2. Qualitats de la gespa
Les qualitats d'una gespa estan en funció de la seua
utilitat, apariència i en cas de la gespa esportiva, de
la seua jugabilitat.
Els factors que influeixen en la qualitat de la gespa
són:
a) A) densitat: és el nombre de plantes per unitat
d'àrea. Pot variar per factors ambientals,
genotípiques i accions culturals.
b) B) Uniformitat: estima l’apariència d’igualtat que té
tota l’extensió de la gespa. Una bona uniformitat
s’aconsegueix per la textura, l’alçada, la densitat,
les espècies, el color I altres factors culturals
3. C) Textura: és la mesura de l’amplada de la fulla.
Gespes de textura fina, com la Festuca rubra o la
Poa trivialis, tenen fulles estretes. De textura grossa
són la Festuca arundinacea o el Stenotaprhum
Secundatum.
D) Color
E) Creixement: en la qualitat visual influeix si el
creixement és per “macolla” (grups de brots que
naixen del mateix peu), rizomes o estolons.
F) Tersura: afecta a la qualitat visual i jugabilitat. Quan
les segues no són adequades, les puntes de les fulles
poden estar rasgades i decolorades.
4. Exemple de
densitat (alta-
baixa), textura
(fina-grossa),
uniformitat (alta-
baixa)
5. G) Elasticitat: és la tendència de les fulles a tornar al seu
estat inicial una vegada han sigut modificades per una
força de compressió.
H) Rigidesa: és la resistència de les fulles a la compressió.
La Bermuda i la Zoysa són gespes molt rígides i bona
resistència al seu ús, un poc menys rígides i resistents són
la Proa patensis i Lolium perenne i amb molt poca
rigidesa és la Poa trivialis.
I) Resiliència: és la capacitat de la gespa d’absorbir el
xoc que altera les característiques de la superfície, i
d’alguna forma recuperar el seu estat primitiu.
6. GRAMINIES
Les gramínies (Familia Poaceae) és la que
proporciona totes les espècies formadores de
gespa.
La Familia Poaceae està formada per 10.000
espècies, però unes poques espècies són les que
formen les praderies de gespa, ja que reuneixen
tres característiques fonamentals:
- Suportar segues sistemàtiques i freqüents
- Resistir el calcigament i l'arrencament
- Ser capaç de formar un tapís verd, continu,
compacte i uniform
12. Espècies de gramínies segons el clima
Clima càlid: espècies de clima Mediterrani i subtropical. Poden
resistir gelades moderades (fins 3ºC). En hivern es torna d’un
color marró però en primavera tornen a ser verdes. Poden
suportar condicions d’aridesa i salinitat.
Característiques:
Fulles grosses i amples
Suporta estius calorosos i hiverns suaus.
Creix en estiu i queda latent en la tardor i l’hivern.
Prospera a partir de 25 Cº.
Resistent a sequeres. Necessita poc reg.
Tall de sega baix.
Es combinen amb altres espècies per a aconseguir un color
verd tot l’any.
13. Espècies de gramínies segons el clima
Clima fred, aquestes espècies es caracteritzen per:
Fulles llargues i fines, de creixement agrupat
Suporta bé les gelades
Creix durant la primavera i la tardor i queda latent
en estiu
Prospera a partir de 15 i 24ºC
Tall de sega a major alçada
14. Espècies i varietats de gespa
segons el seu ús
Ornamental: alt nivell estètic, fulla molt fina, gran
densitat i homogeni. Permaneix verd tot l’any i
suporta segues baixes i freqüents. Requereix un
manteniment alt i no suporta el calcigament
freqüent. La llavor o el tepe és car. Tarda en
formar una superfície tupida.
15. Sport: cert nivell estètic. Molt resistents al
calcigament, ús diari, malalties i plagues.
Manteniment mig alt.
Familiar: és el més comú en els jardins familiars.
