i Aromes és
una garantia que el producte que
es consumeix és natural i de pro·
ximitat. Sobre l’impacte que pot

tenir el preu en el comprador a
l’hora d’adquirir-lo, Casal va in·
dicar que cal que el consumidor
en valori la qualitat.
La producció d’aquest any
ha estat molt inferior respecte a
la campanya anterior. En total
s’han collit uns 20.000 quilo·
grams. Per això la previsió és que
s’acabi aviat.

fama. es

tAti mAsià

el cap del carrer va acollir ahir la presentació de la trumfa d’aquest any.
12

andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

santa coloma

Els veïns reclamen una reunió al Govern
per conèixer els treballs de canalització
L’Associació està “mig satisfeta” després de l’anunci de la inversió i l’adjudicació de les obres
tAti mAsià

Julià rodríguez
AnDorrA lA vellA

L’Associació de Veïns i Comerciants de Santa Coloma està “mig
satisfeta” després que dimecres
el Govern anunciés que totes
les adjudicacions per millorar
la canalització del riu Valira al
seu pas pel poble es faran entre
enguany i l’any vinent. El president de l’entitat, Carles Perea,
va explicar que “no hem passat
d’estar intranquils a un optimisme al cent per cent”, tot i que
va dir que estan “contents” que
finalment s’hagin aclarit les inversions que es portaran a terme per evitar les inundacions
periòdiques. “El que no volem
és que aquestes declaracions siguin com les del passat mes de
juliol i que es quedi el projecte al
tinter”, va afegir Perea.
Tot i les manifestacions del
ministre portaveu, Jordi Cinca, i del director d’Ordenament

Carles Perea

“

Creiem que aquesta reunió
havia de sortir de l’administració
central, i no anar el poble
darrere dels polítics

”

No volem
declaracions
“del Governque lescom les del
siguin
passat mes de juliol i que el
projecte es quedi al tinter

”

El president de l’associació de Veïns de santa coloma, carles Perea.

Territorial, Manel Riera, durant
l’habitual roda de premsa dels
dimecres, l’associació continua
reclamant que se celebri una
reunió pública al més aviat possible perquè el Govern expliqui
amb detall quines són les actua-

cions que es faran en cada tram
i quines són les solucions tècniques que s’han elegit. Per aquesta raó, el president de l’associació va lliurar ahir al matí una
carta amb aquesta demanda a
la secretària del ministre d’Eco-

nomia i Territori, Jordi Alcobé.
“Creiem que aquesta reunió havia de sortir de l’administració
central, i no anar el poble darrere dels polítics, per informar i
per tranquil·litzar tota la població, que reclama les solucions als
seus problemes”, va assenyalar
l’associació en un comunicat de
premsa.
Una cosa que preocupa especialment l’entitat és que puguin

tenir lloc episodis de pluges intenses i hi hagi de nou inundacions abans que totes les obres estiguin acabades. Per aquesta raó,
sol·licitaran al Govern quins són
els mitjans que se’ls poden facilitar per evitar que hi hagi danys
a les zones que poden resultar
més afectades. Segons va explicar Perea, una de les possibilitats
és que l’executiu aporti sacs de
terra, que podrien ser utilitzats
pels comerços per evitar que l’aigua entri als locals.
El president de l’associació va
voler recordar que, a part de les
obres que adjudiqui el Govern,
també s’haurà de procedir a la
millora del clavegueram per
incrementar el volum d’aigua
que pot absorbir, una tasca que
correspon al Comú. També reclamen que hi hagi una especial
cura en la neteja de la zona perquè el clavegueram funcioni el
màxim de bé.
DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

publicitat

13
14

publicitat

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

Venda a particulars
i a professionals
CASH DE CARNS

Per a encàrrecs:

4,98 €/Kg

Tot 9,90 €

Lot de carn n. 1. 500 gr Filet de pobre vedell, 500 gr Carn picada
mixta, 500 gr Cuixa de pollastre groc, 500 gr Costella de porc

Escalopa de vedella arrebossada

6,82 €/Kg

4,95 €/Kg

Fricandó de vedella

Cap de llom de porc

5,90 €/Kg

2,50 unitat

Hamburguesa porc-vedella x 4 unit.

6,93 €/Kg

Pit de pollastre saf. familiar.

17,90 €/Kg

Costella i mitjana de xai

+376 80 69 03

8,90 €/Kg

Salsitxa de pollastre

Entrecot de bou alemany s/ tapa congelat

Dissabtes i diumenges
Per encàrrec: abans de
divendres a les 20 h
Espatlla de xai a l’ast 15,00 €
Conill a l’ast
8,00 €
Porquet a l’ast
55,00 €
Cuixa de xai a l’ast 29,00 €

9,50 €

1 Pollastre a l’ast
1 Botella de cava
brut nature
500 gr Amanida
Promocions vàlides
fins a acabar existències

TOT
C. E. Serradells

HORARI:
De dilluns a dissabte de 10.30 h a 20.30 h. Diumenges de 9.00 h a 15.00 h
Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella

Ctra. La Comella
Av. Tarragona

Av. Salou
andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

esdeveniment comercial i lúdic

Arrenca la Fira d’Andorra
la Vella amb més expositors

15

la massana
e. c.

S’inaugurarà a les 11 hores i unirà el parc Central i l’avinguda Meritxell
tati masià

Redacció
anDorra la vella

Avui es dóna el tret de sortida a la
35a edició de la Fira d’Andorra la
Vella, que aquest any torna amb
179 estands (un 25% més que el
2012) i amb un canvi de distribució, unint l’espai del parc Central amb la plaça de la Rotonda a
través del passeig del Riu, on hi
haurà la fira d’artesans. L’esdeveniment obrirà a les deu del matí
i a les onze hi haurà la inauguració oficial. A l’envelat principal
s’hi ubicarà la fira comercial i hi
haurà una vela reservada als productes d’Andorra i a l’envelat del
parc Central se situaran les associacions.
Durant l’acte d’inauguració,
el cap de Govern, Antoni Martí,
posarà en marxa el comptador
de l’inici de l’apagada de l’ADSL
a l’estand d’Andorra Telecom.
També avui, a l’estand de FEDA
hi haurà una demostració de producció elèctrica mitjançant bicicletes estàtiques. A l’espai de tast,
a la una del migdia i a les cinc de
la tarda, s’oferiran rutes del vi
amb gust garriguenc a càrrec del
sommelier Toni Lara.
A la vela de les associacions, a
les set de la tarda, s’ha programat
una exhibició del Club de Gimnàstica Artística Serradells i als
espais exteriors, una demostració
d’educació canina i agility (15.20
hores i 17 hores).
Durant els tres dies de fira,
l’envelat central acollirà les activitats comercials amb oferta d’oci,
turisme, energies renovables,
benestar i automoció. Entre els 86
expositors hi haurà la presència
del Consorci Segre Rialb. Precisament, avui a les sis de la tarda, els
alcaldes que formen l’entitat ofe-

el torneig de futbol que ha tingut lloc aquesta setmana.

Festa d’aniversari del
Punt 400 a La Closeta
Redacció
anDorra la vella

visitants a la fira de l’any passat de la capital.

riran una xerrada. El consorci és
un organisme creat l’octubre del
2008 amb l’objectiu de dinamitzar
turísticament i econòmicament
un territori, prenent com a nexe
d’unió la construcció de l’embassament de Rialb, i buscar iniciatives per pal·liar els efectes negatius d’aquesta obra en l’entorn.
També l’empresa d’assegurances Multisegur presentarà a la fira
el seu nou producte d’assegurança nàutica, tenint en compte que
al país hi ha un col·lectiu nombrós interessat per aquesta activitat però que fins ara no hi havia
cap assegurança andorrana que
permetés donar-los cobertura.
Per altra banda, a la fira d’associacions hi haurà activitats diverses com ara danses, música i
balls folklòrics. Tindrà 31 expositors, entre els quals hi haurà
l’Associació Fallaires d’Andorra
la Vella, que explicarà la història
de l’entitat i els projectes. També
hi haurà el Partit Socialdemòcrata. La presència del PS té com a

objectiu mantenir un diàleg amb
la ciutadania, explicar les posicions ideològiques i la tasca política, i rebre els suggeriments de la
gent. A més, el primer secretari
de la formació, Pere López, i el
president del grup parlamentari
socialdemòcrata, David Rios, assistiran a la inauguració.
Fins diumenge, els restaurants
de la capital oferiran el menú de
fira i també hi haurà servei de
restauració amb productes de
proximitat i gallecs. A l’estand de
l’Ampolla se sortejarà, a les set de
la tarda, catorze nits d’hotel, mentre que als espais exteriors s’oferiran passejades amb ponis i quads
infantils, kàrting, la possibilitat
de provar una bicicleta elèctrica,
inflables, tir amb propulsor, múixing i activitats de socorrisme de
la Creu Roja.
Diumenge, a l’aparcament
d’autocars del carrer Doctor Vilanova, s’hi ubicarà la Fira concurs
del bestiar. Serà de les deu del
matí a les dues del migdia.

Una festa d’aniversari, amb
DJ Maluki, tancarà avui una
setmana plena d’activitats per
celebrar el tercer aniversari
del Punt 400 de la Massana. La
sessió començarà a les sis de la
tarda, a La Closeta, i està oberta a tothom que tingui ganes
de passar una bona estona. La
celebració va arrencar dilluns
amb una jornada de portes

obertes. El responsable del centre, Aboubacry Ba, va atendre
les consultes de diversos pares
que es van interessar sobre què
pot oferir el Punt 400 als seus
fills i d’altres persones que sentien curiositat per conèixer el
centre. Durant la resta de la setmana s’han fet diverses activitats, com un clínic de skate –que
va reunir 23 participants–, un
torneig de futbol i un campionat de futbolí i hoquei aire.
16

andorra

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

encamp

Dues webs per apropar-se al ciutadà
i posicionar-se com a destí turístic
El Comú ha invertit 28.000 euros en els portals amb l’objectiu de diferenciar els continguts
agències

m. s. c.
encamp

El Comú d’Encamp ha estrenat dues pàgines web. Es tracta d’Encamp.ad, centrada en el
turisme, i Comuencamp.ad, de
caràcter institucional. L’objectiu, segons va explicar el cònsol
menor, Jordi Torres, ha estat diferenciar els dos continguts amb
la creació d’una nova web que
permeti a la parròquia posicionar-se com a destinació turística.
Aquestes eines han tingut un
cost de 28.000 euros.
Quant a la pàgina institucional, la voluntat és apropar el
Comú al ciutadà, potenciant la
participació i la informació. Això
es vol fer a través del correu electrònic, s’ha inclòs el sistema RSS
i la possibilitat de subscriure’s a
butlletins d’informació. També
es facilita la navegació, creant
diferents perfils (infants, joves,
medi ambient, negocis i gent

La pàgina turística
inclou informació de
la parròquia i dels hotels
i restaurants

Torres i majoral van presentar ahir la pàgina institucional i la turística.

gran) en què es recull la relació
de les informacions que els poden interessar. Torres també va
afegir que les dues webs són de
fàcil ús, interactives i, a diferència de l’anterior, s’hi incorpora
un cercador més potent que permet buscar notícies més fàcilment. També s’hi introdueixen

Informa’t
de totes les
modalitats
horàries

plànols d’Encamp i el Pas de la
Casa amb els llocs d’interès i la
possibilitat de visualitzar-los.
Sobre la web de turisme, inexistent fins ara, el Comú va
indicar que era una demanda
reiterada del sector. La intenció
és facilitar tota la informació relativa a aquest àmbit. La cap del

departament de Turisme, Anna
Majoral, va destacar que serà el
primer contacte que poden tenir
els usuaris amb la parròquia i
això ajudarà a la comercialització. Majoral també va assenyalar
que es tracta d’una pàgina molt
atractiva i visual, en què la fotografia pren un relleu destacable.
Hi té un lloc especial el turisme esportiu, que el Comú treballa per potenciar, incloent-hi
la modalitat de les estades i
les condicions tècniques de les
instal·lacions. A més s’hi troba
un llibre de visites perquè l’usuari pugui contactar-hi i permet
descarregar els fulletons infor-

Cool Weeks
Activitats
lúdiques per
a nens i nenes
de 3 a 10
anys

Tot en
anglès!

HALLOWEEN
2013
Del 28 al 31
d’octubre

matius. Així mateix, hi ha un
espai on es promociona l’oferta
hotelera i de restauració amb la
incorporació d’una llista d’establiments. La informació de
la web està disponible en cinc
idiomes.
Majoral va recordar que el
Comú té acords amb el Barça, un
fet que permetrà promocionar la
web d’Encamp. En aquest sentit
va exposar que això serà d’utilitat sobretot per al petit empresari, majoritari a la parròquia.
També s’ha informat per carta
els ciutadans dels nous portals.
Torres va afegir que el Comú
està pendent d’una visita dels
representants del Centre d’Alt
Rendiment de Sant Cugat del
Vallès per veure les instal·lacions
i avaluar el tipus de conveni que
es podria establir entre les dues
parts. El cònsol va remarcar l’interès del Comú per fomentar
aquesta mena de turisme.

Tallers,
manualitats,
cinema,
jocs...

Plaça Rebés, 4
AD500 Andorra la Vella

®

Tel. 80 70 60
inlingua@inlingua.ad

www.inlingua.ad

www.dots-by-inlingua.com

NOU MAVERICK 1000 X rs
Pura adrenalina
GARATGE COSMOS, SL Avinguda de Les Escoles, 6-10 · Escaldes-Engordany · Tel.: 802 266 · Fax: 864 844 · garatgecosmos@andorra.ad
17

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

cinegètica

La població d’isards es manté
estable a Catalunya el 2013
Bellver de Cerdanya acull el segon Congrés internacional sobre l’isard
Agències

agènciEs
bellver De cerDAnyA

La població d’isards de les reserves nacionals de caça de
Catalunya gestionades pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi
Natural, es manté estable en uns
6.000 exemplars.
Així ho va explicar ahir, en
el Congrés internacional sobre
l’isard que se celebra a Bellver
de Cerdanya, el cap d’àrea d’activitats cinegètiques del departament, Ricard Casanoves, que
va destacar que malgrat que la
població ha disminuït respecte
del 2012, aquesta fluctuació “es
considera normal”. Així mateix,
Casanoves va explicar que “les
poblacions totals d’isards a Catalunya es mouen entre 10.000 i
11.000 exemplars, cosa que permet un aprofitament cinegètic i
un aprofitament del turisme naturalista”.
I és que a més de les poblacions que controla Medi Natural s’han de tenir en compte les
poblacions que viuen al parc
nacional d’Aigüestortes i la seva
perifèria i la d’altres massissos
gestionats per diferents àrees
de caça. En aquest sentit, Casanoves va explicar que “l’aprofitament cinegètic, la caça, s’ha
mantingut igual entre el 8 i el 15

espai ermengol

Laia Creus clou el cicle
Desenterrant el passat
REdacció
lA seu D’urgell

L’Espai Ermengol de la Seu
d’Urgell acollirà aquest vespre,
a les vuit, la darrera xerrada
del cicle Desenterrant el passat,
que al mes d’octubre ha proposat un seguit de conferències
sobre el patrimoni arqueològic
i paleontològic de l’Alt Urgell.
En aquesta ocasió, sota el títol
Pati Palau: cercant els límits de

la ciutat medieval, l’arqueòloga
Laia Creus, directora de la intervenció arqueològica que es
va dur a terme al Pati Palau de
la Seu al juny, presentarà els resultats de la recerca a la capital
urgellenca i els vincularà amb
els estudis de l’evolució urbanística de la població realitzats
recentment pels historiadors
Carles Gascón, Lluís Obiols i
Javier Escuder.

la seU d’Urgell
AjuntAment De lA seu D’urgell

Un moment de la inauguració del congrés sobre l’isard ahir a Bellver.

per cent, un aprofitament sostenible per a l’espècie i que manté
l’activitat en el territori”.
D’altra banda, i pel que fa al
pestivirus, enguany s’han detectat casos puntuals de la malaltia
al parc natural del Cadí-Moixeró, tot i que no ha afectat gaire
la demografia dels isards. El catedràtic de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona
i fundador del Servei d’Ecopatologia, Santiago Lavín, va manifestar que “el brot actual al Cadí
és el que ja havíem previst, brots
puntuals, que no afecten dràsticament la població i que seguiran mantenint-se”.

La inauguració del congrés,
que pretén posar en contacte
científics, gestors, caçadors i naturalistes, que debatran la situació de l’espècie, va anar a càrrec
del director general de Medi
Natural i Biodiversitat, Antoni
Trasobares; l’alcalde de Bellver
de Cerdanya, Francesc Xavier
Porta; el president del comitè organitzador, Santiago Lavín, i el
president de la Fundació World
Nature, Antoni Carulla.
El programa científic inclou
en total quaranta presentacions
de treballs d’Àustria, Eslovènia,
Espanya, França, Itàlia, Suïssa i
Catalunya.

El nou dipòsit judicial
ja alberga 40 vehicles
El nou dipòsit judicial de vehicles de la Seu, situat a la partida
de Sant Ermengol i que es va posar en marxa fa una setmana,
ja alberga prop d’una quarantena de cotxes, segons va informar
l’Ajuntament, que va destacar que l’equipament ha permès alliberar vies i estacionaments públics ocupats per aquests cotxes.
18

pirineus

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

ensenyament

El 75% dels estudiants de
secundària secunden la vaga
El seguiment de la protesta contra la llei Wert és minoritari a primària
ràDioseu

Redacció
la seu D’urgell

La vaga d’ensenyament convocada ahir contra l’anomenada
llei Wert va tenir, a l’Alt Urgell,
el seguiment principal en l’ensenyament secundari i el batxillerat. A l’Escola de Capacitació
Agrària del Pirineu, el cent per
cent dels professors i 60 dels 80
alumnes s’hi van sumar. I a l’Institut Joan Brudieu, el mateix percentatge d’estudiants, un 75%,
no va anar a classe.
Pel que fa al professorat i el
personal de l’institut, només un
20% la va secundar i els professionals no van programar cap acte
de protesta. Tot i això, el director
del centre, Xavier Falcó, en manifestacions a RàdioSeu, va dir
que la dada no es correspon amb
el rebuig generalitzat que la llei
desperta entre el col·lectiu.
Als centres de primària de la
Seu, el seguiment va ser mínim
malgrat que la majoria de famílies i professorat també s’han

La manifestació d’estudiants a l’avinguda salòria de la capital alturgellenca.

mostrat crítics amb la llei. Des
de l’Escola Albert Vives, Isidor
Alberich va destacar que un 25%
de pares i mares no van portar
ahir els seus fills al col·legi com
a mesura de protesta. El director
del centre va qualificar de “tercermundista” la nova llei.
Per l’Escola Pau Claris, Lourdes Porta va assenyalar que la
jornada havia transcorregut

amb normalitat, tot i que van organitzar una cadena humana de
protesta a la tarda. El mateix va
passar al col·legi La Valira, on al
matí va tenir lloc un acte informatiu contra la normativa i tot
seguit van començar les classes.
En canvi, la ZER Narieda ha informat que a les escoles que en
formen part sí que hi ha hagut
suport massiu a la vaga.

certàmens

La Seu d’Urgell acull
demà el quart concurs
de cavall pirinenc català
Redacció
la seu D’urgell

La Seu d’Urgell acollirà demà
el quart Concurs comarcal de
cavall pirinenc català, que tindrà lloc al camp de terra annex a l’aparcament del Doctor
Peiró, amb trenta tancats i la
participació de vuit ramaders
de la comarca, segons va recordar l’Ajuntament de la capital
alturgellenca.
Els cavalls estaran exposats
al públic de les nou del matí a
les cinc de la tarda. El concurs
s’iniciarà a les onze del matí i
l’acte de lliurament de premis
tindrà lloc a dos quarts de dues
del migdia, aproximadament.
En el certamen hi participaran
35 cavalls en les categories de
sobrany, terçó i semental pel
que fa als mascles, i sobranya,
terçona i parella pel que fa a les
femelles.
La finalitat d’aquest concurs
és que els millors exemplars
puguin participar en el concurs nacional de cavall piri-

Els cavalls estaran
exposats al públic
entre les nou del matí
i les cinc de la tarda
nenc català, que enguany també tindrà lloc a la Seu d’Urgell,
el cap de setmana del 16 i 17 de
novembre.
El cavall pirinenc català és
una raça equina d’aptitud càrnia que està molt ben adaptada al territori. Pel que fa a l’Alt
Urgell, l’Associació de Criadors i Productors del Cavall
Pirinenc Català compta amb
divuit associats, que són propietaris d’uns 300 animals.
El concurs és organitzat
per l’Associació de Criadors i
Productors del Cavall Pirinenc
Català de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu, i compta amb
la col·laboració de la Diputació
de Lleida, el Consell Comarcal
de l’Alt Urgell i Mafriseu.
Ctra. del Obac
Av. de Tarragona

Cr.

