Part nº4 de: El Franquisme: La construcció d'una dictadura (1939-1959)

1. 4. L'ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT:
4.1. Les lleis fonamentals:
Procés d'establiment de lleis polítiques bàsiques per organitzar l'Estat franquista (iniciat durant la
Guerra Civil) i va cloure l'any 66 amb la Llei orgànica de l'Estat.
1938 --> Franco, Caudillo d'Espanya --> inici procés d'institucionalització de l'estat:
1r: Concentració de poders en la persona de Franco.
2n: Cap d'Estat i president de Govern.
3r: Generalíssim dels tres exèrcits.
4t: Franco presidí el Consell Nacional.
5è: Nomenava secretari de govern (gaudia de poders excepcionals per promulgar lleis
en cas d'emergència).
Lleis fonamentals:
–Fuero del Trabajo (regular relacions laborals i establia el principis del nacionalsindicalisme). 1938
–Fuero de los Españoles (conjunt de deures i drets dels espanyols. La relació de drets no anava
acompanyada de cap garantia per poder-los exercir). 1945
–Llei Constitutiva de les Corts (Corts --> òrgan legislador supeditat a la funció sancionadora del
“Caudillo”). 1942
–Llei del Referèndum Nacional (El Cap d'Estat podia sotmetre a consulta popular aquelles
qüestions que considerés oportunes). 1945
–Llei de Successió (Espanya com a Regna i preveia la monarquia com a successora del franquisme).
1947
–Llei de “Principios del Movimiento” (Actualitzava les principals directius de l'Estat. Tots els
funcionaris públics estaven obligats a jurar els “principios del Movimiento” abans de prendre
possessió). 1958
4.2. La democràcia orgànica:
Franquisme rebutjava la democràcia, així que per la construcció del nou Estat es basà en l'Estat
Corporativista italià (participació popular de tres unitats bàsiques: família, municipi i sindicat;
elements naturals representatius de la societat i considerats superiors als partits polítics). Sistema
anomenat Democràcia orgànica (pretenia la legitimitat democràtica al franquisme, però evitant la
democràcia representativa).
Amb la Llei Constitutiva de les Corts, es definien les Corts com a òrgan superior de participació
del poble espanyol en les tasques de l'Estat. Els seus representants, els procuradors eren designats
pel poder i entre ells hi havia ministres, membres del Consejo Nacional del Movimiento i de
l'organització sindical. Hi havia d'altres que ho eren per raó del seu càrrec (alcaldes, rectors
universitaris, representants jerarquia eclesiàstica. Es tractava d'una representació corporativa per
terços (sindical, d'entitats i d'administració local). Arran la llei orgànica del 66 van sorgir els
procuradors pel terç (escollits per sufragi dels caps de família). Corts no escollides
democràticament i sense poder legislatiu autèntic (Govern decidia els projectes que les Corts havien
d'aprovar i quins s'aprovaven sense participació de les Cort, els decrets de llei), era un òrgan de
col·laboració amb el cap d'Estat (Franco --> poder legislatiu i dret de vetar lleis).
Territorialment --> Poder transmés a partir dels governadors civils de les províncies. Per
província hi havia un governador militar. Es restabliren les capitanies generals. Ajuntaments amb
alcaldes del Movimiento (elegits pel governador civil).
Sindicats verticals --> Posteriorment, Organización Sindical Española (OSE), depenien d'un
secretari general amb rang de ministre. Llei d'unitat sindical (1940) --> moder corporatiu italià.
Integrava en un sindicat empresaris i treballadors organitzats per branques de producció.
Tutel·la fèrria de l'Estat sobre la classe obrera, en dictava: condicions laborals sense negociació

2. col·lectiva ni vaga --> Condicions laborals extremes (salaris baixos i beneficis empresarials molt
elevats). Única defensa dels interessos dels treballadors --> els llaços sindicals (càrrecs d'elecció
directa establerts l'any 1954).
4.3. Valors imposats pel franquisme a la societat:
–Moral cristiana estricte.
–Cerimònies amb caràcter religiós.
–Prohibit el matrimoni civil, el divorci i l'avortament.
–Puritanisme estricte (vigilar i condemnar manifestacions que poguessin incitar a “intencions
pecaminoses”).
–Censura.
–Model patriarcal (submissió de la dona a l'home).
–Retorn al codi civil del 1889 (inferioritat jurídica de la dona, per treballar necessitava el permís del
pare o el marit, orientació educativa a cuidar de la casa i la família i dificultat d'accés a l' universitat
i al treball).
–Educació --> adoctrinament polític i religiós. Primari/Secundari a les mans de l'església, prohibit
ensenyament mixt, obligatorietat de la religió i de la Formación del Espíritu Nacional (assignatura
on s'ensenyaven els principis del falangisme i era impartida per membres del movimiento).