La rotació de conreus en secà resulta una eina imprescindible per a maximitzar productivitat, optimitzant els recursos disponibles i, ocasionant el mínim impacte possible al medi ambient.

1. Teia Goy – Enginyera Tècnica Agrícola
Jornada “Alternatives de conreu”
Olot, 23 de febrer de 2017
Rotacions en conreus extensius:
avantatges agronòmics i econòmics

2. Què s’entén per rotació de conreus?
• Pràctica agrícola d’alternar en el temps les espècies cultivades
sobre un mateix terreny, buscant maximitzar la productivitat per
unitat de superfície, optimitzant l’ús dels recursos.

3. Precisament perquè la rotació va passar a
un lloc secundari, hem anat creant molts
dels problemes amb que ens trobem avui
a les nostres explotacions.

5. Actualment la rotació té un lloc prioritari:
• Diversificació de conreus (greening)

6. Monocultiu:
1- Inducció de resistències a determinats herbicides
2- Acúmul de residus de plaguicides al sòl (aplicació continuada de determinats
residuals)
3- Esgotament del sòl, la planta explora sempre el mateix volum de sòl (mateixa
profunditat i estructura d’arrel)
4- Plagues i malalties específiques: no trenquem el cicle
5- Inversió de flora adventícia: selecció de males herbes adaptades tant al cultiu
com a la tècnica de cultiu, difícils de mantenir en límits que no suposin
competència.
6- Manca d’eficiència en l’aprofitament de la fertilització aportada i dels
nutrients continguts al sòl
7- Risc de “jugar-s’ho tot a una carta” a nivell d’explotació (preus, climatologia)

7. Rotació + diversificació
1- Menys problemes d’herbes no desitjades (menys dependència d’herbicides, i
més facilitat de desherbatge -quan cal- si som capaços d’evitar la inducció de
resistències)
2- Aprofitament dels recursos del sòl en tot l’horitzó cultivable i millor aprofitament
dels fertilitzants aportats
3- Millora estructura del sòl
4- Enriquiment del sòl en determinats nutrients: millora fertilitat
5- Podem trencar el cicle a fongs i plagues que persisteixen al sòl
6- No hi ha selecció tan marcada de flora adventícia : augment de la biodiversitat
7- Diversificació de riscos sobre collita en el total de l’explotació (climatologia,
preus venda)
8- Té sentit sobretot en conreus de secà, perquè no dominem el conreu -no el
podem forçar amb el reg- hem d’aprofitar totes les eines a l’abast per a obtenir
màxima productivitat, amb menor cost i amb mínim impacte al medi ambient
amb les condicions climàtiques que marqui l’any

8. Evitem afavorir l’aparició de resistències a
herbicides
Controlar margall en blat amb una
sulfonilurea (Hussar Plus, Broadway,..)
grup B i, en rotació amb colza,
controlar-lo amb propizamida (Kerb Flo,
…) grup K1
Baixar dosis, aplicacions en estadis
vegetatius massa avançats, repetir
anys consecutius matèries actives
de la mateixa família química,…
OK √
NO X
Font: International survey of herbicide resistant weeds

9. Inversió de flora adventícia
• Diplotaxis erucoides o Fumaria officinalis estan perfectament
adaptades al treball intensiu del sòl i a la inversió d’horitzons (llaurada)
• Bromus diandrus o Torilis arvensis s’adapten millor a sòls més
estables (sembra directa)
• Una espècie de mala herba s’associa a un cultiu perquè els seus periodes
d’establiment, cicles biològics, requeriments de sòl i fertilitat, són similars:
Digitaria sanguinalis, Portulaca oleracea, Setaria viridis associades
a blat de moro i no associades a cereal d’hivern.
• Amb l’aplicació massiva d’hormonals, es va reduïr la població de Papaver
rhoeas o Diplotaxis spp i, en canvi, va augmentar la de Veronica spp i
Galium spp que són menys sensibles (també hem acabat generat
resistències a hormonals en Papaver)
• Amb la generalització del cultiu de colza, han proliferat asteràcies o
compostes: Silybum marianum, Cirsium arvense, Chrysantemum
segetum,…

10. colza
ordi
gira-sol
Millor aprofitament dels recursos del sòl
en tot l’horitzò cultivable

11. Enriquiment del sòl en determinats
nutrients
COLZA (exportant gra i deixant la resta de la planta al camp)

12. Enriquiment del sòl en determinats
nutrients
1- USERDA pot arribar a fixar 463 kg de N atmosfèric per ha i any
(Vance et al. 1988)
2- Quan aixequem una USERDA, deixa al sòl com a rostoll (en les
corones i arrels que queden al camp), al menys 150 kg de N per ha,
que es va mineralitzant poc a poc, posant-se a disposició del
següent cultiu (entre un 25% i 50%, segons diferents estudis,
durant el primer any)