1h
=

Av. de Tarragona

la

aueta

uy
Riberaig
ventura
Cr. Bona

ll
Cr. Ca

P

a
gu
ray
ibe
aR
tur
ven
na
Bo
na
da
Sar
de
Cr.

Cr.

eta
llau
Ca

rg
d’U
re
. Pe
r
C

P
Caixa
Central

19
publicitat
DivenDres, 25 D’octubre Del 2013
20

publicitat

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013
21

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

documental

L’Arxiu ens descobreix Jordi Sasplugas,
pioner del cinema andorrà i independent
El productor i dinamitzador audiovisual va engegar TV3 i va coproduir ‘1492’, de Ridley Scott
Arxiu nAcionAl D’AnDorrA

e. j. m.
AnDorrA lA vellA

L’apartat dedicat als obituaris
dels premis Goya i Gaudí 2013
va destapar la llebre. Entre la
projecció dels rostres dels des­
apareguts en el món audiovisual
hi sortia l’andorrà Jordi Sasplu­
gas Mateu (1942­2012). L’Arxiu
Nacional d’Andorra (ANA) el
coneixia com a cofundador del
Cineclub d’Andorra, promotor
d’altres activitats audiovisuals
i membre del Consell Andorrà
de l’Audiovisual, però no sabia
res de la seva repercussió en el
cinema i l’audiovisual català, es­
panyol i internacional.
L’ANA va començar a rascar
per reconstruir la seva trajectò­
ria i es va endur una agradable
(i tardana) sorpresa. Per reivin­
dicar la seva figura ha produït
el documental El mirador d’Andorra, realitzat per Cucut Produc­
cions. El curtmetratge de Sasplu­
gas s’estrenarà el 27 d’octubre al
Teatre Comunal, a les dotze del
migdia, en una projecció gratuïta
organitzada per l’ANA. A la ses­
sió hi assistiran alguns dels seus
amics, com Isona Passola, presi­
denta de l’Acadèmia del Cinema
Català, el productor i director
Manuel Esteban i l’exdirector de
TV3 Jaume Ferrús.
Però, ¿qui era aquest home
discret i humil que no es vana­
gloriava de relacionar­se amb el
personal de Hollywood ni d’ha­
ver coproduït 1492: La conquesta
del paradís (1992), de Ridley Scott
(Alien, Blade Runner, Gladiador)?
Amb l’esclat de la Guerra
Civil Espanyola, els pares de
Sasplugas es van refugiar a An­
dorra. Ell va néixer a Encamp, el
1942, i va créixer a l’hotel Mira­
dor d’Andorra la Vella, lloc de
trobada i refugi d’intel·lectuals i
polítics republicans. El pare i el
fill Sasplugas eren del PSUC.
El jove Jordi Sasplugas va
estudiar cuina a França, on va
apassionar­se per la literatura i
el cinema, i a Anglaterra. De tor­

Jordi Sasplugas, portada de la revista ‘tP’ del maig del 1987. al costat, el carnet de soci número u del cineclub d’andorra, que va cofundar Sasplugas. a sota, detall
de la terrassa de l’hotel mirador, a andorra la Vella, dels pares de Sasplugas i on ell va exercir de cuiner.

nada, va portar el restaurant de
l’hotel, L’Odre d’Éol. Apassionat
pel cinema, juntament amb Josep
Farràs i Miquel Porter, va fundar
el Cineclub d’Andorra, on pro­
jectava el millor cinema euro­
peu, censurat a l’Espanya fran­
quista. Les projeccions es feien
a la sala Andor­Center, on ara hi
ha el centre cultural La Llacuna.
A casa seva, a l’hotel, Sasplugas
organitzava intensos caps de set­
mana de cinema i convidava els
membres del Cineclub Mirador
de Barcelona.
En algun moment, Sasplu­
gas va deixar la restauració per
dedicar­se íntegrament al món
audiovisual i desenvolupar una
fructífera trajectòria professio­
nal. I Andorra, malauradament,
li va perdre la pista.
El documental explica que
Sasplugas va estar molt vinculat

a la distribució del cinema d’art
i assaig i va obrir les primeres
sales dedicades a les pel·lícules
d’autor, els cinemes Capsa, a Bar­
celona, que després van passar a
projectar cinema pornogràfic.
El nostre home va ser cridat a
aixecar el projecte de dotar Ca­
talunya d’una televisió pública,
TV3, i durant anys va ser res­
ponsable de la producció aliena.
Ell buscava i comprava les sèries
i els productes audiovisuals que
han marcat una fita. D’ell és la
culpa que milers d’espectadors
s’enganxessin a les peripècies
–en català– de Dallas, L’escurçó
negre, Hotel Fawlty, La dimensió
desconeguda, Veïns, Magnum, Els
joves, A cor obert... El productor i
dinamitzador audiovisual sabia
comprar drets televisius. De fet,
ja ho havia fet amb cinema quan
treballava per a Figaro.

Apassionat pel cinema i el
sector audiovisual, Sasplugas
va impulsar les primeres multi­
sales de Barcelona i va treballar
amb Time Warner Turner (del
magnat Ted Turner) per distri­
buir continguts per a la televisió
per cable.
Tot i la seva discreció, no es va
oblidar mai de la seva terra, on
va impulsar el Festival interna­
cional de cinema de muntanya,
que es va celebrar en dues edici­
ons a Sant Julià de Lòria. A més,
va ser pioner a l’hora de projec­
tar un Museu de l’Audiovisual a
l’edifici de Radio Andorra i pro­
posar una escola d’estudis audi­
ovisuals al país.
Entre altres iniciatives, Sas­
plugas va fundar l’Associació de
Productors de Cinema Indepen­
dent de la Mediterrània (Api­
med), entitat que ara dirigeix

la seva amiga Isona Passola. La
directora i productora col·labora
en el documental de l’Arxiu i re­
corda que era un “lector voraç”,
que “s’estimava molt Andorra” i,
sobretot, que era “un bon home,
honest”.
El documental de l’ANA pre­
tén reparar la ignorància en què
la ciutadania hem viscut respec­
te a la important figura de Sas­
plugas. L’Arxiu espera que no
passi el mateix amb el cineasta
andorrà Jordi Gigó i que se li faci
justícia.
Diumenge, després del visi­
onat del documental de Sasplu­
gas, es podrà veure El món de
Pau Casals (1971-1973), un llarg­
metratge sobre la vida del músic,
dirigit per Joan Baptista Bellso­
lell, d’Andorra Produccions. El
Govern va restaurar una còpia
del film l’any 1998.
22

cultura

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

literatura

Morell: “A Andorra ens costa dir gràcies
a les persones que encara caminen”
L’escriptor ha instigat l’homenatge a Salvador Espriu, amb qui mantenia una estreta amistat
tAti mAsià

e. j. m.
AnDorrA lA vellA

“Senyor Morell, per Andorra, el
que sigui, però no em faci viatjar.” Paraules que Salvador Espriu (1913-1985) va etzibar a Antoni Morell (1941) quan, aquest
últim, sent secretari de Sindicatura del Principat d’Andorra, va
anar a trobar l’escriptor català al
seu despatx de Barcelona. Eren
“els anys 70 del segle passat”,
recorda Morell, i des d’aleshores
els va unir una estreta amistat
fins a la mort del literat.
Morell ha estat l’impulsor
de l’homenatge que Andorra
va retre ahir al vespre al poeta i
prosista. L’escriptor andorrà va
proposar al ministeri de Cultura
el col·loqui sobre Espriu, un autor que “reverenciava Andorra”
tot i haver visitat les Valls només
una vegada: “Estat sobirà, amb
tantes coses fonamentals ens
alliçona. Ens emmirallem en el
seu passat. Envegem l’empenta
del seu progrés. Ens meravellem
davant de la seva incalculable,
múltiple i civilitzada bellesa”,
escrivia Espriu del Principat.
L’autor de Cementiri de Sinera
va contribuir a difondre les qualitats del país, per exemple, en el
prefaci d’Andorra, 1947, un estoig amb 25 fotografies en blanc i

Àlex Broch, antoni Morell i Manel Gibert, ahir.

negre, signades i numerades, de
l’artista Jean Dieuzaide, editat el
1977. L’any 1983 va publicar a La
Vanguardia l’article “Andorra, casi
un milagro”, i també va prologar
el còmic Breu història d’Andorra
(Nono-Art, 1983), en què Espriu
confessava que sentia “un amor
autèntic i un profund interès
intel·lectual i espiritual pel Principat andorrà”.
L’amistat amb Morell el va
dur a prologar-li Set lletanies de
mort (1981) i dos anys després
de la seva mort, Morell va pu-

blicar Salvador Espriu i Andorra
(1987). Tots els textos andorrans
d’Espriu s’inclouen en el magne
volum Ocnos i el parat esglai (Balasch Editor, 2013), l’obra en què
treballava l’autor abans de morir, que inclou 172 articles escrits
entre 1934 i 1984.
Morell recorda que als anys
80, quan es rumorejava que Espriu podria ser un candidat al
premi Nobel de literatura, va
publicar al diari Avui l’article
“Salvador Espriu: passaport andorrà 4274”, en què l’escriptor

andorrà s’oferia a cedir-li el seu
passaport perquè pogués optar
al reconeixement internacional
(el Nobel de literatura només
s’atorga a autors de llengües
amb Estat propi). Espriu va respondre: “Em complauria molt
tenir la ciutadania honorària
andorrana, no pas per por de
res, perquè jo no he de fugir de
res perquè no he fet mai mal a
ningú. Aquest seria el més gran
honor que se m’ha fet mai (...)”
Però no hi va haver cap moviment. Espriu no va rebre mai el

certaMen

arquitectura
tAti mAsià

Convocats els joves a
l’onzè Concurs de guions
Redacció
AnDorrA lA vellA

Ja no queda res de l’edifici de Casal i Vall
La parcel·la on s’aixecava des dels anys 60 l’edifici que acollia l’editorial i la impremta Casal i
Vall ja és un solar ple de runa. L’immoble, que
no gaudia de cap protecció institucional, ha estat demolit pels seus propietaris per repartir-se

passaport andorrà i no va poder
optar ni a ser considerat per al
Nobel. ¿Per què? “Perquè Andorra és silenci!”, subratlla Morell. “A Andorra ens costa parlar
de la gent que ens ajuda, sigui de
dins o de fora. Els fem homenatges quan ja s’han mort. Però això
passa a tot el Pirineu perquè és
molt tancat, des d’Hendaia fins
a Portbou.” I afegeix, “ens costa
dir gràcies a les persones que encara caminen”.
Juntament amb les paraules
de Morell, l’homenatge d’Andorra a Espriu que l’escriptor no
va imaginar va comptar amb la
intervenció del crític, assagista i
editor Àlex Broch, que va glossar la figura d’Espriu, i del poeta
Manel Gibert, que va recitar poemes de La pell de brau i El caminant i el mur, entre altres obres
de l’autor català.
El Consell General va cedir
el vestíbul per celebrar l’acte,
que es va vestir amb una mostra
d’escultures de Manel Cusachs,
cedides pels seus propietaris,
sobre l’obra El caminant i el mur
(una de les peces exposades
és de Morell), i el recital poètic
Aparaulades amb Espriu, de la poeta Sílvia Bel Fransi i de la cantant Sílvia Comes.
El silenci s’ha trencat.

una herència. L’activitat de la impremta va cessar fa tres dècades i, des d’aleshores, l’edifici
projectat per l’arquitecte Domènec Escorsa i el
jardí que va créixer al seu voltant s’havien convertit en un element més del paisatge urbà.

El servei de Política Lingüística
(SPL) convoca els estudiants a
l’onzena edició del Concurs de
guions per a joves, amb l’aspiració de mantenir l’elevada xifra
de participació de l’any passat,
en què es van rebre 156 originals.
Els guions que es presentin han
de ser en català i inèdits, de tema
lliure, breus, realistes i amb pocs
personatges, perquè es puguin
convertir en curtmetratges. El
termini per entregar els guions a
l’SPL és el 20 de gener.
La primera fase del concurs
comença el mes que ve a les aules, on el guionista professional
Albert Galindo impartirà sessions introductòries al guió televi-

siu per explicar què és i com es
redacta un text d’aquestes característiques, perquè els joves tinguin una base a l’hora d’escriure
el seu guió.
El jurat del certamen seleccionarà els millors treballs i, després, els alumnes de batxillerat
artístic i de la comunicació de
l’Escola Andorrana interpretaran i enregistraran dos guions,
que es convertiran en curtmetratges. Els films s’emetran a
Andorra Televisió i es penjaran
a la pàgina web de l’SPL.
El Concurs de guions per a
joves compta amb el suport de
Pyrénées Andorra, que regala
vals de compra, del Comú d’Andorra la Vella i de Ràdio i Televisió d’Andorra.
23

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

bàsquet

Màxima concentració per no caure
en equivocats excessos de confiança
El River MoraBanc només pensa en el Breogán i deixa enrere el triomf escandalós a Logronyo
mArtin imAtge

joan josep blasco
AnDorrA lA vellA

El que va passar diumenge passat no és normal, com bé va dir
només acabar el partit el tècnic
del BC River Andorra MoraBanc, Joan Peñarroya. Guanyar
de 53 punts de diferència a la
pista del Cocinas.com és un fet
puntual, fruit de les circumstàncies. El que és clar és que el
conjunt del Principat va lligar
un partit sublim, en què esforç,
intensitat i encert es van unir al
llarg de quaranta minuts. Avui
afronta un nou repte, al poliesportiu d’Andorra (21.00 hores),
contra el Breogán de Lugo.
Durant la setmana Peñarroya
ha intentat que qualsevol que no
tingués els peus a terra tornés a
tocar la superfície que trepitja. Són només tres jornades les
disputades i queda molt camí a
fer. “Tenim un equip amb una
experiència que entén que tot
just som a l’inici”, assegura el
tècnic, valorant que “els millors
són els que acaben la temporada
i pugen”. I aquest és l’objectiu.
I per ser-hi més a prop s’ha de
guanyar el Breogán, que compta amb “una plantilla per aspirar a tot, per guanyar qualsevol

Peñarroya: “Si la gent
està animada, perfecte.
Nosaltres també, però
amb els peus a terra”

David Navarro entra a cistella en el primer matx jugat al poliesportiu d’Andorra, davant el Peñas Huesca.

equip i en qualsevol camp”. Per
tant, avisa del potencial amb
què arriben els gallecs.
Entén que a l’entorn es creï
un clima d’eufòria, però no ho
permet en el seu grup de treball: “Si la gent està animada,
perfecte. Nosaltres també, però
amb els peus a terra.” Al rival el
té estudiat: “És un equip que no
corre gaire, encara que té juga-

dors per jugar amb velocitat”,
que “juga ordenat, en els seus
atacs tenen clares quines són les
seves prioritats i què és el que
busquen. I això els permet després preparar una bona situació
defensiva. Intenten evitar que
l’equip rival corri”, i li compliquen cada atac: “Al darrere és
un equip dur i treballat. Defensivament rep pocs bàsquets

fàcils i fa treballar l’equip rival
en totes les situacions.” Tot això
provoca que “haurem de fer un
bon partit si en volem treure
profit”.
La plantilla ha entès a la perfecció el missatge del seu entrenador. El que va passar a Logronyo s’ha de tenir en compte,
però ja és passat. “El partit està
oblidat”, assegura David Na-

varro, que remarca que “hem
de partir de zero, tornar a fer les
coses bé i posar-hi la màxima intensitat” per continuar sumant
victòries. No s’ha de caure en
autocomplaences: “No serveix
de res pensar que ja hem fet bé
les coses i som els millors. És un
altre partit i hem d’estar al màxim per poder guanyar-lo.”
Éric Sánchez encara no està
recuperat del seu trencament i
tornarà a ser baixa. Aquest fet
provoca que Navarro estigui
tenint força minuts de base.
Una posició en què “em sento
còmode”, ja que anteriorment
l’havia ocupat en altres equips.
“M’agrada generar joc pels altres”, indica. Amb el que s’està
tenint cautela és amb Asier Zengotitabengoa, amb problemes al
tendó d’Aquil·les. Durant la setmana s’ha exercitat amb la resta
del grup, però només en una de
les dues sessions diàries.

vòlei

El CV Andorra es consciencia
per obtenir el primer triomf
j. j. b.
AnDorrA lA vellA

Després de començar la temporada amb dues derrotes, el CV
Andorra vol sumar la primera victòria perquè aporti més
tranquil·litat a la feina que s’està
fent. Demà rep, al poliesportiu
d’Andorra (19.00 hores), el VP
Madrid, que tampoc no sap encara el que és vèncer.

El Fundación Cajasol Juvasa
Voley i l’UBE L’Illa Grau són els
rivals amb què els andorrans han
perdut. Són equips de més entitat
que no pas els madrilenys, així
que hi ha la confiança de poder
dedicar el primer triomf del curs
a l’afició. “És un equip diferent
d’aquells amb què ens hem enfrontat fins ara. Però això no vol
dir que puguem relaxar-nos per-

què són dels partits que s’han de
guanyar”, assegura el tècnic del
CV Andorra, Lluís Hillaire, que
veu el contrincant com un conjunt “bastant correcte, tècnicament bo i que lluita moltíssim”.
De nerviosisme per guanyar un
partit no n’hi ha: “Hem de tenir
paciència. És com si encara estiguéssim fent pretemporada i ens
hem de continuar conjuntant.”

rfevb

en la primera jornada els andorrans van perdre amb el sevilla.
24

esports

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

esquí

Mireia Gutiérrez repeteix objectiu per
estar entre les 30 millors del rànquing
La Copa del Món d’eslàlom torna a ser on concentrarà esforços durant la temporada
j. j. b.
escalDes-engorDany

Mateixos objectius. Mireia Gutiérrez prepara una temporada en
què espera fer un pas endavant.
Segueix tractant-se dels problemes a l’esquena, però la seva
evolució és positiva. La Copa
del Món d’eslàlom torna a ser
la seva prioritat, i ocupar una
plaça de les trenta primeres de
la classificació, el seu gran repte.
De moment no pensa en els Jocs
Olímpics de Sotxi.
La corredora de la Federació
Andorrana d’Esquí (FAE) continua de pretemporada. S’entrena per segon any consecutiu
amb l’equip francès de Copa
del Món i ha fet estades a Usuaia, Zermatt, Saas-Fee i Tignes.
Els problemes a l’esquena que
arrossega són crònics, però es
poden tractar. El treball físic que
desenvolupa durant la pretemporada i els exercicis de gimnàs
que fa per potenciar la musculatura tenen un resultat. “Des
que faig això em fa molt menys
mal”, assegura Gutiérrez, cosa
que provoca que faci “tres setmanes que esquio sense dolor”.
La pretemporada “ha estat
positiva”, assenyala, i en treu
bones sensacions de cara al futur, tot i que no sempre s’ha trobat amb les millors condicions

bondia

Mireia Gutiérrez

“

Ho veig igual o millor que
l’any passat. Als entrenaments
tinc el nivell, però ho he
de reproduir en cursa

”

a les estacions: “A Ushuaia no
vam poder fer tots els entrenaments que volíem, hi havia bastanta neu, però bé. I ara, en les
tres últimes estades hem pogut
esquiar bastant.”
Encara que enguany també
s’exercita en velocitat pensant
en les supercombinades, la seva
preparació està centrada en l’eslàlom i el calendari de la Copa
del Món. L’objectiu és estar entre les trenta primeres, continuant el cicle de dos anys que
s’havien imposat des de la FAE.
Es veu preparada per assolir-ho:
“Ho veig igual o millor que l’any
passat. Als entrenaments tinc el
nivell però ho he de reproduir
en cursa.”
Iniciarà el calendari de la
Copa del Món d’eslàlom a Levi
el 16 de novembre. Continuarà
a Courchevel (17 de desembre),
Lienz (21 de desembre), Zagreb
(6 de gener), Flachau (14 de
gener), Maribor (2 de febrer),
Crans Montana (del 27 de febrer
al 2 de març), Are (8 de març) i

Redacció
anDorra la vella

La selecció té dues baixes de
cara al partit de demà contra
Letònia, corresponent a la
Copa Europea de Nacions.
Aurélien Cassé té una ruptura muscular d’un centímetre
a la cama i Esteve Dolsa, el
nas trencat. Amb aquestes
absències el seleccionador,
Jean Martinho, compta per
substituir-los amb els dos
suplents que estaven establerts per entrar en la convocatòria definitiva. Cristian
García i Javi Vicente es desplaçaran a Riga.