Suporta bé el calcigament i un manteniment
còmode
Ombra: d’estètica diversa. Resistents a ‘ombra
intensa i manteniment mig baix.
Dur: qualitat estètica mig alt. Alta resistència a
situacions extremes: sequeres, temperatures altes,
salinitat, calcigament, falta d’abonament... Poc
manteniment.
16. CRITERIS PER LA SELECCIÓ
D’ESPÈCIES
Per seleccionar les espècies més idònies s’ha de
tindre en compte els següents factors:
- Climatologia i sòl
- Aigua disponible i drenatge
- Ombra
- Possibilitats econòmiques i usos
- Requeriments de manteniment
- Resistència a malalties, sequera, fred,
entollament...
17. BARREJA D’ESPÈCIES I ÚS
ACONSELLATS
Normalment, la gespa està formada per diferents
espècies de gramínies per tindre una gespa verda
durant tot l’any al alternar espècies de diferents
cicles.
En zones de sol i per a un ús principalment de
piscina: Lolium perenne, 50%; Festuca rubra, 30% i
Cynodon dactylon, 20%.
En zones de sol i de clima mediterrani: Lolium
perenne, 40%; Cynodon dactylon, 30%; Poa
pratensis, 20% i Festuca rubra, 10%.
18. BARREJA D’ESPÈCIES I ÚS
ACONSELLATS
En zones de sol i per jardins i piscina: Lolium
perenne, 40%; Poa pratensis, 30%; Festuca rubra,
20%; Agrostis stolonifera, 5% i Agrostis tenuis, 5%.
En zones de sol i utilitzat en terrens esportius: Lolium
perenne, 50%; Festuca rubra, 25%; Agrostis
stolonifera, 6%; Agrostis tenuis, 6%; Cynodon
dactylon, 6%; Poa pratensis, 6%.
19. ESPÈCIES DE BAIX CONSUM
D’AIGUA I RESITENTS A LA
SEQUERA I SALINITAT
Sequía Salinidad
Cynodon dactylon Excelente Excelente
Paspalum notatum Excelente Alta
Pennisetum clandestinum Excelente Excelente
Stenotaphrum secundatum Excelente Alta
Zoysia japónica Excelente Excelente
Festuca arundinacea Alta Alta
20. Els tepes
Els tepes són planxes o rotllos de gespa natural
que ha sigut sembrat en camps de cultiu per ser
extrets amb màquines especials quan es
demandat.
21. INSTAL·LACIÓ DE GESPA
Els passos a seguir per crear una zona de gespa
són:
1) Eliminació de males herbes. Per evitar
problemes en un futur, es millor eliminar les males
herbes des del principi. El millor és regar
diàriament perquè germinen totes les males
herbes i després emprar un herbicida, repetint el
tractament a la setmana sense deixar de regar.
2) Llaurat del sòl.
3) Drenatge. Si el terreny no absorbeix bé l’aigua
es necessari fer un bon sistema de drenatge.
22. INSTAL·LACIÓ DE GESPA
4) Instal·lació d’un reg automàtic. Instal·lar un
sistema de reg és opcional ja que es pot regar
manualment. L'avantatge és que per fer- lo, hem
de fer un estudi de les necessitats hídriques i
dissenyar-lo en funció d’aquestes, estalviant-nos
problemes posteriors referits al reg.
5) Implementació dels substrat.
-Si el sòl és sorrenc o escàs en nutrients, s’ha
d'aplicar una esmena orgànica (mantell, turba)
-- Si el sòl és argilós s’ha d’afegir sorra
-- Si el terreny té desnivells s’ha d’afegir substrat
23. INSTAL·LACIÓ DE GESPA
6) Abonament de fons
7) Anivellat del terreny amb un rastell
8) Sembra de llavors, col·locació de tepes o
estolons
Per sembrar les llavors es sol fer amb una dosi de
35 a 40 g/m2, encara que s’ha de tindre en
compte que un excés de llavors pot produir que
els plantons es podrisquen.