13. Trencar el cicle a malalties fúngiques
Mal de peu (Gaeumannomyces graminis var. Tritici)
cultiu hoste trenca cicle del fong
blat lleguminoses (netes de gramínies)
ordi brassicàcies (netes de gramínies)
“biofumigació” per exudats d’arrel - isotiocianats
sègol civada
Fusariosi (Fusarium graminearum)
cultiu hoste trenca cicle del fong
blat lleguminoses (netes de gramínies)
ordi brassicàcies (netes de gramínies)
sègol sorgo

15. Trencar el cicle a malalties fúngiques
Antracnosi (Colletotrichum gloeosporioides)
cultiu hoste trenca cicle del fong
lleguminoses cereal
Esclerotinia (Sclerotinia sclerotiorum)
cultiu hoste trenca cicle del fong
colza cereal

16. Sclerotinia sclerotiorum (podridura blanca)

17. Esclerots: queden al sòl (capaços de restar inalterats més de 5 anys) perpetuant la
infecció. Quan tornem a sembrar colza o un conreu susceptible al mateix recinte i es
donin les condicions climàtiques adequades, tornaran a infectar virulentament el cultiu

18. Rincosporiosi en ordi. L’aigua (els esquitxos) i la Tª fresca
afavoreixen la dispersió d’espores presents al rostoll

19. Control de margall en
colza: relativament fàcil
Control de fulla ampla en
colza: difícil

20. Qualsevol diversificació és rotació?
NO!
“En el millor dels casos la tan anhelada
rotació de cultius es planifica només
de cara a una campanya, repetint any
rere any idèntiques programacions el
que significa al cap i a la fi, un
monocultiu.” (Presentació Smartfruit 2017)

21. Planificar les rotacions a l’explotació
• planificació a mig termini (4 anys vista) tenint en compte:
1- Necessitats de l’explotació (alimentació del bestiar, maquinària disponible,…)
2- La seqüència de cultius determina quíns herbicides puc usar en el cultiu precedent

22. Planificar les rotacions a l’explotació
3- després d’un fixador de N, sembrar sempre un cultiu que l’aprofiti
cereal després de lleguminosa
4- naturalesa del cultiu: neteja o embruta?
raygrass o civada per verd netegen, blat o colza embruten
5- quin cultiu em permet gestionar millor les males herbes predominants?
si tinc camp infestat de rèvola o card marià o veça borda, no sembraré
barreges com per exemple: civada + veça o RG+trèbol
6- el guaret és una possibilitat
7- aplicació de dejeccions ramaderes?
un ordi es bolcarà però un blat baix potser no…
8- he tingut algún problema de fongs recurrent?
Rincosporiosi en ordis, l’inòcul queda a la parcel·la quan incorporem palla
infectada, pot ser interessant rotar amb una altra espècie no hoste
9- com puc ajudar a descompactar el sòl?
Colza o gira-sol

23. Rotacions en cultius de secà
3- triticale
1- blat 2- colza
4- pèsol

24. 3- ordi
1- blat 2- colza
4- alfals
Rotacions en cultius de secà

25. Rotacions en cultius de secà
3- ordi
1- blat 2- gira-sol
4- favó

26. Ordi ensitjar / blat de moro
Raygrass / blat de moro
Blat ensitjar / sorgo gra
Civada + veça / soja
Rotacions regadiu: dobles cultius

27. Rotacions regadiu: dobles cultius
Raygrass / blat de moro
Raygrass / blat de moro
Blat ensitjar / sorgo x pasto
Civada + veça / gira-sol

28. Altres opcions:
• Tef (Eragrostis tef)
Cereal, estiu, cicle curt, reg
• Pasto siambasa
Gramínia, quasi perenne, 6 anys fent uns 5 dalls anuals, pot
arribar al 1,60m te rendiment alt,150t/ha any
• Camelina (Camelina sativa)
• Altres lleguminoses
• Altres…

29. Avantatges econòmics de la rotació:
-1- Estalvi en herbicides específics: de 40 €/ha simple a 90 €/ha
si tenim resistències i hem d’utilitzar un específic
-2 - Menys inversió en adobat mineral (20-25% menys). Anàlisi de sòl.
-3 - Més producció de cereal (15-20% més) en rotació amb llegumino-
ses, colza, gira-sol
-4 - Poder sembrar tota la superfície. Cost del guaret: el que deixem de
produïr
-5 - Diversifiquem risc tant en preu de mercat del producte com de
produccions
-6 - Millor possibilitat de gestió de la contaminació d’aqüífers

30. Kansas (pivots de 50 ha): Estat nº1 en producció de blat als EEU
També produeix blat de moro, soja i sorgo gra

31. Moltes gràcies!
Cada regió ha d’adaptar el seu sistema agrícola a les
necessitats, estructura i mida de les seves explotacions, a
la distribució del sòl agrícola i a les condicions climàtiques.
En el nostre cas, finques petites irregulars, escampades,
lligades o no a la ramaderia i amb predomini de cultius de
secà, on resulta imprescindible la ROTACIÓ de conreus.
8 ha
5,2 ha