Jornades
de captació
Redacció
anDorra la vella

Gutiérrez, en l’eslàlom de Copa del Món de la temporada passada a Aspen.

les finals de la Copa del Món a
Lenzerheide (10-16 de març).
Enguany no farà la gira pels Estats Units perquè no estan programats eslàloms i també competirà en alguna Copa d’Europa
i cursa FIS. En supercombinada
participarà a Altenmarkt (9 de
gener). Pel que fa als Jocs, de

La zona alta variarà
amb el derbi colomenc
j. j. b.

j. j. b.
anDorra la vella

moment no hi pensa, ja que “és
massa aviat per dir res. Ara he
de començar en Copa del Món,
en tinc moltes abans dels Jocs, a
més de Copes d’Europa, i ara és
el que més importa, fer carreres i
marcar punts”. Té per endavant
un calendari exigent i només
pensa a seguir progressant.

La Federació Andorrana
de Futbol serà present per
primera vegada en la Fira
d’Andorra la Vella. L’objectiu principal és la captació
de nenes per al futbol femení
i la d’àrbitres de futbol i futbol sala, que formen part de
les campanyes que desenvolupa l’ens. Diumenge organitza un torneig femení de
3x3, un concurs d’habilitat
i l’opció de xutar penals al
porter de la selecció de futbol, Ferran Pol.

lliGA nACionAl

L’FC Andorra no vol deixar
escapar punts amb el cuer

Ayala i Moisés eviten l’avanç d’un jugador del Vista Alegre.

importància de guanyar a casa, i
més amb un rival directe.” Això
fa que sigui “necessari que tinguem la màxima responsabilitat

Cassé i Dolsa,
baixa per a Riga

futbol

futbol

L’FC Andorra vol mirar cap
amunt i per aquest motiu no pot
fallar demà a Aixovall. S’enfronta, a les quatre de la tarda, amb
l’Atlètic Alpicat, l’últim classificat, així que és una ocasió propícia per distanciar-se’n.
Els lleidatans només sumen
tres punts, fruit de tres empats,
i per tant arribaran al Principat
“en una situació límit, cosa que
els fa molt perillosos”, exposa el
tècnic tricolor, Justo Ruiz, que
veu que poden venir “amb ansietat”. El matx és igual d’important per al seu conjunt: “Hem de
tenir la mentalitat que es tracta
d’una final i ser conscients de la

ruGbi

en el que fem. Hem de portar
el ritme de partit i dominar per
imposar-nos”. L’única baixa que
tindrà és la d’Òscar Sonejee.

j. j. b.
anDorra la vella

Després de disputar-se quatre
jornades ja no queden equips
invictes a la Primera Divisió de
la Lliga Nacional. Són quatre
els clubs que estan igualats al
capdavant de la classificació,
amb un partit perdut. Aquest
diumenge hi ha derbi de Santa
Coloma, així que hi haurà variacions a la zona alta de la taula.
Fins ara el campionat s’està
mostrant igualat entre els que
començaven com a favorits
al títol. Els dos conjunts colomencs es trobaran a les quatre
de la tarda al camp d’Aixovall.
Juntament amb l’FC Lusitans
i la UE Sant Julià, formen un
grup de líders amb 9 punts,

de manera que depenent dels
resultats que hi hagi en la resta d’enfrontaments un dels
equips colomencs o tots dos
poden prendre distàncies respecte de la resta de rivals per
guanyar el campionat.
El Lusitans juga el seu matx
a les dotze del migdia. Serà a
Alàs, amb l’FC Encamp. També al migdia, al camp lauredià,
jugarà el cuer de la classificació i que tot just el cap de
setmana passat va aconseguir
sumar el seu primer punt de
la temporada, el CE Principat,
que s’enfrontarà a l’FC Ordino.
Tancarà la cinquena jornada el
Sant Julià. Ho farà a Aixovall a
les sis de la tarda contra l’Inter
Club d’Escaldes.
publicitat

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

TRADES
EN

ER AL PARTIT
P

Dissabte, 23
de novembre
a les 16 h.

FC BAR
CELO

NA

GRANA

DA CF

* Cost del missatge: 1,50 € + cànon

Envia un SMS al 789*
amb la paraula clau LLIGA
i el teu nom

25
26

CLASSIFICATS

Vehicles

DIVENDRES, 25 D’OCTUBRE DEL 2013

Diversos

COMPRO TOT TIPES DE COTXES
DE MENYS DE 8 ANYS.

PAGAMENT AL COMPTAT
Ens desplacem per veure el vehicle.

tel : 32 15 89

Vehicles a: http://www.buscocotxe.ad/autoexport/

Vols vendre el teu
cotxe o la teva moto?
Anuncia’t en aquest espai.
Més informació al 80 88 88
Diversos

0

835 80

VENDA DE LLENYA

- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el preu inclou també el transport i
la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
classificats

DivenDres, 25 D’octubre Del 2013

MOTOR ESPAI
145/70R13
165/70R13
185/60R14
195/65R15
205/55R16
225/45R17

27

Immobles

32 €
35 €
45 €
49 €
75 €
114 €

I MOLTES MÉS OFERTES
I MOLTES MÉS OFERTES

SI NO NEVA NEVARÀ

Av. d’Enclar, 50
Santa Coloma
Principat d’Andorra
vda.skoda@andorra.ad
Tel. (376) 89 00 00

Immobles

truca’ns

www.finquesmarca.com
a par

tir de

e

rtir d

a pa

73 20 20

finquesmarca@andorra.ad
Av. de Joan Martí, 82 - AD200 Encamp

troba la teva llar
CALEFACCIÓ
SA
AMB BIOMAS
'ESTALVI
50% D
E
EN EL REBUT D
CCIÓ
CALEFA

PISOS NOUS, A ESTRENAR
ENCAMP - CENTRE
1 DORMiTORi
A PARTiR DE 136.000 €

qUOTA/MES: 470 A 30 ANyS*

2 DORMiTORiS
A PARTiR DE 172.000 €

3-4 hab.

VENDA

qUOTA/MES: 596 A 30 ANyS*

3 DORMiTORiS
A PARTiR DE 228.000 €

a partir de
175.000 €

qUOTA/MES: 790 A 30 ANyS*

3-4 hab.

LLOGUER
de

a partir
s
500 €/me

100 x 100 DE
fiNANçAMENT

*subjecte a
estudi

LLOGUER 
REf. 01093 - ENCAMP - CENTRE
Pis moblat, 1 habitació doble + 1
habitació oberta, 1 bany complet, cuina
americana, menjador exterior amb terrassa de 20 m², pàrquing, traster, exterior
i assolellat. Totalment moblat i equipat.
Preu: 450 €
REf. 04020 - ENCAMP - LES BONS Pis 2
habitacions dobles, 1 bany complet, cuina
semiequipada, menjador amb llar de foc,
pàrquing, traster. Preu: 450 €
REf. 02244 - ENCAMP - LES PARDiNES
Xalet de 4 habitacions, 3 banys, cuina,
menjador, garatge, celler, llar de foc.
Preu: 1.300 €
infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com

VENDA 

REf. 04021 - ENCAMP - HORT DE
GODÍ Pis, 1 habitació doble, 1 bany
complet, cuina americana equipada,
menjador exterior amb balcó,
pàrquing, sol i vistes. EN MOLT BON
ESTAT. Preu: 74.000 €
REf. 02069 - ENCAMP - CENTRE
Pis, 4 habitacions, 2 banys, cuina
office, menjador amb llar de foc,
pàrquing, traster, exterior i assolellat.
Gran jardí. ACABATS DE QUALITAT.
Preu: 350.000 €
REf. 02699 - ANDORRA LA VELLA
PIS, 3 HABITACIONS, 2 BANYS, SOL I
VISTES. CÈNTRIC. Preu: 315.000 €
REf. 02698 - ENCAMP - MiRADOR Pis, 2 dormitoris, 1 despatx,
saló menjador, cuina, bany complet.
Balcó, pàrquing. VISTES. Preu:
160.000 €

REf. 02023 - ENCAMP Saló menjador,
cuina, bany, 1 dormitori en altell, traster,
garatge. Moblat. Preu: 350 €
REf. 02688 - ENCAMP - CENTRE Pis,
2 dormitoris,1 bany, cuina office, safareig,
menjador, pàrquing, MOBLAT.
Preu: 500 €
REf. 02683 - ESCALDES-ENGORDANy
- ROC BLANC 4 dormitoris, saló menjador
amb cuina americana, 2 banys. CÈNTRIC.
Preu: 750 €
REf. 00656 - ENCAMP - TURÓ DE ViLA
Pis, 3 habitacions, 2 banys complets, cuina
office, safareig, menjador, balcó, pàrquing,
sol i vistes. Preu: 650 €

REf. 02591 - ENCAMP - CENTRE
Pis, 2 dormitoris, saló menjador,
cuina. Pàrquing i traster. CÈNTRIC.
Preu: 100.000 €
REf. 04001 - ENCAMP - CENTRE
1 dormitori, saló menjador, cuina
americana, bany complet, pàrquing i
traster. CÈNTRIC. Preu: 82.000 €
REf. 04004 - SANT JULiÀ DE
LòRiA - CENTRE Pis de nova
construcció, 2 habitacions, 1 bany,
cuina, menjador, terrassa, garatge,
ascensor, armaris, exterior.
Preu: 190.000 €
REf. 02696 - ENCAMP - LES BONS
4 habitacions (1 suite, 2 dobles, 1
individual), 2 banys, cuina office,
safareig, menjador, exterior, balcó,
pàrquing, traster, exterior i assolellat.
Preu: 232.000 €

REf. 02687 - ENCAMP - TURÓ DE ViLA
Pis de 2 habitacions, 2 banys complets,
cuina office, safareig, menjador, balcó,
pàrquing, sol i vistes. Preu: 550 €
REf. 02628 - ESCALDES-ENGORDANy
3 despatxos, 2 banys, caixa forta, gran
vitrina. Preu: 2.400 €
REf. 01775 - CANiLLO - PRATS Pis, 2
habitacions dobles, 1 bany complet, cuina,
menjador, terrassa i pàrquing. Sol i vistes.
Preu: 400 €
REf. 02635 - CANiLLO - PRATS Pis,
3 habitacions dobles, 2 banys complets,
cuina, menjador amb llar de foc i balcó i
pàrquing. Sol i vistes. Preu: 550 €
28

CLASSIFICATS

DIVENDRES, 25 D’OCTUBRE DEL 2013

2
I EQ U IPAT D E 40 M ,
PI S M O BL AT
IN A
SA LÓ M EN JA D O R A M B CU
PL ET.
A M ER IC A N A. 1 BA N Y CO M
400 €
6340
A N D O RR A LA VE LL A. RE F.

DISPOSEM DE
DIFERENTS
LLOGUERS PER A
LA TEMPORADA
D’ESQUÍ
LLOGUER:

LLOGUER:

LLOGUER:

ESCALDES REF. 6432
LLOGUER:

ORDINO REF. 6377

LLOGUER:

LLOGUER:
Pis nou amb 1 habitació, 1 bany
complet, cuina totalment
equipada, pàrquing inclòs.

450 €

Casa adossada seminova de 160 m2 amb
4 habitacions, 2 banys complets, 1 bany auxiliar, cuina equipada, 2 terrasses grans, saló
menjador amb llar de foc, hort, pàrquing i
traster inclòs. Zona molt tranquil·la amb molt
bones vistes i sol. MOBLADA I EQUIPADA.

LA MASSANA REF. 6314

Apartament d’obra nova situat al centre
d’Andorra la Vella, 80 m2, 2 dormitoris
dobles (1 suite), 2 banys (1 dutxa i
1 banyera), cuina independent, vistes i
sol de matí. Plaça d’aparcament i traster.

LLOGUER:

LLOGUER:
Pis reformat de 65 m2, cuina semioberta, ampli menjador, 2 habitacions, 2 banys, pàrquing opcional,
no gossos. Despeses incloses.

750 €

ESCALDES REF. 6142

LLOGUER:

LLOGUER:
Pis seminou de 145 m2 amb
3 habitacions, 2 banys, cuina
equipada, safareig. Gran terrassa. Pàrquing doble i traster.

680 €

450 €

Pis nou moblat de 74 m2, 2 hab.
dobles, un bany complet, saló
menjador amb llar de foc, cuina
equipada i moblada, terrassa de
6 m2, pàrquing i traster.

500 €

ANDORRA REF. 6547

LA MASSANA REF. 5927

CANILLO

ANDORRA REF. 6232

ORDINO REF. 6376

ESCALDES

Pis al centre d’Andorra totalment
exterior de 80 m2, amb 2 habitacions dobles, 1 bany complet i
safareig. Cuina oberta amb el saló
menjador.

Apartament dúplex CÈNTRIC de 117 m :
1a planta: Saló menjador amb llar de foc i
sortida a la terrassa de 8 m2 aprox., cuina
independent, 1 bany auxiliar. 2a planta:
3 dormitoris amb armaris encastats, 1 suite
amb sortida al jardí de 60 m2. 2 banys complets. 1 plaça d’aparcament i 1 traster.

PREU:

125.000 €

ENCAMP REF. 6446
Pis seminou situat en zona tranquil·la
de 82 m2 amb 3 habitacions, 2 banys,
cuina tancada, safareig, saló menjador, rebedor. Tot exterior. Sol i vistes.
Pàrquing. Preu negociable.

PREU:

206.000 €

2

PREU:

260.000 €

REF. 5899

REF. 6379

Pis de 90 m2 amb 2 habitacions, 1
bany complet, cuina tancada i safareig.
Saló menjador amb sortida a la terrassa de 6 m2. SOL I VISTES!!
En procés de reforma,
totalment acabat, per:

PREU:

170.000 €

ESCALDES-ENGORDANY REF. 6163
OPORTUNITAT
Pis cèntric totalment reformat de nou,
100 m2 amb 3 habitacions dobles (1 en suite), 2 banys complets,
cuina tancada equipada i safareig, armaris encastats i parquet.
Pàrquing i traster inclosos. Bons acabats.

PREU:

LLOGUER:

Pis, 115 m²,3 hab., 2 banys, assolellat,
dutxa hidromassatge, 1 bany auxiliar,
armaris encastats, calefacció central
de gasoil, cuina independent, safareig.
Acabats de qualitat, possibilitat de pàrquing. No s’hi admeten animals.

900 €

ORDINO REF. 6483
Pis molt cèntric de 90 m amb
3 habitacions, 1 bany complet.
Saló menjador.

www.immodernandorra.com

ANDORRA REF. 6087

550 €

Pis seminou de 100 m2 amb
3 habitacions, 2 banys, safareig,
terrassa. TOT EXTERIOR.
Pàrquing i traster.

2

Av. Fiter i Rossell, 30
Escaldes-Engordany
info@immodernandorra.com

ANDORRA REF. 6182

Pis cèntric de 55 m (costat
hospital), saló menjador, 1 hab.,
1 bany, calefacció de gasoil, acabats
de qualitat. Pàrquing inclòs.
2

Pis de 100 m2 amb 3 habitacions, 1 bany
complet, 1 lavabo, safareig, cuina equipada
tancada. Gran saló menjador amb llar de
foc i accés al jardí de 100 m2.
Pàrquing i traster.
TOTALMENT MOBLAT I EQUIPAT.

600 €

86 33 00

293.000 €

1.500 €

580 €

1.200 €

ANDORRA

REF. 6345

ANDORRA

REF. 6494

Pis cèntric de 100 m2 amb 3 habitacions (2 dobles i una individual),
2 banys complets, safareig, terrassa
gran, saló menjador amb llar de foc.
Possibilitat de pàrquing de lloguer.

PREU:

199.900 €

CANILLO REF. 5605
Àtic NOU, A ESTRENAR, de 75 m2
amb 2 habitacions, 1 bany, llar de
foc, terrassa, armaris encastats, parquet, pàrquing i traster. Vistes panoràmiques. ACABATS DE QUALITAT.

PREU:

179.500 €
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013
Diari del 25 d'octubre de 2013

More Related Content

Viewers also liked

FastOverlay - Ecommerce Marketing Manager
FastOverlay - Ecommerce Marketing ManagerFastOverlay - Ecommerce Marketing Manager
FastOverlay - Ecommerce Marketing ManagerVasco Pinheiro
 
Hv carlos alberto quintero padilla
Hv carlos alberto quintero padillaHv carlos alberto quintero padilla
Hv carlos alberto quintero padillaminina19792002
 
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murcia
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murciaPruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murcia
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murciaInglesGarantizado Murcia
 
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...Grupo Scout Caph MSC
 
Alberta ICT eScan report 2009 12-31
Alberta ICT eScan report 2009 12-31Alberta ICT eScan report 2009 12-31
Alberta ICT eScan report 2009 12-31Tom Ogaranko
 
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuz
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuzMujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuz
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuzemakumelaudio
 
Key Changes in Horror Films
Key Changes in Horror FilmsKey Changes in Horror Films
Key Changes in Horror FilmsGeorgiapastos
 
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA Student
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA StudentManagement Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA Student
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA StudentAG RD
 
Cisco mobile offload_architecture_21062012
Cisco mobile offload_architecture_21062012Cisco mobile offload_architecture_21062012
Cisco mobile offload_architecture_21062012c0nd3
 
Mobile coupon software
Mobile coupon software Mobile coupon software
Mobile coupon software Abishak Das
 
Método de martin siemens
Método de martin siemensMétodo de martin siemens
Método de martin siemensCHATYTOO Montes
 
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the BestSimplify360
 
Customer journey map del cliente
Customer journey map del clienteCustomer journey map del cliente
Customer journey map del clienteCatch On Me
 
IIT JEE preparation :: The IITians way
IIT JEE preparation :: The IITians wayIIT JEE preparation :: The IITians way
IIT JEE preparation :: The IITians wayPaarth Institute
 

Viewers also liked (19)

FastOverlay - Ecommerce Marketing Manager
FastOverlay - Ecommerce Marketing ManagerFastOverlay - Ecommerce Marketing Manager
FastOverlay - Ecommerce Marketing Manager
 
Física cuántica
Física cuánticaFísica cuántica
Física cuántica
 
Hv carlos alberto quintero padilla
Hv carlos alberto quintero padillaHv carlos alberto quintero padilla
Hv carlos alberto quintero padilla
 
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murcia
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murciaPruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murcia
Pruebas cientificas y sencillas de la mejor sistema ingles academia murcia
 
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...
El maillo2012 : ¿Que cosas hay que llevar (y cuales no) a un campamento de ve...
 