Per sembrar la millor època és la primavera o la
tardor encara que en climes càlids també pot
realitzar-se en hivern si la gespa es capaç d’arrelar
abans de les primeres gelades.
La sembra es sol fer a “voleo”o amb una
sembradora
24. INSTAL·LACIÓ DE GESPA
La millor època per col·locar els tepes és a meitat de la
tardor. Es pot realitzar a inicis d’hivern si el sòl no està
entollat o gelat.
També es pot fer al començament de la primavera però
s’hauran de regar en els dies secs.
Per col·locar-los, s’ha de regar la terra uns dies abans a una
profunditat de 15 i 20 cm de profunditat i el dia d’inici, la
terra ha d’estar lleugerament banyada.
Els tepes es col·loquen en línies paral·leles. Piconeu cada
línia amb un “pisón”
Si en les juntes queda un buit, s’omplin amb sorra i el
creixement de la gespa ho taparà.
Si queda un tepe no queda completament
anivellat, no s’ha de golpejar sinó afegir Pisón
o llevar sòl davall d’ell
25. INSTAL·LACIÓ DE GESPA
9) Reg després de la sembra
Immediatament després de la sembra, s’ha de regar amb
una freqüència de 2 a 4 vegades diàries. Es millor regar a
mode de pluja fina.
Quan la gespa tinga 2 cm d’alçada, es disminuirà el reg
progressivament per canviar a regs més dispersos però més
abundants.
10) Primer tall
Es sol fer quan té entre 5 i 10cm d’alçada segons l’espècie.
Primer es passa el rodell i 2 o 3 dies després es realitza el
tall. S’ha de tallar 1/3 de l’alçada total de la gespa, per
estimular el creixement de nous brots des de la corona. En
posteriors talls es va baixant el tall progressivament fins una
alçada de 3 a 4 cm.
Si el tall és massa baix el tall, la gepa no disposa de suficient
fulla per fer la fotosíntesi.
11) Adició de fertilitzants
12) Tractaments antiplagues
26. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
El continu creixement de la gespa afavorit per la sega
constant produeix l’esgotament dels nutrients,
especialment del nitrogen que forma part de la gespa
entre un 3 i 5%. Els fosfats i el potassi també s’esgoten però
amb menys rapidesa. Per açò, la fertilització és uno dels
pilars bàsics del manteniment d’una bona gespa.
La gespa necessita:
- Nitrogen perquè estimula el creixement foliar i dóna el color
verd intens
- Fòsfor per enfortir el sistema radicular
- Potassi pel desenvolupament de les arrels i millorar la
resistència contra malalties
-Calci pel desenvolupament de les arrels
-Magnesi per la formació de sucres necessaris pels teixits
-Sofre, per potenciar el verdor
-Zinc, és un cofactor enzimàtic de molts processos
metabòlics com en la creació de l’hormona de
creixement
27. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
-Ferro, component de la clorofil·la
-Manganès, millora la fotosíntesi.
Per determinar quin fertilitzant i en quina
quantitat necessitem hem d’analitzar:
1) Les propietats edàfiques ja que segons elles el
programa de fertilització canvia. Ex
-
28. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
2) Les diferents varietats d’ espècies que formen la
nostra gespa i els seus requeriments de nutrients. EX
3) La superfície total de la gespa perquè les quantitats
de fertilitzant s’expressen en Kg/m2
29. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
Quan comprem un fertilitzant apareix una fórmula
com aquesta 20 - 10 - 5. Esta fórmula indica la
composició del fertilitzant:
20 % de Nitrogen,10 % de Fòsfor i 5 % de Potassi. La
resta de % és matèria inert.