Alberta ICT eScan report 2009 12-31
Alberta ICT eScan report 2009 12-31Alberta ICT eScan report 2009 12-31
Alberta ICT eScan report 2009 12-31
 
Carpe diem y sus historias
Carpe diem y sus historiasCarpe diem y sus historias
Carpe diem y sus historias
 
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuz
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuzMujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuz
Mujeres rompiendo moldes | Emakumeak moldeak apurtuz
 
Diapositiva evaluacion
Diapositiva evaluacionDiapositiva evaluacion
Diapositiva evaluacion
 
Key Changes in Horror Films
Key Changes in Horror FilmsKey Changes in Horror Films
Key Changes in Horror Films
 
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA Student
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA StudentManagement Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA Student
Management Information System one or two chapter By Amjad Ali Depar MBA Student
 
Unidad 2
Unidad 2Unidad 2
Unidad 2
 
Cisco mobile offload_architecture_21062012
Cisco mobile offload_architecture_21062012Cisco mobile offload_architecture_21062012
Cisco mobile offload_architecture_21062012
 
Mobile coupon software
Mobile coupon software Mobile coupon software
Mobile coupon software
 
Método de martin siemens
Método de martin siemensMétodo de martin siemens
Método de martin siemens
 
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best
5 Reasons Why Influencer Marketing Is the Best
 
Customer journey map del cliente
Customer journey map del clienteCustomer journey map del cliente
Customer journey map del cliente
 
IIT JEE preparation :: The IITians way
IIT JEE preparation :: The IITians wayIIT JEE preparation :: The IITians way
IIT JEE preparation :: The IITians way
 
Fémur
FémurFémur
Fémur
 

Similar to Diari del 25 d'octubre de 2013

Diari del 27 de novembre de 2013
Diari del 27 de novembre de 2013Diari del 27 de novembre de 2013
Diari del 27 de novembre de 2013diarimes
 
Diari del 12 de desembre de 2014
Diari del 12 de desembre de 2014Diari del 12 de desembre de 2014
Diari del 12 de desembre de 2014diarimes
 
Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013diarimes
 
Diari Més 19 d'Octubre 2015
Diari Més 19 d'Octubre 2015Diari Més 19 d'Octubre 2015
Diari Més 19 d'Octubre 2015diarimes
 
Diari del 16 de gener de 2014
Diari del 16 de gener de 2014Diari del 16 de gener de 2014
Diari del 16 de gener de 2014diarimes
 
Diari del 4 de juny de 2014
Diari del 4 de juny de 2014Diari del 4 de juny de 2014
Diari del 4 de juny de 2014diarimes
 
Diari del 27 d'agost de 2013
Diari del 27 d'agost de 2013Diari del 27 d'agost de 2013
Diari del 27 d'agost de 2013diarimes
 
Diari del 27 de setembre de 2013
Diari del 27 de setembre de 2013Diari del 27 de setembre de 2013
Diari del 27 de setembre de 2013diarimes
 
Diari del 13 de maig de 2014
Diari  del 13 de maig de 2014Diari  del 13 de maig de 2014
Diari del 13 de maig de 2014diarimes
 
Diari Més 25 de Novembre 2015
Diari Més 25 de Novembre 2015Diari Més 25 de Novembre 2015
Diari Més 25 de Novembre 2015diarimes
 
Diari del 11 de juny de 2014
Diari del 11 de juny de 2014Diari del 11 de juny de 2014
Diari del 11 de juny de 2014diarimes
 
Diari del 4 de març de 2015
Diari del 4 de març de 2015Diari del 4 de març de 2015
Diari del 4 de març de 2015diarimes
 
Diari del 12 de gener de 2015
Diari del 12 de gener de 2015Diari del 12 de gener de 2015
Diari del 12 de gener de 2015diarimes
 

Similar to Diari del 25 d'octubre de 2013 (20)

Diari del 10 de gener de 2014
Diari del 10 de gener de 2014Diari del 10 de gener de 2014
Diari del 10 de gener de 2014
 
Diari del 27 de novembre de 2013
Diari del 27 de novembre de 2013Diari del 27 de novembre de 2013
Diari del 27 de novembre de 2013
 
Diari del 12 de desembre de 2014
Diari del 12 de desembre de 2014Diari del 12 de desembre de 2014
Diari del 12 de desembre de 2014
 
Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013
 
Diari del 4 de setembre de 2013
Diari del 4 de setembre de 2013Diari del 4 de setembre de 2013
Diari del 4 de setembre de 2013
 
Diari del 28 de maig de 2013
Diari del 28 de maig de 2013Diari del 28 de maig de 2013
Diari del 28 de maig de 2013
 
Diari Més 19 d'Octubre 2015
Diari Més 19 d'Octubre 2015Diari Més 19 d'Octubre 2015
Diari Més 19 d'Octubre 2015
 
Diari del 16 de gener de 2014
Diari del 16 de gener de 2014Diari del 16 de gener de 2014
Diari del 16 de gener de 2014
 
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
 
Diari del 19 de desembre de 2013
Diari del 19 de desembre de 2013Diari del 19 de desembre de 2013
Diari del 19 de desembre de 2013
 
Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013Diari del 9 de desembre de 2013
Diari del 9 de desembre de 2013
 
Diari del 4 de juny de 2014
Diari del 4 de juny de 2014Diari del 4 de juny de 2014
Diari del 4 de juny de 2014
 
Diari del 27 d'agost de 2013
Diari del 27 d'agost de 2013Diari del 27 d'agost de 2013
Diari del 27 d'agost de 2013
 
Diari del 27 de setembre de 2013
Diari del 27 de setembre de 2013Diari del 27 de setembre de 2013
Diari del 27 de setembre de 2013
 
Diari del 13 de maig de 2014
Diari  del 13 de maig de 2014Diari  del 13 de maig de 2014
Diari del 13 de maig de 2014
 
Diari Més 25 de Novembre 2015
Diari Més 25 de Novembre 2015Diari Més 25 de Novembre 2015
Diari Més 25 de Novembre 2015
 
Diari del 11 de juny de 2014
Diari del 11 de juny de 2014Diari del 11 de juny de 2014
Diari del 11 de juny de 2014
 
Diari del 4 de març de 2015
Diari del 4 de març de 2015Diari del 4 de març de 2015
Diari del 4 de març de 2015
 
Bondia.cat 03/01/2014
Bondia.cat 03/01/2014Bondia.cat 03/01/2014
Bondia.cat 03/01/2014
 
Diari del 12 de gener de 2015
Diari del 12 de gener de 2015Diari del 12 de gener de 2015
Diari del 12 de gener de 2015
 

More from Virginia Yañez Aldecoa

More from Virginia Yañez Aldecoa (20)

Diari del 28 de març de 2014
Diari del 28 de març de 2014Diari del 28 de març de 2014
Diari del 28 de març de 2014
 
Diari del 27 de març de 2014
Diari del 27 de març de 2014Diari del 27 de març de 2014
Diari del 27 de març de 2014
 
Diari del 26 de març de 2014
Diari del 26 de març de 2014Diari del 26 de març de 2014
Diari del 26 de març de 2014
 
Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014
 
Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014Diari del 25 de març de 2014
Diari del 25 de març de 2014
 
Diari del 24 de márç de 2014
Diari del 24 de márç de 2014Diari del 24 de márç de 2014
Diari del 24 de márç de 2014
 
Diari del 21 de març de 2014
Diari del 21 de març de 2014Diari del 21 de març de 2014
Diari del 21 de març de 2014
 
Diari del 20 de març de 2014
Diari del 20 de març de 2014Diari del 20 de març de 2014
Diari del 20 de març de 2014
 
Diari del 19 de març de 2014
Diari del 19 de març de 2014Diari del 19 de març de 2014
Diari del 19 de març de 2014
 
Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014Diari del 18 de març de 2014
Diari del 18 de març de 2014
 
Diari del 17 de març de 2014
Diari del 17 de març de 2014Diari del 17 de març de 2014
Diari del 17 de març de 2014
 
Diari del 13 de març de 2014
Diari del 13 de març de 2014Diari del 13 de març de 2014
Diari del 13 de març de 2014
 
Diari del 12 de març de 2014
Diari del 12 de març de 2014Diari del 12 de març de 2014
Diari del 12 de març de 2014
 
Diari del 11 de març del 2014
Diari del 11 de març del 2014Diari del 11 de març del 2014
Diari del 11 de març del 2014
 
Diari del 10 de març de 2014
Diari del 10 de març de 2014Diari del 10 de març de 2014
Diari del 10 de març de 2014
 
Diari del 7 de març de 2014
Diari del 7 de març de 2014Diari del 7 de març de 2014
Diari del 7 de març de 2014
 
Diari del 6 de febrer de 2014
Diari del 6 de febrer de 2014Diari del 6 de febrer de 2014
Diari del 6 de febrer de 2014
 
Diari del 5 de març de 2014
Diari del 5 de març de 2014Diari del 5 de març de 2014
Diari del 5 de març de 2014
 
Diari del 4 de març de 2014
Diari del 4 de març de 2014Diari del 4 de març de 2014
Diari del 4 de març de 2014
 
Diari del 28 de febrer de 2014
Diari del 28 de febrer de 2014Diari del 28 de febrer de 2014
Diari del 28 de febrer de 2014
 

Diari del 25 d'octubre de 2013

  • 1. divendres, 25 d’octubre del 2013 / núm. 2.424 / any 10 NOU PLA DE JUBILACIÓ 100% Capital Garantit 3% rendibilitat garantida* *3% TAE fins el 31/12/2016 AVui éS notíCiA Pàgina 3 AndorrA Pàgina 6 La despesa total de les llars baixa un 1,6% l’any passat respecte del 2011 AndorrA Pàgina 7 El 12è Fòrum de l’EFA tractarà sobre el talent com a factor d’impuls econòmic El nombre d’aturats creix un 18% al setembre i se situa en 946 persones Tati Masià AndorrA Pàgina 8 demanda de la fiscalia d’entre 4 anys i un any i mig per a tres acusats de tràfic d’heroïna AndorrA Pàgina 11 La trumfa es posa a la venda avui a un preu de 3,60 euros la bossa de 2,5 quilograms AndorrA Pàgina 12 Els veïns de Santa Coloma reclamen una reunió al Govern per conèixer els treballs AndorrA Pàgina 15 Arrenca la Fira d’Andorra la Vella amb més expositors que s’uneixen amb Meritxell ESportS Pàgina 23 Màxima concentració del BC Andorra per no caure en excessos de confiança CuLturA Pàgina 22 el consell General acull l’homenatge a salvador espriu a càrrec de l’escriptor antoni morell, el crític literari Àlex broch i el poeta manel Gibert. Recordant Espriu IV OKTOBERFEST KRUNCH www.bondia.ad / tel. 808 888 / fax 828 888 Del 26 de setembre al 27 d’octubre Gaudeix de les nostres especialitats en el millor ambient: hamburgueses, salsitxes alemanyes, entrepans... Centre Comercial Illa Carlemany. 2a planta Matrícula oberta Per a més informació, truqueu al 644 104 C/ Del Parnal, n. 2, edif. Prat de Casa. Escaldes-Engordany 2x1 en cervesa de barril de 18 h a 21 h de dilluns a divendres. Dilluns, DJ en directe. De dimarts col·laboradors: a divendres, música en viu. Esports en directe.
  • 2. 2 d’interès DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 EL TEMPS meteo@bondia.ad Matí més cobert Tarda amb més clarianes 7/18 7/20 ELS PETITS PLAERS 8/21 7/19 8/21 4/14 9/22 10/23 DELICATESSEN 10/23 8/20 dissabte Exclusius en productes russos al principat d’Andorra diumenge 11/24 Un nou front ens ha anat arribant en les darreres hores i fins al migdia, a la cara sud pirinenca, pot deixar alguna gota aïllada. Un cel cobert als cims ha de ser el més destacat. La segona part de la jornada els núvols s’aniran trencant i donaran pas a un cel més obert, amb alguns núvols però també amb clarianes i estones de sol. Les temperatures seran més elevades, ja que han de continuar arribant vents de component sud a sud-oest, que passaran de febles a moderats amb algun cop fort als cims. El cap de setmana serà estable, amb temperatures similars, a l’espera d’una davallada de les temperatures la setmana vinent. Que tingueu un BONDIA. 08.22 h 19.13 h Quart minvant Tel. i Fax: 845 626 FACEBOOK (elspetitsplaers@yahoo.com) AV. CARLEMANY, 35 ESCALDES-ENGORDANY Pneumàtics A un minut de l’illA CArlemAny PrimereS mArQu eS AmB lA millOr r elACiÓ QuAlitAt-Preu Totes les marques: Horaris de dilluns a dissabte: de 8.30 a 13.30 i de 15 a 20 h. tel.: 867 000 · www.rodand.com RESTAURANT TIC-TAPA DE DIllUNS A DIVENDRES AMB lA TARGETA TIC-TAPA EN El PREU DEl MENú ESTÀ TOT INClÒS MENú DIARI MENú CARTA MENú DEl XEf MENú DE TAPES X 2 MENú MARISCADA X 2 MENú GRAEllADA DE CARN X 2 CUINA PERMANENT oberta de les 12.00 a les 2.30 hores Primer plat 10,90 € Segon plat Postre i ‘xupito’ + IGI fem tot tipus de celebracions Escaldes-Engordany Tel.: +376 81 39 69
  • 3. 3 DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 enquesta de pressupostos La despesa total de les llars baixa un 1,6% l’any passat respecte del 2011 Es va gastar un 11,2% menys en el grup d’habitatge, aigua, electricitat i calefacció tAti mAsià Redacció AnDorrA lA vellA La despesa total de les llars andorranes ha patit una davallada de l’1,6% entre els anys 2011 i 2012, segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. D’aquesta manera, la quantitat queda en 1.448.488.203 euros el 2012. Quant a la despesa per llar, cal destacar que va experimentar una davallada de l’1,1% entre el 2011 i l’any passat. Així, el 2012 aquesta despesa per llar se situa en 50.940 euros (4.245 euros mensuals) i el 2011 aquests valors se situaven en 51.521 euros anuals (és a dir, 4.293 euros mensuals). L’enquesta de pressupostos familiars del 2012 també reflecteix la despesa per membre, que també s’ha reduït i es troba el 2012 en 20.764 euros anuals (1.730 euros al mes), és a dir, un 1,6% menys que l’any precedent (21.095 euros anuals, és a dir, 1.758 euros per mes). El nombre mitjà de membres per llar és de 2,45. Pel que fa a la despesa feta per les llars, també s’avalua a què van destinats aquests diners La despesa de les famílies va baixar al llarg de l’any passat. i, per grups, destaca la davallada d’hotels, cafès i restaurants (-15,7%, és a dir, 22 milions menys) i d’habitatge, aigua, electricitat i calefacció (-11,2%, és a dir, 54 milions menys). Per altra banda, augmenten els grups begudes alcohòliques i tabac (41,3%, sis milions més que l’any anterior), salut (31,9%, és a dir, 26 milions més), ensenyament (15,7%, un milió més), mobles, estris i serveis per a la llar (14,0%, sis milions més) i aliments i begudes no alcohòliques (10,8%, 22 milions). Cal destacar que els grups alimentació, habitatge i transport suposen un 56,5% de la despesa total. També s’ha analitzat on es fa la despesa, i així tenim que la que es fa al Principat és un 2,1% inferior a la del 2011. De la despesa total de les llars re- sidents al país, el 84,3% es fa al Principat (1.220.620.865 euros), mentre que el 2011 representava el 84,7% de la despesa total (1.247.359.484 euros). La despesa mitjana feta al Principat per llar és de 42.927 euros anuals (3.577 euros al mes), és a dir, un -1,7% respecte al 2011 (43.663 euros anuals, 3.639 per mes). Quant a la despesa a l’estranger, és un 1,5% superior al 2011. De la despesa total de les llars residents al Principat, el 15,7% es fa a l’estranger (227.867.338 euros), mentre que el 2011 representava el 15,3% (224.486.557 euros). Així, aquesta xifra per llar és de 8.014 euros anuals (668 euros al mes), és a dir, un 2,0% respecte al 2011. Tocant a la despesa anual per llar, els valors són de 56.764 euros a Andorra (4.730 euros mensuals), 32.010 euros a Espanya (2.668 euros mensuals) i 33.996 euros a França (2.833 euros mensuals). Les variacions respecte del 2011 són del 0,7% a Andorra, el -2,9% a Espanya i el 0,9% a França. Els grups que mostren més diferències entre països respecte del volum de despesa total són habitatge, aigua, electricitat i calefacció, en què Espanya és el país amb més pes (32,3% respecte al 29,8% d’Andorra i el 25,6% de França); salut, en què a Andorra representa un 7,5% de la despesa (un 3,2% a Espanya i un 3,9% a França), i esbarjo, espectacles i cultura, en què a França representa el 8,1% de la despesa (a Espanya un 5,9% i a Andorra un 4,2%). un 65,7% de la població viu de lloguer i paga una mitjana de 477 euros per mes Una part molt important de la població, concretament el 65,7%, vivia en un habitatge de lloguer el 2012. El percentatge dels habitatges de propietat privada es manté sense gaires variacions (33% el 2010, 32% el 2011 i 33% el 2012). Pel que fa al preu del lloguer, les llars que paguen més de 600 euros han passat del 28,5% el 2010 al 19,5% el 2011, i se situen al 17,4% el 2012. El pes més important es troba entre els 360 i 600 euros en un 54,7% el 2010, un 51,3% el 2011 i un 63,4% el 2012. D’aquesta manera, segons les dades d’Estadística, el preu mitjà del lloguer se situa en 477 euros el 2012. A més a més, un 32,4% de les llars disposen d’habitatge secundari el 2012, mentre que el 67,6% no en tenen. Les dades mostren que un 80,7% de les llars estan formades per tres o menys membres. Les formades per un membre passen del 26,3% el 2011 al 23,6% el 2012, així com les formades per quatre membres, que disminueixen del 17,8% el 2011 al 16% el 2012. Així, la mitjana del nombre de membres per llar és de 2,45. Altres dades recollides en l’estudi són que el 87,8% de la població està repartida entre els solters (44,5%) i els casats (43,3%). Un 30,4% de la població té estu- dis primaris assolits i el 16,1% té el nivell del primer cicle d’estudis secundaris. El 15,2% tenen estudis terciaris de primer cicle (7,9%) i de segon cicle (7,3%). La societat es compon, principalment, per parelles amb fills, un 42,4% el 2012, mentre que el 23,7% de la població correspon a persones que viuen soles. El 2012, un 92,1% de la població estava coberta per la CASS, mentre que el 2011 el percentatge era del 94%. En tots els anys, el percentatge de persones que tenen una mútua complementària és del 60%. Una altra dada és que el 43,9% de les famílies fa més de deu anys que viuen al mateix habitatge, mentre que un 14,8% fa menys de dos anys que hi viuen. La mitjana del temps d’ocupació de l’habitatge se situa en 11,1 anys. Els equipaments tecnològics amb més representació són la televisió de plasma (81,5%), la càmera fotogràfica (78,9%), el DVD (73,7%) i l’ordinador portàtil (68,3%). El 2012, un 34,8% de les llars disposaven de tres aparells de telèfon. Un 86,3% de les llars tenen automòbil i el 24,8% moto, mentre que el 13% no disposen de vehicle. La mitjana del nombre de vehicles per llar és d’1,3.
  • 4. 4 opinió DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 edIToRIaL ENQUESTA DE LA SETMANA ¿Els consumidors donen suport suficient als productes autòctons? Molta més formació El mes de setembre s’ha tancat amb un increment de l’atur, respecte del mes anterior, del 18%. D’aquesta manera, són 946 les persones que estan inscrites al Servei d’Ocupació a la recerca d’un lloc de treball, segons les dades que es van fer públiques ahir des del departament d’Estadística. D’aquesta manera, cal lamentar que després d’uns mesos en què semblava que l’atur s’havia estancat en unes xifres per sota del miler, s’hagi tornat a registrar aquest increment, malgrat que la xifra no arribi als mil aturats. Sempre posem de manifest la necessitat que es tirin endavant formacions que puguin servir a aquelles persones que estan a l’atur per formar-se per poder desenvolupar tasques en un sector diferent del qual provenen. Per exemple, és una bona iniciativa la que s’està duent a terme entre el Govern i Ski andorra per formar personal per a les estacions d’esquí, ja que sense cap mena de dubte aquest pot ser un sector que serveixi per ocupar moltes de les persones que ara com ara estan sense feina. i la formació les pot capacitar per dur a terme ocupacions per a les quals, inicialment, no estaven formades. Cal continuar potenciant molt més aquest aspecte i especialment detectant quines són les formacions que poden donar oportunitats als aturats i quines encara no existeixen al país. Envia un SMS al 789 amb la teva resposta ENQ SI o bé ENQ NO Cada dimarts el resultat de l’enquesta es publicarà en aquest espai i entre els participants se sortejarà un mòbil Samsung Galaxy Pocket. Av. Meritxell, 40 Andorra la Vella Tel. 825 720 TRIbuNa No deixem d’anar a les biblioteques llibres de fulles de palmera escrits per venerables savis. I llegia tot llibre que trobava. RoSeR RodRÍGueZ JeReZ En l’actualitat és evident que hi ha dificultats econòmiques per a totes les administracions. Però ara més que mai és el moment de demostrar que la biblioteca és una inversió i no una despesa pel seu perfil educatiu. Ja sé, alguna cosa difícil de fer entendre i segons a quin col·lectiu vagi dirigit. Cal reforçar el seu paper, buscar alternatives i elaborar plans que generin futurs projectes. Cal no oblidar que la biblioteca és un servei públic, un lloc en el qual tenen cabuda tots els ciutadans. Hi acudeixen diferents perfils d’usuaris: mestresses de casa, nens, joves, jubilats, gent gran, etc., tots amb necessitats específiques i comunes: elaborar un currículum, buscar feina o fer tràmits administratius, etc. El tancament de biblioteques és un problema actual a escala mundial. La cultura es veu cada dia més amenaçada però, tot i així, això no és una excusa per no fer res, sinó tot al contrari, és una oportunitat per reflexionar. Tots els que ens dediquem a aquest sector tenim com a principal missió fer veure la utilitat de la biblioteca com una cosa més que un conjunt de llibres posats a disposició del ciutadà. Recordo quan els meus fills eren petits, quan les biblioteques eren les protagonistes. I ara Google s’ha convertit en una eina més ràpida per a tots els nens d’avui que puguin tenir un ordinador. Vaig començar a reflexionar sobre per què els agrada anar directament a Google en lloc d’anar a una biblioteca. Suposo que és la comoditat d’accedir a la informació des de qualsevol lloc, sense desplaçament, sense límits d’horari i sense invertir molt de temps. Tota la informació en un sol clic. Llegir és mantenir sempre vives i despertes les nobles facultats de l’esperit, donant-li per aliment noves emocions, nous sentiments. Aquí us vull transmetre una petita reflexió per a tots, i sobretot per als que comencen a llegir. Fa molt de temps, a l’antiga Índia hi vivia un nen, Kapil. Li encantava llegir i també era molt curiós. Les preguntes s’arremolinaven al seu cap. ¿Per què era rodó el sol i per què canviava de forma la lluna? ¿Per què creixien tan alts els arbres? ¿Per què no queien les estrelles del cel? Kapil buscava les respostes en els Un dia, Kapil estava entretingut llegint un llibre. La seva mare li va lliurar un paquet i li va dir: “Deixa el llibre i porta aquest menjar al pare. Segurament té molta gana.” Kapil es va posar dempeus amb el llibre a la mà, va prendre el paquet i va sortir de casa. Va seguir llegint mentre caminava per l’aspre camí accidentat del bosc. De sobte, va ensopegar amb una pedra. Va ensopegar i va caure. El seu peu va començar a sagnar. Kapil es va aixecar i va seguir llegint amb la mirada fixa en el llibre. Una vegada més va ensopegar amb una pedra i va anar a topar de morros contra terra. En aquesta ocasió es va fer molt més mal, però el text escrit en el full de palmera li va fer oblidar la seva ferida. De sobte, un llampec va il·luminar el bosc i es va sentir una rialla melodiosa. Kapil va mirar cap amunt. Una bella dama, vestida amb un sari blanc i amb el cap envoltat per un halo de llum, li va somriure. La dama estava asseguda sobre un elegant cigne blanc. Portava un rotllo de pergamí lluminós en una mà i sostenia una veena (un instrument musical de cordes) en dues de les seves mans. Va estendre la seva quarta mà cap Kapil i li va dir: “Fill meu, estic impressionada per la teva set de coneixement. Et concediré un do. Digues, ¿quin és el teu desig més profund?” Kapil va parpellejar admirat. Saraswati, la deessa del coneixement, es trobava davant. Amb rapidesa, el nen va unir les mans, va fer una reverència i va mussitar: “Oh, deessa, per favor, concedeix-me un segon parell d’ulls als peus perquè pugui llegir mentre camino.” “Així sigui”, el va beneir la deessa. Va tocar Kapil al cap i es va esfumar entre els alts núvols. Kapil va mirar cap avall. En els seus peus s’obria i es tancava un segon parell d’ulls. Va fer un salt d’alegria. Després va córrer pel serpentejant sender del bosc amb la mirada fixa en el llibre mentre els peus el guiaven. El seu amor per la lectura va permetre a Kapil créixer fins a transformar-se en un dels homes més savis de l’Índia. Era famós de llarg a llarg del país per la seva profunda saviesa. També va rebre un altre nom, Chak, que en sànscrit significa “aquell que té ulls als peus”. Saraswati és la deessa mitològica de l’aprenentatge, el coneixement, la música i l’eloqüència. El nen va descobrir que el coneixement s’adquireix a través de les paraules que els savis escriuen sobre fulles de palmera. Els llibres són els nostres ulls màgics. Ens brinden coneixement i informació i ens guien pel difícil i accidentat camí de la vida. Cartes al director Envia les teves cartes al director o les teves opinions a l’adreça electrònica director@bondia.ad Recorda que ens has de facilitar les teves dades, així com la parròquia de residència. La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit GeReNT Thomas Kampfraat boNdIa dIReCToR Marc Segalés CaP de RedaCCIÓ Marta Fernández RedaCCIÓ Joan Josep Blasco, Mireia Suero, Esther Jover, Julià Rodríguez CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Cecilia Cogliati FoToGRaFIa Tatiana Masià, Iñaki Rubio, CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Ricard Vallès, Joan Nogueira, Virginia Yáñez dISTRIbuCIÓ Premsa distribució TRaNSPoRT Trans Integral Seu SL. Carrer Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 Adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad Dipòsit Legal AND. 114-2004 directori El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció de Tribuna. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial. Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
  • 5. opinió DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 5 tribuna Menjar per viure o viure per menjar ir-se a si mateix. S’enorgulleix dient que sap dominar qualsevol cosa, però no sap dominar-se a si mateix. Vol ser feliç, però no ho és perquè no ha après a fer feliços els altres. per viure sa. Es pot prescindir de tota mena de begudes, inclosa la llet. L’aigua és la beguda que realment treu la set i satisfà totes les necessitats del nostre organisme. Per viure amb salut molts anys es necessita bàsicament: Si la gent adoptés una dieta austera com la que he presentat, o semblant, viuria molts més anys i tindria menys malalties, estalviaria diners i sofriments, i seria més feliç. Caldrà aprendre a menjar per viure, en comptes de viure per menjar, i fugir de la manipulació i el consumisme que dirigeix aquesta societat. joan amigó, naturista ¿Menges per viure o vius per menjar? ¿Menges solament el que t’agrada o menges més aviat el que et convé per mantenir la teva salut en òptimes condicions? ¿Fas plans per prevenir la malaltia? ¿T’informes del que és sa, natural i convenient? La dita popular és: Per la boca mor el peix. ¿Saps que la immensa majoria de la gent mor també per la boca? O sigui, per menjar el que no és sa, el que no beneficia la salut, per menjar més del compte o per menjar a deshores. És cert que de vegades és per ignorància, però moltes vegades som conscients que mengem o bevem coses poc sanes o en el moment que no és adequat, ni en la quantitat convenient. Ara hi ha molta informació i estadístiques dels mals resultats de menjar, beure, fumar i altres costums dolents o vicis, que porten molts problemes a la persona, a la família i a la societat sencera. dimentats per agradar al paladar però que poden ser molt perjudicials per a la salut de la persona, produint colesterol, àcid úric, obesitat, diabetis, infart de miocardi, trombosi, càncer, restrenyiment, hemorroides, fístula anal, al·lèrgia, etc. La veritable cultura és aprendre a menjar per viure, i no viure per menjar. Menjar el que convé i no solament el que ens agrada. Hauríem de fer plans perquè cada dia visquem i mengen d’una forma més natural i racional. Hem de recordar sempre el vell proverbi egipci: “L’home viu d’un terç del que menja, dels altres dos terços en viuen els metges.” No s’està més sa menjant més del compte, o menjant aliments més cars. Cal menjar aliments naturals, senzills i relativament econòmics. Solament en quantitats moderades, i tothom hem de viure més d’acord amb la naturalesa, conèixer i respectar les lleis que afecten el cos, les quals afecten a la vegada la ment i la part espiritual, social i afectiva. Molts emmalalteixen com a resultat d’una dieta inadequada. No solament L’home modern ha après a fer anar per menjar aliments forts, amb molt de greix, sinó a més per estar guisats i16/10/13 moltes màquines, però no sap conduconbecier1-sol-13100143.pdf 1 11:01 C M Y CM MY CY CMY K Per esmorzar, mig quilo de fruita amb pa integral Dextrin i fruits dessecats, com panses, prunes, figues, dàtils, melmelada feta a casa, mel, etc. S’ha de deixar el cafè amb llet i les galetes i els pastissos, perquè això no beneficia la salut, i a més a més no alimenta suficient. Al migdia, s’ha de menjar una gran amanida cada dia, i després completar la nostra dieta amb arròs integral, verdures amb patates, llegums, pasta, etc. Variant cada dia. Per postres, oleaginoses, com ametlles crues, nous, avellanes, etc. Per sopar, un plat de sopa de flocs de civada. Es bullen trenta minuts amb aigua, sal, oli i un gra d’all. Després, una o dos peces de fruita. Per al qui li agrada la poma és ideal, perquè és la reina de la fruita. Mentre mengem no s’ha de beure, perquè es fa millor la digestió. Durant el dia caldrà beure sis gots d’aigua entre hores, això és el que el cos necessita Edicions Amigó-Recasens SL presenta la col·lecció Los Alimentos y su poder curativo per Jorge Pamplona, doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Granada. Aquí hi trobareu l’explicació de 150 malalties i els aliments que s’han de menjar o evitar. Consta de 3 volums, amb un total de 1.275 pàgines. Disposareu de 300 receptes de cuina saludable per esmorzar, dinar i sopar. Compreu els millors llibres de salut, naturalesa i cultura amb les màximes facilitats: per 1 euro diari: 30 euros al mes! Aquesta és la millor inversió per a la salut. S’entreguen personalment i es cobren a través del banc. Telèfons de contacte: 841 978 / 363 643 jamigo@reforma-pro-salud.com