La composició sempre serà igual, primer el N,
després el P i per últim el K
La fórmula també indica que per cada 100 Kg. ,
les proporcions són
20 Kg. de N
10 Kg. de P
5 Kg. de K
30. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
TIPUS DE FERTILITZANTS
Un dels més comuns és el 15-15-15, molt emprat
per tot tipus de plantes en general. No és
específic per a la gespa però té un ús corrent
per tindre una gepa en bones condicions.
Fertilitzants nitrogenats
1. Inorgànics d’origen sintètic i urees. Són solubles
en aigua i de ràpida resposta, s’han d’aplicar a
dosis baixes perquè poden provocar cremades
foliars, efectius amb temperatures baixes del
terreny, es poden perdre per volatilització i
acidifiquen el sòl. Alguns són: Urea (40-0-0), nitrat
amònic (33-0-0), nitrat potàssic (13-0-44)
31. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
2. Orgànics (naturals i sintètics). De lenta alliberació
depenent de la temperatura del sòl però poc
efectius a baixes temperatures, insolubles en
aigua, no produeixen cremades foliars, poc
volàtils, pot crear pols i emetre olors. Alguns
naturals orgànics són els fangs de depuradora (6-
2-0) i alguns sintètics són urea formaldehid (30-0-
0)i melamina (66-0-0).
Fertilitzants amb fòsfor
Superfosfats (0-20-0) 0 (0-46-0)
Polifosfat amònic (15-62-0)
Fertilitzants potàssics
Clorur potàssic (0-0-60)
Sulfat potàssic (0-0-50)
32. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
La quantitat adequada de fertilitzant que s’ha
d’emprar depèn de la seua composició i de la
seua forma d’actuar. La següent taula dóna una
idea general
33. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
Altra qüestió important és en quin moment s’ha
d’abonar. S’ha de fer-ho quan la gespa està en
període de creixement.
Si és una gespa d’estació freda s’ha d’abonar
abundantment en la tardor i en primavera molt
poc a principis perquè tinga efectes abans que
arribe la calor forta.
Si és una gespa d’estació càlida s’ha d’abonar en
primavera quan comença a tornar a ser verd però
sempre ha de fer efecte abans de l’estiu i en la
tardor quan haja disminuït la calor intensa.
34. MANTENIMENT: FERTILITZACIÓ
S’ha de tindre en compte que un abonament
escàs té poc d’efecte, i un excessiu pot cremar la
gespa.
Els fertilitzant d'alliberament lent, poden emprar-se
dos vegades a l’any, al final de l’estiu, sempre
que no faça un calor excessiu, i al final de l’hivern
quan remet el fred.
Es recomanable fertilitzar un dia després d’haver
segat i no s’ha de fer quan la gespa està
banyada o humida perquè pot quedar-se en la
fulla i cremar-la.
S’ha de repartir el més uniformement possible per
evitar que quede concentrat en un punt o àrea i
creme la gespa.
35. MANTENIMENT: REG
El reg és un altre pilar bàsic.
El reg dóna turgència i elasticitat a la gespa i
ajuda a que es recupere del calcigament,
d’insectes... Però un excés la perjudica perquè
compacta el sòl provocant la mort per asfixia
radicular, produeix un llavat de nutrients i
l’aparició de fongs.
Si hi ha falta de reg les petjades es queden
marcades i la gespa adquireix un color groguet i
finalment es marcida.
Determinar la quantitat d’aigua que hem
d’aportar en el reg i quan, és necessari
36. MANTENIMENT: REG
Per determinar la quantitat d’aigua necessària
hem de conèixer les necessitats hídriques de les
gramínies i les propietats hídriques del sòl i les
pràctiques culturals.
Com a norma general, es recomana regar quan l’aigua disponible
està al 50%. Quan està al 25%, les plantes estan sotmeses a estrés
hídric
37. MANTENIMENT: REG
També s’ha de tindre en compte la profunditat
d’infiltració de l’aigua i la profunditat que assoleix
el sistema radicular de les plantes.