  • 6. 6 DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 treball El nombre d’aturats creix al setembre un 18% i se situa en 946 persones També s’han incrementat, un 20%, els beneficiaris de la prestació en aquest darrer mes Redacció AnDorrA lA vellA El nombre de persones que estan a l’atur se situa en 946 al mes de setembre, xifra que suposa un increment d’un 18% respecte del mes anterior, quan n’hi havia 802, segons les dades fetes públiques ahir pel departament d’Estadística. També creix el volum de persones que busquen una millora laboral, i queda fixat en 170, amb una variació respecte al mes d’agost de l’1,8%. Pel que respecta al nombre total de llocs de treball oferts al setembre, és de 186 amb una variació mensual positiva del 9,4% i un 1,6% respecte al mateix mes de l’any anterior. És a dir, per cada lloc de treball ofert hi ha cinc persones inscrites. Pel que fa al càlcul de demandants d’alta, a final de mes s’ha calculat la mitjana i per als darrers dotze mesos hi ha una mitjana de 1.010 demandants en recerca i 182 en millora, amb una variació positiva respecte al mateix període de l’any anterior del 18% per als demandants en recerca i una variació negativa d’un -1,6% per als que volen una millora. La mitjana de llocs de treball a final de mes en aquest tAti mAsià període és de 219 amb un augment percentual de l’1,6% respecte al mateix període de l’any anterior. Quant a les dades mensuals ajustades dels demandants d’alta a final de mes, un cop eliminades les variacions degudes als efectes del calendari i del període de l’any en què ens trobem, es constata una evolució lleugerament a l’alça dels darrers tres últims mesos en el cas dels demandants en recerca, que és aquest últim mes del 0,4% respecte de les dades ajustades del mes anterior. Els demandants en millora segueixen una evolució a la baixa pels darrers sis mesos, i és aquest últim mes d’un -2,6%. Pel que fa als llocs de treball oferts a final de mes, disminueixen amb un -6,8%, continuant en una evolució negativa els últims sis mesos. Cal destacar que de les persones que busquen un lloc de treball, el 23,5% són treballadors no qualificats; el 22%, treballadors de serveis, restauració, protecció i venedors, i el 18% són empleats administratius. I de les 170 persones en demanda d’una millora laboral, un 22,4% són empleats administratius; un 18,2%, treballadors de serveis, restauració, al mes de setembre hi ha més aturats inscrits a Ocupació. protecció i venedors, i un 15,9%, tècnics i professionals de suport. Quant a les feines ofertes, el 33,9% eren per a treballadors de serveis, restauració, protecció i venedors, un 17,7% per a tècnics i professionals de suport i un 16,1% per a empleats administratius. Es dóna la circumstància que tant les persones en recerca com en millora d’un lloc de treball es concentren principalment entre els 26 i els 59 anys (un 73,3%). La majoria dels demandants d’alta que estan en recerca de feina fa menys de sis mesos que estan desocupats (el 71,9%). Dels que estan en millora de situació laboral, el 45,3% tenen un contracte de treball fix i el 47,1% un contracte de treball temporal. A més, mentre que la quantitat de dones i d’homes en millora de situació laboral és a favor de les dones, s’observa una inversió important de proporcions per als que estan en recerca, amb el 61,2% d’homes. I per nacionalitat i temps de residència, el grup més nombrós són els espanyols amb deu anys o més de residència, que representen el 33,5% del total, seguits dels portuguesos amb deu anys o més, que representen el 16,4%. D’altra banda, els beneficiaris de la prestació econòmica per desocupació involuntària han augmentat un 20% al setembre, situant-se en 120. La majoria (76) es concentren en la franja d’edat que va dels 40 als 59 anys. Pel que fa al gènere, el 59,2% són homes i el 40,8% restant són dones. Per nacionalitats, els espanyols són els que encapçalen la llista de beneficiaris seguits de prop pels portuguesos i els andorrans. Quant al programa d’ocupació temporal, en el cas dels contractats pel Govern hi havia 126 treballadors al setembre. Pel que fa als dos programes de foment, segueixen una evolució lleugerament positiva amb un total de 25 treballadors per aquest darrer mes. ensenyament Un 19,4% del professorat espanyol dóna suport a la vaga agències AnDorrA lA vellA Un 19,4% dels professors del sistema espanyol a Andorra van secundar ahir la vaga general convocada per la Plataforma Estatal per l’Escola Pública espanyola. El secretari de la secció d’Andorra de la Federació d’Ensenyament de CCOO, Pe- dro Medina, va reconèixer que “no ho considerem un èxit”. A través d’un comunicat, Medina va assegurar que “ens deixa una mica perplexos constatar que com més s’agreugen els atacs a l’escola pública del Govern espanyol i les mobilitzacions a Espanya continuen vives amb una participació massi- va, el professorat espanyol a Andorra més sembla estar-ne al marge”. Segons les dades facilitades des de la secció d’Andorra de la Federació d’Ensenyament de CCOO, van seguir la vaga onze professors de l’Institut Espanyol, dos de l’escola d’Andorra la Vella i dos d’Escaldes-Engordany. tAti mAsià Onze professors de l’Institut espanyol van secundar la vaga.
  • 7. andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 7 jornada econòmica El 12è Fòrum de l’EFA tractarà sobre el talent com a factor d’impuls econòmic Tres conferenciants de reconegut prestigi abordaran la qüestió des de punts de vista diferents tAti mAsià Julià rodríguez AnDorrA lA vellA El 12è Fòrum de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA), que se celebrarà l’11 de novembre, tractarà del talent, un dels factors que es consideren claus per al creixement econòmic. La presidenta de l’entitat, Cristina Viladomat, va presentar ahir el contingut de la jornada acompanyada pel secretari tècnic, Joan Tomàs. Com en edicions anteriors, es comptarà amb reconeguts experts en la matèria. Tomàs va destacar la importància que té avui dia el talent tot i ser “un element poc tangible”. “El talent és un element que quan hi és produeix resultats significatius”, va afirmar. Tres conferenciants analitzaran la qüestió des de punts de vista diferents. El primer serà Luis Conde, un dels principals caçatalents i fundador de Seeli- VN_in13_bondia_255x167.indd 1 cristina Viladomat i joan Tomàs a la presentació del fòrum. ger y Conde, que parlarà de com trobar la persona més adequada i amb un perfil concret per a l’empresa. Tal com va explicar Tomàs a la presentació, “la selecció del personal adient per a un lloc de treball és molt important”, ja que “un bon projecte per si sol no avança, s’ha de tro- bar la persona que el pugui tirar endavant”. També es comptarà amb Oriol Guixà, conseller delegat del Grup La Farga, líder mundial en productes derivats del coure. Guixà, una persona que es pot veure com a exemple de talent, destaca per haver sabut innovar en el seu sector, cosa que ha permès que la seva empresa estigui avui dia a l’avantguarda internacional. Finalment, hi assistirà també com a conferenciant Marcos Isamat, expert en genètica molecular per la Universitat de Cambridge. Isamat aprofundirà en la seva intervenció en “les noves formes de talent que es poden trobar en les ciències de la vida”. El ponent s’ha interessat per implantar el seu projecte Brave a Andorra, a través d’una unitat de desenvolupament que oferiria investigació més desenvolupament a laboratoris externs que hi estiguessin interessats. La jornada, que serà clausurada pel cap de Govern, Antoni Martí, i també tindrà l’assistència en l’obertura del ministre d’Economia, Jordi Alcobé, es desenvoluparà a l’hotel Roc Blanc d’Escaldes-Engordany i compta amb la col·laboració de Crèdit Andorrà, MoraBanc i Andbank. Moltes de les edicions del fòrum s’han centrat en el relleu generacional al capdavant de les empreses i en la recuperació econòmica, però enguany la junta directiva de l’entitat ha decidit abordar el tema del talent. La presidenta d’EFA va recordar que, a més de l’anàlisi de la qüestió elegida en cada ocasió, el fòrum també permet conversar amb els polítics assistents sobre temes de l’actualitat econòmica. Viladomat va manifestar que “és un bon moment per al talent a Andorra”, però va indicar també que en un país com el Principat les empreses també necessiten anar a l’exterior a buscar les persones més adequades per als diferents projectes. “Als petits països s’ha d’importar talent perquè no n’hi ha prou”, va afirmar. 23/10/13 10:53
  • 8. 8 andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 tribunal de corts demanda d’entre 4 anys i un any i mig per tràfic d’heroïna Hi ha tres acusats de tràfic, un de consum i un altre per tinença d’arma tati masià m. f. anDorra la vella només dos dels cinc inculpats van comparèixer davant el tribunal. comprar heroïna per després vendre-la al país, tal com han posat en relleu algunes persones que els compraven. La defensa de la dona exposa que no hi ha cap testimoni que digui haver-li’n comprat i només admet la introducció, amb la qual cosa demana una pena d’un any de presó condicional. Pel que fa al lletrat de l’home, creu que es tracta d’un delicte de cessió en petita quantitat i que ha de ser condemnat, també, a un any condicional. Per a l’altre home a qui es demana un any i mig de presó, la fiscalia també creu que ha de ser condemnat per tràfic d’heroïna ja que hauria introduït la droga al país i n’hauria venut una part. La defensa al·lega que en tractar-se de petites quantitats les que va vendre hauria de ser condemnat, com a màxim, a sis mesos de presó condicional. El judici es va iniciar amb qüestions prèvies de les defenses sobre l’assistència lletrada a Guia de serveis Penes de quatre, tres i un any i mig de presó, aquesta és la petició que el ministeri fiscal va fer ahir per a tres acusats de tràfic d’heroïna. En la mateixa causa també ha estat jutjat un home per consum, per al qual la fiscalia formula una petició de sis mesos condicionals, i un altre a qui es va trobar una pistola que era propietat d’un dels principals inculpats. La petició per a aquest darrer imputat és d’un any de presó condicional. Les defenses neguen que es pugui condemnar els processats per delictes de tràfic d’heroïna com al·lega la fiscalia, ja que posen en relleu que, en tot cas, es tractaria de cessió de petites quantitats i per tant troben excessiva la pena sol·licitada pel ministeri fiscal. A la vista celebrada ahir només hi van comparèixer l’acusat de consum i l’home a qui es va trobar la pistola a casa seva. Aquest va posar en relleu que l’arma era d’un company de feina (per a qui es demana quatre anys de presó per tràfic), que li va demanar que l’hi guardés. Quan li va dir que l’hi tornés l’home li va exposar que no ho faria fins que no li donés uns diners que li devia i que si no li pagava lliuraria la pistola a la policia. Pocs dies després, però, els agents el va anar a buscar a la feina perquè entregués aquesta arma. El ministeri fiscal va considerar provat que l’home i la dona per als quals demana quatre i tres anys de presó van anar en diferents ocasions a Lleida a la policia i sobre el fet que a la dona no se li van llegir els seus drets quan, durant la denúncia que estava interposant, es va autoinculpar. Pel que fa a l’assistència lletrada, el Tribunal de Corts va desestimar la petició dels lletrats i sí que va donar lloc a la petició que no es tingui en compte la part de la denúncia en què la dona s’autoinculpa. També es posava en dubte com va obtenir l’arma policia. maltractaments D’altra banda, el ministeri fiscal va retirar l’acusació en un cas de maltractaments d’un home a la seva exparella. Així, el representant del ministeri públic va estimar que després de la declaració de les dues parts no havia quedat provat que l’home hagués agafat en una ocasió la dona pel coll, tal com ella havia manifestat, o que li controlés les trucades o l’amenacés a través de correus electrònics. conGelació salarial el saT advoca perquè els càrrecs polítics es rebaixin el sou tati masià Julià rodríguez anDorra la vella El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, va opinar ahir, en relació amb la congelació salarial que el Govern aplicarà als funcionaris, que “es podria entendre i seria comprensible si es rebaixessin els sous dels càrrecs polítics”. Segons el seu parer, els sous que cobren els alts càrrecs polítics, inclosos els dels comuns, són massa elevats, sobretot tenint en compte que “no tenen cap responsabilitat perquè no poden ser penalitzats per les accions que portin a terme, contràriament al que passa amb els funcionaris, als quals poden obrir expedients”. Fornieles recorda també que els funcionaris han perdut molt poder adquisitiu en els últims anys “quan no tots guanyen grans sous, ni molt menys”, fet que hauria de provocar “que ara gastessin el mínim possible dins del país”, cosa que perjudicarà el conjunt de l’economia. El secretari general del SAT lamenta que l’executiu segueixi “la línia marcada per la patronal”, que segons afirma ha assenyalat els funcionaris com els responsables de les malmeses finances de l’Estat. Per la seva banda, el president del Sindicat de Treballadors del Comú d’Andorra la Vella (Sitca), Cristian Asensio, va manifestar que entén que es pugui prendre una mesura com la congelació salarial dels funcionaris, sobretot quan també s’està produint al sector privat, però no està d’acord que es pugui aplicar als funci- Guillem Fornieles. Guillem Fornieles Els funcionaris perdut “els últims anys ja hanpoder molt adquisitiu quan no tots guanyen grans sous, ni molt menys ” Cristian Asensio “ El Comú d’Andorra la Vella va ser el primer a prendre mesures d’aquest tipus i ara hauria de ser el primer a aplicar l’IPC als sous ” onaris que cobren entre 1.000 i 1.200 euros, “que són la gran majoria”. “Creiem que els sous de tots els funcionaris haurien de créixer en funció de l’IPC, perquè ja acumulen diversos anys que no s’han apujat. A més, s’hauria de tenir en compte que l’IPC d’aquest any serà molt baix”, va afirmar Asensio. El dirigent del Sitca va recordar a més que el Comú d’Andorra la Vella “va ser el primer a prendre mesures com aquesta i ara hauria de ser també capdavanter en aplicar l’IPC”. Plaça del Poble de Pal. PAL, LA MASSANA. Tel.: +376 83 64 00 www.restauranteularidepal.com Tel.: +376 33 26 71 MUDANCES NACIONALS I INTERNACIONALS SERVEI DE MUNTATGE DE MOBLES PERSONAL QUALIFICAT ASSEGURANCES DE LA CÀRREGA SERVEI DE GRUA I GUARDAMOBLES N.P CONSULTORA COMPTABLE ¿Necessita ajuda amb la seva comptabilitat, presentació de comptes anuals o els impostos? Us podem atendre en català, castellà, francès i anglès COMPTABiLiTAT PER hORES FORFETS MENSUALS GESTiONS AdMiNiSTRATivES, CASS, TRàMiTS, ETC... Tel.: + 376 326 332 - npcomptabilitats@gmail.com - www.npcomptabilitats.com
  • 9. DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 publicitat 9
  • 10. 10 andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 circulació A la recerca de l’avançament incorrecte La policia inicia una campanya per controlar aquestes maniobres en diferents punts de la xarxa Agències agències AnDorrA lA vellA Des de dilluns passat algunes unitats de la policia es dediquen al control de les infraccions per avançaments en diversos punts de la xarxa viària. Aquest és un dels aspectes que es controlen en les campanyes preventives, que també se centren en l’ús dels telèfons mòbils durant la conducció, els canvis de sentit incorrectes i l’ús del cinturó de seguretat. El sotsoficial Marc Serrat ha explicat que la campanya d’avançaments s’ha triat en veure que hi ha un nombre important d’infraccions per aquest motiu. Així, es vigilen alguns punts de la xarxa viària en què ja se sap que se solen cometre aquestes infraccions, com pot ser, per exemple, la carretera de l’Obac, on els cotxes avancen sovint vehicles pesants. Quan les unitats detecten un infractor, li demanen la documentació, l’informen de la infracció que ha fet i li imposen un dels dispositius de control per vigilar els conductors que no fan els avançaments correctament. la sanció pertinent. Les multes varien en funció del tipus d’avançament incorrecte de què es tracti, però el més comú és el d’aquells conductors que durant l’avançament trepitgen la línia contínua, encara que només sigui en el moment de retornar al seu carril. En aquests casos, la sanció que es posa és de 90,15 euros, però l’import augmenta quan es tracta d’un avançament en què no s’ha assegurat de poder retornar al costat de la calçada, quan no s’ha assegurat que la velocitat dels dos vehicles permet l’avançament amb rapidesa i seguretat o quan no es deixa la separació necessària amb el vehicle avançat, per exemple. En aquest cas arriben als 150,25 euros, i fins als 300,51 euros quan s’avança en revolts sense visibilitat, en túnels, ponts o canvis de rasant, envaint la meitat esquerra de la calçada. D’altra banda, el sotsoficial de la policia indica que no hi ha un perfil d’infractor definit, però en canvi sí que han detectat que hi ha horaris en què són més freqüents els avançaments incorrectes. Concretament, els caps de setmana i les nits són moments que es donen més, i als matins a primera hora també hi ha avançaments freqüents. Durant els controls, Serrat explica que quan s’atura un infractor per aquesta causa, sovint reconeix haver fet la infracció, però que “altres cops ni se n’ha adonat, perquè va distret o perquè hi hagut un canvi de senyalització i no l’ha vist”. Tot i l’elevat nombre d’infraccions per aquest motiu, el sotsoficial Serrat assenyala que no hi ha una gran quantitat d’accidents que estiguin relacionats amb aquestes infraccions. El que sí que passa, però, és que quan hi ha un sinistre per culpa d’un avançament incorrecte les conseqüències acostumen a ser greus, ja que són accidents de consideració.
  • 11. 11 andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 producte de proximitat La trumfa es posa a la venda avui a 3,60 € la bossa de 2,5 kg m. s. c. AnDorrA lA vellA La trumfa d’Andorra es pot tro· bar des d’avui a totes les grans superfícies i supermercats. El preu serà el mateix en totes les botigues i estarà fixat en 3,60 euros la bossa de 2,5 quilos, 20 cèntims més que l’any passat. El gerent de Sabors i Aromes, Víc· tor Reolid, va explicar que en aquesta ocasió no es comercialit· zarà la bossa de 5 quilos, ja que no té tanta sortida, però sí que s’oferirà bosses de 25 quilos per a la restauració. Reolid va destacar que la patata ha generat aquest any força expectativa i tots els es· tabliments s’han mostrat interes· sats per comercialitzar-la ja que ha esdevingut un producte més conegut. S’apuja 20 cèntims i aquest any no es comercialitzarà la bossa de cinc quilograms Les persones que es van des· plaçar ahir al vespre al Cap del Carrer ja van poder gaudir d’un primer tast en l’aperitiu a l’aire lliure, que va organitzar la coo· perativa Sabors i Aromes en col· laboració amb els establiments de la zona i l’empresa distribuïdora. L’acte va servir per presentar en societat la patata collida aquest any. Els restaurants van preparar diferents tapes a base d’aquest producte i l’empresa que en fa la distribució (Establiments Vidal) va oferir cava i vi als assistents. En la trobada, els assistents van poder degustar braves mexi· canes elaborades pel restaurant La Adelita, patates xip ofertes per la cerveseria Abadia, pata· tes a l’estil hindú cuinades per Quarts de Quinze, patates esto· fades fetes per Leximi, braç de gitano de patates elaborat per Cigne & Delicious i patates bra· ves amb quetxup de rovellons preparat per And Burger Zero. Reolid va destacar el toc multi· cultural de la cuina que s’hi va poder trobar, que va convertir l’acte en un esdeveniment origi· nal i molt proper, els valors que la societat vol transmetre. Tal com va explicar el membre de la junta de la societat agríco· la Albert Casal, la intenció de la festa era “donar notorietat al moment de sortida al mercat de la trumfa”. Casal va encorat· jar els ciutadans del Principat a consumir productes de qualitat i proximitat, al mateix temps que va apostar perquè la trumfa con· reada al país esdevingui “una normalitat a la taula dels consu· midors andorrans”. Així mateix, va afegir que Sabors i Aromes és una garantia que el producte que es consumeix és natural i de pro· ximitat. Sobre l’impacte que pot tenir el preu en el comprador a l’hora d’adquirir-lo, Casal va in· dicar que cal que el consumidor en valori la qualitat. La producció d’aquest any ha estat molt inferior respecte a la campanya anterior. En total s’han collit uns 20.000 quilo· grams. Per això la previsió és que s’acabi aviat. fama. es tAti mAsià el cap del carrer va acollir ahir la presentació de la trumfa d’aquest any.
  • 12. 12 andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 santa coloma Els veïns reclamen una reunió al Govern per conèixer els treballs de canalització L’Associació està “mig satisfeta” després de l’anunci de la inversió i l’adjudicació de les obres tAti mAsià Julià rodríguez AnDorrA lA vellA L’Associació de Veïns i Comerciants de Santa Coloma està “mig satisfeta” després que dimecres el Govern anunciés que totes les adjudicacions per millorar la canalització del riu Valira al seu pas pel poble es faran entre enguany i l’any vinent. El president de l’entitat, Carles Perea, va explicar que “no hem passat d’estar intranquils a un optimisme al cent per cent”, tot i que va dir que estan “contents” que finalment s’hagin aclarit les inversions que es portaran a terme per evitar les inundacions periòdiques. “El que no volem és que aquestes declaracions siguin com les del passat mes de juliol i que es quedi el projecte al tinter”, va afegir Perea. Tot i les manifestacions del ministre portaveu, Jordi Cinca, i del director d’Ordenament Carles Perea “ Creiem que aquesta reunió havia de sortir de l’administració central, i no anar el poble darrere dels polítics ” No volem declaracions “del Governque lescom les del siguin passat mes de juliol i que el projecte es quedi al tinter ” El president de l’associació de Veïns de santa coloma, carles Perea. Territorial, Manel Riera, durant l’habitual roda de premsa dels dimecres, l’associació continua reclamant que se celebri una reunió pública al més aviat possible perquè el Govern expliqui amb detall quines són les actua- cions que es faran en cada tram i quines són les solucions tècniques que s’han elegit. Per aquesta raó, el president de l’associació va lliurar ahir al matí una carta amb aquesta demanda a la secretària del ministre d’Eco- nomia i Territori, Jordi Alcobé. “Creiem que aquesta reunió havia de sortir de l’administració central, i no anar el poble darrere dels polítics, per informar i per tranquil·litzar tota la població, que reclama les solucions als seus problemes”, va assenyalar l’associació en un comunicat de premsa. Una cosa que preocupa especialment l’entitat és que puguin tenir lloc episodis de pluges intenses i hi hagi de nou inundacions abans que totes les obres estiguin acabades. Per aquesta raó, sol·licitaran al Govern quins són els mitjans que se’ls poden facilitar per evitar que hi hagi danys a les zones que poden resultar més afectades. Segons va explicar Perea, una de les possibilitats és que l’executiu aporti sacs de terra, que podrien ser utilitzats pels comerços per evitar que l’aigua entri als locals. El president de l’associació va voler recordar que, a part de les obres que adjudiqui el Govern, també s’haurà de procedir a la millora del clavegueram per incrementar el volum d’aigua que pot absorbir, una tasca que correspon al Comú. També reclamen que hi hagi una especial cura en la neteja de la zona perquè el clavegueram funcioni el màxim de bé.
  • 13. DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 publicitat 13
  • 14. 14 publicitat DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 Venda a particulars i a professionals CASH DE CARNS Per a encàrrecs: 4,98 €/Kg Tot 9,90 € Lot de carn n. 1. 500 gr Filet de pobre vedell, 500 gr Carn picada mixta, 500 gr Cuixa de pollastre groc, 500 gr Costella de porc Escalopa de vedella arrebossada 6,82 €/Kg 4,95 €/Kg Fricandó de vedella Cap de llom de porc 5,90 €/Kg 2,50 unitat Hamburguesa porc-vedella x 4 unit. 6,93 €/Kg Pit de pollastre saf. familiar. 17,90 €/Kg Costella i mitjana de xai +376 80 69 03 8,90 €/Kg Salsitxa de pollastre Entrecot de bou alemany s/ tapa congelat Dissabtes i diumenges Per encàrrec: abans de divendres a les 20 h Espatlla de xai a l’ast 15,00 € Conill a l’ast 8,00 € Porquet a l’ast 55,00 € Cuixa de xai a l’ast 29,00 € 9,50 € 1 Pollastre a l’ast 1 Botella de cava brut nature 500 gr Amanida Promocions vàlides fins a acabar existències TOT C. E. Serradells HORARI: De dilluns a dissabte de 10.30 h a 20.30 h. Diumenges de 9.00 h a 15.00 h Carretera de la Comella, 45 - Andorra la Vella Ctra. La Comella Av. Tarragona Av. Salou