L’estació de l’any, la
En el quart superior del textura, les
sistema radicular s’absorbeix pràctiques
el 40% de l’aigua, en el culturals....
segons quart el 30%, en el influeixen en la
En els sòls sorrencs l’aigua
tercer el 20% i en el quart el profunditat que
arriba a una major profunditat
10% assoleix les arrels
que en un sòl argilós
38. MANTENIMENT: REG
De les pràctiques cultural s’ha de tindre en
compte que:
- Quan més baix seguem una gespa, menys aigua
necessitarà perquè disminuïm l’àrea foliar i
disminueix la transpiració.
- Alguns herbicides augmenten la freqüència de
reg
- Si s’aireja el sòl es permet augmenta el temps
necessari entre reg i reg.
39. MANTENIMENT: REG
Com determinar el moment per regar?
Per observacions visuals indicadores de la falta
d’aigua: color i turgència de les fulles, sòl...
Utilitzant sensors: tensiòmetres o sensors elèctrics
Introduint un pal en el sòl per conèixer el grau
d’humitat. Si s’enfonsa fàcilment, el sòl té massa
humitat; si s’enfonsa amb dificultat, el sòl està
massa sec; si s’enfonsa amb normalitat, el sòl està
ben regat.
El millor moment per regar és de matí, a primeres
hores, al fosquet o a la nit. D’aquesta forma
l’aigua no s’evapora per acció del sol. El reg que
es realitza a migdia s’evapora de 4 a 8 vegades
més ràpid que de nit.
40. MANTENIMENT: REG
Sistemes de reg
Podem regar manualment amb una màniga o
tindre un sistema de reg automatitzat.
Regar amb una màniga sols està indicat en els
següents casos:
- Extensions de gespa de mides reduïdes, menys de
100 m²
- En zones climàtiques poc caloroses i amb
varietats de gespa que no necessiten un gran
volum de reg
El principal inconvenient és que difícilment el reg
serà uniforme i la persona encarregada de regar
a de tindre el temps suficient per fer-ho.
41. MANTENIMENT: REG
Un sistema de reg automàtic està compost per:
- aspersors/difusors
- electrovàlvules
- programador
- vàlvules de control de refluix (impedeixen que
l’aigua de les canonades del sistema de reg
retorne a la xarxa domèstica).
- arqueta contenidora (és una cubeta que es
soterra a ras del sòl i protegeix les electrovàlvules i
el programador)
- canonades de polietilè o PVC, colzes,
reduccions, cablejat electrònic per unir el
programador amb les electrovàlvules.
42. MANTENIMENT: REG
Es poden emprar diverses fórmules per determinar
la quantitat d’aigua que s’ha d’emprar en un reg
automatitzat tenint en compte les precipitacions
de la zona.
QUALITAT DE L’AIGUA DE REG
Els components que defineixen la qualitat i els
paràmetres que s’empren són:
- Concentracions de sals (conductivitat elèctrica)
- Sodicidat (relació d’adsorció de sodi, SAR)
- Contingut de bicarbonats i sodi residual (RSC)
- Concentració d’ions tòxics
- pH de l’aigua
Es convenient fer una anàlisi de l’aigua que
emprarem pel reg.
43. MANTENIMENT: REG
SALINITAT
Si l’aigua té un excés de sals es produeix un
procés de salinització del sòl produint un retràs en
la germinació i desenvolupament de la plàntula,
en plantes, les plantes adquireixen un color blau
abans de assecar-se, hi ha una descompensació
de nutrients i apareixen calbes.
44. MANTENIMENT: REG
Les mesures que es poden prendre per evitar la salinització
són diverses.
1) Selecció d’espècies segons la conductivitat del sòl
2) Millorar el drenatge millorant l’aireació, trencant capes
impermeables, etc...