  • 15. andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 esdeveniment comercial i lúdic Arrenca la Fira d’Andorra la Vella amb més expositors 15 la massana e. c. S’inaugurarà a les 11 hores i unirà el parc Central i l’avinguda Meritxell tati masià Redacció anDorra la vella Avui es dóna el tret de sortida a la 35a edició de la Fira d’Andorra la Vella, que aquest any torna amb 179 estands (un 25% més que el 2012) i amb un canvi de distribució, unint l’espai del parc Central amb la plaça de la Rotonda a través del passeig del Riu, on hi haurà la fira d’artesans. L’esdeveniment obrirà a les deu del matí i a les onze hi haurà la inauguració oficial. A l’envelat principal s’hi ubicarà la fira comercial i hi haurà una vela reservada als productes d’Andorra i a l’envelat del parc Central se situaran les associacions. Durant l’acte d’inauguració, el cap de Govern, Antoni Martí, posarà en marxa el comptador de l’inici de l’apagada de l’ADSL a l’estand d’Andorra Telecom. També avui, a l’estand de FEDA hi haurà una demostració de producció elèctrica mitjançant bicicletes estàtiques. A l’espai de tast, a la una del migdia i a les cinc de la tarda, s’oferiran rutes del vi amb gust garriguenc a càrrec del sommelier Toni Lara. A la vela de les associacions, a les set de la tarda, s’ha programat una exhibició del Club de Gimnàstica Artística Serradells i als espais exteriors, una demostració d’educació canina i agility (15.20 hores i 17 hores). Durant els tres dies de fira, l’envelat central acollirà les activitats comercials amb oferta d’oci, turisme, energies renovables, benestar i automoció. Entre els 86 expositors hi haurà la presència del Consorci Segre Rialb. Precisament, avui a les sis de la tarda, els alcaldes que formen l’entitat ofe- el torneig de futbol que ha tingut lloc aquesta setmana. Festa d’aniversari del Punt 400 a La Closeta Redacció anDorra la vella visitants a la fira de l’any passat de la capital. riran una xerrada. El consorci és un organisme creat l’octubre del 2008 amb l’objectiu de dinamitzar turísticament i econòmicament un territori, prenent com a nexe d’unió la construcció de l’embassament de Rialb, i buscar iniciatives per pal·liar els efectes negatius d’aquesta obra en l’entorn. També l’empresa d’assegurances Multisegur presentarà a la fira el seu nou producte d’assegurança nàutica, tenint en compte que al país hi ha un col·lectiu nombrós interessat per aquesta activitat però que fins ara no hi havia cap assegurança andorrana que permetés donar-los cobertura. Per altra banda, a la fira d’associacions hi haurà activitats diverses com ara danses, música i balls folklòrics. Tindrà 31 expositors, entre els quals hi haurà l’Associació Fallaires d’Andorra la Vella, que explicarà la història de l’entitat i els projectes. També hi haurà el Partit Socialdemòcrata. La presència del PS té com a objectiu mantenir un diàleg amb la ciutadania, explicar les posicions ideològiques i la tasca política, i rebre els suggeriments de la gent. A més, el primer secretari de la formació, Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, assistiran a la inauguració. Fins diumenge, els restaurants de la capital oferiran el menú de fira i també hi haurà servei de restauració amb productes de proximitat i gallecs. A l’estand de l’Ampolla se sortejarà, a les set de la tarda, catorze nits d’hotel, mentre que als espais exteriors s’oferiran passejades amb ponis i quads infantils, kàrting, la possibilitat de provar una bicicleta elèctrica, inflables, tir amb propulsor, múixing i activitats de socorrisme de la Creu Roja. Diumenge, a l’aparcament d’autocars del carrer Doctor Vilanova, s’hi ubicarà la Fira concurs del bestiar. Serà de les deu del matí a les dues del migdia. Una festa d’aniversari, amb DJ Maluki, tancarà avui una setmana plena d’activitats per celebrar el tercer aniversari del Punt 400 de la Massana. La sessió començarà a les sis de la tarda, a La Closeta, i està oberta a tothom que tingui ganes de passar una bona estona. La celebració va arrencar dilluns amb una jornada de portes obertes. El responsable del centre, Aboubacry Ba, va atendre les consultes de diversos pares que es van interessar sobre què pot oferir el Punt 400 als seus fills i d’altres persones que sentien curiositat per conèixer el centre. Durant la resta de la setmana s’han fet diverses activitats, com un clínic de skate –que va reunir 23 participants–, un torneig de futbol i un campionat de futbolí i hoquei aire.
  • 16. 16 andorra DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 encamp Dues webs per apropar-se al ciutadà i posicionar-se com a destí turístic El Comú ha invertit 28.000 euros en els portals amb l’objectiu de diferenciar els continguts agències m. s. c. encamp El Comú d’Encamp ha estrenat dues pàgines web. Es tracta d’Encamp.ad, centrada en el turisme, i Comuencamp.ad, de caràcter institucional. L’objectiu, segons va explicar el cònsol menor, Jordi Torres, ha estat diferenciar els dos continguts amb la creació d’una nova web que permeti a la parròquia posicionar-se com a destinació turística. Aquestes eines han tingut un cost de 28.000 euros. Quant a la pàgina institucional, la voluntat és apropar el Comú al ciutadà, potenciant la participació i la informació. Això es vol fer a través del correu electrònic, s’ha inclòs el sistema RSS i la possibilitat de subscriure’s a butlletins d’informació. També es facilita la navegació, creant diferents perfils (infants, joves, medi ambient, negocis i gent La pàgina turística inclou informació de la parròquia i dels hotels i restaurants Torres i majoral van presentar ahir la pàgina institucional i la turística. gran) en què es recull la relació de les informacions que els poden interessar. Torres també va afegir que les dues webs són de fàcil ús, interactives i, a diferència de l’anterior, s’hi incorpora un cercador més potent que permet buscar notícies més fàcilment. També s’hi introdueixen Informa’t de totes les modalitats horàries plànols d’Encamp i el Pas de la Casa amb els llocs d’interès i la possibilitat de visualitzar-los. Sobre la web de turisme, inexistent fins ara, el Comú va indicar que era una demanda reiterada del sector. La intenció és facilitar tota la informació relativa a aquest àmbit. La cap del departament de Turisme, Anna Majoral, va destacar que serà el primer contacte que poden tenir els usuaris amb la parròquia i això ajudarà a la comercialització. Majoral també va assenyalar que es tracta d’una pàgina molt atractiva i visual, en què la fotografia pren un relleu destacable. Hi té un lloc especial el turisme esportiu, que el Comú treballa per potenciar, incloent-hi la modalitat de les estades i les condicions tècniques de les instal·lacions. A més s’hi troba un llibre de visites perquè l’usuari pugui contactar-hi i permet descarregar els fulletons infor- Cool Weeks Activitats lúdiques per a nens i nenes de 3 a 10 anys Tot en anglès! HALLOWEEN 2013 Del 28 al 31 d’octubre matius. Així mateix, hi ha un espai on es promociona l’oferta hotelera i de restauració amb la incorporació d’una llista d’establiments. La informació de la web està disponible en cinc idiomes. Majoral va recordar que el Comú té acords amb el Barça, un fet que permetrà promocionar la web d’Encamp. En aquest sentit va exposar que això serà d’utilitat sobretot per al petit empresari, majoritari a la parròquia. També s’ha informat per carta els ciutadans dels nous portals. Torres va afegir que el Comú està pendent d’una visita dels representants del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per veure les instal·lacions i avaluar el tipus de conveni que es podria establir entre les dues parts. El cònsol va remarcar l’interès del Comú per fomentar aquesta mena de turisme. Tallers, manualitats, cinema, jocs... Plaça Rebés, 4 AD500 Andorra la Vella ® Tel. 80 70 60 inlingua@inlingua.ad www.inlingua.ad www.dots-by-inlingua.com NOU MAVERICK 1000 X rs Pura adrenalina GARATGE COSMOS, SL Avinguda de Les Escoles, 6-10 · Escaldes-Engordany · Tel.: 802 266 · Fax: 864 844 · garatgecosmos@andorra.ad
  • 17. 17 DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 cinegètica La població d’isards es manté estable a Catalunya el 2013 Bellver de Cerdanya acull el segon Congrés internacional sobre l’isard Agències agènciEs bellver De cerDAnyA La població d’isards de les reserves nacionals de caça de Catalunya gestionades pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, es manté estable en uns 6.000 exemplars. Així ho va explicar ahir, en el Congrés internacional sobre l’isard que se celebra a Bellver de Cerdanya, el cap d’àrea d’activitats cinegètiques del departament, Ricard Casanoves, que va destacar que malgrat que la població ha disminuït respecte del 2012, aquesta fluctuació “es considera normal”. Així mateix, Casanoves va explicar que “les poblacions totals d’isards a Catalunya es mouen entre 10.000 i 11.000 exemplars, cosa que permet un aprofitament cinegètic i un aprofitament del turisme naturalista”. I és que a més de les poblacions que controla Medi Natural s’han de tenir en compte les poblacions que viuen al parc nacional d’Aigüestortes i la seva perifèria i la d’altres massissos gestionats per diferents àrees de caça. En aquest sentit, Casanoves va explicar que “l’aprofitament cinegètic, la caça, s’ha mantingut igual entre el 8 i el 15 espai ermengol Laia Creus clou el cicle Desenterrant el passat REdacció lA seu D’urgell L’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell acollirà aquest vespre, a les vuit, la darrera xerrada del cicle Desenterrant el passat, que al mes d’octubre ha proposat un seguit de conferències sobre el patrimoni arqueològic i paleontològic de l’Alt Urgell. En aquesta ocasió, sota el títol Pati Palau: cercant els límits de la ciutat medieval, l’arqueòloga Laia Creus, directora de la intervenció arqueològica que es va dur a terme al Pati Palau de la Seu al juny, presentarà els resultats de la recerca a la capital urgellenca i els vincularà amb els estudis de l’evolució urbanística de la població realitzats recentment pels historiadors Carles Gascón, Lluís Obiols i Javier Escuder. la seU d’Urgell AjuntAment De lA seu D’urgell Un moment de la inauguració del congrés sobre l’isard ahir a Bellver. per cent, un aprofitament sostenible per a l’espècie i que manté l’activitat en el territori”. D’altra banda, i pel que fa al pestivirus, enguany s’han detectat casos puntuals de la malaltia al parc natural del Cadí-Moixeró, tot i que no ha afectat gaire la demografia dels isards. El catedràtic de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i fundador del Servei d’Ecopatologia, Santiago Lavín, va manifestar que “el brot actual al Cadí és el que ja havíem previst, brots puntuals, que no afecten dràsticament la població i que seguiran mantenint-se”. La inauguració del congrés, que pretén posar en contacte científics, gestors, caçadors i naturalistes, que debatran la situació de l’espècie, va anar a càrrec del director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares; l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta; el president del comitè organitzador, Santiago Lavín, i el president de la Fundació World Nature, Antoni Carulla. El programa científic inclou en total quaranta presentacions de treballs d’Àustria, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia, Suïssa i Catalunya. El nou dipòsit judicial ja alberga 40 vehicles El nou dipòsit judicial de vehicles de la Seu, situat a la partida de Sant Ermengol i que es va posar en marxa fa una setmana, ja alberga prop d’una quarantena de cotxes, segons va informar l’Ajuntament, que va destacar que l’equipament ha permès alliberar vies i estacionaments públics ocupats per aquests cotxes.
  • 18. 18 pirineus DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 ensenyament El 75% dels estudiants de secundària secunden la vaga El seguiment de la protesta contra la llei Wert és minoritari a primària ràDioseu Redacció la seu D’urgell La vaga d’ensenyament convocada ahir contra l’anomenada llei Wert va tenir, a l’Alt Urgell, el seguiment principal en l’ensenyament secundari i el batxillerat. A l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu, el cent per cent dels professors i 60 dels 80 alumnes s’hi van sumar. I a l’Institut Joan Brudieu, el mateix percentatge d’estudiants, un 75%, no va anar a classe. Pel que fa al professorat i el personal de l’institut, només un 20% la va secundar i els professionals no van programar cap acte de protesta. Tot i això, el director del centre, Xavier Falcó, en manifestacions a RàdioSeu, va dir que la dada no es correspon amb el rebuig generalitzat que la llei desperta entre el col·lectiu. Als centres de primària de la Seu, el seguiment va ser mínim malgrat que la majoria de famílies i professorat també s’han La manifestació d’estudiants a l’avinguda salòria de la capital alturgellenca. mostrat crítics amb la llei. Des de l’Escola Albert Vives, Isidor Alberich va destacar que un 25% de pares i mares no van portar ahir els seus fills al col·legi com a mesura de protesta. El director del centre va qualificar de “tercermundista” la nova llei. Per l’Escola Pau Claris, Lourdes Porta va assenyalar que la jornada havia transcorregut amb normalitat, tot i que van organitzar una cadena humana de protesta a la tarda. El mateix va passar al col·legi La Valira, on al matí va tenir lloc un acte informatiu contra la normativa i tot seguit van començar les classes. En canvi, la ZER Narieda ha informat que a les escoles que en formen part sí que hi ha hagut suport massiu a la vaga. certàmens La Seu d’Urgell acull demà el quart concurs de cavall pirinenc català Redacció la seu D’urgell La Seu d’Urgell acollirà demà el quart Concurs comarcal de cavall pirinenc català, que tindrà lloc al camp de terra annex a l’aparcament del Doctor Peiró, amb trenta tancats i la participació de vuit ramaders de la comarca, segons va recordar l’Ajuntament de la capital alturgellenca. Els cavalls estaran exposats al públic de les nou del matí a les cinc de la tarda. El concurs s’iniciarà a les onze del matí i l’acte de lliurament de premis tindrà lloc a dos quarts de dues del migdia, aproximadament. En el certamen hi participaran 35 cavalls en les categories de sobrany, terçó i semental pel que fa als mascles, i sobranya, terçona i parella pel que fa a les femelles. La finalitat d’aquest concurs és que els millors exemplars puguin participar en el concurs nacional de cavall piri- Els cavalls estaran exposats al públic entre les nou del matí i les cinc de la tarda nenc català, que enguany també tindrà lloc a la Seu d’Urgell, el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. El cavall pirinenc català és una raça equina d’aptitud càrnia que està molt ben adaptada al territori. Pel que fa a l’Alt Urgell, l’Associació de Criadors i Productors del Cavall Pirinenc Català compta amb divuit associats, que són propietaris d’uns 300 animals. El concurs és organitzat per l’Associació de Criadors i Productors del Cavall Pirinenc Català de l’Alt Urgell i l’Ajuntament de la Seu, i compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Mafriseu.
  • 19. Ctra. del Obac Av. de Tarragona Cr. 1h = Av. de Tarragona la aueta uy Riberaig ventura Cr. Bona ll Cr. Ca P a gu ray ibe aR tur ven na Bo na da Sar de Cr. Cr. eta llau Ca rg d’U re . Pe r C P Caixa Central 19 publicitat DivenDres, 25 D’octubre Del 2013
  • 21. 21 DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 documental L’Arxiu ens descobreix Jordi Sasplugas, pioner del cinema andorrà i independent El productor i dinamitzador audiovisual va engegar TV3 i va coproduir ‘1492’, de Ridley Scott Arxiu nAcionAl D’AnDorrA e. j. m. AnDorrA lA vellA L’apartat dedicat als obituaris dels premis Goya i Gaudí 2013 va destapar la llebre. Entre la projecció dels rostres dels des­ apareguts en el món audiovisual hi sortia l’andorrà Jordi Sasplu­ gas Mateu (1942­2012). L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) el coneixia com a cofundador del Cineclub d’Andorra, promotor d’altres activitats audiovisuals i membre del Consell Andorrà de l’Audiovisual, però no sabia res de la seva repercussió en el cinema i l’audiovisual català, es­ panyol i internacional. L’ANA va començar a rascar per reconstruir la seva trajectò­ ria i es va endur una agradable (i tardana) sorpresa. Per reivin­ dicar la seva figura ha produït el documental El mirador d’Andorra, realitzat per Cucut Produc­ cions. El curtmetratge de Sasplu­ gas s’estrenarà el 27 d’octubre al Teatre Comunal, a les dotze del migdia, en una projecció gratuïta organitzada per l’ANA. A la ses­ sió hi assistiran alguns dels seus amics, com Isona Passola, presi­ denta de l’Acadèmia del Cinema Català, el productor i director Manuel Esteban i l’exdirector de TV3 Jaume Ferrús. Però, ¿qui era aquest home discret i humil que no es vana­ gloriava de relacionar­se amb el personal de Hollywood ni d’ha­ ver coproduït 1492: La conquesta del paradís (1992), de Ridley Scott (Alien, Blade Runner, Gladiador)? Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, els pares de Sasplugas es van refugiar a An­ dorra. Ell va néixer a Encamp, el 1942, i va créixer a l’hotel Mira­ dor d’Andorra la Vella, lloc de trobada i refugi d’intel·lectuals i polítics republicans. El pare i el fill Sasplugas eren del PSUC. El jove Jordi Sasplugas va estudiar cuina a França, on va apassionar­se per la literatura i el cinema, i a Anglaterra. De tor­ Jordi Sasplugas, portada de la revista ‘tP’ del maig del 1987. al costat, el carnet de soci número u del cineclub d’andorra, que va cofundar Sasplugas. a sota, detall de la terrassa de l’hotel mirador, a andorra la Vella, dels pares de Sasplugas i on ell va exercir de cuiner. nada, va portar el restaurant de l’hotel, L’Odre d’Éol. Apassionat pel cinema, juntament amb Josep Farràs i Miquel Porter, va fundar el Cineclub d’Andorra, on pro­ jectava el millor cinema euro­ peu, censurat a l’Espanya fran­ quista. Les projeccions es feien a la sala Andor­Center, on ara hi ha el centre cultural La Llacuna. A casa seva, a l’hotel, Sasplugas organitzava intensos caps de set­ mana de cinema i convidava els membres del Cineclub Mirador de Barcelona. En algun moment, Sasplu­ gas va deixar la restauració per dedicar­se íntegrament al món audiovisual i desenvolupar una fructífera trajectòria professio­ nal. I Andorra, malauradament, li va perdre la pista. El documental explica que Sasplugas va estar molt vinculat a la distribució del cinema d’art i assaig i va obrir les primeres sales dedicades a les pel·lícules d’autor, els cinemes Capsa, a Bar­ celona, que després van passar a projectar cinema pornogràfic. El nostre home va ser cridat a aixecar el projecte de dotar Ca­ talunya d’una televisió pública, TV3, i durant anys va ser res­ ponsable de la producció aliena. Ell buscava i comprava les sèries i els productes audiovisuals que han marcat una fita. D’ell és la culpa que milers d’espectadors s’enganxessin a les peripècies –en català– de Dallas, L’escurçó negre, Hotel Fawlty, La dimensió desconeguda, Veïns, Magnum, Els joves, A cor obert... El productor i dinamitzador audiovisual sabia comprar drets televisius. De fet, ja ho havia fet amb cinema quan treballava per a Figaro. Apassionat pel cinema i el sector audiovisual, Sasplugas va impulsar les primeres multi­ sales de Barcelona i va treballar amb Time Warner Turner (del magnat Ted Turner) per distri­ buir continguts per a la televisió per cable. Tot i la seva discreció, no es va oblidar mai de la seva terra, on va impulsar el Festival interna­ cional de cinema de muntanya, que es va celebrar en dues edici­ ons a Sant Julià de Lòria. A més, va ser pioner a l’hora de projec­ tar un Museu de l’Audiovisual a l’edifici de Radio Andorra i pro­ posar una escola d’estudis audi­ ovisuals al país. Entre altres iniciatives, Sas­ plugas va fundar l’Associació de Productors de Cinema Indepen­ dent de la Mediterrània (Api­ med), entitat que ara dirigeix la seva amiga Isona Passola. La directora i productora col·labora en el documental de l’Arxiu i re­ corda que era un “lector voraç”, que “s’estimava molt Andorra” i, sobretot, que era “un bon home, honest”. El documental de l’ANA pre­ tén reparar la ignorància en què la ciutadania hem viscut respec­ te a la important figura de Sas­ plugas. L’Arxiu espera que no passi el mateix amb el cineasta andorrà Jordi Gigó i que se li faci justícia. Diumenge, després del visi­ onat del documental de Sasplu­ gas, es podrà veure El món de Pau Casals (1971-1973), un llarg­ metratge sobre la vida del músic, dirigit per Joan Baptista Bellso­ lell, d’Andorra Produccions. El Govern va restaurar una còpia del film l’any 1998.