3) Barrejar diferents tipus d’aigües per baixar la
concentració de sals
4) Regar freqüentment
45. MANTENIMENT: REG
Risc de sodicitat (SAR)
La duresa de l’aigua valora el contingut de Ca2+ i
Mg2+
46. MANTENIMENT: REG
Per evitar problemes de salinitat es recomanable
barrejar diferents tipus d’aigua per disminuir la
SAR.
Si no es pot fer i s’empra una aigua amb un
elevat contingut de sals, s’han d’adoptar
mesures per evitar que les sals deterioren
l’estructura del sòl. Per açò, s’empren
“enmiendas” calcàries perquè el calci
substituïsca al sodi
47. MANTENIMENT: REG
Bicarbonats i sodi residual (RSC)
La concentració de carbonats (CO32-)i
bicarbonats (HCO3-) pot ser perjudicial
perquè reaccionen amb el Ca++ i Mg++ fent
que aquests precipiten i augmentant el nivell
de sodi en el sòl.
Per evitar-ho es poden prendre les mateixes
mesures que per evitar el risc de sodicitat
48. MANTENIMENT: REG
Concentracions de ions tòxics
El pH de l’aigua ha d’estar entre 6,5 i 8,5
ÚS D’AIGUA DEPURADA
En zones àrides i semiàrides es freqüent emprar aigua
depurada pel reg de parcs i jardins. Es poden utilitzar
sempre que complisquen els paràmetres fisicoquímics
de qualitat. Les espècies que millor toleren l’aigua
residual depurada són: Paspalum vaginatum,
Puccinellia distans, Cynodon spp., Stenotaphrum
secundatum, Festuca arundinacea i Agrostis stolonifera
49. MANTENIMENT: SEGA
La sega és el tercer pilar bàsic per tindre una
gespa de bona qualitat per:
- Dóna la uniformitat, la densitat i l’estètica que
diferència a la gespa d’altres cobertes vegetals
- Elimina la tendència de les plantes a espigar
- Dificulta que les males herbes apareguen
Per segar s’empra dos tipus de segadores segons
el tall: hel·licoïdal i rotativa
50. MANTENIMENT: SEGA
Alçada de tall
Cada varietat de gespa té les seus especificacions
de tall, però per norma general no s’hauria de
tallar més d’una tercera part de la fulla. Per
exemple, si una gespa ha de tindre 5 cm
d’alçada, la sega es faria quan tinga 7,5 cm
d’alçada.
Si el tall és massa baix, les arrels es debiliten i es fan
menys profundes, afecta a les gemes i esgota a
la planta per reducció de la fotosíntesi.
En hivern i en estiu es sol deixar un poc més alt del
normal perquè la gespa siga més resistent als
atacs dels insectes i a les temperatures baixes i
altes. Amb molta calor, la gespa alta dóna
ombra al sòl mantenint l’humitat
51. MANTENIMENT: SEGA
També s’ha de deixar un poc més alt del normal
quan està malalt per fongs, insectes, sequera..., ja
que està més dèbil.
Quan la gespa està molt alta perquè no hem
segat en temps, no hi ha que segar-lo de colp a la
seua alçada sinó que hi ha que tallat un poc un
dia i després de 3 dies fer el tall definitiu.
En àrees d’ombra ha de deixar-se un poc més alt,
aproximadament un 30% més alt que la resta de
la pradera.
Amb la gespa tallada no es recomanable deixar-
la a excepció que estiga triturada molt finament.
Aquest triturament sols el realitzen segadores
preparades per després de segar-lo, triturar-lo.
52. MANTENIMENT: SEGA
Freqüència de la sega
Sempre depèn de l’alçada recomanada segons el
tipus de gespa. Es recomanable mantindre-la a
l’alçada màxima. Aquesta alçada depèn de
l’espècie i l’ús però com a norma general sol ser
de 5 cm.
La freqüència normal seria:
- estiu: 1 vegada/setmana
- Tardor: 2-3 vegades/mes
- Hivern: 1 vegada/mes
- Primavera: 2-3 vegades/mes
53. PLAGUES DE LA GESPA
Els insectes són els principals causants de les
plaques de la gespa.