  • 22. 22 cultura DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 literatura Morell: “A Andorra ens costa dir gràcies a les persones que encara caminen” L’escriptor ha instigat l’homenatge a Salvador Espriu, amb qui mantenia una estreta amistat tAti mAsià e. j. m. AnDorrA lA vellA “Senyor Morell, per Andorra, el que sigui, però no em faci viatjar.” Paraules que Salvador Espriu (1913-1985) va etzibar a Antoni Morell (1941) quan, aquest últim, sent secretari de Sindicatura del Principat d’Andorra, va anar a trobar l’escriptor català al seu despatx de Barcelona. Eren “els anys 70 del segle passat”, recorda Morell, i des d’aleshores els va unir una estreta amistat fins a la mort del literat. Morell ha estat l’impulsor de l’homenatge que Andorra va retre ahir al vespre al poeta i prosista. L’escriptor andorrà va proposar al ministeri de Cultura el col·loqui sobre Espriu, un autor que “reverenciava Andorra” tot i haver visitat les Valls només una vegada: “Estat sobirà, amb tantes coses fonamentals ens alliçona. Ens emmirallem en el seu passat. Envegem l’empenta del seu progrés. Ens meravellem davant de la seva incalculable, múltiple i civilitzada bellesa”, escrivia Espriu del Principat. L’autor de Cementiri de Sinera va contribuir a difondre les qualitats del país, per exemple, en el prefaci d’Andorra, 1947, un estoig amb 25 fotografies en blanc i Àlex Broch, antoni Morell i Manel Gibert, ahir. negre, signades i numerades, de l’artista Jean Dieuzaide, editat el 1977. L’any 1983 va publicar a La Vanguardia l’article “Andorra, casi un milagro”, i també va prologar el còmic Breu història d’Andorra (Nono-Art, 1983), en què Espriu confessava que sentia “un amor autèntic i un profund interès intel·lectual i espiritual pel Principat andorrà”. L’amistat amb Morell el va dur a prologar-li Set lletanies de mort (1981) i dos anys després de la seva mort, Morell va pu- blicar Salvador Espriu i Andorra (1987). Tots els textos andorrans d’Espriu s’inclouen en el magne volum Ocnos i el parat esglai (Balasch Editor, 2013), l’obra en què treballava l’autor abans de morir, que inclou 172 articles escrits entre 1934 i 1984. Morell recorda que als anys 80, quan es rumorejava que Espriu podria ser un candidat al premi Nobel de literatura, va publicar al diari Avui l’article “Salvador Espriu: passaport andorrà 4274”, en què l’escriptor andorrà s’oferia a cedir-li el seu passaport perquè pogués optar al reconeixement internacional (el Nobel de literatura només s’atorga a autors de llengües amb Estat propi). Espriu va respondre: “Em complauria molt tenir la ciutadania honorària andorrana, no pas per por de res, perquè jo no he de fugir de res perquè no he fet mai mal a ningú. Aquest seria el més gran honor que se m’ha fet mai (...)” Però no hi va haver cap moviment. Espriu no va rebre mai el certaMen arquitectura tAti mAsià Convocats els joves a l’onzè Concurs de guions Redacció AnDorrA lA vellA Ja no queda res de l’edifici de Casal i Vall La parcel·la on s’aixecava des dels anys 60 l’edifici que acollia l’editorial i la impremta Casal i Vall ja és un solar ple de runa. L’immoble, que no gaudia de cap protecció institucional, ha estat demolit pels seus propietaris per repartir-se passaport andorrà i no va poder optar ni a ser considerat per al Nobel. ¿Per què? “Perquè Andorra és silenci!”, subratlla Morell. “A Andorra ens costa parlar de la gent que ens ajuda, sigui de dins o de fora. Els fem homenatges quan ja s’han mort. Però això passa a tot el Pirineu perquè és molt tancat, des d’Hendaia fins a Portbou.” I afegeix, “ens costa dir gràcies a les persones que encara caminen”. Juntament amb les paraules de Morell, l’homenatge d’Andorra a Espriu que l’escriptor no va imaginar va comptar amb la intervenció del crític, assagista i editor Àlex Broch, que va glossar la figura d’Espriu, i del poeta Manel Gibert, que va recitar poemes de La pell de brau i El caminant i el mur, entre altres obres de l’autor català. El Consell General va cedir el vestíbul per celebrar l’acte, que es va vestir amb una mostra d’escultures de Manel Cusachs, cedides pels seus propietaris, sobre l’obra El caminant i el mur (una de les peces exposades és de Morell), i el recital poètic Aparaulades amb Espriu, de la poeta Sílvia Bel Fransi i de la cantant Sílvia Comes. El silenci s’ha trencat. una herència. L’activitat de la impremta va cessar fa tres dècades i, des d’aleshores, l’edifici projectat per l’arquitecte Domènec Escorsa i el jardí que va créixer al seu voltant s’havien convertit en un element més del paisatge urbà. El servei de Política Lingüística (SPL) convoca els estudiants a l’onzena edició del Concurs de guions per a joves, amb l’aspiració de mantenir l’elevada xifra de participació de l’any passat, en què es van rebre 156 originals. Els guions que es presentin han de ser en català i inèdits, de tema lliure, breus, realistes i amb pocs personatges, perquè es puguin convertir en curtmetratges. El termini per entregar els guions a l’SPL és el 20 de gener. La primera fase del concurs comença el mes que ve a les aules, on el guionista professional Albert Galindo impartirà sessions introductòries al guió televi- siu per explicar què és i com es redacta un text d’aquestes característiques, perquè els joves tinguin una base a l’hora d’escriure el seu guió. El jurat del certamen seleccionarà els millors treballs i, després, els alumnes de batxillerat artístic i de la comunicació de l’Escola Andorrana interpretaran i enregistraran dos guions, que es convertiran en curtmetratges. Els films s’emetran a Andorra Televisió i es penjaran a la pàgina web de l’SPL. El Concurs de guions per a joves compta amb el suport de Pyrénées Andorra, que regala vals de compra, del Comú d’Andorra la Vella i de Ràdio i Televisió d’Andorra.
  • 23. 23 DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 bàsquet Màxima concentració per no caure en equivocats excessos de confiança El River MoraBanc només pensa en el Breogán i deixa enrere el triomf escandalós a Logronyo mArtin imAtge joan josep blasco AnDorrA lA vellA El que va passar diumenge passat no és normal, com bé va dir només acabar el partit el tècnic del BC River Andorra MoraBanc, Joan Peñarroya. Guanyar de 53 punts de diferència a la pista del Cocinas.com és un fet puntual, fruit de les circumstàncies. El que és clar és que el conjunt del Principat va lligar un partit sublim, en què esforç, intensitat i encert es van unir al llarg de quaranta minuts. Avui afronta un nou repte, al poliesportiu d’Andorra (21.00 hores), contra el Breogán de Lugo. Durant la setmana Peñarroya ha intentat que qualsevol que no tingués els peus a terra tornés a tocar la superfície que trepitja. Són només tres jornades les disputades i queda molt camí a fer. “Tenim un equip amb una experiència que entén que tot just som a l’inici”, assegura el tècnic, valorant que “els millors són els que acaben la temporada i pugen”. I aquest és l’objectiu. I per ser-hi més a prop s’ha de guanyar el Breogán, que compta amb “una plantilla per aspirar a tot, per guanyar qualsevol Peñarroya: “Si la gent està animada, perfecte. Nosaltres també, però amb els peus a terra” David Navarro entra a cistella en el primer matx jugat al poliesportiu d’Andorra, davant el Peñas Huesca. equip i en qualsevol camp”. Per tant, avisa del potencial amb què arriben els gallecs. Entén que a l’entorn es creï un clima d’eufòria, però no ho permet en el seu grup de treball: “Si la gent està animada, perfecte. Nosaltres també, però amb els peus a terra.” Al rival el té estudiat: “És un equip que no corre gaire, encara que té juga- dors per jugar amb velocitat”, que “juga ordenat, en els seus atacs tenen clares quines són les seves prioritats i què és el que busquen. I això els permet després preparar una bona situació defensiva. Intenten evitar que l’equip rival corri”, i li compliquen cada atac: “Al darrere és un equip dur i treballat. Defensivament rep pocs bàsquets fàcils i fa treballar l’equip rival en totes les situacions.” Tot això provoca que “haurem de fer un bon partit si en volem treure profit”. La plantilla ha entès a la perfecció el missatge del seu entrenador. El que va passar a Logronyo s’ha de tenir en compte, però ja és passat. “El partit està oblidat”, assegura David Na- varro, que remarca que “hem de partir de zero, tornar a fer les coses bé i posar-hi la màxima intensitat” per continuar sumant victòries. No s’ha de caure en autocomplaences: “No serveix de res pensar que ja hem fet bé les coses i som els millors. És un altre partit i hem d’estar al màxim per poder guanyar-lo.” Éric Sánchez encara no està recuperat del seu trencament i tornarà a ser baixa. Aquest fet provoca que Navarro estigui tenint força minuts de base. Una posició en què “em sento còmode”, ja que anteriorment l’havia ocupat en altres equips. “M’agrada generar joc pels altres”, indica. Amb el que s’està tenint cautela és amb Asier Zengotitabengoa, amb problemes al tendó d’Aquil·les. Durant la setmana s’ha exercitat amb la resta del grup, però només en una de les dues sessions diàries. vòlei El CV Andorra es consciencia per obtenir el primer triomf j. j. b. AnDorrA lA vellA Després de començar la temporada amb dues derrotes, el CV Andorra vol sumar la primera victòria perquè aporti més tranquil·litat a la feina que s’està fent. Demà rep, al poliesportiu d’Andorra (19.00 hores), el VP Madrid, que tampoc no sap encara el que és vèncer. El Fundación Cajasol Juvasa Voley i l’UBE L’Illa Grau són els rivals amb què els andorrans han perdut. Són equips de més entitat que no pas els madrilenys, així que hi ha la confiança de poder dedicar el primer triomf del curs a l’afició. “És un equip diferent d’aquells amb què ens hem enfrontat fins ara. Però això no vol dir que puguem relaxar-nos per- què són dels partits que s’han de guanyar”, assegura el tècnic del CV Andorra, Lluís Hillaire, que veu el contrincant com un conjunt “bastant correcte, tècnicament bo i que lluita moltíssim”. De nerviosisme per guanyar un partit no n’hi ha: “Hem de tenir paciència. És com si encara estiguéssim fent pretemporada i ens hem de continuar conjuntant.” rfevb en la primera jornada els andorrans van perdre amb el sevilla.
  • 24. 24 esports DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 esquí Mireia Gutiérrez repeteix objectiu per estar entre les 30 millors del rànquing La Copa del Món d’eslàlom torna a ser on concentrarà esforços durant la temporada j. j. b. escalDes-engorDany Mateixos objectius. Mireia Gutiérrez prepara una temporada en què espera fer un pas endavant. Segueix tractant-se dels problemes a l’esquena, però la seva evolució és positiva. La Copa del Món d’eslàlom torna a ser la seva prioritat, i ocupar una plaça de les trenta primeres de la classificació, el seu gran repte. De moment no pensa en els Jocs Olímpics de Sotxi. La corredora de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE) continua de pretemporada. S’entrena per segon any consecutiu amb l’equip francès de Copa del Món i ha fet estades a Usuaia, Zermatt, Saas-Fee i Tignes. Els problemes a l’esquena que arrossega són crònics, però es poden tractar. El treball físic que desenvolupa durant la pretemporada i els exercicis de gimnàs que fa per potenciar la musculatura tenen un resultat. “Des que faig això em fa molt menys mal”, assegura Gutiérrez, cosa que provoca que faci “tres setmanes que esquio sense dolor”. La pretemporada “ha estat positiva”, assenyala, i en treu bones sensacions de cara al futur, tot i que no sempre s’ha trobat amb les millors condicions bondia Mireia Gutiérrez “ Ho veig igual o millor que l’any passat. Als entrenaments tinc el nivell, però ho he de reproduir en cursa ” a les estacions: “A Ushuaia no vam poder fer tots els entrenaments que volíem, hi havia bastanta neu, però bé. I ara, en les tres últimes estades hem pogut esquiar bastant.” Encara que enguany també s’exercita en velocitat pensant en les supercombinades, la seva preparació està centrada en l’eslàlom i el calendari de la Copa del Món. L’objectiu és estar entre les trenta primeres, continuant el cicle de dos anys que s’havien imposat des de la FAE. Es veu preparada per assolir-ho: “Ho veig igual o millor que l’any passat. Als entrenaments tinc el nivell però ho he de reproduir en cursa.” Iniciarà el calendari de la Copa del Món d’eslàlom a Levi el 16 de novembre. Continuarà a Courchevel (17 de desembre), Lienz (21 de desembre), Zagreb (6 de gener), Flachau (14 de gener), Maribor (2 de febrer), Crans Montana (del 27 de febrer al 2 de març), Are (8 de març) i Redacció anDorra la vella La selecció té dues baixes de cara al partit de demà contra Letònia, corresponent a la Copa Europea de Nacions. Aurélien Cassé té una ruptura muscular d’un centímetre a la cama i Esteve Dolsa, el nas trencat. Amb aquestes absències el seleccionador, Jean Martinho, compta per substituir-los amb els dos suplents que estaven establerts per entrar en la convocatòria definitiva. Cristian García i Javi Vicente es desplaçaran a Riga. Jornades de captació Redacció anDorra la vella Gutiérrez, en l’eslàlom de Copa del Món de la temporada passada a Aspen. les finals de la Copa del Món a Lenzerheide (10-16 de març). Enguany no farà la gira pels Estats Units perquè no estan programats eslàloms i també competirà en alguna Copa d’Europa i cursa FIS. En supercombinada participarà a Altenmarkt (9 de gener). Pel que fa als Jocs, de La zona alta variarà amb el derbi colomenc j. j. b. j. j. b. anDorra la vella moment no hi pensa, ja que “és massa aviat per dir res. Ara he de començar en Copa del Món, en tinc moltes abans dels Jocs, a més de Copes d’Europa, i ara és el que més importa, fer carreres i marcar punts”. Té per endavant un calendari exigent i només pensa a seguir progressant. La Federació Andorrana de Futbol serà present per primera vegada en la Fira d’Andorra la Vella. L’objectiu principal és la captació de nenes per al futbol femení i la d’àrbitres de futbol i futbol sala, que formen part de les campanyes que desenvolupa l’ens. Diumenge organitza un torneig femení de 3x3, un concurs d’habilitat i l’opció de xutar penals al porter de la selecció de futbol, Ferran Pol. lliGA nACionAl L’FC Andorra no vol deixar escapar punts amb el cuer Ayala i Moisés eviten l’avanç d’un jugador del Vista Alegre. importància de guanyar a casa, i més amb un rival directe.” Això fa que sigui “necessari que tinguem la màxima responsabilitat Cassé i Dolsa, baixa per a Riga futbol futbol L’FC Andorra vol mirar cap amunt i per aquest motiu no pot fallar demà a Aixovall. S’enfronta, a les quatre de la tarda, amb l’Atlètic Alpicat, l’últim classificat, així que és una ocasió propícia per distanciar-se’n. Els lleidatans només sumen tres punts, fruit de tres empats, i per tant arribaran al Principat “en una situació límit, cosa que els fa molt perillosos”, exposa el tècnic tricolor, Justo Ruiz, que veu que poden venir “amb ansietat”. El matx és igual d’important per al seu conjunt: “Hem de tenir la mentalitat que es tracta d’una final i ser conscients de la ruGbi en el que fem. Hem de portar el ritme de partit i dominar per imposar-nos”. L’única baixa que tindrà és la d’Òscar Sonejee. j. j. b. anDorra la vella Després de disputar-se quatre jornades ja no queden equips invictes a la Primera Divisió de la Lliga Nacional. Són quatre els clubs que estan igualats al capdavant de la classificació, amb un partit perdut. Aquest diumenge hi ha derbi de Santa Coloma, així que hi haurà variacions a la zona alta de la taula. Fins ara el campionat s’està mostrant igualat entre els que començaven com a favorits al títol. Els dos conjunts colomencs es trobaran a les quatre de la tarda al camp d’Aixovall. Juntament amb l’FC Lusitans i la UE Sant Julià, formen un grup de líders amb 9 punts, de manera que depenent dels resultats que hi hagi en la resta d’enfrontaments un dels equips colomencs o tots dos poden prendre distàncies respecte de la resta de rivals per guanyar el campionat. El Lusitans juga el seu matx a les dotze del migdia. Serà a Alàs, amb l’FC Encamp. També al migdia, al camp lauredià, jugarà el cuer de la classificació i que tot just el cap de setmana passat va aconseguir sumar el seu primer punt de la temporada, el CE Principat, que s’enfrontarà a l’FC Ordino. Tancarà la cinquena jornada el Sant Julià. Ho farà a Aixovall a les sis de la tarda contra l’Inter Club d’Escaldes.
  • 25. publicitat DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 TRADES EN ER AL PARTIT P Dissabte, 23 de novembre a les 16 h. FC BAR CELO NA GRANA DA CF * Cost del missatge: 1,50 € + cànon Envia un SMS al 789* amb la paraula clau LLIGA i el teu nom 25
  • 26. 26 CLASSIFICATS Vehicles DIVENDRES, 25 D’OCTUBRE DEL 2013 Diversos COMPRO TOT TIPES DE COTXES DE MENYS DE 8 ANYS. PAGAMENT AL COMPTAT Ens desplacem per veure el vehicle. tel : 32 15 89 Vehicles a: http://www.buscocotxe.ad/autoexport/ Vols vendre el teu cotxe o la teva moto? Anuncia’t en aquest espai. Més informació al 80 88 88 Diversos 0 835 80 VENDA DE LLENYA - Roure. Comanda mínima: 1/2 m3 (el preu inclou també el transport i la col·locació). - Confecció de coms. - Sacs d’encenalls.
  • 27. classificats DivenDres, 25 D’octubre Del 2013 MOTOR ESPAI 145/70R13 165/70R13 185/60R14 195/65R15 205/55R16 225/45R17 27 Immobles 32 € 35 € 45 € 49 € 75 € 114 € I MOLTES MÉS OFERTES I MOLTES MÉS OFERTES SI NO NEVA NEVARÀ Av. d’Enclar, 50 Santa Coloma Principat d’Andorra vda.skoda@andorra.ad Tel. (376) 89 00 00 Immobles truca’ns www.finquesmarca.com a par tir de e rtir d a pa 73 20 20 finquesmarca@andorra.ad Av. de Joan Martí, 82 - AD200 Encamp troba la teva llar CALEFACCIÓ SA AMB BIOMAS 'ESTALVI 50% D E EN EL REBUT D CCIÓ CALEFA PISOS NOUS, A ESTRENAR ENCAMP - CENTRE 1 DORMiTORi A PARTiR DE 136.000 € qUOTA/MES: 470 A 30 ANyS* 2 DORMiTORiS A PARTiR DE 172.000 € 3-4 hab. VENDA qUOTA/MES: 596 A 30 ANyS* 3 DORMiTORiS A PARTiR DE 228.000 € a partir de 175.000 € qUOTA/MES: 790 A 30 ANyS* 3-4 hab. LLOGUER de a partir s 500 €/me 100 x 100 DE fiNANçAMENT *subjecte a estudi LLOGUER REf. 01093 - ENCAMP - CENTRE Pis moblat, 1 habitació doble + 1 habitació oberta, 1 bany complet, cuina americana, menjador exterior amb terrassa de 20 m², pàrquing, traster, exterior i assolellat. Totalment moblat i equipat. Preu: 450 € REf. 04020 - ENCAMP - LES BONS Pis 2 habitacions dobles, 1 bany complet, cuina semiequipada, menjador amb llar de foc, pàrquing, traster. Preu: 450 € REf. 02244 - ENCAMP - LES PARDiNES Xalet de 4 habitacions, 3 banys, cuina, menjador, garatge, celler, llar de foc. Preu: 1.300 € infoimgest@gmail.com · www.andorracanillopark.com VENDA REf. 04021 - ENCAMP - HORT DE GODÍ Pis, 1 habitació doble, 1 bany complet, cuina americana equipada, menjador exterior amb balcó, pàrquing, sol i vistes. EN MOLT BON ESTAT. Preu: 74.000 € REf. 02069 - ENCAMP - CENTRE Pis, 4 habitacions, 2 banys, cuina office, menjador amb llar de foc, pàrquing, traster, exterior i assolellat. Gran jardí. ACABATS DE QUALITAT. Preu: 350.000 € REf. 02699 - ANDORRA LA VELLA PIS, 3 HABITACIONS, 2 BANYS, SOL I VISTES. CÈNTRIC. Preu: 315.000 € REf. 02698 - ENCAMP - MiRADOR Pis, 2 dormitoris, 1 despatx, saló menjador, cuina, bany complet. Balcó, pàrquing. VISTES. Preu: 160.000 € REf. 02023 - ENCAMP Saló menjador, cuina, bany, 1 dormitori en altell, traster, garatge. Moblat. Preu: 350 € REf. 02688 - ENCAMP - CENTRE Pis, 2 dormitoris,1 bany, cuina office, safareig, menjador, pàrquing, MOBLAT. Preu: 500 € REf. 02683 - ESCALDES-ENGORDANy - ROC BLANC 4 dormitoris, saló menjador amb cuina americana, 2 banys. CÈNTRIC. Preu: 750 € REf. 00656 - ENCAMP - TURÓ DE ViLA Pis, 3 habitacions, 2 banys complets, cuina office, safareig, menjador, balcó, pàrquing, sol i vistes. Preu: 650 € REf. 02591 - ENCAMP - CENTRE Pis, 2 dormitoris, saló menjador, cuina. Pàrquing i traster. CÈNTRIC. Preu: 100.000 € REf. 04001 - ENCAMP - CENTRE 1 dormitori, saló menjador, cuina americana, bany complet, pàrquing i traster. CÈNTRIC. Preu: 82.000 € REf. 04004 - SANT JULiÀ DE LòRiA - CENTRE Pis de nova construcció, 2 habitacions, 1 bany, cuina, menjador, terrassa, garatge, ascensor, armaris, exterior. Preu: 190.000 € REf. 02696 - ENCAMP - LES BONS 4 habitacions (1 suite, 2 dobles, 1 individual), 2 banys, cuina office, safareig, menjador, exterior, balcó, pàrquing, traster, exterior i assolellat. Preu: 232.000 € REf. 02687 - ENCAMP - TURÓ DE ViLA Pis de 2 habitacions, 2 banys complets, cuina office, safareig, menjador, balcó, pàrquing, sol i vistes. Preu: 550 € REf. 02628 - ESCALDES-ENGORDANy 3 despatxos, 2 banys, caixa forta, gran vitrina. Preu: 2.400 € REf. 01775 - CANiLLO - PRATS Pis, 2 habitacions dobles, 1 bany complet, cuina, menjador, terrassa i pàrquing. Sol i vistes. Preu: 400 € REf. 02635 - CANiLLO - PRATS Pis, 3 habitacions dobles, 2 banys complets, cuina, menjador amb llar de foc i balcó i pàrquing. Sol i vistes. Preu: 550 €
  • 28. 28 CLASSIFICATS DIVENDRES, 25 D’OCTUBRE DEL 2013 2 I EQ U IPAT D E 40 M , PI S M O BL AT IN A SA LÓ M EN JA D O R A M B CU PL ET. A M ER IC A N A. 1 BA N Y CO M 400 € 6340 A N D O RR A LA VE LL A. RE F. DISPOSEM DE DIFERENTS LLOGUERS PER A LA TEMPORADA D’ESQUÍ LLOGUER: LLOGUER: LLOGUER: ESCALDES REF. 6432 LLOGUER: ORDINO REF. 6377 LLOGUER: LLOGUER: Pis nou amb 1 habitació, 1 bany complet, cuina totalment equipada, pàrquing inclòs. 450 € Casa adossada seminova de 160 m2 amb 4 habitacions, 2 banys complets, 1 bany auxiliar, cuina equipada, 2 terrasses grans, saló menjador amb llar de foc, hort, pàrquing i traster inclòs. Zona molt tranquil·la amb molt bones vistes i sol. MOBLADA I EQUIPADA. LA MASSANA REF. 6314 Apartament d’obra nova situat al centre d’Andorra la Vella, 80 m2, 2 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys (1 dutxa i 1 banyera), cuina independent, vistes i sol de matí. Plaça d’aparcament i traster. LLOGUER: LLOGUER: Pis reformat de 65 m2, cuina semioberta, ampli menjador, 2 habitacions, 2 banys, pàrquing opcional, no gossos. Despeses incloses. 750 € ESCALDES REF. 6142 LLOGUER: LLOGUER: Pis seminou de 145 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, cuina equipada, safareig. Gran terrassa. Pàrquing doble i traster. 680 € 450 € Pis nou moblat de 74 m2, 2 hab. dobles, un bany complet, saló menjador amb llar de foc, cuina equipada i moblada, terrassa de 6 m2, pàrquing i traster. 500 € ANDORRA REF. 6547 LA MASSANA REF. 5927 CANILLO ANDORRA REF. 6232 ORDINO REF. 6376 ESCALDES Pis al centre d’Andorra totalment exterior de 80 m2, amb 2 habitacions dobles, 1 bany complet i safareig. Cuina oberta amb el saló menjador. Apartament dúplex CÈNTRIC de 117 m : 1a planta: Saló menjador amb llar de foc i sortida a la terrassa de 8 m2 aprox., cuina independent, 1 bany auxiliar. 2a planta: 3 dormitoris amb armaris encastats, 1 suite amb sortida al jardí de 60 m2. 2 banys complets. 1 plaça d’aparcament i 1 traster. PREU: 125.000 € ENCAMP REF. 6446 Pis seminou situat en zona tranquil·la de 82 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, cuina tancada, safareig, saló menjador, rebedor. Tot exterior. Sol i vistes. Pàrquing. Preu negociable. PREU: 206.000 € 2 PREU: 260.000 € REF. 5899 REF. 6379 Pis de 90 m2 amb 2 habitacions, 1 bany complet, cuina tancada i safareig. Saló menjador amb sortida a la terrassa de 6 m2. SOL I VISTES!! En procés de reforma, totalment acabat, per: PREU: 170.000 € ESCALDES-ENGORDANY REF. 6163 OPORTUNITAT Pis cèntric totalment reformat de nou, 100 m2 amb 3 habitacions dobles (1 en suite), 2 banys complets, cuina tancada equipada i safareig, armaris encastats i parquet. Pàrquing i traster inclosos. Bons acabats. PREU: LLOGUER: Pis, 115 m²,3 hab., 2 banys, assolellat, dutxa hidromassatge, 1 bany auxiliar, armaris encastats, calefacció central de gasoil, cuina independent, safareig. Acabats de qualitat, possibilitat de pàrquing. No s’hi admeten animals. 900 € ORDINO REF. 6483 Pis molt cèntric de 90 m amb 3 habitacions, 1 bany complet. Saló menjador. www.immodernandorra.com ANDORRA REF. 6087 550 € Pis seminou de 100 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, safareig, terrassa. TOT EXTERIOR. Pàrquing i traster. 2 Av. Fiter i Rossell, 30 Escaldes-Engordany info@immodernandorra.com ANDORRA REF. 6182 Pis cèntric de 55 m (costat hospital), saló menjador, 1 hab., 1 bany, calefacció de gasoil, acabats de qualitat. Pàrquing inclòs. 2 Pis de 100 m2 amb 3 habitacions, 1 bany complet, 1 lavabo, safareig, cuina equipada tancada. Gran saló menjador amb llar de foc i accés al jardí de 100 m2. Pàrquing i traster. TOTALMENT MOBLAT I EQUIPAT. 600 € 86 33 00 293.000 € 1.500 € 580 € 1.200 € ANDORRA REF. 6345 ANDORRA REF. 6494 Pis cèntric de 100 m2 amb 3 habitacions (2 dobles i una individual), 2 banys complets, safareig, terrassa gran, saló menjador amb llar de foc. Possibilitat de pàrquing de lloguer. PREU: 199.900 € CANILLO REF. 5605 Àtic NOU, A ESTRENAR, de 75 m2 amb 2 habitacions, 1 bany, llar de foc, terrassa, armaris encastats, parquet, pàrquing i traster. Vistes panoràmiques. ACABATS DE QUALITAT. PREU: 179.500 €