CUCS BLANCS
Són larves de diferents espècies d’escarabats com
Anoxia villosa, Melolontha melolontha, Rhizotrogus
i Phylloperta
Les larves s’alimenten de les arrels i els símptomes de
l’efecte dels cucs es pot confondre amb falta de
reg.
54. PLAGUES DE LA GESPA
CUCS GRISOS
Són larves de les espècies Agrotis
segetum i Noctua pronuba.
Són molt actius en primavera i estiu.
S’alimenten de nit de les titges de la
gespa i s’amaguen de dia.
Enla gespa apareixen taques seques a
rodals
CUCS FIL D’ARAM
Són larves de ldiferents espècies Agriotes
lineatus, A. obscuros, A. sputator i A.
ustulatus.
S’alimenta de les arrels, talls, llavors,
tubercles i material llenyós.
La màxima activitat és en la primavera i
tardor. La gespa està marcita i té taques
grogues
55. PLAGUES DE LA GESPA
ROSQUILLA NEGRA (Spodoptera
littoralis)
És una de les principals plagues de la
gespa natural. S’alimenta del tall i de
les fulles de nit o en dies nuvolats.
La gespa apareix amb taques seques
TIPULAS
S’alimenta de les arrels i dels tall.
Després de la metamorfosi es
converteix en un mosquit gegant
inofensiu per la gespa i els humans.
Són típiques de llocs humits i de gespa
mal drenada o amb reg excessiu.
56. PLAGUES DE LA GESPA
Bavoses i caragols
Poden ser una plaga molt
destructiva. S’alimenten de nit
del talls i de les fulles de la gespa.
57. MALATIES DE LA GESPA
És una de les malalties més comuns. Solen
aparèixer quan les temperatures són elevades
i hi ha humitat.
La seua presència s’observa per zones mortes
de la gespa, zones de color groc, marró o
daurada.
Per eliminar-los s’han d’aplicar fungicides
FUSARIUM D’ESTIU (Fusarium
roseum, Fusarium trinicetum, FUSARIOSIS FRIA (Fusarium
Fusarium poae) nivale, Microdochium nivale)
58. MALATIES DE LA GESPA
ANTRACNOSIS
(Colletotrichum Graminícola )
FUSARIUM PATCH
(Phialophora graminícola
- Leptosphaeria Korrae )
És la malaltia per fongs més
important a Espanya
RIZOCTONIA (Rhizoctonia solani )
59. MALATIES DE LA GESPA
PITIUM(Pythium sp.
HELMINTHOSPORIUM Pythium aphanidermatum
(Drechslera
dactyloides, Bipolaris
sorokoiniana,
Drechslera poae)
MANCHA DE DÓLAR
(Sclerotinia homeocarpa)
60. MALATIES DE LA GESPA
HILO ROJO (Corticium
fuciforme, Laetisaria
Roya (Puccinia spp,
fucimormis )
Uromyces spp)
Anells de bruixes.
Hi ha més de 40 fongs: Agaricus
campestris, Chorophyllum molybdites;
Collybis spp.; Hygrocybe spp.; Lepiota
sordida; Marasmius oreades; Psalliota
spp.; Scleroderma spp.; Tricholoma spp.;
Lycoperdon clitocybe, etc...
61. MALATIES DE LA GESPA
PYRICULARIA
(Pyricularia grisea, Pyricularia
oryzae )
OPHIOBOLUS
(Ophiobolus graminis,
Gaeumannomyces graminis)
62. MALES HERBES
Les males herbes són totes les herbes o plantes
que creix en la gespa. Creixen quan la gespa
no rep el manteniment adequat.
Es diferencien en:
- de fulla estreta o monocotiledònies
- de fulla ampla o dicotiledònies
Algunes d’elles són:
